Final de curs de la Coral del Casino

 

 
Cada any, el Centre Instructiu i Recreatiu organitza durant el curs un taller per aprendre a cantar i formar una coral. Des de fa uns quants anys, el professor i director de la coral és David Sais, de Puig-reig. Gràcies als seus bons coneixements de música i a la seva paciència s’aconsegueix que la coral pugui fer un concert al final de curs, interpretant les cançons apreses.
 
És així com el diumenge 21 de juny, a les 7 de la tarda, els dotze components actuals van fer el concert de final de curs; lògicament, es va fer a la sala de dalt del Casino. Per segon any, anaven uniformats amb una samarreta, on posa en clau humorística “Coral La Poli-Afònica del Kasino”.
 
Enguany van cantar diverses cançons, d’estils i idiomes diversos: La vida és bonica, d’Els Pets; Crazy little thing called Love, de Freddie Mercury (grup Queen), cantada en anglès; Això ja està, de Pau Vallvé; Illes dins d’un riu, de Tomeu Penya; September, d’ Earth, Wind & Fire; i Fuoco nel fuoco, d’Eros Ramazzotti, cantada en català. Finalment, per satisfer el públic —una trentena de persones— van repetir la cançó de Freddie Mercury.
 
El director, David Sais, va agrair l’assistència de la gent en una tarda calorosa d’estiu. També va donar les gràcies a l’entitat del Casino per facilitar el seu espai per a aquesta activitat durant tot el curs. Per últim, va recordar que a l’octubre es reprendrà el taller coral i que aquesta activitat està oberta a tothom. Normalment els assajos són els dimarts a les 9 del vespre.
 
Text i foto: Sarment
 

Ara fa... 46 anys. L’escola a Balsareny els últims 150 anys

 

Escola Nacional, 1932. Mestre: Eloi Regné (Arxiu Jordi Sarri)

El juny de 1980 ara fa 46 anys, en el número 53 de Sarment, publicàvem un capítol del llibre del GEL (Grup d’Estudis Locals), on en Joan Bonals, autor d’aquell capítol, feia una petita història del que havia estat l’escola a Balsareny els últims cent anys. Ara ja en serien prop de cent cinquanta. Pel seu interès històric us convidem a llegir aquest article al web Trencadís de la Diputació de Barcelona, o al web del CCB, on també hi podeu trobar el llibre sencer del GEL. Tinguem en compte que aquest llibre és de finals de la dècada de 1970; per tant, quan el text parla del “segle passat” es refereix al segle XIX.
 
«El darrer terç del segle passat es va fer la primera escola del Centre Catòlic del poble. L’ensenyament va començar a cal Pere, als baixos del número 39 del carrer Nou. De cal Pere es va passar al Centre Parroquial. El rector Mercader va demanar ajuda al bisbe per construir una sala d’espectacles on es pogués fer col·legi també. Amb 660 duros del bisbe es va fer el local. El problema més gros és que cada cop que havia de servir com a teatre s’havien d’agafar totes les taules i apartar-les. Amb el cinema, el local del centre va augmentar més encara l’enrenou.

Escola Parroquial, 1921 (Arxiu Jordi Sarri)

     »En aquelles, un diputat a Corts de la Lliga Nacionalista va donar cèntims per construir l’Escola Parroquial de Sant Josep. La inauguració fou cap a l’any 1932 i va funcionar amb capellans fins a la República. La República va obligar a posar una persona amb estudis de mestre com a director. Llavors va funcionar amb un mestre i un capellà. L’escola tenia més de cent alumnes. L’any 1901 es posaren dos vicaris per fer classe. A la parròquia hi solia haver tres vicaris i un rector. El director de l’escola era normalment un vicari.

Escola Parroquial, 1961. Mestres: Francesc Xavier Sabala i Mn. Felip Pujols (Arxiu CCB).

      »Els directors de l’Escola Parroquial foren: Mn. Esteve Mercadal, Mn. Joaquim Vintró, Mn. Pere Amat, Mn. Valentí Gibert, Mn. Francesc Solà, Mn. Jaume —temps de la República—. Després de la República van fer classe Mn. Pere, Mn. Francisco [Planas], Mn. Felip [Pujols] i Mn. Josep [Mir]. Amb Mn. Josep, als anys 1960, els alumnes pagaven 10 duros al mes. Després de Mn. Josep, l’escola passà a ser dirigida pel Sr. Garcia, que impartia ensenyament bàsic i mitjà amb batxillerat superior. L’escola deixà de funcionar l’any 1974. [...]
     »L’Escola Nacional havia estat al pis de dalt de cal Matamoros, al carrer Vell. El Comú, en deien. El mestre més recordat és en León. Després, durant la Dictadura de Primo de Rivera, amb el batlle Gregori, es construí l’Escola Nacional a la plaça de l’Església. [...]

Col·legi Monges Dominiques, 1956. Mare Masdeu, Germana Maria Carner (Arxiu CCB)

     »Les monges també feien classe. Abans que el col·legi parroquial, la Parròquia s’interessà perquè es fessin classes a les nenes i va fer venir  les germanes Dominiques, que s’instal·laren primer al carrer del Castell, a la casa que fa cantonada, baixant a la dreta, en el trencant que va al camí vell del Castell, a ca La Rufina. [...] Després van passar a fer classes a la plaça de les Monges fins a l’any 1973.
     »Al Casino també es va fer classe. Cap a l’any 1912, més o menys, es va fer venir el Sr. Biosca. Fou el primer mestre que hi hagué. Després va fer classe en [Josep] Murtra: fou el que hi estigué més temps. Un altre mestre: en Martínez [i en Vicenç Serra]. [Hi havia] una vintena o trentena d’alumnes. S’impartí classe a adults, també. Sobretot a l’hivern, alguns pagesos rebien classe fora de les hores normals d’estudi. [...] Pedagògicament es seguí una mica les línies de Ferrer i Guàrdia. L’escola durà fins a la dictadura de Primo de Rivera.»
 
