dimecres, 20 de juny del 2018

Procediment habitual de contractació de serveis municipals



L’AJUNTAMENT INFORMA

Quan l’Ajuntament no disposa dels mitjans necessaris per a la prestació d’un servei o la realització d’una activitat, ha de contractar a una empresa o professional especialitzat per portar a terme aquesta prestació.

Per fer aquests contractes l’administració ha de seguir un procediment que garanteixi els principis de llibertat d’accés a les contractacions públiques, publicitat, igualtat de tracte i transparència dels procediments.

La llei regula diferents procediments per fer les licitacions; però, resumidament, es podrien destacar els següents aspectes més significatius: 

Per començar, s’ha de fer l’acord d’inici de l’expedient, on, entre altres temes, es justifica de la necessitat de contractació dels serveis.

A continuació es redacten els plecs de condicions administratives i tècniques. Els plecs són la normativa que regula el contracte; aquí hi figura el preu del contracte, la seva durada, les condicions de prestació del servei, com es valoraran les ofertes, les condicions tècniques, la possible subrogació del personal, etc.

Un cop aprovats els plecs i l’expedient, es publica un anunci per tal que totes les empreses i/o professionals que ho desitgin puguin presentar les seves millors ofertes. La informació de totes les licitacions de contractes es pot consultar a la web de l’Ajuntament, concretament al perfil del contractant.

Transcorreguts els terminis legals per a la presentació de les ofertes, es procedeix a la seva valoració, la qual és molt objectiva, fins i tot en un alt percentatge automàtica, ja que s’ha de fer cenyint-se als barems establerts al plecs. L’acompliment de cada barem comporta assolir la puntuació que té assignada i la suma de totes elles ens dona la puntuació total de cada oferta.

Un cop fetes les valoracions de les ofertes, i suposant que l’empresa compleixi tots els requisits legalment establerts, l’òrgan de contractació efectua l’ adjudicació del contracte a la empresa que hagi tingut la millor puntuació. Finalment sols falta la formalització i signatura del contracte i l’empresa ja pot començar a prestar el servei el dia que s’acordi, segons les condicions establertes als plecs.

El temps de durada de tot el procés sol estar al voltant de tres mesos. Això es degut al fet que, en cadascun dels passos que es van realitzant, hi ha uns terminis que s’han de complir. Cas d’haver-hi impugnacions o recursos, el procediment es pot allargar considerablement.

Normalment ens preguntem: què passa amb el personal quan hi ha un canvi d’empresa per causa de una nova contractació?

En aquest cas, els plecs preveuen, ja sigui per determinació legal o a conseqüència del que preveu el conveni col·lectiu sectorial aplicable, que la nova empresa té la obligació d’assumir, en les mateixes condicions laborals, tot el personal que estava assignat a aquest servei per part de l’empresa anterior. Òbviament, les persones treballadores afectades sempre podran decidir si accepten la subrogació i continuen amb la relació laboral. A més, en no poques ocasions, hi ha pactes de mutu acord entre totes les parts afectades que modifiquen l’aplicació automàtica de la subrogació. El més important és que els drets laborals de les persones treballadores, en cas de canvi de l’empresa que presta el servei com a conseqüència d’un procediment de contractació, estan garantits.

Repte número 33


En Codina compra i ven cotxes de segona mà. En una compravenda ha aconseguit un marge del 40%. En una altra el marge ha estat del 60%. En conjunt el marge de les dues compravendes ha estat del 54%. Quina és la relació entre el preu que ha pagat en Codina pel cotxe de la primera compravenda i el preu del cotxe de la segona? 


Roc Carulla
Resposta al repte 32: faran falta 5 jornals.

‘El meu país’, de Josep Pla

OPINIÓ

RECULL D’UN  FRAGMENT. REFLEXIONS 


‘El meu país’, de Josep Pla

El problema de l’absorció política d’un espai determinat, realitzat primer per la força i després per la cultura, és inaferrable. De vegades es produeix, altres és contraproduent. La gravetat del problema, en aquests espais, comença quan el poble que l’habita és portat —per raons desconegudes i indiscernibles, és a dir, impossibles de calcular— a mantenir-hi la personalitat que pugui tenir, petita o grossa, important o precària. La posició mateixa en crea espontàniament la gravetat.

