dijous, 27 d’octubre del 2011

Eleccions en temps de crisi

EDITORIAL

S’acosten uns nous comicis, aquest cop a les Corts espanyoles. Unes eleccions que neixen marcades amb un to de resignació, perquè les enquestes estan anunciant una victòria aclaparadora de la dreta espanyolista més retrògrada. Aprofitant el malestar general per una crisi que creix sense parar, el PP es disposa a aplegar còmodament els fruits d’una collita abundosa, sense ni tan sols haver explicat —se’n guarda prou— quin programa té per fer front als greus problemes econòmics del país. De solucions, no se’n coneixen a curt ni a  mitjà termini, i pel que s’ha vist en comunitats on ja governen els populars, les retallades començaran per les competències autonòmiques: la llengua pròpia de les comunitats que en tenen una de “diferent”, les televisions autonòmiques, la cultura... i continuaran per potenciar la privatització en àrees tan sensibles com l’ensenyament o la sanitat, les presons o la policia. Tot amanit amb el discurs aznarià, ara ja obertament expressat, de difuminar l’estat de les autonomies, reduir competències i anar reunificant l’Estat. En nom de la racionalització de la despesa: ara els reca, aquell “café para todos” que es van inventar en el seu dia per aigualir la reivindicació nacionalista de catalans i bascos; però qui més rebrà serem els catalans —ja que el concert econòmic basc, ni el PP ni el PSOE no l’han trobat mai discutible, mentre s’oposen a estendre’l a altres comunitats.

    Enfront d’aquest panorama, un PSOE resignat que deriva a posicions més d’esquerra, per contrast amb les que el seu govern ha hagut d’anar posant a la pràctica, obligat pels mercats i pels socis rics —i dretans— de la UE. El PSC, afeblit pels revessos electorals, ajorna el seu necessari debat intern i tanca files, intentant aprofitar el malestar general per carregar alhora contra CiU i contra el PP, des de l’eterna bandera d’un federalisme que els seus socis de Madrid ignoren. CiU, resignant-se també davant les enquestes a no tenir potser cap paper decisiu en el futur govern, vol i dol: ara marca distàncies amb el populars, adés s’ofereix a formar part d’un govern del PP a canvi d’alguna engruna de pacte fiscal (el tradicional “peix al cove”, que amb una majoria absoluta dels populars no arribaria a xanguet). ERC, que sí que ha fet els deures de la renovació interna, fa front, amb Reagrupament però sense SI, a uns comicis-pont on ja estaran contents si obtenen un escó testimonial. I ICV-IU estan en una tessitura semblant, defensant uns valors d’esquerra que no encaixen amb el fet d’haver donat, a Extremadura, on eren decisius, el govern al PP. L’onada popular espanta, perquè en aquesta bugada es poden perdre molts llençols.

    No són exactament les nostres eleccions, però ens hi juguem molt. Per això, com sempre i més que mai, cal que exercim el nostre dret. Que votem la formació que més s’ajusti al model de societat que desitgem per al nostre país i per a tot l’Estat, ja que en formem part. I sobretot, cal que no abdiquem del nostre dret a fer sentir la nostra veu, no tan sols a les urnes, sinó al carrer, en la protesta contra tot allò que no estigui bé, i a través de tots els mitjans pacífics al nostre abast: amb l’associacionisme popular, donant sempre testimoniatge de les nostres idees i reaccionant amb fermesa davant la pluja d’atacs, oberts o més subtils, que anirem entomant a galta i galta. Mantinguem-nos ferms i amb l’ull viu.

    Perquè no tot sigui negatiu, recordem que el Baròmetre d’Opinió Pública (juny 2011) donava més d’un 55% de vots afirmatius a un referèndum per la independència de Catalunya; i el motiu principal per votar sí no era identitari, sinó econòmic: l’aprofitament de l’espoli fiscal (22.000 milions d’euros anuals en impostos que se’n van i no tornen) per aixecar l’economia del nostre país. Com que les coses pinta que aniran encara a més mal borràs, potser aquest índex creixerà davant l’evidència. En aquest sentit, creiem que estaria bé que l’Ajuntament de Balsareny, com ja han fet altres consistoris, entre els quals el de Manresa, participi en la creació d'una “associació d'ens locals, amb l'objecte de defensar l'assoliment dels drets nacionals que corresponen a Catalunya i promoure l'exercici del Dret a Decidir". Aquesta associació permetrà que la ciutadania de Catalunya pugui expressar i fer respectar la seva veu, després de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va desvirtuar la decisió lliurement expressada pels catalans en referèndum legal i lliure. El dret a l'autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, tal com recull la carta de les Nacions Unides i també el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, ratificat per l'Estat espanyol el 27 de juliol de 1977.

    Mentrestant, votem amb seny i no ens rendim davant les adversitats. Com deia el president Companys, tornarem a lluitar, tornarem a sofrir... I com cantava Dylan, tots junts vencerem algun dia. No perdem la fe, ni el rumb, ni el seny.

CCB. Octubre 2011

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Més sobre la retallada del servei del CAP

ACTUALITAT
Més sobre la retallada del servei del CAP

El regidor de Règim Interior, Seguretat Ciutadana i Sanitat Pública de Balsareny, Jaume Vila, com a aclariment a l’editorial del número anterior, ens comunica que l’Ajuntament de Balsareny, en data 5 de setembre de 2011, va subscriure un manifest conjunt amb els de Navàs,Sallent, Gaià, Viver i Serrateix i amb l’associació de veïns de l’Ametlla de Merola, document que reproduïm.