Per complementar-ho amb dades publicades posteriorment al Llibre del Gel, l’escola del Comú es va ubicar a cal Matamoros el 1835, però després va tornar al Comú (l’antiga casa de la vila). Les Germanes Dominiques van arribar a Balsareny el 1859, tot just tres anys després que el pare Francesc Coll les fundés la congregació. El col·legi de la plaça de les Monges es va inaugurar el 1905 i les Dominiques s’hi van estar fins al 1973; avui acull el Casal d’Entitats municipal. L’edifici del Centre Parroquial és de 1898, tot i que l’entitat existia des de 1885; abans la Parròquia havia fet classes als nens a la rectoria vella, enderrocada el 1936. També des de 1917 hi va haver una escola a la Colònia Soldevila. L’Escola Parroquial de Sant Josep es va inaugurar el 1931. I el Col·legi Públic (avui, Institut Escola) Guillem de Balsareny, que va unificar totes les escoles anteriors, data de 1974, fa 52 anys. [Fonts: Balsareny, ahir i avui, de Joan M. Serra i Ramon Carreté (2005); Mapa del Patrimoni Cultural de Balsareny, de Jordi Piñero (2023).
 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu CCB / Arxiu Jordi Sarri

 

Els balls de Sant Marc 2026

 
La diada de Sant Marc va portar enguany un dia assolellat i calorós. Després que al matí els Bastoners de Balsareny i els Bastoners de l’Institut Escola donessin el bon dia ballant pels carrers del poble, i que, abans de la missa del sant, es beneís i distribuís el panellet de Sant Marc, com sempre a cura de la pagesia local, un gran repic de campanes, a càrrec dels Campaners de Balsareny, va donar el tret de sortida als tradicionals balls. 

Era migdia (malgrat que el rellotge del campanar, entremaliat, semblava desmentir-ho a les fotos) i la festa es va allargar fins ben bé les dues de la tarda.

 
La periodista Mar Poyato va fer la presentació de l’acte, que van inaugurar els Dansaires dels Pastorets de Balsareny amb el Ball d’Homenatge. 

 
Tot seguit, la Cobla Rosaleda va interpretar la sardana Records de Balsareny, de Josep M. Albertí, que fou dansada per una ampla rotllana de sardanistes.

 
A continuació, les colles de Bastoners dels alumnes de 6è de l’Institut Escola, dirigides per Xavi Vall, van oferir els tradicionals balls de bastons locals: la Marxa, el Picaceia, el Picotí i el Rotllet. 

 
La colla de geganters i grallers Els K+ Sonen van fer ballar els gegantons Joan i Mariona, amb la seva música de mossèn Joan Bajona interpretada per la Cobla.

 
Els diferents grups de Dansaires dels Pastorets van presentar després el Ball Cerdà, el Bolero de Torrent, el Ball de Nyacres i el Ball de Rentadores, també acompanyats per la Cobla Rosaleda.

 
Va arribar el torn del Ball de la Faixa, a càrrec dels alumnes de l’Institut Escola Guillem de Balsareny. Al so de la Cobla, van fer dues rotllanes, naturalment amb la figuereta com a punt culminant, que van fer la Shayla Gari i la Ciara Millan, aquesta durant gairebé vuit minuts.

 
Seguidament, la colla Els K+Sonen van treure a ballar els gegants Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc, amb la música de Balsareny més de mil anys, de Francesc Vila, interpretada per la Cobla Rosaleda.

 
Els Bastoners de Balsareny van fer aleshores una ballada, a la qual després es van afegir els Bastoners de l’escola Guillem.

 
Tot seguit, la colla dels Geganters de Balsareny, amb els seus gegants Marc i Maria i el Merlet, van ballar al so del seu ball propi, compost per mossèn Joan Bajona i interpretat per la Cobla.

 
L’alcalde Isidre Viu va fer un breu acte de reconeixement al Dr. Josep Cañellas, present sota del capgròs que el representa, i a la Pubilla i l’Hereu, Bika Soler i Èric Medina, que aquella mateixa tarda cessarien en el seu càrrec institucional. I van lliurar un obsequi als representants dels diferents grups de cultura popular que havien participat en els actes, tan lluïts, d’aquell migdia.

 
Les colles geganteres Els K+Sonen i Geganters de Balsareny van ballar llavors al ritme de les seves pròpies colles de tambors i gralles, per acabar confluint en una ballada conjunta, que va servir per acomiadar aquella bonica diada que posa en valor les tradicions del nostre poble. Moltes gràcies a tothom qui ho fa possible any rere any.
 
A la tarda, la festa va continuar amb el també tradicional Cafè Concert al Casino, amb l’Orquestra Rosaleda; la cercavila i acte de proclamació del Pubillatge 2026-27, el Cercatapes i el concert d’Héroes de la Antártida, amb DJ Sangu i DJ Trapella, de què informem en un altre article.
 
Sarment
Fotos: R.C. ©Cercle Cultural de Balsareny