ESPORTISTES DE BALSARENY
La Unió
Esportiva Balsareny torna a tenir equips de futbol i gràcies a aquest esforç,
el camp pren ànima. El cos tècnic, els jugadors i l’afició han fet possible
“les tardes de diumenge al futbol”, tal com passava abans.
Parlem amb Josep Neiro, el president del club, i amb Ferran Morral, l’entrenador de l’equip sènior. Cal destacar que sempre parlen en nom de l’equip i mostren un gran respecte per tots els integrants. El “nosaltres” no dona cabuda als “jo”.
— Com es reinicia el futbol a Balsareny? Perquè feia anys que no n’hi havia.
— [Neiro]: Sí, no n’hi havia des del 2012. Bé, quan van començar les obres al camp i, com que a Balsareny hi ha molta gent que el futbol el porta inscrit a la pell, a les xarxes se’n parlava; bàsicament nois que pensaven en poder fer un primer equip. Alguns pares els van assessorar i van iniciar el procés administratiu per activar el club a través de contactes amb la Federació i, a través de les xarxes socials, van convocar una primera reunió en la qual van començar a enfilar una Junta que de seguida va prendre forma. Van proposar al José Luís Fernández, l’últim president de la UDB, que seguís amb el càrrec però ell no el va acceptar perquè creu que ja és gran i li toca a una altra gent. Ara n’és el president honorífic, però per escrit va renunciar al càrrec perquè els estatuts i registres que hi havien a la Federació s’havien de reactivar amb els noms actualitzats, les reformes pertinents i oficialitzar-los.
D’aquesta primera reunió ja en va sortir una junta provisional: el secretari, el tresorer i alguns vocals, però no hi havia president; tot i així, es va veure amb molt bons ulls la proposta d’un assistent d’oferir el càrrec al Josep Neiro pels seu compromís en l’àmbit futbolístic a Balsareny. Calia veure si ho acceptava.
— [Neiro]: No havia pensat mai en ser president; en col·laborar, sí, sempre; però després de l’ensurt, ho entomo i aquí estic. En l’actualització dels estatuts i registre a la Federació ara constem com a Unió Esportiva Balsareny i no com a Unión Deportiva Balsareny.
— Molt ràpid tot això, un repte i poc temps, les obres del camp començaven i si es volia participar a la temporada 2022-23 hi havia molta feina per fer, oi?
— [Neiro]: Molta, el ritme ha sigut trepidant: paperassa, entrenadors, disseny del projecte, buscar jugadors, etc. Sí, molta feina. El Carlos Dolado i el Xavi García, gats vells del futbol a Balsareny i persones imprescindibles en aquest nou projecte, van proposar el Ferran Morral per ser l’ entrenador de l’equip sènior perquè és professor d’INEF, mestre d’ Ed. Física a Primària i perquè l’esport l’apassiona. Té dinamisme, bon fer i experiència amb el tracte amb la gent.
[Ferran]:
Bé, jo entrenava l’equip de futbol sala a Puig-reig i no volia deixar-ho. La
idea m’agradava, em feia molta il·lusió capitanejar un projecte propi, tot i
que no significa en absolut que jo sigui l’entrenador i els altres els
auxiliars, tot al contrari, som un equip i treballem sempre com a tal. Hi ha
molt consens, les decisions les prenem entre tots. Estic molt content de com
ens va. M’agrada molt destacar la feina en equip.
— Com us vau obrir al públic en general, i de forma més oficial com a club que reprèn el futbol?
— [Neiro i Ferran]: Una vegada tot lligat, vam fer una reunió al Sindicat que vam convocar a través de les xarxes. En aquesta reunió vam exposar el projecte, presentar la Junta i fer la proposta dels equips que prevèiem: escoleta, prebenjamins, benjamins, alevins, sèniors i, si hi havia possibilitat, un equip de futbol femení.
La Junta directiva no la van escollir els
socis perquè encara no n’hi havia; ara, el 23 de novembre, en la nova reunió es
ratificarà amb la participació dels 160 socis/es que tenim.
