dimecres, 15 de setembre de 2021

Tempo: ‘Mare Terra’


Tal com anunciàvem en el butlletí del passat mes de juny, el dia 5 de setembre es va reprendre la temporada d'espectacles familiars Tempo, amb l'espectacle "Mare Terra". És un gran treball de la Companyia del Príncep Totilau, que l’han ofert i que hem pogut gaudir a la sala Sindicat. Molt amablement, la companyia de teatre ens ha fet arribar unes fotografies del seu espectacle, i tota la predisposició per col·laborar amb el butlletí Sarment


Sota la direcció d'en Marc Hervàs, l’obra ens presenta en Bernat –una gran titella que aparenta tenir cinc anys–, quan, una nit que no pot dormir, demana a la seva mare que li respongui un munt de preguntes relacionades amb temes científics, com ara: “D’on va sortir el planeta Terra? Per què van desaparèixer els dinosaures? Pot ser que caigui un altre meteorit? On era jo abans de ser a la teva panxa?” i altres. 


Uns personatges imaginaris, representats pels actors Clara Dalmau i Jordi Hervàs, utilitzant tècniques de teatre visual i gestual, a més a més d'un munt d’objectes i titelles, construiran una carpa de circ a la seva habitació, i li resoldran els dubtes, tot representant l’origen de la vida en forma de gran espectacle. Explicaran des de la gran explosió del Big Bang, com va aparèixer la primera cèl·lula, l'extinció dels dinosaures o com es creà l'ésser humà. Tot plegat, inspirat en els llibres de Charles Darwin, Richard Dawkins i Richard Feynman. Una bonica i entenedora manera de donar lliçons de ciència, sobretot als infants, que miraven atentament aquells personatges de dalt l'escenari. 


 
Per a la propera edició del Tempo, el dia 10 d'octubre, si res no ho impedeix, podrem tornar a retrobar-nos al Sindicat, i passar una bona tarda en família tot gaudint de Baobab, un espectacle de clowns de la companyia "La Pera Llimonera".
 
Jordi Vilanova
Fotos: Companyia del Príncep Totilau

L’Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor

RACONS DEL BAGES
 
Visió general de l’Aiguamoll de la Bòbila, amb molta aigua, aquest mateix mes de setembre.

On es troba?
 
Es troba al sud del nucli urbà de Santpedor. L’accés més senzill és arribar per la carretera de Navarcles, Sallent, Balsareny... i, passat el camp de futbol vell, agafar el primer trencant a l’esquerra (primer semàfor), pel carrer Convent, fins a l’Institut d’Auro, i seguir a l’esquerra fins a travessar el pont de la via del tren, després del qual, cal continuar per la dreta per un camí que arriba a l’aiguamoll al cap de 400 metres (està indicat). Hi ha un espai per poder deixar-hi el cotxe, si cal. Es pot fer drecera si optem per travessar tot el polígon Santa Anna III des de la rotonda prèvia al nucli urbà (prop de la zona esportiva) fins al pont de la via esmentat. Si venim de Manresa o Callús, cal travessar tota la carretera fins agafar el mateix carrer Convent per la dreta. 

La llacuna principal de l’espai natural

Quina és l’evolució de l’espai on actualment hi ha l’aiguamoll?
 
Aquest aiguamoll, que té un recinte d’unes 7,5 hectàrees, es va crear de forma artificial fa 27 anys. Abans hi havia una bòbila, o fàbrica que elaborava totxos, de la qual queda un transformador que es conserva dins del recinte, actualment convertit en una aula de camp per a estudiants o altres visitants.
 
Quan hi havia la bòbila, com a matèries primeres, es van explotar molt les argiles que hi havia per sobre (per fer els totxos), de manera que va quedar al descobert una capa freàtica, és a dir, el nivell de l’aigua subterrània, protegida per una altra capa d’argila que es troba més a sota. L’argila és una roca impermeable, que no deixa passar l’aigua més avall. Dit d’una altra manera, hi havia una capa d’aigua confinada entre dues capes d’argila: la de sobre es va explotar, va quedar l’aigua al descobert, i la de sota encara hi és i impedeix que l’aigua es filtri cap avall. 

L’aiguamoll, amb la caseta d’aguait al fons
 
Més endavant, quan la bòbila va desaparèixer, tot l’espai es va convertir en un gran abocador per als santpedorencs, amb el consegüent deteriorament del medi i alteracions per a la salut pública; fins que l’Ajuntament se’n va fer càrrec i ho va netejar tot, de manera que la zona d’aigua va tornar a quedar a la vista. Així, i gràcies a l’ajuda humana, es va anar formant el nou espai natural humit que coneixem com a Aiguamoll de la Bòbila. De mica en mica, s’hi van anar plantant espècies típiques del bosc de ribera, que viuen molt bé prop de l’aigua i, en tots aquests anys, hi han anat creixent moltes altres plantes espontànies, en convivència amb la fauna respectiva, fins a crear-se l’ecosistema actual que representa. Es pot considerar perfectament un espai natural del Bages. 

