dissabte, 29 de febrer del 2020

Francisco García, mestre de karate al Gimnàs O2



Som al carrer de Sant Domènec, concretament al local del Gimnàs 02, per conèixer el balsarenyenc Francisco García Lozano, mestre de karate. García va néixer a Rute, Còrdova, el 2 de setembre de 1959, i actualment compagina les classes de karate amb la seva feina. Pel que fa als seus hobbies, ens comenta que li agrada molt sortir a caminar pel bosc, i que, tot i tenir poc temps, llegeix quan pot. El darrer llibre que ha llegit és 'Hagakure, el camí del Samurai', de Yamamoto Tsunetomo.

Hem conegut la teva activitat al centre gimnàstic 02 de Balsareny. Com va anar tot això de formar-ne part com a mestre de karate?

— Quan Cristià Vilà es va fer càrrec del Gimnàs 02, coneixia que jo practicava karate i em va proposar fer una classe de karate com a activitat per a nens; però, a causa de la feina, la vaig haver de rebutjar, perquè treballava en torn partit i una gran majoria de dies estava fora de Balsareny, i això no era compatible amb els horaris. Però dos anys després em vaig quedar a l'atur; em va tornar a trucar i llavors sí que disposava de temps, i vam quedar en muntar les classes. La idea era fer-les els dimecres i divendres, però em va tornar a sortir feina, amb el mateix horari; li vaig comentar al meu cap que havia donat la paraula al Cristià per fer les classes, i he d’agrair-li que els divendres em deixi plegar al migdia per fer la classe. I així va començar tot.

On va néixer i on es troba la seu principal del karate?

— El karate s’ha estès per tot el món, però la seva seu es troba a Tòquio, al Japó, amb mestres com Naka Sensei, Ogura Sensei, SH Imizu Sensei, Okuma Sensei, Uekys Shihan, etc. Són grans mestres, alguns dels quals van ser alumnes de. M. Nakayama, que va espandir el karate arreu del món, i que va ser alumne d'un dels fundadors del karate modern, Gichin Funakoshi. Actualment continuo entrenant a l’Esport-7 de Manresa i el meu sensei d'ara es diu Teòfil Nicolas. A part d'anar a entrenar a l'Esport-7, durant tots aquests anys he assistit a molts seminaris amb grans mestres vinguts del Japó per tot el país i a l'estranger. El proper seminari serà a Barcelona, a l'INEFC (Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya) a l'anella Olímpica, impartit per Ogura Yasumori, 8è DAN JKA/WF, del 26 al 29 de març de 2020.

Per què recomanes el karate als nens?

— Perquè el karate, com qualsevol art marcial, a part de treballar les tècniques que ens serviran per defensar-nos, treballa també la part filosòfica, i quan un és petit l’absorbeix millor. Si al karate li traiem la part filosòfica només ens queda un esport molt perillós. En el karate el major adversari que hi ha és un mateix: la supèrbia, la ira, l'orgull, l'enveja, l'egoisme, etc. En contra d’això lluitem, per formar persones que siguin forts interiorment i així ningú pugui dominar, que siguin honestos, respectuosos amb tots, humils i educats. Hi ha una dita que diu «'No te enorgullezcas nunca de vencer a un adversario, porque este que hoy venciste mañana te puede vencer a ti. La única victoria que perdura para siempre es la que conseguimos contra nosotros mismos». La finalitat del karate és la recerca de l'espiritualitat amb l'equilibri amb si mateix i amb els altres estant en harmonia amb la natura i el món que ens envolta.

En què consisteix, una classe de karate per a nens?

— L'estructura d'una classe per a nens consta d'una part física a través de jocs destinats. S'hi treballa la coordinació de cames i braços, l'equilibri, la potència, la concentració, etc. La part fonamental del Karate-Do és la respiració. Sense ella no s'entén aquest art dominant i podem començar a conèixer la part fonamental d'aquest art: la meditació, la calma i la tranquil·litat són les armes més poderoses. Se’ls intenta ensenyar les tècniques de defensa i atacs bàsics per a poder defensar-se; cosa que també se’ls intenta inculcar amb jocs. I hi ha una altra part filosòfica: s'intenta educar segons el Dojo Kun, que són les cinc normes per arribar a ser un gran karateka i grans persones per servir a la societat: 1a), cerca de la perfecció del caràcter; 2a), defensar el camí de la veritat; 3a), conrear l'esforç; 4a), respectar tots els que ens envolten; i 5a), evitar comportaments violents. Aquests són els punts que intentem inculcar als practicants de karate.

