dissabte, 26 de gener del 2019

Sortida geològica per Balsareny

Text i fotos: Isidre Prat


La barraca de pedra sorrenca al camí de la via
El diumenge 13 de gener, durant el matí, i desfiant el fred hivernal (tampoc no excessiu), va tenir lloc a Balsareny una sortida de caire geològic, guiada pel professor emèrit de la UPC de Manresa, en Josep Maria Mata, amb la col·laboració d’altres persones relacionades amb  el poble mateix i amb la comarca del Bages, que hi van aportar coneixements de caire ambiental, geològic i històric. 

La sortida va comptar amb uns 55 participants, de totes les edats, dels quals aproximadament una tercera part eren de Balsareny i la resta, la majoria, de pobles de la comarca, i de més lluny i tot.

Aquesta activitat era una més de les sortides d’aquest estil que habitualment en Mata i altres col·laboradors organitzen per tal de conèixer la zona declarada per la UNESCO Geoparc o Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, del qual forma part Balsareny. Darrerament, per exemple, activitats semblants han tingut lloc a pobles com Artés, Sallent, Cardona, Gaià i Navarcles. La informació i la inscripció (gratuïta) d’aquestes sortides es fa per Internet a la web de l’esmentat Parc Geològic. Podeu informar-vos-hi de properes sortides que es faran.

El Geoparc l’integren les comarques del Bages i el Moianès i el municipi de Collbató, i treballa de forma activa en la protecció i millora sostenible del seu patrimoni geològic, que forma part de la nostra història, així com en el geoturisme, amb una bona oferta que inclou geologia, natura, cultura, mineria i gastronomia. Són zones singulars del Parc: la conca potàssica catalana (formada fa uns 37 milions d’anys, i relacionada amb l’aixecament dels Pirineus); les coves del Toll (El Moianès) i les del Salnitre (Collbató); els relleus actuals de Montserrat i Sant Llorenç del Munt (on hi havia els sediments, conglomerats, d’un delta unit a l’antic mar del cor de Catalunya, connectat a l’Atlàntic, no al Mediterrani, i que va desaparèixer en formar-se els Pirineus); el museu de Geologia de Manresa (a la UPC, amb visites els diumenges al matí o bé concertades); 46 punts més d’interès geològic i miner i un teixit de moltes empreses dedicades d’una manera o altra al turisme.

Les esquerdes de dessecació en una roca d'argila
El poble de Balsareny està construït sobre afloraments de la Formació Artés, que a la vegada pertany a la gran Depressió geològica de l’Ebre, delimitada pel Sistema Ibèric i els Pirineus. L’activitat es va iniciar al carrer Carrilet, davant l’escola pública, i es va seguir caminant per l’antiga via dels catalans fins a Cal Cansalada. En aquest tram hi havia diverses parades didàctiques per tal de veure, per exemple, els estrats alternats de gresos i margues/argiles que va deixar al descobert la Riera del Mujal, sobre els quals actualment hi ha l’Església i habitatges del voltant, i que s’aprecien molt bé des del mateix “pont de la via”. Més endavant, una parada per veure, a les vores de la via, les capes de graves i conglomerats procedents de dipòsits fluvials de fa milers d’anys, ja que aleshores el curs del riu era molt més amunt que ara, o sigui, el riu va excavant el seu propi llit i deixa terrasses al descobert (aquesta zona recentment es va explotar com a gravera i ja es va restaurar); més endavant, sota mateix del castell, una barraca feta de gresos o pedres sorrenques que, pel que sembla, era la caseta dels treballadors quan es va construir la via del tren de Manresa a Berga i la Pobla. També cal dir que, al llarg del recorregut, s’observen en molts punts, els materials sedimentaris rogencs de la Formació Artés, que es van dipositar un cop assecat el mar i tenen aquest color vermellós perquè presenten ferro, que es va erosionar pel contacte amb l’aire; per això, contenen minerals que són òxids de ferro; aquest fet és molt comú al Bages nord, però no a la part sud, en què, aquests materials són grisos, perquè eren els que hi havia al fons del mar i, sense contacte amb l’aire, no es van erosionar (així, a Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet veureu vora la carretera les “muntanyes russes” de color gris).

