dissabte, 27 de juny del 2015

'Shopping Night' alegre i participada


El dissabte 27 de juny, l’Associació de Botiguers i Comerciants de Balsareny ha organitzat un any més la «Shopping Night», amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny. A partir de dos quarts de nou del vespre, nombrosos establiments locals han posat la parada a la plaça de la Mel per oferir els seus articles. Unes taules parades permetien instal·lar-s’hi per degustar els aliments que els comerços del ram oferien. Com que feia molt bo, molta gent s’hi ha acostat en un ambient distès i participatiu. El grup Els K+ Sonen ha amenitzat la festa amb la seva música i fent ballar la geganta Blanca i els gegantons Joan i Mariona. Després, música i ball i molta gresca. Felicitats als organitzadors per aquesta iniciativa que ja es va consolidant com una tradició d’estiu.

Sarment
Fotos: Sarment




























dimecres, 17 de juny del 2015

L'alcalde més jove

EDITORIAL

Albert Neiro Román, de 25 anys, cap de llista de ‘Gent de Balsareny’, ha estat proclamat nou alcalde de Balsareny en el ple d'investidura del dia 13 de juny, pel fet de ser el candidat de la llista més votada a les eleccions celebrades el passat 24 de maig, ja que en el ple va aconseguir els mateixos vots, quatre, que obtenia Isidre Viu, candidat d'ERC, mentre que els tres regidors de CiU s’abstenien.  Si el seu predecessor, Jaume Rabeya, pot presumir de ser l’alcalde que ha governat el poble durant més anys, Albert Neiro passa a ser l’alcalde més jove de la història del poble, al capdavant d’un equip de quatre regidors també molt joves.

‘Gent de Balsareny’ governarà en minoria, en no haver-se assolit cap pacte de govern, malgrat que tots tres grups van mantenir contactes fins a l’últim moment. En el seu parlament de presa de possessió, Neiro va subratllar que l'Ajuntament ha de ser «la primera trinxera en la defensa dels drets socials i de la ciutadania» i va anunciar la creació d'un Consell del Poble, obert a tots els estaments i al teixit associat local, que doni poder al poble i que sigui «l'òrgan de decisió més important després de l'Ajuntament». El nou alcalde va prometre transparència i va estendre la mà a la col·laboració amb els altres grups municipals i amb tothom qui vulgui treballar per al bé del poble.

Felicitem Albert Neiro i els regidors de ‘Gent de Balsareny’, i els desitgem molta sort i encert al timó de la Casa de la Vila. I també als regidors dels altres grups: de tots cal esperar que gestionin el dia a dia del poble amb seny i harmonia. Que no manqui el diàleg, que farà molta falta per poder tirar endavant. Caldrà molta empatia mútua, proactivitat i flexibilitat, i saber prioritzar raonablement l’interès comú i la part coincident dels programes de cada formació, per damunt de les legítimes discrepàncies. El poble, amb el seu vot sobirà, ha defugit la majoria absoluta i ha volgut que el pastís del govern local es dividís en tres parts que es complementen i que es necessitaran. Estem segurs que l’equip de govern governarà pensant en la totalitat del poble, i que els altres dos grups també actuaran amb idèntica amplada de mires. Fem-los confiança i ajudem-los, en interès de tothom. Que tingueu sort, que tinguem sort.

CCB

Jocs antics, jocs moderns

DE MEMÒRIA (47)

Quan dic jocs moderns, no em refereixo evidentment a aquests jocs que avui dia atreuen tant nens com nenes a partir d’aparells cada cop més sofisticats que només funcionen amb piles, bateries o directament endollats al corrent elèctric. Jocs que es poden jugar en solitari. No. Em refereixo als vells jocs que jugàvem en colla a l’hora d’esbarjo o per les vacances, setanta anys enrere,  que no necessitaven de cap sofisticació tecnològica i no costaven ni un cèntim.
Alguns eren tan antics com la nostra civilització, com el joc del botxí, que ja servia d’entreteniment a les legions romanes. Només calia tenir un astràgal (os del peu dels xais, en forma de quasi dau). Segons queia d’un cantó o de l’altre, guanyaves o perdies. I si perdies, rebies uns quants cops  de corretja a les mans. D’aquí el seu nom.

