dimarts, 14 de desembre del 2021

Cal Morros, cent anys de treball. Història de la fàbrica

Jordi Morros i Sabata

 
En Jordi Morros i Sabata ens aporta el testimoni del negoci que va iniciar el seu avi i va tancar ell quan es va jubilar l’any 2017. Es tracta d’una història empresarial de tres generacions a Balsareny que ha deixat empremta.  Els primers anys van fabricar i distribuir rajoles hidràuliques per les cases de Balsareny i de fora, i també, durant molts anys, materials de construcció. 

Antoni Morros i Bohigas
La fàbrica Morros va començar ara fa uns 100 anys amb l’Antoni Morros i Bohigas, cap a l’any 1921. Ell, inicialment, tenia una fàbrica de mosaics a Manresa amb un altre soci, fins que es va dissoldre i l’un se’n va anar cap a Esparreguera i l’altre va venir cap a Balsareny. El seu fill Francesc ja treballava a la fàbrica amb ell. En aquells temps era força normal que, si el pare tenia un negoci, la família el continués. 
 
Quan van venir a Balsareny van comprar una parcel·la a la carretera de Manresa. Van començar amb un primer espai de fàbrica de mosaics, la meitat del que seria després.  També comptaven amb un gran magatzem.
 
La  rajola de mosaic hidràulic, fins als anys 20 o 30 del segle XX, era el terra “de moda” de l’alta societat. Amb el temps, va passar a ser un article per al revestiment del terra de les cases populars. Era una peça molt duradora i decorativa alhora. Tot i així, el seu èxit va ser força breu, perquè a la dècada dels anys 50 la rajola es va anar substituint  pel terratzo. És clar, el mosaic era de fabricació artesanal i el terratzo ja era industrial. A tall d’exemple, ens han explicat que mentre que la producció de mosaic era de 7 o 8 metres al dia, en terratzo podia ser de 700 a 800 metres. És evident que amb aquest tipus d’indústria no s’hi podia competir. 

Trepes penjades

 
Cap als anys 1960, el Francesc Morros i Prat es va posar al capdavant de l’empresa i van seguir fabricant mosaics amb el Lluís Morros i Romeu, el seu germà. Així doncs, el negoci familiar va continuar. 

Lluís Morros i Francesc Morros

Per aquell taller diuen que “hi havia passat mig poble” en el moment de màxima expansió  del mosaic hidràulic. Volen dir que hi havia hagut força treballadors. S´hi havia treballat de dia i de nit per cobrir les demandes que tenien. 

Trepes

 
Com en qualsevol fàbrica hi ha un munt d’històries per explicar. Recorden en especial quan hi treballava el Joan Antoni Maya i Bonvehí, un senyor ben conegut al poble. Recorden que un dia  va caure un llamp a la xemeneia del pis, l’espurna va sortir per la porta, va baixar l’escala i va picar en una placa d’acer, que era una peça important del taller, i el Maya va rebotar i va anar a parar uns metres més enllà. L’ensurt i l’anècdota va restar per sempre en la memòria del taller i dels treballadors. 

Rajola dibuix geomètric. Cal Morros

Un altre fet, poc comentat per temes de seguretat, va ser que cal Morros va servir una comanda molt especial  a la germana del rei Joan Carles, que li feien una casa a Mallorca i volia un disseny concret. Van pagar el motlle i cada setmana venia un camió que recollia les peces i les traslladava al port per embarcar-les cap a l’illa. 

Revers de rajola amb la marca A. Morros - Balsareny

Als anys 70 va arribar una crisi econòmica important i es van presentar dos problemes greus: l’un era el daltabaix econòmic estructural que bufetejava el país i l’altra l’aparició del terratzo, que havia entrat per quedar-s’hi. Aquesta crisi va afectar molt la venda de mosaics i feia que molts productes quedessin al magatzem. Amb rapidesa s’apilava la producció i no es venia. 

