dimarts, 15 de gener de 2019

Mn. Felip Pujols i Gorchs

OBITUARI

Mossèn Felip Pujols i Gorchs va nèixer a Gurb el dia 1 de maig de 1931 i va ser ordenat prevere el 5 de desembre de 1954. Fou vicari de la parròquia de Santa Maria de Balsareny (juny de 1955); l´any 1957 va quedar incardinat al bisbat de Solsona, on exercí el càrrec d´ecònom de St. Pere de l’Ametlla a la Segarra. Incardinat novament al bisbat de Vic el 1963, fou nomenat ecònom de Santa Maria de Viladordis (1963); ecònom de Santa Maria de Borredà i St. Vicenç de Palmerola (1970) i rector de Santa Maria d’Alpens (1975). Durant aquesta llarga etapa, recuperà Sant Sadurní de Rotgers, fou impulsor de colònies d’estiu i caramelles; restaurà  l’església de Borredà; fundà una escola de música i solfeig i una coral parroquial i promogué la devoció a la Mare de Déu de la Popa. L’any 2009 es jubilà. Morí el proppassat 7 de desembre a Vic. Al cel sigui!

Mn. Antoni Bonet
Foto: Arxiu

Diorames al Casino


Entre els dies 22 de desembre i 6 de gener, l’Ajuntament de Balsareny, amb la col·laboració del Centre Instructiu i Recreatiu, va organitzar al Casino una magnífica exposició de diorames. Els diorames, una vintena llarga, de temàtica pessebrista, pertanyen a l’Associació de Pessebristes d’Olesa de Montserrat; justament el president d’aquesta entitat, Albert Parent, va assistir a la inauguració de l’exposició, juntament amb el regidors de Cultura dels ajuntaments de Balsareny i d’Olesa, Josep Fornell i Xavier Rota Boada, respectivament.  Felicitem als organitzadors i col·laboradors per aquesta iniciativa: realment, els diorames feien molt de goig.

Sarment
Fotos: A.Selgas














La màgia dels Reis d’Orient




Un any més, els Reis d’Orient van arribar el vespre del dia 5 de gener, amb les seves carrosses, la seva comitiva de patges, encapçalats pel Príncep Assuan, i tot de vehicles carregats de joguines. Van desfilar pels carrers del poble; van anar a l’església a adorar el nen Jesús en el seu bonic pessebre i a oferir-li els presents que portaven, i van sortir al balcó de la Casa de la Vila per fer el tradicional discurs als balsarenyencs. Després van rebre tots els nens i nenes que, impassibles davant del fred que feia, els volien saludar i fer-s’hi fotografies. Tots devien havia fet prou bondat, perquè tothom va acabar trobant algun regal a casa seva. Gràcies a la gent de Balsareny que va acompanyar la desfilada i, sobretot, moltes gràcies a tota l’organització, a totes les persones que van contribuir a fer que la festa resultés tan lluïda i emotiva per als seus destinataris, els infants. 

Sarment
Fotos: A.Selgas


































dilluns, 14 de gener de 2019

La Veu del Campanar

PARRÒQUIA 

A partir d’aquest nou any 2019, al butlletí Sarment  hi haurà una secció en què, amb el títol “La veu del campanar”, la parròquia us informarà de les celebracions i festes, així com de les diferents activitats pastorals que es porten a terme, sobretot, al llarg del mes corresponent.

Les celebracions normals de l’Eucaristia són els dissabtes i vigílies de festa a les 7 de la tarda, i els diumenges i festius a les 12 h. del migdia.

HORARI D’ACOLLIDA

L’horari d’acollida del despatx parroquial (Pl. Roc Garcia, 5) és els dimecres de les 11 h. a les 12 h. i els divendres de les 5 a les 6 de la tarda. I també, a determinar.

Els telèfons de la parròquia: 93 839 61 81 i 606 056 292

Aniversari del bisbe Pere Casaldàliga: el dia 16 de febrer, dissabte,  complirà 91 anys. Preguem per ell, ja que està molt delicat de salut.

