dimecres, 9 de febrer del 2022

Juanma Medina, corredor de mig fons

ESPORTISTES DE BALSARENY

Final 8oo m Campionat d'Europa, Donosti 2013
 
  
Hem fet una primera temporada amb esportistes de Balsareny —cros, atletisme, motos, futbol, cavalls, surf, bicicleta, gimnàstica, waterpolo— i encara en queden un bon pilot més. En aquesta ocasió, entrevistem  Juan Manuel Medina Salomon, també de Balsareny, tot i que, pels estudis i la feina, fa anys que no hi viu. En Juanma va anar a l’escola Guillem de Balsareny, a l’IES La Butjosa de Sallent, va fer el COU a l’IES Pius Font i Quer de Manresa i després va fer estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva feina a la cadena SER, a TV3, a 8TV, a RAC-1 i a la SER altra vegada, l’ha forçat a viure a Barcelona i després a Sant Just Desvern, on ha format una família. Així doncs, una vegada hem emmarcat a la persona, passem a parlar del seu vessant esportiu, l’atletisme. 

Final 800 m. Campionat d'Europa, Donosti 2013


 —Fas atletisme des de sempre?
 
—No, no. De petit, com molts nens de Balsareny, feia handbol i després futbol a Sallent fins als anys d’universitat, que em van cedir a l’equip de Balsareny. Més tard a l’Artés, fins als 25 anys, quan a causa d’una lesió a l’esquena em van recomanar que deixés córrer els esports d’impacte. Tot i així, sempre he pensat que dins de l’equip de futbol destacava més com a atleta que no pas com a jugador tècnic. Era ràpid en l'esprint i també tenia molta resistència.
 
—Com t’inicies en l’atletisme?
 
—Havia fet algunes curses populars a Balsareny i m’anaven bé. Als 26 anys vaig començar a fer algunes curses de 10-20 km. A vegades havia parlat amb el Joan Prat i l’Albert López, que també hi corrien. Jo sempre havia considerat que l’atletisme de pista estava reservat a una elit de corredors, però la vida et depara sorpreses. Havia participat en algunes curses de Bombers i un dia, fent un entrenament al parc de la Ciutadella, un atleta experimentat, Eduard Expósito (atleta de 3’45” als 1500 m) es va fixar en mi perquè aguantava el ritme de les seves sèries. Així que, als 29 anys, vaig començar a entrenar al club d’atletisme de  Nou Barris, concretament en pista, en l’especialitat de 800 m i algun 1.500 m. Soc un corredor de mig fons. La motivació més gran va arribar quan vaig entrar a la categoria de veterà, a la categoria Màster 35, l’any 2011. És clar, en aquesta categoria ja  corria amb gent d’una edat més unificada, gent que no era tan jove, perquè aquests se’t mengen molt espai, i els resultats van començar a ser molt exitosos. 

Final 800 m. Campionat d'Europa, Donosti 2013

 
—En la categoria Màster entrenaves regularment?
 
—Sí, ja vaig tenir un entrenador personal i em preparava sis dies a la setmana. Els entrenaments eren més tecnificats i participava habitualment en curses en el club Pratenc. De seguida vaig prendre part en les competicions del club i en les individuals. Els clubs participen en una lliga; els atletes aportem els punts que sumen i el club es classifica segons la puntuació general. Aquesta participació, per a l’atleta en si no és massa important, però entre tots ajuden el club. Ara mateix, he de dir que el club Pratenc es troba en un bon nivell en la categoria de veterans. Les competicions individuals són les que més m’han interessat. Cada curs planifiquem la temporada i entrenem i competim en pista coberta a la primera meitat i en pista a l’aire lliure a la segona. He de dir que jo sempre m’he trobat més còmode en les curses de pista coberta.
 
—I ja vas entrar de ple a la competició?
 
—Sí, vaig participar en els campionats de Catalunya i Espanya. En els internacionals és més complicat, perquè duren de 8 a 10 dies; fan rondes i, tot i que és molt motivador, no tinc el temps, m’és difícil combinar les vacances de la feina, i ara mateix amb la família encara més. He participat en tres europeus, però m’agradaria un any preparar un Mundial. Per anar als campionats d’Espanya hi hem d’anar amb una marca mínima, en canvi als internacionals s’hi pot anar només amb llicència espanyola; i pagant, és clar. 


Semifinals 800 m, Campionat d'Europa, Ancona 2016

—Aquí van començar els èxits?
 
—Doncs sí. L’any 2011, quan vaig complir 35 anys, que va ser el meu primer any de veterà, en pista coberta, em vaig proclamar campió de Catalunya de 800 m i subcampió d’Espanya de 800 m i vaig aconseguir el rècord de Catalunya en pista coberta, amb un temps de 1’59”11, que vaig rebaixar encara més amb 39 anys. I a partir d’aquí “van caient coses”.
 
