dimecres, 20 de gener de 2021

Les Petjades de Pere Casaldàliga


 
El 19 de desembre de 2020, els membres de la Comissió Pere Casaldàliga del Cercle Cultural de Balsareny van aprofitar l’exposició “Pere Casaldàliga: una veu compromesa” al bar del Casino del Centre Instructiu i Recreatiu per donar a conèixer els avenços en els projectes que s’estan treballant.
 
Glòria Casaldàliga va agrair en nom de la família els gests que Balsareny fa envers el seu oncle i les seves causes, i va reconèixer que fins ara la tasca de l’associació Araguaia, de la qual és membre, havia estat relativament fàcil, perquè actuava en certa manera “d'altaveu” del missatge de Pere Casaldàliga i de les seves causes. Ara, per damunt del buit que ha deixat la seva mort, és hora de fer nous passos, ja que el seu llegat és molt gran.
 
En aquest sentit, Laura Casaldàliga va parlar de la comissió d'educació de la qual forma part, on diferents docents estan treballant per fer present Pere Casaldàliga a l'escola, perquè les futures generacions puguin conèixer les causes per les quals va lluitar i fer-se-les seves, i així entre tots treballar per un món millor.  
 
Enguany el concert de Nadal que ha organitzat l'escola Guillem de Balsareny, amb la participació de tot l’alumnat des de diferents indrets del poble durant la matinal del dia 21 de desembre, l'han volgut dedicar al bisbe Pere Casaldàliga i a totes les persones  afectades per la covid-19, gest que des de la comissió volem agrair.
 
Així mateix, des de la Biblioteca Pere Casaldàliga, amb el suport de la Diputació, s’està constituint el fons bibliotecari especial Pere Casaldàliga, recollint nous materials per fer que sigui el més ampli i ric possible. També s’està treballant per tal de poder col·laborar en el desig del bisbe Pere que tota la seva obra estigui digitalitzada i accessible en obert per a totes les persones que hi estiguin interessades.
 
La Comissió, al llarg dels darrers mesos, ha anat treballant i perfilant el projecte “Les Petjades de Pere Casaldàliga”, que darrerament s’ha presentat a l'Ajuntament de Balsareny. 

 
a/ Què són “Les Petjades de Pere Casaldàliga”
 
"Les Petjades de Pere Casaldàliga" constitueixen un itinerari urbà senyalitzat mitjançant uns monòlits, en els quals es donen a conèixer sis de les Causes que han motivat el compromís i la vida de Pere Casaldàliga, i que volem contribuir a difondre.
 
Cada una de les sis Causes és descrita breument a la part superior del monòlit, acompanyada d'una imatge significativa, i amb un codi QR que n'ampliaria el contingut. També hi haurà una breu informació referida a l’indret senyalitzat, i un croquis orientatiu del recorregut.
 
A la part central dels monòlits, en acer Corten, hi haurà uns fragments del poema "Retorn pairal", de Pere Casaldàliga, relacionats amb la Causa escollida i amb l'indret en qüestió.
A la part inferior hi haurà el nom de l’itinerari, amb el logotip del Ajuntament de Balsareny i de les entitats que col·laboressin a finançar el projecte, si escau.
Els indrets escollits serien l'aqüeducte de Santa Maria, la plaça Roc Garcia, la plaça Ricard Viñas Coma, la plaça Montserrat, el cementiri municipal i el Castell de Balsareny. 

 
b/ Per què creiem que és un projecte important per a Balsareny
 
Balsareny, com a poble natal de Pere Casaldàliga, d’on va ser proclamat fill predilecte l’any 1982, ha de ser un punt de referència imprescindible, no tan sols en la seva biografia personal, sinó també en la projecció a nivell nacional i internacional de les seves Causes, així com en l’organització d’activitats, exposicions i trobades, com ja s’ha fet en diverses ocasions.
 
En aquesta línia, considerem que el projecte “Les Petjades de Pere Casaldàliga” és molt interessant per a Balsareny, per les següents raons: 

  • Dona al municipi un atractiu per a les persones que tenen com a referent Pere Casaldàliga i les seves Causes. 
  • Situa el poble en el mapa d’indrets emblemàtics relatius a la vida del bisbe i a la divulgació de les Causes per les quals va viure, i que continuen interpel·lant la humanitat. 
  • Genera un instrument per donar a conèixer Casaldàliga a les generacions presents i futures. 
  • Ofereix l’oportunitat de mantenir visibles les seves Causes, i és una bona eina de treball per divulgar-les i potenciar-les. 
  • Pot ser un element important de promoció de turisme cultural al municipi, amb una repercussió positiva per al comerç local.
 
El projecte compta amb l'adhesió d'una important representació d'entitats balsarenyenques.
 
