Ricardo
Cornelius i Cristi Garbo
són Black and Blue, l'espectacle que
ens presentà Sona B el dia 7 de març a la sala Sindicat.
Documentant-nos sobre ells i l'espectacle en qüestió, en
trobem una descripció molt encertada:
“Ell vesteix de negre
i ella vesteix de blau. Ella es guarneix amb una enorme flor blava en forma de
barret i ell mai no se separa del seu guitarró.
Ella és una vedet de music-hall en hores baixes, i ell és un músic que sembla no haver-les tingudes mai altes. Tots dos ens fan assistir a un concert, gairebé sempre, desconcertant; desafinat, de vegades; i amb disbarats i estripat tota l’estona. Perquè l’home de negre i la dona de blau, més enllà de presumir de lluentons o de vestit d’etiqueta, més enllà del posat —que no de les aparences—, el que són és dos pallassos. Dos clowns excèntrics. I que cadascú defineixi excentricitat com més li convingui”.
Junts, o intentant aparentar que estan junts, s’enfronten a ritmes diversos, des del blues al txa-txa-txa, i acaben perdent el compàs més cops dels que aconsegueixen trobar-lo. Però en aquest concert tan desconcertant, cada error es converteix en un encert, i cada fallada provoca un riure contagiós que va configurant la banda sonora de tot l’espectacle. El riure de Balsareny, símbol de passar-ho bé, participant de les activitats del nostre poble, sempre sona bé.
Abans de finalitzar l'acte, Cristi Garbo , ja amb seriositat, va llegir el manifest que l'Ajuntament de Balsareny va donar a conèixer amb motiu del Dia de la Dona.
Gràcies als organitzadors i fins al proper mes! No hi faltarem!
Ella és una vedet de music-hall en hores baixes, i ell és un músic que sembla no haver-les tingudes mai altes. Tots dos ens fan assistir a un concert, gairebé sempre, desconcertant; desafinat, de vegades; i amb disbarats i estripat tota l’estona. Perquè l’home de negre i la dona de blau, més enllà de presumir de lluentons o de vestit d’etiqueta, més enllà del posat —que no de les aparences—, el que són és dos pallassos. Dos clowns excèntrics. I que cadascú defineixi excentricitat com més li convingui”.
Junts, o intentant aparentar que estan junts, s’enfronten a ritmes diversos, des del blues al txa-txa-txa, i acaben perdent el compàs més cops dels que aconsegueixen trobar-lo. Però en aquest concert tan desconcertant, cada error es converteix en un encert, i cada fallada provoca un riure contagiós que va configurant la banda sonora de tot l’espectacle. El riure de Balsareny, símbol de passar-ho bé, participant de les activitats del nostre poble, sempre sona bé.
Abans de finalitzar l'acte, Cristi Garbo , ja amb seriositat, va llegir el manifest que l'Ajuntament de Balsareny va donar a conèixer amb motiu del Dia de la Dona.
Gràcies als organitzadors i fins al proper mes! No hi faltarem!
Text
i fotos: Jordi Vilanova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.