El canvi climàtic

per Isidre Prat Obradors

El desglaç dels pols, aspecte del canvi climàtic

Què és el canvi climàtic?

El canvi climàtic és un conjunt de fenòmens de la naturalesa que s’estan donant ja ara i que poden augmentar significativament en el futur, i que són conseqüència de l’escalfament global del planeta, a causa sobretot de l’acció humana.

Un dels principals motius d’aquest canvi és la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural), que ja ha modificat la composició de l’atmosfera i ha fet pujar la temperatura mitjana global. Aquesta ha augmentat gairebé 1 ºC entre 1880 i 2018 i caldria que no pugés més d’ 1,5 ºC, encara que sembli poc, per no arribar a situacions catastròfiques a la Terra. Es creu que a aquesta xifra s’hi podria arribar en poc més de 12 anys, cosa que només es podria evitar deixant de fer servir ara mateix els combustibles fòssils i canviar tota la manera de produir i consumir. Cosa que no es farà.

Molts científics afirmen que, en bona part, el mal ja està fet i que hem de prendre les mesures adequades, a tots els països, per tal que en el futur no sigui molt pitjor. Curiosament, aquests darrers dies, l’ONU ha dit que la quarantena pel coronavirus millora la qualitat de l’aire, però no substitueix l’acció climàtica i es tem que, després de l’emergència, hi torni a haver una pujada forta de contaminants.

Emissions de gasos a fàbriques, centrals..., que cal aturar

Els ODS

El 2015 els líders mundials van adoptar un conjunt d’objectius com a nou sistema de desenvolupament sostenible. Cada objectiu s’hauria d’assolir de cara a l’any 2030, posant-hi part tant les administracions com la societat civil. Aquests objectius o ODS (objectius de desenvolupament sostenible) són 17. Ja fa temps que són de domini públic i, en alguns sectors, ja s’hi està treballant, però encara és insuficient. Com a exemples, el número 1 és la fi de la pobresa; el 3 és salut i benestar; el 6 és l’aigua neta i el sanejament; el 7 és l’energia assequible i no contaminant; el 12 és la producció i el consum responsables; el 13 és l’acció pel clima i el 14 és la vida submarina: per exemple, pensem que el mar està ple de plàstics, que ja han alterat molt l’ecosistema, fins al punt que les tortugues marines confonen les meduses amb els plàstics i se’ls mengen!

Les tortugues marines davant el canvi climàtic

L’Efecte hivernacle

Parlar del canvi climàtic, com molts sabreu, és associar-lo de seguida a l’anomenat Efecte hivernacle.

La Terra està envoltada per una capa de gasos que deixa passar els rajos de sol, de forma que arriben a la superfície i l’escalfen. Aquesta calor s’expulsa de nou a l’atmosfera i s’escaparia tota cap a l’espai, si no fos perquè la capa de gasos en reté una part, funció anomenada Efecte hivernacle. Encara que a molts us soni estrany, aquest fenomen és necessari. En principi, sense l’Efecte hivernacle, la temperatura de la Terra seria d’una mitjana de 18 ºC sota zero!; això faria impossible la vida.

Gràcies als gasos d’Efecte hivernacle, la temperatura mitjana al planeta, en canvi, és de 15 ºC, cosa que fa possible la gran biodiversitat i la gran complexitat de cultures que hi ha.

El que passa és que, quan sentim que hem de lluitar “contra l’Efecte hivernacle”, volem dir en realitat que no sigui més alt del compte, que és el que està passant. El funcionament de la civilització industrial ha llançat a l’atmosfera una enorme quantitat de gasos en molt poc temps, que fan que l’Efecte hivernacle sigui excessiu, i que la temperatura mitjana ja no sigui la que hem dit abans, sinó que va pujant, perquè es reté més calor a la superfície terrestre.

Quins són els gasos d’Efecte hivernacle?

Els GEH són bàsicament 4: el CO_2,  el N₂O (un òxid de nitrogen), el metà i els HFC.

