RACONS DEL BAGES
 |
| Visió general de l’Aiguamoll de la Bòbila, amb molta aigua, aquest mateix mes de setembre. |
On es troba?
Es
troba al sud del nucli urbà de Santpedor. L’accés més senzill és arribar per la
carretera de Navarcles, Sallent, Balsareny... i, passat el camp de futbol vell,
agafar el primer trencant a l’esquerra (primer semàfor), pel carrer Convent,
fins a l’Institut d’Auro, i seguir a l’esquerra fins a travessar el pont de la
via del tren, després del qual, cal continuar per la dreta per un camí que
arriba a l’aiguamoll al cap de 400 metres (està indicat). Hi ha un espai per
poder deixar-hi el cotxe, si cal. Es pot fer drecera si optem per travessar tot
el polígon Santa Anna III des de la rotonda prèvia al nucli urbà (prop de la zona
esportiva) fins al pont de la via esmentat. Si venim de Manresa o Callús, cal
travessar tota la carretera fins agafar el mateix carrer Convent per la dreta.
 |
| La llacuna principal de l’espai natural |
Quina és l’evolució de l’espai on
actualment hi ha l’aiguamoll?
Aquest
aiguamoll, que té un recinte d’unes 7,5 hectàrees, es va crear de forma
artificial fa 27 anys. Abans hi havia una bòbila, o fàbrica que elaborava
totxos, de la qual queda un transformador que es conserva dins del recinte,
actualment convertit en una aula de camp per a estudiants o altres visitants.
Quan hi
havia la bòbila, com a matèries primeres, es van explotar molt les argiles que
hi havia per sobre (per fer els totxos), de manera que va quedar al descobert
una capa freàtica, és a dir, el nivell de l’aigua subterrània, protegida per
una altra capa d’argila que es troba més a sota. L’argila és una roca
impermeable, que no deixa passar l’aigua més avall. Dit d’una altra manera, hi
havia una capa d’aigua confinada entre dues capes d’argila: la de sobre es va
explotar, va quedar l’aigua al descobert, i la de sota encara hi és i impedeix
que l’aigua es filtri cap avall.
 |
| L’aiguamoll, amb la caseta d’aguait al fons |
Més
endavant, quan la bòbila va desaparèixer, tot l’espai es va convertir en un
gran abocador per als santpedorencs, amb el consegüent deteriorament del medi i
alteracions per a la salut pública; fins que l’Ajuntament se’n va fer càrrec i
ho va netejar tot, de manera que la zona d’aigua va tornar a quedar a la vista.
Així, i gràcies a l’ajuda humana, es va anar formant el nou espai natural humit
que coneixem com a Aiguamoll de la Bòbila. De mica en mica, s’hi van anar
plantant espècies típiques del bosc de ribera, que viuen molt bé prop de
l’aigua i, en tots aquests anys, hi han anat creixent moltes altres plantes
espontànies, en convivència amb la fauna respectiva, fins a crear-se
l’ecosistema actual que representa. Es pot considerar perfectament un espai
natural del Bages.
 |
| Un raconet de l’aiguamoll, amb ànecs collverds femelles |
Com és aquest aiguamoll actualment?
Per una
banda, hi ha moltes espècies de plantes, algunes ja són ben bé aquàtiques i
d’altres de ribera (adaptades a estar prop de l’aigua); i, per altra banda, hi
viuen molts animals, sobretot aus; també amfibis i alguns rèptils.
Al
llarg dels anys l’espai s’ha anat remodelant i ampliant, per tal de crear com
més microambients millor, perquè hi pugui viure un nombre més gran d’espècies, afavorint
així la biodiversitat.
Evidentment,
l’espai inundable és més o menys extens segons el règim de pluges que tinguem. Aquest
setembre mateix, tot i que les pluges d’estiu han estat escasses, està molt ple
i complau visitar-lo.