Aquest document es va elaborar el 5 de setembre, força després de la notificació primera (10 d’agost) del tancament d’urgències nocturnes i de caps de setmana al CAP Navàs i també força després que els Ajuntaments de Navàs i de Sallent fessin públic als respectius pobles i a la premsa (Regió7, 16 d’agost) el seu malestar per aquella mesura. Sens dubte, l’expressió d’aquell malestar, i també aquest manifest, van servir perquè el CatSalut reconsiderés la seva proposta inicial i tirés parcialment enrere la retallada de serveis, reduint-la a l’horari nocturn però no als caps de setmana, com ja informàvem el mes passat.

Amb tot, l’Ajuntament de Balsareny no va fer públic cap comentari sobre el tema des del 10 d’agost fins al 14 de setembre, en què es va limitar a distribuir per les cases un ban que reproduïa la decisió final del CatSalut sense comentar-la, com limitant-se a dir “això és el que hi ha” i prou. Aquest document que ara publiquem —i que devia servir per fer força i limitar els danys— el va subscriure l’Ajuntament de Balsareny a petició del de Navàs —i possiblement en última instància, atès que el nom del nostre consistori hi figura com afegit entre parèntesis—; en tot cas, el manifest, que al capdavall va resultar ser útil,  no es va fer públic a Balsareny en aquell moment “considerant que nosaltres depenem del CAP de Navàs”. En tot aquest afer, doncs, cal lamentar, a part de la retallada de serveis, el fet que la informació al poble de Balsareny ha estat menys que escassa: no es va dir públicament res fins que la decisió final va ser ferma, i en aquell moment l’Ajuntament es va limitar a transcriure-la burocràticament, com si no ens hi anés res.

Sarment, octubre 2011



NO A LA RETALLADA DEL SERVEI D'URGÈNCIES DE SALUT

El passat 10 d'agost de 2011 se'ns va exposar formalment el tancament del servei d'urgències nocturnes i de caps de semana de l'Àrea Bàsica Navàs-Balsareny.
Aquesta Àrea Bàsica sanitària dóna servei a més de 10.000 habitants i respon de l'assistència sanitària dels nuclis de Navàs, Gaià, el Mujal, Castelladral, Viver i Serrateix, l'Ametlla de Merola i Balsareny. Amb el tancament d'aquest servei d'urgències, tots els municipis passarien a dependre del CAP de Sallent, que actalment està donant servei a més de 7.000 habitants.
Aquesta decisió provocarà que 1 metge/ssa i 1 infermer/a hauran d'abarcar una població aproximada de unes 17.300 persones, fet que, de ben segur, complicarà el funcionament i la qualitat del servei.

Per tant, ens sobren motius per donar continuïtat a les urgències nocturnes, de caps de setmana i festius de l'Àrea Bàsica Navàs-Balsareny:
-         Per una assistència sanitària de proximitat: el metge/ssa de guàrdia hauria de donar l'abast a una extensió del territori aproximat de 250 km2, en ocasions es tindria que traslladar a masies rurals, fet que dificultaria l'atenció a les persones.
-         Per la vida de les persones: en casos greus, el temps és vital, allunyar el metge d'urgències a tants quilòmetres pot tenir conseqüències greus en el salvament d'una vida. Tenint en compte que en el CAP de Navàs tampoc hi ha servei d'ambulància.
-         Pel dret a la Sanitat Pública: el trasllat del servei d'urgències dificulta la igualtat d'accés a la sanitat pública  ja que afecta als col·lectius més vulnerables de la nostra societat com la gent gran, els joves i les persones sense carnet de conduir o sense vehicle, tenint en compte la nul·la existència de transport públic nocturn als municipis de Navàs i Sallent.
-          
Per totes aquestes raons, l'Ajuntament de Navàs, l'Ajuntament de Gaià, l'Ajuntament de Viver i Serrateix, l'Ajuntament de Sallent, l'Associació de Veïns de l'Ametlla de Merola (i l'Ajuntament de Balsareny), així com moltes de les entitats que els conformen i la seva població demanen a la Gerència de la Regió sanitària de la Catalunya Central, al conseller de Salut Boi Ruiz i al president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, que reconsiderin aquesta decisió de suprimir les urgències nocturnes, de caps de setmana i festius de l'Àrea Bàsica Navàs- Balsareny i es mantingui aquest servei per una salut pública, universal, de qualitat i de proximitat.



Iberpotash garanteix el futur de la plantilla

Iberpotash garanteix el futur de la plantilla

Segons informava “Regió7” el passat 8 d’octubre, l'empresa i els representants dels treballadors d'Iberpotash van signar un acord pel qual es garanteix el lloc de treball del total de la plantilla actual de la companyia minera bagenca. A més a més, els treballadors s'asseguren les mateixes condicions salarials en cas que hi hagi canvis de centre de treball o modificacions de tasques als mateixos centres de Súria i Sallent.

     L'acord ara signat ja es preveia en el conjunt del projecte Phoenix, i en "constituïa un objectiu prioritari per al seu desenvolupament", segons va afirmar ahir l'empresa en un comunicat. El projecte Phoenix és un ambiciós pla de futur per a Iberpotash pel qual el grup multinacional al qual pertany l'empresa, l'israelià ICL, es compromet a invertir, en una primera fase, uns 200 milions d'euros en els propers tres anys a Súria per ampliar la capacitat de tractament dels minerals i una millora de les infraestructures. La plantilla d'Iberpotash consta d'uns 385 treballadors a Sallent i 440 a Súria, a més d'uns 275 treballadors subcontractats. A tots se'ls garanteix ara la continuïtat a l'empresa.

