dimecres, 2 d’octubre del 2024

Maria Haro, d’Artés a Balsareny per l’amor rural per exercir d’infermera

ENTREVISTA
 
 
Amb el setembre enfilem el canvi estacional i aquesta finestreta obre els finestrons de bat a bat per rebre el nou aire de la tardor. Avui hem tingut l’oportunitat de parlar amb Maria Haro Castellví, una de les professionals d’infermeria del CAP de Balsareny.
 
Maria Haro va néixer a Barcelona el 3 de maig de 1981. Va cursar la Diplomatura d’Infermeria a la Universitat de Barcelona. Actualment no segueix cap tipus d’estudi, ja que ens comenta que ha estat estudiant preparant-se per a l’examen d’oposició durant un any i mig i prefereix fer un descans durant un temps. Pel que fa a les seves aficions, li agrada molt caminar per la muntanya i fer bicicleta, escoltar música (sempre i a tothora), veure alguna sèrie de televisió, i també li agrada molt llegir. El darrer llibre que ha llegit és Siddhartha, de Hermann Hesse. També li encanta viatjar, tot i que fa uns anys que no viatja. Abans viatjava molt; ha estat a països com els EUA, Madagascar, Uganda, Kènia, Tanzània, Birmània i Indonèsia.
 
— En primer lloc, explica’ns: com va anar, això de venir a Balsareny?
 
— Em van fer interina i vaig poder escollir entre Balsareny i Manresa. Vaig preferir venir aquí perquè venia d’Artés, que també és zona rural, i m’agradava. Per tant, vaig pensar que hi estaria millor que no pas en un CAP de ciutat gran, com els de Manresa.
 
Coneixies el poble?
 
— Sí, el coneixia perquè uns anys abans havia vingut a veure la Festa dels Traginers.
 
Tens algun referent en aquesta professió?
 
— Els meus referents en la meva professió són tots els companys d’urgències de Sant Joan de Déu de Manresa, servei on vaig estar treballant durant 14 anys. Pràcticament tot el que sé ho vaig aprendre durant aquells anys treballant amb aquell gran equip de professionals.
 
— Quina va ser la teva primera impressió al venir al CAP de Balsareny?
 
— La primera impressió que vaig tenir va ser que era un lloc molt acollidor i familiar, on tothom es coneix i hi ha bona entesa entre la població i els professionals que hi treballem.
 
— Així, doncs, abans ja havies treballat en algun altre CAP.
 
— Abans d’estar a Balsareny vaig treballar gairebé tres anys al CAP d’Artés, i abans d’aquest, uns mesos a Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar i Vacarisses.
 
— Has tingut alguna incidència amb cap usuari per qüestions de llengua?
 
— No, mai he tingut cap problema amb els usuaris per qüestions de llengua.
 
— Per últim, com et sents al nostre poble?
 
— Doncs em sento molt acollida a Balsareny, tant pels companys com per la gent que hi viu.
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Maria Haro


‘Curar-se’, de Núria Esponellà

PUNTA DE BRAU
 
Són les set del matí i el dia comença a clarejar. M’ha despertat el carrasqueig del colom que tenim al terrat de casa, i el fet em fa recordar quan era un infant i als matins em despertava el cant del gall, ja que a les cases hi havia comuna i galliner a la galeria. Bé, acabat el cicle de vacances, em disposo a retrobar-me amb tots vosaltres amb la meva reflexió.
 
El setembre i la propera tardor m’inspiren per explicar-vos un tema dur, sense voler ferir la sensibilitat de ningú, que he tingut l’oportunitat de poder llegir en l’article de Núria Esponellà al diari El Punt Avui: “Curar-se”.
 
