50 anys de Cercle Cultural

 EDITORIAL

Novembre de 1975: mentre el dictador agonitzava, a Balsareny un grup de joves es reunia. Alguns avui ja no hi són, però perviuen en el nostre record. Tots procedien de l’Escoltisme: un moviment pedagògic que va formar una generació amb lemes com “sempre a punt” i “tant com puc” i amb un ferm compromís amb la llengua, la cultura i el país.
 
Volien “fer poble i fer país”: en general, defensar la llengua, la cultura i la identitat catalanes i una via democràtica i pacífica d’avançar en l’assoliment de les llibertats nacionals i socials; i a nivell local, promoure a Balsareny noves activitats culturals i coordinar les ja existents, recuperar tradicions i festes populars i publicar una revista que es fes ressò de la vitalitat del poble.
 
El gener de 1976 es van agrupar entitats com l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, el grup de teatre La Lluerna, el Club d’Escacs, el grup Sant Esteve (Coral i Pastorets), la colla sardanista Foc Nou, el Grup d’Estudis Locals, els Amics del Castell i els Amics del Cinema, amb el suport actiu de la Parròquia, la Biblioteca i l’AMPA de l’escola Guillem.
 
I el febrer apareixia el primer número de la revista Sarment, un únic full imprès amb multicopista. En principi, com un suplement al full parroquial que editava el bisbat (amb el consentiment del rector i amb dos mossens com a col·laboradors). Dos anys després, el Cercle es constituïa com a entitat legalitzada amb estatuts, i el 1980 el nom de Sarment era registrat oficialment com a publicació del Cercle.
 
Durant la Transició a la democràcia, el Cercle i el Sarment van fer molta feina didàctica defensant el catalanisme i la democràcia; i va promoure presentacions públiques de partits polítics i de sindicats i debats sobre política, amb implicació directa en moviments com l’Assemblea de Catalunya (que demanava “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”) o el Congrés de Cultura Catalana; i campanyes per la democràcia com la Marxa de la Llibertat (amb membres del Cercle interrogats per la guàrdia civil) o ecològiques, com la Marxa del Llobregat.
 
A nivell local va donar suport a campanyes com la de la recuperació del Casino (assumida per tots els partits, i feta pel primer Ajuntament democràtic, el 1979); la retolació dels carrers en català, eliminant noms franquistes i recuperant noms populars; la necessitat de locals per al jovent i per a activitats culturals (el Sindicat va trigar encara 25 anys); la neteja dels carrers; la recuperació de fotografies antigues; o, més endavant, participant activament en les manifestacions populars contra el projecte d’una incineradora de residus.
 
El Cercle va recuperar les festes populars tradicionals (Carnestoltes, Focs de Sant Joan amb la Flama del Canigó) alhora que s’implicava en altres ja existents (Reis de l’Orient, Rebost del Traginer), i en promovia de noves : Onze de Setembre, Festivals d’Estiu, Cursa Popular, Concurs Literari de Sant Jordi... Alhora, va editar una desena de llibres sobre història local i memòria popular (col·lecció Pau Bròquil). I la revista Sarment ha estat sempre el portaveu de totes les entitats del poble que hi han volgut publicar les seves activitats.
 
Han passat cinquanta anys, i en la gestió del Cercle hi han participat moltíssimes persones; i encara són més les que, de forma més permanent o més esporàdica, han publicat a les pàgines del Sarment les seves inquietuds, opinions o queixes sobre aspectes de la vida del poble. El Cercle ha participat en moviments populars (campanyes per la pau, per la democràcia, per la independència, per l’amnistia, per la llibertat d’expressió, pels drets de les dones, pel medi ambient, i contra el terrorisme, el feixisme i la violència de gènere) i altres mobilitzacions populars.
 
El Cercle ha donat cobertura a activitats locals com les dels Astroamics, La Garsa, la Comissió Casaldàliga i Balsareny Educa, un moviment transversal molt actiu sobretot en aspectes de memòria històrica, voluntariat i medi ambient. I darrerament, gràcies al suport de les institucions, hem pogut digitalitzar el contingut de tots els números del Sarment des dels seus orígens (des del 2008 ja els editem també en format digital) i publicar una revista de força pàgines, totes en color.
 
