Xènia Artigas: passió per la ciència i l’educació

La Xènia amb els seleccionats i finalistes del Premi Rotary 

  

Xènia Artigas Cruz, estudiant de primer de batxillerat a l’escola Vedruna de Navàs, ha guanyat el premi “Protagonistes del Demà” del  Rotary Club Manresa-Bages en la seva 33a edició. Aquest guardó, impulsat per grups locals i pel Rotary International, reconeix l’emprenedoria, el lideratge, la creativitat i el treball en equip dels participants.
 
Xènia, en què va consistir la teva participació al concurs ‘Protagonistes del demà’?
 
L’escola Vedruna ens va proposar a set alumnes participar-hi. El concurs té diverses parts. La primera fase consta de diferents activitats; en una primera fase vam fer activitats en grup, com una cursa d’orientació i tirolina, per conèixer-nos i fomentar la convivència i la col·laboració entre els participants dels diferents centres. També hi va haver presentacions, a càrrec de professionals de diversos àmbits, que van oferir-nos una visió pràctica de la realitat laboral i van posar en relleu el lideratge, l’adaptabilitat i el treball en equip, així com la importància de connectar el talent jove amb el teixit empresarial. En aquest procés es van triar uns líders; un de cada grup de la cursa d’orientació i un altre entre tots els participants, que érem 60. A partir de les votacions van quedar vuit finalistes, i jo en vaig ser una.
 
Una vegada feta la primera selecció, com va continuar el concurs? 
 
Després vam fer una prova escrita: en 20 minuts havíem de redactar un text sobre la nostra visió del futur, què ens agradaria canviar i què hi podríem aportar. Els vuit finalistes en vam fer la lectura i el jurat em va escollir com a guanyadora. També va ser seleccionat per a la final un altre alumne de la nostra escola, l’Adam Guemili.
 
Quin tema vas desenvolupar en el teu escrit?
 
El meu escrit parlava sobre “Educació i Ciència”. M’agrada pensar que aprendre no és un càstig, sinó un privilegi que ens ajuda a entendre i a descobrir. M’apassiona la ciència; crec que té una part d’art que sense les lletres no es pot apreciar del tot. Els grans pensadors de l’antiguitat eren filòsofs i científics, perquè sense preguntes no hi ha ciència. Per això considero que no s’ha de separar ciències i lletres de manera tan radical, ja que la seva fusió ens permet veure més enllà de la superfície. En el fons, volia reivindicar la importància del pensament crític en un context cada vegada més influït per la intel·ligència artificial.

Dinar del Premi Rotary

 
Quina va ser la teva reacció en rebre el premi?
 
Primer, sorpresa, perquè hi participava sense expectatives. Després, satisfacció. Quan vaig arribar a l’escola tot eren felicitacions, perquè feia vint anys que s’hi presentaven sense haver guanyat mai.
 
En què consisteix el premi?
 
És una estada de quinze dies en uns campaments internacionals de Rotary a Europa. S’hi poden triar àmbits com política, ciència, mediació de conflictes, etc. A més, hi ha activitats lúdiques i convivència amb joves de diferents països, cosa que permet practicar l’anglès i conèixer noves cultures.
 
D’on et ve l’interès per la ciència?
 
Diria que des de petita sempre he tingut molta curiositat. A casa hi he trobat el suport: amb el meu pare hem compartit moltes estones buscant respostes i la mare m’ha ofert les possibilitats a nivell de recursos per continuar investigant i alimentant aquesta curiositat. Dos aliats indispensables.

Grup del programa de la Fundació La Pedrera

 
També has participat en altres programes científics, oi?
 
Sí, formo part del programa Joves i Ciència que impulsa la Fundació Catalunya La Pedrera, que promou vocacions científiques entre els joves que cursen quart d’ESO en centres educatius de Catalunya. Quan es va obrir la convocatòria jo era als Estats Units, però vaig poder fer una sol·licitud especial. Després d’una prova en línia i de presentar la meva motivació i contacte previ amb la ciència em van acceptar.
 
En què es basa aquesta experiència prèvia? Perquè ets molt jove...
 