Primer, però, us presento la Sixti (nom figurat, que no vol tenir cap semblança amb un nom real) i amb ella entrem en una conversa en veu alta. La Sixti no sap que l’escoltem: «Avui m’he llevat amb unes ganes de viure més que mai, salto del llit i em trec el pijama i tot seguit el sostenidor, deixant alliberat el pit. Amb la meva nuesa, portant només les calces, vaig directament a la dutxa i me les trec. Agafo la carxofa de l’aigua i obrint l’aigua sento una sensació de goig amb els grills de l’aigua sobre el meu cos. Quin plaer més relaxant, en sentir la netedat. Em sento neta, i aquesta condició m’allunya dels temors i sento un benestar portat per la confiança i l’esperança que m’alliberen d’aquest fastigós càncer de mama. Sí, avui tinc unes ganes enormes de viure, més que mai
 
L’article de la Núria Esponellà comença així: «“Sobretot, no temeu els moments difícils, és d’on surten les millors coses”, deia la neuròloga Rita Levi-Montalcini, que va arribar als 103 anys havent rebut el premi Nobel de Medicina i Fisiologia (1986) pel descobriment del factor de creixement nerviós. Una altra dona de pes, Anita Moorjani, una empresària de família hindú, en un llibre titulat ‘Morir para ser yo’, relata una experiència propera a la mort i el procés de curació que li ha fet canviar radicalment la seva perspectiva sobre la vida.
 
»Si parlo d’aquest tema és perquè durant mesos he estat transitant per un càncer de mama –que ningú s’espanti, estic bé–. Fins fa poc no ho havia fet públic per evitar reaccions de preocupació que només creen angoixa o sensació d’impotència, justament el contrari del que vull, que és transmetre serenitat, perquè el que ens ajuda de debò a transitar per una malaltia és no perdre la confiança i també sentir-nos acompanyats. Al capdavall, queda l’agraïment cap a les persones –parella, amics, familiars, metges i infermeres– que ens acompanyen en aquesta mena d’experiències i, sobretot, la confiança en la pròpia capacitat de curació.»
 
L’article continua, però crec que ha quedat clar el que volia explicar. Moltes gràcies a totes aquelles persones que em llegeixen, doncs darrerament em vaig creuar amb una lectora que em va dir: “Josep, he llegit el teu article del Cinc Minuts en el qual expliques la tristesa i mala educació de certa persona en no voler-te escoltar, i he de dir-te que jo em vaig trobar amb un cas semblant”. Fa goig, sentir-te llegit.
 
Josep Gudayol i Puig

dilluns, 30 de setembre del 2024

Vanessa Martínez, regidora d’Ensenyament

ENTREVISTA
 
 
Continuant amb les entrevistes als membres del Consistori balsarenyenc, i ara que acabem d’encetar un nou curs escolar, parlem aquest mes amb la regidora d’Ensenyament, Vanessa Martínez Crespo. Vanessa Martínez era la número 2 de la candidatura local d’Esquerra Republicana de Catalunya i ara forma part de l’equip de govern, junt amb els altres tres membres del seu partit i els quatre membres d’Endavant Balsareny. Va estudiar Educació Social a la UOC i té el Màster de professorat a UNIR. També té diferents cursos d’Atenció a la diversitat i de Gestió de les emocions.
 
—Sí. I també tinc una part del grau de Psicologia, de moment aparcat perquè em falten hores! Sempre he tingut un dilema entre el món social i la docència, ja que tots dos àmbits m'encanten i, finalment, m'he decidit per acompanyar joves en la seva formació en l'àmbit social.
 
Actualment és professora de cicles formatius de la família professional de serveis socioculturals i a la comunitat i enguany treballa a l’Institut Guinovarda de Piera. A part de tot això, ara té la feina a l’Ajuntament.
 
—Vanessa, com valores aquests quinze mesos que portes com a regidora? És la teva primera experiència en política? Et fa res que et pari la gent pel carrer?
 
—Bé. D’entrada, és la primera vegada que estic involucrada de ple en la política. Quan l'Isidre em va proposar de formar part del seu equip, vaig pensar que està bé demanar coses, però és millor col·laborar, i vaig acceptar gairebé sense pensar-m’ho.
      La meva valoració de la tasca com a regidora és positiva. Sí que comporta molta feina; però amb organització s'arriba a tot. Passo molts nervis quan tenim algun esdeveniment en què d'alguna manera el pes de l'organització recau en mi: en aquests casos em fa pànic deixar-me alguna cosa per lligar.
      No m'importa que em parin pel carrer a demanar-me coses de l'Ajuntament. Ara bé, hi ha situacions que necessiten especial atenció i es poden gestionar molt millor en una reunió programada; per tant, animo a fer-ho a qualsevol veí que tingui inquietuds, ja que la idea, com a grup de govern, és ser un equip proper i mirem d'atendre totes les demandes.
 