Avui el Cercle compleix cinquanta anys amb la satisfacció d’una llarga feina, feta no pas sense entrebancs i moments difícils, i sempre amb l’esforç de moltes persones. A tothom qui hi ha intervingut, a totes les entitats, institucions i particulars que ens han donat suport o que hi han col·laborat de moltes maneres, i sobretot al gruix de socis i sòcies, que han estat i són el fonament en què s’aguanta tot plegat, us donem moltes gràcies.
 
Esperem continuar comptant amb el vostre suport, i nosaltres tenir prou forces per mantenir aquesta realitat, estendre-la a més àmbits i, si podem, deixar en bones mans la continuïtat d’un projecte consolidat i obert a noves inquietuds, sense perdre mai de vista els valors que sempre hem defensat, i que continuen necessitant l’esforç de tots, al servei del nostre poble i del país, de la llengua, de la cultura, de la democràcia i de la llibertat.
 
Cercle Cultural de Balsareny

Ara fa... 50 anys. Neix el Cercle Cultural

 
En aquest número en què celebrem els cinquanta anys de la fundació del Cercle Cultural de Balsareny i del primer número de la revista Sarment, reproduïm parcialment el primer número —que comptava tan sols amb un full mecanografiat a doble cara i ciclostilat—, on ens presentàvem les entitats que ens vam aplegar i deixàvem constància de les inquietuds que ens van portar a néixer com a entitat.

 

CERCLE CULTURAL DE BALSARENY
 
«Amb aquest nom, representants de diverses entitats culturals del poble hem creat un grup que intentarà coordinar-ne les activitats, tendint a una convergència de forces per vitalitzar els grups que hi ha i fomentar-ne de nous. Per tal de mantenir el poble informat d'allò que cada grup és i prepara, dels problemes que tenen, etc., ens valdrem d'aquest suplement al Sarment del Full Parroquial, que apareixerà de moment amb periodicitat mensual [...]. No cal dir que aquest full i el mateix Cercle estan oberts a la participació de tots els grups que s'hi sentin identificats. En principi, els que ens hem aplegat som els següents:
 
PARRÒQUIA DE BALSARENY, que ja editava Sarment.
 
BIBLIOTECA POPULAR. No cal dir que la tasca de la Biblioteca és estrictament cultural. Treballem dia darrera dia perquè la gent llegeixi, s'informi, consulti... i a més a més, procurem organitzar actes culturals de tota mena.
 
AGRUPACIÓ DE CINEMA DE BALSARENY. Som en l'actualitat un grup en embrió, simplement amants dol cinema com a art, expressió cultural i qui sap si on una possible activitat creadora. Volem promoure l'interès pel bon cine, i una crítica educativa, Preparem una sessió do cine-fòrum i esperem, quan siguem més colla, arribar a formar un cine-club. [...]

 
AGRUPAMENT ESCOLTA GUILLEM DE BALSARENY. Som uns 60 i estem partits en tres branques [...]. L'escoltisme que fem el definim així: "Cultiu de la fe, educació global del noi dintre del seu comportament, coneixement del país que petja, amb el qual convé que s'identifiqui i visqui". Per tant, ens hem adherit al Cercle amb la mesura que ens toca de cara a l'educació del noi i de tota col·laboració cultural i por al poble.
 
GRUP DE TEATRE LA LLUERNA. A finals de 1974 tornàvem a la palestra, després d'uns cinc anys sense fer teatre. Des d'aleshores ençà, hem muntat dues peces llargues i tres de curtes [...]. A més, hem col·laborat amb els Pastorets de Sant Esteve i hem seguit un curset d'expressió dramàtica a Manresa. Un any actiu! La majoria de nosaltres treballa o estudia fora de Balsareny. Ens és un gran problema, només ens permet assajar els finals de setmana. Un altre problema ens és la manca d'un local a Balsareny. Hem tingut molta sort de la gent de Sant Esteve, que sempre ens ha deixat el seu teatre [...]