Rajola (Cal Bosoms)
 
El Jordi ens explica que a casa se’n parlava poc i menys amb el fill, que, com que cursava estudis a Barcelona, no el volien fer patir. Va ser ell qui va intuir la situació delicada de la fàbrica i va decidir donar un cop de mà i canviar el rumb del negoci per superar la crisi i tirar endavant.
 
Així doncs, es va fer un nou pla de treball i el pare i el tiet van continuar fabricant mosaic per les comandes petites i concretes que rebien; en canvi el Jordi es va dedicar de ple a vendre materials de construcció: ciment, totxos, rajoles, sanitaris, etc. Es tractava d’obrir un nou mercat. 

Rajola (Cal Bosoms)

En la reorientació del negoci, incorporar Avinyó va ser l’encert, perquè no hi havia cap magatzem d’aquest tipus. Es tractava d’anar  a llocs que no n’hi havia. Allà el Jordi va establir una xarxa comercial. Va començar amb vuit clients, entre els quals l’Adjutori Roma, un home de negocis que havia començat amb un carro i dos porcs, i amb 25-30 anys va crear una gran empresa: va ser el propietari de l’escorxador d’Avinyó i del Grup Roma d’embotits.
 
El Jordi parla de l’Adjutori com “el seu gran mestre”. Cada setmana, quan visitava els seus clients, la “feien petar”. D’aquelles xerrades en va extreure grans experiències d’emprenedoria, tant empresarial com de vida.
 
Als anys 90, a cal Morros es va anar liquidant el tema de  les  rajoles de mosaic i es van dedicar exclusivament a vendre materials per a la construcció. El Jordi, durant 8 anys, es va encarregar tot sol de la venda i distribució. Descarregava els camions, transportava i apilava els materials al magatzem i els distribuïa segons les comandes dels clients. Hi va posar moltes hores perquè també calia buscar clients nous i gestionar l’administració.
 
Cap a l’any 1985, uns 25 socis de tot Catalunya, entre ells cal Morros, van crear el grup Gamma, una societat que els va permetre oferir una àmplia varietat de productes de bones marques i a uns preus més competitius. Al cap de 4-5 anys es van constituir en una Societat Anònima, van comprar un terreny a la Botjosa i van construir-hi una nau. Al cap de 25-28 anys, aquests 25 socis fundadors van passar a ser 300 associats a tot Espanya.

L’any 1988, cal Morros va posar una botiga amb grans expositors i bons catàlegs de gres, sanitaris, armaris de bany, tovallolers, etc. A més de vendre a particulars, treballaven bàsicament per encàrrecs de construcció de cases, magatzems i naus a través de les constructores. La venda era, bàsicament, a Balsareny i també en l’àmbit comarcal: Artés, Avinyó, Berga i algun altre indret. Cal pensar que molts pobles tenien els seus propis magatzems i alguns eren uns grans distribuïdors. 

Aquest és el repàs de la història d’una empresa de Balsareny que va durar uns 100 anys, amb tres generacions familiars implicades. Del passat físic de l’empresa en queda poca cosa: el rastre de canonades que abastien les piques on treballaven, la burra per quan quedaven sense corrent, algunes eines i les trepes que encara pengen dels mateixos ganxos. 

Rajola (Cal Pastisseret)

El grup de Memòria Balsareny, amb la curiositat que ens caracteritza, hem volgut deixar constància d’algunes mostres de rajoles o bé de terres complets que encara es conserven a Balsareny i que molts d’ells són una meravella. Si voleu visualitzar aquestes peces i explicació més detallada de com es fabricaven, accediu al web https://sites.google.com/view/memoriadebalsareny , a l’apartat “La vida a Balsareny”.
 
La mostra està iniciada. De ben segur que amb la col·laboració de tots la podrem ampliar. Així doncs, us convidem a aportar tots els materials que trobeu  sobre rajoles del nostre poble.
 
Text i fotos: Lluïsa Coma
Comissió Memòria Balsareny

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.