diumenge, 29 de novembre de 2020

Les obres a la Resclosa dels Manresans

Continuem amb el reportatge fotogràfic d'Alfred Selgas sobre les obres a la Resclosa dels Manresans. Fotos del dia 28 de novembre, en què l'escullera o mur de contenció ja protegeix mitja resclosa, per la qual no baixa gens d'aigua.










El dia 16 de novembre van començar les obres de reparació que l’Ajuntament de Manresa i el Parc de la Séquia tenien previst de fer a la Resclosa dels Manresans, afectada pel temporal Glòria, obres que van generar controvèrsia i preocupació en ambients ecologistes i a nivell de poble, com hem anat informant en butlletins anteriors. 

Al Sarment de novembre s’informa també de l’acord de l’Ajuntament, pres per unanimitat, de subratllar la importància d’aquest espai natural per al poble i demanar als promotors de l’obra que vetllin perquè l’impacte de les actuacions sobre la biodiversitat de l’entorn territorial sigui la menor possible. Confiem que així sigui. 

El diari Regió7 informava el 17 de novembre de l'inici de les obres. De moment s'està actuant per obrir un camí d'accés per la riba esquerra, d'uns 600 metres de llarg. Després també s'obrirà un camí a la riba dreta, passant pel mig del bosc de ribera, amb el compromís que "l'impacte ecològic sigui el mínim". D'aquesta manera es podran posar pedres d'entre 35 i 800 quilos a la llera del riu, a fi de mantenir eixuta la part de la resclosa en què es treballi en cada moment. També es col·locarà una canonada que porti l'aigua del riu cap a la Séquia per tal que no s'interrompi el subministrament. 

En aquest reportatge fotogràfic d'Alfred Selgas anirem donant testimoni gràfic del desenvolupament de les obres. 

Sarment 
Fotos: Alfred Selgas

Fotos del dia 20 de novembre:











Fotos del dia 16 de novembre: 






Diego Aguado, el treball de la fusta com un art

ENTREVISTA

A les acaballes de la tardor, obrim avui una nova finestra i l’aire ens permet tenir aquesta amable xerrada amb un artista de la fusta; un home treballador, dels que han necessitat i encara necessiten, avui i sempre, els pobles treballadors com la nostra Catalunya. “Un poble troba la seva pau amb l’esforç col·lectiu”.

“Agraït a un temps que, malgrat les dificultats que hi havia després de viure uns temps difícils per culpa d’una societat incivil, avui dono gràcies de poder-ho explicar”.

Diego Aguado Martínez va néixer a Almendricos (Múrcia) el 21 de maig del 1938. Mai no va poder anar a l’escola, i amb 6 anys es va posar a treballar, concretament guardant vaques. Quan va arribar a Catalunya, amb 8 anys, va continuar treballant a cases de pagès, també guardant vaques. Anys més tard, amb una colla de gent, ningú dels quals havia anat a l’escola, van anar a Manresa, on tan sols els van demanar si sabien escriure el seu nom i llegir una mica i els van donar el certificat d’estudis primaris.

Com a hobbies, a Aguado li agrada molt sortir a caminar. Del cinema li encanten els westerns i, pel que fa als esports, és fan de les curses de motos i bicicletes. També ha viatjat gairebé per tot Catalunya, per Espanya a les Illes Balears, Galícia, Astúries, Extremadura i Andalusia, i a l’estranger a Portugal, el sud de França, Suïssa i Àustria.

— Hem sabut del vostre treball amb la fusta, com va començar tot?

— Bé, quan tenia uns 50 anys vaig tenir un ictus i em vaig jubilar. Va ser llavors quan vaig intentar trobar alguna cosa per passar l’estona i, voltant per les fires, vaig veure artesans que treballaven la fusta i que feien culleres, forquilles, etc., i em va cridar molt l’atenció. Així que ja fa més de 30 anys que m’hi dedico.

— El vostre treball es podria catalogar d’autodidacte?

— Doncs sí, ho he anant fent tot sol, sense tenir cap mestre.

— Hi ha hagut algun precedent a la vostra família?

— Bé, no ben bé, tot i que el meu pare feia cadires.

— Com aconseguiu la matèria primera i quantes hores hi dediqueu?

