Lola i Jaume: 60 anys de matrimoni

 

El dia 29 de juny, Sant Pere, en Jaume Artigas i la Lola García van celebrar els 60 anys de casats. Anys bons i no tan bons,  com la majoria de matrimonis que arriben a aquesta celebració. 

El pare del Jaume, el Salvador, va morir que el  Jaume tenia 11 anys, i com que la seva mare, l’Antònia, no tenia recursos per mantenir dos nens, ell, que era el gran, va anar a treballar de carboner i posteriorment a guardar vaques a Pinós durant un parell d’anys. Als 15 anys va aprendre l'ofici de paleta amb el seu tiet Joan, el de cal Piano, treballant més tard per a altres constructors a Berga i Platja d’Aro. De jove era una persona molt activa i participativa, ajudava els Traginers, ballava els bastons i seguia totes les festes majors de la contrada. 

Quan tenia 19 anys, la Lola va sortir de Tabernas, un poble d'Almeria, amb el seu avi camí de França, on anava a visitar un tiet que estava a l'exili, però les autoritats franquistes no els van deixar passar la frontera. Mentre esperaven per arreglar papers, es van dirigir a Balsareny, el poble on tenia el seu tiet Joan Espinosa: ella havia après a fer de modista al seu poble natal i aquí a Balsareny va ser llogada pel sastre Llorenç Planes. 

Un dia el seu avi li va dir que havien de tornar al poble amb els seus pares i la seva germana, però ella s’hi va negar, dient-li que aquí havia trobat gent que l´havia acollit molt bé, que s’hi trobava molt a gust i que es volia quedar. Mesos més tard, la seva germana Maria, i els seus pares, Eduardo i Maria, també s'instal·laven a Balsareny. 

El Jaume estava fent la mili a la Seu d’Urgell i en un permís es va fixar en la Lola, però aquesta sempre estava acompanyada de les seves amigues i era difícil parlar-hi. Tot i això, amb la insistència i l'humor que el caracteritza, va aconseguir conèixer-la, es van enamorar i es van prometre. 

Es van casar a l’església de Santa Maria de Balsareny i va oficiar la cerimònia mossèn Leandre Picas; els seu padrins van ser el Joan Alsina i en Rafael Guirado i van celebrar el convit a Cal Boter. 

Van tenir una vida senzilla: la Lola cuidant la casa i fent feines de modista (pràcticament tota la roba de la família la feia ella) i el Jaume treballant de paleta. Ell va tirar endavant una petita empresa de construcció, que encara avui continua a les mans del seu fill gran, l’Abel. Dels altres dos fills, el David, el mitjà, fa de professor a la Universitat, i el petit, el Noel, treballa com a directiu a Agbar. 

Han passat uns anys molt feliços, el Jaume superant les contínues crisis de la construcció, i la Lola dedicada als seus fills. Han posat el seu granet de sorra per fer de Balsareny un poble millor, col·laborant i participant en tots els esdeveniments i associacions que han pogut, com ara la  junta del Club Natació, l'AMPA de l’Escola, el Rebost del Traginer i la Coral Sant Esteve. I així, a poc a poc, com qui no se n’adona, han arribat als 60 anys de casats. 

Text i fotos: Família Artigas Garcia
 

Biblioteca Pere Casaldàliga i Escola Guillem... Gran tàndem!

La pandèmia ha fet que durant curs 2020-2021 no s’hagin pogut dur a terme totes les col·laboracions i activitats que engloben el programa de col·laboració entre la biblioteca i l’escola. Evidentment, el tancament de serveis generals i, posteriorment, el fet que a la biblioteca no ha pogut reactivar les activitats presencials en compliment de les exigències del ProciCat, ha afectat negativament en el desplegament total del programa. 

Una de les col·laboracions que no hem pogut dur a terme, cosa que ens sap molt greu, és el programa LECXIT, que feia dos cursos que havíem iniciat i en què estàvem en fase de consolidació. Tots  els agents implicats (escola, biblioteca, famílies, infants, voluntaris i Fundació Bofill) valorem molt positivament aquest programa, ja que s’ha comprovat que els infants participants han millorat notablement la seva comprensió lectora, cosa que beneficia la seva autoestima.

Igualment, posem en valor la xarxa de complicitats que es crea entre totes les persones que hi col·laboren, especialment, entre l’infant i el seu voluntari/ària.