D’aquí a set anys, el 2028, serà el centenari de naixement de Pere Casaldàliga, i la Comissió està treballant amb la idea de poder celebrar aquest any del centenari a Balsareny en un espai on es pugui conèixer i treballar la figura, l’obra i les Causes del bisbe.
 
Comissió Pere Casaldàliga
Fotos: Alfred Selgas

dimarts, 19 de gener de 2021

Uns Pastorets trencadors… i trencats


Els Pastorets de Balsareny, tal com havíem anat informant, vam preparar ja abans de l’estiu un espectacle diferent, abreujat i amb pocs intèrprets, en previsió que les circumstàncies podien fer difícil que per Nadal es poguessin muntar uns Pastorets com els de sempre. Per això, en Climent Ribera va preparar un guió ben diferent que, aprofitant part dels textos originals de Folch i Torres, es presentava amb una estètica molt actual i amb un context que connectava amb el món del segle XXI des d’una sensibilitat moderna (i amb un petit homenatge final a mossèn Joan Bajona).


Dissortadament, el temps ha demostrat que teníem raó en la nostra previsió a molts mesos vista: arribat el desembre, hi ha hagut força grups de Pastorets que han decidit no fer res aquesta temporada, o que han substituït  l’espectacle habitual per una lectura poètica, o projeccions, o versions de concert o reduïdes, com nosaltres –tot i que, sens dubte, no tan innovadores. Durant aquests mesos hem hagut de treballar de valent i superar molts entrebancs, ja que les normatives sanitàries han anat variant contínuament i és clar que ens hi hem adaptat sempre, com no podia ser altrament: assajos interromputs quan els teatres eren tancats, assajos en grups de 6 persones pràcticament sempre, mascaretes, controls, traçabilitat, confinaments parcials, limitacions horàries...

 
Fins ben pocs dies abans de Nadal no vam saber si podríem presentar el nostre muntatge. Ja sabíem que ho havíem de fer amb restriccions d’aforament: a més d’haver decidir fer servir la platea com a espai escènic, sabíem que calia mantenir rigorosament les distàncies a la grada fixades pels assessors tècnics de l’Ajuntament; i complir amb les normes de ventilació, controls de temperatura, gel hidroalcohòlic, mascaretes obligatòriament posades tot el temps, entrades i sortides esglaonades, obligació de mantenir-se tothom a la seva localitat...  Tot ho vam complir escrupolosament.
 

Al final, vam estar molt contents que ens autoritzessin a estrenar l’obra, el dia de Nadal, i ho vam fer amb tot l’aforament permès ocupat: 64 espectadors. I també els dies 27 de desembre, i els dies 2 i 3 de gener en funcions de tarda i nit vam tenir bones entrades, tot i que molt inferiors a les d’una temporada “normal”, però amb això ja hi comptàvem. El cas és que l’espectacle va ser un èxit: tothom ens va aplaudir molt, i en totes les funcions el públic en sortia entusiasmat i així ens ho feia saber. És una satisfacció per a tothom qui hi ha participat, veure reconegut l’esforç esmerçat.


La part negativa ha estat que, arran de les darreres restriccions governamentals publicades el 5 de gener, se’ns va comunicar que no podríem fer les dues últimes representacions, corresponents al dia 10 de gener. El motiu era l’article 19 de la resolució del Govern, que establia que “se suspenen totes les activitats de cultura popular i tradicional”, mentre que l’article 12 continuava autoritzant les “activitats culturals d’arts escèniques” amb la limitació d’aforament i les obligacions de ventilació i altres que ja hi havia. Per a nosaltres, és evident que els Pastorets (i encara més, la “nostra” versió d’enguany) són clarament una activitat “d’arts escèniques”, tot i ser també una tradició que forma part de la cultura popular de Catalunya. 


En resum, que a Balsareny hem hagut d’ajornar les dues sessions que teníem pendents, i tornar els diners a tothom qui havia comprat entrades anticipades. Ara caldrà esperar a veure si podem reprendre les representacions més endavant, quan la situació millori. L’èxit que hem tingut i l’expectació que el boca-orella va anar despertant pels comentaris elogiosos dels que havien vist l’obra ens fa pensar que, si aconseguim poder-la tornar a muntar, tindrem públic per continuar-ne gaudint. Donem les gràcies a tots els espectadors que ens han donat el seu suport i a tots els que han participat en la preparació de l’espectacle, i a tots els membres de l’associació per ajudar-nos a mantenir viu l’esperit dels Pastorets. Ens en sortirem!