     En un comunicat, el conseller delegat d'Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, va afirmar ahir que "amb la signatura d'aquest acord Iberpotash referma la seva voluntat d'assegurar l'estabilitat laboral en l'actual conjuntura econòmica", i va afegir que "l'empresa dóna així mitjançant un compromís escrit un missatge d'optimisme i de futur a l'entorn".

     Les obres del projecte Phoenix començaran els propers mesos amb la construcció d'una nova rampa de 4,5 quilòmetres per a l'extracció de la potassa, que actualment es fa a través dels pous d'entrada a les galeries. El projecte Phoenix preveu fases posteriors, que acabarien suposant una inversió de fins a 600 milions d'euros i la creació de fins a 600 llocs de treball. Així, en una segona fase es preveu obtenir fins a 1,1 milions de tones de mineral anuals. Amb tot, aquest desenvolupament posterior del projecte queda vinculat a una necessària millora de les infraestructures ferroviàries per garantir el transport de les mercaderies i la seva connexió a Europa. Iberpotash és l'única empresa d'extracció de potassa espanyola i exporta més del 70% de la seva producció anual.

     Els comitès de Súria i Sallent mostraven la seva satisfacció per l'acord a què s'ha arribat, tot i que recordaven que queda pendent la seva ratificació per part de la plantilla. "El projecte Phoenix comença molt bé, des del punt de vista laboral", va dir Eliseo Manubens, del comitè de Súria, que considera que l'acord aporta "pau social al si de l'empresa".

     Tot i així, a l’assemblea informativa que es va celebrar a la sala Sindicat de Balsareny —val a dir que amb una escassa assistència—, els treballadors es van mostrar crítics amb l'acord i amb la poca informació rebuda en les negociacions. D’altra banda, es manifesta una actitud de rebuig al tancament de la mina de Balsareny, expressada en enganxines distribuïdes pel poble. En tot cas, en el moment de tancar aquesta edició, encara no ha tingut lloc la consulta a la plantilla i, per tant, l’acord no ha estat ratificat.

Sarment, octubre 2011

dimarts, 25 d’octubre del 2011

La biodiversitat d'arbres urbans

La biodiversitat d’arbres urbans a Balsareny
Isidre Prat

En els últims temps hi ha hagut una sèrie de canvis en la biodiversitat d’arbres urbans a Balsareny, lligats a diferents obres d’urbanització i arranjament que s’han dut a terme en algunes zones. En conjunt ha augmentat la quantitat total d’arbres plantats al nucli urbà i, per altra banda, ha crescut una mica la diversitat dels mateixos.

Per un costat, ja fa més d’un any, es van plantar nous arbres a la plaça de Ricard Viñas, que substituïen les antigues i emblemàtiques moreres, a ran de la darrera urbanització d’aquest indret. No desapareix, però, aquesta espècie del poble, ni molt menys, ja que tenim moreres a la Travessera, al Trull (dues de molt antigues), al carrer Ponent i al recinte de la piscina municipal (una vintena), entre altres llocs.

Ara, d’ençà de la seva remodelació, a la plaça Ricard Viñas hi tenim una nova espècie arbòria, amb la qual fins ara no comptàvem al poble:  es tracta d’un tipus d’arbre anomenat erable, del grup dels aurons i blades. Fins ara ja  teníem mostres d’altres espècies d’aquesta família al nucli urbà, tal com vàrem explicar fa un temps al col·leccionable de Sarment “Arbres de Balsareny”, número 374  (novembre de 2008). En aquella ocasió havíem dit que  a Balsareny hi ha alguns aurons blancs, aurons negres i falsos plàtans en zona urbana, encara que n’hi ha molts més, com a vegetació natural, cap a la resclosa dels manresans, junt amb negundos i blades. Doncs bé, ara hi podem afegir un arbre de la mateixa família que se sol plantar en carrers i jardins, però que fins ara no teníem aquí, en cap lloc públic, que és l’erable.

L’erable (Acer platanoides)

Aquest arbre té unes fulles palmades i oposades, de 10 a 12 cm. d’amplada, que se semblen molt a les del plàtan típic (d’on ve la paraula platanoides), dividides en uns 5 lòbuls, que a més tenen unes dents molt llargues i punxegudes. El seu fruit no és com el del plàtan (aquelles boles grosses amb punxes, que podem veure als plàtans de la plaça de l’Ajuntament), sinó del tipus que tenen totes les espècies de la seva família que, com havíem dit a l’esmentat número de Sarment, és un fruit anomenat sàmara, format per una mena de nou, on hi ha la llavor, amb una ala que l’ajuda a volar i escampar-la (el plàtan pertany a una altra família). En el cas de l’erable el fruit és una doble sàmara (com tots els aurons i blades) amb les ales molt obertes, encara que no tant com les de l’auró blanc. Tant l’aspecte de la fulla com el de la llavor, que identifiquen molt bé aquest arbre, els podem veure en les corresponents fotos.

D’erables se n’han plantat 6, a banda i banda de la plaça Ricard Viñas, com es pot veure a la foto. Esperem que de mica en mica s’hi adaptin bé i que vagin creixent (ho diem perquè algunes no van anar bé i es varen haver de substituir).

Foto 1: Erables de la plaça Ricard Viñas

Foto 2: Detall de la fulla de l’erable.


Foto 3: Detall dels fruits de l’erable, formats per 2 ales molt obertes entre elles.












Nous ametllers

Per altra banda, l’any passat també es van plantar, al costat del nou bar de la piscina municipal, tres nous ametllers (de nom científic Prunus dulcis), que fan honor al nom que des de fa molts anys es va donar a la zona esportiva: “Els ametllers”. Actualment, en aquest lloc, on hi ha el camp de futbol, només en quedava algun, d’ametller, entre el camp i els blocs del passatge Roqueta. I, de fet, no en tenim gaires al nucli urbà, sinó que són als afores del poble.