El gas del qual més sentim a parlar és el CO₂, que està pujant en gran quantitat a causa de les energies fòssils, que fem servir en els mitjans de transport, centrals tèrmiques o processos industrials. Una part del CO₂ hi ha de ser, ja que és el que traiem respirant els animals i que després agafen les plantes per fer la fotosíntesi. Però és clar, estem parlant de dosis massa altes. Tanmateix, el CO₂ no és el gas que més reté la radiació.

El N₂O, un òxid de nitrogen, l’expulsa sobretot la indústria química i els fertilitzants de l’agricultura i la ramaderia industrials; no és el més abundant, però ha anat en augment els darrers anys, i escalfa uns 300 cops més que el CO₂.

El metà és un altre gas, que també va a parar a l’atmosfera, per diferents vies: algunes són naturals, com les reaccions del metabolisme (fermentacions) de bacteris que viuen sobretot a llocs humits, com aiguamolls; i altres són antropogèniques (provocades per l’acció humana), com és en els abocadors, obtenció d’energies, crema de biomassa, tractament de deixalles i, una part molt important, en la ramaderia, pels pets de vaques i ovelles, que és força important. No és broma, penseu que al món ara mateix hi ha més de dos mil cinc-cents milions de vaques i ovelles! El metà escalfa unes 20 vegades més que el CO_2. Un detall: a l’atmosfera primitiva, fa milions d’anys, hi havia 1000 vegades més de metà que en l’actual; llavors encara no hi havia oxigen i no hi va ser fins que van aparèixer els primers éssers fotosintètics.

Per últim, els hidrofluorocarburs (HFC) són compostos que es troben als aerosols, en aparells d’aire condicionat, en la fabricació de neveres, etc. Són substàncies que progressivament han anat en augment i retenen la radiació unes 10.000 vegades més que el CO₂, a part que ja fa anys es va veure que eren responsables que la capa d’ozó s’hagués escapçat, tot i que sembla que darrerament s’ha recuperat força.

La desertització, un aspecte del canvi climàtic

Quins canvis provoquen a la natura l’augment de l’Efecte hivernacle?

L’augment de l’Efecte hivernacle produeix canvis enormes i perjudicials a la naturalesa. Quins?

Per exemple, l’increment d’incendis i la desertització de molts territoris; situacions extremes del temps (onades de fred i calor, períodes llargs de sequera, augment de ciclons i huracans...); la pèrdua de biodiversitat;  la pujada del nivell del mar i les seves repercussions; l’augment de la desigualtat entre les persones (no afecta igual a rics que a pobres, les migracions...) i també afecta la salut de tots: l’OMS adverteix de la reaparició de malalties i aparició d’altres de noves, moltes a través de l’aigua o els aliments; a més, com que l’escalfament també trasbalsa la floració de les plantes, el pol·len va en augment i, per tant, les al·lèrgies.

Com a curiositats, el canvi climàtic fa que moltes plantes floreixin abans que neixin els seus insectes pol·linitzadors i que molts pollets surtin dels ous abans que neixin les larves que s’han de menjar, entre altres anomalies.

Què podem fer per lluitar contra el canvi climàtic?

Hem de col·laborar per assolir aquells 17 objectius (els podeu trobar tots a Internet): mirant de reduir urgentment les emissions de gasos, reduint molt la generació de residus, menjant aliments de proximitat, fent un consum responsable, no malbaratant tanta energia i aigua...

En aquests moments, precisament no podem fer gaires coses, fins que acabi el confinament. Però després, recordeu-ho: utilitzeu més el transport públic, aneu més a peu o amb bicicleta, no llenceu plàstics als llacs i al mar, respecteu el nostre entorn en general i moltes més accions.

Actualment, dins dels canvis tecnològics que poden ajudar a minvar el canvi climàtic, han aparegut els cotxes elèctrics. Poden ser una de les solucions o no: només contribuiran a baixar les emissions de CO₂ si les bateries es recarreguen a partir d’energies renovables; a part que aquestes emissions mai no seran nul·les perquè la producció de bateries també en genera.

Isidre Prat Obradors

Virus i altres microorganismes

per Isidre Prat Obradors

 

Aspecte del coronavirus COVID-19

El coronavirus i altres virus

En aquest article parlaré especialment dels virus, a propòsit de la pandèmia de coronavirus que estem patint, des del punt de vista biològic i mèdic, amb permís dels metges. Però ho ampliaré a divulgar una mica tot el món dels microorganismes, perquè a molta gent li pot interessar. 