— De quin país ve, aquesta art marcial?

Les arts marcials es van començar a desenvolupar al Japó, en l'època Tokugawa, al segle XVII. El Japó estava aïllat del món; només podien arribar a les seves costes els vaixells holandesos, i l'emperador només ostentava una representació cultural, ja que qui estava al càrrec del poder eren els samurais, amb el seu cap visible, el Shogun. El karate va estar durant molts anys prohibit a Japó pels samurais. A poc a poc les coses van anar canviant a mitjans del segle XIX. Els samurais van perdre el poder amb la restauració Meiji, i amb això va entrar el canvi al Japó. El primer mestre conegut que va donar impuls a l'art Karate-Do va ser Gichin Funakoshi. Aquest mestre, nascut l'any 1868, va rebre les seves primeres classes dels mestres Azato i Ittosu. A les illes d’Okinawa es va introduir el karate en el sistema educatiu per tenir els joves físicament forts i sans; pas a pas va ser introduït a les escoles i a les universitats japoneses i a poc a poc a tota la societat japonesa. Aquesta art marcial no és cent per cent japonesa, ja que en els seus orígens va arribar de la Xina.

Josep Gudayol i Puig
Fotos de Francisco García

Araguaia amb el Bisbe Pere Casaldàliga

BALSARENY AVUI




Com sempre, avui em plau transmetre aquesta carta dels amics d’en Pere Casaldàliga, de la qual en soc informat dins de cada emissió:

“En els últims mesos, han estat moltes les notícies, articles, documentals... sobre els brutals incendis a l’Amazònia. Nosaltres hem escollit publicar en aquesta carta, el manifest de la Via Campesina Brasil. Us animem a seguir els nostres nous canals informatius per poder tenir més informació sobre el tema.

En els últims dies, els pobles i els governs de tot el món han estat testimonis de les conseqüències dels crims recents i greus núvols de fum que han envaït el sud-est del Brasil i, en particular, la capital São Paulo, connecten directament amb l’augment dramàtic de la crema a diverses parts de la selva i de les zones de transició com el “Cerrado”.

És essencial que tota la societat brasilera, llatinoamericana i mundial, tingui clar que no es tracta d’un fenoomen aïllat. De fet, és el resultat d’una sèrie d’accions agrícoles i mineres, àmpliament recolzades i encoratjades pel govern de Bolsonaro, que van començar des de les eleccions. Després de gairebé dues dècades de desforestació reduïda, l’actual president i el seu ministre de medi ambient, Ricardo Salles, van articular un discurs violent contra la legislació brasilera i els mecanismes de conservació ambiental, alhora que augmentava la persecució i criminalització dels pobles que històricament han protegit els biomes brasilers: famílies pageses i pobles indígenes.

Des del govern, els discursos provinents de Brasília han atacat la concessió de llicències ambientals i el control estatal de les activitats agropecuàries i mineres, precisament mesures que podrien haver evitat els crims de Mariana i Brumadinho a Minas Gerais.

Al mateix temps, el govern va lliurar el Servei Forestal Brasiler als representants ruralistes, va implementar una intervenció militar a l’Institut Chico Mendes (ICMBio) i va prohibir les accions de fiscalització per part d’IBAMA (Institut Brasiler del Medi Ambient), a més a més d’atacar públicament funcionaris de totes aquestes agències. La gairebé total contingència de recursos imposada per la política neoliberal dirigida pel ministre Paulo Guedes ha fet que la situació fos insostenible.

Les denúncies van començar el 2018 a través dels pobles i comunitats tradicionals de la regió, que estan sent perseguits pels grans propietaris i la policia. Les ONG socials i mediambientals també estan sent criminalitzades i perseguides per aquest govern. Finalment, científics de diverses organitzacions, universitats i, fins i tot, l’Institut Nacional d’Investigació Espacial (INPE), reconegut internacionalment, en van denunciar les les conseqüències i van ser coaccionats amb acomiadaments i una ordre de no divulgació.