Tot i ser estudiant de quart d’ESO, ja havia fet cursos d’estiu per a joves a la UPC i als Estats Units vaig cursar una assignatura d’Astronomia. Per entrar al programa també vaig haver de presentar cartes de recomanació, entre les quals la del meu professor d’astronomia, Brian Luzietti, de la Joel Barlow High School a Connecticut.

Observació d'estrelles

 
En què consisteix exactament el programa “Joves i Ciència”?
 
És un programa que té una durada de tres anys. L’estiu passat vaig participar en un seminari d’astronomia al Pirineu, amb una estada de quinze dies combinant teoria i pràctica, a part d’activitats lúdiques. Després vam haver d’escriure un article científic; el meu tractava sobre Les nanes marrons, un tipus d’estrella sobre el qual encara hi ha moltes incògnites. Jo em vaig centrar en com s’originen aquests cossos celestes, comparant dades d’estrelles de massa com la del nostre Sol amb dades de nanes marrons, intentant concloure si aquestes últimes es podrien haver format a través del mateix mecanisme que les estrelles de massa mitjana o no. Gràcies a aquest treball, aquest proper estiu faré una estada a l’Institut d’Astrofísica de les Canàries, on podré observar i aprofundir en l’estudi de les estrelles. El tercer any hauré d’escollir un centre de recerca, a qualsevol lloc del món, per viure de prop com és la investigació científica.
 
Parlar amb la Xènia és descobrir una curiositat insaciable i una gran capacitat de reflexió. També hem comentat la seva estada d’un any als Estats Units, una experiència que li ha permès créixer personalment i guanyar molta autonomia. Tal com ens explica, des del primer moment va decidir implicar-se plenament en el nou entorn i deixar en segon pla el seu dia a dia habitual fins aquell moment, amb l’objectiu d’aconseguir una integració real. Aquesta vivència també li ha permès comparar diferents sistemes educatius i valorar la importància de la inversió en educació per part de les administracions locals que financen els seus propis instituts.
 
Lluïsa Coma i Dèlia Ortega
Fotos: Xènia Artigas

Genís Prat, un investigador balsarenyenc als Estats Units

LA NOSTRA GENT
 

 
Perfil personal i trajectòria

Genís Prat Ortega és un investigador de Balsareny que actualment viu als Estats Units, on desenvolupa la seva recerca en el camp de la neuroenginyeria, amb una tècnica destinada a pacients amb AME (Atròfia Muscular Espinal).

      El Genís va néixer a Balsareny el 8 d’abril de 1989 i va cursar tots els estudis en centres públics. Va fer la primària a l’escola Guillem de Balsareny i la secundària a l’Institut Llobregat de Sallent. Després va estudiar Física entre la Universitat de Barcelona i la de Granada; durant la carrera també va fer un Erasmus a Loughborough (Anglaterra). Però no en tenia prou: el seu interès per la recerca creixia i va decidir fer el Doctorat al Centre de Recerca Matemàtica, ubicat a la UAB, i a l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi Sunyer, Hospital Clínic), sobre Neurociència Computacional, una disciplina de caràcter més matemàtic. Després d’aquesta etapa de treball intens, va optar per fer el Postdoctorat en neuroenginyeria als Estats Units; concretament, a la Universitat de Pittsburgh.

      Aquest any encara un nou repte: serà el cap d’un equip que començarà a desenvolupar tècniques de neuroenginyeria amb població pediàtrica, alhora que continuarà estudiant aspectes més teòrics sobre la interacció entre l’estimulació i el cervell.

 

L’Atròfia Muscular Espinal (AME) i la recerca científica

Què és un pacient AME?
A les persones que viuen amb AME els falta un gen que produeix una proteïna essencial per a les motoneurones (les neurones que envien senyals elèctrics per activar els músculs). En experiments amb ratolins s’ha comprovat que aquestes neurones es moren o no funcionen correctament perquè no reben prou impulsos elèctrics de les fibres sensorials que ens informen sobre la posició de les nostres extremitats o la temperatura de la nostra pell. La manca d’aquests senyals contribueix a la paràlisi.
 
A partir de la vostra investigació com actueu amb el malalt?
Estimulem les fibres sensorials col·locant elèctrodes a l’espina dorsal. Amb aquesta estimulació corregim els inputs que són massa baixos i n’incrementem la intensitat. Això fa que les motoneurones que mouen els nostres músculs funcionin millor.
 
L’equip de treball, a l’hora de fer la intervenció, per quins especialistes està format?
Per neurocirurgians, neuròlegs i fisioterapeutes.
 
Quines respostes heu obtingut en els pacients?
Primer vam treballar amb tres malalts, als quals vam col·locar els elèctrodes a la zona lumbar durant un mes, per assegurar-nos que no els rebutjaven. El resultat va ser positiu. Després en vam tractar tres més, amb els elèctrodes implantats a la zona cervical, per intentar que milloressin la mobilitat dels braços. Quan se’ls retiraven els elèctrodes, els pacients sembla que tornaven enrere. És molt difícil que una persona adulta amb AME es curi, però la recerca se centra en què, en el futur, petits avenços puguin millorar molt la qualitat de vida. Actualment estem comprovant què passaria si els elèctrodes es mantinguessin dins del cos durant anys.

 

Els pacients i l’assaig clínic

El pacient és un tresor per a vosaltres, oi?
Primer s’experimenta amb ratolins i, després, hi ha persones que ofereixen el seu cos per fer recerca i aportar dades.
Ells són uns veritables herois, perquè permeten que la ciència avanci. Saben que, al cap de quatre setmanes, se’ls retiraran els elèctrodes i possiblement perdran tots els guanys.
 
Els pacients que han participat poden tornar a participar en fases més avançades de la recerca per beneficiar-se’n més?
Segurament que sí, tot i que encara no està del tot definit l’assaig clínic. L’estada prèvia i posterior a l’hospital ja s’allarga uns dos mesos. Les despeses, però, van a càrrec del finançament que cobreix el projecte.
 
Quins són els límits d’una recerca?
D’una banda, els límits ètics d’experimentar amb animals o humans, que revisen les universitats o agències estatals. De l’altra, els econòmics: calen recursos per pagar sous, adquirir equips i redactar projectes que optin a beques públiques.

 

El finançament i el context internacional

Qui ha finançat aquesta recerca que esteu portant a terme amb pacients d’AME?
La primera fase, la implantació inicial dels elèctrodes, ha estat finançada bàsicament per la farmacèutica Roche, és a dir, finançament privat. Als Estats Units, la gran majoria de recerca bàsica prové de recursos públics a les universitats. Quan aquests estudis preliminars ofereixen resultats prometedors, llavors l’empresa privada s’hi interessa per intentar desenvolupar un producte o medicament.
 
Entenem que tota recerca necessita un bon finançament.
Sí. Ara mateix busquem recursos tant privats com públics per fer el següent pas: implantar els elèctrodes de manera permanent i fer-ne un seguiment durant anys. Encara no sabem si continuarien progressant. La comunitat de l’AME està molt organitzada, tant als Estats Units com a Europa, i pressiona per aconseguir canvis legislatius. També està molt implicada en els assajos clínics.
 
Com està la situació als Estats Units?
Encara hi ha incertesa sobre què vol fer la nova administració de Trump amb la ciència. Sembla que volien retallar molt el pressupost; de moment això no ha passat i cal veure com acaba tot. Fins ara era un lloc ideal per fer recerca, perquè hi havia molts diners i es podien emprendre projectes més ambiciosos que aquí. 

 
La vida d’investigador

Què representa ser investigador?
Investigar és la nostra feina i no tenim un horari fix. És un projecte molt personal en què t’involucres del tot. Cal estar molt motivat per dedicar-se a la ciència, perquè objectivament no sembla la millor decisió. Es cobra poc, es treballa molt i hi ha molta temporalitat, però, si t’agrada, és la millor feina que pots fer!
      En aquest cas, el contacte directe amb pacients et fa sentir encara més responsable: vols treure’n el màxim profit perquè han posat el seu cos al servei de la ciència. La millor recompensa serà que, si d’aquí a deu anys es poden fer implants a persones amb AME, jo ja em donaré per satisfet.
 
Feu publicacions?
Hem publicat aquest projecte a la revista Nature Medicine i altres en revistes especialitzades en neurologia. També han sortit notes de premsa i reportatges als Estats Units i aquí: l’ABC, TV3, Regió 7 i algun canal de ràdio en van parlar. Per a nosaltres això és positiu, perquè ajuda a la carrera professional, a reclutar pacients i a donar-ho a conèixer als metges.

 
Mirant el futur

Aquesta tècnica podria anar bé per a altres malalties?
Sí. Ja fa anys que està aprovada i s’utilitza en pacients amb dolor crònic quan la farmacologia no funciona. També s’està provant en persones amb lesions medul·lars o que han patit un ictus. Nosaltres hem estat els primers a aplicar-la a una malaltia neurodegenerativa per revertir alguns processos.
      Es podria estendre a altres patologies, sempre que es trobin els punts que cal estimular i les fibres danyades responsables dels inputs baixos. En el nostre cas ja sabíem quins punts calia treballar perquè hi havia molta recerca bàsica finançada amb diners públics, que vam poder aprofitar per formular la hipòtesi i experimentar amb animals.
 
T’has habituat a la vida dels americans. És molt diferent d’aquí? Què fas en el temps lliure? Quines activitats t’agrada fer quan tens temps lliure?
Sí, ja m’hi he acostumat. Crec que la vida aquí no és tan diferent; potser són una mica més avorrits,  però la veritat és que Pittsburgh em recorda una mica Balsareny. Tot i ser una ciutat, la densitat de població és semblant a Balsareny. La majoria de gent viu en casetes amb una mica de jardí. Tot i que, de vegades, el cotxe és necessari, es poden fer moltes coses amb bici o caminant.
      En el meu temps lliure, m’agrada fer esport (bici, córrer o tenis), viatjar o anar a fer alguna cervesa amb amics. Vaja! El que fa tothom, no?
 
El Genís és un noi que estima la seva feina i obre finestres allà on va, però la família i els amics són els seus pilars. Balsareny i el país els porta al cor, i necessita tornar per retrobar-se amb ells. És un cul inquiet que combina la recerca amb la bicicleta i les trobades amb la gent, que com que a cada lloc on va, fa noves amistats; en té a cabassos! La investigació exigeix treballar en grups de persones diverses que s’ enriqueixen de la tasca col·lectiva.
Endavant i molts èxits amb l’equip que començareu a desenvolupar les tècniques de neuroenginyeria amb població pediàtrica.
 
Entrevista: Isidre Prat i Lluïsa Coma
Fotos: Lluïsa Coma / Genís Prat

El canvi climàtic

per Isidre Prat Obradors

El desglaç dels pols, aspecte del canvi climàtic

Què és el canvi climàtic?

El canvi climàtic és un conjunt de fenòmens de la naturalesa que s’estan donant ja ara i que poden augmentar significativament en el futur, i que són conseqüència de l’escalfament global del planeta, a causa sobretot de l’acció humana.

Un dels principals motius d’aquest canvi és la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural), que ja ha modificat la composició de l’atmosfera i ha fet pujar la temperatura mitjana global. Aquesta ha augmentat gairebé 1 ºC entre 1880 i 2018 i caldria que no pugés més d’ 1,5 ºC, encara que sembli poc, per no arribar a situacions catastròfiques a la Terra. Es creu que a aquesta xifra s’hi podria arribar en poc més de 12 anys, cosa que només es podria evitar deixant de fer servir ara mateix els combustibles fòssils i canviar tota la manera de produir i consumir. Cosa que no es farà.

Molts científics afirmen que, en bona part, el mal ja està fet i que hem de prendre les mesures adequades, a tots els països, per tal que en el futur no sigui molt pitjor. Curiosament, aquests darrers dies, l’ONU ha dit que la quarantena pel coronavirus millora la qualitat de l’aire, però no substitueix l’acció climàtica i es tem que, després de l’emergència, hi torni a haver una pujada forta de contaminants.

Emissions de gasos a fàbriques, centrals..., que cal aturar

Els ODS

El 2015 els líders mundials van adoptar un conjunt d’objectius com a nou sistema de desenvolupament sostenible. Cada objectiu s’hauria d’assolir de cara a l’any 2030, posant-hi part tant les administracions com la societat civil. Aquests objectius o ODS (objectius de desenvolupament sostenible) són 17. Ja fa temps que són de domini públic i, en alguns sectors, ja s’hi està treballant, però encara és insuficient. Com a exemples, el número 1 és la fi de la pobresa; el 3 és salut i benestar; el 6 és l’aigua neta i el sanejament; el 7 és l’energia assequible i no contaminant; el 12 és la producció i el consum responsables; el 13 és l’acció pel clima i el 14 és la vida submarina: per exemple, pensem que el mar està ple de plàstics, que ja han alterat molt l’ecosistema, fins al punt que les tortugues marines confonen les meduses amb els plàstics i se’ls mengen!

Les tortugues marines davant el canvi climàtic

L’Efecte hivernacle

Parlar del canvi climàtic, com molts sabreu, és associar-lo de seguida a l’anomenat Efecte hivernacle.

La Terra està envoltada per una capa de gasos que deixa passar els rajos de sol, de forma que arriben a la superfície i l’escalfen. Aquesta calor s’expulsa de nou a l’atmosfera i s’escaparia tota cap a l’espai, si no fos perquè la capa de gasos en reté una part, funció anomenada Efecte hivernacle. Encara que a molts us soni estrany, aquest fenomen és necessari. En principi, sense l’Efecte hivernacle, la temperatura de la Terra seria d’una mitjana de 18 ºC sota zero!; això faria impossible la vida.

Gràcies als gasos d’Efecte hivernacle, la temperatura mitjana al planeta, en canvi, és de 15 ºC, cosa que fa possible la gran biodiversitat i la gran complexitat de cultures que hi ha.

El que passa és que, quan sentim que hem de lluitar “contra l’Efecte hivernacle”, volem dir en realitat que no sigui més alt del compte, que és el que està passant. El funcionament de la civilització industrial ha llançat a l’atmosfera una enorme quantitat de gasos en molt poc temps, que fan que l’Efecte hivernacle sigui excessiu, i que la temperatura mitjana ja no sigui la que hem dit abans, sinó que va pujant, perquè es reté més calor a la superfície terrestre.

Quins són els gasos d’Efecte hivernacle?

Els GEH són bàsicament 4: el CO_2,  el N₂O (un òxid de nitrogen), el metà i els HFC.

El gas del qual més sentim a parlar és el CO₂, que està pujant en gran quantitat a causa de les energies fòssils, que fem servir en els mitjans de transport, centrals tèrmiques o processos industrials. Una part del CO₂ hi ha de ser, ja que és el que traiem respirant els animals i que després agafen les plantes per fer la fotosíntesi. Però és clar, estem parlant de dosis massa altes. Tanmateix, el CO₂ no és el gas que més reté la radiació.

El N₂O, un òxid de nitrogen, l’expulsa sobretot la indústria química i els fertilitzants de l’agricultura i la ramaderia industrials; no és el més abundant, però ha anat en augment els darrers anys, i escalfa uns 300 cops més que el CO₂.

El metà és un altre gas, que també va a parar a l’atmosfera, per diferents vies: algunes són naturals, com les reaccions del metabolisme (fermentacions) de bacteris que viuen sobretot a llocs humits, com aiguamolls; i altres són antropogèniques (provocades per l’acció humana), com és en els abocadors, obtenció d’energies, crema de biomassa, tractament de deixalles i, una part molt important, en la ramaderia, pels pets de vaques i ovelles, que és força important. No és broma, penseu que al món ara mateix hi ha més de dos mil cinc-cents milions de vaques i ovelles! El metà escalfa unes 20 vegades més que el CO_2. Un detall: a l’atmosfera primitiva, fa milions d’anys, hi havia 1000 vegades més de metà que en l’actual; llavors encara no hi havia oxigen i no hi va ser fins que van aparèixer els primers éssers fotosintètics.

Per últim, els hidrofluorocarburs (HFC) són compostos que es troben als aerosols, en aparells d’aire condicionat, en la fabricació de neveres, etc. Són substàncies que progressivament han anat en augment i retenen la radiació unes 10.000 vegades més que el CO₂, a part que ja fa anys es va veure que eren responsables que la capa d’ozó s’hagués escapçat, tot i que sembla que darrerament s’ha recuperat força.

La desertització, un aspecte del canvi climàtic

Quins canvis provoquen a la natura l’augment de l’Efecte hivernacle?

L’augment de l’Efecte hivernacle produeix canvis enormes i perjudicials a la naturalesa. Quins?

Per exemple, l’increment d’incendis i la desertització de molts territoris; situacions extremes del temps (onades de fred i calor, períodes llargs de sequera, augment de ciclons i huracans...); la pèrdua de biodiversitat;  la pujada del nivell del mar i les seves repercussions; l’augment de la desigualtat entre les persones (no afecta igual a rics que a pobres, les migracions...) i també afecta la salut de tots: l’OMS adverteix de la reaparició de malalties i aparició d’altres de noves, moltes a través de l’aigua o els aliments; a més, com que l’escalfament també trasbalsa la floració de les plantes, el pol·len va en augment i, per tant, les al·lèrgies.

Com a curiositats, el canvi climàtic fa que moltes plantes floreixin abans que neixin els seus insectes pol·linitzadors i que molts pollets surtin dels ous abans que neixin les larves que s’han de menjar, entre altres anomalies.

Què podem fer per lluitar contra el canvi climàtic?

Hem de col·laborar per assolir aquells 17 objectius (els podeu trobar tots a Internet): mirant de reduir urgentment les emissions de gasos, reduint molt la generació de residus, menjant aliments de proximitat, fent un consum responsable, no malbaratant tanta energia i aigua...

En aquests moments, precisament no podem fer gaires coses, fins que acabi el confinament. Però després, recordeu-ho: utilitzeu més el transport públic, aneu més a peu o amb bicicleta, no llenceu plàstics als llacs i al mar, respecteu el nostre entorn en general i moltes més accions.

Actualment, dins dels canvis tecnològics que poden ajudar a minvar el canvi climàtic, han aparegut els cotxes elèctrics. Poden ser una de les solucions o no: només contribuiran a baixar les emissions de CO₂ si les bateries es recarreguen a partir d’energies renovables; a part que aquestes emissions mai no seran nul·les perquè la producció de bateries també en genera.

Isidre Prat Obradors

Biblioteca Pere Casaldàliga

Sortida cultural ‘Visita guiada al Castell de Cardona’

El passat 11 de juny, malgrat la pluja i el fred, un grup de 30 persones vam anar a Cardona per visitar el Castell i conèixer més la història d’aquesta població que, en gran mesura, ens permet conèixer la història de Catalunya. La visita es va iniciar amb unes vistes generals de Cardona (l’entorn, la muntanya de la sal...), explicades pel Paco Haro, cardoní de naixement. A continuació, la guia, la Núria, es va anar explicant totes les construccions que integren el conjunt medieval (la Torre de la Minyona,  el castell com a residència dels Ducs de Cardona, la part eclesiàstica amb la Col·legiata de Sant Vicenç i el claustre, i, per últim, la Casamata). En les seves explicacions, molt documentades, ens va endinsar en el llinatge dels Cardona, el seu poder econòmic que explica, en part,  perquè són coneguts com ‘els reis sense corona’; la Guerra dels Francesos i, sobretot, el paper tan important que va tenir Cardona en la Guerra de Successió ja que va ser la darrera plaça que va capitular (mai vençuda per les armes).

Vam acabar aquesta interessant visita amb un dinar de germanor en un restaurant del casc antic de Cardona.

Aquesta activitat s’emmarca dins del Club de lectura de la Biblioteca Pere Casaldàliga i el llibre que ens estem llegint relacionat és: ‘Sal roja: el Llop de Cardona’, de Ramon Gash i Teresa Segrera (editorial Columna, 2019). Farem la trobada literària el dijous 18 de juliol a les 7 de la tarda i tindrem de convidat l’Albert Fàbrega, historiador surienc.

Lecxit, millora de la compresió lectora

Aquest mes de juny hem fet la darrera sessió del programa Lecxit i hem aprofitat per celebrat el fi  de curs tots junts, voluntaris i nens participants. Ho hem fet a través d’una activitat on els contes han estat els protragonistes; concretament,  el Laboratori de lectura ‘Avui és un bon dia per canviar el món’ que ens ha permès conèixer històries de lluita i creació per embellir el món que ens envolta i reivindicar la bellesa, la poesia i les paraules com a accions transformadores.

LECXIT és un programa que té per objectiu incrementar l'èxit educatiu dels infants a través del treball per la millora de la seva comprensió lectora. La clau de LECXIT està en treballar de forma lúdica i amena gràcies al voluntariat i a la implicació de l'entorn dels nens i nenes que participen en el programa. LECXIT funciona gràcies a la col·laboració dels voluntaris i voluntàries, que acompanyen els infants en la lectura amb una tutoria individual per setmana.

El projecte es va iniciar el curs 2011-2012 i aquest curs s’ha dut a terme en més de 150 Punts LECXIT d'arreu de Catalunya, essent  Balsareny un d’ells gràcies al treball conjunt de l’Escola Guillem, l’educadora social i la Biblioteca Pere Casaldàliga. L’experiència ha estat molt positiva i la feina desenvolupada pels voluntaris i els nens al llarg del curs ha tingut un impacte real en la millora lectora dels participants. Volem agrair la feina dels 7 voluntaris i voluntàries que han format part d’aquesta programa acompanyant els nens en la lectura i us animem a fer-vos voluntaris\àries per al proper curs 2019-2020.

La setmana de l’energia i les maquestes d’invents del Ramon Magem

Aprofitant la Setmana de l’Energia 2019 (del 17 al 23 de juny), la Biblioteca ha comptat amb una petita mostra de maquetes d’invents  relacionats amb l’electricitat estàtica del balsareneyenc Ramon Magem. Aquesta mostra s’ha pogut visitar  la setmana del 17 al 23 de juny en l’horari habitual de la Biblioteca Pere Casaldàliga.

Seguint amb la bona entensa Escola Guillem i Biblioteca, els alumnes de cicle inicial, mitjà i superior han vingut a visitar-la els matins i s’han pogut ‘electrificar’ gràcies a les explicacions i les demostracions que els ha fet el propi Ramon Magem. Moltes gràcies a tots i, en especial, al Ramon per confiar en la Biblioteca.

Bibliopiscina

Torna l’estiu, torna la piscina i també torna la Bibliopiscina. Com cada any, us deixem a la vostra disposició revistes, contes i llibres perquè ompliu de lectura els vostres moments de relax. Aquest any, donarem més contingut a la Bibliopiscina i oferirem puntualment algunes activitats infantils.

  

I, per acabar, us informem que la Biblioteca estarà pràcticament oberta tot l’estiu, exceptuant de l’1 al 6 d’agost (ambdós inclusius) que romandrà tancada.

Bon estiu i bones lectures!

Ana Pérez Hidalgo

Astroamics: informe anual

AstroAmics: amics de l’astronomia

Informe anual del curs 2018-2019

Què fem?

• El propòsit d’AstroAmics és establir lligams de contacte entre els aficionats a l’astronomia per fer coses conjuntament.
• Fem sortides d’observació del cel, excursions, visites a centres astronòmics, sopars temàtics...
• Anem a conferències, cursos, exposicions,... i també n'organitzem.
• Fem actes a peu de carrer, sempre gratuïts i oberts a tothom.
• Tenim un compromís amb la divulgació de la ciència a escoles, pobles i col·lectius.

  

Com ho fem?

• Les activitats les muntem entre tots.
• Tot membre del Club és lliure d'organitzar pel seu compte una sortida o activitat relacionada amb l'astronomia, i convidar a la resta de companys a participar-hi.
• Compartim l’equip. El club no té telescopis ni material propi; en les sortides cadascú aporta el seu propi equip i convida als companys a compartir l'observació.
• Lema: "Si el cel és gratis, AstroAmics també". No cobrem quotes, ni demanem subvencions, i les activitats que organitzem són gratuïtes.
• Col·laborem amb altres agrupacions. Especialment amb l’Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, amb qui estem agermanats.

Connectats amb les xarxes socials

Ens comuniquem entre nosaltres via Internet, per mitjà de: 

• Email (llista de correu) 
• Twitter 
• Facebook 
• WhatsApp 
• Pàgina web 
• Fòrums d’opinió 
• Periòdic online “AstroNoticias" 
• YouTube

 Per mitjà d'aquestes vies:

• Informem a diari dels principals descobriments en el camp de l’astrofísica i l’astronomia.
• Informem periòdicament d’activitats, xerrades, exposicions,... que organitzen a Catalunya diferents entitats i agrupacions astronòmiques.