Els coronavirus són una família de virus, entre els quals ara ha aparegut el COVID-19. Els coronavirus afecten les vies respiratòries i així provoquen malalties més suaus (com el refredat comú) o més greus (com aquest Covid-19 que dona SARS, síndrome respiratòria aguda). El nostre gran problema és que és molt contagiós; és a dir, s’encomana molt ràpidament entre persones, augmentant dràsticament el nombre de casos. Es transmet per petites gotes de saliva que li serveixen de suport i que traiem per la tos o esternuts, o per contacte directe; per això una de les millors mesures preventives és rentar-se bé les mans, òrgans amb què ho fem quasi tot, i no tocar-nos els ulls, nas, boca... amb elles. Una bona mesura preventiva és també separar-nos almenys a 1 o 2 metres de distància, perquè en cas d’expulsar gotetes, i amb elles els virus, caiguin a terra i morin abans de contactar amb l’altra persona. Sembla que també es pot transmetre per l’aire a través d’aerosols (esprais), on és estable fins a unes 3 hores; i també per contacte amb superfícies contaminades, on pot restar-hi fins a 4 hores en coure (com en les monedes), 1 dia en cartró, i fins a 2 o 3 dies en plàstics i acer inoxidable (com en aixetes). Per això cal desinfectar les superfícies.

Com que el seu nucli d’infecció, que va començar a la Xina, no s’ha deturat allà mateix, cosa que hauria limitat el fet a una epidèmia, sinó que s’ha anat escampant arreu del món, diem que s’ha convertit en una pandèmia. 

S’està intentant trobar un medicament per part de científics de tot el món per inactivar el virus. En aquest moment, és una cursa per veure qui arriba abans a tenir un tractament i una vacuna. A Catalunya es treballa molt a evitar que els contactes desenvolupin la malaltia: és el que estan fent els Drs. Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet. Tant de bo es pugui aplicar aviat. També uns científics alemanys treballen amb una substància que bloquejaria l’enzim (proteïna) principal del virus que ataca les cèl·lules.

Però què són els virus, en general? 

Des de molts anys, s’ha dit que un virus es troba al límit entre un ésser viu i la matèria inerta. Si considerem que la unitat mínima de vida és la cèl·lula, aleshores els virus no són realment éssers vius, perquè no tenen la maquinària cel·lular: és que els falta quasi tot! Però, en canvi, no els manca una part fonamental de les cèl·lules: el material genètic; i això és molt important. En realitat un virus és només un fragment d’àcid nucleic, tancat per una càpsula de protecció, que pot tenir diverses formes, feta de proteïnes i, segons el cas, amb glúcids i/o greixos afegits. L’àcid nucleic és propi dels éssers vius: conté gens, que donen ordres, que en el cas dels virus provoquen malalties, per tant, no són tan lluny de la matèria viva. Els virus es poden reproduir, facultat dels éssers vius, però és gràcies al fet que les cèl·lules infectades posen en marxa la seva maquinària per fer-ne les còpies i escampar-se. Per tant, els virus sempre són paràsits de cèl·lules: poden ser cèl·lules animals, humanes o també vegetals, depèn de cada virus (penseu que el primer virus descobert va ser en un vegetal: el virus del mosaic del tabac, el 1892, per un rus). Fins i tot hi ha virus que ataquen bacteris: els bacteriòfags.

En el cas dels coronavirus, l’àcid nucleic no és l’ADN, més comú, sinó l’ARN (àcid ribonucleic) d’una sola cadena (monocatenari) (com el virus de la SIDA, amb algunes diferències) i la càpsula de proteïna és esfèrica (d’on ve el nom de ‘corona’), amb una mena de ventoses unides a ella, on hi ha glúcids i greixos, que els serveixen per reconèixer i ancorar-se a les cèl·lules hoste, en aquest cas del pulmó. Quan ens rentem les mans, com que el detergent desfà substàncies greixoses, desfà també els greixos de la coberta dels possibles virus i els elimina.

