divendres, 4 d’octubre de 2019

La més gran pobresa! Avui també és la nostra

PUNTA DE BRAU

Avui em plau, des d'aquesta secció, fer-vos arribar la següent gran reflexió que ens condiciona a tots sobre la pobresa i la llibertat.

«Edicions Cal·lígraf, una petita editorial de Figueres, ha tingut l’encert de reeditar el llibre Ell, a la presó, una crònica en la qual el polític Josep Puig Pujades narra la seva experiència a la presó arran dels fets d’octubre de 1934. Es tracta d’una autèntica joia, que va aparèixer el 1938 (a les acaballes de la guerra civil) i que, fins avui, només podia trobar-se a les biblioteques o a les llibreries de vell. En el llibre, el polític figuerenc, que ocupava el càrrec de comissari delegat de la Generalitat en el moment en què es va produir la revolta, reflexiona sobre tots aquells aspectes associats a la reclusió, des dels més aparentment trivials (que, en la monotonia de la presó, adquireixen una altra dimensió) fins als més transcendents; tot plegat, amb una redacció acurada, a voltes poètica i sempre intimista. La crònica està escrita en tercera persona i, més enllà dels aspectes personals (que no obvia), el llibre té la vocació de convertir-se en una reflexió sobre la pèrdua de llibertat, “la més gran pobresa que pugui patir-se”, tal com la defineix el mateix Puig Pujades.» (Keep Calm; Pere Bosch i Cuenca, diari Avui, dimarts 20 d'agost de 2019).

Recordo encara de Puig Pujades: «sols els que hem portat grillons, sols els que hem sentit tancar al darrera nostre les portes de la presó, podem comprendre el valor veritable de la paraula llibertat».

I recordo, també, que tenim a diferents presons de casa nostra dones i homes privats d'aquesta tan preuada llibertat, persones que no mereixen viure lluny de les respectives famílies en unió i amistat, ja que són fruit d'una pobresa política (no democràtica), col·lectivament parlant.

Josep Gudayol i Puig

El plaer d'explicar-ho


OPINIÓ

Sense voler descobrir res de nou, em plau recordar que "per la boca s'escalfa el forn". Això ho dic perquè acabem de deixar enrere un altre any la Setmana de la Joventut, i ja en fa setze. Setze anys d'aquest aliment cutlural i quotidià del qual tots els pobles tenen necessitat per tal de ser pobles. Setze anys de participar-hi sense ésser a l'organització. M'explico: Situem-nos, per tal de recordar que durant tots aquests anys diferents generacions de joves han sigut les protagonistes d'aquest esdeveniment, cosa que alguns podrien trobar rara, en una de les nits en què és protagonista el carrer, i el balcó de casa meva, on rebo una felicitació nocturna que m'omple de satisfacció. Aquest petit i gran acte matinal va ser idea d'en Miquel J. i suposo que va ser aprovat per tots els membres de l'organització.

Cap a les dues de la matinada rebo el crit i la felicitació mitjançant el nomenament del meu cognom: Gudayol, Gudayol! Durant uns segons, i sortint de l'estat de somnolència em desperto i surto al balcó en calçotets. I em plau donar les gràcies i presentar-me tal com soc físicament, aquesta persona oberta sense cap mena de prejudici, amb la visió parcial de la meva nuesa, sense voler ferir cap sensibilitat del nombrós grup de persones que m'honoren en fer-me adonar que encara soc viu. És una sort veure un poble que estima i vol transmetre any rere any la il·lusió fent-me recordar que jo també vaig ser jove. Gràcies i per molts anys!

Josep Gudayol i Puig

Imma Franch reobre l'Expenedoria de tabacs núm. 2

ENTREVISTA




Ben entrats al setembre, venint de les merescudes vacances, l'aire de tardor d'aquesta finestra oberta ens dona a conèixer la societat balsarenyenca.

Imma Franch va néixer a Navàs l'1 d'abril de 1981 i ha cursat el grau superior en Disseny Gràfic i postgrau en Disseny i Estratègies de Comunicació, a Terrassa i Barcelona, respectivament. A més a més fa cursos monogràfics online; fa poc n’ha acabat un de Tipografia Avançada, i en té un d’aparcat que es diu “Diseñar para comunicar”. Actualment treballa a l’Expenedoria número 2 de Balsareny - LA TABATECA, i també com a dissenyadora gràfica freelance.

Pel que fa al temps lliure, li agrada llegir especialment els llibres de disseny i d’humor gràfic. L’últim llibre que ha llegit és “Los asquerosos” de Santiago Lorenzo, el qual ens recomana molt. Li agrada molt la música, especialment en directe, el disseny, programes d’humor com “Nadie Sabe Nada” i sortir amb els amics a fer el quinto.
D'altra banda no és massa esportista; li agrada patinar, tot i que ho fa poc, i el ioga. També li ha agradat sempre viatjar i sempre que pot fa escapades. Han voltat bastant per tot Catalunya i Espanya, ha estat a diversos llocs d’Europa com França, Itàlia, Escòcia, Irlanda, Hongria, Polònia, Holanda, Alemanya, Portugal, la República Txeca i Bèlgica; i fora d’Europa, als Estats Units i a Jordània. 

