diumenge, 29 de novembre de 2020

Les obres a la Resclosa dels Manresans

Continuem amb el reportatge fotogràfic d'Alfred Selgas sobre les obres a la Resclosa dels Manresans. Fotos del dia 28 de novembre, en què l'escullera o mur de contenció ja protegeix mitja resclosa, per la qual no baixa gens d'aigua.










El dia 16 de novembre van començar les obres de reparació que l’Ajuntament de Manresa i el Parc de la Séquia tenien previst de fer a la Resclosa dels Manresans, afectada pel temporal Glòria, obres que van generar controvèrsia i preocupació en ambients ecologistes i a nivell de poble, com hem anat informant en butlletins anteriors. 

Al Sarment de novembre s’informa també de l’acord de l’Ajuntament, pres per unanimitat, de subratllar la importància d’aquest espai natural per al poble i demanar als promotors de l’obra que vetllin perquè l’impacte de les actuacions sobre la biodiversitat de l’entorn territorial sigui la menor possible. Confiem que així sigui. 

El diari Regió7 informava el 17 de novembre de l'inici de les obres. De moment s'està actuant per obrir un camí d'accés per la riba esquerra, d'uns 600 metres de llarg. Després també s'obrirà un camí a la riba dreta, passant pel mig del bosc de ribera, amb el compromís que "l'impacte ecològic sigui el mínim". D'aquesta manera es podran posar pedres d'entre 35 i 800 quilos a la llera del riu, a fi de mantenir eixuta la part de la resclosa en què es treballi en cada moment. També es col·locarà una canonada que porti l'aigua del riu cap a la Séquia per tal que no s'interrompi el subministrament. 

En aquest reportatge fotogràfic d'Alfred Selgas anirem donant testimoni gràfic del desenvolupament de les obres. 

Sarment 
Fotos: Alfred Selgas

Fotos del dia 20 de novembre:











Fotos del dia 16 de novembre: 






Diego Aguado, el treball de la fusta com un art

ENTREVISTA

A les acaballes de la tardor, obrim avui una nova finestra i l’aire ens permet tenir aquesta amable xerrada amb un artista de la fusta; un home treballador, dels que han necessitat i encara necessiten, avui i sempre, els pobles treballadors com la nostra Catalunya. “Un poble troba la seva pau amb l’esforç col·lectiu”.

“Agraït a un temps que, malgrat les dificultats que hi havia després de viure uns temps difícils per culpa d’una societat incivil, avui dono gràcies de poder-ho explicar”.

Diego Aguado Martínez va néixer a Almendricos (Múrcia) el 21 de maig del 1938. Mai no va poder anar a l’escola, i amb 6 anys es va posar a treballar, concretament guardant vaques. Quan va arribar a Catalunya, amb 8 anys, va continuar treballant a cases de pagès, també guardant vaques. Anys més tard, amb una colla de gent, ningú dels quals havia anat a l’escola, van anar a Manresa, on tan sols els van demanar si sabien escriure el seu nom i llegir una mica i els van donar el certificat d’estudis primaris.

Com a hobbies, a Aguado li agrada molt sortir a caminar. Del cinema li encanten els westerns i, pel que fa als esports, és fan de les curses de motos i bicicletes. També ha viatjat gairebé per tot Catalunya, per Espanya a les Illes Balears, Galícia, Astúries, Extremadura i Andalusia, i a l’estranger a Portugal, el sud de França, Suïssa i Àustria.

— Hem sabut del vostre treball amb la fusta, com va començar tot?

— Bé, quan tenia uns 50 anys vaig tenir un ictus i em vaig jubilar. Va ser llavors quan vaig intentar trobar alguna cosa per passar l’estona i, voltant per les fires, vaig veure artesans que treballaven la fusta i que feien culleres, forquilles, etc., i em va cridar molt l’atenció. Així que ja fa més de 30 anys que m’hi dedico.