La Junta, que ja funciona amb l’empara provisional de la Federació, està formada pel president, Josep Neiro; el vicepresident, Alexis Cañete; el secretari, Joan Sorroche; el tresorer, Roger Lasheras; la direcció esportiva a càrrec de Carlos Dolado; i els vocals, Kilian Molina, Toni Cañero, Iolanda Bertran, Francesc Llimargas, Jordi Serra, José Luís Fernández i Vanesa Pérez.
— Ens dieu els equips que teniu ara mateix, qui els entrena i quants jugadors hi ha a cada equip?
Hem procurat que els entrenadors fossin joves de Balsareny que són “futbolers des de sempre”; així participen i tenen un paper en els equips base. Creiem molt en aquest projecte.
— Ha costat, trobar jugadors? Hi ha categories que no s’han pogut fer.
— Sí, hi ha edats de jugadors que no s’ha pogut fer equip perquè ja estaven compromesos a fora. El Carlos Dolado té molts contactes i coneix molt el món del futbol i ha obert el ventall amb algunes incorporacions de persones de fora. També fa una tasca molt especial: entrenaments molt personalitzats i fora de temps per a aquells nois que per raons d’estudis o feina no arriben a temps a l’horari dels entrenaments.
[Ferran]:
Procurem treballar amb objectius més amplis que l’equip en si; tenim els
jugadors que entrenen de forma regular i formen la plantilla, i un grup de 5-6
persones que només venen als entrenaments algun dia a la setmana per practicar
futbol. Intentem incloure més gent al grup, que no vol dir a la plantilla. És
una particularitat que promovem i n’estem contents. En l’equip sènior femení
també hi ha alguna jugadora que només entrena.
— Veiem que els entrenaments també serveixen per fer pinya.
— [Ferran]: Sí, sí, és molt important que la gent s’ho passi bé entrenant, tingui ganes de venir, de gaudir, de tornar, de fer grup. És una roda que es retroalimenta.
A la pre temporada, justament, va costar
molt fer equip: els jugadors no es coneixien entre ells, els entrenadors desconeixíem
les posicions de joc dels jugadors, hi havia gent que feia molts anys que no
jugava a futbol, faltava forma física, coneixença, les edats eren molt dispars,
etc.; però l’objectiu era “començar amb el què teníem”. La configuració de
l’equip ha sigut brutal! Tot el mèrit és dels jugadors. Han sabut fer una pinya
d’aquell grup tan heterogeni de persones i d’edats tan diverses. L’autoconvenciment
que “tot sortiria bé” va impregnar en el grup i ara hi ha un equip molt
cohesionat.
— Tenim equip de futbol femení. És el primer equip en la història del futbol a Balsareny?
— Sí, és el primer club de futbol de noies de Balsareny, un equip de futbol 7 sènior. La Mònica Viu ha fet molt bona feina buscant les jugadores i les entrena. Estan molt animades, entrenen i juguen amb il·lusió. És important per als clubs, que hi hagi equips femenins. La societat actual ha afavorit el creixement d’equips de noies en el futbol i, com que els grans equips les promocionen i competeixen en lligues, hi ha uns models femenins per emmirallar-se futbolísticament. Amb uns anys l’esport femení de futbol ha fet un canvi espectacular: ha passat de ser residual, a ser reconegut, competitiu i present als mitjans de comunicació. Encara necessitem ser-hi més, però les llavors costen de fer créixer.
— Ens dieu quatre coses dels entrenaments?
— [Ferran]: Entrenem tres dies la setmana i no fem grans curses sinó que “entrenem per jugar a futbol”, vull dir amb la pilota als peus sempre que és possible. També intentem combinar algunes sessions fent jocs, pàdel o algun esport diferent. Els jugadors han millorat molt a nivell físic. A poc a poc.
— Parlem de l’afició, sembla immillorable....
— Immillorable, sí! La gent ve al camp i els perfils són molt diversos. És un mosaic de persones de totes les edats. Ara mateix el camp és un lloc de “trobada social”, hi ha un ambient que no esperàvem, sembla les tardes de diumenge de fa molts anys. La canalla entra al camp a la mitja part i a l’acabar. És important que trepitgin el terreny de joc. A l’hora de marxar no hi ha pressa.