Un altre joc tradicional arreu d’Europa era el de saltar i parar, amb moltes variants, entre elles la coneguda com a cavall fort, que, a Balsareny i altres pobles, era anomenada «xurro», per allò de churro, media manga y «mangotero» (manga entera), una curiosa barreja de català i castellà. M’és impossible, per l’espai de què disposo, de descriure les normes de tots. Si li interessa a algú, les pot consultar a Google.

Prendre terreny era un altre joc en què només es necessitava un objecte tallant (ganivet o cosa semblant) i un tros quadrat de terra, millor humida, on clavar l’objecte, bo i tirant-lo, i prendre’n porcions a l’adversari fins a deixar-lo sense terreny.

Les mitges volanderes de caires quadrats que servien per fixar les vies del tren a les travesses, si no queien soles, les arrencàvem per a jugar a peces; joc de punteria, a l’estil de les boles, que el perdedor pagava amb les tapes de les capses de cerilles, com a moneda. Aquest joc devia ser privatiu, si no de Balsareny, dels pobles per on passava el carrilet.

Els jocs d’equip, futbol rudimentari a part, permetien la participació de tothom qui volgués jugar-hi. Primer, naturalment, s’havien de formar els equips entre els candidats a jugar, no tots amb les mateixes habilitats. Els dos caps de brot que s’enfrontarien havien de triar-los fent-s’ho a parells i senars. Al final de la tria, sempre quedaven els més totxos, menys hàbils per córrer i esquivar els adversaris, perquè aquests jocs requerien lleugeresa i capacitat d’escórrer-se de qui l’empaités, que d’això es tractava. 

Entre els jocs d’equip més habituals hi havia el de rescatar. Els, jugadors de cada equip s’arrengleraven a cada cap de la plaça de   l’església. Llavors sortia un de cada equip desafiant l’altre. Si el tocava, quedava retingut i així s’anava formant una fila de captius enfront de cada equip que havien de ser rescatats pels seus, tocant-los la mà, sense ser fets captius al seu torn. Aquest joc donava molt de si i permetia revenges infinites. I no pas poques discussions.

Amb la mateixa filosofia, el joc dels soldats plantats eixamplava el camp de joc a tota la plaça. Aquell qui era tocat per un adversari es quedava palplantat al lloc on queia i havia de ser rescatat per un company que havia d’esquivar els contraris. Semblant al joc de rescatar, però amb més camp per córrer.

Finalment —i el més modern—,  en aquest grup de jocs d’equip hi havia el base-ball, el joc anglès en l’origen que nosaltres pronunciàvem aproximadament «massa avall». Les regles volien ser les de l’esport original, però adaptades a l’espai i al lloc. Així, avui podem seguir un partit oficial sense patir-hi massa. I, d’on va venir l’adaptació local d’aquest joc? L’amic Salvador Bartomeus —que té bona memòria de tot plegat— creu que va ser el fill d’un facultatiu de mines que hauria estat a Anglaterra qui el va popularitzar a Balsareny. Pot molt ben ser.

D’altres jocs menys moguts, i que potser encara es juguen a les cases de colònies d’estiu entre els més petits, són el d’arrencar cebes i el del pare carbasser. Aquí també internet us pot explicar en que consisteixen.

I una pràctica, no ben bé un joc sinó més aviat una befa, era la vaca veixinera. Consistia a agafar entre quatre un noi pels braços i les cames i, alçant-lo de terra, gronxar-lo cantant: «la vaca veixinera, quants anys tens?». I, segons l’edat que confessés la víctima, fer-li donar cops de cul a terra, tants com anys. Una mica sapastres, oi?

I vet aquí, junt amb dos capítols precedents, els jocs de nens que recordo. I els de nenes? Com que llavors nens i nenes anàvem a escoles separades, la veritat és que no sé a què jugaven les nenes. Potser alguna d’aquelles nenes d’aquell temps podria explicar-ho. Jo no en tinc memòria.

Jordi Planes

Balsareny Avui

Dues sinopsis per a dos actes culturals

No és fàcil emprendre un bon dia l’organització d’actes culturals on la música i el teatre s’utilitzen per arribar a tot el públic en general amb sensibilitat, imaginació i alegria.

