dijous, 25 de febrer del 2021

Els boscos de Balsareny, una lluita entre els incendis i la desforestació

OPINIÓ

  
És ben sabut que estem immersos en un canvi climàtic, causat per l’activitat humana, i que s’ha accentuat des de mitjans del segle XX amb la industrialització i el progrés. Aquesta activitat genera un escalfament global, que any rere any fa pujar la temperatura mitjana del planeta. Si no l’aturem, quin planeta deixarem als nostres fills?
 
Aquest és el problema de la humanitat, i els polítics a nivell mundial es reuneixen, en parlen, sembla que tots hi estan d’acord, que cal prendre mesures... Ara bé, realment es prenen mesures per aturar el canvi climàtic? Entenc que és difícil trobar el punt d’equilibri entre el progrés i la conservació del planeta; però això és cosa dels dirigents. Els ciutadans hauríem de vetllar, posant-hi cadascú el nostre petit gra de sorra, per tal de disminuir la petjada ecològica; entenent petjada ecològica com l’impacte que genera l’activitat humana sobre el medi.
 
Ara preguntem-nos: què hi podem fer, nosaltres? Com hi podem contribuir? 

Focalitzem-nos a casa nostra, és el que més bé coneixem i el que millor podem defensar. Cada comunitat hauria de defensar el medi que l’acull. Catalunya té un clima mediterrani, hiverns freds i estius secs i calorosos. Malauradament tenim el problema dels incendis forestals, que periòdicament ens afecten. Sobretot n’hem sortit perjudicats a la Catalunya central, com ja sabem, amb greus incendis als anys 94, 98... No entraré en la gestió dels incendis, perquè d’això ja hi ha qui se’n ocupa. Ara m’agradaria parlar de la preservació –i per tant, de la no-destrucció– del nostre medi natural.
 
Contextualitzaré uns fets dels darrers mesos. Any 2020. Arriba la pandèmia mundial de Covid-19. Ens confinen. A finals d’abril, ens deixen sortir de casa i ho agraïm després de setmanes confinats. Agafo la bicicleta i me’n vaig a escampar a la boira, a recórrer els camins i els preciosos boscos del nostre poble per respirar aire pur.
 
Agafo camins de la Baga Fosca, passo per la zona de Fucimanya i cap amunt que fa pujada. Fins arribar a la pista forestal que va cap a la torre de Castellnou de Bages. Començo a entreveure quelcom que no m’agrada. Una filera de troncs s’amunteguen al marge del camí i, on hi havia bosc, ara no hi ha res, res de res, tot arrasat. Ho veig i m’entristeixo... Però no s’acaba aquí. Procedeixo a seguir el meu camí direcció a Sobirana de Ferrans i, a l’esplanada de l’encreuament amb la carretera de Súria, un altre cop grans pileres de pins amuntegats... I allí veig la magnitud de la tragèdia. Tot els boscs que hi havia des d’aquell indret fins ben bé el fons de la vall, on transcorre un petit rierol que és el torrent de Sobirana, tot arrasat, ni un arbre dret.
 
En aquell moment recorre el meu cos una sensació d’impotència i una tristesa indescriptible. Un bosc intacte, generador d’oxigen, el lloc on viu un munt d’espècies animals, un espai creat a base d’anys i anys, completament destruït en pocs dies. Em pregunto qui pot haver fer una cosa així, i per quins motius, que no els puc entendre. Em pregunto si tan poc estima la natura; i, si només ho ha fet per interessos econòmics, doncs, penso, que pobre és... Perquè el planeta és el més valuós que tenim, i l’hem de cuidar, no pas destruir.
 
Mesos més tard, comprovo que la cosa ha anat a més, i que aquella tala aberrant només és una petita part de la desaparició dels boscos de Balsareny, perquè carretera de Súria amunt fins arribar a les Vilaredes, a banda i banda de la carretera, el mateix. Hectàrees i hectàrees de boscos arrasats. I un cop més, em pregunto com és possible. Qui ho ha fet i per què? Ho pot fer? Si ho pot fer, qui li ho permet? Si algú li ho permet, com és possible que permeti una cosa així, tan antinatural? Preguntes per a les quals m’agradaria tenir respostes per entendre-les.

 
Després de compatir aquestes impressions, m’agradaria acabar amb unes frases per fer-nos reflexionar:
 
· Una nació que destrueix el seu medi es destrueix a si mateixa. Els boscos són els pulmons de la Terra, purifiquen l’aire i donen força pura a la nostra gent.
Franklin D. Roosavelt
 
· Només després que l’últim riu sigui assecat, només després que l’últim arbre sigui tallat i només després que l’últim peix sigui capturat, només llavors sabràs que no et pots menjar els diners.

Proverbi dels indis americans: Si els arbres donessin Wi-Fi, tot el mon plantaria arbres i aturaríem la desforestació. Llàstima que només produeixen l’oxigen que respirem...
 
Text i fotos: Gerard Feliu Ribalta
 







A cop de diccionari

CINC MINUTS

 
Fa ja uns dies que hem deixat enrere la coneguda “Candelera”, i crec oportú recordar el calendari popular “si la Candelera plora el fred és fora, si la Candelera riu el fred és viu”.
 
Enguany aquesta data va ésser plena d’una rialla espatarrant, però malgrat la rialla avui gaudeixo d’un sol primaveral, el qual s’escola a través del vidre de la finestra de la meva sala polivalent. Ell, el sol, estimula a través del teclat de la meva màquina d’escriure la meva reflexió.
 
Tinc al costat la columna d’opinió de la Núria Puyuelo i m’estimula el titular “Benvinguts, nanos”. Amb ell gaudeixo de la bona salut dels llibres, que per cert en aquests últims temps, i com a conseqüència de la fatídica pandèmia, a l’igual que d’altres camps com el sanitari, econòmic, esportiu, restauració..., està patint també la seva crisi pertinent. Però anem a la reflexió de la Núria: feia anys que reivindicava la incorporació de “nano”, no hi havia cap motiu per bandejar aquesta paraula al diccionari.
 