Hi ha un grup de joves que s’anomenen “La Hinchada” i s’han convertit en els nostres
animadors absoluts. Porten samarretes, gorres, bengales de fum, un bombo, i
dediquen càntics personalitzats als jugadors. Des del club estem molt
orgullosos de l’afició perquè considerem que “és la manera d’animar que ha de
ser. La que volem”. Animen l’equip des del primer minut i sense escridassar ningú.
Els camps que visitem ens feliciten per aquest comportament i alegria que
desprenem. La nostra afició ja “s’ha autoproclamat campiona”! Des d’aquí volem dedicar-los
el nostre agraïment més absolut.
Hem constatat que ara mateix el cos tècnic, els equips de jugadors i jugadores i l’afició són una pinya. A Balsareny tornem a parlar del nostre futbol i del seu camp i, a més, estan pletòrics de “passejar” el nom de Balsareny pels altres camps i més després de tants anys a l’oblit. Felicitats per tan bona feina, il·lusió i esforç. Us desitgem molts èxits, tot i que els principals ja els heu assolit: hi sou, ho treballeu i les ganes us superen!
Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos:
Unió Esportiva Balsareny
Parlem amb Josep Neiro, el president del club, i amb Ferran Morral, l’entrenador de l’equip sènior. Cal destacar que sempre parlen en nom de l’equip i mostren un gran respecte per tots els integrants. El “nosaltres” no dona cabuda als “jo”.
— Com es reinicia el futbol a Balsareny? Perquè feia anys que no n’hi havia.
— [Neiro]: Sí, no n’hi havia des del 2012. Bé, quan van començar les obres al camp i, com que a Balsareny hi ha molta gent que el futbol el porta inscrit a la pell, a les xarxes se’n parlava; bàsicament nois que pensaven en poder fer un primer equip. Alguns pares els van assessorar i van iniciar el procés administratiu per activar el club a través de contactes amb la Federació i, a través de les xarxes socials, van convocar una primera reunió en la qual van començar a enfilar una Junta que de seguida va prendre forma. Van proposar al José Luís Fernández, l’últim president de la UDB, que seguís amb el càrrec però ell no el va acceptar perquè creu que ja és gran i li toca a una altra gent. Ara n’és el president honorífic, però per escrit va renunciar al càrrec perquè els estatuts i registres que hi havien a la Federació s’havien de reactivar amb els noms actualitzats, les reformes pertinents i oficialitzar-los.
D’aquesta primera reunió ja en va sortir una junta provisional: el secretari, el tresorer i alguns vocals, però no hi havia president; tot i així, es va veure amb molt bons ulls la proposta d’un assistent d’oferir el càrrec al Josep Neiro pels seu compromís en l’àmbit futbolístic a Balsareny. Calia veure si ho acceptava.
— [Neiro]: No havia pensat mai en ser president; en col·laborar, sí, sempre; però després de l’ensurt, ho entomo i aquí estic. En l’actualització dels estatuts i registre a la Federació ara constem com a Unió Esportiva Balsareny i no com a Unión Deportiva Balsareny.
— Molt ràpid tot això, un repte i poc temps, les obres del camp començaven i si es volia participar a la temporada 2022-23 hi havia molta feina per fer, oi?
— [Neiro]: Molta, el ritme ha sigut trepidant: paperassa, entrenadors, disseny del projecte, buscar jugadors, etc. Sí, molta feina. El Carlos Dolado i el Xavi García, gats vells del futbol a Balsareny i persones imprescindibles en aquest nou projecte, van proposar el Ferran Morral per ser l’ entrenador de l’equip sènior perquè és professor d’INEF, mestre d’ Ed. Física a Primària i perquè l’esport l’apassiona. Té dinamisme, bon fer i experiència amb el tracte amb la gent.
— Com us vau obrir al públic en general, i de forma més oficial com a club que reprèn el futbol?
— [Neiro i Ferran]: Una vegada tot lligat, vam fer una reunió al Sindicat que vam convocar a través de les xarxes. En aquesta reunió vam exposar el projecte, presentar la Junta i fer la proposta dels equips que prevèiem: escoleta, prebenjamins, benjamins, alevins, sèniors i, si hi havia possibilitat, un equip de futbol femení.