Les visites escolars a la Biblioteca també s’han vist afectades, ja que només ens van poder fer les de cicle superior. Igualment, no hem repartit les maletes viatgeres.

Malgrat aquesta situació, la col·laboració Biblioteca-Escola s’ha mantingut i hem pogut dur a termes activitats molt interessants. Són aquestes:

Visites escolars amb els alumnes de cicle superior (1r. Trimestre). Amb la resta no vam poder fer cap visita escolar a la Biblioteca.

Bibliolab ‘Puntxa, entinta i estampa’ el 21 d’octubre (a l’Escola).

Bibliolab ‘La fàbrica d’històries’ el 26 d’octubre (a l’Escola). 

 

Espectacle ‘Faules de la Fontaine’ a l’escola el 6 de novembre (a l’Escola). Activitat a càrrec de Núria Cabrera, emmarcada dins de l’Any Josep Carner.

Vam participar en el Sant Jordi virtual de l’Escola, explicant el conte ‘Set ratolins cecs’.

 

Vam promocionar amb l’Escola ‘Recomana un conte/llibre’ on els nens es van fer arribar vídeos o fotografies amb les seves recomanacions, que vam compartir a través de les xarxes socials en temps de confinament per celebrar el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (2 d’abril).

Espectacle: Li deien Kalòpsia:  ‘Descobrim la Unió Europea des de l’espai exterior’ a càrrec de Món-Mas el 13 de maig, adreçat als alumnes de 4t. Es va realitzar a la Biblioteca. Activitat relacionada amb el Dia d’Europa.

Laboratori de lectura ‘Què en fas, d’una idea? (a l’Escola). Se n’han fet 4 sessions adreçades a cicle inicial i cicle mitjà.

Activitat d’animació lectora presentat novetats de cara a fomentar la lectura durant l’estiu (a l’escola). Es va fer una sessió des de 1r fins a 6è.

 

Des de la Biblioteca Pere Casaldàliga fem una valoració molt positiva de totes els activitats que hem pogut dur a terme i, sobretot, de la bona entesa amb l’equip directiu de l’escola i de tots els mestres. El grau de complicitat amb els infants actualment és molt alt i quan anem a fer qualsevol activitat ens acullen amb molt entusiasme. Volem destacar la darrera activitat de presentació de novetats per a l’estiu, ja que, sent molt senzilla, va consistir en unes sessions dinàmiques i participatives on totes les parts vam gaudir molt. Aquest fet es va traduir en un increment de visites dels nens/es a la biblioteca per agafar en préstec els llibres que vam presentar.

Confiem que aquest proper curs 2021-2022 podrem reactivar les visites escolars, les maletes viatgeres i el programa LECXIT, així com visites esporàdiques per veure i treballar una exposició, una temàtica, participar en un laboratori de lectura... com hem fet regularment fins ara. Si no és possible fer-ho a la Biblioteca, caldrà plantejar-nos de continuar fent-ho a l’Escola.

La Biblioteca no tanca per vacances

Sapigueu que la Biblioteca estarà oberta durant tot l’estiu en aquest horari:

Veniu a visitar-nos, que tenim lectures per a tots els gustos!

Text i fotos: Ana Pérez Hidalgo

 

Laura Bonet, presidenta del Casino

ENTREVISTA
 

Som al juliol-agost i aquesta finestra oberta continua aquest contacte permanent amb els nostres amics lectors seguint unes pautes que quedaran a la història del nostre poble. Som poble i com a poble dediquem mensualment una pública opinió de les diferents persones que integren Balsareny.
 
Avui ens plau tenir una petita xerradeta amb la Laura Bonet, actual presidenta del Casino. Interessant entrevista, en la qual no trobo resposta sobre un quadre que omplia d’història i commemorava uns valors d’uns homes que varen se capaços de recuperar el que avui és una entitat local més que centenària.
 
Laura Bonet Simon, balsarenyenca nascuda el 26 de juny de 1978, va estudiar l’EGB a l’Escola Guillem de Balsareny i actualment treballa en una empresa de transports. Pel que fa a les seves aficions, li agrada llegir, sobre tot novel·la fantàstica: «L’últim llibre que he llegit és La historia interminable, de Michael Ende, degut a l’aniversari dels 40 anys del llibre». En el temps de lleure li agrada sobretot el cinema, i esporàdicament és oient de RAC1. També ha viatjat, sobretot per treball i també per oci, a diferents indrets d’Europa, a països com França, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Anglaterra, Escòcia, Irlanda...
 
