diumenge, 18 d’agost de 2019

Un dimarts diferent

SOCIETAT



El dia 13 d'agost, el grup de persones (pelegrins) que cada dimarts pugen a les 8 del matí a l'ermita del castell de Balsareny van organitzar un pelegrinatge obert a tothom al poble veí de Castellnou de Bages per visitar l'església romànica de Sant Andreu. Hi va haver una participació molt positiva, 25 persones. 

El programa consistia a sortir a dos quarts de 8 del matí, arribar a les  8, visitar l'església i fer-hi una pregària. En acabat, vam esmorzar i, tot seguit, ens va rebre el senyor alcalde, Domènec Òrrit, que es va oferir  molt amablement a fer-nos una visita guiada pel nucli antic de Castellnou; vam veure el museu dels maquis i la sala polivalent, on va finalitzar la visita amb un agraïment dels assistent al senyor alcalde. 


Ja de retorn a Balsareny, una parada que no podia passar per alt: el mirador del turó de Cellers per gaudir d'unes vistes espectaculars.

Text i fotos: R. Calveras


diumenge, 4 d’agost de 2019

Sopar del carrer Vell

ACTUALITAT



La nit del dissabte 3 d’agost va tenir lloc el sopar de veïns i amigues del carrer Àngel Guimerà (carrer Vell) de Balsareny. Amb una temperatura molt agradable, vam gaudir d’un sopar de km. 0 amb la col·laboració dels establiments del carrer i d’altres botigues del poble. Vam fer ballaruga amb el conjunt “Rico Rico” i es van sortejar quatre paneres que van fer les delícies dels premiats.
Una nit per al record, de companyonia i festa.

Maribel Andreu
Fotos: Isidre Prat i Maribel Andreu





divendres, 26 de juliol de 2019

Balsareny, terra de pubillatge

ACTUALITAT


Hola, balsarenyencs i balsarenyenques! El pubillatge del nostre poble estem molt agraïts de poder col·laborar amb el nostre municipi. Aquesta vegada ens ve molt de gust explicar-vos el dia a dia dels nostres representants portant Balsareny arreu de Catalunya.

El passat mes d’abril el pubillatge va créixer, celebrant 50 anys de pubillatge de Balsareny, amb la incorporació de la pubilleta i l’hereuet,  Ferran, han ajudat a fer més visible Balsareny arreu del territori.


La primera sortida on varen assistir els petits va ser al comiat i a la proclamació dels representats de la Catalunya central a la Pobla de Lillet, dut a terme als jardins Artigues, on la nostra pubilla Judit la van proclamar pubilla de la Catalunya Central. És per això que la veureu dur una banda vermella a més a més de la banda blanca que la identifica com a pubilla de Balsareny. Per a tots els pobles, el color identificatiu són les bandes i les faixes blanques. Els representants comarcals o intercomarcals tenen un color diferent assignat; el que representa la Catalunya central és el vermell, per als de la comarca de la Selva és el verd, per als del Maresme és el blau cel, els nacionals porten el color groc i l'hereu i la pubilla de Catalunya, la senyera. Aquests són uns quants exemples dels diferents colors que hi ha. Això ens permet identificar la representació que té cadascú segons el color de la banda o la faixa.

Després d’aquesta sortida, el dia 12 de maig van assistir al comarcal de la Selva, en un entorn molt bonic com és el de Breda. Per acabar les sortides del maig, el dia 19 varen fer rumb cap a Ripoll, a la Festa de la Llana i el Casament a pagès, una petita mostra dels processos de l’esquilada de les ovelles, on van poder observar com es feia abans i com es fa ara, també el “cardat” de la llana i tot el procés fins a obtenir un jersei. El Casament a pagès és un festa molt bonica que ens recorda la nostra festa dels Traginers.

El dia 1 de juny varen començar el mes assistint al comiat i a la proclamació dels companys d’Òdena, on ens van mostrar amb molt d’orgull les restes del seu castell, la història i el significat que tenia en aquella època.

Seguint amb els comarcals, el dia 8 de juny els nostres representants van viatjar fins a Canet de Mar per acomiadar i proclamar els nous representants del Maresme, en un entorn molt bonic arran de platja. Però aquesta no va ser la sortida més llunyana, sinó que va ser el dia 16 de juny a la ciutat de Tarragona.

Per acabar el mes de juny, no es van voler perdre el comiat i la proclamació dels nostres companys de Seva. L’acte es va dur a terme als Jardins Vives, un entorn especial i amb molt d’encant.