Foto 4: Els nous ametllers del bar de la piscina.














Més alzines

Aquest final d’hivern es van plantar quatre noves alzines (Quercus ilex), en dos raconets que s’han arranjat al darrera de l’edifici del Consultori Mèdic (carrer de l’Om), com a resultat de les recents obres de tot l’edifici que s’han portat a terme. Ara, en aquest indret, on abans només hi havia camp obert, s’hi han col·locat també uns bancs per seure.


Foto 5: Les noves alzines del carrer de l’Om.














Diversitat de til·lers

A principis de primavera també es van plantar 6 nous arbres en un raconet que hi ha entre el carrer Carrilet i el Sant Marc, a uns 200 metres de la rotonda de la carretera d’Avinyó. És com un petit passatge paral·lel al carrer Giragulles, que ara queda integrat a l’entorn, ja que per sota hi passa, soterrat, el conducte de la riera de la Roqueta. Allà hi ha aquests arbres i uns bancs per descansar o prendre-hi la fresca. Es tracta d’una espècie de til·ler, de la qual ja vàrem parlar en els números 362 (octubre de 2007) i 371 (juliol-agost de 2008) de Sarment: el til·ler de fulla petita (Tilia cordata). Aleshores vàrem dir que d’aquesta espècie no en teníem en cap lloc públic a Balsareny (només en algun jardí privat). Doncs bé, ara sí que n’hi ha, a l’indret esmentat. És un arbre molt semblant a d’altres til·lers però que, com ja diu el seu nom, la principal característica que el distingeix és que la seva fulla és més petita que la del  til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos). Podem veure en la corresponent foto l’aspecte d’aquest nou racó de Balsareny, amb el detall dels til·lers de fulla petita.

Foto 6: Til·lers de fulla petita entre els carrers Carrilet i Sant Marc.










Foto 7: Detall de les fulles de til·ler i de les seves flors i fruits, que formen la til·la.











Per altra banda, recentment a la zona d’aparcament de la nova llar d’infants municipal, ja inaugurada, s’hi han plantat 6 til·lers més, que són til·lers d’Holanda (Tilia vulgaris), híbrids entre els til·lers de fulla petita i els de fulla gran, amb característiques intermèdies entre tots dos, com és ara la seva fulla. Els podem veure ara també a la corresponent foto.

Foto 8: Els til·lers d’Holanda del davant de la nova Llar d’Infants.













Desapareix una espècie de cedre

Per últim hem d’esmentar també un apunt negatiu: com a resultat de la construcció de la llar d’infants, ha desaparegut l’únic exemplar que hi havia al poble, en espai públic, d’una espècie de cedre: el cedre de l’Atlas (Cedrus atlantica), que es trobava al pati de les antigues escoles Sant Marc, ben al costat de la carretera d’Avinyó. Això ha fet disminuir la diversitat d’arbres urbans del municipi. Sí que, en canvi, queden al poble exemplars d’una altra espècie de cedre, el cedre de l’Himàlaia (Cedrus deodara), com el que hi ha al nucli de La Rabeia (sobre la fàbrica) i, el més monumental, el del Cementiri (de tronc molt inclinat, que es veu des de la carretera). Vàrem parlar dels cedres al número 366 de Sarment (febrer de 2008). Bé, ja per acabar, incloem aquí la foto d’arxiu perquè quedi constància de l’exemplar de cedre de l’Atlas que hem perdut. A veure si en un futur en podem tornar a tenir algun exemplar al nostre poble.

Foto 9: L’antic exemplar de cedre de l’Atlas del carrer Sant Marc, ja desaparegut.




















Isidre Prat, octubre 2011

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Anar a col·legi

DE MEMÒRIA (9)

Actualment, sentim a parlar sovint de col·legis, o sigui d’aquelles organitzacions que agrupen professionals d’un mateix ram per a la defensa dels seus interessos. Així, entre molts altres, els col·legis de metges, d’advocats, d’arquitectes, de notaris, etcètera. En definitiva, de membres de professions anomenades liberals, una mica en contraposició amb els gremis, que agrupen professions menestrals o d’oficis.

En canvi, per la meva generació, de col·legi només n’hi havia un: aquell on anàvem a aprendre de lletra. Cadascun de nosaltres tenia el seu, compartit amb els companys d’edat, però a Balsareny n’hi havia una colla. Tot i aquesta relativa abundància de centres escolars, l’ensenyament dels nens i nenes de la meva època —anys quaranta i cinquanta del segle passat— era deficient i rudimentari, comparat amb el que han rebut els nostres fills i néts.

Però anem al gra. En primer lloc, cal remarcar que hi havia escoles o col·legis —ho pronunciàvem “colègits”— per a nens i per a nenes, per separat. Segonament, hi havia centres públics i centres privats. Així, per als nens hi havia les Escuelas Nacionales, situades on avui hi ha el Club d’Avis, edifici inaugurat als anys vint durant la dictadura del general Primo de Rivera. N’hi havia dues, unitàries, o sigui amb un sol mestre cadascuna, que s’ocupava de tots els graus de cada edat. Això vol dir que hi convivien pàrvuls amb nois de catorze anys —l’últim grau, fos quin fos el nivell de coneixements que s’hagués adquirit—, edat límit després de la qual s’ingressava en el món laboral. Parlant amb plata, et posaven a treballar en el món dels adults. La infantesa durava poc i l’adolescència no es podia complaure, com avui se sol fer. Però tornem a col·legi, si us plau. De les dues escoles unitàries públiques se n’ocupaven els dos mestres del meu temps, el senyor Civit i el senyor Ortega, que feien el que podien amb un cens d’alumnes —una ràtio, que diuen ara— molt per damunt d’allò que és pedagògicament desitjable. En el cas del senyor Ortega, que era el meu mestre i de qui ja parlaré extensament un altre dia, érem un centenar d’alumnes i, com que no cabíem tots alhora a l’aula, passàvem molt de temps al pati, que era la plaça de l’Església (o del Dr. Roc García), el Trull i el Repeu. No és d’estranyar, doncs, que, rebent tots els mateixos ensenyaments, alguns sortissin gairebé analfabets d’aquest rudimentari sistema escolar, com he pogut comprovar de gran.