“El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans recull diverses paraules per referir-se als nens: xiquet, infant, criatura, sagal, minyó, al·lot... I, des de fa poques setmanes, també nano. Gràcies a la darrera modificació del diccionari normatiu, s’ha incorporat el mot nano, una paraula ben viva en el llenguatge col·loquial i familiar, sobretot a la zona de Barcelona, i que fins ara no era normativa. Al diccionari també s’ha inclòs l’accepció de nano que fa referència a la figura folklòrica formada per una persona que té el cap ficat dins d’un gran cap que li dona l’aspecte de curt de cos”.
 
Quin goig, poder escriure sobre aquest enriquiment del llenguatge a cop de diccionari.
 
Josep Gudayol i Puig

Antònia Rimbau Dencàs: cent anys a cavall de tres pobles

ENTREVISTA
 

Febrer, un mes ventós, obre aquesta finestra oberta amb l’amable xerrada d’una experiència mes que centenària amb Antònia Rimbau Dencás, nascuda el 21 de juny de 1920. En aquells temps, més tard, estudià el que ara en diríem “Secretariat” a Barcelona i a Sabadell. Com a anècdota ens comenta que, per fer la pràctica de la taquigrafia, anava als Jutjats de Barcelona a prendre nota i transcriure el que es deia en els judicis. Com a esport, li agrada la gimnàstica sueca i durant el seu temps de lleure sempre li ha agradat molt el cinema, la ràdio i la televisió.
 
—Sempre heu viscut a Balsareny?
 
—No, he viscut a cavall entre Barcelona, Sabadell i Balsareny.
 
—Expliqueu-nos algun fet anecdòtic d’aquells vostres primers anys.
 
—Recordo el patiment que vam passar a resultes de la Guerra Civil, en especial amb les cues del racionament.
 
—Recordeu quants habitants hi havia a Balsareny quan éreu jove?
 
—Quan jo vaig néixer el 1920, Balsareny tenia uns 1.920 habitants, i quan em vaig casar recordo que en tenia entre 2.800 i 2.900.
 
—Ens podríeu dir alguns dels motius que algunes cases tenien al poble?
 
—N’hi havia molts; com per exemple, cal Merenci, cal Si-sa-mi, cal Maiol, cal Noi Xic, cal Puntes, cal Matamoros, ca l’Orriols, cal Pijoan, cal Savoia, ca l’Arep, cal Pastisseret, la Fassina, i molts més.
 
—Vau estar casada i vau tenir fills.

—Sí, en Josep Sant Rabeya va ser el meu espòs, ens vam casar el 1942 i vam poder estar junts 62 anys, fins al 2004. Vam tenir quatre fills: l’Antoni, l’Arcadi, la Fina i el Xavi.
 
—Finalment, sabem que us ha agradat molt escriure poesia. Quins fets literaris recordeu?
 
—Per Sant Jordi, el dia de la rosa i el llibre, sempre m’ha agradat molt. Hi ha molts llibres per llegir i per regalar.
 
Tot i no haver nascut a Balsareny, la petjada del poble ja li venia de molt lluny. A primers de segle, el seu pare Antoni Rimbau i Gallifa, farmacèutic de professió, fou l’alcalde de Balsareny el 1912, i els estiuejos d’any rere any acabaren deixant la seva empremta.
 
El fet que la seva infantesa i adolescència fos a cavall de Barcelona, Sabadell i Balsareny, no suposava cap obstacle en la seva identificació amb el seu poble. A l’Antònia sempre li ha agradat “picotejar” els sentiments, anhels i esperances del seu entorn, i d’això en dona fe una munió de poemes escrits al llarg de la seva vida. Li agrada llegir poesia, i especialment recorda un poema, no pas molt llarg, però sí molt expressiu, en què es parla de l’amor al poble, sense dir-ne el nom en cap moment; per això es pot aplicar a qualsevol, i en veu de l’Antònia, aquests versos adollen Balsareny a dojo per tot arreu:
 
Jo tinc el meu poble com el té tothom,
no cal pas que digui quin és el seu nom.
Quan dic el meu poble ja he dit sa lloança,
i és que l’estimo sense comparança.
Que en lloc sentiria el que sento aquí,
on totes les coses em parlen de mi.
On totes les coses em són conegudes,
i m’evoquen hores dolçament viscudes.
Que hi fa que altres siguin més grans i més bells…
si el que té el meu poble no té cap més d’ells.
Que hi fa si en cap banda l’ànima interpreta,
com aquí les coses que el sentit penetra.
Aquí on cada cosa se’m torna eloqüent,
i palpo ma vida dispersa en l’ambient.
 
—Una altra curiositat és l’acord que l’Antònia tenia amb la Parròquia:
 
—Mentre que l’Església Parroquial no va disposar d’una imatge de la Verge dels Dolors amb el Crist jacent, cada any, per Setmana Santa, una imatge de talla, que a hores d’ara encara roman a casa, participava a la processó dels “Armats i els seus manaies”.
 
De ben segur que en trobaríem més, d’anècdotes i vivències que al llarg dels anys han marcat la vida d’aquesta balsarenyenca. Pensem, però, que per a mostra un botó, i aquí queda ben palès.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Alfred Selgas

dimecres, 24 de febrer del 2021

Quim Junyent, futbolista del Barça

ESPORTISTES DE BALSARENY
 
Quim Junyent, actualment a l’Infantil A del FCB.


Continuem amb les entrevistes a esportistes locals, actualitzant-ne la trajectòria esportiva i posant al dia el bon paper; perquè no és la primera vegada que alguns dels protagonistes d’aquesta sèrie havien estat ja entrevistats al Sarment pel nostre col·laborador Josep Gudayol.
 
Aquesta vegada parlem amb un esportista molt jove, de 13 anys –ben aviat en farà 14–: en Quim Junyent Casanova, jugador del Futbol Club Barcelona en la categoria de 2n. any d’Infantil A. Els seus inicis són molt prematurs i curiosos, perquè a casa no hi havia cap afecció pel futbol. Per tant, en aquest cas, no és pas un desig inculcat per la família. Però molt aviat diversa gent els comenta que té bones qualitats de futbolista quan el veuen jugar a la plaça i al pati de l’escola, fent bots i corrent amb la pilota als peus.
 
L’entrevista la fem amb el Quim, que és qui respon la majoria de preguntes, però també hi participa el seu pare, el Kim, perquè hi ha aspectes del seu començament esportiu que el fill ni recorda.
 
