Nadal s'acosta! La Comissió de Reis prepara la màgia i cerca nous voluntaris

 

Estimats veïns i veïnes,
 
Des de la Comissió de Reis us enviem una salutació molt especial. Amb l'arribada del fred i els primers llums als carrers, ja tenim el cor i les mans plenes d'il·lusió preparant la festa més màgica de l'any: l'arribada de Ses Majestats els Reis Mags d'Orient!
 
Volem que aquest Nadal torni a ser inoblidable al nostre municipi, i és per això que estem treballant amb moltes ganes en la gran cita del 5 de gener. Aquest any, la nostra tradicional Cavalcada de Reis, que engegarà com sempre a les 6 de la tarda, inclourà una important i il·lusionant novetat que estem coent a foc lent. Un secret que us avancem: serà un detall que farà brillar encara més els ulls dels més petits... i dels grans! Estigueu ben atents!
 
Abans de la gran nit: Visita del Príncep Assuan
 
Però la màgia començarà abans! Us convidem a donar la benvinguda al fidel emissari de Melcior, Gaspar i Baltasar: el Príncep Assuan.

Tots els nens i nenes, i les famílies que vulguin acompanyar-los, el podran saludar i lliurar-li les seves cartes plenes de desitjos.

• Quan? Divendres, 20 de desembre
• On? A la Sala Sindicat
• Hora? A partir de les 6 de la tarda. Una estoneta abans, el Príncep anirà al Casal Verge de Montserrat a buscar les cartes dels avis i tornarà cap al Sindicat. A partir de les 6 el trobareu a la Sala Sindicat.
  

Serà una oportunitat preciosa per impregnar-nos de l'esperit reial abans que els patges comencin a treballar sense descans.
 
Ajuda’ns a fer màgia! La Comissió us necessita!
 
Finalment, i amb el cor a la mà, us volem fer una crida important. La Comissió de Reis és el motor que fa possible tota aquesta fantasia, però en aquests moments som un grup de persones molt reduït. Estem convençuts que al nostre poble hi ha molta energia i talent amagat, amb ganes de fer coses.
 
Necessitem una renovació i ampliació de la Comissió! Us animem, si us plau, a sumar-vos a la nostra tasca. Només amb més mans i idees podrem assegurar una Cavalcada de Reis tan lluïda, segura i espectacular com la que la nostra gent es mereix. L'alegria que es rep a canvi no té preu!
 
Si teniu ganes d'implicar-vos-hi, d'aportar el vostre granet de sorra a la il·lusió col·lectiva i de viure un Nadal des de dins, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del compte d’Instagram @reisdebalsareny o bé al correu reisdebalsareny@gmail.com .
 
Us esperem amb els braços oberts per fer junts la millor festa de Reis!
 
Visca Nadal i visquin els Reis d’Orient!
 
La Comissió de Reis
Foto: Jordi Sarri, gener 2025

Unió Esportiva Balsareny: Presentació dels equips

 

Reportatge fotogràfic de Jordi Vilanova sobre l'acte de presentació dels diferents equips de la Unió Esportiva Balsareny per a la temporada 2025-26.

Cada dia és el dia

PARLEM-NE

Comences a escriure sobre feminisme? Ah, doncs al novembre parlaràs del 25N, oi?
 
El meu cervell va entrar en curtcircuit al sentir això: tants i tants temes que rodaven pel meu cap i que cremaven al meu pit, i el tema era “el 25N”.
 
Però bé, no ens enganyarem: aquestes dates assenyalades amb noms de dies que algú ha volgut posar, serveixen, si més no, per donar visibilitat.
 
Doncs ja que socialment així es reconeix, aprofitaré l’excusa per, en primer lloc, explicar en què consisteix el 25N, però més important encara, per fer pedagogia sobre per què el tema és important cada dia.
 
Tal com explica el Ministeri d’Educació en el web del Govern espanyol, cada 25 de novembre (25N) se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona, per denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones a tot el món i reclamar polítiques per a la seva eradicació.
 
La Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mitjans de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, defineix en l’article 1.1 la violència de gènere com aquella que “com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre elles per parts dels qui són o hagin estat les seves parelles o hagin tingut un vincle de relació similar d’afectivitat, tot i no haver-hi convivència”, i afegeix que “comprèn tot acte de violència psicològica i física, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat”.
 
Bé, aquestes definicions són només per posar-nos en context i per expressar-nos en termes rigorosos i legals, i fer palès que no és un tema d’estar per casa ni trivial.
 
Abans de donar dades, que és el que s’espera quan es parla d’aquests temes, no fos cas que les dones ens inventéssim alguna cosa en perjudici dels homes, voldria aclarir un concepte molt important: el maltractador no és el monstre que ens han fet pensar que ens trobem pel carrer una nit fosca i freda, que figura com a ésser demoníac, que t’enganxa desprevinguda i sense previ avís; o bé, aquests casos existeixen, però són la minoria, ja que, pareu atenció:
 
El 80% dels agressors sexuals (homes, és clar) són propers i coneguts per la víctima i no presenten antecedents penals: parelles, exparelles, pares, familiars, amics i homes de cercles freqüents. Això agreuja l’espant que el tema ens hauria de causar i fer-nos revisar la mirada, posant-la a la vora i abandonant el concepte que la violència masclista és allò que ve de lluny i que passa només anecdòticament (estudi fet a nivell nacional per la Universitat de València, la de Jaén, la Complutense i la Carles III de Madrid).
 
Només posaré les dades més greus, perquè fer un buidatge de tants números com hi ha publicats seria una feina feixuga i dolorosa: les xifres fan feredat. Primer de tot, coneguem una definició important: un feminicidi és l’assassinat d’una dona a mans d’un home per masclisme o misogínia (odi cap a les dones), un crim deliberat per raons de gènere o la inducció al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella (definició de l’Institut d’Estudis Catalans).
 
En el que portem d’any 2025, es registren un total de 75 feminicidis a Espanya, és a dir, gairebé 2 morts per violència masclista cada setmana. D’aquests, 36 assassinats han estat a mans de la parella o exparella. 19 a mans de fills o altres familiars. 6 a mans d’amistats, coneguts propers o desconeguts. Un, a mans d’un consumidor de prostitució. Un, induït per un maltractador. Dos infants assassinats, un per l’exparella de la mare i un altre a mans del seu propi pare. Un assassinat masclista produït per un menor d’edat. I un menor baró assassinat pel seu pare exercint violència vicària, és a dir, amb l’objectiu de produir dany psicològic a la mare (dades extretes del Ministeri d’Igualtat, Delegació del Govern espanyol contra la Violència de Gènere, i de feminicidio.net)

 
Sí: el masclisme mata. I no ens cansarem de cridar-ho als quatre vents. Tant de bo d’aquí a final d’any no haguem de sumar víctimes. I no cal afegir dades d’anys anteriors perquè estan exactament en la mateixa línia. Remarcar que les xifres donades són només de morts; no es menciona el registre d’agressions sexuals  ni d’assetjaments de tot tipus denunciats.
 
Aquestes dades són només la punta de l’iceberg. Imagineu tot el que hi ha a sota, tot el que no es denuncia ni surt a la llum, allò que passa desapercebut, que se’ns fa creure que és una exageració o una bogeria de les dones. Tota la violència psicològica, emocional, vicària, obstètrica, de vulneració de drets, sexual, reproductiva, econòmica, etc. Totes les mencionades són tipus de violència cap a la dona definides a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
 
Tot i així, encara hi ha qui nega la violència masclista. Tal com revelava 3catInfo el passat 4 de novembre: 1 de cada 3 joves afirmen que la violència masclista és un invent i que hi ha desigualtat en perjudici dels homes. Una tercera part! El 30%! Esfereïdor. A més, 6 de cada 10 joves considera el feminisme un problema, ja que, diuen, perjudica les relacions entre homes i dones. Quanta feina queda per fer...
 