Josep Gudayol i Puig



Isabel Clara Simó, encara hi ha combat! A reveure


CINC MINUTS


Són dos quarts de vuit del matí i com sempre, en aquesta hora matinal, tinc el costum de prendre la companyia de Catalunya Ràdio, i em sorprèn la trista notícia del traspàs de la Isabel Clara Simó.

Simó formava part de tots els articles d’opinió i reflexió que el diari Avui incorpora en el seu dia a dia a la secció "Keep Calm" del rotatiu, del qual soc fidel lector. Avui, arran d'aquesta gran pèrdua, vull deixar constància del meu record vers la Clara, amb l’ajut de Pere Bosch i Cuenca (dimarts 14 de gener de 2020, diari Avui).

“La columna que esteu llegint havia de signar-la la Isabel-Clara Simó. Ho feia regularment, des dels inicis de l’Avui, i, setmana rere setmana, els lectors esperaven amb delectança els seus articles, les seves reflexions. Ahir al matí, a primera hora, el responsable d’opinió del diari em va demanar si podia omplir aquest espai perquè l’escriptora d’Alcoi no podria fer-ho. Hores després, ens vam assabentar que havia mort. En un primer moment, vaig estar temptat de demanar que recuperéssim algun article antic, o, fins i tot, que deixéssim l’espai en blanc, com a mostra d’homenatge. Però, tot seguit, vaig pensar que la Isabel-Clara Simó, que estimava amb passió la llengua, no ho hauria volgut.

I continuo llegint, tot recordant la frase "Encara hi ha combat":

“No serà la darrera lliçó, perquè els escriptors, afortunadament, no només es mantenen vius en el record d’aquells que els han conegut, sinó també en la imaginació dels qui els han llegit o estan disposats a llegir-los”.

Josep Gudayol i Puig

Meteorologia - Gener 2020



Gener de 2020

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
5,3
Mitjana (min.+ màx.)       
6,9
Mitjana de mínimes      
-0,7
Mitjana de màximes      
14,5
Mínima (dia 13)
-5,6
Màxima (dia 31)
21,2
Mín. més alta (dia 22)
5,9
Màx. més baixa (dia 2)
6,8

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 21)
74,0
Velocitat mitjana             
2,5
Recorregut del vent  (en km)
1.888,7

Pressió (hPa)

Màxima (dia 4)
1.026,1
Mínima  (dia 28)                  
1.009,2

La pluja (litres/m2)

Dia 10
3,6
Dia 21
27,2
Dia 22
29,1
Dia 23
2,6
Total
62,5

Francesc Camprubí





Repte núm. 48




La Mercè i el Martí han anat a collir pomes i peres a l’hort de la seva tieta; en total han collit 25 peces de fruita. De camí cap a casa seva, la Mercè es menja una poma i tres peres i el Martí es menja tres pomes i dues peres. En arribar a casa seva, veuen que els queda el mateix nombre de peres que de pomes. Quantes peres han collit?


Salut i lògica!
Roc Carulla

Resposta al repte núm. 47:  vuit llumins.

dijous, 27 de febrer del 2020

El Traginer a l'Escola



Els actes de la Festa dels Traginers 2020 van començar dijous dia 13 de febrer, amb el Traginer a l'Escola. Es va fer la presentació del banderer jove i els seus cordonistes, i hi va haver una classe d'equitació etològica "Coneix el cavall", amb Susanne Lenk

Fotos: Alfred Selgas
















 



dimecres, 26 de febrer del 2020

Geganters: De Puig-reig als Traginers, passant per Pallejà




Després que els músics de la colla de Geganters i Grallers de Balsareny participéssim a la cercavila de la "Corrida" de Puig-reig acompanyant les pubilles de Balsareny, Judit Capdevila i Estel Dalmases, i els seus hereus, Ferran Galiano i Pol Seuba, i promocionant alhora la Festa dels Traginers, tocava el torn d'acompanyar en Marc i la Maria a Pallejà, on celebraren els 25è aniversari dels seus gegants, en Martí Teula de Sobreroca i la Laieta Canduro i Rovires, els quals deuen els seus noms als copatrons de Pallejà i representen dos pagesos.



Una bonica trobada, acompanyats per 25 colles geganteres, de totes les quals ens enduem uns bons records. Us volem parlar, però, d'una colla en especial, entre les que ens trobàvem a Pallejà. Ser geganter i compartir aquesta estima per la cultura popular catalana, et fa viure situacions magnífiques.