Primer equip on va jugar el Quim a Balsareny. Només va fer algun torneig, com aquest a Sant Joan de Vilatorrada; tenia 4 anys.

— Els teus inicis són pràcticament al carrer i molt aviat ja ets en un equip de futbol. Va anar així?
 
— Sí, entro a ” l’escoleta” de la UE Balsareny als 4 anys i ja jugo amb els de 1r any en dos o tres tornejos. A Balsareny hi estic tres anys: dos  a l’escoleta i un a l’equip Pre-Benjamí. Després, amb 7 anys, vaig al  Club Gimnàstic de Manresa i hi jugo dues temporades. El Gimnàstic és una mica un aparador que fa lliga i tornejos importants i hi van jugadors de tota la comarca. Allà es fixen en mi i em conviden a fer unes proves amb el Futbol Club Barcelona durant tres dies, però el segon ja em comuniquen que compten amb mi per a la temporada següent. Entro, doncs, en el grup de Benjamins de 2n any. Aleshores tinc 9 anys.

Equip on el Quim va jugar 3 anys: dos d’escoleta i primer de Prebenjamí


— És una edat primerenca, per exercir una disciplina alta en entrenaments i partits...
 
— Com que t’agrada molt el futbol no hi penses, però sí que és un esforç. Anem amb taxi als entrenaments i el viatge dura aproximadament una hora i mitja, perquè ens van recollint a diversos pobles de la comarca. Els dos primers anys ho vam passar molt bé, vam fer-nos molt amics, però amb el temps uns amics marxen i n’arriben altres. Sempre pensem que la nostra estada és per un any i a veure si renovem. Això passa amb els que som d’aquí, del país, perquè els que estan a la Masia tenen contractes més llargs.
 
»El temps que hi dedico és gran, perquè surto de Balsareny a les 5 de la tarda i no arribo fins a les 10 del vespre, i així un any darrere l’altre. Ara mateix, entreno quatre dies a la setmana més els partits els dissabtes o diumenges. Bé, ara mateix no; perquè la covid ho ha alterat tot. Des del desembre que no entrenem. Fem algunes videoconferències amb els entrenadors, ens donen exercicis per fer a casa, i veiem vídeos per analitzar tècniques i tàctiques de joc.
 
»La disciplina és una eina que hem de cuidar molt perquè cansen els viatges, i mentalment ens exigim sempre els millors entrenaments. A vegades “et piques”, “et creixes” perquè tothom vol ser el millor i, hi ha dies que “et ratlles” perquè les coses no surten sempre com un vol. (Transcrivim les paraules que fa servir ell). 

Equip format al Prebenjamí A del Nàstic Manresa; només es van perdre 4 finals, totes 4 contra el FCB. Cinc dels vuit jugadors van ser fitxats pel FCB.
 
— Ja que parles dels entrenaments, ens pots dir en què es basen?
 
— En la categoria d’ara, Infantil de 2n any, és la primera temporada que fem sessions d’exercicis al gimnàs. Al camp continuem amb jocs de posició, tàctics, rondos, partits...
 
— Has tingut lesions?
 
— Sí, algunes i més darrerament. Curiosament, no van ser entrenant ni jugant cap partit, sinó a la vida diària i, és clar, són aturades que poden afectar per a cada renovació. Justament la temporada 2019-20 només vaig jugar dos partits de lliga per les lesions i la covid; tot i així, em van renovar per una altra temporada. Vaig estar molt content.
 
— I les convocatòries per als partits, com es fan?
 
— Els entrenadors decideixen entre els 23 jugadors que formen  l’equip i en convoquen 18. Solem jugar tots, perquè es poden fer els canvis necessaris a cada part. Durant la temporada, l’equip titular ja es va veient, però com que els rendiments també varien, no se sap mai. I és clar, les lesions són impediments afegits que determinen molt la teva continuïtat a l’equip.
 
— En general, hi ha bona relació amb els entrenadors?
 
— El nostre entrenador és el David Sánchez i sí, hi estem bé. Ell i el segon entrenador són seriosos i, a la vegada, fan broma. En un vestuari és important el bon ambient i ells ho procuren. Amb els nois que estan a la Masia miren d’incloure’ls molt perquè són lluny de les famílies i es passen temporades molt llargues fora de casa.

Després de tota la vida jugant junts, el Biel Dolado i el Quim es van enfrontar:
Nàstic Manresa-Barça, etapa d’Aleví
 
— En el vostre equip tots sou de Catalunya?
 
— No, ara mateix hi ha un noi que jugava amb el Sevilla, un altre de Múrcia, un altre de Terol que jugava amb el Saragossa i el Shane Kluivert, que és holandès i és el fill del jugador del primer equip que havia jugat amb el Barça i era molt popular. Els altres sí que som d’aquí.
 
— Hem entès que les famílies sempre us acompanyen als partit. I com es comporten?
 
— El pare sempre m’acompanya, perquè la mare amb la perruqueria no ho té bé, se n’ha perdut molts de partits! (Tots dos es miren  i ho confirmen amb un cop de cap; els sap greu).
 
»(Aquesta pregunta la respon el pare) La nostra família ens “portem bé”; hem de deixar fer als entrenadors i confiar-hi. Sí que hi ha pares i mares que es posen nerviosos, exigeixen... És veritat que l’equip sempre “ha de sortir a guanyar” i, és clar, hi ha un patiment individual per si “sobra algú”. Ja ho sabem. Arribarà el dia, o no, que, potser, no sigui necessari el seu joc. Forma part d’estar en un gran club.
 
»Els entrenadors ja miren de mantenir les distàncies amb les famílies perquè no interferim.  Estan al seu lloc; la seva relació queda blindada entre els jugadors i ells. El preparador físic, el físio, l’encarregat de material fan una mica més d’enllaç i ens informen d’algunes petites coses, com pot ser si algú s’ha fet mal, què no poden menjar si estan amb nosaltres unes hores... Tot és molt correcte.
 
— La lliga la disputeu a Catalunya, però també feu tornejos. On heu estat?
 
— A part de Catalunya hem fet tornejos al Japó, a Dubai –que no hi vaig poder anar per una lesió–, a Àustria, Itàlia i Alemanya. També a Galícia, Tenerife, Mallorca, Bilbao, Saragossa... 