—Ens pots fer un resum dels guanys esportius que “van caient”, tal com dius?
 
—Pel que fa a rècords:

  • Ex recordista de Catalunya en els 800 m en pista coberta en la categoria M35, des del 2011 al 2016: 1’58”38.
  • Ex recordista de Catalunya en els 800 m en pista coberta en la categoria M40, des del 2016 a 2022): 1’57”76.
  • Ex recordista de Catalunya en els 1500 m en pista coberta en la categoria M40, des del 2016 al 2021: 4’03”35.
 
En els campionats d’Europa:
 
  • 3r classificat en els 800 m categoria M35, al Campionat d'Europa de pista coberta celebrat a Madrid el 2013.
  • 3r classificat en els 1500 m categoria M40, al Campionat d'Europa de pista coberta celebrat a Ancona (Itàlia) el 2016.
 
En els campionats d’Espanya:
 
  • 3 vegades campió d'Espanya en els 800 m en pista coberta, els anys 2012, 2013 i 2021.
  • 2 vegades subcampió d'Espanya en els 800 m en pista coberta, els anys 2011 i 2015.
 
En els campionats de Catalunya:
 
  • 6 vegades campió de Catalunya en els 800m entre pista coberta i aire lliure, en el període d’anys entre el 2011 i el 2021.
  • 7 vegades subcampió de Catalunya en els 800 m entre pista coberta i aire lliure, en el període d’anys entre el 2011 i el 2021.
 
I diverses vegades campió de Catalunya i d'Espanya per equips de veterans del club Pratenc.
 
Final 1500 m, Campionat d'Europa, Ancona 2016


—Com es viuen tots aquests èxits acompanyats de l’esforç constant?
 
—Amb nervis. Per exemple, a Ancona a Itàlia, els primers dies de la competició van ser  un gerro d'aigua freda, perquè era un dels candidats a ser campió d'Europa en els 800 m per les marques d'aquella temporada. Després del segon lloc a les semifinals, a la final vaig acabar 5è. en una cursa molt atropellada. Sense temps per a cap queixa, el dia següent vaig disputar les semifinals de 1500 m i l'endemà vaig aconseguir la medalla de bronze als 1500 m. Ja veieu que les coses es capgiren per moments. L’any 2016 vaig perdre el rècord de Catalunya de majors de 35 anys, però vaig aconseguir els rècords de Catalunya en la categoria de majors de 40 anys en els 800 m (1'57"76) i els 1500 m (4'03"35), tots en pista coberta. Ja veieu que les coses no sempre són tal com preveiem, però si que cal dir que esgoto totes les possibilitats. 


Podi 1500 m, Campionat d'Europa, Ancona 2016

—Ens dius que has perdut el rècord de t’ha durat 6 anys...
 
—Sí, ha tornat el Reyes Estévez a les pistes i ha fet miques el record que tenia de 1500 m. Però si no, me l’hauria tret igualment l'Abdeslam Louah, un altre fenomen, cinc anys més jove que jo i que m’ha tret els rècords de M35 i M40 dels 800 m. Però vaja, els rècords hi són per ser batuts. 

Final 800 m, Campionat d'Espanya, Ourense 2021

—Vaja, però en la pràctica de l’esport combinada amb la feina no t’has mocat amb mitja màniga que diguem.
 
—No, no. Estic content. Fins al 2016 vaig mantenir un ritme molt constant, després durant cinc anys he perdut continuïtat. Arriba la paternitat i costa més de tirar-ho tot endavant. Tot i que el 2021, en la categoria M45, he pogut encadenar alguns mesos bons d’entrenament i tornar a ser campió d’Espanya. No he tingut grans lesions, però si moltes de petites que m’han fet perdre continuïtat en els darrers anys. I amb la meva edat la constància és el més important. També vull afegir que gràcies a l’atletisme he fet molt bons amics a tot arreu. Estem connectats i ens passem informacions, recomanacions i establim molta complicitat. 

Final 800 m. Campionat d'Espanya, Ourense 2021

El Juanma, un atleta més per a l’hemeroteca esportiva del Sarment. Un jove satisfet de la família, la feina i l’esport que disciplinadament li ha afalagat la vida. Ens aclareix que, tot i competir, un corredor només pretén superar-se ell mateix i això el fa gaudir plenament; tal com ens diu, “els records hi són per ser batuts”. Aquell nen reservat, però amic de tothom, ara treballa per  a mitjans de comunicació catalans i per les pistes del país i de fora amb professionalitat i dedicació. Enhorabona, Juanma!
 
Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Juanma Medina

Arribada final 800 m, Campionat d'Espanya, Ourense 2021

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.