1911: la Rifa de Nadal caigué a Sant Esteve i la Rabeia

 

Fou l’any 1911. En el sorteig de la Rifa de Nadal, el número 28.469 fou agraciat, com a cinquè premi, amb 500.000 pessetes. El bitllet el va adquirir l’empresari manufacturer Josep Soldevila i Casas. El senyor  Soldevila, per la seva banda, en va fer participacions entre els treballadors de les seves fàbriques de Balsareny: la Rabeia i Sant Esteve. La bona ventura, però, no s’acabà aquí; aquell mateix dia també va sortir premiat un segon bitllet seu: el número 29.435, amb un premi de 5.000 pessetes. La premsa de l’època publicava la notícia:
 

El quint premi

També ha sigut favorescuda Barcelona ab el quint premi, import de 500.000 pessetes.

El número agraciat es el 28.469, venut per don Tomàs Fernàndez, amo de la administració de loteries establerta en la Rambla de Santa Mónica, núm. 9.

S’efectuà la venda dels deu dècims de dít número el 27 de novembre darrer, y l’adquirí’l cobrador de la Caixa Vilumara,  Antoni Escayola, per encàrrech de don Joseph Soldevila y Casas, fabricant de filats y teixits establert al carrer de Girona, núm. 24.

Tenen participació en dit bitllet tots els dependents y obrers de la casa.

Ademés del número premiat varen adquirir el 29.435, de manera que les participacions se refereixen als dos números.

El senyor Soldevila creu que'ls favorescuts ab la sort del quint premi son unes 750 persones, dependents y obrers del despatx de dit senyor y de les dues fàbriques que té a Balsareny. Les participacions son petites, de manera que alguns obrers juguen en el número premiat mitg ral.

Al obrirse’l  despatx del senyor Soldevila, a les tres, gran nombre d’amichs y de interessats en la sort se personaren en dit despatx, ahont vàrem saludar al fill de dit senyor, que ens facilità amablement els anteriors datos.

Els visitants donaven mostres d'extraordinària alegría, felicitantse per la sort que’ls ha correspost.

Comprovada la noticia  del premi, el senyor Soldevila disposa’l bitllet agraciat en el Banch Alemany Trasatlàntich.

Don Joseph Soldevila expressava la seva satisfacció, principalment perque a tots els seus obrers els correspon y servirà’l premi pera aixugar moltes llàgrimes.

(La Veu de Catalunya: diari català d’avisos, noticias y anuncis; 23/12/1911)

Dies després, el senyor Soldevila vingué a Balsareny a lliurar a mans dels seus treballadors el premi. Com era d’esperar, fou rebut amb gran entusiasme pels afortunats, enllepolits pel cop de sort, i veïns en un ambient festívol, barrilaire i de bullanga de bombos i platerets. Tampoc hi va faltar l’acostumada escampadissa d’espetecs dels petards i coets de revetlla, útil, per altra banda, per allunyar els dimonis interiors de la gent que vivia en l’estretor. Comptat i debatut, un dia balsàmic per al poble menut d’espardenya apedaçada.
 
El Diluvio informava sobre els esdeveniments:
 

La distribución del importe del premio quinto del sorteo de Navidad, que correspondió á los obreros y empleados de la fábrica del señor SoIdevila, motivó extraordinaria animación. El señor Soldevila llegó al pueblo siendo portador de las 300,000 pesetas. Fué recibido por los agraciados y el pueblo en número superior á mil personas y una banda de música. Entre vítores, aplausos y disparos de tracas se dirigió á la fábrica, donde se distribuyó el dinero á 957 participaciones, durando cuatro horas tan agradable tarea.

(El Diluvio: diario de avisos, noticias y decretos,  21/01/1912)

La notícia ens ve a dir que l’amo fou esperat amb candeletes. Fonamentalment, per la quinta essència de la seva  cartera, plena de tot en tot. Gairebé n’arribà empatxada pels bitllets. A dir veritat, era una quantitat de diners important: tres-centes mil a repartir. Evidentment, sobraven els motius per fregar-se les mans. Més encara si atenem que en aquell temps esborradís, el salari setmanal —aleshores  es cobrava la setmanada, no pas la mensualitat, com ara— d’un obrer tèxtil se situava al voltant de les 20 pessetes. Fluctuava segons el tipus de feina i la mà d’obra: masculina, femenina o infantil.
 
Al capdavall, fa de bon suposar que la rifa portà benaurança i reconfortà  moltes famílies a qui els havia tocat fer la viu-viu amb resignat esperit de frare franciscà. Altrament, també em va contar una persona, en qui es pot confiar obertament, que, fora de mesura, un dels afortunats, tan bon punt va cobrar, va plegar de la feina. Adinerat, va tocar el dos i va fer ca seva un hotel de Barcelona amb totes les comoditats d’un burgès. Visqué sense renunciar a cap mena de luxe. Gaudint a pler amb maneres d’això és vida, nen. Fins que va dilapidar la seva petita fortuna acabada d’estrenar... —I després?  Després, santes pasqües. Com acostuma a passar, l’efímer rajà no va tenir altra alternativa que retornar a la fàbrica, a reconciliar-se, ai las!, amb la fressa infernal de les màquines.

 

Finalment, una petita puntualització en relació a la notícia publicada: el senyor Josep Soldevila i Casas no era el propietari de les dues fàbriques de Balsareny. Aquest senyor era l’amo de la fàbrica de Sant Esteve i d’una part de la fàbrica de la Rabeia; l’altra part era del seu cosí Àlvar Soldevila i Vidal. L’origen d’aquesta anomalia es troba en els fundadors de la Rabeia, els germans Pere i Jaume Soldevila i Carreras —fills del mas Soldevila de Sallent—, pares respectivament d’ambdós hereus, que van haver de partir peres per desavinences.
 
Per a més detalls podeu consultar el llibre de Josep Forasté Roca, Història de la Rabeia i de Sant Esteve (CCB, 1994).
 

Joan Craviotto

Fotos: Arxiu