Actualment l’empresa de representació de jugadors Eleven Talent Group
confia en ell per arribar a ser professional
 
Sabem que és el primer any que tens representant. Ens ho expliqueu?
 
— Sí, hi havia nois que ja en tenien; nosaltres no ens n’havíem preocupat massa. Aquest és el primer any. Un representant es podria dir que és un manager que es dedica a buscar el millor per a tu com a jugador, una mica ja va dirigit a endinsar-me de ple i buscar-me possibilitats reals en el futbol com a professió. També pot buscar-nos espònsors i és la manera d’estar totalment immers i al dia en el món futbolístic. L’empresa es diu Eleven Talent Group i té una seu a Espanya i una altra a l’Argentina. Aquesta empresa representa jugadors com Sergio Agüero, Marcos Acuña i Sergi Darder, entre altres. Ja ho anirem veient, perquè en el món futbolístic has de ser bo i tenir sort i cal dir, també, que cada vegada és més difícil fer-t’hi un lloc.
 
Per acabar, quines condicions creus que et mantenen en un equip del Barça?
 
 — Sembla que tinc bones condicions tècniques i visió de joc. (El pare afegeix:) No és golejador, és bon passador i no és egoista, sap jugar per l’equip.
 
Quim, ja tens tota una història de futbol a les espatlles. Una primera carrera feta.
 
— Sí, el futbol és el que m’agrada més. El meu projecte és continuar i dedicar-me al futbol de forma professional. Porto cinc anys al Barça i això ja està fet! El meu projecte és arribar a ser un bon futbolista i continuar estudiant perquè “quan sigui gran” m’agradaria muntar una empresa de caràcter científic.
 
Riem per l’expressió: “quan sigui gran” perquè encara falten uns anys, però el Quim és entusiasta, apassionat, té projectes i somnis. És perfecte. El pare també comparteix la seva il·lusió i sempre el fa tocar de peus a terra i li remarca “ja ho veurem”, “de moment”, “tot és molt difícil”, “cal anar pas a pas”, “hi ha molts bons jugadors”... Fa goig, sentir la prudència dels seus consells, tot i que s’endevina la complicitat que tenen pare i fill i les ganes de seguir amb aquest esport. Ara sí que ja podem dir que el Kim pare i la família són uns afeccionats al futbol i, en aquest cas, ha estat gràcies al fill i no pas a la convicció inicial de la família.
 
Els donem les gràcies per la bona estona compartida i els desitgem el millor futur en el món del futbol.

Lluïsa Coma / Alfred Selgas
Fotos: Arxiu Quim Junyent  

dilluns, 22 de febrer del 2021

Una crida per acréixer el nombre de socis

ASSEMBLEA GENERAL CCB 2021
 
Quan es complien 45 anys de la fundació del CCB i del primer número del nostre butlletí, el dissabte 30 de gener vam celebrar telemàticament l’assemblea general ordinària que durant el 2020, a causa de la pandèmia, vam haver d’anar ajornant amb l’esperança de poder-la celebrar presencialment.
 
L’assemblea va aprovar l’acta anterior, de 31 de maig de 2019, i va ratificar, renovant-la, la composició de la junta que va sorgir d’aquella assemblea, i que roman sense canvis. També va modificar els articles 10 i 17 dels estatuts socials, afegint-hi un punt 3 que regula la possibilitat de celebrar reunions telemàtiques, tant de l’assemblea en cas de força major, com de la junta directiva.
 
Es va ratificar la participació del CCB en la plataforma Balsareny Educa, arran de la qual es va constituir la Comissió Pere Casaldàliga en el marc del Cercle Cultural, així com les seccions de Voluntariat i de Recuperació de la Memòria Històrica, en les quals el Cercle també col·labora activament; i la implementació del grup de facebook Esgriolem! , secció del CCB que va néixer en paral·lel a la proposta de Balsareny Educa de crear un espai de participació ciutadana on fer propostes i debats de temes d’interès local.
 
La Comissió Pere Casaldàliga va informar de les seves activitats d’ençà que es va constituir arran d’una proposta a Esgriolem!, i que amb el suport de la família Casaldàliga, la fundació Araguaia, Balsareny Educa i altres entitats, promou la difusió de la figura del bisbe Pere i de les seves causes arreu del món i en especial el seu vincle natal amb Balsareny. Entre altres activitats, es va fer actes amb motiu de la defunció del pare Pere, tant a Balsareny com en altres poblacions catalanes, i se’n preparen de nous; es va muntar l’exposició sobre les Causes al Casino i després a l’Escola Guillem; i s’ha presentat la proposta de creació d’un itinerari pel poble, les Petjades de Pere Casaldàliga, mentre es prepara la creació de la Fundació Pere Casaldàliga. També s’ha creat una comissió d’Educació que promou la presència de la persona i l’obra del bisbe Pere a les escoles.
 
Els Astroamics van informar que han complert deu anys, i que no ho han pogut celebrar per la pandèmia. El 30 de gener de 2021 eren 303 membres, dels quals el 26% són dones. Tenen 2.701 seguidors a Twitter (creixement +41%) i 784 seguidors a Facebook (+24%); també es comuniquen per email, Whatsapp i Telegram i per la pròpia pàgina web, així com pel periòdic online Astronoticias.  Des de juny de 2019 es van programar 23 activitats (18 abans de la pandèmia i 5 aprofitant el desconfinament estival): 18 eren sortides d’observació amb telescopi, de les quals 4 foren suspeses pel mal temps; i es van fer 5 acampades astronòmiques, dues de les quals l’estiu del 2020. També s’ha col·laborat amb la UOC i amb l’Observatori de Castelltallat, i s’ha penjat a internet en obert “El follet de les estrelles”. Continuen preocupats per la contaminació lumínica, incrementada pels nous fanals de leds de llum blanca; i lamenten la desaparició de l’Associació Astronòmica Sant Cugat – Valldoreix, a la qual estaven agermanats.
 