— Ens agradaria preguntar-te: per què el teu nom, Imma?

Doncs perquè quan jo estava a punt de néixer al meu germà Jordi, que és també el meu padrí, li agradava una nena que es deia Imma, i als meus pares els agradava el nom.

En primer lloc permet-me felicitar-te per la teva gosadia en reobrir un establiment al poble tal i com és l’Expenedoria de Tabacs núm. 2.

Gràcies! Tant de bo obrir un establiment a Balsareny no es veiés com una gosadia sinó com una oportunitat. És un poble que té més oportunitats que no ens pensem: cal que ens ho creguem i que tots hi participem més activament. També ajudaria que hi hagués més facilitats i ajudes per part de les administracions.

— Què et va motivar a fer-ho?

Per diversos motius vaig decidir posar-me a treballar pel meu compte després de 15 anys treballant en estudis de disseny a un ritme força estressant. Buscàvem local i juntament amb el meu company, Javi Villagrasa, vam veure com una oportunitat l’estanc que portava anys tancat; i a més, el tenim molt a prop de casa, així que compatibilitzo les dues feines. El Javi també hi serà algunes estones, o sigui que és un projecte conjunt que ens fa molta il·lusió.

— A més a més del producte pròpiament incorporat a la cadena estatal dels Tabacs, què més hi podem trobar a l’establiment?

Doncs hi podem trobar vins i licors, ideals per regalar, begudes fresques, productes de proximitat com cafè, infusions, mel, melmelades i uns quants llibres, de moment. Anirem veient com va i segurament hi incorporarem d’altres productes.

— Malgrat que en pobles com Balsareny gairebé ens podem conèixer tothom, sempre hi ha la possibilitat que hi hagi algú que desconegui la situació de l’establiment. On es troba, la botiga?

Es troba a la plaça de la Mel, B1, baixos, al costat de Correus. Al mateix lloc on hi havia l’anterior estanc que portava la Matilde.

— Dins d’aquest curt temps que fa des que has reobert l’establiment, com va tot? Alguna observació especial dins del teu dia a dia balsarenyenc?

De moment estem molt contents: a destacar la bona acollida que hem rebut per part de tothom!

Josep Gudayol i Puig
Foto: José Altamirano

L'estiu a casa, compromís i servei a la piscina municipal

BALSARENY AVUI



Hem deixat enrere un altre estiu i com cada any exposem les impressions dels quatre responsables com a recepcionistes i socorristes de la piscina municipal de Balsareny: Meritxell Xandri, Maria del Mar Galbis, Carlos León i Martí Garcia. Persones que estimen Balsareny ens donen les gràcies per haver estat treballant per a la societat que ha preferit passar les vacances al poble i en concret gaudir d'una bona refrescada a la nostra piscina.

La Meritxell, de Balsareny i a qui tots coneixem, ens explica que està molt contenta de complir nou anys treballant els estius a casa. "M'ha omplert d'orgull i satisfacció poder intercambiar moltes impressions des de la recepció. Si bé es veritat que sempre hi pot haver alguna divergència, però no cap cosa que no tingui solució. Conèixer tanta gent et dona sovint oportunitats úniques per descobrir realitats culturals i maneres de ser del món on vivim. Estic contenta laboralment d'haver estat contractada per Wake Full, i em permet recordar el plaer que et dona poder alternar amb el món infantil que t'esperona a ser més responsable i a tenir més compromís a l'estiu".

La Maria del Mar, també de Balsareny i coneguda com a Mariona, és el primer any que assumeix la responsabilitat de prestar el servei de recepcionista a la piscina. "Dono les gràcies a l'empresa que m'ha donat l'oportunitat de servir moltes persones que he pogut conèixer des de la recepció, i tot el recorregut col·loquial social i cultural, el qual ha sigut molt enriquidor. Considero un servei molt important poder atendre tantes persones que amb tota mena de correcció et fan més agradable el lloc de treball".

En Carlos León és el primer any que ha estat socorrista a la piscina. "El compromís de fer aquesta mena de treball et dona la satisfacció de ser aquesta persona que vetlla per la seguretat dels que prefereixen gaudir de les merescudes vacances al poble. Com a impressions personals puc dir-vos que en el recinte no he hagut d'intervenir en cap cas, tret de tenir cura de petites ferides des del servei complementari de la farmaciola. Vull donar les gràcies a l'empresa ITA per haver-me donat l'oportunitat de venir a Balsareny des del lloc de la meva residència, la ciutat de León".

En Martí Garcia és de Navàs i també és el primer any que està a Balsareny com a socorrista, i enguany ha pogut viure un estiu amb una calor desmesurada, la qual li ha permès gaudir del bany refrescant de les aigües de la piscina municipal. "Aquests han estat uns mesos relaxants i profitosos, on he pogut tenir l'oportunitat de fer un treball que m'agrada molt i que considero un afer social molt important, tal com és l'esport de la natació, que comporta aquest grau de salut per a qui el practica. En general m'emporto una impressió molt positiva de la meva estada a Balsareny, de la qual ratifico el fet social i esportiu que he pogut viure".

Josep Gudayol i Puig