Es tracta de la colla de SantVicenç de Montalt, on es demostra que la superació de l'ésser humà és enorme i no té límits. Un exemple clar n'és el d'en Pedro Jurado, portador d'aquesta colla. Un home que, tot i tenir una ceguesa del 98%, porta el gegant com qualsevol altre, a còpia de ganes i il·lusió.


En una entrevista que li van fer al diari El Punt Avui, considera que «les barreres se les posa un mateix», i afegeix: «Quan em poso a sota el gegant i l'aixeco, sento una cosa molt especial», ja que aquesta activitat «dona satisfacció i suposa un alliberament». A l'hora de posar-se el gegant a les espatlles, el geganter té com a principal guia la seva dona, l'Áurea. «Ella és els meus ulls i, juntament amb els companys geganters, em guia cap allà on haig de portar el gegant o cap a on l'he de fer ballar», diu. Jurado anima qualsevol persona amb disminució a superar les adversitats: «La gent amb alguna disminució ha de perdre la por a voler fer coses, perquè realment, si un vol, se'n poden fer moltes», assegura.



Després d'haver estat testimonis d'aquesta fita, als Geganters i Grallers de Balsareny, ens arriba l'hora de participar activament en la nostra Festa dels Traginers.

Començàvem dijous, acompanyant la llar d'infants cap al Trull per participar del Traginer a l'Escola; i seguíem dissabte al matí participant en la Cavalcada Jove i, a la tarda, en les inauguracions de l'Exposició de fotografies, la Taverna i el Rebost.



I diumenge, arriba l'hora de la gran Cavalcada del Traginer, on lluïm orgullosos les figures del nostre traginer Marc, la nostra pagesa Maria, en Cisco i en Xavier, els quals participen d'un gest d'estima, de respecte, d'apropament envers el nostre balsarenyenc universal, Pere Casaldàliga, i la seva família, coincidint amb el seu aniversari, ja que aquest dia compleix 92 anys.



Va ser un acte promogut per algun dels nostres membres, conjuntament amb "Esgriolem" del Cercle Cultural. El Traginer Marc va desfilar lluint un retrat d'en Casaldàliga on es podia llegir: "Jo vaig néixer a cal Lleter" i la data del seu naixement, el 16-2-1928, que l'acompanyà durant tot el recorregut de la cercavila.



I juntament amb el Pubillatge vingut d'arreu a la Festa dels Traginers, abans de la cavalcada, ens vam fer una fotografia davant de cal Lleter i vam improvisar la cançó "Aniversari feliç". La fotografia s'ha enviat a en Pere Casaldàliga a São Félix do Araguaia.



En nom d'Esgriolem volem agrair als membres de la colla de Geganters, del Pubillatge i de la comissió de la Festa dels Traginers el gest amb què Balsareny ha volgut obsequiar en Pere Casaldàliga el dia del seu aniversari.

Jordi Vilanova
Fotos: Jordi Vilanova / Dafne Molina 


Gemma Humet: una gran tarda de música



El cicle de concerts Sona B arrenca la temporada 2020 amb la meravellosa i melòdica veu de Gemma Humet, una jove terrassenca amb un talent prometedor com a pianista clàssica i que, a més, es va especialitzar en estudis superiors de Cant Jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC) i va tenir contacte amb altres músiques com són el flamenc, la música tradicional i popular, la música clàssica, etc. Tot plegat la va portar a formar part durant dos anys del grup Thalassa, amb qui va fer cançons d’arrel mediterrània. Paral·lelament, coneix el gran guitarrista Toti Soler, amb qui des d’aquell moment ja no han deixat de treballar conjuntament.


Un dels punts àlgids en la carrera de la cantant va ser conèixer en Pau Figueres, guitarrista de renom amb el qual comença a donar forma al que serà el primer disc de la cantant i inici de la seva carrera en solitari amb el disc  Si canto enrere  (2015), guanyador del Premi Enderrock 2016 a millor disc de cançó d’autor, i que a més va rebre molts elogis per part de la crítica especialitzada.