Les diàclasis o fractures grosses a les roques
Altres parades científiques es van fer al tram des de la cruïlla de la carretera de la Rabeia fins a Cal Cansalada, per veure, per exemple, alguns despreniments ocorreguts darrerament per les pluges d’aquesta tardor; per altra banda, les estries que fan les roques d’argila quan s’assequen després d’haver estat xopes d’aigua, anomenades “esquerdes de dessecació”; les enormes fissures d’algunes roques, anomenades “diàclasis” (semblants a les falles, però sense desplaçament dels blocs de roca), degudes a forces internes de l’escorça terrestre (descompressió, sismes...) o a fenòmens de meteorització, com les diferències de temperatures, la congelació de l’aigua que es filtra, les arrels de plantes que, igual que el gel, esberlen les roques... I un dels punts més destacats era sobretot l’anticlinal de Balsareny, un tipus de plec en forma de pont, en què la seva xarnera (zona de canvi de curvatura) passa prop de Cal Cansalada: abans d’arribar-hi els estrats inclinats es poden veure, des del camí de la via, com miren cap al sud; en el punt del mig (xarnera) són ben horitzontals i després ja estan inclinats mirant cap al nord. L’eix d’aquest anticlinal va en direcció est-oest i continua després amb l’anticlinal de Súria, que és força més llarg.

Estrats inclinats meridionals de l'anticlinal de Balsareny
A Cal Cansalada, l’excursió va continuar girant cap a la dreta i, passant pel bosc, s’arribava a Sant Esteve, punt de parada on es va explicar l’origen, evolució i estat actual de la colònia, com també el comentari sobre l’església romànica restaurada. Allà també es va donar un apunt botànic per fer constar el pas d’un paisatge urbà i de bosc mediterrani cap al bosc de ribera, que en aquesta època està despullat, ja que està format per una majoria d’arbres i arbustos que perden la fulla a l’hivern. Seguint el camí ran del riu, s’anava fins a la Rabeia, observant també alguns despreniments recents, l’espectacularitat d’una zona abrupta d’estrats o capes de materials combinats (gresos i argiles o margues, bàsicament), la resclosa de la Rabeia i, prop de la fàbrica, tota una zona del l’esmentat bosc de ribera que, amb els darrers aiguats, ha estat gairebé arrasada (amb arbres trencats, pedres, etc.).

Pujant per la carretera, al costat de la fàbrica, i després dels comentaris sobre la vida a la colònia per part d’algun dels participants, s’arribava al pla, al voltant de les masies disperses, per observar el meandre del Llobregat (o sigui, el gran revolt, de gairebé 360º que fa el riu), que queda sota el Castell: és el meandre de la Rabeia. En el punt de més curvatura del riu, ran del marge extern, hi ha un penya-segat vertical (sobre del qual hi tenim els plans del Vilar), produït durant segles per l’aigua que va picant sobre la roca a gran velocitat, alhora que fa com un remolí i acumula els sediments a l’altre costat (marge intern); per això es va formant el meandre.

Zona central o xarnera de l'anticlinal (estrats horitzontals)
Després se seguia de nou un camí que s’acosta al riu fins arribar al mirador de la resclosa dels Manresans, punt de parada per contemplar i comentar l’origen i el recorregut de la síquia, així com la gran formació geològica del nostre poble, única a la comarca: les ja conegudes dames coiffées (senyores amb barret o pilars coronats), formades a causa de l’erosió diferencial produïda per l’aigua caiguda al llarg d’anys pel balç que queda sota el castell (l’aigua s’emporta les roques toves, com argiles, menys en els punts on queden protegides pels “barrets” formats per roca més dura, que no s’erosiona gaire); cal dir que aquestes formacions també han rebut, aquesta passada tardor, amb les pluges: s’han malmès algunes columnes; i és que, amb el pas del temps, l’aigua va excavant la base i es van ensorrant de mica en mica. Potser d’aquí algunes desenes o alguns centenars d’anys ja no existiran, però és probable que se’n formin d’altres!

En aquesta zona alguns col·laboradors van fer els comentaris respectius al fet que es tracta d’un “Espai d’Interès Natural” declarat per la Generalitat, per la seva vegetació de ribera i la fauna que hi viu: és on hi ha la verneda més important, i gairebé única, del Bages; així com el bosc de roures amb la diversitat d’espècies d’aurons i blades més important de la comarca.