—Quines són les teves feines com a regidora d’Ensenyament?
 
—Des de la Regidoria d’Ensenyament es col·labora en la gestió, juntament amb els seus responsables, de tots els centres educatius del municipi, principalment en temes que afecten els equipaments. També es participa en els consells escolars, ens reunim amb el Departament per intentar agilitzar gestions de la seva competència. Es demanen subvencions per oferir tallers i/o formacions, es gestionen convenis de col·laboració entre centres educatius... La meva regidoria també inclou alguns dels actes que es programen per l’àrea d’Infància, com casals de Nadal o activitats familiars, entre altres.
 
—Quina relació tens amb l’Institut Escola?
 
—La relació amb l'Institut Escola és bona. Amb el Joan ens reunim de manera mensual, però tenim contacte telefònic periòdic: tant ell com jo sabem que podem gestionar temes sobrevinguts de manera immediata. En relació amb les actuacions, tenim un full de ruta marcat per ordre de prioritats i/o dificultat de gestió o econòmica. I, de mica en mica, anem avançant. Fins ara, s'ha posat mobiliari al pati, s'ha fet el manteniment als lavabos d'infantil, s'ha dotat l'escola d'una persona que faci el manteniment, s'han reprès convenis amb l'escola de música i la llar d'infants...
 
—L’Ajuntament s’encarrega del manteniment de l’edifici de l’Institut Escola, tot i que la titularitat correspon al Departament de la Generalitat. Aproximadament, quin pressupost dedica l’Ajuntament a l’Institut Escola, per aquest curs que ha començat, per exemple ?
 
—L'Ajuntament es fa càrrec de les despeses corrents de tota la part de Primària: llum, calefacció, neteja, gestió de residus, una part de l'activitat “Anem al teatre”, i aportem una petita subvenció a l'Escola o ajuda al material... Ja he comentat que, aquest any, s'ha fet manteniment als lavabos d'infantil. També estem pendents de fer una actuació a la porta d'entrada, entre altres coses. Per altra banda, la Generalitat ha de fer tot el que són obres a l'edifici; aquest any es van comprometre a fer una porta d'emergència i arreglar les persianes. També fa una aportació anual per ajudar en les despeses corrents de l'ESO.
      Per tal que us en pugueu fer una idea, aquest any, l'Ajuntament, per poder gastar en els centres educatius, té 388.612,88 € a la partida de funcionament dels centres d'ensenyament de Preescolar i Infantil-Primària; i 173.512,68 € a la partida de serveis complementaris. Per altra banda, ingressa 57.600,00 € de la Generalitat en concepte de les matrícules a la Llar d'Infants i 10.000,00 € per a l'Institut Escola Guillem.
 
—Aquest curs que acabem de començar, quines novetats tenim al nostre Institut Escola i com valores la implantació de l’ESO, ara que ja arribem al final de la primera promoció, ja que, els alumnes que van començar a primer, enguany ja estan fent 4rt? Ha canviat el Claustre?
 
—Penso que la implantació de l'ESO a l'escola Guillem és una de les coses més positives que tenim al municipi en els últims anys. Per una banda, els joves han guanyat en qualitat de vida, perquè no han de traslladar-se de municipi amb una edat tan jove. Per altra banda, continuar al mateix centre implica continuar mantenint dinàmiques similars, tant en convivència com en línia pedagògica; i això penso que minimitza l'estrès que comporta passar de Primària a Secundària. De cara al municipi, l'Institut Escola afavoreix la socialització entre els joves, a part que, tant de bo ajudi el comerç local, així com al teixit associatiu del poble.
      El professorat al centre ha augmentat considerablement, ja que tenim quatre cursos nous amb els especialistes que aquest fet comporta. Si no vaig errada, crec que ara el Claustre està compost per uns 30 docents.
 