El camí
principal per visitar el recinte té uns 200 metres, al final del qual hi ha una
caseta d’aguait i un altre aguaitador descobert, per observar sobretot els
ocells amb tranquil·litat.
Fa uns
anys es va modelar, dins del recinte, un nou circuit d’uns 300 metres que passa
per una aula de camp per a estudiants i altres visitants (antic transformador
de la bòbila); una petita bassa, on viuen, a la primavera-estiu, molts insectes
i granotes (primer, capgrossos); un sector on es van plantar herbes medicinals
i, a l’extrem, una torre d’aguait de dos pisos. En aquesta zona s’hi van
incorporar uns cavalls de la Camarga francesa, raça que tradicionalment
s’utilitza per a la neteja de la vegetació de zones humides, com aquesta; així,
contribueixen a mantenir l’ecosistema, a part que, per exemple, faciliten
espais per poder niar determinats ocells.
 |
| Passarel·la sobre la bassa dels amfibis (granotes, cap-grossos), al costat oest. |
Quines espècies vegetals podem trobar a
l’Aiguamoll?
A la
zona nord, on hi ha l’entrada, hi trobem, fent ombra, molts pins blancs, pins pinyers
i alzines. A dins, vorejant l’aigua, hi trobem típics arbres de ribera, com
pollancres, àlbers, gatsaules i tamarius.
També
hi ha arbustos al llarg de tot el recinte, com saücs, aranyoners, heures,
aladerns, marfulls, llentiscles, etc.; i herbes, com una gran extensió, dintre
l’aigua, de canyís (que és la canya pròpia del país, molt més prima que
l’altra, la canya asiàtica); fonoll, ravenisses i, a la zona d’herbes
medicinals, el romaní, la sàlvia i altres.
Quins ocells hi podem veure?
Cal dir
que a l’aiguamoll hi ha ocells tot l’any, alguns de forma permanent i d’altres de
pas o temporalment.
És molt
freqüent que hi hagi ocells de la família dels ardeids, com el bernat pescaire,
l’esplugabous, els agrons i els martinets. Aquesta família es caracteritza pels
seus exemplars grossos, amb potes llargues, bec punxegut i coll molt llarg que
acostumen a doblegar en forma de S.
Sempre
hi ha molts ànecs, sobretot els ànecs collverds, que hi nidifiquen; sovint hi
poden haver altres ànecs migradors. També hi nidifiquen les fotges i és
freqüent trobar-hi polles d’aigua, espècie que sap viure en tota mena
d’ambients aquàtics, encara que estiguin contaminats. Esporàdicament s’hi pot
trobar algun rapinyaire, alguna espècie de gavina i altres.
Pel que
fa a les aus de pas més habituals, tot sovint hi ha cigonyes. Com a dada
inèdita, fa uns anys s’hi van aturar un grup de flamencs i darrerament, els
dies 12 i 13 de juny de 2020, se n’hi va parar un, que va poder ser vist i
fotografiat.
Per
acabar, un passeig per l’Aiguamoll de la Bòbila permet també la lectura de
poemes dedicats a diferents aus, escrits pel músic i escriptor Celdoni Fonoll, esculpits en metall i
col·locats al llarg dels camins que envolten l’espai natural, de forma
permanent. Fou una iniciativa de l’Escola La Serreta de Santpedor.
Aquesta
zona humida del Bages cada cop és més coneguda i és un lloc més per preservar i
per visitar. No cal dir que, per als santpedorencs, sempre ha tingut finalitats
pedagògiques. Així, per exemple, és un lloc freqüent de visita i d’estudi per
als alumnes de l’Institut d’Auro i de l’Escola La Serreta.
 |
| El plafó del Geoparc de Santpedor porta la foto de l’aiguamoll com a lloc emblemàtic del municipi. Es troba a la carretera, junt als polígons industrials, a menys d’un quilòmetre de l’entrada nord del poble. |
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