MANS UNIDES

El cap de semana dels dies 9 i 10 de febrer, tindrà lloc la col·lecta de MANS UNIDES, que és l’organisme catòlic d’ajut al Tercer Món.

PLAFÓ A L’ENTRADA DEL TEMPLE

Es va inaugurar la nit de Nadal. Hi ha les fotos de les diferents esglésies i capelles que la parròquia de Balsareny atén al llarg de tot l’any. Es troba entrant a l’església per la porta de la dreta.

A la porta esquerra, hi ha el Crist Jacent, de Josep Cañas. Hi ha una placa explicativa sobre l’escultor.

Mn. Antoni Bonet i Trilla

dimarts, 8 de gener de 2019

Maneres d’escoltar la música: els temps han canviat

EMMB

 

Sembla que faci mil anys d’aquells temps on estalviaves diners amb tota la il·lusió del món per poder comprar l’últim CD d’U2, Bruce Springsteen, Metallica... Aquesta sensació d’antiguitat s’esdevé a raó de la gran magnitud de canvis que ha sofert l’anomenada indústria musical. No tan sols pel que fa a grups o bé a nous estils musicals, sinó en la forma en què avui obtenim la música, la reproduïm i sobretot l’escoltem.

Fa uns anys comprar un vinil o un CD era tot un ritual. Anar a la botiga, mirar prestatges, buscar el teu estil musical i amb tota la calma del món mirar portades, escollir, comparar preus, sospesant la informació... Meditant la decisió final com si t’hi anés la vida.

Un cop feta l’adquisició, ràpid a casa i directes al nostre sagrat reproductor/equip de música per escoltar amb calma totes les cançons, per ordre de dalt a baix, fins a arribar a un primer veredicte; venen al cap frases del tipus  ”s’ha d’escoltar més vegades”, “a la primera costa d’entrar”, “és brutal”... I això semblava que pels segles dels segles havia de ser així... fins l’arribada d’internet, que sens dubte va transformar per sempre més la indústria musical.

Avui, bona part de la música s’escolta per mitjà del mòbil o l'ordinador en format mp3 o succedanis. Una compressió d'àudio dissenyada per un grup d'experts encarregat de la codificació de l'àudio i vídeo i anomenada MPEG (Moving Picture Experts Group). Ells tenien la tasca de crear un nou format d'àudio amb una qualitat acceptable.

Després de la seva feina, segurament, un mp3 a 128 kbit/segon satisfà una gran majoria, però és evident que hi ha una diferència òbvia a l’orella en l’escolta d’un arxiu mp3 comprimit en relació a un vinil o CD que estigui degudament gravat de forma analògica.

Encara ara molts usuaris són fidels a una notable exigència auditiva  i cerquen productes sense compressió i amb la màxima qualitat possible. Al final, això de la qualitat sonora és subjectiu i depèn molt de l'orella i sensacions de cadascú, dels auriculars o altaveus, del reproductor i del lloc i el moment de l'escolta.  El que és ben cert és que mai res no serà igual que abans. Millor o pitjor? Ho deixem a la teva elecció.

EMMB
Escola Municipal de Música de Balsareny

dijous, 3 de gener de 2019

Mig segle de Concert de Sant Esteve



La Coral Sant Esteve de Balsareny i la Polifònica de Puig-reig han celebrat de forma oficial els cinquanta anys del Concert de Sant Esteve, que s’han celebrat ininterrompudament cada any, primer a la Colònia Soldevila i des de fa divuit anys a la sala Sindicat de Balsareny.

Diem “de forma oficial” perquè ja l’any passat, en la crònica del concert de 2017, vàrem explicar que aquesta bonica tradició ja complia cinquanta anys; i l’any 2016 havíem parlat dels 49 anys. No té més importància que la constatació d’una dada històrica; de fet, en el curs de l’acte d’enguany, la senyora Maria Rosa Riera va recordar que a començaments de 1968 l’aleshores Coral Joventut Sardanista de Puig-reig havia de cantar a la Colònia, i el Govern Civil franquista els va denegar el permís, de manera que van cantar a l’església parroquial de Balsareny; i va afegir: “després, el desembre d’aquell mateix any, ja vàrem cantar a la Colònia en el concert de Sant Esteve”. També l'opuscle commemoriatiu dels cinquanta anys de la Coral Sant Esteve (2013) esmenta la data de 1968 com la del primer concert nadalenc conjunt. Així doncs, l'edició d’enguany hauria estat la cinquanta-unena. No hi fa res: totes les efemèrides són bones de festejar.