Els països grossos, de gran aparença, els que fan la història externa i dels quals es parla cada dia, es consideren superiors, vull dir que els ciutadans que els habiten tenen d’ells mateixos una idea excel·lent —de vegades ho són, moltes vegades ho són, però aquest “de vegades” no justifica pas elevar la situació a termes absoluts, dogmàtics i definitius. Consideren que la seva cultura és fascinadora, irreemplaçable i certament moltes vegades ho és —però l’experiència demostra només que cada poble considera que la seva cultura és la millor que hi ha, sentiment molt difícil de rompre, perquè la cultura no és una cosa de llibres, sinó de manera de ser, de tradició i de temperament.

L’aspiració general d’aquests pobles és convertir els espais que tenen al seu abast en simples províncies, i les persones que els habiten en purs provincians despersonalitzats i bullits. De vegades l’absorció reïx, perquè, en l’escepticisme de les posicions simplement personals, tan reditícia pot ser una decadència com una ascensió.

Així, la voluntat de mantenir una personalitat en aquets espais sotmesos a pressions externes contràries —pressions que de vegades corren paral·lelament, quan els interessos superiors s’entenen per mantenir un statu quo favorable— implica una certa ambició, equival a acarar-se amb dificultats extremadament àrdues.
No hi pot haver vida en comú si no se n’elimina la passió de la superioritat.

Transcrit per Andreu Fernández i Aguado


dilluns, 18 de juny del 2018

‘Pinkfloyada’ al Castell



El passat divendres 25 de maig de 2018, després d'anys a les fosques, el Castell de Balsareny va tornar a il·luminar-se amb la “Pinkfloyada”. Una nit on els amics de la música de Balsareny, amb la gentilesa dels propietaris de la finca i la col·laboració de l'Ajuntament de Balsareny, ens van obsequiar amb un magnífic tribut a la banda de rock simfònic Pink Floyd, amb entrada gratuïta.

Amb una bona afluència d’espectadors disposats a deixar-se portar per la música del grup britànic, la nit va començar amb una botifarrada per als presents, que, seguint les recomanacions dels organitzadors, molts d’ells van pujar a peu fins al Castell per gaudir del que s’esdevindria una gran nit musical. Contínuament van anar arribant persones vingudes de diferents indrets de la comarca que no es van voler perdre aquest tribut.


Als voltants de les deu, mentre el públic es cruspia l’entrepà de botifarra, la presentació de l’esdeveniment per part dels organitzadors, a l’hora que donava els agraïments a les entitats i persones col·laboradores, servia també per a donar pas a la primera actuació de la nit: Ree Kohl, alter ego de Jordi Ricol, músic barceloní amb una llarga experiència en diferents bandes, però que va ser molt popular durant la primera quinzena d´aquest mil·leni en el circuit de petites sales. Sota el nom de Syd Barretina, va recórrer tot Catalunya amb la seva guitarra acústica repassant el repertori de la banda britànica. Acompanyat per Jordi Castells al piano i amb una solvència espectacular, van fer les delícies dels fans més incondicionals de Pink Floyd amb un repertori format per temes com Pigs on the wing, Dogs, Astronomy domine, Hey you, Us and them, Signs of life, What do you want from me, Wellcome to the machine, The Fletcher Memorial home que donava pas a la interpretació d´un tema tret del seu puny: I´m gettin’ old, per acabar amb un medley de temes de “The wall” integrat per In the flesh, The thin ice, Another brick in the wall (1), The happiest days of our lives, Another brick in the wall (3) i Goodbye.

I seguidament, amb el Shine on you Crazy Diamond, la banda Blind Floyd, formada en gran part per músics locals, començava el que seria el seu esplèndid i impecable repertori, on es va poder observar la gran qualitat musical i alhora talent personal que hi havia a l'escenari i al seu voltant, i on fruit de la il·lusió i la dedicació per a aquesta ‘Pinkfloyada’, van fer possible que el Castell de Balsareny brillés com feia temps que no ho feia.


Entre els merlets, que al llarg de la història han tingut el seu costat mes fosc, s'imposava la lluna semiplena, i sota murs mil·lenaris, i sobre l’escenari, cançons com: Breathe, Time, Money, Eclipse, Brain Damage, Wish you were here, Another brick in the wall, Mother o Comfortably Numb, entre d'altres, eren gaudides pel públic assistent, que junt unes imatges projectades a la lona de l’escenari els transportaven dins “l'univers Pink Floyd”.