Van començar el mes de juliol, concretament el dia 5, a la localitat veïna de Sant Fruitós de Bages. Era la seva segona proclamació després de 12 anys sense que el poble tingués pubillatge. Estem molt contents que hagin recuperat aquesta tradició i d'haver-hi pogut assistir.

Per acabar el mes de juliol varen jugar partida doble. No acostuma a passar gaire, però en aquesta ocasió, el dia 12 de juliol varen tenir l’honor de visitar per dins el Parlament de Catalunya. Va fer la benvinguda el vicepresident del Parlament. Va ser molt bonic veure els escons dels diputats ocupats durant una estona i un dia l’any, per pubilles i hereus d’arreu de Catalunya, una gran imatge i experiència. Un cop acabada la visita del Parlament, varen fer parada al comiat i proclamació dels companys de Sant Vicenç de Castellet, en l’última sortida que s'ha dut a terme el juliol i amb moltes ganes i il·lusió de començar l’agost.

El pubillatge no fa vacances i a dia d'avui us podem avançar que unes de les poblacions que visitaran serà en els comiats i proclamacions dels nostres amics i veïns de Navàs, la Valldan, Gironella i Manresa, entre molts altres per determinar. D’aquesta manera ens acomiadem, dient-vos que també varen ser presents a Balsareny el dia 23 de juny, acompanyant la Flama del Canigó i a l’entrega de premis de Sant Cristòfol, on els va agradar molt poder participar.


Gerard Capdevila
Fotos: Pubillatge Balsareny

Dansaires al Casal Verge de Montserrat




El divendres 28 de juny, una representació de Dansaires dels Pastorets de Balsareny va ballar, un any més, per als residents i personal de la residència Casal Verge de Montserrat. Estem molt contents de poder-los portar una petita mostra del folklore del nostre país i del món i col·laborar així amb les entitats del poble. A les fotografies, el grup de les petites Dansaires abans de ballar i després, tot berenant.





Fotos: Alba Fontanet

Aquella llum nocturna


CINC MINUTS

Ben entrats a un altre mes de juliol, les nits més llargues i relaxades són aprofitades per a refrescar-nos i fer-nos oblidar les hores diürnes de calor xafogosa. Encara que no ho creguem, el malmès medi ambient en què tots participem hi ha de tenir a veure.

L’estiu, estació pròpia per descansar i llegir un llibre o un diari. Permeteu-me explicar-vos la columna del diari ‘Avui’ de Martí Gironell, a la qual jo li poso per títol “Una llum nocturna escapçada”. És aquesta altra llum alternativa i educativa que Gironell va viure amb la companyia del seu fill: “De la llista  d’espècies d’animals amenaçades de perill d’extinció que l’altre dia es feia pública, els haig de confessar que n’hi ha una que em penso que ja fem tard. Les cuques de llum. Ara farà un parell d’anys, una nit d’estiu amb el meu fill de cinc anys, vam tenir la sort de veure’n una de les últimes. D’entre els arbustos del jardí de casa dels avis, em va semblar veure un petit punt incandescent. Com que va ser un tancar i obrir d’ulls, vaig pensar que no ho devia haver vist bé. M’hi vaig acostar i encara no havia fet dues passes que vaig tornar a veure aquell petit punt de llum arran de terra. Vaig cridar el meu fill perquè volia que fos testimoni d’aquell moment. Era conscient que potser trigaria o no podria veure-ho mai més. —Sembla un misto amb potes— va dir el meu fill. M’hi vaig acostar i se’m va escapar el riure i li vaig explicar que era una mena d’escarabat molt difícil de veure, que era diferent perquè podia fer-se ell mateix la llum i que ho feia per buscar parella o per caçar. La capacitat d’atenció d’un vailet de cinc anys ja sabem que és molt limitada i que ràpidament busca nous focus d’atenció.”

Durant les vacances pot ser un bon moment per buscar i explicar als nostres menors la importància del nostre medi, d’explicar-los que junt amb la llum diürna, hi ha llum nocturna, difícil de trobar avui, de les cuques de llum. 