— La fusta l’aconsegueixo anant al bosc a buscar troncs, llavors els tallo i així vaig treballant. Pel que fa a la dedicació, no tinc un horari definit: quan estic avorrit vaig al garatge i m’hi poso una estona.

— Quines són les eines que empreu per treballar la fusta en el vostre art?

— Doncs primer de tot faig servir la destral, i llavors la serra, la llima, l’enformador i el paper de vidre.

Josep Gudayol i Puig

Fotos: Arxiu Diego Aguado 


Un apunt d’ecologia i estalvi

 OPINIÓ

A l’hora d’intentar fer un apunt informatiu sobre el canvi d’enllumenat, no recordo si era un dilluns o un dimarts del passat mes d’octubre, sí que recordo que era sobre les vuit hores del matí quan, com gairebé cada matí, venint de recollir el diari de la llibreria Els Colors, al carrer Sant Domènec vaig topar-me amb un parell de grues; a un operari de les quals vaig demanar informació de caire periodístic, dient-los: “Bon dia, perdoneu, quina actuació teniu encomanada?”

L’home, molt correctament, em va agrair la pregunta i em va assabentar que es disposaven a fer el canvi de l’enllumenat públic, i recordo que jo li vaig dir que quina sort, que guanyaríem en ecologia; i ell també em va dir que en economia també hi guanyaríem, és a dir, en estalvi.

Passat aquell dia, he comprovat in situ que hem millorat molt incorporant un enllumenat de leds, i –és una impressió meva, o sigui que no en tinc informació oficial– durant les hores nocturnes el nostre enllumenat nou té la capacitat d’autoregular-se i, naturalment, estalviar més.

Posteriorment, fa uns dies que haureu rebut el full informatiu de l’Ajuntament, el qual entre altra informació, corrobora aquest canvi de llums d’alguns carrers.

Josep Gudayol i Puig

Repte núm. 55

 

En Tramulles és un noi una mica eixelebrat que ha decidit disfressar-se usant únicament quatre draps. Tots quatre draps tenen les mateixes mides i són de colors diferents: groc, blau, vermell i verd. La disfressa consisteix en un drap al cap en forma de turbant, un altre al cap com un tapaboques, un altre a l'esquena com una capa i el darrer al pubis com una faldilla. Amb aquestes condicions, de quantes maneres diferents es pot disfressar?

 

Salut i lògica.

 

Roc Carulla

Resposta al Repte núm. 54: 9h 32' 43''

Meteorologia - Octubre 2020

















Octubre de 2020 
Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           

13,3

Mitjana (min.+ màx.)       

14,6

Mitjana de mínimes      

5,9

Mitjana de màximes     

23,3

Mínima (dia 16)

-0,9

Màxima (dia 30)

30,2

Mín. més alta (dia 10)

15,3

Màx. més baixa (dia 14)

16,9

 
Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 3)

36,7

Velocitat mitjana             

6,1

Recorregut del vent  (en km)

4.523,5

 
Pressió (hPa)

Màxima (dia 29)

1.018,6

Mínima  (dia 2)                  

981,3

 
La pluja (litres/m2)

Dia 2

21,9

Dia 10

2,0

Dia 14

7,7

Dia 22

6,1

Total

37,7


Francesc Camprubí
 

En la Pasqua de Pere Casaldàliga

BALSARENY AVUI


En la Pasqua de Pere Casaldàliga

[‘Araguaia’: carta núm. 96, setembre de 2020]

Com sempre que rebo les cartes de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Pere Casaldàliga em plau, fa molts anys que ho faig, de resumir algunes parts de la carta número 96.

Com bé sabeu el nostre estimat bisbe Pere Casaldàliga va morir el passat 8 d’agost de 2020. Ara descansa al cementiri Karajà, a São Félix do Araguaia, com ell volia.

D’ençà de la seva mort s’han rebut innombrables mostres de condol i agraïment per la vida d’en Pere. En aquesta carta fan arribar alguns escrits publicats en diversos mitjans i el seu homenatge com Associació.

Josep Gudayol i Puig

 

Homenatge de l’Associació Araguaia

“De vius i ressuscitats” sempre va ser el teu lema.

I ara la resurrecció ja t’abraça plenament, i com ens crema el teu escalf il·luminant la nostra tristor i plor!

