dijous, 6 de febrer del 2025

Tempo: ‘Pirates, bruixots i altres bitxos’

 
 
Pirates, bruixots i altres bitxos” és el nom de l'espectacle de la companyia Pep López, amb el qual és reprenia el passat dia 2 de febrer el Cicle d'espectacles familiars Tempo, després de la seva aturada durant el període nadalenc. Un espectacle fresc, amb il·lustracions, projeccions , cançons pròpies i música en directe. 

 
A dalt de l'escenari, en Pep López ens explica la seva història: la de l'últim pirata que va navegar pel riu Llobregat. En realitat a ell no li agradava navegar, i feia de pirata només per tradició familiar. El que  ell desitjava de veritat era cantar i inventar històries que anava guardant en un vell bagul. 


Un bon dia va decidir ensenyar a cantar a la tripulació, en aquest cas, la que omplia el vaixell pirata en què s'havia convertit la sala Sindicat. Ho feia al costat de Betel M. a la bateria i de Mar Serra al piano; tots plegats van aconseguir ràpidament que els allí presentes, tant infants com adults, cantessin i aplaudissin les seves històries convertides en boniques cançons. 

 
Pep López és un dels referents d'aquest país en els espectacles de música, contes i interacció multimèdia, amb més de quaranta anys de trajectòria nacional i internacional. Balsareny va poder gaudir, novament, del bonic clima que ofereixen  els seus espectacles. 

 
López va agrair la participació del públic, el treball dels seus artistes i tècnics i el de la nostra dinamitzadora cultural, Elisa Jorba, per la complexa feina que suposa programar, mes rere mes i any rere any, un munt d'espectacles dins el cicle Tempo. No li va faltar tampoc l’agraïment per al responsable de la sala Sindicat, Francesc Boltor, amb el qual havien estat preparant l'espectacle des de bon matí —uns reconeixements que compartim des del Sarment

 
Gràcies a tu també, Pep López, per haver-nos fet passar una magnifica tarda amb els teus contes i cançons. Que la teva música continuï navegant pels diferents teatres molts anys més!
 
Text i fotos: Jordi Vilanova
 


Sant Mateu de Bages i la Serra de Castelltallat

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS

Església Parroquial de Sant Mateu de Bages, amb el campanar preromànic, de més de 16 metres d’altura, un dels tres únics de Catalunya pel que fa al seu estil corinti califal. Al mig hi ha una enorme heura arbòria

On es troba la Serra de Castelltallat?
 
La Serra de Castelltallat és un plegament anticlinal, o sigui, convex. Es troba gairebé tota inclosa al municipi de Sant Mateu de Bages, que el travessa més o menys d’oest a est; tret de l’extrem occidental, que entra al municipi de La Molsosa. S’hi pot accedir per tot el voltant de la serra: per exemple, per la carretera BV-3003 des de Callús; per la BV-3002 des de Valls de Torroella; i per la BV-3008, des d’Aguilar de Segarra i Fonollosa.
 
Quin interès té la serra?
 
La serra forma part del Geoparc de la Catalunya Central. És un plegament anticlinal molt llarg, que abasta algunes desenes de quilòmetres. Constitueix una bona reserva natural i paisatgística, amb boscos de pi blanc i alzina a les zones més assolellades; i boscos de pinassa i pi roig a les més ombrívoles.
 
També té un important patrimoni històric, amb masies, ermites i altres elements, repartits pels 5 nuclis de població del municipi: el mateix Sant Mateu de Bages (on hi ha l’Ajuntament), el nucli de Castelltallat (on hi ha l’Observatori Astronòmic), Salo, Coaner i Valls de Torroella. Aquest darrer és el nucli més gran en nombre d’habitants. Tant Coaner com Valls de Torroella són a la vall del Cardener, mentre que els altres tres són dalt la muntanya. Tot el municipi compta actualment amb 637 habitants.
 
Des de la cresta de l’anticlinal, baixen nombrosos torrents, a banda i banda. Els de la part nord van a parar a la Riera de Coaner; mentre els de la part sud van cap a la Riera de Fals i la de Fonollosa. Totes elles tributen les seves aigües al Riu Cardener.
 
A la cruïlla entre la carretera de Castelltallat i el desviament cap al nucli de Sant Mateu hi trobem la icona del Geoparc, amb una foto que reflecteix l’anticlinal.