— Com va anar tot això d’accedir a la presidència del Centre Instructiu i Recreatiu “Casino”?
 
— L’any 2018 se’ns va informar als socis que es volia canviar la junta. Des d’un sector més jove i amb noves idees es considerava que al Casino l’espai estava mal aprofitat i que no s’hi feien actes; per això es va decidir aprofitar l’oportunitat i entrar a formar part de la junta per intentar reactivar aquests espais en desús i promoure-hi activitats amb una nova mentalitat, per tal d’aprofitar el potencial del centre, tal com enteníem que s’havia de fer. Quan vam entrar a formar part de la junta, hi havia una sèrie de problemes que s'havien de solucionar; per això, l’antic president, Lluís Mas, va decidir continuar durant mig any més per tal de solucionar-los, fins al maig de 2019, quan va presentar la seva renúncia. En aquest context, per tal de canviar les coses i fer-les d’una manera diferent, la junta va decidir apostar perquè una dona fos presidenta, la primera presidenta de la història del Casino. Així, es va proposar el meu nom, i posteriorment el nomenament es va aprovar i oficialitzar en una junta de socis.
 
— Tens algun precedent (familiar o bé amic) al Centre?
 
— Anteriorment, el meu tiet Francesc Bonet era membre de la junta del Casino. Jo també n’era sòcia, i a més, també coneixia algunes altres persones que n’eren sòcies.
 
— Quant fa que va quedar constituïda la nova junta que presideixes?
 
— A l’assemblea de socis de juny de 2019 va ser quan l’actual junta va quedar oficialment constituïda.
 
— De la neteja que es va fer al local cafeteria, on va anar a parar tot el material retirat?
 
— A l’octubre del 2019 es va rescindir el contracte a l’antiga llogatera del local cafeteria i, en un context de repensar els espais i usos del Casino, es va decidir que abans de tornar a llogar l’espai s’hi havia de fer una neteja exhaustiva per tal de donar-li una nova imatge i nous equipaments, ja que l’espai estava força antiquat. També es va acordar fer una neteja general dels espais, conservant tot allò que podia ser reutilitzat o re-ubicat. En la neteja i reforma del bar es va retirar absolutament tot i es va pujar al pis de dalt degut a les reformes que s’havien de fer, retirant també les vitrines i col·locant-les al pis superior, ja que era el lloc on es volia destinar un nou espai per ubicar-ho. La Penya Barcelonista, que també fa ús de l’espai, es va emportar tot el seu material, excepte el projector, que ens el van deixar. En general, durant la neteja es va trobar molt material de tots els anys d’història, sobretot al teatre, com la màquina de cinema, i tot allò reutilitzable està classificat i conservat a les dependències del Casino. Val a dir que durant tot aquest procés de neteja es va fer una crida pública prèvia als socis perquè qui volgués fer-ho pogués venir a ajudar a fer aquesta neteja, que va durar tot un cap de setmana.
 
— El Centre Instructiu i Recreatiu és l’entitat balsarenyenca més que centenària. Es pensa fer quelcom per explicar a les nostres joves generacions tots aquells valors polítics, socials i culturals que van arribar haver de fer aquells homes capaços de recuperar-los?
 
— Dins les diverses seccions del Casino tenim una comissió concreta encarregada de la memòria històrica del centre, i com que aquest any celebrarem el 130è aniversari, s’ha decidit fer un homenatge on es vol donar a conèixer la història del centre, mitjançant el muntatge d’una paret històrica (que quedarà emplaçada de forma permanent) en la qual, a través de diverses imatges i documents, es farà una explicació didàctica i un reconeixement a la seva història i a tot allò realitzat en el passat del centre: històric de presidents, documentació, mostra fotogràfica... Actualment, aquesta secció està fent una exhaustiva recerca en diferents arxius per recopilar documents, fotos, imatges… per a aquesta finalitat.
 
— Explica’ns algun projecte nou que tingueu en cartera per tal de portar-lo a terme.
 