— El vostre treball es podria catalogar d’autodidacte?

— Doncs sí, ho he anant fent tot sol, sense tenir cap mestre.

— Hi ha hagut algun precedent a la vostra família?

— Bé, no ben bé, tot i que el meu pare feia cadires.

— Com aconseguiu la matèria primera i quantes hores hi dediqueu?

— La fusta l’aconsegueixo anant al bosc a buscar troncs, llavors els tallo i així vaig treballant. Pel que fa a la dedicació, no tinc un horari definit: quan estic avorrit vaig al garatge i m’hi poso una estona.

— Quines són les eines que empreu per treballar la fusta en el vostre art?

— Doncs primer de tot faig servir la destral, i llavors la serra, la llima, l’enformador i el paper de vidre.

Josep Gudayol i Puig

Fotos: Arxiu Diego Aguado 


Un apunt d’ecologia i estalvi

 OPINIÓ

A l’hora d’intentar fer un apunt informatiu sobre el canvi d’enllumenat, no recordo si era un dilluns o un dimarts del passat mes d’octubre, sí que recordo que era sobre les vuit hores del matí quan, com gairebé cada matí, venint de recollir el diari de la llibreria Els Colors, al carrer Sant Domènec vaig topar-me amb un parell de grues; a un operari de les quals vaig demanar informació de caire periodístic, dient-los: “Bon dia, perdoneu, quina actuació teniu encomanada?”

L’home, molt correctament, em va agrair la pregunta i em va assabentar que es disposaven a fer el canvi de l’enllumenat públic, i recordo que jo li vaig dir que quina sort, que guanyaríem en ecologia; i ell també em va dir que en economia també hi guanyaríem, és a dir, en estalvi.

Passat aquell dia, he comprovat in situ que hem millorat molt incorporant un enllumenat de leds, i –és una impressió meva, o sigui que no en tinc informació oficial– durant les hores nocturnes el nostre enllumenat nou té la capacitat d’autoregular-se i, naturalment, estalviar més.

Posteriorment, fa uns dies que haureu rebut el full informatiu de l’Ajuntament, el qual entre altra informació, corrobora aquest canvi de llums d’alguns carrers.

Josep Gudayol i Puig

Repte núm. 55

 

En Tramulles és un noi una mica eixelebrat que ha decidit disfressar-se usant únicament quatre draps. Tots quatre draps tenen les mateixes mides i són de colors diferents: groc, blau, vermell i verd. La disfressa consisteix en un drap al cap en forma de turbant, un altre al cap com un tapaboques, un altre a l'esquena com una capa i el darrer al pubis com una faldilla. Amb aquestes condicions, de quantes maneres diferents es pot disfressar?

 

Salut i lògica.

 

Roc Carulla

Resposta al Repte núm. 54: 9h 32' 43''

Meteorologia - Octubre 2020

















Octubre de 2020 
Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           

13,3

Mitjana (min.+ màx.)       

14,6

Mitjana de mínimes      

5,9

Mitjana de màximes     

23,3

Mínima (dia 16)

-0,9

Màxima (dia 30)

30,2

Mín. més alta (dia 10)

15,3

Màx. més baixa (dia 14)

16,9

 
Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 3)

36,7

Velocitat mitjana             

6,1

Recorregut del vent  (en km)

4.523,5

 
Pressió (hPa)

Màxima (dia 29)

1.018,6

Mínima  (dia 2)                  

981,3

 
La pluja (litres/m2)

Dia 2

21,9

Dia 10

2,0

Dia 14

7,7

Dia 22

6,1

Total

37,7


Francesc Camprubí
 

En la Pasqua de Pere Casaldàliga

BALSARENY AVUI


En la Pasqua de Pere Casaldàliga

[‘Araguaia’: carta núm. 96, setembre de 2020]

Com sempre que rebo les cartes de l’Associació Araguaia amb el Bisbe Pere Casaldàliga em plau, fa molts anys que ho faig, de resumir algunes parts de la carta número 96.

