dilluns, 20 de juny del 2022

Es reprèn el futbol a Balsareny

FUTBOL 

 
Com tot Balsareny ha pogut veure s’estan fent obres a la Zona Esportiva Municipal “Els Ametllers”. Des de fa un temps s’està posant gespa artificial al terreny de joc del camp de futbol i molt properament es farà també l’arranjament i ampliació de la zona de vestuaris.
 
Aquesta va ser la guspira perquè un grup de joves del poble d’entre 19 i 22 anys que jugaven a equips del voltant decidissin formar un grup per reprendre el futbol sènior, després d’uns anys aturat.

 
En posar-se en contacte amb gent que havia format part d’antigues Juntes Directives de la Unió Esportiva Balsareny, es va conformar ara ja fa gairebé dos mesos una nova Junta Directiva encapçalada pel seu president, en Josep Neiro, i un grup de persones històricament vinculades al futbol formatiu i al futbol amateur i d’altres de noves.
 
L’actual junta la formen 11 components i està oberta a qui s’hi vulgui integrar i participar en el projecte.  

De seguida es va pensar en el futbol formatiu i l’objectiu principal va ser poder fer equips de nens i nenes de fins a 12 anys (futbol 7). Podem dir que a hores d’ara i faltant tres mesos pels inicis de la competició tenim ja jugadors i jugadores per gairebé tots els equips: escoleta, prebenjamins, benjamins i alevins.
 
També està força avançada la composició de la plantilla de l’equip sènior masculí i definit el seu cos tècnic, al capdavant com a 1r entrenador, en Ferran Morral.
 
L’equip de veterans va pràcticament sol i ja està conformat, tenint en compte que ha estat l'únic equip que no ha aturat la seva activitat aquests darrers anys.
 
Però la il·lusió més gran i el repte que es vol aconseguir és poder fer el 1r equip femení de la història de la Unió Esportiva Balsareny.
 
Un grup de noies en edat juvenil es va posar en contacte amb la Junta per dir que volien jugar a futbol i s’ha de dir que està en marxa la composició de la plantilla amb la 1a entrenadora al capdavant, la Mònica Viu. Encara falten jugadores, però confiem que en el temps que queda fins l’inici de les competicions a l’octubre es pugui completar la plantilla i fer el primer juvenil femení de la història del club.
 
Aquesta Junta Directiva està treballant amb il·lusió perquè aviat puguem veure nens i nenes gaudint del futbol al poble, nois i noies i joves i no tan joves tornin a posar-se la samarreta blanca i vermella i puguin donar matins i tardes de bon futbol i divertiment.
 
Remarcar que el proper dijous dia 30 de juny a les 7 de la tarda es farà una reunió informativa a la Sala petita del Sindicat a la que tothom hi està convidat, però particularment les famílies que vulguin que els seus fills i filles juguin a futbol a Balsareny la temporada vinent.
 
Si voleu que els vostres fills i filles juguin a futbol;  
si sou noies en edat juvenil i voleu jugar a futbol;  
si sou un comerç o empresa local i voleu col·laborar en el projecte;
o si voleu fer-vos socis o sòcies del club,
poseu-vos en contacte amb nosaltres en aquesta adreça: 
 
uebalsareny2022@gmail.com
 
O a través de les xarxes socials:
Instagram: @uebalsareny
Facebook: Unió Esportiva Balsareny
Twitter: @UEBalsareny
 
Ens veiem al camp! 

UE Balsareny
Fotos: UE Balsareny 



De Sant Feliu a Palamós pel camí de ronda

CEB

  
El passat dia 22 de maig, el Centre Excursionista de Balsareny va organitzar una sortida a la Costa Brava, oberta a tothom. Com que els 24 participants inscrits ens havíem llevat ben d’hora ben d’hora, vàrem esmorzar a S’Agaró;  tot seguit vàrem emprendre el camí de ronda que va de Sant Feliu de Guíxols fins a Palamós. Va ser una caminada molt bonica, de 18 km, quasi sempre a la vora del mar, pujant i baixant escales, i també travessant alguns túnels; vam passar per moltes platges, amb unes caletes precioses, tot i que caminar per la sorra cansa una mica més. Ens va fer un dia esplèndid, amb molt de sol, però amb un airet refrescant que devia ser la marinada. Ens ho vàrem passar molt bé.
 
