ESPORTISTES DE BALSARENY
El Kepa Fernández
Benito té actualment 16 anys. Des de
ben petit l’hem identificat amb el
seu skate i, més endavant, amb la
planxa de surf.
— Quan apareix
aquesta afició?
—De petit m’interessaven els documentals i pel·lícules on
sortien persones que practicaven aquest esport i sempre vaig demanar fer surf. L’any
2017 vaig fer el primer curset d’aprenentatge a Castelldefels, a l’Escola Catalana
de Surf, i em va agradar molt i molt. Durant un any vaig anar als cursos un cop
a la setmana fins que vaig tenir un nivell suficient.
—Costa d’aprendre
a fer surf?
—Com la majoria dels esports, té les seves tècniques.
Primer has d’aprendre a aguantar-te sobre de la taula, no tenir por a les
onades grans, cansar-te de remar i remar per anar a buscar les onades i tenir
bon equilibri. Després ja s’aprèn a fer girs i maniobres a l’onada.
—El Mediterrani té
prou onatge per a una bona pràctica i millora del surf?
—És clar que no és el millor lloc, però va molt bé per aprendre’n, adquirir
nivell i tècnica. A la Costa Brava hi ha més roca de fons i s’ha de tenir més
cura de les taules i no picar o rascar-se a les roques, en canvi a la Costa
Daurada, sobretot durant l’hivern, els temporals generen grans onades a les
nostres costes i va molt bé de practicar. Per descomptat que el País Basc és un lloc especial per
l’exercici d’aquest esport. N’és el bressol. Fa quatre anys que hi vaig als
estius i les platges de Sopelana, Bakio, Zarautz i algunes altres, són una
meravella! De moment, els millors surfistes que competeixen surten del País
Basc.
—Només aneu de cara
a les onades?
—No, no. El surf és onatge, però tot això ve integrat en
un paisatge de mar obert, penya-segats, bon ambient i coneixences amb la
complicitat de l’esport en comú. Al País Basc, per exemple, gaudim del canvi de
mar, les marees que avancen i reculen i les ones que trenquen amb força.
—Parla’ns una mica
de les taules que es fan servir per la pràctica d’aquest esport.
—Primer es comença amb una taula més llarga i més ampla,
que sol ser d’escuma o pòrex i ben aviat es passa a les taules de fibra. En el surf sobre la taula, parlem de dues modalitats: en
el Longboard es fan servir taules
grans de 3m que no giren tant; són per fer-hi passes i planejar més sobre les
onades. En la modalitat de shortboarding,
les taules van d’acord amb l’alçada i el pes de la persona. A l’onada s’hi fan
girs, salts aeris i tubs que consisteixen en recórrer l’interior de l’onada
deixant que ens cobreixi la cresta. Les taules, normalment, porten d’1 a 3 quilles, però n’hi
ha fins a 6. També és molt important el Bottom,
que és la part de sota la taula que està en contacte amb l’aigua: n’hi ha de
diferents formes amb prestacions ben diferents (flat o pla, còncau, doble còncau i amb canals). Així que, quan
domines la taula, les quilles i el bottom
són els encarregats de controlar l’estabilitat, les maniobres i la velocitat
amb la destresa del surfista. Pensem que sense quilla no hi ha control de la
taula.
—Va, Kepa,
una mica de vocabulari tècnic d’aquest esport.
—Frontside, que
consisteix en surfejar mirant l’onada. És la pràctica més habitual.
Backside, que és el contrari, surfejar d’esquena a l’onada.
Nose, que és la part del davant de la taula, que també
influeix en la taula de surfejar.
Rocker, que és la curvatura de la taula des de la punta fins a
la cua.
Wipeout és el terme que es fa servir quan el surfista cau a la
cresta de l’onada.
Lineup o trencant és
la zona on hi ha la majoria de surfistes, perquè és allà on trenquen les
onades.
Tub o barrel:
aquesta, possiblement, és la maniobra més espectacular del surf.
I altres mots.
—Ja veiem que el
vocabulari és ben anglès.
—Sí, força. El surf ve de l’antiga cultura de la
Polinèsia.
—A part de la taula també porteu una roba específica, oi?
