El dia 24 de setembre va tenir lloc una nova trobada dels Amics de la Colònia Soldevila, la quinzena, amb una visita al monestir de Santa Maria de Serrateix, seguida d’un dinar a Castelladral.
La Colònia, durant molts anys, va tenir una intensa vida social i cultural. En recordem algunes:
- L’escola de nens i nenes: dos pisos adaptats per fer d’escola, els nens a l’esquerra, les nenes a la dreta.
- El cafè, el cine, el grup de teatre, els Pastorets, les Caramelles, l’Esbart, les processons (Setmana Santa i Corpus, amb catifes de flors) l’envelat (per la festa major), les festes nadalenques, els focs de Sant Joan i de Sant Pere, el camp de futbol, les cistelles del bàsquet, la pista de tenis...
Però hi va haver algú, fa uns quants anys, que va pensar a reunir tots aquells que havíem compartit la nostra infantesa a la Colònia Soldevila. Fou la Maria Rosa Riera, malauradament traspassada aquest any 2023, qui, juntament amb altres persones, van iniciar els contactes i la possibilitat de retrobar-nos tots plegats. Efectivament, ja fa uns anys que, tots els que podem, ens retrobem en algun lloc prèviament consensuat. Aquest any hem trobat a faltar la Maria Rosa, especialment, pel seu tarannà, per la seva cordialitat i per ser una excel·lent persona.Per això li hem dedicat aquesta trobada. Després del dinar han vingut les seves filles, nétes i néts. El seu nét Guillem, al teclat, ens ha cantat “La mare”, la cançó predilecta de la seva àvia.
L’Horaci Capel va iniciar el treball de recerca de la sardana, un treball feixuc i complicat. Començant per la Casa de la Sardana a Barcelona i continuant pel Museu de la Mediterrània a Torroella de Montgrí. Totes les gestions eren negatives i poc encoratjadores. Passat un temps, l’Horaci va contactar amb en Joan Piñero, de Manresa, i aquest, juntament amb un amic seu, va aconseguir la particel·la de l’esmentada sardana. Finalment, es varen posar en contacte amb el director de la cobla Ciutat de Granollers, Joan Gómez, que va refer la particel·la principal i la de cada instrument, ja que l’original es trobava en mal estat de conservació. Amb la seva direcció se’n va fer una gravació a Granollers.
En la nostra trobada anual, hom va suggerir la possibilitat de cantar aquesta sardana, i aquí apareix de nou en Guillem Cabra Besa, qui, amb una dolça veu, ens la va cantar en recordança de la seva estimada àvia, Maria Rosa Riera. Així tothom en vàrem poder gaudir. Gràci4es als organitzadors i participants, i esperem retrobar-nos per molts anys en aquestes trobades emotives.
Amics de la Colònia Soldevila
Foto: Alfred Selgas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.