Text i fotos: Alfred Selgas



















‘Els Ametllers’ a Sitges

 
 
El passat 19 de juny, l’Associació Els Ametllers va organitzar una excursió a la vila de Sitges (Garraf). Prop de 40 persones van poder gaudir d’una estada en aquesta bonica població costanera, que a la bellesa de les seves costes i dels seus edificis medievals i modernistes, afegeix, per les festes de Corpus, l’al·licient de les seves esplèndides catifes de flors. Un concurs en què els carrers rivalitzen en creativitat artística, i on es fan servir cap a 30.000 dotzenes de clavells, a més d’altres flors i de gespa, per cobrir de color i de perfum quilòmetres de carrers. També s’hi celebra la centenària exposició de clavells i una mostra de bonsais, i els veïns decoren les façanes i balcons de les cases amb clavells i geranis. Tot plegat, una cosa digna de veure, i que als més grans va recordar, salvant les naturals distàncies, les antigues catifes de Corpus amb què alguns carrers de Balsareny s’engalanaven al pas de la processó de Corpus.
El viatge va incloure un esmorzar pel camí, un dinar amb animada sobretaula i ball i l’obsequi d’una caixeta de maduixes a cada comensal. Va ser una jornada molt completa que va agradar molt als que hi van participar.
 
Text i fotos: Associació Els Ametllers

















Albert López: la constància d’un ‘Ironman’

ESPORTISTES DE BALSARENY

 
Aquest mes parlem amb l’Albert López, un atleta que va començar el 1992  directament fent maratons i, amb els anys, donar pas a les Ironman.
 
—Quan comença la teva dedicació a l’atletisme?
 
—Bé, jo sempre he sigut un aficionat a l’esport. En el seu moment ja em vaig treure el carnet de monitor nacional esportiu d’atletisme al centre Serrahima de Barcelona. Llavors no hi havia gaire formació esportiva.
      El meu interès per participar de debò en l’atletisme va començar el 1992 veient la marató olímpica  de Barcelona, on corria el meu germà Joan. Al cap d’un any just, ja hi participava. Vaig debutar amb el Joan Mas i l’ Arcadi Alibés: tots tres corríem per l’equip del Domingo Catalan. En aquella marató postolímpica de 1993, també hi van córrer el Joan Prat i el Joan Bonals. Els del nostre equip, portàvem un lema escrit “Qui vulgui baixar de 3,30 que s’apunti”. I sí que en vam baixar: jo vaig fer 3h 28’ 54’’.


L’atletisme són reptes que un mateix es marca; durant uns anys vaig entrenar per aconseguir baixar de les 3 hores. Ho vaig assolir l’any 2003 a Hamburg. Però és clar que, quan ja fas aquestes marques, costa rebaixar més els temps. Ara ja no entreno amb aquest objectiu, sinó amb el d’acabar les curses en què participo.

 
—Ja veiem que tens un munt de trofeus, de pòdiums i records de participació a les curses.
 
—Sí, és clar, amb els anys en vas acumulant, perquè he participat a moltes curses de 10 i 21 km (mitja marató) que serveixen d’entrenament per millorar la distancia de la marató.
 
—Algunes maratons destacables?

—Moltes, però la de Nova York va ser molt important per a mi, i sobretot quan s’hi va afegir la Montse, la meva parella. 


 
—Sí, de vegades ja la veiem corrent per Balsareny i voltants...
 
—Sí, he tingut molta sort perquè la família m’hi ha acompanyat. Cap a l’any 2000, la Montse també es va preparar i va començar a participar en curses de 10 km, mitges maratons i maratons. Per a mi és un orgull, i córrer plegats la marató de Nova York va ser especial. També hem corregut plegats a les maratons d’Hamburg i Barcelona i moltes curses de 10 i 21 km. Ha estat un luxe!

 
Albert, tens molt camí fet en l’atletisme, però des de fa alguns anys t’hem visualitzat més en el tema de les Ironman. Com ha anat aquesta progressió?
 
—Com a complement per millorar al triatló, vaig fer duatlons, la majoria en la modalitat Sprint, que es compon d’una cursa a peu de 5 km, una de ciclisme de 20 km i una altra cursa a peu de 5 km. De les duatlons en tinc molt bon record: vam preparar-nos  i competir anys amb els germans Esquius de Súria. Un goig haver conegut aquest parell de persones! L’any 2004, tots tres vam fer pòdium en els campionats de Catalunya.


El 2003 em vaig apuntar al Club Triatló Sallent: vàrem fer un grup molt potent i de la mà de l’entrenador Joan Freixa vaig començar a preparar la llarga distancia de triatló, la mítica Ironman. Allà em vaig començar a preparar, a part de l’atletisme que ja venia practicant, amb natació i bicicleta, perquè ja sabeu que les proves inclouen les tres disciplines. Dins de les triatlons hi ha diferents distàncies i he passat per totes. 
  • Distància Sprint: 0,750 km natació, 20 km ciclisme, 5 km cursa a peu.
  • Distància Olímpica "A": 1,5 km natació, 40 km ciclisme, 10 km cursa a peu.
  • Distància "B": 3,0 km natació, 80 km ciclisme, 20 km cursa a peu.
  • Distància "C": 4,0 km natació, 120 km ciclisme, 30 km cursa a peu.
  • Distància Ironman: 3,8 km natació, 180 km ciclisme, 42,195 km cursa a peu.