— Malgrat trobar-nos en una situació de pandèmia que dificulta la interacció social, projectes actius i en ment en tenim molts, ja que som una junta jove, dinàmica i amb força idees per implementar. Actualment, realitzem tallers de teatre, ball i manualitats. També exposicions, com la que vam tenir al Nadal en honor a Pere Casaldàliga, per Traginers amb la mostra de fotografies premiades de la festa de l’any 2020, o la recent mostra fotogràfica del fotògraf local Txus Garcia. Pel que fa a projectes que tenim en ment, en general volem obrir les portes del Casino perquè la gent del poble, tant particulars com entitats, puguin disposar de l’espai per a diversos usos, com ara exposar, fer xerrades, presentacions... També es vol restaurar l’antiga màquina de cinema per tal d’exposar-la  a la planta baixa. I en relació a la infraestructura, tenim projectes com la reforma d’uns lavabos nous, adequar l’escala de pujada al pis superior, insonoritzar el teatre...
 
— Quants sou els membres de la junta, i qui sou?
 
— Actualment la junta del Casino està formada per: Xavier Bovet, vicepresident; Alba Soler, secretària; Lluís López, tresorer; vocals, Violant Bonet, Arnald Viu, Oriol Serra, Elisabet Casaldàliga i José Roldán; i finalment, jo mateixa com a presidenta.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Laura Bonet

A mon pare no pas gaire! Bones vacances

CINC MINUTS

La quietud del moment em convida a obrir els porticons de la finestra de casa. De sobte... buff, malgrat la llum tènue del nou dia sento la bafarada xafogosa que promet fer-nos un calorós dia estiuenc propi del mes de juliol en què ens trobem.

El teclat de la màquina, en una de les diferents pulsacions, pren una gota d’humitat. Sort que aquesta no té la capacitat d’humitejar cap de les lletres impreses en el redactat.

Tinc a les mans dues columnes de la Sra. Carme Vinyoles, que em conviden a fer-vos arribar la meva reflexió. Una reflexió que, sigui del tot compartida o no, vol sempre defensar el dret a la llibertat que tenim tots i cadascun de nosaltres.

“No és bona noticia. Que els joves vagin perdent comprensió lectora segons un recent informe de l’OCDE que revela que al costat de Grècia ens situem a la cua del rànquing. Factors que hi incideixen? Abandonament escolar prematur —un 17% no continua més enllà de l’ESO—; un nombre important de ni-ni —ni estudien ni treballen—; un problema recurrent que cal resoldre en polítiques actives i ben encaminades... No en sé prou, diu la Carme, ni em pertoca dir quines, però és evident que aquestes dades no ens fan avançar, almenys no en termes d’igualtat, cohesió i convivència. Preocupant, diria jo, les dades de ni-ni actuals, mentre que el món inventa foteses perdem pes intel·lectual pel futur. Analfabetisme no. ÉS TRIST, NO SABER COMPRENDRE.

En començar aquesta columna faig referència a la LLIBERTAT de cadascun de nosaltres i a la Carme Vinyoles (diari El Punt Avui). Recordant una de les estrofes de la cançó “Rossinyol que vas a França”, ens fa arribar que encara avui en dia algunes dones resten privades d’aquesta llibertat, ja que són forçades a compartir amb tristesa moments tan plaents per compartir amb la persona triada el vertader plaer de l’AMOR.

Molt bones vacances!

Josep Gudayol i Puig

Discriminació en les inscripcions per a les piscines municipals de Balsareny

OPINIÓ

Vull fer palesa la nostra indignació per la forma en què s’han realitzat  les inscripcions aquest any 2021, per renovar els abonaments per a la piscina municipal. 

A la publicitat publicada, i a la pàgina web, s’informava dels tràmits, que començaven el 17 de juny de 2021, només per als empadronats a Balsareny; els tràmits es podien fer tant de manera presencial com telemàticament. 

El dia 1 de juliol començava la renovació per als no empadronats, únicament de manera presencial.

La paraula empadronament és totalment discriminatòria, perquè afecta al principi d’igualtat entre persones. Hi ha diferents sentències i dictàmens, tant del Defensor del Pueblo com del Síndic de Greuges, que ho recullen; l’OCU també s’hi posiciona en contra en casos similars.

A casa, tenim abonaments des de l’any 1978, com a mínim. S’ha ampliat la família, i hem ampliat abonaments.

La casa de Balsareny és la casa familiar; la va comprar l’avi del meu marit i sempre ha estat habitada, i tots els avis van estar empadronats. Tenim el nínxol familiar al cementiri.