Un raconet de l’aiguamoll, amb ànecs collverds femelles

Com és aquest aiguamoll actualment?
 
Per una banda, hi ha moltes espècies de plantes, algunes ja són ben bé aquàtiques i d’altres de ribera (adaptades a estar prop de l’aigua); i, per altra banda, hi viuen molts animals, sobretot aus; també amfibis i alguns rèptils.
 
Al llarg dels anys l’espai s’ha anat remodelant i ampliant, per tal de crear com més microambients millor, perquè hi pugui viure un nombre més gran d’espècies, afavorint així la biodiversitat.
 
Evidentment, l’espai inundable és més o menys extens segons el règim de pluges que tinguem. Aquest setembre mateix, tot i que les pluges d’estiu han estat escasses, està molt ple i complau visitar-lo.
 
El camí principal per visitar el recinte té uns 200 metres, al final del qual hi ha una caseta d’aguait i un altre aguaitador descobert, per observar sobretot els ocells amb tranquil·litat.
 
Fa uns anys es va modelar, dins del recinte, un nou circuit d’uns 300 metres que passa per una aula de camp per a estudiants i altres visitants (antic transformador de la bòbila); una petita bassa, on viuen, a la primavera-estiu, molts insectes i granotes (primer, capgrossos); un sector on es van plantar herbes medicinals i, a l’extrem, una torre d’aguait de dos pisos. En aquesta zona s’hi van incorporar uns cavalls de la Camarga francesa, raça que tradicionalment s’utilitza per a la neteja de la vegetació de zones humides, com aquesta; així, contribueixen a mantenir l’ecosistema, a part que, per exemple, faciliten espais per poder niar determinats ocells. 

Passarel·la sobre la bassa dels amfibis (granotes, cap-grossos), al costat oest.
 
Quines espècies vegetals podem trobar a l’Aiguamoll?
 
A la zona nord, on hi ha l’entrada, hi trobem, fent ombra, molts pins blancs, pins pinyers i alzines. A dins, vorejant l’aigua, hi trobem típics arbres de ribera, com pollancres, àlbers, gatsaules i tamarius.
 
També hi ha arbustos al llarg de tot el recinte, com saücs, aranyoners, heures, aladerns, marfulls, llentiscles, etc.; i herbes, com una gran extensió, dintre l’aigua, de canyís (que és la canya pròpia del país, molt més prima que l’altra, la canya asiàtica); fonoll, ravenisses i, a la zona d’herbes medicinals, el romaní, la sàlvia i altres.
 
Quins ocells hi podem veure?
 
Cal dir que a l’aiguamoll hi ha ocells tot l’any, alguns de forma permanent i d’altres de pas o temporalment.
 
És molt freqüent que hi hagi ocells de la família dels ardeids, com el bernat pescaire, l’esplugabous, els agrons i els martinets. Aquesta família es caracteritza pels seus exemplars grossos, amb potes llargues, bec punxegut i coll molt llarg que acostumen a doblegar en forma de S.
 
Sempre hi ha molts ànecs, sobretot els ànecs collverds, que hi nidifiquen; sovint hi poden haver altres ànecs migradors. També hi nidifiquen les fotges i és freqüent trobar-hi polles d’aigua, espècie que sap viure en tota mena d’ambients aquàtics, encara que estiguin contaminats. Esporàdicament s’hi pot trobar algun rapinyaire, alguna espècie de gavina i altres.
 
Pel que fa a les aus de pas més habituals, tot sovint hi ha cigonyes. Com a dada inèdita, fa uns anys s’hi van aturar un grup de flamencs i darrerament, els dies 12 i 13 de juny de 2020, se n’hi va parar un, que va poder ser vist i fotografiat.
 
Per acabar, un passeig per l’Aiguamoll de la Bòbila permet també la lectura de poemes dedicats a diferents aus, escrits pel músic i escriptor Celdoni Fonoll, esculpits en metall i col·locats al llarg dels camins que envolten l’espai natural, de forma permanent. Fou una iniciativa de l’Escola La Serreta de Santpedor.
 
Aquesta zona humida del Bages cada cop és més coneguda i és un lloc més per preservar i per visitar. No cal dir que, per als santpedorencs, sempre ha tingut finalitats pedagògiques. Així, per exemple, és un lloc freqüent de visita i d’estudi per als alumnes de l’Institut d’Auro i de l’Escola La Serreta. 