«Balsareny Avui» sempre ha intentat informar dels actes representats al Sindicat de TEMPO i Sona B des de les seves primeres edicions. Esperem que Balsareny, des del nou Ajuntament, aposti per la continuïtat cultural.

Les darreres actuacions al Sindicat el passat mes de maig de 2015 van ser Pau Figueres, guitarrista de música contemporània i flamenc, el dia 10, i Mucab Dansa fent teatre i dansa, el dia 24.

Pau Figueres és un virtuós de la guitarra i concentra en un sol instrument totes les tradicions guitarristes de les quals ell prové: la música clàssica i contemporània, el flamenc i altres sonoritats més properes als nostres dies que s’entremesclen en un so únic i personal. La seva aproximació a l’instrument i brillant tècnica traspassen qualsevol frontera preconcebuda en els gèneres musicals que desenvolupa.

Figueres «Quan una guitarra parla» va estar acompanyat per músics de gran prestigi com són Jordi Gaspar i Arnau Figueres, i va entusiasmar el públic, amb una assistència baixa tanmateix.

L’espectacle de Mucab Dansa anomenat Bombolles de paper explicà la història d’un personatge que vol fer bombolles amb la seva trompeta. Durant l’espectacle els espectadors van poder veure el protagonista entrant al món de les bombolles i una fada ajudant-lo a fer-les. Es tracta d’una proposta visual i plàstica que juga des de la imaginació de l’infant i adult transportant-los a un espai on tot és possible, amb un recorregut per un món fantàstic.

L’obra va tenir un moment estel·lar coreogràfic quan la fada va baixar a la platea fent partícips de la seva dansa a molts nens i nenes.

Les tardes dominicals a Balsareny estan a l’abast de tothom, ja que val 5 euros per als socis i 7 per als que no ho són, i permeten gaudir a grans i petits de la cultura musical i teatral a càrrec de músics,  actors i actrius d’un rang excepcional i d’àmbit internacional.


Cinquanta-quatre persones van tocar el cel de Barcelona

El passat dimecres 27 de maig de 2015 un grup de cinquanta-quatre balsarenyencs van sortir de camí a Barcelona per tal de visitar diferents edificis emblemàtics de la nostra capital. Des de la Catedral, des de dalt del terrat per uns instants van tenir l’oportunitat de tocar el cel barceloní, i van poder gaudir d’una vista magnífica amb els peus submergits en les aigües del Mediterrani. Després, la plaça de Sant Jaume (amb l’Ajuntament i la Generalitat) i tot seguit cap al Palau de la Música. Un recorregut històric d’aquesta joia arquitectònica que tenim ben a prop, i sovint no ens n’adonem; per acabar, fotografia en comú de tot el grup i dinar de germanor.


El Centre Instructiu i Recreatiu a la Maternitat Suïssa d’Elna

El Centre Instructiu i Recreatiu (CIR) va dur a terme un viatge cultural a la Maternitat Suïssa d’Elna: un bressol d’humanitat al mig de la humanitat.

Un lloc, una història

«L’any 1939, centenars de milers de refugiats de l’estat espanyol, que fugien de la progressió i repressió de les tropes franquistes, van ser detinguts a les platges de Sant Cebrià, d’Argelers, de Le Barcarès, de Rivesaltes i de Gurs, entre altres. Les condicions eren tan horribles que la taxa de mortalitat, especialment la infantil, va arribar a índexs insuportables.

Des del 1939 Elisabeth Elden Benz, col·laboradora del socors suís als infants, va crear el castell d’en Bardou a Elna, una maternitat per recollir les mares internades en aquests camps, o les que vivien en clandestinitat o patien les dures restriccions d’aquells temps de guerra, mares jueves, mares de l’estat espanyol, francès o zíngares. En total, més de quinze nacionalitats diferents

En resum, va ser un viatge llarg però confortable, i les explicacions del Carles, la Sònia i la Ruth, per recordar.

Josep Gudayol i Puig






Manuel Ballibrea: un Museu del Cavall a Balsareny


ENTREVISTA

















«El meu pare i el meu avi em van transmetre un gran amor pel cavall i en concret per a tot el món animal. Recordo que el meu avi va ser un empresari important del sector animal, i també quan el meu pare venia a buscar-me a l’escola amb cavall. La primera vegada que vaig pujar a la sella d’un cavall tenia sis o set anys».

