divendres, 23 de setembre de 2016

Benvinguts al Centre Excursionista



El Centre Excursionista de Balsareny va néixer l’any 1989. Recollia les iniciatives i activitats de persones interessades en la natura, l’esport i el coneixement del país, com per exemple la Penya Esquí, Caminada Popular i d’altres.
Diferents presidents, com en Xavi Espinosa, Toni Garcia, Núria Prat,  Alfred Selgas i Jaume Vila, varen aglutinar juntes de gent entusiasta que va tirar endavant  diverses iniciatives, com per exemple organitzar una expedició als Andes per assolir el cim de l’Illampú, a Bolívia, l’any 1991.
El Centre Excursionista ha intentat donar a conèixer el nostre entorn més proper amb activitats tan emblemàtiques com:
La Caminada Popular, que ja ha arribat a la 30a edició, amb la participació d’al voltant de 400 persones, que fa del segon diumenge de març una cita festiva per a moltes famílies; la  Caminada pel Terme, que farà un any que recorre indrets poc coneguts del nostre terme municipal, activitat dirigida a tothom, d’una durada aproximada de tres hores; i les Caminades nocturnes, on es descobreixen noves perspectives del poble.
Els audiovisuals, que es feien al Sindicat, on es passaven reportatges de les excursions, trekkings, viatges que feien els balsarenyencs, on la gent podia preguntar als protagonistes dubtes sobre l’experiència viscuda. Ara tornem a iniciar el cicle amb “els divendres viatgem”. La primera projecció serà el 7 d’octubre a la Sala Petita del Sindicat; i cada dos mesos, el segon divendres (sempre que no sigui festiu o pont). Us animem a participar-hi i aportar les vostres experiències.
El Cross del Traginer, el dia 9 d’octubre, que enguany serà la seva 11a edició. Cursa dirigida als corredors grans i petits i que enguany incorpora la possibilitat de fer el recorregut amb Marxa Nòrdica (Nordic walking). Any darrere any ha anat creixent la participació, incorporant noves possibilitats per fer una cursa atractiva per la gent a qui li agrada córrer i al mateix temps donar a conèixer el nostre bonic terme municipal. Cal que els nens comencin a apreciar el lloc on viuen i aquesta és una bona manera de fer-ho: per a ells l’activitat és gratuïta i els recorreguts són de 300, 500, 1.000 i 2.000 metres, molt assequibles per als infants.
Una de les activitats tradicionals de l’any és la “Sortida del 3.000”. El segon o tercer cap de setmana de juliol es fa una sortida al Pirineu, per assolir un cim de 3.000 metres. Aquesta sortida, molt consolidada, exigeix una certa preparació física. Enguany el Robiñera, al Pirineu aragonès, ha estat el cim assolit per 20 valents.
Al llarg del que portem d’any s’han fet sortides a la neu a Font-romeu, al Congost de Mont-rebei, a la Gallina Pelada i la darrera a Falgars (la Pobla de Lillet).
Ara que ja ha començat la tardor, ja tenim programades les següents activitats:
  • 7 d’octubre: Audiovisual a la Sala Petita del Sindicat
  • 9 d’octubre: Cross del Traginer
  • 23 d’octubre: Sortida al Matagalls (Montseny)
  • 29 d’octubre: Caminada nocturna
  • 20 de novembre: Caminada pel terme
  • 27 Novembre; Sortida 100 cims

De les activitats per al mes de desembre n’informarem el proper mes.
El passat desembre es va constituir la nova Junta, amb la incorporació de gent jove amb noves idees i moltes ganes de fer coses pel poble:
  • President: Josep Cañellas
  • Vicepresident: Manel Mingo
  • Tresorer: Joan Prat
  • Secretària: Mar Marti
  • Secretàries adjuntes: Montse González, Sandra Andreu
  • Vocals; Toni Fernández, Jaume Vila, Sergi Serra, Carmelo Dolado, Toni Garcia, Alfred Selgas, Maite Soler, Jaume Calvet, Diego Hernández, Pol Lienas.

