Maria Haro, d’Artés a Balsareny per l’amor rural per exercir d’infermera

ENTREVISTA
 

 

Amb el setembre enfilem el canvi estacional i aquesta finestreta obre els finestrons de bat a bat per rebre el nou aire de la tardor. Avui hem tingut l’oportunitat de parlar amb Maria Haro Castellví, una de les professionals d’infermeria del CAP de Balsareny.
 
Maria Haro va néixer a Barcelona el 3 de maig de 1981. Va cursar la Diplomatura d’Infermeria a la Universitat de Barcelona. Actualment no segueix cap tipus d’estudi, ja que ens comenta que ha estat estudiant preparant-se per a l’examen d’oposició durant un any i mig i prefereix fer un descans durant un temps. Pel que fa a les seves aficions, li agrada molt caminar per la muntanya i fer bicicleta, escoltar música (sempre i a tothora), veure alguna sèrie de televisió, i també li agrada molt llegir. El darrer llibre que ha llegit és Siddhartha, de Hermann Hesse. També li encanta viatjar, tot i que fa uns anys que no viatja. Abans viatjava molt; ha estat a països com els EUA, Madagascar, Uganda, Kènia, Tanzània, Birmània i Indonèsia.
 
— En primer lloc, explica’ns: com va anar, això de venir a Balsareny?
 
— Em van fer interina i vaig poder escollir entre Balsareny i Manresa. Vaig preferir venir aquí perquè venia d’Artés, que també és zona rural, i m’agradava. Per tant, vaig pensar que hi estaria millor que no pas en un CAP de ciutat gran, com els de Manresa.
 
— Coneixies el poble?
 
— Sí, el coneixia perquè uns anys abans havia vingut a veure la Festa dels Traginers.
 
— Tens algun referent en aquesta professió?
 
— Els meus referents en la meva professió són tots els companys d’urgències de Sant Joan de Déu de Manresa, servei on vaig estar treballant durant 14 anys. Pràcticament tot el que sé ho vaig aprendre durant aquells anys treballant amb aquell gran equip de professionals.
 
— Quina va ser la teva primera impressió al venir al CAP de Balsareny?
 
— La primera impressió que vaig tenir va ser que era un lloc molt acollidor i familiar, on tothom es coneix i hi ha bona entesa entre la població i els professionals que hi treballem.
 
— Així, doncs, abans ja havies treballat en algun altre CAP.
 
— Abans d’estar a Balsareny vaig treballar gairebé tres anys al CAP d’Artés, i abans d’aquest, uns mesos a Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar i Vacarisses.
 
— Has tingut alguna incidència amb cap usuari per qüestions de llengua?
 
— No, mai he tingut cap problema amb els usuaris per qüestions de llengua.
 
— Per últim, com et sents al nostre poble?
 
— Doncs em sento molt acollida a Balsareny, tant pels companys com per la gent que hi viu.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Maria Haro