Josep Gudayol i Puig


'Araguaia', Trobada 2019

BALSARENY AVUI



‘Araguaia’: Trobada 2019 – Carta núm. 92 de juny de 2019

Els amics d’en Pere Casaldàliga, seguint de nou la temàtica proposada per l’Agenda Llatinoamericana, en la trobada de 2019, que es va dur a terme a les Drassanes de Barcelona el passat 24 de març de 2019, van parlar de ‘Les grans causes en allò petit’.
Begoña Iñarra, compromesa amb els més pobres a través de Justícia i Pau i missionera a l’Àfrica durant molt de temps, va fer una ponència sobre ‘Molta gent petita... Transforma el món’. Es va dir que cal més solidaritat a nivell global, compartir més, treballar en equip, consum responsable i de qualitat, respecte a la natura i no explotació, multiculturalitat, etc.

Hi ha altres coses que ajuden: gaudir més de la bondat quotidiana, felicitar a la gent que fa bé les coses (ja pugui ser un cambrer o un cirurgià), fer un àlbum –encara que sigui mental– de les coses bones, sortir de la cultura de la queixa, observar més allò que està bé.

Un cop dinats es va poder gaudir de la música de la germana beneta Griselda Cots, que amb la seva cítara va fer viure als assistents uns bons moments de pau. “És més important allò que vivim que allò que ens passa. No hem de dir ‘jo estic en desgràcia’ sinó ‘què haig de fer per superar aquesta adversitat’. Hem de ser solidàries a tots els nivells, hem de lluitar per tenir una comunitat millor”.

Després Joan Surroca, implicat en diverses accions reivindicatives i iniciatives ciutadanes, emprant la no-violència com a mètode, va parlar sobre ‘La força dels vulnerables’: “Hi ha moltes petites bones accions, poc visibles perquè no surten als mitjans, que estan ajudant a canviar el món”.

Josep Gudayol i Puig


'Nano', nou mot al diccionari

BALSARENY AVUI


Juliol i agost, som-hi nanos, tots a llegir. Si, hàgim triat aquell lloc o bé l’altre un llibre, és una eina que ens proporciona relaxament cultural tot fent un parèntesi, sigui quina sigui l’activitat que haguem triat. Tinc a les mans l’article d’opinió que signa Núria Puyuelo: Benvingut, nanos! En aquest parèntesi mensual em submergeixo, com si fos un salt de trampolí a la nostra piscina, en el plaer que em dona llegir.

“Feia anys que es reivindicava la incorporació de ‘nano’; no hi havia cap motiu per bandejar aquesta paraula del diccionari.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans recull diverses paraules per referir-se als nens: xiquet, infant, criatura, sagal, minyó, al·lot... I, des de fa poques setmanes, també nano. Gràcies a la darrera modificació del diccionari normatiu, s’ha incorporat el mot nano, una paraula ben viva en el llenguatge col·loquial i familiar, sobretot a la zona de Barcelona, i que fins ara no era normativa. Al diccionari també s’ha inclòs l’accepció de nano que fa referència a la figura folklòrica formada per una persona que té el cap ficat dins d’un gran cap que li dona l’aspecte de curt de cos.

Feia anys que es reivindicava la incorporació d’aquesta paraula, perquè és un mot molt usat en la llengua parlada i, sobretot, perquè no hi havia cap motiu per bandejar-lo del diccionari. El fet que nano acabi amb una -o àtona el feia sospitós de ser un castellanisme, com guapo, però en el cas de nano aquesta sospita era infundada perquè és una paraula que no existeix en castellà.

A banda de nano, la Secció Filològica de l’IEC ha aprovat la incorporació al diccionari de catorze paraules més i la modificació de prop de dues-centes entrades, la majoria de les quals com a conseqüència de les novetats que ha suposat la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana. Entre els mots nous, destaquen bitcoin (‘unitat monetària que només pot ser objecte de transaccions per internet’), enya (‘lletra ñ de l’alfabet espanyol’) i les interjeccions fet i entesos, per expressar la conformitat amb una cosa.

Pel que fa a les modificacions, s’ha inclòs la locució degut a, admesa per la nova gramàtica; la interjecció enhorabona per felicitar algú; fins ara estava recollida només com a substantiu (‘donar l’enhorabona’), i diverses locucions que s’utilitzen habitualment, com ara amb comptagotes (‘amb lentitud i en petites quantitats’), com color de gos com fuig, només faltaria, estar d’algú (‘sentir afecte per algú’), fer curt, fer llarg, ésser un cas com un cabàs, de fireta i per si de cas”.

Benvinguts els nous mots i bones vacances.

Josep Gudayol i Puig