Estrats septentrionals de l'anticlinal
Per acabar la sortida, es va seguir el camí de la síquia fins arribar a l’Aqüeducte de Santa Maria i observar allà la desembocadura de la riera del Mujal cap al Llobregat i el desguàs de l’aigua de la síquia quan surt de dintre de l’aqüeducte. Encara finalment, pujant pel Repeu, es podia veure alguna roca fossilitzada amb empremtes de cucs.

El matí va acabar amb tota la colla de participants al bar del Casino, per prendre un aperitiu i fer l’acomiadament.

L’activitat era organitzada, com hem dit, pel Geoparc de la Catalunya Central, però comptava amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny; i formava part d’un cicle de sortides per la comarca, l’assistència al qual permet obtenir un certificat del Departament d’Ensenyament per a mestres i professors participants.

I.Prat

La fruiteria de la Mel estrena nou local

OPINIÓ



El passat 28 de desembre es va inaugurar el nou local de la botiga de la Jyot i el Rajansip, una parella del Panjab que fa temps que viuen a Balsareny. Són joves emprenedors amb moltes ganes de treballar i d'integrar-se al poble. Participen en les festes de carrer. També estan molt connectats amb el gremi de botiguers.

A la fotografia podeu veure la benedicció de la botiga. Així ho van voler, tot i que ells són de religió sikh.

La seva llengua es el panjabi; parlen, a més l’hindi i l’anglès. S'esforcen per parlar el castellà i el català als clients. La mestressa entén perfectament les dues llengües.

Us desitgem molta sort!

Conxita Planes
Foto: C.P. 

Henrique Soler, administració comptable a l’Ajuntament

ENTREVISTA



Encetem l’any 2019 en una de les sales administratives de l’Ajuntament de Balsareny, disposats a conèixer una miqueta més l’Enric: Henrique Soler, tal com confirma el seu DNI.

L’Henrique és nascut a São Paulo (Brasil) i és llicenciat en Economia a la Universitat Mackenzie, també de São Paulo. Li agrada molt viatjar. Ha estat a Portugal, la República Dominicana, el Paraguai, Tunísia, Txèquia, Eslovàquia, el Regne Unit, França, Itàlia i Polònia. I al temps lliure li agrada l’esport del ciclisme, la lectura (el darrer llibre que ha llegit és “Homo deus” de Yuval Harari), el cinema, teatre, ràdio i música.

— Explíca’ns, en primer lloc com va anar tot això de venir a Balsareny?

 Vaig venir a viure a Balsareny perquè la meva parella és del poble. Des de molt petit he viscut entre Barcelona i São Paulo, perquè el meu pare era un espanyol emigrat al Brasil.

 Coneixies anteriorment Balsareny?

 Anteriorment només el coneixia per la Festa dels Traginers.

 I quina opinió en tens, del poble?

 M’agrada molt el poble: s’hi viu amb tranquil·litat, l’entorn natural és molt bonic i s’hi pot trobar el més essencial per a viure bé.

 Consideres que té suficients espais culturals, esportius, comercials...? El trobes net?

 Trobo que compta amb tots els equipaments bàsics i s’hi pot trobar el més essencial. És un poble, en general, net i ben cuidat. Crec, però, que hi falten més botigues, perquè malauradament se n’han anat tancant moltes.

 Quina és la teva situació laboral?

 Actualment treballo temporalment com a administratiu de comptabilitat a l’Ajuntament.

 Parlant de l’Ajuntament, consideres que compta amb totes les administracions (seccions) necessàries?

— Crec que l’Ajuntament compta amb totes les seccions necessàries per al bon funcionament del poble, tot i que sempre es pot millorar la qualitat
dels serveis.

 A Balsareny, com a tants altres pobles, hi ha persones discapacitades. Quina creus que és la realitat social d’aquest col·lectiu, i el nivell d’atenció que se’ls dispensa?

 Com a pare d’una persona amb discapacitat, crec que es pot millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu, amb la creació de nous serveis i equipaments; com, per exemple, un espai lúdic adaptat a les seves diversitats, o programes de formació en l’atenció a persones amb discapacitat per al personal d’equipaments públics.