Per als nens, també hi havia l’Escola Parroquial de Sant Josep, de vella tradició, naturalment privada, instal·lada al que avui són els locals parroquials. La regentava, quan n’hi havia, el vicari-mestre, capellà jove, instruït però sense el títol de mestre. El problema era que, acabada la guerra, el bisbat de Vic no sempre disposava de prou efectius per enviar a Balsareny i així hi havia intermitències en la docència, perjudicials per a l’alumnat, evidentment. Aquestes intermitències eren cobertes sovint per exseminaristes no titulats. L’alumnat era menys nombrós que el que assistia a les escoles públiques, que van recollir l’allau d’immigrats bàsicament andalusos que van venir al poble els anys quaranta i cinquanta del segle passat. A la Parroquial, els alumnes eren bàsicament de llengua catalana. No tinc prou elements per opinar sobre la qualitat pedagògica d’aquesta escola, que vaig abandonar als set anys, però no devia ser gaire diferent de les altres. Més tard, i ja fora de l’àmbit cronològic d’aquests records, mestres titulats van substituir el vicari en la funció docent. L’últim, si no m’equivoco, devia ser mossèn Felip Pujols, el fundador de l’escoltisme al poble.

Per a les nenes hi havia igualment dues menes d’escoles, les “Nacionals”, públiques, i les Monges, privada. Dues unitàries de nenes, al mateix edifici que les dels nens, a la plaça de l’Església. Amb molt poc alumnat, les mestres —donya Amparo i donya Conxita, si la memòria no em falla— sovint feien torns. No hi havia feina per a totes dues. Qui s’enduia tot el pes de l’ensenyament femení eren les Monges, a l’edifici situat a la plaça popularment coneguda amb el seu nom, però oficialment de Ricard Viñas Coma. La immensa majoria de les nenes del poble —i algun pàrvul masculí, com qui escriu— van passar per les fredes aules d’aquell col·legi. Les hermanes tenien molt més prestigi que les mestres nacionals, tot i que fins molt més tard del temps que explico no n’hi havia cap amb el títol de mestra. Aquesta situació es reflectia, evidentment, en l’escassa qualitat pedagògica de l’ensenyament, rudimentàriament elemental, malgrat la bona voluntat de les monges. Més que escola era costura, segons l’antiga denominació. Excel·lia en l’ensenyament de les labors: cosir, brodar, repussat de plata, pirogravat, punta al coixí... I de totes les monges, despuntava especialment en aquest aspecte l’hermana Raimunda. Alguna altra germana de qui no recordo el nom era famosa per inculcar una moral molt estricta a les nenes, amenaçant-les amb les penes de l’infern, que descrivia amb una coloració veritablement esgarrifosa. Ho sé per les meves germanes, que venien de col·legi mortes de por, una por duradora i espiritualment poc eficaç.

Totes les escoles tenien la virtut de ser fredes, molt fredes, a l’hivern i caloroses a l’estiu incipient d’abans de les vacances. Algunes tenien una estufa que només escalfava els privilegiats que hi seien a la vora. Recordo que algunes nenes de les monges s’emportaven de casa un braseret, com una capseta amb nansa i foradets, per tal de mitigar l’aparició dels quasi inevitables penellons, el fruit més segur d’un ensenyament que afortunadament ja és, només, memòria.

Jordi Planes




Escola Parroquial de Sant Josep, any 1960. Mestres: Francesc X. Sabala i Mn. Felip Pujals



Escola nacional. mestre: Ramiro Ortega



Escola de les Dominiques. Mestres: germana Àngels i germana Josefina

Fotografies: Arxiu CCB - Arxiu Fotogràfic de Balsareny

dissabte, 22 d’octubre del 2011

Rigueu Mortis


‘Rigueu Mortis’, un nou repte d’Els Marus

Els propers dissabte 29, diumenge 30 i dilluns 31 d'octubre, el grup Els Marus presenten la seva nova producció: Rigueu Mortis, de Santi Fornell, un petit divertiment teatral inèdit realitzat expressament amb la finalitat de mantenir la tradició de la castanyada. Les representacions seran a les 22 hores dissabte i dilluns, i a les 18 hores el diumenge a la Sala El Sindicat de Balsareny, que el cartell de l’obra descriu com a “necròpolis”.

El preu de l'entrada és de 10 euros i inclou tant la assistència a l'espectacle com a la castanyada que s'oferirà just després de la funció. L'aforament és limitat a tan sols 160 localitats per sessió, ja que l’espai escènic ocupa tota la platea, a més de l’escenari.

L'espectacle destaca per una escenografia corpòria amb diversos plans dramàtics, que faran de la posada en escena una proposta escènica sorprenent. D'altra banda, i com és habitual en els espectacles d'Els Marus, la rialla i el bon humor estan assegurats. El 50% de la recaptació del dia de l'estrena es donarà a la parròquia per la reparació de la teulada de l'església.