 
Els Pastorets de Balsareny
Fotos: A. Selgas / J. Sarri
Vegeu més fotografies al blog. http://pastoretsbalsareny.blogspot.com/

L’Escola Guillem serà Institut Escola

ACTUALITAT
 

El dia 15 de gener, quan ja tancàvem l’edició d’aquest butlletí, l’Ajuntament va fer públic que el Departament d’Ensenyament havia comunicat que l’Escola Guillem de Balsareny esdevindrà Institut Escola a partir del curs 2021-22. D’aquesta manera, el centre educatiu podrà ampliar l’oferta educativa d’Infantil i Primària, incorporant-hi els quatre cursos d’Educació Secundària Obligatòria (ESO). En parlarem amb més detall en números posteriors, però n’hem volgut deixar constància.
 
Sarment  

Repte núm. 56

 
Repte núm. 56
 
Quantes vegades cal doblar un full de paper de 0,1 mm de gruix per poder encaixar-lo sota la pota d'una taula que li falta 1,28 cm per arribar a tocar a terra?
 
Salut i lògica.
Roc Carulla


Resposta al Repte núm. 55: es pot disfressar de 24 maneres.

Catalonia sacra: obrir el patrimoni

LA VEU DEL CAMPANAR


Catalonia Sacra:  obrir el patrimoni
 
El patrimoni cultural de l’Església a Catalunya és bell, nombrós, divers, útil, emocionant. La vivència continuada de la dimensió religiosa dels nostres avantpassats ha generat una quantitat importantíssima de patrimoni cultural: des de les valls del Pirineu fins a ran de mar, de les grans catedrals a les petites ermites, dels imponents campanars a la petita creu de plata de sobre l’altar. Patrimoni antic i patrimoni modern: romànic, gòtic, barroc, modernista…
 
És un patrimoni que atrau les persones que els agrada el patrimoni i l’art. I aquest interès el fa ser objecte central de projectes o empreses turístiques, que organitzen activitats i viatges amb el patrimoni religiós com a objectiu principal.
 
Catalonia Sacra, després de set anys de vida, ha anat esdevenint una veritable plataforma cultural, un paraigua, una porta al patrimoni cultural català d’arrel religiosa, reconeguda per tothom com a interlocutor vàlid i proactiu en el camp del patrimoni cultural de l’Església, al servei dels gestors del patrimoni i de les persones interessades en conèixer-lo.
 
El projecte té diferents camps de treball:
 
·        Recollir, donar informació i fer formació sobre el patrimoni cultural d’arrel religiosa. Comunicar, explicar, escoltar, fer d’altaveu, visibilitzar. Per això té una gran web i presència a les xarxes socials.
 
·        Fer adonar dels seus múltiples valors. Acompanyar a la gent a conèixer-lo, obrir portes, fer activitats. Per això organitza una agenda anual d’activitats a tot el territori.
 
·        Establir una activitat turística per fer arribar el patrimoni a molta més gent. Per això té un catàleg de propostes turístiques adreçades als grups de visitants.
 
En la nostra població de Balsareny tenim a la parròquia el Crist jacent de Josep Cañas i les pintures de Josep Obiols al Casal Verge de Montserrat. I en el calendari de les unitats parroquials de Navàs i Puig-reig, hi surten: L’adoració de l’Infant Jesús a Sant Martí de Montclar, el retaule de la Sagrada Família de Navàs, la mort de sant Josep a Sant Marc de Viladomiu Vell, el detall de la Visitació a Sant Martí de Puig-reig, el frontal d’altar de Sant Andreu de Sagàs, el retaule dels sants Màrtirs de Serrateix, el retaule de Santa Maria de Merlès, l’absis de l’església de Santa Eulàlia de Gironella, el retaule barroc de Casserres, les pintures de la sagristia de Cal Marçal i la pintura del naixement de Jesús de Cal Bassacs.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla

Meteorologia: desembre 2020


Desembre de 2020
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana (1 minut)           

5,4

Mitjana (min.+ màx.)                 

6,7

Mitjana de mínimes      

0,0

Mitjana de màximes     

13,4

Mínima (dia 27)

-6,3

Màxima (dia 22)

20,5

Mín. més alta (dia 18)

8,3

Màx. més baixa (dia 27)

5,4

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 25)

46,4

Velocitat mitjana             

4,9

Recorregut del vent            (en km)

3.676,5

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 22)

1.019,4

Mínima  (dia 28)                  

981,2

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 7

4,1

Dia 11

2,6

Dia 18

5,1

Dia 20

3,5

Total

15,3

 
 
Francesc Camprubí
 

 


divendres, 15 de gener de 2021

Les obres a la Resclosa dels Manresans

Continuem amb el reportatge fotogràfic d’Alfred Selgas sobre les obres a la Resclosa dels Manresans. 