Icona del Geoparc del municipi de Sant Mateu, on es veu una foto d’una petita part de l’anticlinal de Castelltallat
 
Quan es va formar l’anticlinal?
 
Es va formar fa uns 30 milions d’anys, quan la zona estava ocupada per un llac. En fa 37 que havia desaparegut el mar existent, empès per la formació continuada dels Pirineus. Les roques que van donar forma al plegament van ser les calcàries que hi havia al llac. En un gruix de 100-200 metres, hi ha margues i gresos intercalats amb les calcàries.
 
Què podem veure al nucli de Sant Mateu?
 
De tot el conjunt de coses que es poden visitar en tot el terme, avui triem només el nucli de Sant Mateu, on hi ha l’Ajuntament. S’hi arriba per la BV-3003, des del nord de Callús, on s’agafa la carretera que puja cap a Castelltallat, però al quilòmetre 6 cal agafar el trencant a l’esquerra i, al cap d’uns 600 metres més, s’arriba a Sant Mateu, davant de l’Ajuntament. Des de Balsareny hi ha un total d’uns 27 quilòmetres aproximadament, passant per les Vilaredes.
 
Al costat de l’Ajuntament hi ha una bonica creu de pedra sorrenca, amb un poema adreçat al vianant. Uns dos-cents metres més enllà, arribem a l’església romànica, que data de 1078; però, donat el mal estat de conservació, fou enderrocada i reconstruïda el 1871; i ara gairebé només es conserva l’impressionant campanar preromànic que s’alça adossat a l’església, de 16 metres d’altura, que data de l’any 980 i va ser reformat el 2000. És d’estil corinti califal i consta de tres pisos, cosa que el col·loca entre els tres únics que hi ha a Catalunya d’aquestes característiques. Està format per una torre quadrada amb arcs de ferradura a quatre cares a les finestres i fet amb pedres escairades a cop de martell, unides amb morter de calç, sorra i pinyolenc. 

Dues de les tombes visigòtiques trobades al Collet del Cargol, el 1992, fetes amb lloses de pedra
 
A la dreta de l’església, en una placeta, hi trobem un parell de tombes visigòtiques, del segle VII, força grosses i fetes amb lloses de pedra. Es van trobar al Collet del Cargol, a 300 metres d’on són ara, l’any 1992. Al costat hi ha una font feta tota de pedra sorrenca.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 

Imatges de Balsareny


Fixeu-vos en aquesta fotografia. Correspon a un indret del nostre terme municipal o bé dels termes fronterers (Castellnou de Bages, Gaià, Navàs i Sallent). On és i què ens en podeu explicar? Trobareu la resposta d'aquí a uns dies en aquesta mateixa entrada. 

Text i foto: Isidre Prat Obradors

divendres, 31 de gener del 2025

Júlia Marquès, estudiant de piano a l’Escola de Música

ENTREVISTA
 
 
Encetem un altre any, el 2025, i amb el fred de l’hivern tenim els porticons d’aquesta finestra oberta per parlar amb una jove balsarenyenca, la Júlia Marquès Fernández, que estudia piano a l’Escola de Música Mossèn Joan Bajona. Aquesta secció s’enorgulleix de fer aquest recorregut mensual per conèixer nous valors dins del camp musical estudiantil balsarenyenc.
 
La Júlia va néixer a Balsareny l’11 d’octubre de 2010. Actualment està cursant l’ESO a l’Institut Escola Guillem de Balsareny. Pel que fa als esports li encanta el bàsquet; de fet, juga amb el Bàsquet Navàs des de fa 8 anys. Pel que fa al viatjar, aquest anys ha estat a Londres i París, dues ciutats molt interessants tant pel que fa al paisatge com a la cultura, i a més a més s’hi troba gent molt acollidora. Durant el seu temps de lleure li agrada molt veure la televisió, sobretot programes relacionats amb la cultura juvenil i esportiva. Pel que fa a la lectura, ens comenta que no li agrada massa, però que tot i així hi ha moments en què sí que llegeix; per exemple, ara que va anar a Londres va llegir el seu primer llibre de Harry Potter.
 
— Com a conseqüència del passat Onze de Setembre, et vam veure actuar a la Biblioteca Pere Casaldàliga tocant el piano. Com vas començar a tocar el piano?
 