Caminarem junts teixint camí bri a bri, compartirem la teva paraula i poema i –encara que avui una part de nosaltres mori– també ens cenyeix l’esperança que tu vetllaràs les nostres Utopies i somnis i consagraràs aquest temps d’espera vivint profundament entre nosaltres.

Gràcies per la teva vida. Estimat Pere, amic, germà i mestre.

Maritxu, Associació Araguaia

 

Ressons als mes de la Pasqua d’en Pere

Avui ja fa un mes que el tiet Pere ha mort. No ha estat una mort violenta ni sobtada, com potser ell havia imaginat, però no per això deixa de ser trista. Un sentiment de tristesa, orfandat que, a mesura que passen els dies i ja amb una mica més de tranquil·litat, després d’uns dies intensos: de preocupació primer, i de missatges i homenatges després, es fa potser cada cop més present. I alhora també es fa cada cop més present un sentiment d’alegria, de gratitud, perquè, com diu el bon amic David Fernández, “el miracle és que hagi viscut” i que nosaltres haguem pogut seguir i en alguna mesura acompanyar aquesta vida tan radical, coherent i plena.

Tant a nivell individual com de l’Associació Araguaia amb el bisbe Pere Casaldàliga, sento que ara ens veiem amb la responsabilitat i el compromís de continuar donant suport a les causes, que es queden i que són més vives que mai. Amb la certesa que ell continua sent la llum que tots necessitem en la nostra “caminada” amb esperança.

Glòria Casaldàliga 

 

dissabte, 21 de novembre de 2020

La plaça Pere Casaldàliga i la biodiversitat

PLENS D’INTERÈS


El Ple municipal del passat 1 d’octubre de 2020, entre altres temes, va tractar del canvi de nom de la plaça Montserrat i de les obres a la Resclosa dels Manresans. N’oferim un resum:

Canvi de nom de la plaça Montserrat

Es va debatre la proposta del grup Suma de canviar el nom de l’actual plaça Montserrat pel de plaça Pere Casaldàliga, en reconeixement públic de la seva trajectòria vital en defensa d’unes causes que lluiten contra la injustícia social. L’alcaldessa, Noèlia Ramírez, va argumentar que l’indret ja es coneix popularment per aquest nom. I va explicar el procediment a seguir, indicant que això era tan sols l’inici de l’expedient. El regidor Isidre Viu va dir que el seu grup veia bé que es facin homenatges a Pere Casaldàliga, però consideraven que la forma en què s’havia fet, amb pressa i sense consensuar-ho amb la família ni amb la comissió del Pere Casaldàliga, no era la més adequada. El grup d’ERC, va dir, no està en contra del canvi de nom, però els semblava precipitat, i que no s’havia valorat, possiblement, el que calia valorar, ni s’ha fet cap consulta popular, que consideren aconsellable en aquests casos. També va observar que no hi ha gaires carrers que portin un nom de dona, i que estaria bé tenir-ho en compte i corregir-ho en el futur per a nous carrers.

L’alcaldessa va respondre que han recollit molts inputs favorables a aquesta proposta per part de persones de la població; que en definitiva el nom ja és el que es fa servir popularment pel fet d’haver-hi el monòlit en honor del bisbe Pere, i que ara tan sols s’ha iniciat l’expedient i ja es veurà si s’acaba aprovant. D’altra banda va indicar que es reuneixen sovint amb la Comissió i que també en parlaran amb la família. Pel que fa als noms de dona, va dir que el nom de plaça Montserrat fa referència a la muntanya, no pas al nom femení; i que hi ha altres carrers amb noms femenins, tot i no ser de dona; tot i així, va afegir, en casos de nous carrers es pot tenir en compte. El dictamen va ser aprovat amb sis vots a favor del grup de Suma Balsareny, i 5 abstencions del grup d’ERC.

Moció sobre les obres a la Resclosa dels Manresans

L’alcaldessa, Noèlia Ramírez, va llegir una moció del grup Suma sobre la necessitat de minimitzar l’impacte sobre la biodiversitat del territori de les obres de reparació pels danys causats pel temporal Glòria a la Resclosa dels Manresans. Va explicar que, tot i que de moment encara no s’havia presentat cap sol·licitud de llicència per part de l’Ajuntament de Manresa per fer l’obra, consideraven adient adoptar aquests acords.