CORAL SANT ESTEVE DE LA COLÒNIA SOLDEVILA. La tradició musical es ben arrelada a Sant Esteve. Fa molts anys que es canta: als Pastorets, les Caramelles, a l'església (la Capella de música). Aquesta, la Capella de Música, potser sigui el fonament de la Coral. Quan, ja fa alguns anys, es promogué la campanya de la creació de corals mixtes a les comarques del Bages-Berguedà, la Colònia Soldevila es posà en peu a l'instant, per participar amb el cant coral a l’enaltiment de la cultura del nostre poble. Som uns vint components. Pocs, molt pocs, per ésser l'única coral representativa del nostre poble de Balsareny. Certament no podem pas estar  descontents de la seva qualitat artística. Es que no falta pas il·lusió i entusiasme; i això, moltes vegades, en un grup encara que reduït, ho pot tot.

 
JUNTA DE PARES D'ALUMNES. Voldríem correspondre a la gentilesa de Sarment en concedir-nos aquest espai, amb una àmplia presentació d'un programa  ple de millores. Però els anhels i les possibilitats no sempre van aparellades. Es bo tanmateix imposar-se la fita d'assolir unes bases per a una escola cada vegada més curulla de recursos. Complement indispensable de la família en la formació integral dels nostres fills. Per això fem acte de presència amb la il·lusió de contribuir amb el nostre petit esforç a aquesta col·laboració entre pares, mestres i autoritats per tal de fer front als problemes que afecten la nostra escola [...].
 
SOCIS D’ÒMNIUM CULTURAL. D'ençà uns quants anys, un grup de deu associats presten ajut econòmic amb les seves quotes a la benemèrita entitat Òmnium Cultural, d'àmbit nacional català, la finalitat de la qual és principalment promocionar la cultura catalana i primordialment l'ús i cultiu de la nostra llengua, per a salvaguardar-la de la discriminació de què ha estat objecte durant tants anys. En l'àmbit local s'ha procurat sensibilitzar les escoles sobre l'ensenyament de la llengua, i a aquest fi s'han demanat petites ajudes a la Delegació Comarcal de Manresa. Així mateix, aquests darrers temps s'ha promogut l'adquisició de participacions i subscripcions al futur diari català Avui, i s'ha arribat ja a totalitzar més de 30 subscriptors.

 
GRUP LOCAL D'AMICS DEL CASTELL Sorgit anys enrere amb motiu d'iniciar-se la restauració del nostre Castell i urbanitzar la seva muntanya per part del senyor baró, amb l'ajut de la Diputació Provincial i la col·laboració del nostre Ajuntament. La idea i la finalitat del grup fou la d'aportar-hi una col·laboració moral i dotar el Castell d'una projecció cultural i artística. Hi han estat celebrades una vintena de conferències, exposicions diverses, concerts, reunions, aplecs, festivals de cançó, visites culturals, etc. En l'actualitat passa per un llarg període d'inactivitat. Seria bo que aquest Cercle Cultural trobés la forma de revitalitzar el grup.»

 

Un any després, ja s’havien afegit a donar suport a l’entitat i col·laborar amb el Sarment moltes altres entitats, com ara: Grup Sardanista Foc Nou, Club d’Escacs Balsareny, Grup Truc, Centre Excursionista de Balsareny, Grup d’Estudis Locals i l’Agrupació Cultural i Folklòrica; més endavant se n’hi van anar afegint d’altres, com ara Club d’Handbol, Claustre de Mestres, Penya Barcelonista, Casal de la Gent Gran, Associació Els Ametllers, Els Pastorets de Balsareny, el Centre Instructiu i Recreatiu...; i ja més recentment, Astroamics, La Garsa, Fundació Casaldàliga i  Balsareny Educa. Aquestes i altres entitats fan servir el Sarment per informar de les seves activitats i projectes, i entre totes, i amb el suport dels socis i sòcies del CCB, mantenim viu aquell ideal de fa mig segle, de contribuir a fomentar la cultura al nostre poble.
 