—Per cert, aquest 2024, l’Escola Guillem de Balsareny, ara convertida en Institut Escola, ha arribat als seus 50 anys. Saps si hi haurà alguna celebració?
 
—Sí que tindrem festa del 50è aniversari de l'Institut Escola. Serà el dia 30 de novembre i ja s'ha constituït una comissió per organitzar-la. No vull fer espòilers, però sí que puc avançar que hi haurà un dinar i, des d'aquest moment, animo tot l'alumnat i exalumnes a assistir-hi.
 
—I, pel que fa a l’ESO, hi haurà algun acte al final de curs, com a celebració de la primera promoció ?
 
—I tant que en tindran! A més, ha de ser ben lluïda, donada la importància de l'esdeveniment. Encara no en tenim més detalls, perquè a hores d'ara estem immersos en l'aniversari del centre.
 
Com a Regidora d’Ensenyament, també estàs al front de les escoles de Música i de Teatre. Com funcionen? També t’hi reuneixes?
 
—Tant l'Escola de Música com la de Teatre tenen activitats independents, però totes dues estan sota la direcció de la Joana Almansa. Per tant, normalment em reuneixo amb ella, per acordar una línia de treball per a totes tres escoles.
 
A més d’Ensenyament, també ets regidora de Gestió d’Equipaments. Ens pots dir en què consisteix la teva tasca en aquest àmbit?
 
—Doncs principalment donar el vistiplau a les reserves dels diferents equipaments del municipi; fer-ne la supervisió de la neteja i el manteniment; i també establir una línia de treball per fer-hi alguna millora. Per exemple, aquest any s'ha instal·lat una pèrgola a la Piscina, s'hi han reposat gandules i s'ha posat una barra de llums al Sindicat. Tenim un full de ruta, però tot implica molts diners i burocràcia, així que hem d'anar a poc a poc.
 
També ets la tercera tinenta d’alcalde. Quina feina et representa ser-ho?
 
—L’alcaldessa i els tres tinents d’alcalde formem part de la Junta de Govern Local i ens hem de reunir cada dijous amb l’interventor per tractar temes que no cal que passin pel ple.
 
Quina és la teva feina habitual a l’Ajuntament? És una sobrecàrrega de feina important, a més de la teva feina com a professora i la família?
 
—La dedicació establerta per als regidors és d'un quart de la jornada, unes nou hores setmanals. Cada tarda miro de dedicar una estona a fer gestions, correus, demanar pressupostos, reunions amb tècnics o empreses... En realitat, sí que és una sobrecàrrega important, però compensa perquè s'aprèn molt i perquè així posem el nostre granet de sorra per fer coses que creiem necessàries.
 
Com és la teva relació amb els altres membres del Consistori, tant els del teu partit com els d’Endavant Balsareny? També tens reunions esporàdiques amb el partit?
 
—Penso que la relació amb tot el grup és fluida i fàcil. Des que vam fer equip de govern, el meu cap no discrimina colors. Hem de remar tots en una mateixa direcció, perquè l'objectiu és el mateix per tots vuit. A més, penso que entre tots ens ho posem fàcil.
      Amb el grup d'Esquerra ens reunim periòdicament. Ja ho fèiem abans i ho continuem fent. Tot el grup està al dia d’allò que està passant a l'Ajuntament, però moltes vegades simplement ho fem per compartir una estona plegats. 

Els regidors d'ERC
 
—Preveus algun canvi en la teva tasca quan, el juny vinent, hi hagi canvi d’alcaldia?
 
—La meva tasca serà la mateixa; els regidors continuarem igual. Si l'Isidre necessita suport extra per dur a terme algun tema, el tindrà; però, si m'ho demanés la Glòria, també ho faria.
 
—Si qualsevol conciutadà se’t vol adreçar, per qualsevol qüestió de la teva cartera, com ho ha de fer?
 