—Un vestit de neoprè, que està fabricat amb materials elàstics i impermeables que aïlla del fred i protegeix dels cops i rascades. Si a l'hivern fa molt fred a vegades utilitzem guants i escarpins de neoprè. De cara a l’hivern són molt importants aquestes peces: quan et fiques a l’aigua sents el fred tot i portar la roba adequada, però amb l’exercici que exigeix l’esport, aviat no el sents. Trigues uns 5 o 10 minuts a escalfar-te.
—I quan entrenes?
—Al mar, sobretot a l’hivern, perquè a l’estiu si no és
al Cantàbric o altres llocs a fora, la costa mediterrània és complicada; hi ha
molta gent i poc onatge. A l’hivern, l’entrenament és més regular. També faig molt exercici físic a casa: de força en
general, però sobretot de braços, perquè per anar a buscar les onades s’hi va
remant i quan hi ha corrents a sota s’ha d’empentar molt; i també d’equilibri.
Al skate park de davant del pavelló
també faig rampes i m’organitzo circuits. A l’estiu, per divertir-me, faig bodyboard, que és un esport que es fa
amb una taula d’escuma sintètica i es tracta de lliscar per sobre la superfície
de l’onada sense trencar, ho pots fer estirat, amb una cama agenollada o dret.
Va bé per mantenir la força tant de braços com de cames, flexionar i mantenir
l’equilibri. Vaja, per no perdre forma.
—En general,
passejant per la nostra costa, es veu molta oferta en cursos i pràctiques del
surf?
—Sí, ara mateix hi ha molta oferta pràcticament arreu de
la costa. Amb els anys s’han format escoles i clubs que comencen a tenir un
fort bagatge: el Club de Surf Mediterrani de Sitges, Cubelles Surf Club, Club Nàutic
de Vilassar de Mar, la Barceloneta, l'Escola Catalana de Surf...
—El surf és un dels
esports més emergents avui dia, tant que
ja es va incloure en els Jocs Olímpics
de Tokio 2020 (que van ser el 2021). Tal com passa en els altres esports, hi ha
categories i competicions tant a nivell amateur com professional. Tu competeixes?
—Encara no; aquest és el meu somni. M’ho prenc molt seriosament,
però no competeixo. Ho faré.
Parlem una
estona de les competicions, quines es fan i a on, en què consisteixen les
proves, les puntuacions..., però ho deixem per a una altra conversa.
—Practiques
amb altres companys?
—Tinc companys que fan surf i, a vegades, practiquem
plegats, però els entrenaments són individuals i, és clar, sempre he de tenir
la família a disposició. M’han ajudat molt; sempre a punt per anar a la mar.
—Familiarment sou
uns campistes de fa molts anys. Hi deu haver ajudat molt aquesta pràctica de
lleure per arribar a aprendre surf.
—Sí, des de petit que amb l’autocaravana sempre hem
viatjat els caps de setmana i els estius. La natura, les caminades a la
muntanya i conèixer llocs sempre ha estat la nostra passió.
—Sabem que l’handbol
és l’altre esport que fa anys que practiques.
—Faig handbol des dels 5 anys sense interrupció. Aquest
esport ha tingut alts i baixos a Balsareny, ara mateix tenim dos equips juvenils, un de femení i un de masculí, que
competim tant en la Lliga com en la Copa Catalana; i un d’infantil que, de
moment, només entrena.
El Kepa
ens confessa que si té l’oportunitat de competir en surf no s’ho pensarà dues
vegades, encara que li sabrà greu per l’handbol. Tal com diu ell, el surf és la
seva passió des de fa molts anys, s’hi dedica i el practica seriosament, encara
que, de moment, no competeixi. En Kepa és franc, esportiu cent per cent i per
això juga amb el mar i desafia les onades. La mirada aigua endins, el neoprè,
la taula i la cabellera rossa, que sempre l’ha caracteritzat, ens ajuden a
veure’l com el “llop de mar” de terra endins.
Et
desitgem que puguis competir ben aviat perquè veiem que hi somnies. Bona
aventura en la pràctica del surf!
Lluïsa Coma
i Alfred Selgas
Fotos:
Arxiu Kepa Fernández