—Explica’ns, per exemple, com us canvieu entre una cursa i la següent i altres detalls per als no entesos en la matèria.
 
—Entre curses hi ha uns espais de transició, un per deixar el material de natació (neoprè en sortir de l’aigua), la bici i, a l’última transició, l’equipament per córrer. En inscriure’ns a la prova, ens adjudiquen un box que correspon amb el número del dorsal. Tot està molt organitzat. Durant la cursa, ens ajuden en els avituallaments amb aigua, begudes isotòniques, gels, etc. I, és clar, el temps que dediques a les aturades ja depèn de tu mateix. 


Un altre aspecte és el mitjà aquàtic, nedem en aigües obertes: mar, llac, riu, pantans... Hem nedat per llocs preciosos, llacs d’Àustria, rius d’Alemanya i el mar de Florianópolis al Brasil. Si anem vestits amb el neoprè ho decideix l’àrbitre a l’última hora en funció de la temperatura de l’aigua. I si ho considera oportú, fins i tot pot decidir disminuir la distància de la cursa de natació; una vegada ens va passar a Banyoles; va considerar que la temperatura de l’aigua era massa baixa i van escurçar el recorregut.


Un altre element important és que no pots “anar a roda” d’un altre ciclista en la distància Ironman. Això és motiu de penalització.
      Cal dir també que el públic és molt variat: el món de l’esport ha canviat molt. Abans a les triatló hi participava gent més veterana, amb més fons; ara mateix hi ha gent molt jove. Autèntiques feres que fan uns temps espectaculars! Hi ha molta participació, solem prendre-hi part entre 2.600 i 3.000 atletes i els dorsals s’esgoten de seguida.

 
—A quin club pertanys actualment?
 
A l’inici, al Club Triatló Sallent, però el grup es va anar dissolent. Des de fa molts anys formo part del Club Triatló Manresa. Tot i així, hi ha molt entrenament personal. Cal molta constància i esforç, però que ve de gust.

 
No parlarem de totes les marques, només de la teva millor en aquest tipus de competició. També dels llocs que has estat perquè, com ja ens has anticipat, l’esport  us ha permès fer turisme familiarment. 

MARATONS.  Total 23

  • Barcelona (9)
  • Sant Sebastià (2)
  • Berlin (1)
  • Hamburg (2)
  • Nova York (3)
  • Londres (3)
  • Vitòria (1)
  • Empúries (2)

En 7 ocasions ha baixat de les 3 hores. El màxim són 6 hores.

TRIATLONS distància IRONMAN. Total 10

  • Frankfurt, Alemanya (1)
  • Kärnten, Àustria  (3)
  • Florianópolis, Brasil (1)
  • Regensburg, Alemanya (1)
  • Niça, França    (1)
  • Vitòria, Espanya (1) .
  • Copenhagen, Dinamarca (1)
  • Hamburg, Alemanya(1)

En una ocasió ha baixat de les 10h. El màxim són 17 hores. 


Quins són els teus objectius propers?
 
—Continuar entrenant; perquè el meu repte (si la salut m’ho permet) és fer dues triatlons Ironman més i acumular-ne un total de 12 per poder accedir automàticament al Campionat Mundial d’Ironman que es fa cada any el mes d’octubre a Kona (Hawaii) des de l’any 1978. Per a les persones que practiquem triatló, participar en aquesta cursa una vegada a la vida és la cita més important que tenim. A més a més, vull que coincideixi amb els meus 60 anys.


I és clar, la família m’hi acompanyarà i gaudirem d’una altra estada que volem que sigui immillorable. Recordo especialment quan vam anar a Nova York i amb els sogres, els tiets i els de casa – la Montse, la Marta i jo— vam fer el recorregut previ a la marató que s’anomena “La cursa de l’amistat”. El dia abans tanquen el circuit i s’hi pot passejar. Allò és una festa!



 
Res més, com sempre, amb l’Albert hem après moltes coses sobre l’atletisme i més concretament sobre les maratons i triatlons. Ell i la Montse porten molt de temps preparant-se físicament i mentalment per fer tantes curses. Parlen de l’esforç, la constància i de “l’addicció sana” que els crea aquest esport. Mesuren les forces i les equilibren amb les ganes. L’Albert ens explica que abans era més competitiu, però que ja fa un temps que corre sense rellotge i més tranquil·lament: ara el seu objectiu és acabar les curses i preparar-se per a les properes.


Gràcies a tots els esportistes de Balsareny per aquestes entrevistes tan amenes. Com sempre, us desitgem el millor èxit, preparació i una bona predisposició mental per gaudir de l’esport, els sentiments que genera, les experiències acumulades i la cura del cos. Reguleu-lo, que és l’eina que us permet exercitar-lo!
 
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Albert López