Estem associats a entitats del poble, i paguem tots els tributs corresponents; també tenim la targeta de reciclatge, consumim i comprem al poble. Som residents al poble, no empadronats.

El fet d’estar empadronat o no és un tràmit administratiu, que reflecteix el domicili on fas més residència si hi ha més d’un domicili.

El primer dia d’inscripcions, el 17 de juny, l’alcaldessa no em va deixar renovar els abonaments familiars, per no estar empadronats. Portava rebut de l’IBI, de telèfon, llum, etc. Això sí, em va assegurar que el dia 1 segur que hi ha abonaments “per als de fora”; o sigui, és igual si passo mesos a Balsareny, faig compres, consumeixo i participo del poble, el tracte és el mateix que si vingués d’una altra població o ciutat... “els de fora”. El tractament el dia 1 seria el mateix.

Vull recordar que una part dels tributs municipals provenen de persones no empadronades, però que tenen un habitatge, negoci o són usuàries de serveis.

Una altra discriminació evident és que el dia 1 només es va poder inscriure de manera presencial, no on-line com la resta de balsarenyencs. Un error greu, en temps de covid, on les tasques on-line són prioritàries.

Per què dues condicions diferents, i una d’elles, 13 dies més tard?  

A les jornades de portes obertes, els no empadronats no hi vam poder accedir tres dies si no era pagant, i la resta d’usuaris sí.

També s’haurien d’haver publicitat els preus, cosa que només es podia consultar a la web municipal, però no a tota la propaganda informativa.

Tampoc s’informava enlloc que el mètode de pagament era únicament amb targeta bancària.

No em serveix la contesta que s’ha fet a algun ciutadà que preguntava sobre el mateix tema, que es va fer així “per no saturar les oficines, en previsió de saturació i disponibilitat per mesures covid”.

Era tan fàcil com fer un càlcul de temps, i que es demanés cita prèvia com en altres tràmits. O bé fer una contractació especial, si era tan complicat.

Hi ha hagut errades molt greus, i tinc tota la sensació que hi ha hagut inscripcions de residents sense empadronar en les dates anteriors a l’1 de juliol.

La més greu, però, és que des de l’esfera pública s’intenti segregar i dividir entre empadronats i residents.

Per tant:

Reclamo una  rectificació a partir d’ara dels termes utilitzats i que s’afegeixi la paraula “residents” als que tenim residència sense empadronar. I que es revisi si tota la gestió de les inscripcions ha estat correcta i eficient.

Maribel Andreu 

Va tornar la ‘Shopping Night’

 
El dissabte 10 de juliol al vespre, l’Associació de Botiguers i Comerciants de Balsareny vam tornar a celebrar la festa de la Shopping night.
 
En teníem moltes ganes, ja que l’any passat no ho vam poder fer degut a la covid-19. Aquest any vam tornar-hi amb més ganes que mai.
 
A la zona de parades hi van participar el MésQueModa, la Carme Galera, la Merceria Entre Costures, el SDecoArt, el Superverd la Mel i el Rincón de Lau. A la zona de restauració, Carnisseria Carmelo, Les Carmanyoles i Pastisseria Bonals.
 
Tot i les restriccions actuals, la gent del poble va respondre i va ser tot un èxit. Tothom deia que s’ho havia passat molt bé, i que cada any tenen ganes d’anar-hi, ja que es una nit diferent acompanyada de bon ambient.
 
Des de l’associació donem les gràcies a tots aquells que hi vau col·laborar desinteressadament i ho vau fer possible i també a totes les persones que vau respectar les mesures covid-19. Us esperem l’any que ve, amb moltes més novetats i tant de bo que sense virus!
 
ACBC
Fotos: Jordi Vilanova

Imatges de Balsareny

Continuem aquest mes amb 2 fotos més d’indrets interessants del nostre terme municipal, de vegades força desconeguts per molts de nosaltres, o almenys no en sabem dir el nom. 

IMATGE 1:  Com es diu i on es troba aquest monument? És gaire antic?

IMATGE 2: De quin monument es tracta i quines dades principals en sabeu? 

(Recordeu que podeu mirar millor les fotos, en color, a la nostra publicació digital: www.sarment.blogspot.com . Les respostes les publicarem al blog d'aquí a uns dies.)

Text i fotos: Isidre Prat Obradors