dijous, 1 de novembre de 2018

Neurociència i educació




Neurociència i educació: 
inauguració del curs escolar 2018-2019

El passat 2 d’octubre es va inaugurar el curs escolar 2018- 2019 amb una xerrada sobre  “Neurociència i educació”, impartida per la Dra. Marta Portero.

 La neurociència, l’estudi del cervell i totes les connexions neuronals, ha obert un ventall de noves possibilitats en el camp de l’aprenentatge .

Els avenços en el camp de la neurociència i la comprensió dels processos cognitius humans ens estan proporcionant informació molt valuosa per a la millora educativa. Però, de quina manera afecten les emocions el procés d’aprenentatge? Existeixen edats crítiques per aprendre? Com influeixen les noves experiències d’aprenentatge en la nostra manera d’aprendre? Aquestes i moltes altres qüestions, per a les quals fins ara no teníem resposta o només podíem esbossar teories, es van aclarint gràcies als avenços de la neurociència aplicada a l’educació.

Aquestes són algunes de les claus del que ens està revelant la neuroeducació sobre la manera com aprenem:

1. Generar climes emocionals positius a l’aula facilita l’aprenentatge. Les emocions influeixen (i molt). Estudis científics recents han demostrat que les emocions no només són imprescindibles en els processos de raonament i presa de decisions sinó que, quan són positives, afavoreixen l’aprenentatge i activen els mecanismes de la memòria. L’emoció és totalment indissociable del procés cognitiu, ja que tota la informació que percebem mitjançant els sentits, abans de ser processada per l’escorça cerebral, passa primer pel sistema límbic o cervell emocional. Només després d’aquest procés la informació pot assolir un cert grau d’abstracció i es comencen a generar noves idees.

2. Promoure l’activitat física entre els alumnes reverteix en la seva capacitat d’aprenentatge. Cos i cervell aprenen junts. Practicar exercici de forma regular afavoreix la plasticitat del cervell, millora l’estat d’ànim i disminueix l’estrès. L’aprenentatge, per molt que ens sorprengui, també passa pel cos.

3. Atendre la diversitat i personalitzar al màxim l’ensenyament en funció de l’«arquitectura» cerebral de cada alumne. El nostre cervell és plàstic (i no para de canviar al llarg de tota la nostra vida). Té la sorprenent capacitat de modificar la seva estructura a partir de les experiències que vivim. Durant la nostra infància, la seva plasticitat és molt més gran, per la qual cosa els primers anys de la nostra vida formen el període crític de l’aprenentatge.

4. El teatre, la plàstica i la música són tan importants com les matemàtiques i la llengua. L’art ens ajuda a aprendre. La possibilitat d’utilitzar recursos d’alta tecnologia com les imatges cerebrals ens permet veure les diferents àrees del cervell que participen en una determinada activitat. Les activitats artístiques, que posen en funcionament diferents àrees del cervell de manera simultània, són especialment significatives per a la millora dels processos cognitius.

Neus Orriols
Fotos: Ajuntament de Balsareny



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.