Som als baixos de cal Cabra, al carrer Jacint Verdaguer número 18 de Balsareny, propietat de Manuel Ballibrea Aguilera, on fa temps hi té instal·lat un veritable Museu del Cavall i amb trets del món del toro. L’exposició, a l’abast dels balsarenyencs, es pot visitar tan sols fent una trucada al número 665 044 269.

En Manuel va néixer a Múrcia el 30 de gener de 1940. Allà va cursar els estudis de batxillerat i magisteri. Està casat amb la Lluïsa Sanvicente i tenen dos fills, un noi i una noia. El temps de lleure que té el gaudeix amb lectura de revistes d’informació animal i amb diferents tipus de manualitats. Durant una desena d’anys va ser responsable de seccions a la revista «Rejoneo» i «Aseo i cuidados del caballo y sus guarniciones». D’altra banda és un gran viatger, enamorat de conèixer cultures foranes, i ha visitat països com Àustria, Itàlia, Israel, Hongria, Txèquia i Cuba.

— Què va ser el que us va fer deixar els vostres orígens? Quan vau venir cap a Catalunya?

— Des de molt petit el meu caràcter mogut va voler conèixer això o allò i em va fer viatjar molt. Aleshores, en millorar situacions diverses, el nom de Barcelona, lligat a Catalunya, m’hi va fer arribar. Vaig arribar a Barcelona, des de Múrcia, entre els anys 1963 i 1964.

— A què et vas dedicar en arribar aquí?

— En un món nou per a mi, gràcies al meu currículum vaig tenir l’oportunitat d’incorporar-me a una primera feina com a venedor de llibres i més tard en el ram de les asseguradores.

— I com va anar el fet d’arribar a Balsareny?

— Van passar uns quants anys i la meva inquietud pels cavalls i els toros era molt gran; això em va fer buscar una casa antiga per tal de poder portar a terme aquest projecte de museu que avui ja és una realitat. Vaig arribar a Balsareny i vaig tenir l’oportunitat de saber que al carrer Jacint Verdaguer hi havia una casa antiga a la venda, cal Cabra. I dit i fet, des d’aquell moment vaig ser-ne el propietari. De tot això ara farà uns vint anys, durant els quals amb la meva dona i els meus fills hem dedicat esforços per a la restauració de l’habitatge i posterior projecte museu.

— A part dels cavalls també tens gran afició al món dels toros ja que vas estar vinculat en la pràctica del «rejoneo» i també del toreig a peu. Què ens pots explicar de la disciplina taurina?

— Sobre l’afer dels toros s’han dit i es diuen moltes coses, però jo personalment puc dir que en les curses l’animal, i això està científicament demostrat, no sent cap dolor, ja que està anestesiat per mitjà de les metaendorfines que genera el seu organisme.

— Sent un enamorat dels animals des de petit, quina és l’espècie que admires més?

— Del cavall n’admiro la noblesa, memòria i olfacte i el seu gran sentit de l’orientació; aquets tres últims sentits els té més desenvolupats que no els humans. Del toro, la seva força, la seva bravesa i la seva bellesa. I del gos, la seva fidelitat i la manera d’exterioritzar la seva alegria quan veu l’amo.

Josep Gudayol i Puig
Foto: Jordi Sarri





'El Circ Petit', premi RAC 2015

















L’espai “El Circ Petit”, del `programa 'La Moixiganga' que es realitza a Ràdio Sant Quirze, ha recollit aquest 30 d’abril la menció d’honor que li va atorgar el jurat dels quinzens Premis Ràdio Associació de Catalunya. Van rebre el guardó el conductor de l’espai, Moisès Bruch, Joan Cirera, Jordi Tarradas, Jordi Canal i Sergi de Dios.

“El Circ Petit” és una secció del programa infantil “La Moixiganga”, que forma part de la graella de Ràdio Balsareny; es també un dels espais més estimats i seguits pels oients i s’emet cada dimecres a les 20.30 hores.


La menció d’honor dels Premis Ràdio Associació de Catalunya li ha estat concedida en la categoria de ràdio local, junt amb altres programes d’arreu de Catalunya, així com programes nacionals i diversos periodistes i radiofonistes de prestigi.