La Garsa va explicar la publicació del portal del Comerç a Balsareny, amb més de 300 establiments definits al llarg de la història del poble identificats en un mapa interactiu i en un procés obert de recollida de material gràfic. I la constitució d’una secció de Recuperació de la Memòria Històrica dintre de Balsareny Educa, que reflectirà els seus treballs (entrevistes personals, recopilació de material gràfic i documental sobre història, vida local, tradicions, cultura, esports, etc.) en una pàgina web que és a punt de ser presentada al públic, i que es preveu que integrarà, entre altres, el recull de fotografies històriques que el CCB va cedir fa anys a la Biblioteca, més un recull d’informacions publicades al Sarment al llarg dels seus 45 anys d’història.
 
El Sarment va explicar que com cada any ha anat publicant els onze butlletins, que la majoria dels mesos consten de 20 pàgines (i l’extra del número 500 en va tenir 36), a més de publicar els textos, acompanyats quan escau de reportatges fotogràfics més extensos, a l’edició digital del blog i a la pàgina de facebook d’Esgriolem! i compartir-ho amb altres llocs de les xarxes socials. 
 
Tota aquesta activitat suposa unes despeses, i en els darrers anys els costos de la confecció del Sarment s’han multiplicat, mentre que la quota de soci del CCB s’ha mantingut inalterada els últims dotze anys i les subvencions s’han anat reduint. Els estats de comptes de 2019 i 2020 han presentat pèrdues (1.539,65 € i 1.409,62 €, respectivament), que s’aplicaran al romanent d’exercicis anteriors.
 
Per això l’assemblea ha valorat que, per garantir la continuïtat del butlletí sense haver-ne de retallar la paginació, i a fi de permetre que el CCB pugui seguir col·laborant en activitats d’interès popular tan diverses, i incrementar-les si pot ser, calia augmentar la quota de soci en 2 euros, de manera que per al present 2021 quedarà establerta en 21 euros anuals, i alhora intentar acréixer el nombre de membres de l’associació. Agraïm la comprensió dels socis, els exhortem a continuar donant-nos suport i a ajudar-nos a trobar nous associats per poder mantenir una activitat que ja porta 45 anys. Gràcies i endavant!  
 
La Junta

Repte núm. 57


En Sarri escaneja una fotografia aèria de format 12 x 18 cm i amb l'ajuda d'un programa de tractament d'imatge amplia al doble aquestes mesures. Quina superfície tindrà a la nova imatge una piscina que a la primera tenia una superfície de 5 cm2?
 
Salut i lògica.

Roc Carulla


Resposta al Repte núm. 56: cal doblar el full 7 vegades.

Dos nous números de ‘Perifèria’

 

 
Des del 2014, dos balsarenyencs, Joan Albert Vicens Folgueira i Jordi Corominas Escudé publiquen la revista ‘Perifèria’, subtitulada ‘Cristianisme, Postmodernitat, Globalització’ , que vol ser un espai per a la reflexió i  l'intercanvi d'idees obert als cristians de totes les esglésies i confessions, als que no tenen cap església, als cristians dissidents i també als que no són cristians, però s'interessen pel cristianisme o hi volen dialogar. La revista és en format digital  (https://www.revistaperiferia.org/natura.html ), publica un número a l’any en català i en castellà, i hom s’hi pot subscriure de forma totalment gratuïta.
 
El número 7 de la publicació, corresponent al 2020, tracta sobre la pandèmia de la covid-19, i en recull un munt de reflexions filosòfiques, polítiques, culturals, pedagògiques i ètiques de gran interès. Les podeu llegir en aquest enllaç:  https://www.revistaperiferia.org/72020-pandegravemia.html 
 
I a començaments de febrer ha sortit el número 8, que és el de l’any 2021, i que tracta sobre la Natura. També hi trobareu una pila d’articles, analítics i profunds, molt recomanables. Els podeu trobar íntegres en aquest enllaç .
 
La revista compta amb diverses seccions, i en voldríem destacar especialment una, la que està dedicada a Pere Casaldàliga, i que conté, entre altres, un espai dedicat a la biografia dels bisbe Pere i a les seves causes; un altre que conté enllaços a la seva biblioteca gratuïta i a llocs on accedir a les seves obres; un que es diu “casa pairal” amb textos i imatges sobre São Félix do Araguaia i Balsareny; sobre la celebració dels 90 anys del bisbe l’any 2018, i sobre la seva mort l’any passat; i un sobre la Fundació Pere Casaldàliga.
 
En un altra secció, “Personatges perifèrics” hi ha apunts biogràfics de diferents persones, entre les quals destaquem, per la seva vinculació al Sarment, els esments a Ramon Cabana i Pere Juncadella. També hi ha un àmbit sobre “Art perifèric” i una miscel·lània amb nombrosos enllaços d’interès. Per l’interès dels articles que s’hi publiquen, i per tot plegat, ens plau de fer-nos-en ressò i recomanar-ne la lectura.
 
R. Carreté
 

diumenge, 21 de febrer del 2021

Cançons de tothom

EMMB

Iniciem una petita sèrie d’articles dedicats a cançons catalanes que han assolit nivells de popularitat elevats i han passat a formar part de l’univers musical de diverses generacions. Totes són composicions amb autors coneguts.


 
Comencem amb L'Emigrant.
 
Un dia de 1893 mossèn Jacint Verdaguer va rebre una visita. El compositor i cofundador de l’Orfeó Català Amadeu Vives li portava el poema  L’Emigrant musicat. Verdaguer havia escrit L’Emigrant cinc anys abans. El poeta hi elogia la seva terra amb la mirada d’aquell que la deixa per sempre més. S’acomiada primer de les muntanyes, les valls i les planes; després de Montserrat i Barcelona; finalment dels seus pares i germans.  

 
Quan l’Orfeó Català estrenà l’obra l’èxit fou immediat. Feu que d’entre els poemes de Verdaguer L’Emigrant fos el que arribés a més gent i de manera més profunda. El poeta quedà ben complagut per la dimensió que la música donava a la seva obra. Va dir, però: “això meu, la lletra, no té cap importància. La lletra és el penja-robes de la música, i no pas altra cosa.”
 
En aquell moment Amadeu Vives tenia poc més de vint anys i ja havia iniciat, juntament amb Lluís Millet, el projecte de l’Orfeó Català. Vives, afectat per poliomielitis a la infantesa, va passar una joventut difícil, bohèmia i sense recursos econòmics. Més endavant, a partir de 1900 va traslladar-se a Madrid i va iniciar la seva carrera com a compositor de sarsueles. Va tenir un èxit enorme amb l’obra Bohemios i va continuar la seva carrera a la capital d’Espanya. De la seva obra lírica destaquen Maruxa i Doña Francisquita.   