Josep Gudayol i Puig
Foto: Arxiu

dimecres, 23 de gener del 2019

Pastorets: assemblea i dinar de germanor



Havent acabat les representacions de la temporada, l’associació Els Pastorets de Balsareny va celebrar el dia 20 de gener l’assemblea anual extraordinària en què es va debatre com havia anat la temporada. El director artístic, Climent Ribera, va explicar que estava molt satisfet per l’assoliment dels objectius previstos, com el d’agilitzar i dinamitzar l’acció i els canvis d’escena, i que agraïa a tothom, actors i actrius i equips de tramoies, vestuari, maquillatge, llum i so, pel gran esforç realitzat i pel nivell de compromís que tothom va demostrar durant els assaigs i les representacions. Els assistents van valorar positivament les innovacions escenogràfiques i artístiques dutes a terme, i el director va començar d’apuntar noves idees per continuar millorant. Es va destacar que l’assistència de públic aquesta temporada s’ha incrementat en un 68% respecte a la de l’any anterior, com a exponent de l’expectació generada, i que les vendes d’entrades per internet també han crescut significativament. Acabada l’assemblea, els assistents, que superaven la vuitantena, van celebrar un bon dinar de germanor, amenitzat amb la projecció de fotografies de les actuacions, fetes per en Jordi Sarri.

Del blog dels Pastorets de Balsareny
Fotos: Josep Fornell



















dimarts, 22 de gener del 2019

55è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa



El dissabte dia 15 de desembre de 2018 es va celebrar el 55è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa. La balsarenyenca Eva Aguilera Bonals va assistir-hi amb el vestit dissenyat i confeccionat expressament per al Treball de Recerca que va presentar a l’Institut Llobregat de Sallent.
A les 5 de la tarda els vestits van desfilar per davant del jurat i a la nit es va celebrar el concurs. La bona notícia és que la nostra alumna va guanyar el Primer Premi “Emergent”. El premi anava destinat a tots aquells joves dissenyadors menors de 30 anys i l’afortunada en va ser l’Eva.
D’altra banda, i com cada any, s’hi va presentar l’Anna Bonals, amb un vestit de moda actual, confeccionat amb cartolina i paper crespó. El premi es va disputar entre 40 dissenyadores d’arreu d’Espanya; l’Anna,  finalment, va obtenir el segon premi. Enhorabona a totes dues.
Sarment
Foto: Anna Bonals

Espectacle solidari a favor d’Althaia pel Càncer

ACTUALITAT



A la nostra societat actual cada vegada tenim més amigues, familiars i conegudes que tenen o han tingut càncer. Per sort, i gràcies a la gran tasca d’investigació que fan les nostres científiques, cada dia és més viable la seva curació.

Per això cada vegada es necessiten més recursos econòmics i no sempre les administracions públiques tenen les possibilitats de cobrir aquestes despeses.

Per tant, el passat 2 de desembre, la sala gran del Sindicat va acollir un espectacle solidari a favor d’Althaia, l’hospital de dia de Manresa, per recollir fons per a la unitat de Càncer.

Va comptar amb actuacions tan diverses com: un concert de piano de Josep Haro, desfilada de moda mediterrània d’Imma Ponce, concert de piano i violoncel a càrrec de l’Àxel i la Martina, desfilada de roba de vestir de Núria Espinalt, una actuació del saló d’imatge de Navàs 3M, dansa oriental d’Awen, humor amb Jordi Vilanova, desfilada de vestits de paper d’Anna Bonals, art amb cabell a càrrec de la Perruqueria Mercè, concert de piano de Judit Capdevila, i posant la banda sonora, el Taller Harmonia de Navàs.

Totes les persones participants van ser voluntàries sense cap ànim de lucre que es van voler implicar en aquesta tasca tant solidària.

Les actuacions van tenir una gran rebuda, gràcies a les artistes però també a la gent que va col·laborar desinteressadament darrere l’escenari: tramoies, tècnics de llum, de so, perruqueria i maquillatge.

Des d’aquí volem donar les gràcies a totes elles, a la gent que ens va voler acompanyar aquella tarda, i al senyor alcalde Isidre Viu, a la Mercè Farràs i a Jordi Sarri per haver facilitat molt les coses per tal que el projecte es pogués fer possible.

Uns dies més tard, Althaia va expressar el seu agraïment a l’equip organitzador de l’espectacle solidari de Balsareny.
  