Per tant, la celebració de les Noces d’Or del concert ha tingut lloc el 2018, i és un motiu d’alegria i d’orgull per a totes dues corals, que no hi han mancat mai al llarg d’aquest mig segle. També cal fer esment que durant uns anys hi va participar també la Coral Sant Genís de Navàs, i que en moltes ocasions la Coral Sant Esteve hi ha actuat acompanyada de la Coral Infantil Romaní, després Coral Juvenil Romaní; avui, alguns components d’aquell cor juvenil ja formen part de la Coral Sant Esteve, a la qual aporten joventut, il·lusió i dinamisme; igual com el seu director, Marc Comabella, i el quartet musical jove que els acompanya.

En l’acte, presentat per Núria Casaldàliga, s’ha homenatjat, com és natural, la persona de mossèn Joan Bajona, fundador de la Coral Sant Esteve i impulsor d’aquests concerts nadalencs, així com de tantes altres accions culturals, socials, artístiques i cíviques. Mossèn Joan va obrir l’acte explicant els orígens d’aquests concerts, i el president de la Coral, Josep Creus, va subratllar la importància d’una continuïtat en el temps tan destacable; més endavant, l’alcalde de Balsareny, Isidre Viu, va lliurar a mossèn Joan una placa commemorativa i li va expressar l’agraïment del poble per la bona feina feta i el desig que pugui continuar fent-ne. També es va evocar la persona d’en Ramon Noguera, històric fundador i director de la Polifònica de Puig-reig, i que no va faltar mai a aquests concerts fins a la seva mort, el febrer de 2016. La seva vídua, Maria Rosa Riera, va recollir una placa commemorativa i va dir també unes paraules molt emotives. En el torn de parlament va intervenir també la delegada del Bages-Berguedà de la Federació Catalana d’Entitats Corals, Carme Quintana; i els regidors Josep Fornell, Noèlia Ramírez i Meritxell Ruiz van lliurar rams de flors als músics i als directors de les dues corals.

Entrant en la crònica del concert en si mateix, la Coral Sant Esteve va interpretar El desembre congelat, cançó popular catalana que forma part de la Suite Nadalenca d’Albert Guinovart; Villancico Yaucano, d’Amaury Veray, cançó nadalenca de Puerto Rico; un medley de Feliz Navidad, harmonitzada per José Feliciano, i Ding, dang, dong; i Aquelles nits de Nadal, de Jofre Bardají. Van cantar acompanyats pels músics Sergi Renom (violí primer), Melina Illa (violí segon), Andreu Acarreño (viola), Lluc Rovira (violoncel) i Marc Comabella (piano), dirigits tots per Marc Comabella.

Tot seguit, la Polifònica de Puig-reig va interpretar Christmas Lullaby, de John Rutter; African Noel, cançó popular africana; White Christmas, d’Irving Berlin, i la tradicional Fum, fum, fum. Els acompanyaven els músics Júlia Conangla (violí), Carla Conangla (violoncel) i Josep M. Conangla (piano), sota la direcció d’Emmanuel Niubò.

Finalment, les dues corals conjuntament van cantar Santa Nit, de Franz Grüber, dirigida per mossèn Joan Bajona; l’Al·leluia del Messies de Händel, dirigit per Emmanuel Niubò; la Cantata 147 de Johann Sebastian Bach, dirigida per Marc Comabella; i el Glòria a Déu d’El Pessebre de Pau Casals, dirigit per Emmanuel Niubò. El públic, que va omplir a vessar
 la sala Sindicat, va premiar amb calorosos aplaudiments totes les interpretacions, que van ser de gran qualitat.

R. Carreté
Fotos: Lluís Garcia Lluís