—Si truqueu a l’Ajuntament demanant per mi, us donaran el número de telèfon corporatiu. Si se’m voleu adreçar per correu electrònic, és aquest: martinezcvn@balsareny.cat. Normalment em puc reunir en horari de tarda.
 
—I ara, per acabar, et volia fer algunes preguntes personals. Quines aficions tens?
 
—M’agrada molt caminar, viatjar, llegir, la platja i compartir una estona amb la família i amics.
 
—Quin és el darrer llibre que has llegit?
 
—L’últim que m’he llegit ha estat Las Hijas de la criada, de Sonsoles Ónega, però un dels últims, i dels que més m’ha agradat, és Cor trencat, de Pep Blay.
 
—La darrera pel·lícula o obra de teatre que has vist?
 
—Pel·lícula sencera, ni me'n recordo, perquè acostumo a quedar-me adormida. Pel que fa al teatre, he vist Conspiranoia, de Marc Angelet i Jordi Casanovas.
 
—Algun lloc del món on hagis anat, que t’hagi agradat més o que t’hagi impactat per algun motiu ?
 
—M’agrada molt la tranquil·litat i la platja i penso que, potser dels indrets on he viatjat, em quedaria amb Lanzarote o alguna illeta de Grècia.
 
—Admires algun personatge?
 
—La Malala Yousafzai i tots aquests nens activistes que han col·laborat a fer un món millor. En política, m'agrada l'elegància que té parlant Oriol Junqueras i alhora la claredat de Gabriel Rufián.
 
—Vols afegir alguna cosa més a la nostra conversa?
 
—Les gràcies per dedicar-me aquest espai i animar el veïnat a adreçar-se a l’Ajuntament en cas de dubte o necessitat.
 
Moltes gràcies per haver-nos atès.
 
Isidre Prat Obradors

El Parc de l’Agulla (i IV) - 50 anys del llac

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS 
 
Zona de xiprers alts i estrets, cap al sud-oest del parc


Aquest mes acabem els articles dedicats al Parc de l’Agulla, amb motiu de complir-se el 50è aniversari del llac, just ara al novembre.
 
El parc, un ecosistema semiurbà
 
El parc és alhora el pulmó verd de Manresa i una zona d’esbarjo per a tota la comarca, amb bar-restaurant, lavabos, espais per a fer esport, per a descansar, per als jocs infantils... És un ecosistema semiurbà, perquè és molt a prop de la ciutat i està molt humanitzat (el llac mateix és artificial), però alhora ha anat consolidant una flora i una fauna molt estables, que cal respectar. És a dir, l’espai s’ha anat naturalitzant: els arbres que s’hi van plantar s’han adaptat al medi, la vegetació aquàtica ha facilitat la vida de les aus, etc.
 
Vint espècies d’arbres diferents i aus diverses
 
Al parc hi ha més de 600 arbres de més de 20 espècies diferents; alguns són molt grans i d’altres són encara joves. Predominen uns pins pinyers molt grossos, que envolten l’estany. Al costat nord (davant del Club de Tenis), hi ha moltes alzines, lledoners, moreres i més pins. També hi trobem negundos, una espècie que s’ha naturalitzat i escampat molt als boscos de ribera. Suposem que, quan els van plantar, no hi havia prou coneixement del tema, però avui sabem que és un arbre exòtic invasor i que no es pot plantar, perquè, encara que al parc hi ha control, les llavors poden arribar lluny i colonitzar (a la Resclosa dels Manresans se n’han eliminat molts, des de les obres, substituïts per verns). Inclús actualment hi ha protocols per arrencar-los de zones urbanes. 

Reng d’esvelts pins pinyers, que envolten el parc
 
A l’oest,  al voltant d’un parc infantil i una guingueta, hi trobem esveltes magnòlies, desmais, plàtans, roures, troanes, freixes de fulla petita, llorers i alguns exemplars d’arbres no tan coneguts, com la catalpa, l’arbre del paradís, el ginkgo i l’om de Sibèria.
 