Per uns segons, acompanyant els acords de Shine on you Crazy Diamond, apareixia projectat i balancejant-se pel vent, el rostre d'en Rafa Vilanova, qui ens va deixar el passat 4 de setembre de 2014 i a qui ja se li havia dedicat un record en la primera edició de la ‘Pinkfloyada’ al Bar Parockia el 15 de novembre de 2014. Davant de gestes com aquestes, i evitant que les paraules puguin ser endutes pel vent o que fins i tot els “likes” de les xarxes socials puguin desaparèixer, a través de Sarment i la seva hemeroteca, vull agrair novament (i no em cansaré de fer-ho) aquest bonic gest d'estima i record vers el meu germà Rafa, gest que em va emocionar i ho farà mentre visqui.

Altres imatges que ens enduem, són poder veure que la música de Pink Floyd és transmesa entre generacions, doncs l'afluència d'espectadors era de totes les edats. I res més bonic que veure dalt de l'escenari, junts a pare i fill (Txus i Àxel Garcia) fent-nos gaudir del concert amb la seva música, emocionant-nos amb la cançó Mother, i per finalitzar el concert un pletòric Comfortably Numb.

Molt del públic assistent va agafar el camí de baixada, satisfets d'aquest concert, mentre els organitzadors es dedicaren a recollir-ho tot fins a fer-se clar, deixant totalment neta la propietat cedida.


Molt endarrere havien quedat aquells anys en què el Consell de Joventut de Balsareny havia promogut concerts a l’esplanada del Castell, un indret emblemàtic per a tots els balsarenyencs i per a tot visitant. Esperem que un acte d’aquestes dimensions es pugui tornar a repetir ben aviat.

Només podem tenir paraules d'agraïment i reconeixement a la qualitat, l'esforç i a la feina ben feta. Per molts anys i enhorabona! Pinkfloyerus: “Shine on you”!

Jordi Vilanova i Jordi Selgas

Un cap de setmana actiu



Balsareny va viure els dies 16 i 17 de juny un cap de setmana ple d’activitats.

Trobada gegantera


Organitzada per la Colla Gegantera Els K+ Sonen de Balsareny, amb la participació dels Geganters de Balsareny, així com dels gegants d’Argentona, Avinyó, la Batllòria de Sant Celoni, Calaf, Martorell, els Pallaresos, Pineda de Mar, Puig-reig, Ribes de Freser, Rubí i Santpedor, van fer dissabte a la tarda la plantada a la plaça de la Mel i una cercavila pel poble per acabar dansant animadament a la plaça de l’Església.

Shopping Night


Dissabte al vespre, organitzat per l’Associació de Botiguers i Comerciants de Balsareny, per cinquena vegada diversos establiments comercials locals van plantar les seves paradetes a la plaça de la Mel. Un munt d’activitats, culminades amb un sopar a la fresca i un concert a la plaça en un ambient festiu i distès.

Finals de Curs Escola de Música i de Teatre



Diumenge a migdia, alumnes i professors de l’Escola Municipal de Música de Balsareny van oferir a la sala Sindicat un espectacle de final de curs amb actuacions musicals i vocals seguint un fil argumental basat en la història del rock des dels anys 60 fins als 90, sota la direcció de Toni Garrido. També hi van actuar els Cors Infantils i el Cor d’Adults, així com el Grup de Percussió Corporal; en conjunt, va ser un espectacle molt àgil i animat, que el públic que omplia la sala va premiar amb grans aplaudiments. El dijous 21 de juny, a la sala petita, es faran les audicions dels alumnes.



A la tarda, els alumnes de l’Escola Municipal de Teatre, sota la direcció d’Elisa Jorba, van presentar la seva actuació de final de curs amb unes divertides representacions que també van merèixer una agraïda ovació del públic assistent. Felicitem a les Escoles de Música i de Teatre per la bona labor que duen a terme. Moltes gràcies i fins al curs que ve.


Text: Ramon Carreté
Fotos: Noèlia Ramírez

Una excel·lent vetllada de cant coral



La Coral Eswèrtia de Manresa i la Coral Sant Esteve de Balsareny van oferir el dia 17 de juny un magnífic concert a l’església de Sant Carles Borromeu, del convent de les Caputxines de Manresa. L’acte formava part del Cicle de Concerts al Convent, que des de fa temps organitza la Plataforma 379 a fi de donar suport a les monges caputxines i apropar, per mitjà de la cultura, la societat al convent del carrer de Talamanca de Manresa.