Selecció: Joan Prat
Foto: Benvingut Xandri. Aplec al Castell, 1980.  “La sardana és la millor metàfora d’un Cercle Cultural”.

Portades dels números 2, 3 i 4 del Sarment (març-maig 1976)
 

50 anys de l'Escola Guillem de Balsareny

Foto: Alfred Selgas

L’Institut Escola Guillem de Balsareny compleix aquest curs cinquanta anys des de la seva inauguració, el febrer de 1974. Coincidint amb la implantació de l’antiga EGB va començar a funcionar com a escola pública i única al poble, resultat de la fusió de les quatre petites escoles que havien funcionat fins al curs anterior: l’Escola Parroquial Sant Josep, el Col·legi de les Germanes Josefines, l’Escola dels “Nacionals” de nois i la de noies.

 
Per celebrar aquesta efemèride es va fer una festa ben lluïda el dissabte 30 de novembre. Durant tot el matí hi va haver una jornada de portes obertes fins a les dues del migdia que va ser molt concorreguda; tant el vestíbul com els passadissos del centre es van omplir de gent, que després es va repartir per visitar les diferents aules i dependències.
 
Va ser una estona de retrobament, sobretot d’antics alumnes i mestres, entre companys de classe i de feina. Al vestíbul hi havia una exposició de fotografies repartides entre plafons i àlbums, que recordaven anys viscuts. Gràcies a unes fotos de Josep Rodergas, de l’Arxiu Municipal, es van poder recuperar imatges de la inauguració de l’escola amb l’Ajuntament d’aquell moment i la primera Associació de Pares d’Alumnes.
 
En una paret, de la mateixa exposició, un fris explicava cronològicament l’evolució de l’escola i els canvis pedagògics que hi ha va haver en els anys de la transició política, la recuperació de l’ensenyament en català i la immersió lingüística. També els canvis d’edifici que comportava el moviment demogràfic de cada època i la construcció de l’annex al mateix pati de l’escola Guillem fins a la incorporació més recent de l’Ensenyament Secundari Obligatori, el setembre de 2021, moment en què el centre va passar a anomenar-se Institut Escola Guillem de Balsareny. Precisament l’ESO s’acabarà d’implantar del tot a finals d’aquest curs, amb la primera promoció d’alumnes que hauran cursat fins a 4t d’ESO. Com que la població de Balsareny des de la dècada dels 70-80 ha anat disminuint, les aules de Secundària s’han pogut encabir al primer pis en una ala de la mateixa l’escola, anomenada “Espai ESO”. Als passadissos també hi havia exposats treballs dels alumnes i a l’entrada principal s’hi va col·locar una placa en commemoració d’aquest aniversari.
 
Després va venir l’hora del dinar popular al pavelló municipal, al qual van assistir més de tres-centes cinquanta persones. Tot un rècord! Va ser realment bonic, perquè s’hi va aplegar gent de totes les edats. L’àpat el van servir voluntaris, alguns mestres, exalumnes i el Consell de Joventut de Balsareny. Era un dinar obert a tothom qui es va voler unir amb satisfacció a aquesta efemèride. L’enllaç comú era l’escola. Per altra banda, hi va haver un servei de barra, a càrrec de l’AMPA de l’Institut Escola, per vendre begudes i també uns clauers de record, per col·laborar amb les despeses.
 
Després de les postres, el director del centre, Joan Emili Sorroche, va adreçar unes paraules als assistents i va fer un breu repàs del que ha estat el centre en tots aquests anys, de la seva importància per al poble, i va agrair la col·laboració de tots. Tot seguit quatre alumnes de diversos cursos van fer la lectura d’un text on es destacaven diferents aspectes dels cinquanta anys d’història de l’escola Guillem. Un text que agraïa la participació i  posava en valor la memòria d’un llegat més vivencial.
 