Estem treballant per organitzar diferents activitats, col·laborant amb altres entitats del poble i participant en iniciatives com: 100 Cims de la FEEC, Vies Blaves de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Balsareny, organitzant  l’arribada de la Flama del Canigó i el Cicle de passejades “Esport per a tothom” de la Diputació de Barcelona, Associació de Diabètics del Bages, organitzant una caminada per fer difusió de la Diabetis Infantil.
Som gent entusiasta que dediquem el nostre temps i esforç per organitzar activitats pel poble. Agrairíem que hi participéssiu i ens féssiu arribar les vostres inquietuds per tal de dinamitzar el Centre Excursionista.

Mar Martí, Secretària

Editorial

A punt

Amb el setembre i l’inici de curs, el nostre butlletí reprèn la seva activitat amb les informacions i comentaris d’actualitat. Hi destaquem la Setmana de la Joventut i activitats paral·leles, i també els actes commemoratius de l’Onze de Setembre.

El CCB, adherit des del primer moment al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ha anat informant en tot moment de les activitats relacionades amb les reivindicacions sobiranistes. Aquest any, la Diada s’ha diversificat en cinc àmbits diferents, i la gent de Balsareny que hi ha volgut participar ho ha tingut a prop, concretament a Berga. El panorama polític és complex, amb un govern estatal que porta mesos i mesos en funcions, però que continua negant-se a dialogar amb el govern català de majoria sobiranista, i hi respon amb una bel·ligerància contumaç: escanyant l’economia autonòmica i les infraestructures i intentant de recentralitzar competències. Alhora, s’oposa a tota possibilitat de pactar les condicions per a un referèndum democràtic, i basa tota la seva força en la judicialització d’una qüestió que hauria de resoldre’s políticament, negociant. Nosaltres, com el vell lema escolta, continuarem amatents, “sempre a punt” i “tant com puc”.

‘La Síquia’

L’equip de govern de l’Ajuntament de Balsareny va publicar el mes de juliol el primer número de ‘La Síquia’, un butlletí informatiu  de l’actualitat municipal. El butlletí, de 16 pàgines, en reservava una perquè els tres grups municipals hi diguessin la seva. El grup de Gent de Balsareny va fer servir la seva columna, mentre que un dels dos grups de l’oposició, Convergents, ho va fer per manifestar el seu desacord amb aquesta edició, tot anunciant que no hi escriuria més; i l’altre, ERC, senzillament va declinar d’escriure-hi res, i va fer públic a les xarxes socials, i també al Sarment, els seus arguments contraris a la publicació. Tots dos criticaven el cost de la revista, que s’anuncia trimestral, i adduïen d’alguna manera que, disposant el poble d’un butlletí com el Sarment, el que caldria fer és potenciar aquest mitjà; a part de recordar que l’Ajuntament ja fa servir les xarxes socials —i també una pàgina del nostre butlletí— per informar el poble.

Nosaltres no entrarem a discutir si el cost de la nova publicació és enraonat o excessiu, ni a valorar els continguts que s’hi publiquen. És clar que al CCB ens agradaria poder comptar amb més recursos per ampliar el nombre de pàgines, però recordem que el Sarment és el butlletí d’una associació privada, el Cercle Cultural de Balsareny,  i que es distribueix als socis. Durant 40 anys hem estat oberts a la participació de tothom qui hi ha volgut col·laborar i hem donat la possibilitat d’expressar-se a tothom qui ha volgut fer-ho, i nosaltres mateixos sempre hem opinat de tot amb plena llibertat i independència. No hem estat mai, ni hem de ser, el portaveu de l’Ajuntament: ni de l’equip de govern ni de l’oposició, tot i que els escrits dels uns i els altres, dintre de les limitacions d’espai que tenim, hi són sempre benvinguts.

CCB

Casal Verge de Montserrat: ombres i dubtes

OPINIÓ

Com a sòcia de l’associació de residents, familiars i amics del Casal Verge de Montserrat, i familiar directe d’una usuària del centre, voldria fer les següents consideracions en referència al centre esmentat:

No faré un article sobre la Direcció del Centre, ni sobre les treballadores, horaris, ni tan sols sobre la qualitat dels aliments i els menús, ja que tot això, per si sol, ja mereix un article en profunditat.

Vull parlar del que em preocupa més del centre, que és el seu funcionament i organització interna. M’ha costat, però crec que ho he entès, i el que he entès no m’ha agradat gens.

El Casal està regit per una Fundació privada, que està gestionada per un Patronat. Els seus estatuts, modificats l’any 1988 per imperatiu legal, són pràcticament una còpia dels originals dels anys 40. Als anys 40, en ple franquisme, es poden entendre moltes coses; però en l’actualitat, l’any 2016, ja no.