La Coral Eswèrtia es va constituir el 1978 en el si de l’històric Centre Excursionista de la Comarca de Bages; després de quaranta anys i és un referent en l’àmbit musical de Manresa i del Bages, amb un repertori que va des de les cançons més populars als més grans compositors de música clàssica: Actualment la dirigeix la jove Cristina Gamisans. Al seu torn, la Coral Sant Esteve de Balsareny va néixer l’any 1963 a la Colònia Soldevila de Balsareny i és, per tant, una de les corals més veteranes de la Catalunya central, amb un repertori molt ampli i variat i una llarga trajectòria que inclou enregistraments discogràfics i participació en espectacles teatrals musicals. Fundada per mossèn Joan Bajona, que l’ha dirigida al llarg de més de 50 anys, l’actual director és el jove Marc Comabella.


El concert, d’un gran nivell musical i vocal, va constar de tres parts. A la primera, la Coral Eswèrtia, dirigida per Cristina Gamisans amb l’acompanyament de Cinta Macià al piano, va interpretar sis peces.


Van començar amb un clàssic divertit: Bon menú, de Carl F. Zöllner, en versió catalana; a continuació, el cèlebre Hallelujah de Leonard Cohen; The last rose of summer, de John Stevenson; L’oreneta de Queralt, de Manuel Oltra; i la popular Baixant de la font del gat, en una notable harmonització. van cloure aquesta part amb l’abrandada Evocació del Pirineu, de la Cançó d’Amor i de Guerra de Lluís Martínez Valls.


A la segona part, la Coral Sant Esteve de Balsareny, amb el director Marc Comabella també al piano i amb Mel·lina Illa al violí, va oferir també sis composicions.


D’entrada van oferir dos bonics lieder de Johannes Brahms: Rosmarin i Vergangen ist mir Glück und Heil; seguidament, una cançó popular del Brasil, A rolinha do mato; l’emotiva havanera Nadala marinera, del mestre Josep Lluís Ortega Monasterio; i l’encisadora Memory, la més coneguda de les peces del musical Cats, d’Andrew Lloyd Weber amb lletra del poeta T. S. Eliot; per acabar amb un medley de cançons catalanes que incloïa peces com Margarideta, Ton pare no té nas, L’estaca, El meu avi, d’Ortega Monasterio, i l’Oració al senyor sant Jordi, de Francesc Vila sobre un poema de Salvador Espriu, entre altres.


La part final va reunir les dues corals conjuntament per interpretar dues cançons tradicionals: El Rossinyol i Muntanyes del Canigó. L’acte va finalitzar amb mossèn Joan Bajona dirigint l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors. El públic que omplia l’església va premiar amb llargs i càlids aplaudiments les dues corals, que van oferir un concert d’una gran qualitat.

Ramon Carreté
Fotos: Ramon Payàs  

dijous, 14 de juny del 2018

Passejada pel riu Querol


De tornada de la cloenda de la temporada de caminades “A cent cap als 100”, el grup de Balsareny vam acordar de fer una passejada extra, a la Cerdanya, el dia 12 de juny. Hi van anar 48 persones. L’autocar, després d’una parada a l’àrea del Túnel del Cadí per esmorzar, ens va portar fins al bonic poble de Saneja, a la Baixa Cerdanya. D’allí vam anar caminant fins al poble veí, la Tor de Querol, a l’Alta Cerdanya, ja en territori de l’estat francès. Des d’allí vam fer una passejada seguint el curs del riu Querol, afluent del Segre, que baixava amb molta aigua, i vam poder gaudir de la bellesa natural del paisatge. No hi va mancar una mica de pluja, que no va espantar en cap moment el grup, ni ens va remullar gaire més del compte. De tornada a Saneja, ens vam desplaçar en autocar fins al poble de Prats i Sansor, on vam dinar en un bon restaurant. I a la tarda vam tornar tots a casa contents d’haver disfrutat d’una magnífica sortida. Gràcies a tots els que ho van fer possible, en especial el Centre Excursionista de Balsareny i l’Ajuntament de Balsareny. La nova temporada començarà el novembre, però esperem fer una altra sortida abans, segurament a l’octubre.


Text i fotos: Alfred Selgas