En tot el seu procés artístic Gemma Humet ha mostrat una ferma vocació cap al compromís social, fet que es reflecteix en el seu últim treball Encara (2017), disc que ha tingut un especial protagonisme a la nostra sala Sindicat. Aquí, juntament amb els músics Nèstor Giménez al piano i Pau Lligadas al contrabaix, vam tenir el plaer de gaudir de moltes de les seves cançons i alhora escoltar-ne els missatges, que fan referència, per exemple, a les guerres i als refugiats, molts dels quals moren en aquest nostre mar Mediterrani; un mar i una costa molt presents per a l'artista, especialment l'Empordà, i aquell poble mariner de la seva infantesa al costat del seu avi. Ens el canta enyorant el paisatge verge i lliure de formigó, avui convertit en blocs de ciment.
També a través de les seves cançons rebem el missatge que ens vol fer veure que potser dediquem massa temps a valorar i contemplar el present d'altres (molts a qui ni tan sols coneixem), per aquestes xarxes socials que ens impedeixen massa sovint viure el nostre propi present com caldria.


Una vegada més vam poder viure una gran tarda de musica i valors a Balsareny amb el SonaB. Us animem a participar-hi, perquè, ja ho sabeu: us trobem a faltar quan no hi veniu... Una bona tarda musical, com és el cas, és un luxe, oi més si podem tenir-la envoltats del nostre poble. Gràcies, moltes gràcies als organitzadors. Ens hi veiem el proper mes! No hi falteu!



Text i fotos: Jordi Vilanova


'En terra de dracs', TEMPO de gener




Acabem el mes de gener, concretament el dia 26, donant la benvinguda novament al Cicle d’espectacles familiars TEMPO.



La Patricia i la Maria, alumnes de l’escola de teatre, acompanyades per la dinamitzadora cultural Elisa Jorba, ens presenten un nou espectacle de  la companyia Pep López.


Pep López,  inicià la seva activitat professional en el terreny de la música per infants l'any 1976. Va estudiar al Conservatori Superior de Música a Barcelona, complementant la seva formació al Taller de músics i Aula de Jazz a Barcelona, Bèlgica i Colorado (EEUU) i és llicenciat en Música Tradicional per la Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).


Graduat en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).Crea diferents formacions musicals i especialment dirigides al públic infantil fins consolidar-se amb el grup "El Sac de Gemecs". Col·laborador des de l'any 1990 en l’assessorament dels grups de música per a infants al Mercat de Música Viva de Vic. Director musical de diverses edicions del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà del Llobregat. I ha col·laborat en diverses ocasions amb músics d’àmbits molt diferents com en Pep Sala, Pep Poblet, Joan Crosas, Miqui Puig, "Los Manolos", Santi Arisa, entre altres.


I arriba a Balsareny per presentar-nos l’espectacle “ En terra de dracs”. El qual narra la història de la Martina i el Dídac que, tot remenant calaixos, troben un llibre sobre dracs i altres éssers mitològics. Junts decideixen esbrinar què hi ha de cert en tot allò i acaben trobant-se  històries sobre un emperador xinès que patia d’un mal de cap terrible, la d’un nen que va canviar jugar amb un drac per una videoconsola, o la d’unes perles que apareixien cada matí sota al coixí.


Totes elles arriben al públic de la sala Sindicat, amb humor i interactuant amb aquest, que contempla amb tot detall  l’espectacle, sense voler perdre’s el munt d’imatges de dibuixos animats que son projectats a dalt de l’escenari. Un públic sempre a punt per a agafar fort el manillar d’un imaginari patinet, posar-se el casc, els guants, i començar a patinar junts amb l’autor.


Cantant també amb la musica de la seva guitarra, que acompanyada amb bateria electrònica i un GuZheng xinès, ens acosten al jazz i el swing, el funk, la cançó d’autor, les balades, o el cabaret literari. El patinet, La llegenda de Sant Jordi, L’Arc de Sant Martí i Puff, the Magic Dragon (tornada en anglès), es canten mentre es narren els contes: Les dones d’aigua,  En Lung i la Gu Zheng i Udú, un drac africà.
Per finalitzar l’espectacle, la companyia Pep López fa il·luminar sorprenentment unes  varetes que havia repartit entre el públic per acabar d’interactuar amb ells, omplint de llum i colors les butaques de la sala Sindicat.



Moltes gràcies i enhorabona als organitzadors!

Text i fotos: Jordi Vilanova