dilluns, 14 de juliol del 2025

Festa de Sant Cristòfol

 
 
Sant Cristòfol, que celebra l'onomàstica el 10 de juliol, és el patró dels conductors i protector dels viatgers; i també és el patró dels geganters. A Catalunya es celebra a molts pobles amb la benedicció de vehicles. També és motiu de moltes tradicions, com és l’elaboració del “volant de Sant Cristòfol”, un pastís de brioix que fan en algunes pastisseries de Barcelona (molt semblant al tortell de Reis, però amb una creu que omple el forat del mig, a l’estil d’un volant de cotxe).


 
A Balsareny, com cada any, es va celebrar el segon dissabte de juliol, per tant, el dia 12. Tot i que va ser un dia molt plujós a la tarda (amb 55 litres recollits a Balsareny), al capvespre el cel es va destapar i va permetre fer amb normalitat la rua de vehicles, la majoria cotxes i algun tractor, pels carrers del nucli urbà, amb sortida al carrer Indústria i finalització a la plaça de l’Església. 


Allà, mossèn Antoni Bonet va fer la benedicció dels vehicles i la Pubilla i l’Hereu, Bika Soler i Èric Medina, van fer un petit obsequi —la medalla de Sant Cristòfol, un bolígraf i caramels— a cada conductor, alhora que recollien es seves donacions voluntàries, que es van destinar a la Parròquia de Balsareny. Hi van participar una trentena de vehicles, que, amb les seves botzines, alertaven els vianants.

 
A la nit, a partir de les 10, la festa, com de costum, es va completar amb un gran Ball a càrrec de Joan Vilandeny, que, davant la inseguretat del temps, va tenir lloc al Sindicat, en lloc de la plaça de l’Ajuntament, com estava anunciat. A la mitja part, hi va haver coca i mistela per a tothom.
 
Text: Isidre Prat Obradors
Fotos: Maribel Andreu

diumenge, 13 de juliol del 2025

La Torre del Gas de Sallent

RACONS DEL BAGES
 
 
On es troba i com s’hi va?
 
Es troba al nucli urbà de Sallent, molt a prop del riu. Una bona ruta, des de Balsareny, pot ser anar cap a Sallent (a peu, amb cotxe, bicicleta...), per la carretera vella, la C-1411a. Arribant a Sallent, cal passar pel pont Nou (o de la Concòrdia) i, al final del mateix, girar a l’esquerra, cap al carrer Miquel Martí i Pol. Al cap d’uns cent metres, baixar per un descampat a l’esquerra del carrer, un cop passat l’Espai Cultural Fàbrica Vella. Al cap de cent metres més hi ha la Torre del Gas (coordenades: 41.82792;1.8908).
 
Per què s’anomena així?
 
Ve del fet que formava part de la fàbrica de gas que antigament servia per a l’enllumenat públic, domèstic i industrial.
 
Com és la Torre?
 
Com es pot veure a la foto, és una torre circular. Té 25 metres d’alçada i 3,60 metres de diàmetre a la base. Està feta de pedra sorrenca i calcària, ben tallada, amb cornises de maó que sobresurten i delimiten tres pisos al llarg de la torre. Com veiem, hi ha tres finestres, delimitades també amb maó.
 
A dalt de tot, sobresurt un dipòsit metàl·lic, on s’accedeix per una escala interior, que contenia aigua per refrigerar el gasòmetre (aparell per mesurar els volums de gas) i per subministrar aigua potable al poble. Per això també se l’anomena Torre de l’Aigua.
 
Quina història té la Torre?
 
El març de 1882 es va constituir la societat Rafael Costa i Cia., per encarregar-se de construir i explotar la fàbrica de gas. Les instal·lacions, junt amb la torre i les conduccions del gas, es van inaugurar el 1883. Cap al 1911, la il·luminació elèctrica va substituir la del gas, per la qual cosa la fàbrica va quedar fora de servei i es va dissoldre la societat.
 
