Aquella estranya parella?

Hi ha un vincle entre la música i les matemàtiques? Aquesta pregunta, que a priori ens pot resultar si més no desconcertant, resulta que és matèria d’estudi des de ja fa dècades per part de professionals d’àmbits tan diversos i alhora íntimament interrelacionats com l’educatiu, el mèdic i el científic.

En el camp de la investigació cognitiva, les connexions entre la ment i el cos i la música i les matemàtiques han alimentat un debat continu entorn de l'anomenat "Efecte de Mozart", que es va popularitzar, per primera vegada, a principis dels anys noranta. Es van dur a terme estudis concrets que indicaven que un individu era capaç de realitzar millor una tasca de tipus espacial-temporal, com ara visualitzar un vaixell i crear-lo amb peces Lego, immediatament després de l'exposició a una sonata de Mozart.

 

Això es pot explicar pel fet que coincideixen les mateixes parts del cervell que s’activen quan s'escolta Mozart que quan es dedica al raonament espacial-temporal.

Altres estudis han corroborat que nens que estudien música i practiquen amb un instrument proporcionen una puntuació molt superior en tasques de cognició espacial-temporal, coordinació i aritmètica. Aquest fet es deu en bona part a la interacció que es dona entre les habilitats musicals i les habilitats matemàtiques. És plenament conegut que el concepte integral necessari per comprendre les fraccions, els nombres decimals i percentatges és molt rellevant en la comprensió del ritme: "Es requereix que un músic literat continuï subdividint mentalment el ritme per arribar a la correcta interpretació de la notació rítmica". El context haurà canviat, però l'estructura del problema és bàsicament la mateixa que la de qualsevol problema de part sencera que es plantegi matemàticament.

Les habilitats visuals i espacials que un nen exerceix cada vegada que practica un instrument i reprodueix música reforcen la seva connexió mental-física.

El vincle entre la pràctica física de la música i les fortes habilitats matemàtiques es demostra quan els nens que interpreten un instrument musical poden realitzar operacions aritmètiques més complexes que aquells que no ho fan. El treball lent de la pràctica, l'atenció al detall i la disciplina que es necessita per aprendre un instrument també són una excel·lent preparació per a la pràctica involucrada en la construcció de competències matemàtiques fortes.

Des d’un altre vessant: creieu que la investigació ha demostrat que certes músiques acaben sent més populars i populars a causa de la seva estructura "matemàtica"?

Per exemple, el Cànon de Pachelbel en D –un clàssic entre clàssics de qualsevol casament que s’ho valgui– es diu que arriba a les masses a causa de la seva estructura repetitiva. D’altra banda, una tendència de popularitat evident en l’actualitat és la música hip-hop, amb patrons rítmics repetitius fins a la sacietat. Això es deu en part a la nostra necessitat matemàtica innata de ritme i patrons.

Així que la propera vegada que us trobeu amb ganes d’escoltar i ballar música, recordeu que aquells patrons agradables del ritme, el beat, l'harmonia i la melodia tenen el seu origen en desenvolupaments d’expressions matemàtiques. Si és que ja ens ho deia el senyor Pitàgores!

Escola Municipal de Música de Balsareny