VII Festa de les Entitats

Balsareny va celebrar el diumenge 18 de novembre la VII Festa de les Entitats, que vol posar en valor la feina, desinteressada i contínua, de les associacions culturals, esportives, cíviques i socials del poble. Les entitats van exhibir una mostra de les seves activitats a la plaça de la Mel, en carpes instal·lades a l’efecte; una part de la plaça era ocupada també per un mercat amb ofertes d’artesania popular i gastronomia, i per diverses atraccions per a la quitxalla.

El matí va començar amb possibilitat de pluja, i alguna gota escadussera es va escapar, però això no va espantar les associacions locals. Al final, el dia va aguantar i fins i tot va sortir el sol una estoneta, de manera que la festa va ser lluïda i participada.

A més de les carpes de les entitats, el programa preveia una exposició de vehicles, a cura de les ADF Tres Branques; observació del sol, joc de l’oca astronòmica i joc dels planetes, a càrrec dels Astroamics; un assaig de Pastorets de Balsareny obert al públic; partides simultànies si ràpides, per part del Club d’Escacs Balsareny; exposicions i balls de gegants a càrrec de les colles Geganters i Grallers de Balsareny (amb possibilitat de fer ballar la geganta Maria) i geganters i Grallers Els K+Sonen, de Balsareny; exposició de vehicles clàssics per part del Club Autocross; un rocòdrom inflable a cura del Centre Excursionista Balsareny; un joc de ping-pong ofert pel Centre Instructiu ni Recreatiu; activitats infantils, sorteig d’una panera i servei de tapes i begudes.

Hi van participar, a més de les indicades, entitats com Càritas Parroquial de Balsareny, Club d'Handbol Balsareny, Club Natació Balsareny, Comissió Festa dels Traginers, Grup Eire-Creu Roja, Mans Unides i Penya Madridista Balsareny.

A migdia hi va haver un dinar popular de les entitats. I a la tarda, l’espectacle teatral “Les Clink”, per la companyia Les Bianchis, dins la programació de Tempo.

Cal felicitar totes les associacions que van participar en aquesta festa, i la bona organització de les regidories de Cultura i Esports de l’Ajuntament de Balsareny.

Sarment

Fotos: A.Selgas

Repte núm. 36

L’Enric i la Júlia comencen a caminar des del mateix punt. L’Enric avança 1 hm cap al nord, 2 hm cap a l’oest, 4 hm cap al sud i, finalment, 1 hm cap a l’oest. La Júlia va 1 hm cap a l’est, 4 hm cap al sud i 3 hm cap a l’oest. Si la Júlia vol anar a trobar l’Enric en línia recta, quin és el trajecte que ha de recórrer?

Salut i lògica!

Roc Carulla

Resposta al repte núm. 35: Avui 10 sagals menjaran gelat.

Biblioteca Pere Casaldàliga

Activitats BiblioLab

La Biblioteca Pere Casaldàliga s’ha sumat al projecte BiblioLab, que ofereix als seus usuaris activitats de creació i experimentació. El BiblioLab és un dels deu projectes destacats de “Connectem”, el pla d’actuació del mandat 2016-2019 de la Diputació de Barcelona. El programa d’activitats que proposa a les biblioteques abasta diferents branques del coneixement. En moltes, el factor tecnològic té un paper important, però també n’hi ha de científico-socials, que tracten sobre la nutrició, l’astronomia, la natura…; d’altres, d’artístics; i, evidentment, també projectes relacionats amb la lectura i l’escriptura, l’essència de les biblioteques.

El programa d’activitats del BiblioLab a la Biblioteca de Balsareny va començar el 17 d’octubre, on es van fer dos tallers. El primer taller es va dedicar a la desencriptació de missatges xifrats i va anar destinat als alumnes de 6è de l’Escola Guillem de Balsareny. Els infants van descobrir que es poden fer servir diferents sistemes i tècniques per encriptar un missatge assignant algoritmes i claus a les lletres. Aquell mateix dia es va fer un segon taller, adreçat a nois i noies de 8 a 12 anys, on van aprendre com funciona el cor, entrant dins del corrent sanguini i fent el viatge que fa la sang fins que arriba al cor, passant pels pulmons i per altres parts del cos.