El Patronat té un president, que és el rector del poble. I un vicepresident, que és elegit i nomenat pels membres del Patronat, per majoria, i amb el vistiplau del president.

De vocalies, n’hi ha una en representació del Consell Parroquial, i l’ha d’escollir el mateix  Consell Parroquial. N’hi ha tres més en representació dels veïns de Balsareny, i una en representació de l’Ajuntament.

Les vocalies en representació dels veïns són cobertes a proposta dels mateixos membres del Patronat.

Veient aquesta composició m’adono que estem davant de la institució menys democràtica de la població. En aquest Patronat l’única persona escollida democràticament es el representant de l’Ajuntament, que normalment és l’alcalde. La resta, tots d’una manera u altra són designats a dit. 

Per què els veïns de Balsareny representats al Patronat són designats a dit? Si com a mínim hi hagués una elecció més democràtica d’aquests representants, el Patronat comptaria amb quatre persones que sí que serien representatives.

A tot això se li suma el fet que hi ha diverses persones que segueixen renovant el càrrec any darrera any, i generalment no tenen cap vinculació directa o familiar amb la institució. Altra cosa que no entenc: per què, si no tens una vinculació directa/familiar  amb la institució que representes, t’entestes a no marxar-ne? Per voluntarisme, no… Per voluntarisme ja hi ha activitats de voluntaris, no de patrons.

I em direu, què ens importa, si és una institució privada? Doncs sí que importa: aquesta institució té un concert amb la Generalitat de Catalunya, que permet tenir gairebé la meitat de places publiques al Casal. També perquè en alguns casos, com en el cas de l’ampliació del Casal, s’ha rebut una quantitat molt important de diners públics de la Generalitat per efectuar aquestes obres.

Sé que fa molt poc, en un plenari municipal, es va fer esment en algun document al tema Casal, però crec que va ser un posicionament molt tou.

Entenent que l’Ajuntament és part interessada, i és una institució genuïnament democràtica del poble, la més propera a la gent, hauria d’implicar-s’hi activament.
Faig una crida al Govern municipal, de Gent de Balsareny, perquè es posicioni de manera activa i intervingui en la democratització i transparència de la institució; i així mateix als dos partits polítics, ERC i CiU, actualment a l’oposició, que també van governar Balsareny i van formar part de l’esmentat Patronat, i tampoc van prendre les mesures adients.

No hi pot haver ombres ni dubtes de tipus organitzatiu en un centre d’aquestes característiques.     

Maribel Andreu Nebot

Meteorologia



Juliol de 2016

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)              25,7
Mitjana (min.+màx.)        25,6
Mitjana de mínimes          16,0
Mitjana de màximes        35,3
Mínima                            10,3; dia 15
Màxima                           38,6; dia 10
Mín. més alta      20,6; dia 8
Màx. més baixa              31,7; dia 12

Vent (km/h)
Ventada més alta          70,9; dia 20
Velocitat mitjana             9,7
Recorregut del vent      3.988,4 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.019,1; dia 15
Mínima             1.007,3; dia 30

La pluja (litres)
Total                0,0 litres

Agost de 2016

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)              24,5
Mitjana (min.+màx.)         25,0
Mitjana de mínimes          15,7
Mitjana de màximes         34,3
Mínima                            11,9; dia 25
Màxima                           38,7; dia 8
Mín. més alta      21,2; dia 19
Màx. més baixa              30,4; dia 29

Vent (km/h)
Ventada més alta          54,0; dia 17
Velocitat mitjana             8,8
Recorregut del vent      3.828,3 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.021,4; dia 12
Mínima             1.004,6; dia 19

La pluja (litres)
Dia 9                   8,0
Dia 16                4,7
Dia 17              23,0
Dia 20                2,2
Dia 29                2,7
Total                40,6 litres


Francesc Camprubí

Dos balsarenyencs del Barça


Els joves Èric Cañete Rodríguez i Kim Junyent Casanova són dos futbolistes balsarenyencs que van començar la seva trajectòria esportiva a l’equip de futbol base local i després han jugat al Gimnàstic de Manresa. Recentment han estat fitxats pel Futbol Club Barcelona, on militen a les categories de Cadet i de Benjamí, respectivament. Un mitjà de transport del seu nou club els recull diàriament al poble per traslladar-los a entrenar a la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí i de tornada a casa. Els felicitem i els desitgem molta sort i encerts en la seva carrera futbolística.