Pel que fa a l’aigua, com que es van construir nous dipòsits, la torre va deixar de tenir ús públic, però, a partir de 1912, va donar servei a la Fàbrica Vella, fins que aquesta es va parar.
 
La Torre del Gas es va restaurar el 2009 i forma part del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
 
Text i foto: Isidre Prat

Imatges de Balsareny

 
Per acabar la temporada, us presentem una imatge força coneguda per la majoria de balsarenyenques i balsarenyencs. Sabeu de què es tracta, on és i el seu origen? Es troba dins del terme municipal de Balsareny. Publicarem la resposta d'aquí a uns dies, aquí mateix.
 
Text i foto: Isidre Prat

diumenge, 6 de juliol del 2025

OBITUARI. Primer semestre de 2025


 

Data

Nom

Edat

29-01-25

LOLITA DÍAZ GARCÍA

81

30-01-25

RUDERSINDA FERNÁNDEZ MANZANO

87

01-02-25

PERE MERCADAL BONSFILLS

94

20-02-25

JOSÉ PIEDRA PIEDRA

94

21-02-25

RAMONA ACEVEDO AVELLÁN

90

28-02-25

PRESENTACIÓN ESPINAL TREJO

90

02-03-25

AMPARO VILLANUEVA VILLANUEVA

72

09-03-25

JOSEP RIU PRAT

84

12-03-25

CRISTÓBAL LÓPEZ GARCÍA

90

18-03-25

RICARD BASSANY COMAS

81

21-03-25

FRANCISCO MARTÍNEZ RUIZ

84

26-03-25

JUAN RODRÍGUEZ ÁLVAREZ

60

14-05-25

EPI DOLADO CATALAN

89

01-06-25

MONTSERRAT SANMIQUEL BERENGUERAS

92

07-06-25

JOSEP COMABELLA CASAS

81

30-06-25

MARIA GARCÍA ESPINOSA

84

 
Expressem el nostre condol a les famílies de tots els que ens han deixat durant els darrers mesos. Guardem-ne un bon record.

CCB


dijous, 3 de juliol del 2025

Primera promoció d’ESO de l’Institut Escola Guillem de Balsareny

Graduació d'alumnes de 4t d'ESO, 2025

  
El mes de juny de 2025, l’Institut Escola Guillem de Balsareny va celebrar la graduació de la seva primera promoció d’alumnes que van cursar tota l’Educació Secundària Obligatòria al centre, inaugurat el curs 2021-22. Aquesta fita representa un pas important per al projecte educatiu del poble, que aposta per una formació integral i de proximitat. A través de les veus de la direcció, el professorat, l’alumnat, l’AFA i la Regidoria d’Ensenyament, fem balanç d’aquesta primera etapa, que ja és història i que, alhora, obre noves perspectives de futur als alumnes cap a estudis postobligatoris, com Batxillerat, Cicles Formatius o, en alguns casos, el món laboral.

Alumnes de 4t d'ESO 2025 al Parlament de Catalunya
 
La Direcció

El director, Joan Sorroche, va valorar positivament que l’Institut Escola hagi evitat desplaçaments fora del poble, afavorit l’autonomia dels joves, la regulació dels horaris alimentaris i la conciliació familiar. La jornada partida en un Institut Escola ajuda a mantenir la coherència amb l’etapa de Primària i facilita l’organització interna del centre.

També ha permès incorporar la presència dels joves a les activitats culturals del poble. Tot i els reptes de gestionar un centre amb més alumnat, professorat i espais, el creixement ha estat natural i progressiu. L’etapa de Secundària ha passat de tres a onze docents. El claustre i la formació interna es realitzen conjuntament amb tots els professionals, i es mantenen activitats compartides amb Primària, com les festes i el projecte de Padrins Lectors. Ara esperen l’autorització per construir un taller de tecnologia.