En fi, només cal afegir-hi els arguments populistes sobre denúncies falses, perquè és clar, si ets un home, pobret meu, vigila perquè encara et caurà una denúncia falsa. Però tranquils, que també tenim dades sobre aquest tema: les denúncies falses per violència masclista representen un ínfim 0,0084% del total, és a dir 0,0084 denúncies de cada 100 (dada extreta de RTVE). Així doncs, com va dir Marc Giró al seu programa de RTVE el passat setembre en clau d’humor: “tens més números que et toqui la loteria o t’atropelli un camió que no pas que et caigui una denúncia falsa per violència de gènere; ja és tenir mala sort, amic”.
 
Ja per acabar, i esperant haver-vos regirat una mica, només em queda alertar del perillós anomenat pinkwashing (“rentat de cara de color rosa”). Es tracta de la imatge que empreses, entitats, institucions, etc., mostren en jornades com el 25N o el 8M, omplint-se la boca de discursets feministes i progressistes, però que exerceixen misogínia, rols de gènere i masclisme la resta de l’any. Compte! També es dona en persones individuals. En tots dos casos: ull viu, noies!
 
Nois, homes, senyors: si tot això acabés, si pareu amb tot això, no hauríem de celebrar el 25N, i cap dia hauria de ser “el dia”.
 
Canals d’atenció a la violència masclista:
900 900 120 – Telèfon gratuït, confidencial i funciona 24h tots els dies de l’any.
016 – WhatsApp i trucades. Gratuït i no es mostra en la factura telefònica.
900900120@gencat.cat – correu electrònic.
Demana ajuda, no ho dubtis.
 
Laia Gonzalez Pujades

Deu anys de Marxa Nòrdica

 
Aquest novembre s’han complert deu anys de les caminades de marxa nòrdica (abans es deien “a cent cap als 100”) per a persones grans, que organitza la Diputació de Barcelona amb la col·laboració dels diferents ajuntaments de la demarcació, més entitats dels diferents pobles. En el nostre cas, és el Centre Excursionista de Balsareny, junt  amb l’Ajuntament del nostre poble, que hi posa l’autocar per als desplaçaments. Durant aquest decenni hi ha hagut diferents consistoris, i cal agrair a tots la seva implicació entusiasta en aquestes sortides de natura i salut.
 
En cada cicle de caminades s’agrupen quatre municipis, diferents cada temporada, de manera que en aquesta dècada —amb un any de pausa obligada per la pandèmia— la gent de Balsareny ha fet coneixença amb caminants d’una trentena de poblacions diferents; i si nosaltres hem anat a passejar per totes, coneixent els seus indrets més escaients, també tots aquests pobles han vingut a recórrer els nostres camins; i val a dir que tothom n’ha quedat sempre ben content i satisfet, perquè l’itinerari del riu i de la síquia és molt bonic i agradable. Després es sol fer un dinar conjunt —cadascú se’l porta— i acabar-ho amb música, balls o exercicis gimnàstics, segons el lloc.
 
Des del 2016 hem pogut conèixer els paisatges de Collserola, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, el Parc del Garraf i el Montnegre; Badia del Vallès, el Prat de Llobregat i Centelles; l’Hospitalet de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i Lliçà d’Amunt; les Franqueses del Vallès, Puig-reig i Sabadell; Molins de Rei, Vilanova i la Geltrú i Cardedeu; Sant Pere de Riudebitlles, Pineda de Mar i Castellbell i el Vilar; Alella, Subirats i Navarcles; Santa Perpètua de Mogoda, Arenys de Munt i Prats de Lluçanès. Aquesta temporada ja hem començat amb la passejada per Balsareny el dia 12 de novembre, amb 170 caminants, 40 dels quals balsarenyencs; i després anirem a Begues, Corbera i Collbató. Que per molts anys puguem anar gaudint d’aquesta iniciativa ja ben consolidada com una tradició.
 
Text i fotos: Alfred Selgas