La mateixa obra es posarà en escena a Casserres els dies 5 i 6 de novembre. El grup vol agrair la col·laboració de l'Ajuntament de Balsareny, la parròquia de Santa Maria de Balsareny, construccions i reformes SALVA 2004, perruqueria i estètica MERCÈ, Ràdio Puig-Reig FM i el Casal de Gent Gran de Balsareny.

Sarment, octubre 2011


La Coral, a Andorra


La Coral, a Andorra

La Coral Sant Esteve va celebrar la seva ja tradicional sortida de tardor amb una estada d’un cap de setmana a Andorra. Allotjats en un hotel a la parròquia d’Ordino, amb unes vistes precioses a les valls andorranes, van fer una excursió als llacs de Tristaina, on no van poder arribar a causa de la nevada que hi va caure aquella nit, i una caminada pel parc natural de Sorteny, on van poder admirar uns paisatges molt bonics amb una gran varietat de flora i fauna. També, entre altres activitats, es va fer una visita a l’església romànica de Sant Joan de Caselles, a la parròquia de Canillo, al palau de gel d’aquesta localitat i al Pas de la Casa. L’acte central de l’expedició va tenir lloc el dissabte a la tarda, amb cants a la missa i un concert al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra, que els va merèixer grans aplaudiments i felicitacions per part del públic assistent.

Coral Sant Esteve, octubre 2011

Exposició de postals

BIBLIOTECA
Exposició de postals d’Enriqueta Abillar























Nascuda a Balsareny, el dia 25 d’abril de 1960. Casada i amb 4 fills (3 nois i una noia). És una dona polifacètica, extravertida; li agrada llegir, la cultura en general i el seu hobby principal és fer col·lecció de postals de tot el món, especialment de Catalunya i Balsareny i el seu entorn.

Fa 9 anys que fa de locutora a la Veu de Navàs, l’emissora municipal del poble. El seu programa es diu la Tertúlia i tracta de temes culturals i d’actualitat molt variats, biografies d’autors, premis literaris, entrevistes a persones, etc.

L’afecció de col·leccionar li ve de l’ambició de viatjar i somniar amb una lectura, amb un viatge. Perquè les postals és com endur-se una part del viatge i del somni a casa. És una visió diferent.

Es tracta d’imatges paisatgístiques, culturals i tradicionals (festes i tradicions) de diferents pobles, que es troben ordenades per pobles i països de tot el món. Hi ha més de 13.000 postals, totes classificades per pobles, províncies i nacions.

La biblioteca recollirà una mostra representativa perquè us feu una idea de tot el material que es pot arribar a recopilar només en postals.

Es podrà visitar a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny del dia 17 fins el 28 d’octubre de 2011 en horari de biblioteca.

Biblioteca Pere Casaldàliga
Octubre 2011

Cinc minuts

CINC MINUTS
Harakiri –d’honor!

Sento un corrent d’aire pels quatre pels que em queden. Amb el petit gest de girar-me d’esquena, veig que la porta de l’estança resta tancada. D’on em ve el corrent? Ah! Són les línies d’una segona pàgina del meu diari.

“No demanem que facin miracles, només que facin tot el que puguin”, diari “El Punt Avui”, Germà Capdevila.

“El primer ministre japonès Naoto Kan, va anunciar ahir [fa uns dies]  la seva renúncia, que deixa el camí lliure per al que es convertirà en el sisè líder del país en cinc anys. Kan, de 64 anys, no ha pogut resistir les crítiques per la resposta del seu govern a les conseqüències dels devastadors terratrèmol i tsunami de l’11 de març d’enguany, que va deixar 20.000 víctimes, entre morts i desapareguts”.

Harakiri —d’honor— per a aquest primer ministre japonès que ens mostra la seva valentia en assegurar que ha fet el que ha pogut.

De cara a aquests darrers temps i d’uns anys de polítiques poc convencionals, reflexiono, el gest del senyor Naoto Kan honoraria molt l’hora de plegar de certes persones responsables del nostre sistema polític actual.

Josep Gudayol i Puig, octubre 2011

Balsareny avui

BALSARENY AVUI

Cañellas aposta pels metges de capçalera

La gent, l’usuari, el que ha de demanar és una bona atenció de dia. S’ha de tornar a explicar el significat de la paraula quan ens referim al metge de capçalera”, Josep Cañellas al Canal Taronja, Manresa, el 14 de setembre de 2011.

Durant aquests darrers temps i com a conseqüència d’aquesta maleïda crisi, tots podem i hem pogut opinar, sospesar i prendre el nostre propi concepte sobre les conegudes retallades (de sanitat, educació, serveis socials, cultura, etc.). Però a l’hora d’opinar sempre és bo escoltar a persones amb capacitats professionals per parlar-ne.

Així, el Dr. Josep Cañellas, una tarda al plató de la televisió manresana, va dissertar sobre l’actual problemàtica d’atenció mèdica. Amb la seva eloqüent oratòria, va parlar sobre la necessitat que tenim tots de fer un bon ús dels serveis enquadrats dins la Seguretat Social pública. Cañellas va dir que “amb 28 anys a Balsareny a vegades m’he sentit foraster com a metge de capçalera”.

Segons en Pep, i malgrat l’alarma de retallar les urgències, l’usuari ha de confiar en el seu metge de capçalera. “El metge de capçalera és aquell professional de la medicina que acut a visitar el malalt a la capçalera del llit, a casa seva. Hi pot haver cap altre professional que conegui millor els seus pacients? Dic això perquè a les urgències, valorant a tothom, sempre hi trobarem professionals de la medicina que no ens coneixen de res i per tant no disposen de cap historial”.