« [...] Amb 50 anys hi ha molts records acumulats, moltes vivències, molts ensenyaments, moltes anècdotes. Les amistats que es teixeixen en una comunitat sempre ajuden a la formació i creixement individual. Les persones ens construïm en societat i aquest fet no passa desapercebut a les nostres vides.
 
»Tot i així, no volem deixar de banda que en un col·lectiu no tot són flors i violes i que, ben segur  també resten records de cansament, renyines puntuals, d’haver rebut menyspreu de companys o adults, de frustracions,  d’il·lusions no acomplides, etc. Però les vides requereixen esforç, enfrontar reptes, empassar-nos l’orgull, defensar-nos dels conflictes, dotar-nos d’estratègies personals per arribar a ser persones completes, responsables i col·laboratives i abastar-nos de complicitats assertives per tal de ser efectius en el camp familiar, social i laboral. [...]»
 
Per acabar l’acte d’aniversari pròpiament institucional, una agrupació d’alumnes acompanyats del mestre de música de l’escola, Salvador Sala, van interpretar una cançó conjunta, un “himne” que van preparar  inspirat en un poema d’Antònia Sitges, titulat “Balsareny” (que transcrivim al final d’aquesta crònica). Aquest cant, d’ara en endavant, representarà l’escola en format musical. Quin goig poder comptar amb aquestes col·laboracions que deixen empremta!
 
Finalment, com a sobretaula, des de les 4 de la tarda fins al vespre, va tenir lloc, al mateix pavelló, un concert de músics i un DJ que havien estat alumnes de l’escola. En primer lloc va actuar el grup “Transistor”, format per quatre membres, el balsarenyenc Bernat Sivill i tres companys seus. Tot seguit, Roger Ruiz i Txus Garcia van interpretar temes dels Beatles i els Rolling Stones i Xavier Calvet es va afegir al duet formant un trio que va tocar temes dels grups dels quals són molt fans. Un retrobament esplèndid! Tot seguit, el grup “Mític Coffee Band”  amb els germans Genís i Josep Conesa, van posar el punt i final al concert amb hits de versions molt acurades. Després el DJ Jaime Gonzàlvez va seleccionar, barrejar i fer sonar música que el públic va acompanyar ballant. Va ser tota una satisfacció comptar amb la participació i la il·lusió d’aquests músics, que des del minut zero van acollir amb entusiasme la idea de formar part de l’aniversari amb les seves produccions musicals.
 
La Comissió del 50è Aniversari agraeix la col·laboració de tothom, de l’Ajuntament de Balsareny, l’AMPA de l’Institut Escola, el Consell de Joventut de Balsareny, els músics locals, Txus Garcia (coordinador musical), Xavi Novell, dissenyador gràfic del cartell, i tota la gent que va fer possible l’acte.
 

Balsareny

 

A vora del Llobregat, en una vall, mig amagat,

hi trobareu un poblet que tragina un paquet:

Balsareny es porta al cor.

 

A la plaça de la Mel els nens s’ho passen molt bé,

i a davant del Sindicat el dijous hi fan mercat.

 

El Casino i la Taverna i el Castell de Balsareny,

i si tu vols passejar, a la resclosa pots anar.

 

I quan arriba Sant Marc celebrem Festa Major;

pots venir pels Traginers, som un poble acollidor.

 

Aquí a l’Institut Escola el jovent és espavilat,

donem gràcies a les senyoretes que tenen al seu costat.

 

Celebrem amb alegria, qui dia passa any empeny,

els cinquanta anys de l’escola Guillem de Balsareny!

 

[Alumnes de l’escola. Inspirat en un poema d’Antònia Sitges]

 
Lluïsa Coma / Isidre Prat 
Fotos: Isidre Prat / Jordi Vilanova / Alfred Selgas
Fotos de 1974: Josep Rodergas © Arxiu Municipal de Balsareny

Fotos d'Isidre Prat

Fotos de Jordi Vilanova

Fotografies de la inauguració del centre, el novembre de 1974
© Arxiu Municipal de Balsareny - Fotos Josep Rodergas