L’Emigrant l’han enregistrat cantants de totes les èpoques i estils: Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Emili Vendrell, Marina Rossell, Peret… la llista  és molt llarga. Destaquem la versió rock molt reeixida del grup Slalom, que va causar sensació quan fou publicada el 1976.
 
El mes que ve, Ball de Rams.
 
Escola Municipal de Música de Balsareny

Imatges (Wikimedia Commons): Placa amb un fragment de L'Emigrant, al passeig de Sant Joan de Barcelona rere el monument a Verdaguer; retrats de Jacint Verdaguer i d'Amadeu Vives, pintats per Ramon Casas (MNAC). 

dimecres, 17 de febrer del 2021

Homenatge a Pere Casaldàliga

 
El dia 16 de febrer, a les 7 de la tarda hora catalana, i simultàniament a les 3 hora brasilera, en català, castellà i portuguès, començava l'homenatge virtual amb motiu del naixement de Pere Casaldàliga i Pla, i de la Fundació que duu el seu nom, el seu llegat i les seves causes. Ho feia amb unes boniques imatges del bisbe al Brasil, i de la Romeria al Santuari dels Màrtirs, acompanyades de música espiritual brasilera. Seguidament Laura Mor, periodista i directora de Catalunya Religió, donava la benvinguda a tothom fent un repàs de la trajectòria de Casaldàliga, que per a molts ha estat un “profeta de l'esperança”. Donava a conèixer alhora el naixement de la Fundació Pere Casaldàliga, donant pas a la seva presidenta, Glòria Casaldàliga, que va citar unes paraules d'en David Fernàndez: “avui celebrem el miracle que hagi viscut”, i destacant la sort d’haver pogut compartir amb ell, la seva vida, la seva obra i les seves causes mitjançant l'Associació Araguaia, creada al 1989.
 
És després del seu traspàs que la família, juntament amb la associació Araguaia, per responsabilitat considera crear la Fundació Pere Casaldàliga, per seguir donant continuïtat a tot el seu treball, amb el compromís de mantenir viva la seva memòria, vetllant també pel bon ús de la seva figura i missatge. Treballant per assolir el valor de la vida, el pensament i obra d'en Pere Casaldàliga, realitzant, entre altres, projectes editorials, arxivístics, educatius, culturals i de sensibilització. I amb el desig de seguir treballant al costat del Cercle Cultural de Balsareny, Balsareny Educa i amb tot el poble natal de Pere Casaldàliga, del qual la Fundació també considera i desitja que fos dipositari del seu llegat i lloc de referència a Catalunya i Europa. Voluntat que el Cercle Cultural de Balsareny i moltíssimes entitats de Balsareny consideren alhora una oportunitat que com a poble no podem deixar perdre.
 
La Fundació, cooperarà  també amb l'Associació ANSA, creada pel mateix Pere Casaldàliga i per “Tia Irene” al Brasil, l'any 1974, atenent a les necessitats socials de la regió. I actualment amb una plena dedicació en la recuperació ambiental de la zona, destruïda per la desforestació de l'agró-indústria  i els grans incendis. Així mateix, mantindrà estretes relacions amb altres moviments socials i organitzacions que Casaldàliga va promoure, com:  la Comissió Pastoral de la Terra, el Consell Indigenista Missioner i el Moviment Sense Terra. I vetllarà alhora per l'arxiu de Sao Fèlix do Araguaia, on hi ha més de 250.000 documents de gran importància per a la memòria històrica tant del Brasil com de l'Amèrica Llatina.
 
Malgrat els temps complexos que vivim aquí i arreu del món, i que la tasca no és senzilla, amb el missatge d'aquesta esperança amb ganes de treballar podrem aconseguir ser l'altaveu i el mirall de les causes de Pere Casaldàliga. Ell mateix va viure moments molt més durs que aquests, i amb esperança els va poder superar. Glòria Casaldàliga va aprofitar per enviar una abraçada especial a l’amic i col·laborador Arcadi Oliveres, que pateix una greu malaltia.
 
Es d'agrair, el valuós treball de tothom per haver arribat aquí; especialment el treball educatiu que s'està duent a terme a l'escola Guillem de Balsareny,  que ha assumit el compromís de fer conèixer la vida, obra i causes del bisbe Pere a tots els seus alumnes, per tal que, des de ben petits, tots els balsarenyencs el reconeguin. Des de finals de gener, el vestíbul de l’escola gaudeix de l'exposició “Pere Casaldàliga: una veu compromesa”, que els alumnes poden llegir en tot moment; a més, els alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior treballen sobre un dossier temàtic que se’ls ha preparat.
 
Per aquest acte de celebració del naixement del pare Pere, cinc alumnes voluntaris de Cicle Superior van preparar la lectura de cinc poemes de Pere Casaldàliga que van recitar a la vora del riu Llobregat; en Jordi Sarri els va gravar i n’ha fet un muntatge juntament amb uns vídeos d’unes nenes i un nen del Brasil, que reciten els mateixos poemes, en portuguès, al costat del riu Araguaia. Rius que son símbol de vida i de connexió entre pobles. Per a fer aquesta gravació, es van presentar 14 nens i nenes, els quals han recitat els poemes que van preparar, a totes les aules de l’escola, també el mateix dia 16 de febrer. A Cicle Mitjà, treballaran algun dels poemes que els seus companys més grans els recitin. Al llarg del curs, tots els alumnes de l’escola coneixeran els contes “Un barret de palla” de Maria Jaén i “Pere Casaldàliga” de Josep M. Soler, molt adients per apropar la figura d’en Pere als més petits. La diada de Sant Jordi d’enguany estarà totalment dedicada a la seva figura i obra i s’està pensant en alguna activitat per als alumnes de 1r d’ESO que es repeteixi anualment. Així, entre tots, donarem vida a la memòria d’en Pere Casaldàliga.
 