— En un principi volia fer violí perquè m’agradava més que el piano. Ara bé, quan em vaig apuntar a l’escola no hi havia professor i vaig acabar optant pel piano. M’agrada molt el piano; a l’escola em relaxo i és molt agradable practicar al costat de la Berta Moreno, que és una professora excel·lent.
 
— Tens algun referent dins del camp de la música?
 
— Bé, el meu cantant preferit és Benson Boone. M’agraden molt les seves cançons, penso que canta molt bé!
 
— Per què un instrument de corda?
 
— Crec que el piano és un instrument molt bonic, ja que s’hi poden interpretar diferents estils de cançons, i això m’agrada molt.
 
— Què és la música per a tu?
 
— Per a mi la música és un al·licient per aixecar l’ànim. Depenent de l’estat d’ànim, escolto diferents tipus de música que em desperten diferents emocions.
 
— Quina classe de música prefereixes dins les modalitats que hi ha?
 
— El meu estil preferit de música és el Pop, però realment em relaxa escoltar diferents tipus de música.
 
— Sents la vocació de dedicar-t’hi professionalment?
 
— Doncs crec que no: no m’agradaria dedicar-me professionalment a la música. Només la veig com una afició.
 
— Què ens podries dir sobre la teva professora de piano, la Berta Moreno?
 
— La Berta és una persona que té molt talent i és molt agradable. També penso que és una persona amb una paciència admirable i fa goig ser alumna seva.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Arxiu Júlia Marquès

Llàgrimes

PUNTA DE BRAU
 
 
Són prop de les deu del vespre i em sento estimulat, davant la meva màquina d’escriure, per compartir de nou amb tots vosaltres aquest espai mensual, la Punta de brau.
 
Avui semblaria que hauria de parlar de les passades festes, que espero que us hagin estat d’allò més felices; però no, vull compartir amb vosaltres una reflexió que em dona la columna del diari El Punt Avui de l’escriptora Anna Carreras Oubet: “Llàgrimes”. Segur que a vegades us hi heu trobat (com m’he trobat jo avui): al matí d’aquests dies d’hivern, en sortir al carrer et surten unes llàgrimes que et regalimen cara avall; però el significat, fet poesia, d’algunes d’aquestes llàgrimes, és commovedor... Som-hi!
 
«Les llàgrimes incontrolades, aquelles que apareixen de manera totalment inesperada mentre prens un cafè amb llet de civada o bades davant d’un aparador sense veure gaire res, són un torrent d’emocions que desborden el cor. En dècimes de segon, el somriure s’esquerda i un oceà d’aigua salada que no sabies ni que tenies et regalima galtes avall, desafiant el control que sempre has mirat de contenir. Aquestes malparides poden ser la culminació de la tristesa acumulada, el reflex d’un trauma ancestral no superat o, senzillament, la manifestació física del col·lapse mental que tragines fa temps. Sense previ avís, aquesta mostra de vulnerabilitat o de fragilitat et recorda que ets humà, revelant al mateix temps que, darrere de la cuirassa de la racionalitat, hi resideix un ésser sensible, propens a les commocions de l’ànima. Llavors et converteixes en una tempesta que esclata en el cel canicular, que vol dir de ple estiu. Les llàgrimes són el llenguatge sense la timidesa de les paraules. El relat físic que explica històries que de vegades no podem –o no sabem– expressar. Actrius silencioses moltes vegades mancades d’un guió aparent, les llàgrimes afloren de les conjuntives oculars com si obeïssin a una crida interior. Els científics suggereixen que la llàgrima és un mecanisme biològic per alliberar tensions ocultes o per equilibrar el nostre univers emocional. Els poetes, en canvi, les descriuen com el llenguatge críptic de l’esperit, el xiuxiueig dels secrets que no sempre comprenem. Deia Plató que cada llàgrima ensenya una veritat als mortals. On van, les llàgrimes que no es ploren?»
 
Com podem veure, un raonament ben diferent al de les llàgrimes a què em referia al començament.
 
Josep Gudayol i Puig

dijous, 30 de gener del 2025

Comiat a en Pere Medina

 
 
El 9 de gener de 2025 ens va sobtar la notícia de la defunció, als 66 anys, d'en Pere Medina Rodríguez, qui va ser regidor socialista del nostre Ajuntament.