Altres virus tenen formes diferents de la coberta externa: forma d’hèlix, d’icosàedre, etc.  

Quan parlem de virus, de quina mida estem parlant?

Les mides dels virus són les més petites que d’alguna manera es relacionen amb éssers vius. Pensem que els bacteris també són microorganismes, però els virus són de mitjana 10 vegades més petits encara que els bacteris. El coronavirus mesura entre 50 i 200 nm (nanòmetres; i 1 nm és igual a la milionèsima part d’un mil·límetre!). Aquestes unitats només són visibles al microscopi electrònic, que permet 100.000 augments o més i tot. 

Altres microorganismes: els bacteris 

Els bacteris formen l’altre grup molt important de microorganismes, però aquests ja són éssers vius al 100% (actualment són el Regne de les Moneres), perquè estan formats per cèl·lules autònomes, encara que són primitives, sense nucli (cosa que no passa en tots els altres éssers vius, que tenen cèl·lules amb nucli). Els bacteris estan protegits per una “paret cel·lular”, capaç de ser trencada per algunes substàncies. Es va veure que la penicil·lina (descoberta casualment per Fleming el 1928), produïda per un fong (el gènere Penicillium), atacava aquesta paret i, per tant, destruïa els bacteris; a partir d’aquí van aparèixer tots els altres antibiòtics, que fan aquesta funció. Actualment solen ser sintètics. Per això els antibiòtics són eficaços contra malalties produïdes per bacteris, mai per virus; per exemple els antibiòtics van bé per a infeccions bacterianes de la panxa, els queixals, infeccions d’orina..., però mai per atacar qualsevol virus.

Bacteris del cos humà

Preventivament són eficaces les vacunes (iniciades fa una segle per Pasteur, amb el virus de la ràbia). D’aquestes sí que n’hi ha contra bacteris (en malalties com el tètanus, la diftèria, la meningitis o la tos ferina) i contra virus (segurament estem vacunats contra la verola, la pòlio, la rubèola o el xarampió; o contra el virus del papil·loma humà...). Sovint no estem vacunats contra alguna malaltia i llavors ens cal passar-la una vegada per quedar immunitzats, com en el cas de la varicel·la. La vacuna més popular, per ara, és la de la grip, però només val per un any, perquè el virus muta, canvia cada vegada. Ara esperem que es trobi aviat la vacuna contra el Covid-19.

Bacteris útils

Però també hi ha bacteris útils: com a exemples, els que fermenten i ens elaboren aliments com els derivats làctics (iogurt, formatge) i també tots els que reciclen la matèria orgànica retornant-la a inorgànica a la naturalesa (als boscos, als ecosistemes en general), completant així el cicle de la matèria. 

A més, des de ja fa uns anys, els bacteris van ser els primers a utilitzar-se en enginyeria genètica i això ha permès elaborar al laboratori insulina, hormones i altres substàncies biològiques i obtenir millores genètiques en medicina (com la teràpia gènica), en agricultura, ramaderia, etc. Bé, s’utilitzen bacteris per a moltíssimes coses beneficioses. Pensem que hi ha milers d’espècies bacterianes, adaptades a tot tipus d’ambients. On no hi arriba un altre ésser, hi ha algun bacteri: n’hi ha que viuen en aigües termals, o en temperatures baixíssimes, en llocs més secs o més humits, n’hi ha que viuen a llacs i fan la fotosíntesi (com les plantes), n’hi ha que resisteixen zones molt àcides, com l’estómac (on hi ha un pH de 2).

Per últim, molts bacteris conviuen amb nosaltres al cos humà, sobretot en tres zones: a la pell, a la boca i al budell. Alguns de vegades ens donen alteracions, com furóncols, càries, la mala olor de la suor..., però també molts ens són beneficiosos: ens protegeixen, ens ajuden en el metabolisme...