El cicle continuarà el dimecres 21 de novembre, amb el taller ‘Arqueolab: de l’exploració al laboratori’, adreçat a infants de 8 a 12 anys, que està pensat com una activitat experimental per comprendre el procés d’excavació arqueològica d’un poblat prehistòric.

Tertúlia literària amb l’escriptora Gisela Pou

El passat 25 d’octubre, una vintena de persones van assistir a la tertúlia literària del Club de Lectura per comentar la novel·la ‘El Silenci de les vinyes’. En aquesta ocasió, però, vam poder comptar amb l’autora del llibre, l’escriptora i guionista Gisela Pou.

L’autora va destacar la feina de documentació que va haver de fer sobre el món del cava,  el qual l'ha fet servir com un personatge més, cosa que permet al lector, o bé endinsar-se en la trama de les famílies o bé en el procés d'elaboració del cava. Es tracta d'una història ambientada al Penedès, amb trames i enfrontaments familiars, i amb la terra i el conreu de la vinya com a fil conductor.

Durant la xerrada, Gisela Pou també va fer referència a la seva feina de guionista de sèries de televisió, com Poble Nou, Ventdelplà, Temps de silenci, El cor de la ciutat... Comentà que l’ofici d’escriure li ha ajudat a l’hora d’inventar històries, visualitzar les escenes i ser més concisa en l’escriptura. En un guió és imprescindible la tensió dramàtica, i és aquesta tensió, que també es plasma en la novel·la, la que aconsegueix atrapar el lector.

Una tarda molt agradable i interessant que es va allargar compartint una copa de cava i fent fluir converses més informals i properes.

Exposició ‘Pintures de Sara Casellas’

Del 19 de novembre al 12 de desembre podreu conèixer l’obra pictòrica de Sara Casellas, balsarenyenca i alumna del taller de pintura de l’Associació Artística de Balsareny.

Ana Pérez Hidalgo
Directora de la Biblioteca Pere Casaldàliga
Fotos: Biblioteca Pere Casaldàliga

Comissió de Reis

Com cada any en aquestes dates, ens preparem per rebre el Príncep Assuan i els Reis de l’Orient. I com passa en els darrers anys, des de la Comissió dels Reis de Balsareny fem una crida a la col·laboració per part vostra per continuar mantenint aquesta tradició.

Aprofitem el moment per donar les gràcies a totes aquelles persones que, de manera totalment desinteressada, ens ajuden a fer una festa ben lluïda, sigui fent de Reis i de patges, posant les furgonetes o els tractors per a les carrosses, ajudant-nos a maquillar, a vestir i pentinar tota la colla de gent que participa a la cavalcada, a vigilar que ningú prengui mal durant la ruta, als que ens ajudeu a fer cartells i a qui escriu el pregó, al que s’enfila al campanar de l’església per encendre els focs d’artifici, als que es cuiden de tenir el vestuari i les perruques a punt, a qui munta els trons i les carrosses... A tots vosaltres i als que ens deixem, moltes gràcies.

Però us hem de dir que malauradament cada vegada som menys a fer tots aquests preparatius i que necessitem ajuda. Necessitem gent. Ens calen joves i grans que vulguin donar-nos de manera continuada un cop de mà per fer-ho cada vegada millor. Ens dirigim a tothom que encara no té petits a casa amb qui passar aquests dies, o bé que els que tenia ja s’han fet grans. Us demanem que vingueu a col·laborar ara i també després. Perquè no podem deixar perdre aquesta tradició, però en aquests moments som tan pocs que potser no hi arribarem. I no només per organitzar, també ens falta gent a la cavalcada: fem una crida a qui vulgui fer de Rei, de Príncep Assuan (o per què no, de Princesa  Khanum) i sobretot patges que acompanyin a ses majestats.

Tenim previst que els nens puguin entregar les cartes al Príncep (o, com dèiem, Princesa si s’escau) el proper dissabte dia 15 de desembre a les 18:00 hores al Sindicat.

Els dies 3 de gener de 10 a 13 hores i el dia 4 de gener de 17 a 20 hores serem al pavelló per recollir les adreces de tots aquells que vulgueu que els Reis passin per casa vostra. Tal i com vàrem fer l’any passat, NO heu de portar cap regal. Només ens cal un nom i l’adreça on voleu que els Reis vinguin.

Si tot va bé, els Reis de l’Orient amb tota la comitiva arribaran a Balsareny el dia 5 a partir de les 18h.

A tots aquells que ens vulgueu donar un cop de mà, que us faci il·lusió fer de patges o de Reis, us demanem que ens envieu tan aviat com pugueu un correu a l’adreça de correu electrònic:  reisdebalsareny@gmail.com

La Comissió dels Reis de Balsareny

Aquella estranya parella?

Hi ha un vincle entre la música i les matemàtiques? Aquesta pregunta, que a priori ens pot resultar si més no desconcertant, resulta que és matèria d’estudi des de ja fa dècades per part de professionals d’àmbits tan diversos i alhora íntimament interrelacionats com l’educatiu, el mèdic i el científic.

En el camp de la investigació cognitiva, les connexions entre la ment i el cos i la música i les matemàtiques han alimentat un debat continu entorn de l'anomenat "Efecte de Mozart", que es va popularitzar, per primera vegada, a principis dels anys noranta. Es van dur a terme estudis concrets que indicaven que un individu era capaç de realitzar millor una tasca de tipus espacial-temporal, com ara visualitzar un vaixell i crear-lo amb peces Lego, immediatament després de l'exposició a una sonata de Mozart.

 

Això es pot explicar pel fet que coincideixen les mateixes parts del cervell que s’activen quan s'escolta Mozart que quan es dedica al raonament espacial-temporal.

Altres estudis han corroborat que nens que estudien música i practiquen amb un instrument proporcionen una puntuació molt superior en tasques de cognició espacial-temporal, coordinació i aritmètica. Aquest fet es deu en bona part a la interacció que es dona entre les habilitats musicals i les habilitats matemàtiques. És plenament conegut que el concepte integral necessari per comprendre les fraccions, els nombres decimals i percentatges és molt rellevant en la comprensió del ritme: "Es requereix que un músic literat continuï subdividint mentalment el ritme per arribar a la correcta interpretació de la notació rítmica". El context haurà canviat, però l'estructura del problema és bàsicament la mateixa que la de qualsevol problema de part sencera que es plantegi matemàticament.

Les habilitats visuals i espacials que un nen exerceix cada vegada que practica un instrument i reprodueix música reforcen la seva connexió mental-física.

El vincle entre la pràctica física de la música i les fortes habilitats matemàtiques es demostra quan els nens que interpreten un instrument musical poden realitzar operacions aritmètiques més complexes que aquells que no ho fan. El treball lent de la pràctica, l'atenció al detall i la disciplina que es necessita per aprendre un instrument també són una excel·lent preparació per a la pràctica involucrada en la construcció de competències matemàtiques fortes.

Des d’un altre vessant: creieu que la investigació ha demostrat que certes músiques acaben sent més populars i populars a causa de la seva estructura "matemàtica"?

Per exemple, el Cànon de Pachelbel en D –un clàssic entre clàssics de qualsevol casament que s’ho valgui– es diu que arriba a les masses a causa de la seva estructura repetitiva. D’altra banda, una tendència de popularitat evident en l’actualitat és la música hip-hop, amb patrons rítmics repetitius fins a la sacietat. Això es deu en part a la nostra necessitat matemàtica innata de ritme i patrons.

Així que la propera vegada que us trobeu amb ganes d’escoltar i ballar música, recordeu que aquells patrons agradables del ritme, el beat, l'harmonia i la melodia tenen el seu origen en desenvolupaments d’expressions matemàtiques. Si és que ja ens ho deia el senyor Pitàgores!

Escola Municipal de Música de Balsareny

Any Pompeu Fabra 2018

L'any 2018 ha estat dedicat a commemorar la figura i l’obra de Pompeu Fabra, per celebrar els 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català mes il·lustre i els 100 anys de la publicació de la seva Gramàtica catalana. 

Mila Segarra, alumna seva, va escriure la biografia de Fabra. En el capítol 14 fa esment a les seves passions: “Ni la pràctica de l’excursionisme ni l’estudi de la llengua no m’han donat mai cap disgust”, ens diu el Mestre. 