Activitat de música
 
Professorat de Secundària

L’Aleix Garcia Casals, professor i futur cap d’estudis, destaca que l’alumnat reflecteix la societat actual: immediatesa i exigència, però també esforç i ganes d’aprendre. Un centre petit facilita un seguiment proper i la gestió conjunta de les emocions i dels conflictes, que no sempre són fàcils de resoldre. Tot i això, els mestres creuen que l’única manera de trobar solucions és a través del diàleg i la transparència. Per això han elaborat una intervenció pautada amb objectius per actuar cada vegada millor. Cada tutor orienta cinc o sis alumnes.

El representant dels mestres apunta que, en aquesta etapa, s’hi treballa bé. Es fa classe a cada aula i s’hi poden assolir els aprenentatges corresponents a cada curs. Haver crescut junts des del Parvulari ha creat vincles forts, però també alguns tancaments i tensions. Tot i això, creuen que arriben preparats per a la nova etapa. 

Un acte dels alumnes
 
L’alumnat

Els delegats, Iu Morral i Albert Sangüesa, expliquen que el pas de Primària a Secundària no va ser traumàtic, però que sí que es van haver de posar les piles. Estaven acostumats que tot se’ls donés més fet. Tot i això, han gaudit especialment de les optatives, les excursions i els projectes: el crèdit de síntesi a la Cerdanya, l’obra de teatre Una llum per l’esperança, el treball de robòtica i el taller amb impressores 3D, que va començar com una activitat extraescolar i ara ja forma part del currículum de tecnologia en horari lectiu.

Pere Llibertat, una llum per l'esperança
 
També valoraven molt el treball autònom dels divendres a la tarda, quan les aules d’ESO són obertes i els alumnes tenen tots els professors a disposició per resoldre dubtes i avançar tasques.

Sobre haver fet tota la trajectòria al mateix centre, expliquen que, cap al final, van necessitar nous estímuls. Els conflictes que han aparegut en aquesta etapa, creuen que es van dimensionar més del que esperaven, però n’han après i mantenen una bona relació amb els professors. Són conscients del seu bon rendiment acadèmic i se senten preparats per continuar. També valoren molt haver crescut i participat activament en la vida del poble com a primera promoció de l’ESO. 

Projecte Planetes, 4t d'ESO

Quan els preguntem què dirien als nous alumnes, responen sense dubtar: «Que es quedin, que hi estaran a gust. Que s’esforcin, que és més difícil que a Primària i que s’ha d’estudiar.»

D’altra banda, comenten que sempre els han dit que eren un curs amb un rendiment acadèmic alt, i això els satisfà. Ara tenen 16 anys i es veuen preparats per continuar. Fer l’ESO al poble els ha implicat més en el municipi. Hi fan més activitats i, alguns, ja comencem a participar en accions com la setmana de la Joventut i, a poc a poc, amb els Traginers. També els agrada haver estat la 1a Promoció de l’ESO.

Cantada de Nadales
 
AFA (Associació de Famílies d’Alumnes)

Ferran Gállego, president de l’AFA, explica que el fet que els seus fills i filles puguin cursar l'ESO al poble suposa una millora molt significativa en múltiples sentits. El pas de Primària a l'Institut ja és, per si sol, un gran canvi; haver d'estudiar en un altre municipi, amb tot el que això comporta, era una dificultat afegida que ara ha desaparegut. Mantenir els estudiants a Balsareny quatre anys més és motiu de tranquil·litat per a les famílies, facilita l'adaptació a la nova etapa i, no menys important, afavoreix l'arrelament del jovent al poble.

Arranjament del jardinet de l'Institut Escola
 
Regidoria d’Ensenyament

Vanesa Martínez, regidora de l’Ajuntament, valora molt positivament el fet que els joves puguin completar tota l’etapa obligatòria d’ensenyament al mateix municipi. Això representa un gran benefici per a les famílies, tant en l'àmbit econòmic com organitzatiu, ja que evita desplaçaments diaris i afavoreix la conciliació familiar. A més, contribueix a mantenir la cohesió social i el sentiment de pertinença, pel fet que els adolescents poden continuar vinculats a la seva comunitat durant uns anys especialment importants per al seu desenvolupament personal i social.