Fotos del dia 15 de gener de 2021

Avui ja tornava a baixar aigua per la síquia (ahir, no ho sabem, perquè no hi vam anar). A les fotos es pot apreciar per on l'aigua del riu entra a la canonada provisional que la porta fins a la boca on comença la síquia; una canonada que, quan la resclosa estigui totalment reparada, es traurà. També es pot veure com, en els últims 10 o 15 metres abans de la boca, ja no hi cal el tub, perquè la resclosa es veu en bon estat. Aquest matí, quan hi hem anat, no hi treballaven, però hi havia una visita d’obres, amb representació de l’Ajuntament de Balsareny i, creiem, d’Aigües de Manresa, entre altres.  















Fotos del dia 13 de gener de 2021

El dia 13 ja s’està entrant en la penúltima fase de la reparació de la resclosa; després deurà quedar la fase de neteja i altres tasques de condicionament general. A la riba dreta s’han tallat més arbres no autòctons, i també s’ha interromput el tram de resclosa –bastant malmesa, com es pot veure– que desvia l’aigua cap a la síquia per sota de la caseta, mentre preparen la canonada. Aquell dia no baixava aigua per la síquia; diu que al Parc de l’Agulla en tenen reserves per a tres o quatre dies. Els que hi feien festa, com s’aprecia en una foto, eren els ànecs. 



















Fotos del dia 8 de gener de 2021 

Després d’uns dies aturats, els operaris han tornat a la feina i han començat a tallar arbres de la vora dreta del riu –arbres que no són d'espècies autòctones–, mentre que de moment, al centre de la resclosa, que era la part més malmesa i que s’havia protegit per darrere amb el mur de ferradura per poder-hi treballar al damunt, encara no s’hi està treballant per la part de davant, la del baixant. També es va dir que posarien una canonada per portar l’aigua a la síquia, però ara com ara no hi és: l'aigua hi continua arribant desviada directament del riu. El mateix dia 8, un tros més amunt, a l’alçada de la resclosa de la Rabeia i més enllà cap a Sant Esteve, el riu estava glaçat, de la qual cosa el fotògraf va deixar constància. Hem d’aclarir que totes aquestes notes les fem a partir de les observacions pròpies, ja que no disposem d’informació oficial actualitzada sobre el progrés de les obres. 







Fotos del riu glaçat








Fotos de la setmana del 21 al 27 de desembre de 2020
 
La banda esquerra de la resclosa ja està reparada, i a través d'uns quants tubs ja fan passar l’aigua per la banda refeta. Hi han fet com una ferradura per poder treballar al centre de la resclosa, que és el lloc on estava més malmesa. Per la banda dreta baixa el riu per portar l’aigua a la síquia; ens varen dir que hi posarien una canonada, però de moment han desviat el riu amb la ferradura de pedra i fang. 










Fotos del dia 18 de desembre de 2020. Ja han cobert de formigó les pedres que formen la resclosa, i estan posant diversos tubs que cobreixen amb grava. 















Fotos del dia 11 de desembre de 2020. Les formigoneres ja són a la resclosa, i no hi manquen espectadors mirant-s'ho amb interès.









Fotos del 4 de desembre de 2020. Vegeu també, en aquest enllaç, la interessant explicació de Sergi Fonseca a Esgriolem! 










Fotos del 28 de novembre de 2020

Continuem amb el reportatge fotogràfic d'Alfred Selgas sobre les obres a la Resclosa dels Manresans. Fotos del dia 28 de novembre, en què l'escullera o mur de contenció ja protegeix mitja resclosa, per la qual no baixa gens d'aigua.










El dia 16 de novembre van començar les obres de reparació que l’Ajuntament de Manresa i el Parc de la Séquia tenien previst de fer a la Resclosa dels Manresans, afectada pel temporal Glòria, obres que van generar controvèrsia i preocupació en ambients ecologistes i a nivell de poble, com hem anat informant en butlletins anteriors. 

Al Sarment de novembre s’informa també de l’acord de l’Ajuntament, pres per unanimitat, de subratllar la importància d’aquest espai natural per al poble i demanar als promotors de l’obra que vetllin perquè l’impacte de les actuacions sobre la biodiversitat de l’entorn territorial sigui la menor possible. Confiem que així sigui. 

El diari Regió7 informava el 17 de novembre de l'inici de les obres. De moment s'està actuant per obrir un camí d'accés per la riba esquerra, d'uns 600 metres de llarg. Després també s'obrirà un camí a la riba dreta, passant pel mig del bosc de ribera, amb el compromís que "l'impacte ecològic sigui el mínim". D'aquesta manera es podran posar pedres d'entre 35 i 800 quilos a la llera del riu, a fi de mantenir eixuta la part de la resclosa en què es treballi en cada moment. També es col·locarà una canonada que porti l'aigua del riu cap a la Séquia per tal que no s'interrompi el subministrament. 

En aquest reportatge fotogràfic d'Alfred Selgas anirem donant testimoni gràfic del desenvolupament de les obres. 

Sarment 
Fotos: Alfred Selgas

Fotos del dia 20 de novembre:











Fotos del dia 16 de novembre: