dimecres, 14 de novembre de 2018

Any Pompeu Fabra 2018

L'any 2018 ha estat dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra, per celebrar els 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català mes il·lustre i els 100 anys de la publicació de la seva Gramàtica catalana

Mila Segarra, alumna seva, va escriure la biografia de Fabra. En el capítol 14 fa esment a les seves passions: “Ni la pràctica de l’excursionisme ni l’estudi de la llengua no m’han donat mai cap disgust”, ens diu el Mestre. 

El delit per caminar i per la muntanya se li havia desvetllat pels volts de 1888, després de la mort del seu pare. Les excursions, d’arrencada, el van portar prop de Barcelona, a Collserola i al Tibidabo. Després van venir els viatges a peu a Camprodon per visitar la família. El primer va ser a l’estiu de 1889, quan encara no havia entrat a formar part de L’Avenç. Va trigar set dies a arribar- hi. Aleshores no coneixia l’interès que hi havia a Catalunya per l’excursionisme.


Quan va conèixer Jaume Massó i Torrents va descobrir que les excursions servien per estudiar la flora i la fauna, els monuments, els costums i les tradicions locals. I també que de l’excursionisme se’n podien treure lliçons lingüístiques. “Als Pirineus –deia Fabra–, a la vora del foc en un mas o en una pleta de pastors, vaig poder recollir una pila de paraules vives, moltes de les quals, després, foren introduïdes al corrent circulatori del llenguatge escrit.” Perquè “els pastors pirinencs no solament són bons guardadors de xais i ovelles, sinó de mots, de cançons i de vells adagis”.

El pas dels anys no li va fer perdre el gust per l’excursionisme, el plaer per caminar. Sembla que dies abans de la seva mort encara caminava dues hores diàries, sense cansar-se. Sospirava per tornar a la seva terra. I deia, quan encara vivia a Montpeller: “Si ara tornéssim a Catalunya, potser ja no estudiaria més, però encara faria excursions”. Qui li havia de dir aleshores que moriria a Prada, a recer dels seus estimats Pirineus.

Deixeu-me que acabi aquest recull amb les paraules escrites per Josep Pla: ”Fabra ha estat el català més important del nostre temps, perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d’obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible”.

Recull: Andreu Fernández i Aguado


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.