Podeu escoltar tots els capítols d’El Circ Petit a: www.moixiganga.es/circpetit

Marc Vilardell i Casado
Director de Ràdio Balsareny

Fotos: Ràdio Balsareny


Final de curs


Amb aquest article acomiadem aquest curs. Ha estat un curs mogut, amb força novetats.  Ja us vam parlar de com els infants de la Llar han après i cantat cançons cada dijous a la tarda dirigits pel nostre professor Sergi Quirante. També hem fet cinc sessions a l’Escola Guillem per a presentar diversos instruments. El diumenge 17 de maig un centenar llarg de persones van veure els nostres instruments de prop i els van poder tocar. Portes endins la novetat principal ha estat la creació de dos grups instrumentals, els quals ja es van estrenar en una sessió oferta al Sindicat per als alumnes de l’Escola Guillem. En un registre més organitzatiu, us anunciem que l’escola és ja membre de l’Associació Catalana d’Escoles de Música.

El més important però, és parlar-vos del curs 2015-16, de quines seran les novetats. La primera afecta els nostres alumnes més joves, els de tres a cinc anys. Les seves famílies tindran menys feina a desplaçar-los quan a les 4:30 acabin el seu horari escolar a l’Escola Guillem, és a dir, no caldrà que se'n moguin, el nostre professor hi anirà i faran la classe allà mateix. Pel que fa als més grans, la majoria podran participar en nous grups instrumentals que formarem i que estaran totalment integrats en el nostre programa d’estudis. Serà un curs molt dinàmic.

Una altra iniciativa seran els anomenats Cursos de Formació de Curta Durada, és a dir, classes sobre un tema concret que es realitzen durant unes setmanes o un trimestre; per exemple: un curs de guitarra folk de tres mesos, dos dissabtes al mes de música en família... Sou vosaltres els que ens heu de dir què us interessaria i nosaltres ho organitzarem.

Hi haurà una altra proposta basada en la idea d’oferir més serveis al poble. Un grup d’alumnes de l’Escola Guillem, dins l’horari escolar i en coordinació amb la seva mestra de música, rebran quinzenalment una classe-taller de percussió a càrrec del nostre especialista.

Passeu un bon estiu i prepareu-vos a gaudir d’un curs ple de música.


Escola Municipal de Música

Meteorologia - Maig 2015
















Maig 2015
Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)            18,9
Mitjana (min.+màx.)       18,8
Mitjana de mínimes           8,7
Mitjana de màximes       28,9
Mínima                            3,2; dia 22
Màxima                         36,1; dia 13
Mínima més alta           15,3; dia 4
Màxima més baixa         19,4; dia 19

Vent (km/h)

Ventada més alta          49,0; dia 15
Velocitat mitjana             9,5
Recorregut del vent      4.131,7 km

Pressió (hPa)

Màxima                        1.021,9; dia 10
Mínima             1.002,4; dia 5

La pluja (litres)

Dia 19              11,8
Dia 31                 3,6
Total                 15,4

Francesc Camprubí i Jordi Soler


'Qüestió de 4' estrena el musical 'Ignis'


«Qüestió de 4» (Manresa, 2009) és un grup de teatre amateur, però amb vocació de professionalitat, format per quatre joves —Berta Portabella, Anna Moreno, Irene Mas i Climent Ribera— nascuts l’any 1993. Arran de conèixer-se l’any 2008 als cursos de teatre de la Sala Els Carlins de Manresa i de la seva participació en el programa de TV3 «Objectiu Pastorets», es van adonar que compartien la passió per l’art de la dramatúrgia i la interpretació, així com també per la producció i creació d’espectacles, sobretot de caire musical.

Aquesta jove companyia teatral va començar la seva carrera amb l’espectacle «Sí o sí?», escrit per Berta Portabella i dirigit per «Qüestió de 4». Una obra que va ser possible gràcies al finançament fruit del seu esforç seguint fires artesanals per obtenir beneficis amb què venien, a més de definir la voluntat de treballar sobre projectes propis i idees originals que ha acabat diferenciant el grup d’altres formacions amateurs.

Aquesta experiència del primer musical va esdevenir clau en la continuïtat de la companyia, que ha seguit fins al dia d'avui amb diversos projectes: impulsant les visites teatralitzades al Castell de Balsareny (2010-2013), encarregant-se de les noves visites teatralitzades al Carrer del Balç de Manresa (des del 2013, amb guió de Jordi Piñero), participant en actes de festes tradicionals, amenitzant diferents esdeveniments i espectacles temàtics, fent de contacontes i col·laborant amb altres companyies sempre que apareix l’oportunitat.