El plafó del Geoparc de Santpedor porta la foto de l’aiguamoll com a lloc emblemàtic del municipi. Es troba a la carretera, junt als polígons industrials, a menys d’un quilòmetre de l’entrada nord del poble.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

Meteorologia - Juliol i agost 2021

METEOROLOGIA
 

Juliol de 2021
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes      

15,7

Mitjana de màximes     

32,5

Mínima (dia 13)

10,8

Màxima (dia 22)

37,3

Mín. més alta (dia 21)

17,7

Màx. més baixa (dia 26)

28,4

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 10)

32,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 25)

1.016,3

Mínima  (dia 31)                  

1.002,3

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 8

2,6

Dia 11

1,2

Dia 14

22,4

Dia 31

7,8

Total

34,0

 
 
Agost de 2021
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes      

20,5

Mitjana de màximes     

36,7

Mínima (dia 9 i 26)

13,0

Màxima (dia 12)

40,8

Mín. més alta (dia 12)

25,4

Màx. més baixa (dia 1)

25,7

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 25)

37,0

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 13)

1.017,0

Mínima  (dia 7)                  

1.000,3

 
La pluja (litres/m2)
 

Dia 4

1,0

Dia 19

3,0

Dia 25

10,8

Dia 31

6,6

Total

21,4

 
 
 Francesc Camprubí 

Repte núm. 63

En un grup d’hipopòtams, els dos més lleugers, junts, pesen un 25 % del pes total del grup. Els tres més pesants, també junts, pesen un 60 % del pes total. Quants hipopòtams hi ha en el grup?
 
Salut i lògica!
Roc Carulla

Resposta al repte 62: 165 m
 


Crònica del IX Raid Hipic de Balsareny 2021

 
El passat 7 d’agost es va celebrar la Ruta de les Mules, IX Raid Hípic de Balsareny. Una prova de la copa catalana de raids hípics de promoció, organitzada per la Comissió de Festa dels Traginers i l’Ajuntament de Balsareny. El lloc va ser, igual que l’any passat, a Sobirana de Ferrans; però enguany, pel fet de celebrar-se a l’agost i per evitar les hores de màxima calor, es va convocar els participants una hora abans de l’habitual.
 
 Aquesta prova constava de les tres categories d’àmbit territorial, CEA P40 (40 km), CEA P60 (60 km) i CEA 0*(80 km). Els binomis havien de recórrer per dos recorreguts diferents per camins del nostre terme municipal: l’un de 21 quilòmetres i l’altre de 19. Durant aquest recorregut es trobaven amb tot tipus de terrenys i desnivells, on juntament amb l' onada de calor del mes d’agost es va convertir en una prova exigent.
 
Pel que fa a la competició van prendre la sortida un total de 60 participants entre les tres categories. A la prova de 80 quilòmetres hi van participar 15 binomis. Biel Miranda amb “TRIDENTA PEU”, junt amb Joan Moret amb “SW JULMOON”, van començar marcant un bon ritme de la prova i es van mantenir al capdavant fins a la tercera fase, quan tots dos van quedar eliminats al control veterinari. Així doncs, va quedar una cursa molt oberta per a l’última fase, en què es va decidir tota la prova,  ja que tots els binomis anaven amb temps molt similars. Dos d'ells van protagonitzar un frec a frec els últims 19 quilòmetres, en què tots dos van portar una mitjana de gairebé 16 km/h. Finalment es va imposar Carles Picas amb “KESBEROVA DEL PUTXOT”, amb molt poca diferència sobre Abdulla Tahous amb “DEXTER DE BOZOULS”. La tercera posició va ser per a Àngel Soy amb “FOR ESQUIROL”. Aquest últim va ser un dels que vam tenir amb més renom, ja que ha participat a múltiples campionats d'Europa i del món; aquest 2021 va quedar en quarta posició al mundial celebrat a Pisa (Itàlia).
 
A la prova de 60 km van prendre la sortida 9 binomis. Bàrbara Cullell amb “DEVA POLVORILLO” va liderar la prova de principi a fi amb molt poc marge sobre Anna Solvi amb “LUPITA”. La diferència va ser marcada per les recuperacions dels cavalls, ja que la del primer va ser lleugerament més ràpida. A la tercera posició va quedar Abril Isern amb “X DE VINYOLES”, que va fer una última fase molt ràpida per marcar distàncies amb la resta de participants i es va apropar molt als primers classificats.
 
La prova de 40 km era la mes nombrosa, amb 36 participants. Alba Comas amb “FOR DINAMITA” va marcar un ritme molt alt a la primera fase, on va poder agafar distància suficient; així, a la segona fase, amb un ritme més moderat va tenir la primera plaça assegurada igualment. La segona posició va ser per a Guim Casellas amb “FAREED DE GIMA”, seguit molt de prop pels dos corredors locals, Xavi Vall amb “PIT ROIG DEL MOLI” i Ona Sellarés amb “RECLUTA DE MAQUIS”; aquests  van quedar en tercer i quart lloc respectivament, després de fer una segona fase a un ritme mes alt; així, la classificació va quedar molt ajustada a les primeres posicions.
 