Sarment
Foto: A.Selgas

Entrevista: Maria Carme Galera


Maria Carme Galera, un cognom lligat fa molts anys al tracte i amistat balsarenyenc

Maria Carme Galera Galera va néixer a Balsareny el 25 de desembre de 1964. La Maria Carme regeix la botiga de la carretera de Berga, núm. 3, una botiga de roba que sempre ha estat al mateix lloc i té els seus orígens cap a l’any 1960 amb la seva mare al capdavant. Perquè, tal com ens diu ella: «El nom comercial del meu establiment Carme Galera està lligat amb el cognom de la meva mare, ja que Galera ens identifica totes dues».

A la Carme li agrada llegir i preferentment la novel·la d’intriga. El darrer llibre que ha llegit és L’amant japonès, de l’autora Isabel Allende. Pel que fa als viatges, li agrada molt conèixer noves geografies, juntament amb les seves respectives cultures. Ha viatjat a llocs com Irlanda, Anglaterra, Suïssa i, dins la península, el País Basc, Andalusia i Galícia.

—Comercialment, sempre heu estat lligats al món del tèxtil?

Bàsicament sí, tot i que abans també teníem perfumeria i merceria. Avui, però, ens hem anat especialitzant en la roba confeccionada adreçada al públic infantil i adult.

—Com veieu la rebuda comercial d’un poble de 3.000 i escaig habitants com és Balsareny?

D’entrada vull constatar que és difícil tirar endavant comerços petits, amb taxes fiscals elevades, i a més a més travessant moments tan complicats d’una crisi costeruda i que no acabem de superar. També cal puntualitzar que, en el moment actual, s’ha entrat en un canvi d’hàbits en el consum.

—Esteu adherits a la Unió de Botiguers i Comerciants locals?

Sí, hi estem adherits, i crec que és eficient dins uns termes importants, sobretot per les campanyes de promoció, que donen l’oportunitat social i econòmica de donar-nos a conèixer tots una mica més. Entre aquestes campanyes, vull recordar-vos la Campanya de Nadal, la Fira de la Ganga i el Shopping Night.

Josep Gudayol i Puig
Foto: Jordi Sarri


Andaluz y catalana

CERCLE LITERARI

Ya ves si tiene salero esta cosa que me pasa…
Yo, que soy más andaluz que el torreón de la Giralda,
que quería ser torero pa salir en la Maestranza,
tocao de negra montera con traje de oro y grana.
He llegao a Barcelona y he visto una catalana,
y al mirarme con sus ojos serenos de noche clara…
Chiquilla, no sé qué cosa me pasó por la garganta.
Quise decirle un piropo y me faltaron palabras.
No le salía la voz a mi lengua charlatana.
Era tanta la majeza, chiquilla de mis entrañas,
que pasaste por mi vera y yo te seguí a distancia.
Por la Rambla de las Flores, con qué envidia te miraban…
Las rosas, los claveles, los nardos y las dalias…
Luego te encontré otras veces cuando menos lo esperaba.
Los angelitos del cielo, con nuestras vidas jugaban
cruzando nuestros caminos como se cruzan las palmas;
jaleando bulerías con el corazón y el alma.
Y sucedió que enredao en la seda de tus pestañas,
yo te hablé de mi Sevilla y tú de la Costa Brava.
Yo te canté soleares y tú una dulce sardana.
Y al final tú me querías igual que yo te adoraba.
Ya ves tú que coincidencia; yo andaluz, tú catalana.
Yo con la Torre del Oro, tú con el oro en el alma.
Mi tierra tiene salero, la tuya un Paseo de Gracia.
Yo té canté en andaluz y tú en lengua catalana.
La virgen de Montserrat llevas en una medalla.
Yo llevo la Macarena en el corazón guardada.
Viva mi novia bonita, salerosa y catalana.
Que es muy extraño que yo
te quiera siendo andaluz y sin ser tú sevillana.
¡Qué saben los que así hablan!
¡Los qué murmuran, qué saben!
Yo te quiero por bonita, Cáceres o Salamanca,
Barcelona y Sevilla: tienen arte, tienen alma.

Transcripció:
Una catalana filla d’andalusos