Un projecte propi amb vocació professional

«Ignis» és un projecte propi amb vocació professional que va néixer l'any 2011. És una creació pròpia del grup, amb música original del compositor Aleix Vives. Aquesta segona aposta pel teatre musical és més madura que la primera, amb uns paràmetres de cerca de la professionalitat més ben definits i amb una execució de totes les tasques que implica la producció d’un musical que persegueix uns principis de qualitat equiparables a altres companyies teatrals més consolidades. Després de gairebé quatre anys dedicats al seu projecte musical, «Ignis» podrà veure la llum aquest juliol.


Idees pròpies i treball constant

«Qüestió de 4» té la filosofia de treballar sempre que es pugui amb projectes propis, assumint tots els rols indispensables que comporta la producció i l'execució d'un espectacle, treballar amb persones diverses i potenciar el treball creatiu de la gent jove, però tenint en compte tots els consells que vénen d'aquells que tenen un llarg i gran bagatge en aquest món. «La il·lusió i l'esforç són els que ens fan capaços de convertir un somni en una realitat.»


IGNIS, la història d'un passat cremat

En Lluc, un jove entusiasta enfadat amb el món que el rodeja, ple de mentides, decideix descobrir per ell mateix quines són les causes per les quals el teatre del seu avi es va cremar. La curiositat l’empeny a obrir de nou les portes del que anys enrere havia estat «IGNIS, el gran teatre» i a endinsar-se en un viatge ple d’incògnites i fantasia. El que no sap en Lluc és que entrar significa remoure totes les peces del passat. Les veus rònegues parlaran per fer-li saber tota la veritat.
Foscor, silenci, intriga. Obtindrà el que busca? Les il·lusions no sempre ens porten als llocs on desitjaríem, no tot és blanc ni tot és negre, tot queda en la penombra del misteri i la línia que separa la realitat de la ficció és gairebé imperceptible. 

IGNIS, la història d’un teatre en flames, una època daurada convertida en cendra. 

Gènere: Tragicomèdia Durada de l'espectacle: 120 minuts (entreacte inclòs). Número de cançons: 20. Número d'actors: 10. Músic: Aleix Vives.

Es poden adquirir les entrades a la web i a les taquilles del Kursaal. L'espectacle s'estrenarà el cap de setmana del 4 i 5 de juliol al Teatre Conservatori de Manresa; dissabte a les 22.00 h i diumenge a les 18.00 h.


Qüestió de 4



dissabte, 13 de juny del 2015

Albert Neiro, alcalde de Balsareny


Albert Neiro Román, de 25 anys, cap de llista de 'Gent de Balsareny', ha estat elegit nou alcalde del poble. En el ple d'investidura celebrat avui ha aconseguit quatre vots, els mateixos que ha obtingut Isidre Viu, candidat d'ERC, mentre que els tres regidors de CiU s'han abstingut. Neiro ha estat proclamat alcalde pel fet de ser el candidat de la llista més votada a les eleccions celebrades el passat 24 de maig. Gent de Balsareny governarà en minoria, en no haver-se assolit cap pacte de govern. Neiro ha subratllat que l'Ajuntament ha de ser "la primera trinxera en la defensa dels drets socials i de la ciutadania" i ha anunciat la creació d'un Consell del Poble, obert a tots els estaments i al teixit associat local, que doni poder al poble i que sigui "l'òrgan de decisió més important després de l'Ajuntament". El nou alcalde ha promès transparència i ha estès la mà a la col·laboració amb els altres grups i a tothom qui vulgui treballar per al bé del poble.

Felicitem Albert Neiro i els regidors de Gent de Balsareny, i els desitgem molta sort i encert al timó de la Casa de la Vila. I també als onze regidors de tots tres grups: de tots cal esperar que gestionin el dia a dia del poble amb seny i harmonia. Que no manqui el diàleg, que farà molta falta per poder tirar endavant. Caldrà molta empatia mútua, proactivitat i flexibilitat, i saber prioritzar raonablement l’interès comú i la part coincident dels programes de cada formació, per damunt de les legítimes discrepàncies. El poble, amb el seu vot sobirà, ha defugit la majoria absoluta i ha volgut que el pastís del govern local es dividís en tres parts que es complementen i que es necessitaran. Estem segurs que l’equip de govern governarà pensant en la totalitat del poble, i que els altres dos grups també actuaran amb idèntica amplada de mires. Fem-los confiança i ajudem-los, en interès de tothom. Que tingueu sort, que tinguem sort.