Comenta que el paper de la Regidoria d’Ensenyament consisteix fonamentalment a treballar en xarxa amb la Direcció del centre i des del Consell Escolar per tal de proporcionar recursos materials: participar en la comissió de la festa del 50è aniversari, col·laborar amb la festa de graduació de l’alumnat de 4t d’ESO, entre altres. Pel que fa al manteniment, explica que s’han fet petites millores al pati, als lavabos d’Infantil i altres tasques de manteniment. També s’ha dotat novament el centre d’una persona que fa la funció de bidell.

També ens fa saber que s’ha encetat una negociació amb el Departament per tal que es puguin dur a terme millores a l’edifici que, per qüestions legals, no pot assumir l’Ajuntament. En definitiva, intenten col·laborar en totes les tasques que se’ls requereix, dins les limitacions legals o burocràtiques existents.

La legislatura continua, i des del Consistori es comprometen a seguir treballant per consolidar recursos i fer de l’Institut Escola un espai de qualitat, inclusió i oportunitats compartides. 

Cantada de Nadales
 
  * * *
 
La comunitat educativa que ha participat en la valoració de la 1a Promoció d’ESO coincideix que és una etapa que ha acostat els joves al poble i que tots plegats han compartit un camí ple de reptes i aprenentatges. Aquesta primera promoció tanca una etapa i obre una porta.
 
Gràcies a totes les persones de la comunitat educativa de l’Institut Escola Guillem de Balsareny que han compartit el seu testimoni i ens han ajudat a donar forma a aquest article dedicat a la primera promoció d’alumnes de l’ESO. Amb les seves paraules, també han ajudat a fer créixer la memòria viva de la nostra història local.
 
Dèlia Ortega i Lluïsa Coma
Fotos cedides per l’Institut Escola Guillem de Balsareny

dimarts, 1 de juliol del 2025

Centre de Cultura Pere Casaldàliga

 
Alguns pobles del nostre país s’associen a figures de relleu internacional: si parlem del Vendrell, pensem en Pau Casals; si mencionem Cadaqués, el relacionem amb Salvador Dalí. Seria un goig que Balsareny, per la seva banda, quedés identificat amb la figura de Pere Casaldàliga.
 
La proposta de crear el Centre de Cultura Pere Casaldàliga va sorgir l’any 2020 en el marc d’una reunió de treball que comptava amb la participació, entre altres, de representants de l’Ajuntament, Comissió Casaldàliga, Associació Araguaia, Esgriolem, el Cercle Cultural de Balsareny i Balsareny Educa.
 
Des d’aleshores, hem estat treballant en aquest projecte, amb la previsió d’ubicar el Centre al primer pis de la casa Torrents. Per això es va elaborar un document que defineix com voldríem que fos aquest espai, quines activitats s’hi portarien a terme, com s’organitzaria i quins valors i objectius hauria de perseguir.
 
El Centre hauria de contenir una part significativa del llegat del Pere Casaldàliga, per fer visible la seva vida i la seva obra: els seus escrits, enregistraments audiovisuals, pensament i, especialment, les seves pràctiques. També hauria de generar, enriquir i mantenir un fons documental i arxivístic propi.
 
Alhora, hauria d’esdevenir un espai per promoure la sensibilitat i el compromís envers els objectius de transformació social i de cura del medi: justícia social, diàleg intercultural, educació per a la pau, drets humans i sostenibilitat.
 
En paral·lel, el Centre podria donar suport a la tasca educativa adreçada tant a l’alumnat com al conjunt del teixit social.
 
Òbviament, hauria de disposar dels recursos necessaris per difondre el treball que s’hi ha fet i s’hi estigui fent, emprant els diversos canals de comunicació disponibles per a divulgar la seva activitat.
 
Aquest document es va presentar al Ple de l’Ajuntament el passat 3 d’abril, on es va aprovar per unanimitat. Ara s’estan fent els passos adequats per fer-lo realitat. Esperem que, en un futur no gaire llunyà, Balsareny pugui disposar d’un centre que, en la línia del Pere, esdevingui un referent en la defensa dels drets humans, la cultura de pau i la sostenibilitat.
 