Anna Bonals





dilluns, 21 de gener del 2019

Amb aquesta meva manera de ser

CINC MINUTS


Amb aquesta meva manera de ser estic assegut damunt d’una taula i amb la màquina d’escriure davant del nas intento omplir unes línies en aquest inici de nou any. I amb ell, l’any nou, rebeu la meva felicitació.

Pels porticons de la finestra de casa s’escola un tebi sol de gener i, en prémer una primera tecla, el soroll es barreja amb el xerric que fa la porta metàl·lica que s’arrossega amb el vaivé d’obrir-se i tancar-se. Així, màquina i porta transmeten el seu servei. L’un, literari; i l’altre,  comercial. Som al migdia i el carrer s’omple del tràfec quotidià.

Tot accionant el teclat llegeixo (són els cinc minuts literaris): “No hi ha ningú que estimi tant la poesia com el poble rus”. La frase és del literat Boris Pasternak (Manuel Cuyàs, ‘Poesia i política’, diari Avui, columna Vuits i nous). El premi Nobel no coneixia el poble català: estima la poesia, els poetes i els rapsodes. Un president que llegeix: Quim Torra. Una consellera de cultura que estima la poesia!: Laura Borràs. Davant aquest fet, Cuyàs recorda “Que no llegien, els altres presidents? Maragall, Pujol, Montilla i Mas també introduïen cites literàries a les peces oratòries”. El que passa és que els d’ara ho fan amb profusió torrencial, raona Manuel Cuyàs. I personalment jo dic que Balsareny també estima la poesia: Calixt Bernadich, Pere Casaldàliga, Diego Galera, Joan Cors, Marc Gras, Josep M. Sabala, Antoni Sant, Pere Juncadella... recordant alguns dels nostres poetes balsarenyencs.

Josep Gudayol i Puig


Meteorologia - Desembre 2018


Desembre de 2018


Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
5,8
Mitjana (min.+màx.)        
7,6
Mitjana de mínimes      
0,8
Mitjana de màximes      
14,4
Mínima (dia 31)
-2,9
Màxima (dia 5)
22,0
Mín. més alta (dia 7)
6,1
Màx. més baixa (dia 28)
7,2

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 19)
37,8
Velocitat mitjana             
3,4
Recorregut del vent  (en km)
2.499,4

Pressió (hPa)

Màxima (dia 30)
1.027,7
Mínima  (dia 13)                  
999,9

La pluja (litres/m2)

Dia 13
4,6
Dia 16
1,0
Total
5,6


Francesc Camprubí



Repte núm. 38


La milla marina es defineix com la distància entre dos punts de l'equador terrestre la diferència de longituds dels quals és 1' (un minut). Si prenem 40.000 km com a longitud de l'equador, quina és la llargada de la milla marina?

Salut i lògica!

Roc Carulla









Resposta al repte núm. 37: arrel quadrada de 3, aproximadament 1,73 m

dijous, 17 de gener del 2019

Obituari



OBITUARI.     Des del 15-09-2018  fins al 17-01-2019

Data
Nom
Edat
04-09-18
CONCEPCIÓN MUÑOZ PULIDO
89
19-09-18
FRANCESC GALES CANTABELLA
84
01-10-18
JOSEP CANO RODRÍGUEZ
56
01-10-18
ENCARNACIÓN ESPINAL TREJO
77
15-10-18
ANNA C. GALLARDO ESPINAL
56
19-10-18
MIGUEL SABIO LORENTE
72
21-10-18
ANTONIO BONILLO GARCÍA
82
04-11-18
RICARDO RUIZ MORÓN
88
08-11-18
TERESA CENTELLAS SERAROLS
88
12-11-18
ANTONIA RUFAS LAENCUENTRA
89
13-11-18
JOSEFINA CALVERAS SERAROLS
97
26-11-18
JOSEP MARIA RIBERA FLOTATS
77
04-12-18
PEDRO BOCH DURAN
89



04-01-19
JOSÉ LUIS MURILLO LANCHARRO
57
09-01-19
ANTÒNIA SABATA ESTRADA
94
16-01-19
JOSEP MARIA MARQUÈS DOMÈNECH
80

Relació dels òbits recents a Balsareny. Un record emocionat per a tots ells, i el nostre condol a les famílies respectives. -  CCB