La moció proposava posar de manifest la importància d’aquest indret per a l’Ajuntament de Balsareny i per als ciutadans; exigir al Parc de la Sèquia i a l’Ajuntament de Manresa que vetllin perquè l’afectació de l’obra sobre la biodiversitat territorial sigui la menor possible; demanar que es faci un seguiment exhaustiu de l’obra i vetllar perquè un cop hagi conclòs l’obra les actuacions temporals recuperin l’estat inicial; i traslladar els acords al Parc de la Sèquia, a Aigües de Manresa, a l’Ajuntament de Manresa, a l’ACA i al Departament de Medi Ambient.

El regidor Isidre Viu va exposar que el seu grup es va informar de l’obra, i que  entenien la seva necessitat i la veien bé; però que, òbviament, s’ha de fer bé i amb respecte per l’entorn. La moció va ser aprovada per unanimitat.

Taxes, pressupost i altres qüestions

Entre altres temes, el Ple va aprovar per unanimitat un conveni amb la Mancomunitat del Cardener per implantar un cens genètic caní; i es van aprovar, amb 6 vots a favor i 5 abstencions, diverses modificacions de les ordenances fiscals. Es va debatre una modificació del pressupost, que incloïa, entre altres, l’adequació del camp de futbol i entorn, i una pista de pàdel al barri de Cal Nosa; es va aprovar amb 6 vots a favor i 5 en contra, ja que el grup d’ERC, tot i estar d’acord que es millori l’equipament del camp de futbol, no veia bé que l’import, prop de mig milió d’euros, es fes a càrrec del romanent de tresoreria, sinó que calia haver esperat a obtenir altres recursos, com ara alguna subvenció. Es va donar compte de contractacions de personal, i de l’aprovació del projecte de millora energètica de l’enllumenat públic de Balsareny. I es va aprovar per unanimitat una moció del grup d’ERC de rebuig a la inhabilitació del President de la Generalitat de Catalunya.

En els precs i preguntes, entre altres qüestions, el grup d’ERC va preguntar si es tenia constància d’un important moviment de terres a l’obaga del Cortès. L’alcaldessa va respondre que sí, i que tot i que l’Ajuntament no té la competència, ja que hi ha un pla tècnic de gestió forestal aprovat, es va comunicar tant al Departament d’Agricultura de la Generalitat com a la propietat; i que ha estat aquesta darrera qui ha comunicat que preparen els terrenys per destinar-los a pastura.

Per a conèixer amb tot detall aquests temes i altres tractats en aquest Ple municipal, així com en Plens anteriors, recordeu que les actes es poden consultar al web de l’Ajuntament de Balsareny.

Sarment


Bethelhem Manzano, campiona d’atletisme

ESPORTISTES DE BALSARENY

  

Comencem un petit cicle d’entrevistes amb esportistes de Balsareny que estan competint a molt bon nivell. Ens hem proposat seguir-los de més a prop per tal de recollir les seves competicions, marques, entrenaments i experiències personals.
 
Comencem  amb la Bethelhem Manzano, una jove atleta de Balsareny, a qui la carrera esportiva li somriu i, evidentment, ella s’esforça dia a dia per estar en el nivell de competició que s’ha guanyat.
 
Sarment ja l’havia entrevistada en alguna ocasió, així que avui ens permetem actualitzar-ne la seva biografia i fer un seguiment de la seva carrera esportiva.
 
La Bethelhem ens explica que va començar a interessar-se per l’atletisme des de que va participar en el Cross Escolar de la mà d’en Joan Craviotto, mestre d’Educació Física de l’escola Guillem de Balsareny; un mestre que, desinteressadament, acompanyava els dissabtes els alumnes que volien participar en el  Cross comarcal que s’organitzava des del Consell. Les famílies també acompanyaven  en aquesta activitat.
 
Així doncs, la Bethelhem va començar a córrer entre els anys 2012-2013 i ja no se’n va desenganxar. Ens comenta que va veure que destacava, li agradava i s’hi va engrescar.
 
—La teva primera escola va ser el Club d’Atlètic Manresa?
 