Finalment, Cañellas va introduir en el gabinet de crisi la necessitat, per allò del tema econòmic, que les persones tornem a morir a casa.

Recordant espais turcs
en viatges balsarenyencs


Els viatges protagonitzats per famílies balsarenyenques omplen any rere any un testimoniatge viu que és transmès, en DVD i a la sala Sindicat, per gent enamorada de muntanyes i valls. Fa uns dies ens vam endinsar en el món de Turquia de la mà de la família Hernández Abadal, que junt amb altres balsarenyencs gaudiren d’un viatge ric en història i cultura.

Istanbul

La mesquita de Solimà el Magnífic és una de les mesquites més belles, famoses i visitades d’Istanbul. Prop d’Edirnekapi, a la porta d’Acròpolis, visitaren l’església de Sant Salvador de Chora, l’església bizantina de la Santa Saviesa, construïda l’any 413 per ordre de Justinià i renovada a finals del segle XI. El Museu Arqueològic d‘Istanbul es troba ubicat en tres edificis diferents que en el seu moment van integrar el complex del Palau de Topkapi. La cisterna Basílica, construïda per l’emperador Justinià el Gran l’any 532 aC, arribà a ser la reserva més gran d’aigua del gran palau bizantí, utilitzada per les llargues èpoques de sequera. Aya Sòfia (Santa Sofia) és un dels monuments més esplèndids de l’art bizantí.

Turquia central, Parmukale

Parmukale és un gram emplaçament natural al sud-oest de la província de Denizli, a 350 km d’Istanbul. Un espai geològic de color blanc format per carbonat càlcic, i com a resultant de les aigües càlciques i termals que flueixen en aquesta zona. Més amunt, com es pot veure en la fotografia, en un altiplà es troben situades les ruïnes de l’antiga ciutat romana de Hieràpolis.

Capadòcia

Una regió històrica situada entre tres pobles: Nevsehir, Avanos i Urgup. Situats, formen un triangle on cadascun dels costat mesura uns 20 km de llargada. La Capadòcia té una altitud mitjana sobre el nivell del mar d’uns 1.200 m, i els grans volcans Erciyes i Hasan fa milions d’anys van cobrir la zona amb les seves laves. La tova o bé la pedra calcària d’uns 150 m de gruix, des de fa milions d’anys es talla per mitjà del vent, la pluja, el calor i el fred. “És bonic el regal que ens fa la natura: el paisatge ens fa esclatar de goig en contemplar els grans massissos de roca que prenen unes formes còniques que els camperols anomenen xemeneies de les fades. Passejar enlairats amb globus per damunt d’aquests massissos és una sensació que no hi ha paraules per descriure”.

Les ciutats subterrànies

A l’àrea de la Capadòcia hi ha unes 36 ciutats subterrànies, de les quals la més gran és Derinkuyu, que queda a uns 25 km de Nevsehir, capital de la província amb el mateix nom i amb uns 7.000 habitants. Derinkuyu està situada sota d’un turó, té una extensió d’uns 4.000 m2, va ser descoberta per casualitat i va ser oberta al públic als voltants de l’any 1965. Hi ha uns càlculs que diuen que s’hi havien aixoplugat més de 2.000 famílies. Les seves 7 plantes comptaven amb una profunditat d’entre 70 i 80 m per sota del nivell del sòl.


Atenció i servei a la piscina municipal

Balsareny disposa d’unes instal·lacions estiuenques d’una qualitat envejable segons els quatre joves complidors que enguany han prestat atenció i servei a la Piscina Municipal. A continuació es mostren les impressions de cadascun d’ells.

Sergi Fernández Gómez, sallentí i nascut l’any 1980, ha estat socorrista de la piscina. “És una piscina molt gran amb unes instal·lacions molt acollidores. Ve molta gent de fora del poble, pel fet, de ben segur, perquè és una de les piscines més econòmiques del Bages, i a més a més, els usuaris poden gaudir d’una estada molt familiar. Malgrat tot, també he de dir-vos que he hagut de patir alguns actes d’incivisme amb persones poc respectuoses amb les normes obligatòries. I tal i com m’orienta la meva responsabilitat, he hagut de fer alguna actuació d’emergència”.

Xevi Montalà López, sallentí i nascut l’any 1979, ha estat socorrista de la piscina. “La meva feina de cada estiu m’ha donat la possibilitat de conèixer diferents instal·lacions, i per aquesta raó he de dir-vos que Balsareny disposa d’una gran piscina, una àrea de salut i lleure on es pot descansar. He gaudit del treball a casa vostra i no he hagut d’intervenir en cap tipus de salvament. També voldria destacar la bona relació que he tingut amb els companys”.

Maria Paz Ronda Lara, nascuda a Cardona l’any 1978 i resident a Balsareny, ha estat recepcionista. “He de coincidir amb les observacions dels meus companys de treball, ja que he observat que ens visita molta gent de fora, i enguany crec que més que l’any passat. Aquest és el segon any que he treballat com a recepcionista a la piscina i he pogut gaudir de moments agradables amb bona companyonia. Com a anècdota, us puc dir que m’ha agradat veure la major part de les persones sortir al carrer per materialitzar l’hàbit de fumar. Aquesta normativa d’enguany ha tingut una bona acceptació amb un percentatge molt elevat de compliment”.

Meritxell Xandri Ojeda, balsarenyenca nascuda l’any 1984, és el tercer any que treballa de recepcionista. “El meu lloc a la recepció m’ha donat la responsabilitat del tracte personal amb l’usuari i per tant m’he encuriosit de comprovar que quan demanes que t’ensenyin el carnet, gairebé sempre et diuen que se l’han deixat a casa. M’hi he trobat molt bé darrera el taulell, però és evident que no caus bé a tothom. Malgrat tot m’omple molt aquesta feina de servir a un nombre de persones conegudes i per conèixer, que han triat passar part de l’estiu a casa nostra”.

