divendres, 11 de novembre de 2022

El Pont Vell, el Camí Ramader i la Torre dels Soldats d’Avinyó

RACONS DE LA CATALUNYA CENTRAL

El Pont Vell

El Pont Vell d’Avinyó, per sota del qual passa la Riera de Relat
 
Aquest mes expliquem una interessant ruta pel poble veí d’Avinyó. Es comença a tocar del Pont Vell, un pont gòtic, fet de pedra sorrenca, sobre la riera de Relat (afluent de la Gavarresa), del tipus “esquena d’ase”, o sigui, amb un pendent pronunciat fins a la punta central; que té tres arcs, desiguals per qüestió del terreny. Està declarat Bé Cultural d’Interès Local. Es troba als afores del poble i s’hi accedeix per un camí, d’uns 800 metres, que surt de la carretera, en sentit sud-est, precisament a l’alçada d’un casa modernista, digna de visita també: la Torre Abadal. 

Plafó del Geoparc de la Catalunya Central, amb la foto del Pont Vell, significatiu d’Avinyó. Darrere hi ha un mur de pedra seca. Es troba davant de la Torre Abadal
 
El Camí Ramader i la Torre dels Soldats
 
L’anomenat Camí Ramader Central connectava el Bages amb el Lluçanès i, en terme d’Avinyó, és interessant el següent tram: es travessa el Pont Vell esmentat i es passa per l’anomenat Balç de la Creu, des d’on s’observen els bonics meandres que forma la riera Gavarresa, que hi passa per sota. Pujant cap al balç, s’observa que hi ha molts arbres que estan torts (vegeu foto), no per haver crescut així, sinó pel fenomen de solifluxió, que són moviments de descens per gravetat, en un vessant de muntanya, d’un terreny que ha estat reblanit (fet més tou) per l’aigua de la pluja, sense arribar a fer esllavissades o despreniments. Sol ser un terreny argilós (en altres llocs, s’ha reblanit pel desglaç).

Imatge dels troncs d’arbres torts, a causa de la solifluxió, al camí cap al Balç de la Creu
 
Continuant el camí, s’arriba a una altitud de 474 metres, on hi ha la Torre dels Soldats, a 2,2 km. del principi, des d’on es veu el Pla de Bages i Montserrat.
 
Tot seguit, cal tornar una mica enrere pel camí de la Torre i continuar per un altre sender,  en sentit nord, planejant per la carena, fins arribar al Pla de l’Oliva i la masia del mateix nom. És la part més destacable del Camí Ramader: en uns dos quilòmetres, està marcat per dos interessants marges de pedra seca, actualment en reconstrucció. Les lloses estan col·locades en horitzontal, en vertical o bé alternant les dues posicions, sempre mirant l’estabilitat. Els murs impedien la dispersió dels ramats. El Pla de l’Oliva era un punt de parada i pastura. 

El Camí Ramader Central al pas per Avinyó, amb els murs de pedra seca a banda i banda
 
Aquí acaba la nostra ruta. Cal fer-la a peu, tot i que en alguns trams s’hi pot passar amb cotxe. Es pot tornar cap a Avinyó pel mateix camí o per algun camí alternatiu que podem trobar al mapa. 

Detall dels murs, on veiem l’alternança de pedres verticals amb horitzontals, per donar més estabilitat
 
A Avinyó, igual que en uns pocs municipis del Bages i el Moianès, hi ha dos plafons del Geoparc, que podeu veure en les fotos: en el primer, situat davant la Torre Abadal, hi ha la imatge del Pont Vell i, en el segon, situat a l’entrada del poble, venint de Balsareny, davant de la gasolinera, hi ha la imatge del Camí Ramader. A la majoria de pobles hi ha un sol plafó, però podrien incrementar-se en el futur! 

L’altre plafó del Geoparc a Avinyó, on es destaca la imatge del Camí Ramader

 
La Torre dels Soldats
 
És una torre ferma, de telegrafia òptica militar, construïda a mitjan segle XIX i restaurada recentment, el 2013 (coordenades 41.871636;1.982934) ). Pertanyia a la desapareguda xarxa de telegrafia òptica de Catalunya, construïda per l’exèrcit liberal per la Segona Guerra Carlina (Guerra dels Matiners) i formava part de la línia que anava de Barcelona a Vic. Comunicava amb la torre anterior, a Artés, i la posterior, a Sant Feliu Sasserra. A més de facilitar les comunicacions, també servia de defensa. Es creu que, més entrat el segle XIX, un cop desmuntada la xarxa de telegrafia, la torre es va continuar fent servir per vigilància. 

La Torre dels Soldats
 
Abans aquesta torre era a Santa Maria d’Oló, però es va esfondrar i es va optar per fer-la de nou en terme d’Avinyó, perquè tenia un accés millor i perquè des d’ella es podien veure bé les torres veïnes. Per facilitar la visió entre les torres, es construïen totes en llocs elevats, ben visibles i separades per menys de 10 km.
 
La Torre dels Soldats és de base quadrada i està feta de pedra i morter de calç. Es pot entrar a dintre i pujar fins a un primer pis, per sobre del qual hi ha un terrat, on es col·locava el telègraf. La planta baixa està rodejada per un mur defensiu. Està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.