—Sí, a suggeriment de la meva família, aquell mateix any, vam anar a demanar informació a l’Escola Manresana d’Atletisme i tot va ser molt ràpid. Vaig fer unes proves i un reconeixement i el mateix cap de setmana estava competint a Tarragona. No vaig guanyar, perquè allà se m’obria un entorn més ampli, però la motivació va ser extrema. I sempre més he continuat al mateix club. Vaig tenir la possibilitat d’anar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat però pels estudis vaig preferir continuar aquí. Fa uns 8 anys que entreno i competeixo amb l’AVINENT Manresa.
 
—Explica’ns  a nivell esportiu  quina modalitat practiques.
 
—Estic a la categoria sub20 júnior. La meva modalitat és mig fons amb la prova de 1.500 llisos. També faig obstacles però una lesió de periostitis tibial me n’ha apartat de moment. N’estic recuperada, però encara tinc alguna molèstia que em causa dificultats. Ara, en canviar de categoria, em toca córrer 3.000 perquè sóc de primer any. Algunes vegades he competit en relleus, però no és la meva especialitat.
 
—Fem un repàs dels teus títols.
 
—Els més importants han estat:

  • Segona classificada en el campionat d’Espanya en cursa de 1.500 obstacles; categoria cadet sub16, l’any 2016-2017.
  • Tercera classificada en el campionat d’Espanya dels 1.500 llisos; categoria juvenil sub18, l’any 2018.
  • Primera classificada en el campionat de Catalunya en cross; categoria juvenil sub18, l’any 2018.
  • Al darrer campionat d’Espanya he quedat en la sisena posició dels 1.500 llisos. Ara, en la categoria sub20, com que és el meu primer any, sóc de les petites.

 
—I tot això comporta entrenar molt, oi?
 
—Sí, ara mateix entreno set dies a la setmana, una hora i quart o una hora i mitja. L’entrenament consta de sèries, farleks (canvis de temps i ritmes), intervals i carrera contínua. Hi ha entrenaments individuals i en equip, com les sèries. Aquest és l’entrenament més important de la setmana. I tot allò que individualment puc fer és benvingut dins de la prudència i les recomanacions de l’entrenador. 

He de dir que els entrenaments estan adaptats a la temporada, que es divideix en tres períodes: 
  • la temporada de cross, de setembre fins a finals d’any; 
  • la temporada de pista coberta, del gener al març, aproximadament; i 
  • la temporada dita d’aire lliure, des del març fins a l’estiu.
 
—Però a Manresa no teniu pista coberta....
 
—Cert. Això només vol dir que les competicions les fem a pista coberta, però els entrenaments cada club els fa en les seves instal·lacions habituals. Només Sabadell disposa de pista coberta. I aprofito per dir que, des de la primera onada de la covid-19, la pista de Sabadell no es pot fer servir. En aquells moments es va utilitzar per a hospital de campanya i ara s’ha de reconstruir. Parlen d’un cost de reparació d’un milió d’euros i, de moment, està tot aturat.
 
—Tornem als entrenaments. Ara parla’ns del teu entrenador.
 
—El meu entrenador és el Joan Lleonart, també director esportiu del club. L’entrenador és la persona que planifica la feina i les batalles mentals dels seus atletes. És un entrenador de referència, també l’és de la coneguda atleta Esther Guerrero, la banyolina, que ha estat deu vegades campiona estatal dels 800 m i ara ha fet el salt als 1.500 m. Per tant, és un honor compartir entrenador amb esportistes de nivell tan alt. 

Ara mateix, amb la covid-19, els entrenaments no els podem fer al club: cada atleta segueix preparant-se a nivell individual sota el criteri, la planificació i la revisió de l’entrenador. Els contactes hi són, però la pandèmia ha dut a unes programacions amb què no comptàvem. Les competicions estan aturades i ens movem en un marc molt diferent d’aquell a què estàvem acostumats.
 
—I és clar, amb tants anys al club, hi deus tenir amistats molt sòlides, oi?
 
—Sí, i tant, perquè amb l’atletisme quasi només competeixes amb tu mateixa a la pista. Un rival, podríem dir, que només existeix en el moment de la prova i, fins i tot, diria que poc, perquè depèn molt de la teva pròpia marca i esforç. És un esport individual i és molt diferent a altres esports d’equip i de massa.