Josep Gudayol i Puig, octubre 2011
Foto: Joan Josep Peralta

Les maletes viatgeres

BIBLIOTECA

Proposta d’activitat biblioteca-escola adreçada als nens de parvulari:
Les maletes viatgeres

Aquest mes d’octubre del 2011 hem posat en funcionament una nova experiència de col·laboració biblioteca-escola que es diu: les Maletes viatgeres. Hem preparat  6 maletes amb 7 contes a l’interior  (un per a cada dia de la setmana) per a cadascuna de les aules del parvulari de l’escola Guillem de Balsareny.

Metodologia

La maleta se l’emporta cada nen/familia un dilluns i la tornen el proper dilluns que se l’endurà un altre company de classe. Així, cada nen que s’emporta la maleta té un conte per mirar, llegir i gaudir conjuntament amb el pares per a cada dia de la setmana.

Objectius

Crear hàbits lectors. La proposta té dues clares intencions:

  • Per una banda, oferir als més petits una selecció de contes especialment pensats per a la seva edat, per tal que en gaudeixin i comencin a prendre el gust per la lectura. Es pretén que el fet de mirar contes sigui un joc més dels habituals del dia, de manera que s’integri en els hàbits de l’infant.
  • Per altra banda, es vol conscienciar als pares del paper important que juga la família a l’hora de crear hàbits lectors en els seus fills. La importància de compartir i gaudir les primeres lectures conjuntament pares i fills. La importància de trobar una estona cada dia per a explicar un conte.
De fet, és un projecte adreçat també als pares donat que les maletes, a més d’incloure set contes, un per a cada dia de la setmana, inclou també un decàleg per crear hàbits lectors i una llibreta on els pares ens escriuen la seva experiència amb la maleta i alhora serveix per tenir un feed back de la nostra proposta que servirà per a la seva valoració.

Temporització

De setembre a juny de cada curs escolar dels alumnes del parvulari de l’Escola Guillem de Balsareny

Decàleg dels hàbits lectors

Començar a “llegir” abans de saber llegir: mirar, descobrir el llibre : deixar que el nen el manipuli, que jugui a passar pàgines, que explori els forats, les finestretes, els troquelats...

Ens fixem: Com és? De quins colors?, quina forma? Què hi ha dibuixat?

Diferenciar dibuixos (imatges) i lletres o paraules, explicar les imatges que hi ha al llibre...

Explicar o llegir el conte. Els agradarà més si de tant en tant canviem el to de veu, fem sorolls, gestos amb les mans, amb la cara.

Copsar la seva atenció explicant el conte que ja coneix, canviant els personatges, els fets   i que ens alerti de l’errada.

Fer-los aprendre paraules, frases, cançons, poesies...

Recitar-los rimes, llegir-los poesia en veu alta.

El plaer de la lectura s’encomana: donar exemple llegint llibres, revistes, diaris... llegim davant seu gaudint de la lectura.

Acompanyar als fills/es a activitats culturals: sessions de contes, teatre, exposicions, concerts... per anar afinant la sensibilitat i la imaginació del nens.

Compartir la lectura amb els fills/es. Fer-los participar en la narració:  Fent-los repetir paraules, frases... Fent que identifiquin els dibuixos. Fent que ens expliquin ells la història si ja l’hem explicat abans: els agraden les repeticions.

Acompanyar els fills/es als llocs on són els llibres: llibreries i biblioteques.  Mirar i triar junts els contes que llegiran.

Ensenyar a tenir cura especial pels llibres, destinant-hi un espai adequat.

Dedicar  cada dia una estona per a la lectura: Busquem el lloc i el moment apropiat, còmode, tranquil....

Qualsevol nova situació pot proporcionar-nos motius per anar a buscar un llibre. Per exemple, si adoptem un animal de companyia, anem a buscar informació a la biblioteca sobre com cal cuidar-lo... Descobrim el món que ens envolta a través del llibre: plantes, animals, formes, colors...

Aprofitar ocasions assenyalades, com aniversaris, Reis..., per regalar contes.

Maria Jesús Rodríguez Melero
Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny

Dia mundial contra el càncer de mama


Dia Mundial contra el Càncer de Mama

Aquest 19 d’octubre els llaços roses han tornat a ser els protagonistes del Dia Mundial contra el Càncer de Mama, que és la primera causa de càncer entre les dones de Catalunya i en els països desenvolupats. Una de cada vuit dones el patiran al llarg de la seva vida. A Espanya prop del 80% de les dones diagnosticades el superen.

L’objectiu principal d’aquesta jornada del dia mundial contra el càncer de mama, és conscienciar les dones d’arreu del món perquè participin activament en totes les campanyes de detecció precoç d’aquesta malaltia, ja que com més aviat se’n realitza un diagnòstic més fàcil és eradicar-la del cos.

A Balsareny la Junta Local de l’Associació de la Lluita contra el Càncer ha aprofitat el dia de mercat del poble per plantar una taula al mig de la plaça per recollir les donacions.

Volem donar les gràcies a totes aquelles persones que s’han acostat i han deixat el seu donatiu per ajudar a aquesta causa.  

Avui més que mai la Vida és Rosa. Des d’aquí molts ànims a totes les dones que no passin un bon moment... La prevenció i la informació són les millors maneres que tenim per combatre’l!

Junta Local de Balsareny de l’Associació de la lluita contra el Càncer
Octubre 2011