Els fongs

Hi ha fongs microscòpics (no parlem aquí dels superiors, els bolets), alguns de perjudicials i d’altres de beneficiosos també. Entre els primers hi ha els que donen alteracions com la tinya (que afecta la pell, cabell, ungles...), l’anomenat peu d’atleta i altres infeccions per fongs. A més hi ha els que fan malbé els aliments, com el pa, formatges..., que en diem floridures. Entre els fongs beneficiosos hi ha també aquells que ens elaboren aliments a través de fermentacions, com els llevats, que fan fermentacions alcohòliques i participen així de l’elaboració d’aliments com el pa i de begudes com el vi i la cervesa.

Detall dels fongs de la floridura del pa

Els protozous

Per acabar, els protozous són unicel·lulars i, com a microorganismes patògens, n’hi ha alguns de molt destacats, com el que dona la malaltia de la son i el de la malària o paludisme, importants en països del tercer món, i transmesos per una mosca i per un mosquit respectivament. També es poden considerar microorganismes, tot i que són més grans, animals de diferents grups, com els polls i les puces, que són paràsits.

Isidre Prat Obradors

TEMPO – La gallina dels ous d’or

El passat 23 de febrer, "Tempo" (temporada d'espectacles familiars ), després de fer el ja tradicional sorteig de dues entrades per al següent espectacle entre els assistents, ens va oferir una representació de la companyia Zum-Zum teatre, amb l'obra "La Gallina dels ous d'or", la qual ha estat reconeguda amb el Premi FETEN 2017 a la Millor Direcció, Premi DRAC D’OR 2017 del Jurat Infantil i Premi DRAC D’OR 2017 de les autonomies.

Parla d'una parella humil de grangers, la Pepita i l'Avelino, que tenen cura de les feines de la granja, dels animals, de l'horta, de repartir la llet... Viuen amb senzillesa, però alhora amb felicitat. En la seva convivència ens expliquen, amb tocs d'humor, la paciència que han de tenir l'un amb l'altre, però també l'estimació mútua que es tenen.

Una granja que s'ha anat convertint en un refugi per a tota mena d'aus, testimoni de la generositat d'acollida de la parella, malgrat la seva pobresa.

Un dia apareix una gallina a la qual havien de cuidar, i ells no dubten a fer-li un espai. Són bona gent! De sobte, però, tot comença a canviar, quan aquesta gallina omple el galliner amb ous d'or.

Tota aquella pobresa, la manera de valorar els recursos, el treball, l'esforç... ja no existeix. La riquesa encega la Pepita i l'Avelino.

Ja no tenen cura dels animals de la granja. Sols volen fer valer els diners, sense valorar res més, i aquesta manera de viure es converteix en avarícia. És llavors quan, de sobte, la gallina deixa de pondre ous.

I què fan? La cuiden, es preocupen per ella? Es paren a reflexionar? No! La maten, l'escorxen amb un ganivet per treure-li tots els ous que pogués tenir a dintre... Però dins seu no hi ha res.

És una faula de tota la vida, escrita fa més de dos segles, però que la rellegeixes avui i et sorprèn perquè, tot i que la mecànica és molt senzilla, explica un dels grans problemes que vivim actualment: els diners ens perverteixen.

Potser s'ha creat ‘La Gallina’, per explicar que la culpa és nostra. Cansa molt el discurs que la culpa és dels altres: dels polítics, dels bancs, de la societat de consum… Què passa quan la culpa és d'una persona normal, que avala i participa totalment d'aquest sistema capitalista?

Una bonica obra, una bona forma de gaudir del teatre familiar i alhora donar peu a una bona i necessària reflexió.

Gràcies "Tempo", gràcies Balsareny, per fer-ho possible!

Text i fotos: Jordi Vilanova

Mapa històric del comerç de Balsareny

Mapa històric del comerç de Balsareny
per Xavi Novell

M'hauria agradat fer això molt més endavant, quan ho tingués més preparat, però donades les circumstàncies, aprofitaré que molts de vosaltres teniu temps i potser us avorriu, per demanar-vos un favor.

Fa un temps vaig començar a fer un mapa amb tots els comerços que ha hagut a Balsareny. Hi he anat treballant a estones lliures i la meva idea era penjar-lo en alguna web vinculada al Cercle Cultural quan estigués acabat i alhora demanar ajuda per completar establiments i dades. Però, com que estem com estem, ho engego ja i que sigui el que Déu vulgui 😅

Vaig començar a fer-ho de la meva forma anàrquica i desordenada, però quan vaig adonar-me de la magnitud que tenia allò, vaig decidir anar per carrers. Veureu que hi ha carrers que ni he començat pràcticament a omplir d'icones. Tinc un full de càlcul on vaig apuntant totes les dades que aplico al mapa per no repetir res i per tal que la cerca a l'hora de treballar em sigui més àgil.