Igualment, hi trobem dues espècies de cedre: el cedre de l’Himàlaia i el cedre de l’Atles; dos tipus d’avets de planter: l’avet de Masjoan (híbrid cultivat a la finca Masjoan d’Espinelves) i l’avet roig o de Noruega (de branques i pinyes penjants): i dos tipus de xiprers: els de capçada ampla esgavellada i els elegants xiprers estrets i allargats. Entremig del verd d’aquests arbres, hi destaca el color blavós dels xiprers blaus o d’Arizona. i el color vermellós de les pruneres de fulla vermella (al sud-oest). Finalment, al costat del restaurant, hi ha una olivera, un ametller i un ailant (un altre arbre invasor, que cal controlar).
 
Quant a la fauna, els principals habitants del parc són els peixos (com les carpes i els barbs); i les aus, sobretot ànecs, la majoria collverds, i la família dels ardeids, com els bernats pescaires. Als arbres i la gespa, hi trobem els típics ocells urbans com coloms, orenetes, pardals, garses, cotorres i altres. 

Exposició sobre la Síquia, al Centre de Visitants del parc
 
Centre de visitants
 
Just al costat de l’entrada nord-est del parc, hi ha una caseta, anomenada “Centre de Visitants del Parc de la Sèquia”, oberta els caps de setmana, on hi ha una interessant exposició sobre tot el curs de la Síquia, de Balsareny a l’Agulla.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors

Imatges de Balsareny


 
 
Seguim coneixent el nostre terme municipal i el seu entorn. Aquest mes us proposem aquesta foto. Sabeu què és i on es troba? 
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors


Assemblea de Pastorets

 
El dissabte 21 de setembre, alhora que començaven els assaigs de la propera temporada de Pastorets, va tenir lloc l’assemblea general ordinària de l’entitat, que va començar amb un record per al company i amic Josep Sensada Masanés, que ens ha deixat després de més de cinquanta anys fent Pastorets. 

Entre altres temes, es van aprovar els comptes anuals de la temporada 2023-24, amb un dèficit ja previst a causa de la celebració del 75è aniversari dels Pastorets i del 10è aniversari dels Dansaires, i es va agrair a l’Ajuntament la seva col·laboració en aquestes commemoracions, i a tothom qui hi va participar. 

Es va informar que s’està construint un decorat nou, una casa reversible per a dues escenes diferents; que es vol restaurar un decorat de bosc, en el marc de la renovació escenogràfica que s’està emprenent, i que s’ha fet un inventari exhaustiu dels decorats, vestuari i material d’attrezzo existent. 

Es va informar que ja tenim a la venda la loteria de La Dooble, per qui ens vulgui ajudar comprant-ne. 

Aquest any hi haurà quatre representacions, els dies 25 i 29 de desembre i 11 i 12 de gener
 
Els Pastorets de Balsareny

dissabte, 28 de setembre del 2024

La fusta, un recurs sostenible per a la construcció

 
 
Per tal de poder garantir un futur ambiental pròsper i que la vida al planeta Terra segueixi sent viable, ens cal lluitar de manera contundent contra l’escalfament global. Això és conegut per tots amb el nom d’efecte hivernacle; i de fet el provoquen uns gasos que emetem en les nostres activitats quotidianes modernes, dels quals el gas més corrent és el diòxid de carboni (CO2). El progrés capitalista ens ha abocat a aquesta situació i ara ens cal implicar-nos de manera activa en la descarbonització massiva de l’atmosfera.
 
Podem fer una mirada enrere sense anar a un passat massa llunyà per saber com vivien els nostres avantpassats i comprovar que l’efecte hivernacle ja existia de manera equilibrada amb aquella vida humana al planeta, però no existia l’escalfament global com a desequilibri actual. Això és així perquè els nostres avantpassats eren eficients ambientalment en les seves activats socioeconòmiques.
 
En un món globalitzat ens cal pensar, de cara a les futures generacions, en els problemes previsibles per a l’accés dels recursos. Aquesta problemàtica només podem evitar-la estalviant recursos i essent eficients quan els usem: serem eficients quan assolim el millor resultat explotant el menor nombre de recursos. Això vol dir, per exemple, que estalviem quan en sortir d’un habitació tanquem la llum; i som eficients quan usem aparells d’alt rendiment establint una relació entre el consum energètic i el servei obtingut. El camí entre estalvi i eficiència és immens, però si el podem implementar el futur de la Terra no serà tan negatiu.
 