El club en xifres (dades a 31 de maig de 2019)

• Som 263 AstroAmics  
• El 27% són dones 
• Tenim 1.910 seguidors a Twitter (creixement +29%)
• Tenim 631 seguidors a Facebook (creixement +15%)

Procedència dels AstroAmics:

• Balsareny 21% 
• resta Catalunya central 26% 
• Àmbit Metropolità de Barcelona 48% 
• altres comarques 5% 

Per primera vegada, els astroamics procedents de les comarques de l’Àmbit Metropolità de Barcelona superen en nombre als membres residents a la Catalunya Central.

Creixement anual del nombre d'Astroamics (membres a 31 de maig):

Activitats programades en els últims 12 mesos (fins al 31/5/19)

TOTAL: 21 ACTIVITATS  

• 3 de les quals, programades a Balsareny (14%)

16 sortides d'observació amb el telescopi:  

• La majoria al Berguedà: Fumanya (Fígols), Montbordó (Serrateix) i els Rasos de Peguera han estat els indrets preferits a l'hora de programar les sortides d'observació. En el mapa podeu veure altres llocs habituals. Acostumem a fer servir Navàs com a punt de trobada, i des d’allà decidim cap a on anem en funció de la meteorologia local. 
• 3 de cancel·lades per la meteorologia (19%).

3 acampades astronòmiques, entre 3 i 9 dies de duració cadascuna: 

• Activitat conjunta amb altres col·lectius d’aficionats (Astrónomo, AstroCat). 
• Se’n van programar 2 a Àger (la Noguera) i 1 a Sant Llorenç de Morunys – El Port del Comte (Solsonès). 
• Cap no va ser cancel·lada per la meteorologia

1 taller de formació: 

• Taller de fotografia astronòmica a la Biblioteca de Sant Fruitós

1 acte especial a Balsareny: 

• Participació en la Festa de les Entitats 2018. Al nostre estand es podia jugar al joc de l’Oca Astronòmica (de creació pròpia).

Respecte de la meteorologia, que el curs anterior ens va fastiguejar molt, aquest any ha resultat una mica més favorable i no hem hagut de cancel·lar tantes sortides, tot i que algunes s’han hagut de canviar de data i en d’altres hem tingut molta presència de núvols.

  

ALTRES ACTIVITATS

A banda de les sortides, tallers, etc. també cal fer esment d'altres serveis i actuacions:

Seguiment diari de notícies, novetats, curiositats,... en els camps de l’astrofísica i l’astronomia. Compartides a través de Facebook, Twitter, periòdic online...

Anunci de les conferències de temàtica astronòmica que organitza l’Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix. Comunicada a través d'email, fòrums i xarxes socials.

NOVETATS

Aquest any hem incrementat a 7 el nombre de grups de Whatsapp, tot especialitzant el contingut (tema de conversa) en cadascun d’ells. Tots es mantenen molt actius, de manera que han esdevingut una de les principals vies de contacte entre nosaltres. Sumen un total de 271 subscripcions (de les quals un 81% són de membres d’AstroAmics, i un 19% de persones d’altres agrupacions astronòmiques que també s’han volgut afegir).

De cara als propers mesos, pot agafar especial rellevància la celebració dels 50 anys de l’arribada de l’home a la Lluna, i el trànsit del planeta Mercuri per davant del Sol.

PREOCUPACIONS

El creixement de la contaminació lumínica continua essent un dels nostres principals motius de preocupació. Alguns ajuntaments estan substituint les tradicionals llums de vapor de sodi d’altra pressió, instal·lant enlloc seu il·luminació de tipus LED; però la pràctica ens està demostrant que això està resultant perjudicial i que s’ha incrementant la contaminació lumínica d’una manera alarmant en molts municipis que han fet aquest canvi.

Un altre tema de preocupació entre els astrònoms de tot el món, del qual se n’ha començat a parlar molt recentment, és la intenció d’algunes grans empreses de constituir megaconstel·lacions de satèl·lits artificials repartits per tot el firmament. S’està parlant de posar en òrbita més de 25.000 satèl·lits en els propers anys, la qual cosa significa multiplicar per 6 el nombre dels que hi ha actualment en el cel. Encara no està molt clar quines implicacions podria tenir, però sembla ser que els principals perjudicats d’això serien els astrònoms professionals i aquells aficionats que es dediquen a la fotografia astronòmica.

Astroamics