Com bé sabeu el nostre estimat bisbe Pere Casaldàliga va morir el passat 8 d’agost de 2020. Ara descansa al cementiri Karajà, a São Félix do Araguaia, com ell volia.

D’ençà de la seva mort s’han rebut innombrables mostres de condol i agraïment per la vida d’en Pere. En aquesta carta fan arribar alguns escrits publicats en diversos mitjans i el seu homenatge com Associació.

Josep Gudayol i Puig

 

Homenatge de l’Associació Araguaia

“De vius i ressuscitats” sempre va ser el teu lema.

I ara la resurrecció ja t’abraça plenament, i com ens crema el teu escalf il·luminant la nostra tristor i plor!

Caminarem junts teixint camí bri a bri, compartirem la teva paraula i poema i –encara que avui una part de nosaltres mori– també ens cenyeix l’esperança que tu vetllaràs les nostres Utopies i somnis i consagraràs aquest temps d’espera vivint profundament entre nosaltres.

Gràcies per la teva vida. Estimat Pere, amic, germà i mestre.

Maritxu, Associació Araguaia

 

Ressons als mes de la Pasqua d’en Pere

Avui ja fa un mes que el tiet Pere ha mort. No ha estat una mort violenta ni sobtada, com potser ell havia imaginat, però no per això deixa de ser trista. Un sentiment de tristesa, orfandat que, a mesura que passen els dies i ja amb una mica més de tranquil·litat, després d’uns dies intensos: de preocupació primer, i de missatges i homenatges després, es fa potser cada cop més present. I alhora també es fa cada cop més present un sentiment d’alegria, de gratitud, perquè, com diu el bon amic David Fernández, “el miracle és que hagi viscut” i que nosaltres haguem pogut seguir i en alguna mesura acompanyar aquesta vida tan radical, coherent i plena.

Tant a nivell individual com de l’Associació Araguaia amb el bisbe Pere Casaldàliga, sento que ara ens veiem amb la responsabilitat i el compromís de continuar donant suport a les causes, que es queden i que són més vives que mai. Amb la certesa que ell continua sent la llum que tots necessitem en la nostra “caminada” amb esperança.

Glòria Casaldàliga 

 

dissabte, 21 de novembre de 2020

La plaça Pere Casaldàliga i la biodiversitat

PLENS D’INTERÈS


El Ple municipal del passat 1 d’octubre de 2020, entre altres temes, va tractar del canvi de nom de la plaça Montserrat i de les obres a la Resclosa dels Manresans. N’oferim un resum:

Canvi de nom de la plaça Montserrat

Es va debatre la proposta del grup Suma de canviar el nom de l’actual plaça Montserrat pel de plaça Pere Casaldàliga, en reconeixement públic de la seva trajectòria vital en defensa d’unes causes que lluiten contra la injustícia social. L’alcaldessa, Noèlia Ramírez, va argumentar que l’indret ja es coneix popularment per aquest nom. I va explicar el procediment a seguir, indicant que això era tan sols l’inici de l’expedient. El regidor Isidre Viu va dir que el seu grup veia bé que es facin homenatges a Pere Casaldàliga, però consideraven que la forma en què s’havia fet, amb pressa i sense consensuar-ho amb la família ni amb la comissió del Pere Casaldàliga, no era la més adequada. El grup d’ERC, va dir, no està en contra del canvi de nom, però els semblava precipitat, i que no s’havia valorat, possiblement, el que calia valorar, ni s’ha fet cap consulta popular, que consideren aconsellable en aquests casos. També va observar que no hi ha gaires carrers que portin un nom de dona, i que estaria bé tenir-ho en compte i corregir-ho en el futur per a nous carrers.