De manera que un consum responsable i eficient, capaç d’aconseguir un entorn global pròsper ambientalment, comença per actuar de manera local, sent eficients energèticament des de l’urbanisme de cada municipi, traient el màxim partit dels recursos que realment son necessaris, i no gastant amb recursos complexos que no es renovaran i que en el fons no ens són tan necessaris com ens crèiem. Cal canviar les nostres activitats i els nostres sistemes de producció.

 
A Balsareny s’està edificant una interessant obra pública: la futura residència d'Ampans, construïda amb fusta per tal d’aprofitar la funció productiva del bosc (el bosc té tres funcions: ambiental, social i productiva) i l'ús productiu del bosc a d'anar més enllà de la biomassa, la llenya i els bolets. Amb aquest gest local podem mostrar diferents maneres de fer eficiència ambiental i estalvi energètic des de l’urbanisme municipal.
 
La fusta prové dels arbres que han nascut i crescut al bosc acumulant tones de CO2 capturades des de l’atmosfera reduint així les emissions d’efecte hivernacle; és un material apte i idoni per a la construcció sostenible. Amb la fusta fixem el CO2 evitant que augmenti l’escalfament global; és un recurs renovable, ja que es troba en constant naixement i creixement als boscos, així que aprofitant el bosc tallant arbres de manera ordenada i sostenible mantenim la seva capacitat per renovar-se amb els arbres que no paren de capturar CO2. Evitem l’ús d’altres materials per a la construcció com el ciment, l’acer i els rajols, que requereixen per a la seva obtenció la necessitat d’obrir pedreres, extreure graves i explotar àrids de terrasses fluvials que la natura va dipositar fa uns 400.000 anys; però és que originar els recursos geològics requereix milions d’anys. Imagineu el que trigarà a tornar-hi a haver un còdol que trinxem per fer maons i formigó.
 
El bosc és un ecosistema i un recurs renovable, on l’esforç dedicat per extreure’n la fusta per construir la residència de Balsareny ha estat mínim: tallar i retirar els arbres per processar-los com a estructures d’edificació haurà comportat una emissió de gasos de CO2 assimilable per l’atmosfera. Res a veure ni comparable amb l’explotació dels recursos geològics per a la producció en materials de construcció, que no provenint de matèries primàries renovables no són eficients amb la seva explotació; en ser un recurs finit, s’han d’invertir un volum de tones de combustible amb maquinària de gran tonatge per arrencar-ne els jaciments litològics i sostreure’ls de les entranyes de la Terra, on ja no tornaran a aparèixer, tot generant grans emissions de CO2.  
 
Amb l’aprofitament dels recursos forestals a partir d'arbres tallats degudament planificats i gestionats, aconseguim una sostenibilitat que la natura ens ofereix. Cal fer-ho de manera adequada i respectar els torns de tala establerts en un creixement mitjà que es pot situar entre 25 i 120 anys. D'aquí que es digui renovable i sostenible, ja que s’obté la millor relació de cost-benefici possible: el bosc no atura la seva producció de fusta constant. 
 
Amb la fusta de la residència hem obtingut una obra sostenible pel recurs usat, sense residus ni emissions de CO2 innecessàries, però cal tenir ben present també el seu bon confort interior, ja que la fusta és molt més bon aïllant tèrmic, acústic i d’humitat. Per tant, les construccions amb fusta esdevenen més eficients energèticament en permetre estalviar l’ús de calefacció a l’hivern i la necessitat de refredament durant l’estiu, tot plegat per evitar el malbaratament dels recursos ambientals de la Terra. Tampoc genera residus no assimilables al medi: la fusta té una llarga vida útil i disposa de garanties d’aprofitament posteriors i que en tot cas no esdevindran un residu acumulat.
 
Grup de treball de medi ambient de Balsareny Educa
Fotos: Sergi Fontseca Riera