Balsareny Educa  
Foto: Joan Bonals             


                                                   
 

Montserrat Calvet, tot un cor d’ensenyaments i tradicions

ENTREVISTA
 
 
Som de nou a l’estiu i en temps calorós, a aquesta finestra oberta li plau presentar-vos la Montse Calvet i Vilaseca, encara que ja la coneixem, una persona activa i amiga del dia a dia balsarenyenc. Incansable treballadora a favor de la cultura al llarg dels anys dins del magisteri, continua en plena activitat cultural.
 
La Montse va néixer a Balsareny el 8 d’abril de 1958, i va cursar els estudis de primària, de Batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, i de Magisteri a la Universitat de Bellaterra. Actualment continua fent cursets temàtics relacionats amb la natura. L’últim que ha fet és el d’Hidrolats, a l’Escola Agrària de Manresa. Properament té pensat anar a explorar la Universitat Catalana d’Estiu de la Natura.
 
Pel que fa al seu temps de lleure, li encanta llegir, caminar i nedar. Li agrada llegir novel·la i narrativa, i actualment està llegint El principi d’incertesa, de Sònia Guillén. Pel que fa a viatges, coneix ciutats com París, Roma, Londres, Lisboa, Florència (que li va encantar), Venècia i Marràqueix, entre altres. També ha fet recorreguts pel sud de França, el nord d’Itàlia i altres països.
 
Fa poc temps, eren dies de Festa Major i a la plaça de l’Església els gegants Marc i Maria festejaven. A mi, assegut a ple sol, em va cridar l’atenció la veu de la megafonia que va dir “ara actuaran els Dansaires” i damunt d’un cavall de planxa van sortir a ballar diversos grups, entre els quals un format majoritàriament per senyores, del qual la Montse formava part.
 
— Explica’ns, com va començar tot això de la dansa?
 
— Tot va començar al Centre Cívic, en l’activitat de sardanes. Allà vaig conèixer l’Alba Fontanet, que dirigeix el grup. Ella em va proposar de formar part del grup Sènior de l’esbart Dansaires dels Pastorets de Balsareny, i vaig acceptar.
 
— Quantes persones formeu el grup?
 
— Vam començar dotze persones. Hi ha hagut noves incorporacions i també alguna baixa per raons familiars o de salut. Properament esperem que tornin a venir, i actualment som deu dansaires.
 
— On assageu i cada quan ho feu?
 
— Assagem a la sala petita del Sindicat. Normalment ens trobem a la tarda i vespre de cada dijous. Si convé també ens trobem algun altre dia. Aquest mes de maig ens vam estar trobant també els dimarts.
 
— Ballar, i a més a certa edat, diuen que és molt saludable: què en penses, tu?
 
— Doncs sí, per a mi és ben cert. És saludable tant a nivell físic com a nivell mental. Fas exercici, tonifiques el cos, aprens moviments. Has de coordinar i has de superar petits reptes cada dia per poder assolir les danses. A més a més, la relació entre nosaltres és molt bona, ens ajudem molt. És un món totalment nou per a mi i hi vaig força perduda, però els estic molt agraïda.
 
— Finalment, i canviant de tema, ens podries dir en què consisteix el treball que feu a la Biblioteca?
 
— Sí, a la Biblioteca hi dedico una hora setmanal com a voluntària. Allà faig la lectura amb un alumne de 4t de Primària. Aquest curs comparteixo les lectures amb en Marc. És una activitat que també es fa en altres biblioteques. La iniciativa de l’acció la va prendre la Fundació Bofill per millorar l’agilitat i la comprensió lectora en alumnes de 4t de Primària. Per poder portar a terme l’activitat hi participen les biblioteques de la Diputació i les escoles. L’Ana Pérez Hidalgo, la bibliotecària, coordina totes les persones que hi intervenim (mestres, famílies i voluntaris).
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Montserrat Calvet