Fill de Balsareny, nascut el 1958, de petit va créixer dins l'agrupament escolta (els "llobatons", com ell en deia), una etapa de la qual guardava molts bons records (fins i tot encara atresorava a casa, ben conservat, el seu fulard).
 
Durant la seva època d'estudiant, amb en Franco encara viu, es va significar políticament a favor de la democràcia i en contra de la dictadura. I és que el seu pare, miner del carbó a Fígols, havia arribat a Catalunya als anys 40 tot fugint de la repressió franquista (ja que va ser oficial de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil). Així s'entén com en Pere es va afiliar des de ben jove al Partit dels Socialistes de Catalunya, amb qui va arribar a ser regidor i candidat a l'alcaldia en les eleccions municipals.
 
Durant la joventut va estar molt implicat en el Club Handbol Balsareny, del qual va ser secretari en l'era daurada del club, quan es van classificar per a les fases d'ascens a divisió nacional. En una de les sortides va conèixer qui seria l'amor de la seva vida: l'Anna Chávez, filla de l'històric president del club, en Juan Luis Chávez. En Pere i l'Anna van tenir un fill i dues filles.
 
Acabats els estudis, va començar a treballar a Manresa, primer en un concessionari, i aviat en un bufet en què exerciria com a auditor financer.

 
Del seu pas pel consistori municipal, un dels fets que hom més recorda va ser la seva oposició el 1992 al projecte d'instal·lar al nostre terme una incineradora de residus que havia de ser la més gran d'Europa del seu gènere. Aquesta oposició va ser liderada per una coordinadora d'entitats, amb el suport de sindicats i partits polítics, i va aglutinar un ampli consens de la població.
 
L'any 1995, un client li va oferir un càrrec directiu en la companyia. Va ser llavors que en Pere va deixar Balsareny per anar a viure a Bigues i Riells, al Vallès Oriental, on residia en l'actualitat.
 
L'empresa que ell dirigia va ser adquirida per una multinacional sueca, on ell va prosperar laboralment, adquirint progressivament càrrecs de més responsabilitat, motiu pel qual en els darrers anys estava molt centrat en la carrera professional, havent de viatjar sovint a Suècia, Itàlia o Mèxic.
 
Feia poc més d'un any que en Pere s'havia jubilat, i ara estava dedicat a gaudir de la família i les seves netes. Malauradament, en els darrers mesos va patir greus problemes de salut, que truncaren el merescut descans que amb tant d'esforç s'havia guanyat.
 
En l'àmbit personal, tothom destacava el seu bon sentit de l'humor, i és que era entrar en una habitació i ja cercava de despertar un somriure en les persones que allà es trobaven. Mai no li van agradar els convencionalismes, ni la indumentària formal, ni les corbates, i preferia unes còmodes bermudes abans que un vestit ajustat. La seva manera de vestir reflectia la seva personalitat oberta i espontània, sempre intentant mantenir un ambient relaxat i amigable, independentment de l'entorn.
 
Ens ha deixat massa d'hora, i només podem recordar els bons moments viscuts d'una persona alegre, riallera, gran amic i bona persona.
 
Els que el vam conèixer, el trobarem molt a faltar!
 
La família
Fotos: Aida Medina

dijous, 23 de gener del 2025

Assemblea i dinar de Pastorets


Havent finalitzat la temporada 2024-25, després de quatre representacions prou reeixides, i generosament aplaudides pel públic que en bon nombre hi va assistir, el dia 19 de gener de 2025 es va reunir l’assemblea general. 
Després de dedicar uns emotius mots a la memòria de Ramon Magem i Josep Sensada, que ens van deixar l’any passat, els socis i sòcies assistents van fer una valoració positiva de la temporada, felicitant l’equip de direcció i totes les persones participants (actors i actrius, dansaires, tramoies, vestuari, maquillatge, llum i so, acomodació i taquilles...) per la seva excel·lent feina; i es van fer propostes de cara a la temporada vinent. En acabat va tenir lloc el tradicional dinar de germanor que va acabar brindant pel futur dels nostres Pastorets. Ara ja ens posem les piles per fer front a la temporada que ve. Gràcies a tothom!
 
Els Pastorets de Balsareny
Fotos: J. Fornell / R. Carreté