R.C.

Foto: GdB

dimecres, 10 de juny del 2015

Jornada de Portes Obertes al Casino


Diumenge 14 de juny de 2015
Jornada de portes obertes al Centre Instructiu i Recreatiu
de 11 h. del matí a les 19 h.
Agraïment al soci Albert Otero, pel seu dibuix

diumenge, 7 de juny del 2015

Dia de l'Associacionisme Cultural


El diumenge 7 de juny es va celebrar el Dia de l'Associacionisme Cultural Català, convocat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya. Des del dia 4 fins al 7, arreu de Catalunya, nombroses entitats han organitzat activitats obertes al públic per fer palès el dinamisme i posar en valor la força de les associacions culturals del nostre país.

El dia abans, dissabte 6 de juny, la Colla PetaFluix va organitzar una plantada de diables i un taller infantil de dibuixos a la plaça de la Mel. I per al diumenge següent, 13 de juny, el Centre Instructiu i Recreatiu (Casino) va organitzar una jornada de portes obertes amb un mercat d'intercanvi de llibres, partides d'escacs i altres activitats.

L’acte de diumenge va començar amb una xocolatada organitzada pels Pastorets de Balsareny.

Els Astroamics van projectar el magnífic documental d’animació El follet de les estrelles, fet per balsarenyencs: Jordi Medina (guió), Txus Garcia (il·lustracions i edició), Carles Sivill (enregistrament de so), Àxel Garcia, Bernat Sivill, Txus Garcia, Eva Escolà (veus).

Alumnes i professors de l’Escola Municipal de Música de Balsareny van oferir un concert instrumental: Judit Capdevila, al piano, va interpretar Utoda Hikaru; Martí Llimargas i Pau Bombardó van tocar a la bateria Completament funky; Mar Sangüesa (veu i guitarra), Martí Llimargas (bateria) i Marc Borau (guitarra) van cantar Llença’t; i Àngel Ribalta, a la bateria, va oferir Locked out of Heaven.

Els Rapsodes dels Pastorets de Balsareny van fer una lectura  de poemes de Pere Casaldàliga, amb el títol Jo vaig néixer a cal Lleter.

La Coral Sant Esteve, dirigida per Joan Bajona, va cantar Nit de Sant Joan, popular suïssa, i l’havanera Vestida de nit, de Glòria Cruz i Càstor Pérez.

Els alumnes de l’Escola Municipal de Teatre de Balsareny, dirigits per Elisa Jorba, van oferir un fragment de Gerónimo Stilton, adaptació d’Elisa Jorba sobre un muntatge d’Àngel Llàtzer amb música de Manu Guix.

La Coral Els Ametllers, de l’Associació Els Ametllers, dirigida per Joan Bajona, va interpretar La dama d’Aragó, popular catalana, i l’havanera El llop de mar.

Els Dansaires dels Pastorets de Balsareny, dirigits per Alba Fontanet, van ballar Cançó de Bressol, popular escocesa; El ball de Sant Ferriol i El Patatuf, populars catalanes.

El grup La Il·lusió, del Casal de Gent Gran de Balsareny, dirigit per Alba Fontanet, va escenificar Country Boy i I will follow Him, del musical Sister Act, d’Alan Menken.

En acabat, Jordi Medina, dels Astroamics, va organitzar una observació astronòmica diürna que permeté de veure el sol en el seu esplendor de migdia, i observar les taques solars.

Una petita mostra d'una part de l'activitat cultural de Balsareny. Gràcies als organitzadors, les entitats participants, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny, i al públic assistent per aquesta matinal tan lluïda.

Sarment
Fotos: Sarment






















Per gentilesa dels Astroamics, podeu veure el curtmetratge "El follet de les estrelles" en aquest enllaç:  https://youtu.be/rumbpzYoWeE

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/rumbpzYoWeE" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>