L’alcaldessa va respondre que han recollit molts inputs favorables a aquesta proposta per part de persones de la població; que en definitiva el nom ja és el que es fa servir popularment pel fet d’haver-hi el monòlit en honor del bisbe Pere, i que ara tan sols s’ha iniciat l’expedient i ja es veurà si s’acaba aprovant. D’altra banda va indicar que es reuneixen sovint amb la Comissió i que també en parlaran amb la família. Pel que fa als noms de dona, va dir que el nom de plaça Montserrat fa referència a la muntanya, no pas al nom femení; i que hi ha altres carrers amb noms femenins, tot i no ser de dona; tot i així, va afegir, en casos de nous carrers es pot tenir en compte. El dictamen va ser aprovat amb sis vots a favor del grup de Suma Balsareny, i 5 abstencions del grup d’ERC.

Moció sobre les obres a la Resclosa dels Manresans

L’alcaldessa, Noèlia Ramírez, va llegir una moció del grup Suma sobre la necessitat de minimitzar l’impacte sobre la biodiversitat del territori de les obres de reparació pels danys causats pel temporal Glòria a la Resclosa dels Manresans. Va explicar que, tot i que de moment encara no s’havia presentat cap sol·licitud de llicència per part de l’Ajuntament de Manresa per fer l’obra, consideraven adient adoptar aquests acords.

La moció proposava posar de manifest la importància d’aquest indret per a l’Ajuntament de Balsareny i per als ciutadans; exigir al Parc de la Sèquia i a l’Ajuntament de Manresa que vetllin perquè l’afectació de l’obra sobre la biodiversitat territorial sigui la menor possible; demanar que es faci un seguiment exhaustiu de l’obra i vetllar perquè un cop hagi conclòs l’obra les actuacions temporals recuperin l’estat inicial; i traslladar els acords al Parc de la Sèquia, a Aigües de Manresa, a l’Ajuntament de Manresa, a l’ACA i al Departament de Medi Ambient.

El regidor Isidre Viu va exposar que el seu grup es va informar de l’obra, i que  entenien la seva necessitat i la veien bé; però que, òbviament, s’ha de fer bé i amb respecte per l’entorn. La moció va ser aprovada per unanimitat.

Taxes, pressupost i altres qüestions

Entre altres temes, el Ple va aprovar per unanimitat un conveni amb la Mancomunitat del Cardener per implantar un cens genètic caní; i es van aprovar, amb 6 vots a favor i 5 abstencions, diverses modificacions de les ordenances fiscals. Es va debatre una modificació del pressupost, que incloïa, entre altres, l’adequació del camp de futbol i entorn, i una pista de pàdel al barri de Cal Nosa; es va aprovar amb 6 vots a favor i 5 en contra, ja que el grup d’ERC, tot i estar d’acord que es millori l’equipament del camp de futbol, no veia bé que l’import, prop de mig milió d’euros, es fes a càrrec del romanent de tresoreria, sinó que calia haver esperat a obtenir altres recursos, com ara alguna subvenció. Es va donar compte de contractacions de personal, i de l’aprovació del projecte de millora energètica de l’enllumenat públic de Balsareny. I es va aprovar per unanimitat una moció del grup d’ERC de rebuig a la inhabilitació del President de la Generalitat de Catalunya.

En els precs i preguntes, entre altres qüestions, el grup d’ERC va preguntar si es tenia constància d’un important moviment de terres a l’obaga del Cortès. L’alcaldessa va respondre que sí, i que tot i que l’Ajuntament no té la competència, ja que hi ha un pla tècnic de gestió forestal aprovat, es va comunicar tant al Departament d’Agricultura de la Generalitat com a la propietat; i que ha estat aquesta darrera qui ha comunicat que preparen els terrenys per destinar-los a pastura.

Per a conèixer amb tot detall aquests temes i altres tractats en aquest Ple municipal, així com en Plens anteriors, recordeu que les actes es poden consultar al web de l’Ajuntament de Balsareny.

Sarment