Les persones amb qui he compartit més són la Carlota Soler  i la Txell Tarragó, perquè som de la mateixa categoria. De Balsareny també hi ha la Laia Solà, però coincidim poc en els entrenaments, ja que som de categories diferents. Em sembla que la Janay Hernández, que és més petita que jo, també competeix en el mateix club. 

He de dir que he conegut molta gent i tinc amistats molt profundes, perquè l’atletisme és la nostra passió i compartim els mateixos objectius.

A vegades, des de la Federació Espanyola, hem participat en concentracions de la selecció i convivim dies amb altres atletes. Són dies intensos d’entrenament però també de convivència, de compartir molt i de complicitat màxima amb altres persones.
 
—I ara parlem de futur. Com el veus?
 
—Crec que molt bé. Aquest curs vaig acabar el batxillerat i ara m’estic preparant per marxar cap als Estats Units el proper agost. Estic treballant tot el que necessito per aconseguir una beca que combina els estudis i l’esport en una universitat d’allà.
 
—És difícil d’aconseguir, aquest objectiu?
 
—Hi estic treballant. Des del món de l’esport he entrat en contacte amb una agència que t’assessora amb els tràmits corresponents. 

Per aconseguir la beca necessito justificar una part acadèmica i una altra d’esportiva. L’acadèmica consta de dos exàmens, el SAT, que ja l’he superat, i el TOEFL, del qual m’examinaré molt aviat. Pel que fa a la part esportiva, compten les teves pròpies marques i amb els resultats que obtingui en els dos nivells es determinarà el tipus de beca que em correspon. Després hauré de parlar amb els entrenadors de les universitats per tal d’ajustar les necessitats, les seves i les meves.

Les meves preferències quant a les universitats, són: Florida International University, Long Island University a Nova York i Kent State University a Ohio. 

Les universitats allà són molt cares i aniria bé que obtingués una beca completa o d’un tant per cent alt. A veure si tinc sort! I és clar, després allà he d’aprofitar totes les oportunitats, perquè el nivell acadèmic i esportiu és avaluable i he d’aconseguir bons resultats per continuar amb la beca.
 
—En aquestes universitats es combina l’estudi i l’esport, oi?
 
—Sí, sí, a la universitat que m’adjudiquin, cursaré una carrera, segurament Psicologia, i, paral·lelament, continuaré entrenant i progressant en l’esport que practico, l’atletisme. Totes aquestes universitats que he anomenat entrenen a nivell professional.
 
—Com decideixes anar-te’n cap als Estats Units?
 
—Tinc companyes que ja han fet aquest pas i penso que poder unir l’esport i els estudis és una bona oportunitat. També per a aprendre bé l’anglès. Estic molt motivada i m’estic preparant per aconseguir-ho ben aviat. Si tot va bé, estic parlant de marxar a l’agost.
 
—Parles de la família com un suport incondicional.
 
—Sí, molt. Els meus pares m’han portat sempre a entrenar a Manresa, s’han esperat hores i hores en els entrenaments i campionats, hem fet viatges llargs. Sempre hi han sigut. A més a més, tot això té un cost, perquè les ajudes en els campionats són d’un 100% si guanyes i 50% si no aconsegueixes podi. Això està molt aviat dit, però és un gran esforç econòmic per a les famílies. Tot i així, ells sempre m’han animat molt i ara marxar cap als Estats Units ho veuen perfecte.  
 
La teva condició de persona de color ha estat esportivament un avantatge, en el teu cas?
 
—Crec que sí, tenim una genètica diferent i la meva agilitat es valora. Jo em sento d’aquí, del país, hi vaig venir als 7 mesos. No he tingut mai cap problema.
 
L’entrevista amb la Bethelhem ha sigut un plaer. Hem trobat una persona motivada, implicada en l’esport i en la vida. Té amics, vessa felicitat i ens comenta que vol complir els objectius que es va marcant i treballar per la superació constant.

Et desitgem molta sort i estarem en contacte per saber com et va l’atletisme en el teu nou país.
 
Alfred Selgas i Lluïsa Coma
Fotos: Bethelhem Manzano


 


Arriba el gegant Bernat de Peguera en miniatura!


