dimecres, 25 de març del 2020

TEMPO – La gallina dels ous d’or


El passat 23 de febrer, "Tempo" (temporada d'espectacles familiars ), després de fer el ja tradicional sorteig de dues entrades per al següent espectacle entre els assistents, ens va oferir una representació de la companyia Zum-Zum teatre, amb l'obra "La Gallina dels ous d'or", la qual ha estat reconeguda amb el Premi FETEN 2017 a la Millor Direcció, Premi DRAC D’OR 2017 del Jurat Infantil i Premi DRAC D’OR 2017 de les autonomies.

Parla d'una parella humil de grangers, la Pepita i l'Avelino, que tenen cura de les feines de la granja, dels animals, de l'horta, de repartir la llet... Viuen amb senzillesa, però alhora amb felicitat. En la seva convivència ens expliquen, amb tocs d'humor, la paciència que han de tenir l'un amb l'altre, però també l'estimació mútua que es tenen.

Una granja que s'ha anat convertint en un refugi per a tota mena d'aus, testimoni de la generositat d'acollida de la parella, malgrat la seva pobresa.

Un dia apareix una gallina a la qual havien de cuidar, i ells no dubten a fer-li un espai. Són bona gent! De sobte, però, tot comença a canviar, quan aquesta gallina omple el galliner amb ous d'or.

Tota aquella pobresa, la manera de valorar els recursos, el treball, l'esforç... ja no existeix. La riquesa encega la Pepita i l'Avelino.

Ja no tenen cura dels animals de la granja. Sols volen fer valer els diners, sense valorar res més, i aquesta manera de viure es converteix en avarícia. És llavors quan, de sobte, la gallina deixa de pondre ous.

I què fan? La cuiden, es preocupen per ella? Es paren a reflexionar? No! La maten, l'escorxen amb un ganivet per treure-li tots els ous que pogués tenir a dintre... Però dins seu no hi ha res.

És una faula de tota la vida, escrita fa més de dos segles, però que la rellegeixes avui i et sorprèn perquè, tot i que la mecànica és molt senzilla, explica un dels grans problemes que vivim actualment: els diners ens perverteixen.

Potser s'ha creat ‘La Gallina’, per explicar que la culpa és nostra. Cansa molt el discurs que la culpa és dels altres: dels polítics, dels bancs, de la societat de consum… Què passa quan la culpa és d'una persona normal, que avala i participa totalment d'aquest sistema capitalista?

Una bonica obra, una bona forma de gaudir del teatre familiar i alhora donar peu a una bona i necessària reflexió.

Gràcies "Tempo", gràcies Balsareny, per fer-ho possible!

Text i fotos: Jordi Vilanova













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.