El delit per caminar i per la muntanya se li havia desvetllat pels volts de 1888, després de la mort del seu pare. Les excursions, d’arrencada, el van portar prop de Barcelona, a Collserola i al Tibidabo. Després van venir els viatges a peu a Camprodon per visitar la família. El primer va ser a l’estiu de 1889, quan encara no havia entrat a formar part de L’Avenç. Va trigar set dies a arribar- hi. Aleshores no coneixia l’interès que hi havia a Catalunya per l’excursionisme.

Quan va conèixer Jaume Massó i Torrents va descobrir que les excursions servien per estudiar la flora i la fauna, els monuments, els costums i les tradicions locals. I també que de l’excursionisme se’n podien treure lliçons lingüístiques. “Als Pirineus –deia Fabra–, a la vora del foc en un mas o en una pleta de pastors, vaig poder recollir una pila de paraules vives, moltes de les quals, després, foren introduïdes al corrent circulatori del llenguatge escrit.” Perquè “els pastors pirinencs no solament són bons guardadors de xais i ovelles, sinó de mots, de cançons i de vells adagis”.

El pas dels anys no li va fer perdre el gust per l’excursionisme, el plaer per caminar. Sembla que dies abans de la seva mort encara caminava dues hores diàries, sense cansar-se. Sospirava per tornar a la seva terra. I deia, quan encara vivia a Montpeller: “Si ara tornéssim a Catalunya, potser ja no estudiaria més, però encara faria excursions”. Qui li havia de dir aleshores que moriria a Prada, a recer dels seus estimats Pirineus.

Deixeu-me que acabi aquest recull amb les paraules escrites per Josep Pla: ”Fabra ha estat el català més important del nostre temps, perquè és l’únic ciutadà d’aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d’obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d’una manera explícita i indiscutible”.

Recull: Andreu Fernández i Aguado

Caminada per les Roques Encantades

Organitzada per Centre Excursionista de Balsareny amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny, el dimarts 30 d’octubre de 2018, 52 persones van participar en una bonica caminada per la Garrotxa. El dia va acompanyar: un airet fresquet en algun moment, però assolellat quan l’espessor del bosc ho permetia.

Els caminants van anar en autocar cap a la vall d’en Bas i van pujar fins al Santuari de la Salut, en el terme de Sant Feliu de Pallerols. Des de 1.028 m d’alçada, és un balcó espectacular amb esplèndides vistes a la vall d’en Bas, la vall d’Hostoles, l’Alta Garrotxa, el Canigó, el Montgrí, el Bassegoda, el Comanegra, el Puigmal... Tant a l’església, del segle XVII, com a la font de la Salut que té al costat, s’hi veneren imatges de la Mare de Déu de la Salut.

Després d’esmorzar, el grup va emprendre la caminada per un camí en lleugera pujada, enmig d’un bosc amb roures, alzines, bedolls i faigs enormes, cap al collet de l’Arç (1.070 m), amb vistes als cingles d’Aiats i de Cabrera. I d’allà, vorejant el pla d’Armadans, es va arribar a l’indret conegut com les “Roques Encantades” (també hi ha qui en diu “Roques Encadenades”), una clariana enmig d’una espectacular fageda en plena tardor, quan  encara les fulles no havien canviat de color, però amb el ventijol algunes ja havien caigut i anaven caient. La zona és plena de grans roques, verdes de molsa i envoltades de falgueres, algunes amb formes peculiars, que en conjunt conformen una mena de laberint encatifat de fullam,formant coves, passos estrets i amagatalls. Tot plegat és un indret màgic, on les llegendes parlen de fades, dones d’aigua, bruixes, dimonis, martinets i follets –però es devien amagar, perquè no en vam veure cap.

En acabar el recorregut per la fageda, vam tornar al santuari, on l’autocar ens va portar fins al poble de les Preses, vora Olot. Allà vam dinar, i ja de tornada cap a casa. Un dia excel·lent, i una bona sortida, per la qual cal felicitar els organitzadors.

Aquest mes de novembre ja comença un nou cicle de les caminades “A cent cap als 100”, que organitza la Diputació de Barcelona amb la col·laboració del CEB i de l’Ajuntament. Aquest any compartirem passejades amb caminants de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Andreu de la Barca i Lliçà de Munt.  La primera sortida, el 20 de novembre, serà pel terme de Balsareny; en mesos successius ens traslladarem als altres municipis.

Sarment

Fotos: Alfred Selgas