La Junta, que ja funciona amb l’empara provisional de la Federació, està formada pel president, Josep Neiro; el vicepresident, Alexis Cañete; el secretari, Joan Sorroche; el tresorer, Roger Lasheras; la direcció esportiva a càrrec de Carlos Dolado; i els vocals, Kilian Molina, Toni Cañero, Iolanda Bertran, Francesc Llimargas, Jordi Serra, José Luís Fernández i Vanesa Pérez.
— Ens dieu els equips que teniu ara mateix, qui els entrena i quants jugadors hi ha a cada equip?
Categoria
|
Edats |
N.
Jugadors-es |
Entrenador-a |
Escoleta |
Entre 3
i 5 anys |
14-15 |
Biel
Dolado |
Pre
Benjamins |
6-7 anys |
10-11 |
Sergio
Garcia-Kenny Henares |
Benjamins |
No hi ha equip |
||
Alevins |
10-11
anys |
10 |
Carles
Dolado-Pau Sorroche-Gerard Garcia |
Infantils |
No hi ha
equip |
||
Cadet |
No hi ha
equip |
||
Sènior
masc. |
Més de
18 anys |
24 |
FerranMorral-Carlos
Dolado-Xavier Garcia |
Sènior
femení |
Edats
diverses |
11-12 |
Mònica
Viu I Mireia Vidal |
Hem procurat que els entrenadors fossin joves de Balsareny que són “futbolers des de sempre”; així participen i tenen un paper en els equips base. Creiem molt en aquest projecte.
— Ha costat, trobar jugadors? Hi ha categories que no s’han pogut fer.
— Sí, hi ha edats de jugadors que no s’ha pogut fer equip perquè ja estaven compromesos a fora. El Carlos Dolado té molts contactes i coneix molt el món del futbol i ha obert el ventall amb algunes incorporacions de persones de fora. També fa una tasca molt especial: entrenaments molt personalitzats i fora de temps per a aquells nois que per raons d’estudis o feina no arriben a temps a l’horari dels entrenaments.
— Veiem que els entrenaments també serveixen per fer pinya.
— [Ferran]: Sí, sí, és molt important que la gent s’ho passi bé entrenant, tingui ganes de venir, de gaudir, de tornar, de fer grup. És una roda que es retroalimenta.
— Tenim equip de futbol femení. És el primer equip en la història del futbol a Balsareny?
— Sí, és el primer club de futbol de noies de Balsareny, un equip de futbol 7 sènior. La Mònica Viu ha fet molt bona feina buscant les jugadores i les entrena. Estan molt animades, entrenen i juguen amb il·lusió. És important per als clubs, que hi hagi equips femenins. La societat actual ha afavorit el creixement d’equips de noies en el futbol i, com que els grans equips les promocionen i competeixen en lligues, hi ha uns models femenins per emmirallar-se futbolísticament. Amb uns anys l’esport femení de futbol ha fet un canvi espectacular: ha passat de ser residual, a ser reconegut, competitiu i present als mitjans de comunicació. Encara necessitem ser-hi més, però les llavors costen de fer créixer.
— Ens dieu quatre coses dels entrenaments?
— [Ferran]: Entrenem tres dies la setmana i no fem grans curses sinó que “entrenem per jugar a futbol”, vull dir amb la pilota als peus sempre que és possible. També intentem combinar algunes sessions fent jocs, pàdel o algun esport diferent. Els jugadors han millorat molt a nivell físic. A poc a poc.
— Parlem de l’afició, sembla immillorable....
— Immillorable, sí! La gent ve al camp i els perfils són molt diversos. És un mosaic de persones de totes les edats. Ara mateix el camp és un lloc de “trobada social”, hi ha un ambient que no esperàvem, sembla les tardes de diumenge de fa molts anys. La canalla entra al camp a la mitja part i a l’acabar. És important que trepitgin el terreny de joc. A l’hora de marxar no hi ha pressa.
Hem constatat que ara mateix el cos tècnic, els equips de jugadors i jugadores i l’afició són una pinya. A Balsareny tornem a parlar del nostre futbol i del seu camp i, a més, estan pletòrics de “passejar” el nom de Balsareny pels altres camps i més després de tants anys a l’oblit. Felicitats per tan bona feina, il·lusió i esforç. Us desitgem molts èxits, tot i que els principals ja els heu assolit: hi sou, ho treballeu i les ganes us superen!
Entrevista: Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.