Tal com us vàrem informar anteriorment en el mateix Sarment, com a conseqüència de la covid vam decidir des d'un principi ajornar la nostra trobada, que anualment acollim a mig juny, per aquest passat 15 de novembre. Havent-ho consensuat prèviament amb l’Ajuntament, va semblar adient aquesta data per fer-ho coincidir també amb la fira local de Nadal, però malauradament la situació marcada pel rebrot de la covid, les restriccions i mesures sanitàries, ho ha impedit. 

Teníem feina avançada, preveient ballades només en tres punts, bàsicament places, amb espai suficient, separacions i totes les precaucions possibles, però la situació del país no ho ha fet possible. Amb tot, hem d’agrair la bona disposició que tenien i segueixen tenint les colles d’Avià, Puig-reig, Saldes i Santpedor, que eren les convidades per a aquest esdeveniment que ens vam veure obligats a reduir, ja que de normal som de 13 a 15 colles. També lamentem no haver pogut anar a Puig-reig a la Fira de Sant Martí, que era prevista pel dia 8 de novembre i va ser anul·lada pel mateix motiu. 

En qualsevol cas, els esdeveniment són els que són i les necessitats obliguen. La colla també agraïm a la jove grallera Laia Rodríguez el disseny del cartell de la trobada d'enguany, que ja havia preparat. És molt bonic i, malgrat no haver vist la llum ara per ara, ens servirà properament, ja que, tan bon punt sigui possible, celebrarem la VIII trobada gegantera, que ens ha quedat pendent aquesta temporada.

Sí que us volem informar que, juntament amb la celebració, era previst de fer la presentació del gegant Bernat en miniatura. Una figureta de 31 cm. d’alçada, feta en cartró pedra resistent. La construcció ha anat a càrrec de Cartró Net (Navata). Cadascuna de les peces està pintada i construïda de forma totalment manual. Se’n va fer una presentació virtual a les xarxes el mateix dia 15, commemorant la data. La idea va néixer ja fa uns mesos, quan ens vam proposar fer la nostra imatgeria en miniatura, com tenen moltes colles del món geganter. En aquest cas hem començat pel gegant. La intenció és que pugui ser a l’abast de tots aquells balsarenyencs en particular i de tots els amants del món geganter en general. Per als més petits pot servir per jugar-hi, això sí, amb certa cura; i per als grans esdevé una figura bonica i representativa del nostre poble i castell, que sens dubte farà goig tenir exposada. Tal com era previst, la primera tirada està disponible a diversos establiments del poble: Dolç Capritxet, Pastisseria Bonals, Llibreria els Colors i Decoart. Si es vol, també es pot adquirir sota comanda, reservant-la a la nostra entitat a través de l’adreça de correu: balsarenyelskmessonen@gmail.com . Per tant, si voleu que sigui un Nadal Gegant, ja sabeu, petits i grans, a fer carta als Reis; potser també el tió el pot cagar... En qualsevol cas, és motiu de record i de cultura local.

Lamentablement, les activitats per aquest any ja s’han acabat. Durant el parèntesi entre la primera i segona onada, vam tenir la sort de poder participar a les trobades de Ribes de Freser i Santpedor, sense deixar en l’oblit, tot i que va ser tan sols durant els dos primers mesos de l’any, la participació a: la Festa dels Traginers, acompanyats pels gegants de Ribes; a la cavalcada de Reis, i a la trobada de Mollet del Vallès; també vam ser els convidats d'honor per part de la colla del Casc Antic de Barcelona durant les festes de Santa Eulàlia de la capital; i la darrera sortida abans de la  pandèmia es va dur a terme a Sant Fruitós de Bages amb motiu de la tradicional Festa de l’Arròs. Curt bagatge enguany, si bé la prioritat ha estat la salut i evitar la propagació del virus, tot i que per altra banda, a part d’empobrir i deixar en situació molt precària moltes famílies, també se’n ressent la cultura, l’oci, la vida social i tot el teixit associatiu i de relació amb les persones.

Esperem i desitgem que el proper any sigui molt millor que aquest, que es torni aviat a la normalitat a tots nivells i que puguem tornar a fer ballar de valent en Joan, la Mariona, en Bernat de Peguera i la Blanca de Bell-lloc per tota la geografia catalana i qui sap si més enllà i tot.

Volem desitjar a tota la gent de Balsareny unes bones festes de Nadal i un millor 2021.

ELS K + SONEN