L'acte d'homenatge el tancava el mateix bisbe Pere, en un missatge enregistrat l'any 2004, però plenament vigent a dia d'avui: “En un món nou, relacions noves”. Vam poder veure i escoltar en Pere dient que les persones som estructurades, depenem de les estructures familiars, culturals, socials, polítiques, econòmiques, religioses... que ens possibiliten, ens emmarquen, i a vegades ens cohibeixen. Però al mateix temps som estructurants, perquè som nosaltres, les persones, les que tenim capacitat de fer les estructures. I per tal que hi hagi un món nou, hi ha d'haver relacions noves. Podeu veure l'acte en aquest enllaç.
 
Comissió Pere Casaldàliga
Fotos: Jordi Vilanova  






La biblioteca en pandèmia: dades estadístiques 2020



Volem compartir les dades estadístiques de la Biblioteca de 2020. Un any complicat, en què hem hagut d’estar uns mesos tancats, hem reduït serveis i aforament, no hem pogut fer les visites escolars, hem deixat de visitar setmanalment els avis i les àvies de la Residència, i un llarg etcètera.

Malgrat tot això, i seguint sempre les exigències del ProCiCat, la Biblioteca s’ha adaptat a aquesta realitat procurant ser al màxim d’útils per a la població de Balsareny. Estem ajudant a fer tràmits ‘fàcils’ amb les administracions, hem incidit en la nostra tasca de recomanació de lectures i hem estat, i estem, tan propers com és possible als nostres usuaris.

Volem destacar el servei de préstec, que ha estat força actiu durant aquests mesos. I és que la lectura està servint de companyia a moltes persones durant aquest temps de pandèmia. Als lectors ja habituals, s’han afegit altres persones que havien deixat l’hàbit lector o que mai no l’havien tingut.
A nivell general, les biblioteques han mantingut un alt nivell de préstecs tant presencials com virtuals. En aquest darrer cas, el nombre de préstecs virtuals a les biblioteques públiques de Catalunya (a través del servei eBiblioCAT) es va incrementar en un 336 % durant el confinament.

Confiem que ben aviat puguem reprendre totes les nostres activitats, i tornem a ser aquell servei públic viu i obert a tothom.

Vine a la Biblioteca i fes la teva recomanació

A la sala infantil de la Biblioteca tenim una caixa preparada perquè els infants hi posin el conte que més els ha agradat dels que s’han endut en préstec. Així, altres nens i nenes podran llegir aquell conte que tant ha agradat. Us animeu a deixar la vostra recomanació?



Ana M. Pérez Hidalgo


dimarts, 16 de febrer del 2021

Resultat de les eleccions del 14-F a Balsareny

per Isidre Prat Obradors


Com és el nostre costum al llarg de més de quatre dècades, el mes passat volíem publicar un editorial exhortant els nostres lectors a votar en consciència; però com que el Govern va decidir ajornar les eleccions fins al maig a causa de la situació sanitària, el vam retirar. Després, quan ja teníem el Sarment en premsa, el TSJC, com és sabut, va anul·lar el decret d’ajornament i va establir que els comicis es celebressin el 14 de febrer tal com estava inicialment previst. L'editorial no imprès el vam publicar al nostre blog i a les xarxes, i ara procedirem, també com és usual, a analitzar el resultat de l'escrutini a Balsareny. 

A causa de les normes Covid-19, els col·legis electorals van canviar de lloc per passar a equipaments municipals més grans i espaiosos, per seguretat: concretament la secció 1ª, amb 4 taules, es va situar a la sala polivalent del Sindicat; en tant que la secció 2ª (amb 3 taules) i 3ª, corresponent a barris perifèrics i cases de pagès (amb taula única), posaven les urnes a l’interior del pavelló municipal de Balsareny. Cal dir que l’organització logística de les votacions, per evitar contagis, va ser prou bona. En aquest sentit, vagi des d’aquí el nostre agraïment als membres de les meses, interventors i tot el personal auxiliar que va vetllar per la seguretat, i a tothom qui va anar a votar.

Com és sabut, el guanyador de les eleccions a nivell de tot Catalunya va ser doble: tant el PSC com ERC van obtenir 33 escons cadascun, tot i que els socialistes es proclamaven guanyadors perquè van recollir força més vots, uns 48.000 més que ERC. En tercer lloc, Junts x Cat, amb un escó menys (32); i, en quart lloc, per sorpresa i preocupació de molta gent, es situava Vox, el partit ultradretà, amb 11 escons, més del que s’esperava. Tot al contrari, la cinquena posició fou per a la CUP, que augmentava escons i n’obtenia 9. Darrere d’ells, En Comú Podem es quedava amb els mateixos 8 escons que ja tenia.

En setè lloc, el partit que més davallada feia a la nit electoral: Ciudadanos, que passava de 36 escons a tenir-ne solament 6. Darrere d’ell, el PP en perdia un i es quedava amb 3 escons; mentre que el PDeCAT (d’Àngels Chacón), escindit de Junts x Cat (i que no existia el 2017), obtenia, junt amb el PNC (el partit de Marta Pascal, també escindit de Junts), més de 81.000 vots, que no s’han aprofitat, perquè no arribaven a un sol escó al Parlament. Són aquests vots els que, si no s’haguessin separat, podien haver donat la victòria a JuntsXCat.

Dit això, parlem de Balsareny, on l’ordre és diferent. Aquí guanyava JuntsXCat, amb 371 vots, seguit del partit també independentista, ERC, amb 351. En tercer lloc, els socialistes, amb 234 vots i, en quarta posició, la CUP, amb 114. A poca distància, el partit Vox, obtenia ni més ni menys que 100 vots a Balsareny. En sisè lloc, 63 vots per En Comú Podem, seguit de Ciudadanos, amb 49, i el PDeCAT, amb 41. En darrer lloc dels partits grans, el PP, amb només 21 vots. Cal dir que, en aquestes pàgines sempre hi posem, com podeu veure en la taula adjunta, els partits minoritaris, menys coneguts, però respectables, que, en aquest cas són 5 partits més i un total de 14 vots (entre ells, el PNC, esmentat abans, de M. Pascal, amb 3 vots).

Podem veure que a Balsareny els 3 partits independentistes ocupen posicions més avançades que a nivell general; i, si hi comptem el PDeCAT, també. Per altra banda, la suma d'aquests 4 partits dona un percentatge del 64% del bloc independentista, o sigui, molt més que la dada equivalent a tot Catalunya que, de fet, també sobrepassa justet el 50% dels vots. Per últim, destaquem que Vox irromp amb força, però queda com a cinquena força del poble, no quarta com a nivell general.