Agraïm des de l’organització la presència de tots els participants que van venir i gaudir dels paratges del nostre poble tot i les altes temperatures, i esperem que ens puguem tornar a veure en mes jornades d’animals i natura en moltes altres ocasions. 

Text: Marc Rabeya
Fotos: Dafne Molina


















Setmana de la Joventut 2021

 
Del 1 al 5 de setembre, el Consell de Joventut i l'Ajuntament de Balsareny van  organitzar la divuitena Setmana de la Joventut.
 
Els actes programats van començar dimecres dia 1 a les 22h a la plaça de l'Església, amb cinema a la fresca; es va projectar la pel·lícula Puñales por la espalda.
 

Dijous dia 2, al matí de 9 a 13h, i a la tarda de 16 a 22h, es va celebrar un torneig de pàdel.
 

Divendres dia 3, a les 22h, a la sala Sindicat, nit de monòlegs a càrrec de Dani Pérez i Toni Cano.
 
Dissabte dia 4 a les 21:30, a la piscina municipal, “Brunchareny”, amb Dj. Face

 
I per acabar la Setmana de la Joventut, diumenge dia 5 des de les 16h i fins a les 19h hi va haver inflables a la piscina.
 
Sarment
Fotos: Irene Lupión - Jordi Vilanova
 

La veu del campanar

LA VEU DEL CAMPANAR
 
Coneguem el bisbe Romà
 
Mons. Romà Casanova i Casanova va néixer el dia 29 d’agost de l’any 1956 a Deltebre (Baix Ebre), bisbat de Tortosa. Va cursar l’ensenyament secundari al Col·legi Diocesà de la Immaculada, des d’on va ingressar al Seminari Diocesà de l’Assumpció per iniciar la seva formació sacerdotal amb els estudis propis de Filosofia i Teologia.
 
El dia 17 de maig del 1981 va ser ordenat prevere per Mons. Ricard M. Carles, aleshores bisbe de Tortosa, a la seva parròquia nadiua de Deltebre. Ordenat ja prevere, va completar la seva formació eclesiàstica amb la llicenciatura en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, compaginant els estudis amb la corresponent tasca pastoral.
 
El 13 de juny del 2003 va ser nomenat bisbe de Vic pel sant pare Joan Pau II, i va rebre l’ordenació de bisbe el 14 de setembre a la Catedral de Vic. Des del dia 23 d’agost de 2021 és l’administrador apostòlic del nostre bisbat de Solsona. Preguem per ell perquè ajudi la nostra església diocesana a continuar i a fer camí cap al Senyor. 

                * * * 
 
Celebració de la Mare de Déu del Castell
 
El passat dia 8 de setembre va tenir lloc la celebració de l’Eucaristia a la capella de la Mare de Déu del Castell amb motiu de la festa de la Nativitat de Maria. Va començar a les 5 de la tarda i ens hi va acompanyar Mn. Lluís Tollar, que va fer el sermó. Fou una celebració molt participada i al final, es va inaugurar un quadre col·locat a l’interior de la capella que fa referència a les visites que el bisbe Pere Casaldàliga havia fet en aquest indret per fer-hi una pregària.
 
                * * * 
 
Aniversari de les campanes
 
Organitzat pels Campaners de Balsareny, es va celebrar el passat 15 d’agost coincidint amb el nom de la més gran, que porta el nom de Maria Assumpció, que pesa uns 512 kg aproximadament i dona la nota Sol. La seva companya de campanar es diu Maria Carme, pesa uns 216 kg aproximadament i dona la nota Si. Les dues campanes es van fondre a Albaida (València) l’any 1950 i van ser beneïdes i col·locades l’any següent, el 1951, fa 70 anys.



En acabar la celebració de l’Eucaristia s’hi van fer presents els campaners de Cervera i de Santpedor, així com el Blai Ciurana, secretari de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, que va venir de la part de Girona. Van fer una explicació molt detallada i interessant i a continuació cada grup de campaners va fer un repic de campanes. Es va donar un punt de llibre com a record de la diada.
 
Anada a Santa Maria de Cornet
 
El divendres 3 de setembre es va fer una visita a l’església de Santa Maria de Cornet, promoguda pel grup de pelegrins que cada dimarts pugen fins a la Capella de la Mare de Déu del Castell. Es va sortir a les 8 del matí de la plaça Ricard Viñas. Arribats allí, es va fer una explicació de l’església i una pregària a la Mare de Déu amb el mes de Maria. Després vam compartir l’esmorzar i una foto de grup per retornar cap a Balsareny. Van participar-hi uns 20 de colla.  La sortida anterior havia tingut lloc fa un parell d’anys per visitar l’església de Santa Maria de Castellnou de Bages.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla
Foto: Arxiu