De moment hi ha uns 250 establiments categoritzats (deixo la llegenda a les imatges). Com veureu, n'hi ha de verds (actualment en funcionament) i de vermells (ja tancats). La petita fitxa que hi ha a cada icona hauria d'incloure el nom de l'establiment, l'adreça (molt important per col·locar la icona al mapa), els anys d'activitat i una petita descripció que pot incloure des de la història i el nom del l'amo, fins a anècdotes o el que cregueu convenient. També s'hi pot incloure alguna imatge: fotografies, logotip, publicitat... el que vulgueu.

I ara ve on us demano ajuda. I el que demano és que m'aneu dient noms i adreces (sobretot això) d'establiments que encara no hi surtin. Si a més doneu més dades o imatges o el que sigui, millor. Jo aniré completant el mapa tan bon punt aporteu dades i records que pugueu tenir.

Així que, si us ve de gust, ompliu els comentaris de botigues i botiguetes i de bronques pels errors que pugui haver fet fins ara. Si aporteu alguna cosa i veieu que el mapa segueix sense arreglar, tingueu paciència, que jo treballo i només faig això quan tinc una estona lliure als vespres. Ah, i no oblideu que Vilafruns, Sant Esteve, la Rabeia i els barris de Navàs també pertanyen a Balsareny.

Gràcies!

El mapa el podeu trobar clicant en aquest enllaç

👇🏽👇🏽👇🏽

https://drive.google.com/open?id=1XEFBPacpklhqVcVII63xSnptd3DwseMD&usp=sharing

Nota del Cercle Cultural de Balsareny

Arran de la situació d’alerta sanitària que estem vivint a causa del Covid-19, i en estricte seguiment de la normativa de seguretat vigent, us fem saber que l’edició impresa del butlletí Sarment que edita el Cercle Cultural de Balsareny corresponent al mes de març de 2020 

NO ES DISTRIBUIRÀ mentre duri el confinament.

Podeu veure el butlletí de març –i tots els anteriors des de 2007– al nostre web:  http://www.ccbalsareny.cat/pdfs/2020/03_2020.pdf

I també ens podeu seguir, fins amb reportatges fotogràfics més amplis de determinats articles, per mitjà del blog:  www.ccbsarment.blogspot.com

Esperem que es normalitzi la situació ben aviat, pel bé de tothom.

Agraïm la vostra comprensió.

La Junta del CCB

Esgriolem - Pere Casaldàliga

Les causes de Pere Casaldàliga

La pàgina de Facebook d’Esgriolem! ha acollit aquest mes diverses aportacions de Jordi Vilanova, en relació a la convocatòria, primer, i a la celebració, després, de la reunió oberta al públic del 7 de març per compartir idees sobre com fer més present a Balsareny la personalitat i les causes de Pere Casaldàliga. La reunió, coordinada per Balsareny Educa amb la col·laboració d’Esgriolem i del CCB, es va celebrar amb una notable assistència de persones interessades, entre les quals membres de la família Casaldàliga i de l’Associació Araguaia. En trobareu en aquest butlletí una ressenya específica, aquí.

I una aportació complementària ha estat la de Ramon Bessa, informant d’una proposta de Geocaching (vegeu Sarment, núm. 490, juny 2019), en què ell ha disposat fins a 19 “cachés” o objectes amagats en diferents localitzacions; en cada un dels quals, anomenats “misteris”, el buscador que els troba ha de respondre unes preguntes sobre la vida i l’obra de Pere Casaldàliga per tal d’obtenir les coordenades del següent objecte a cercar.

Finalment, Dani Obiols hi ha publicat la nota informativa de l’Ajuntament de Balsareny de 13 de març de 2020 podant al dia la informació sobre el coronavirus, de què també parlem en altres pàgines.

R.C.