La participació a Balsareny va ser d’un 54,02%, una mica més alta que la de tot Catalunya, que fou d’un 53,42%; òbviament molt baixa, com a tot arreu. Influït segurament per les circumstàncies sanitàries actuals (han estat les eleccions del neguit), l’abstenció registrada ha estat la més alta de totes les convocatòries al Parlament que hi ha hagut fins ara.

Els resultats a Balsareny distribuïts per seccions i taules són els següents:

PARTIT

1ª-A

1ª-B

1ª-C

1ª -D

2ª-A

2ª-B

2ª-C

TOTAL

 

JUNTSx

CAT

40

28

48

54

41

31

51

78

     371

(26,79%)

ERC

48

34

51

48

50

34

38

48

     351

(25,34%)

PSC/

PSOE

25

33

31

35

20

38

30

22

     234

  (16,9%)

CUP-G

11

14

9

16

18

5

19

22

     114

 (8,23%)

VOX

15

9

12

12

14

20

10

8

     100

 (7,22%)

EN COMÚ-PODEM

4

9

8

8

9

13

11

1

       63

  (4,55%)

C’s

5

9

9

3

12

3

8

0

       49

  (3,54%)

PDeCAT

6

3

3

2

4

2

5

16

       41

    (3%)

PP

0

3

3

2

2

5

5

1

       21

  (1,52%)

PCTC

0

2

0

1

0

1

0

0

         4

  (0,29%)

RECOR-TES CERO

2

0

0

0

1

1

0

0

         4

  (0,29%)

PNC

 

0

0

0

1

1

1

0

0

   3

(0,22%)

PRIMÀ-RIES

0

0

0

2

0

0

0

0

         2

  (0,14%)

FRONT

 

0

0

1

0

0

0

0

0

  1

(0,07%)

BLANCS

4

1

1

2

0

2

0

0

10

(0,72%)

NULS

 

0

0

1

2

4

3

1

6

17

(1,23%)

 

VO-TANTS

160

145

177

188

176

159

178

202

1.385

CENS

273

309

339

334

312

335

327

335

2.564

PARTICI-PACIÓ

58,6%

46,9%

52,2%

56,3%

56,4%

47,5%

54,4%

60,3%

54,02%

Si comparem dades, podem veure que Junts X Cat no guanya pas en totes les taules: només a la 3ª secció (amb diferència), a la 1-D i a la 2-C. A les altres guanya ERC, menys a la 2-B, on els socialistes queden primers ( i Junts, tercers). Tret d’aquesta taula, els socialistes queden tercers a tot arreu (mentre a Catalunya són primers).

Fixem-nos també que la CUP i VOX, que es porten pocs vots de diferència, es van repartint la 4ª i 5ª posicions, segons cada taula (tot i que en conjunt s’avança la CUP). En Comú P. queda sisena a la majoria de taules (però no en totes, en algunes s’avança) i C’s són setens a la majoria (en algunes taules són sisens).

El PDeCAT és la vuitena força al poble (no la novena, com a nivell general) en gairebé totes les taules, però destaca la taula de la 3ª secció (la de rodalies) on és la setena força, ja que hi obté molts més vots que C’s. Per últim, el PP obté en quasi totes les taules el lloc novè,  per bé que en 4 d’elles empata amb el PDeCat.

I, per acabar aquesta crònica, anem a comparar les dades actuals de Balsareny amb les de la darrera convocatòria al Parlament, és a dir, la del 21 de desembre de 2017, en les eleccions imposades pel règim del 155.

La participació, com ja hem dit, ha baixat a tot arreu i, en el cas de Balsareny, ha passat de 83,33 %, el 2017, a 54.02 %, el 2021, per tant, ha baixat més de 29 punts. Les dades comparatives de cada partit, les podem veure en la següent gràfica. Tinguem en compte que el PDeCAT no existia el 2017; en tot cas els seus vots anaven amb JuntsXCat. I, evidentment, tampoc no es va presentar Vox el 2017. També cal dir que la gràfica la fem en percentatges, per salvar que la participació ha estat ara molt més baixa i que el cens electoral també ha variat una mica (era de 2592 electors, el 2017; però ara és de 2564 electors, un xic més baix).


Si observem la gràfica, cal destacar que els dos partits principals no han variat gaire els percentatges: Junts X Cat han baixat una mica, però queden al capdavant ara, igual que el 2017. En canvi, ERC ara ha pujat una mica. Més contundent és l’ascens dels socialistes en aquestes eleccions, comparat amb les de 2017 (com ha passat a tot Catalunya; una gran pujada, l’anomenat “efecte Illa”); i, encara que amb nombres absoluts més baixos, és també molt significatiu l’ascens que ha tingut ara la CUP (a Balsareny, com globalment a Catalunya).

Per altra banda, En Comú- Podem, que en general s’ha mantingut igual, al nostre poble ha baixat una mica en percentatge de vots. I, per últim, si bé el PP a Balsareny s’ha mantingut pràcticament igual, la davallada més destacada de tots ha estat, com a tot Catalunya, la de Ciudadanos, que de tenir el 21,5% de vots (i el 3er lloc el 2017, no el 1er, a Balsareny) passa a mantenir-ne tan sols el 3,5%. Pel que fa a Vox i el PDeCAT, ja hem dit que no es van presentar el 2017, i per això no ho podem comparar; representa que han crescut de vots, més Vox que no pas el PDeCAT.

Com a curiositat, volia dir que, quan hem parlat del cens, estem acostumats que, els darrers anys, cada cop baixa més el cens electoral (el de febrer de 2021 és més baix que el de desembre de 2017) , com també tot el padró d’habitants de Balsareny, Tanmateix, hem de dir que, segons dades de l’IDESCAT, el padró de Balsareny actualitzat ara al gener, marca que el passat 2020 hem augmentat la població en 33 habitants: hem passat de 3.159 a 3.192 habitants. Ja està bé que no continuï la davallada dels darrers anys i que es revifi una mica el poble!

Text i gràfics: Isidre Prat Obradors
Fotos: Jordi Vilanova / Alfred Selgas