La falla del Guix de Sallent

Racons del Bages: La falla del Guix de Sallent

per Isidre Prat

Foto 1: a l'esquerra, bloc enlairat de la falla; i a la dreta el bloc més enfonsat (on hi ha les casetes). Aquest pla de falla travessa fins a Horta.

És una gran falla que, passant pel sud de Sallent, abasta uns 10 km d’amplada, des de Callús i Santpedor fins a Horta d’Avinyó. 

La part més vistosa i important d’aquesta formació és un conjunt de petites falles, plecs, plecs fallats i encavalcaments (capes de materials trencats i falcats sobre altres capes) que es troben a la zona de les mines de Sallent, entre el runam salí petit (vora l’autovia) i el gros (prop d’on hi ha el poblat ibèric del Cogulló).  

Foto 2: els estrats de materials diversos estan inclinats a causa dels plegaments. (zona dels runams salins).

Per arribar-hi, cal agafar l’autovia, anant cap a Manresa, i prendre la sortida de Sallent Sud. Abans de començar la baixada forta que va cap a l’entrada de la mina, cal desviar-se a la dreta cap a un camí de bosc. Allà mateix hi ha lloc per deixar-hi el cotxe i llavors cal caminar poc més d’un quilòmetre, en sentit Manresa, al costat de la via del tren, que comença allà mateix, fins que ens trobem, a l’esquerra, el runam petit, i, a la dreta, l’aflorament de plecs i falles esmentats, que s’estenen durant uns centenars de metres, en direcció nord-sud.  

Una falla és una fractura del terreny amb moviment dels dos blocs creats per ella: si un bloc s’enfonsa respecte a l’altre, a través d’un pla (el pla de falla) es tracta d’una falla normal; en tant que si un bloc puja per sobre de l’altre s’origina una falla inversa. El desnivell entre els dos blocs és el salt de falla (la pujada o baixada de blocs és deguda a les forces laterals de l’interior de la Terra). 

Foto 3: una de les falles inverses més vistoses

Aquesta zona de Sallent és el tram central i més vistós de tota l’extensió de la gran falla (dels 10 km), on l’anomenat salt de falla és considerable i creua el Llobregat, pel nucli de la Botjosa. 

A la zona esmentada, paral·lel al runam salí petit, hi podem veure uns estrats (o capes) inclinats, perquè es van plegar fa molts anys a causa de forces internes i de l’elasticitat dels materials (plegaments); i diverses petites falles seguides, que són falles inverses, i que es poden veure a les fotos. La més important és una en què hi ha un encavalcament. 

Foto 4: una altra falla inversa on es pot veure, per exemple, si ens fixem en la capa de "rajoles blanques" que dona a l'angle inferior esquerre de la foto, la part de l'esquerra de la capa està per damunt de la part de la dreta (seguint el pla de falla que seria una línia que més o menys es veu, que passa per la diagonal de la foto).

Aquest complex de Sallent és, de fet, més important i gran que la coneguda falla Mig Món de Súria. 

Tots aquests materials deformats i trencats en aquesta zona formen part d’un relleu molt més extens que s’anomena Formació Artés, la qual arriba a altres pobles del Bages, com Balsareny i Avinyó.

Quin tipus de materials són els que estan plegats i fallats?

Doncs són molt abundants els guixos (propis de les zones on hi ha sals, que estan per sota), els quals donen nom a la falla en qüestió; però aquests estan incrustats entre capes de materials com calcàries, gresos (roques formades per la compactació de grans de sorra) i argiles, a part d’algunes sals que han aflorat des de l’interior (on hi ha la mina).  

Foto 5: la falla inversa més potent de tota la sèrie, on els estrats de la dreta (més al nord) encavalquen per sobre dels de l'esquerra, que són els del sud (estan molt "arrapats" els uns sobre els altres).

Quan es van produir aquests plecs i falles?

Aquests plegaments i falles es van produir concretament a l’Oligocè inferior, fa uns 35 milions d’anys, a causa de l’aixecament dels Pirineus, que va provocar moviments tectònics al seu voltant. Aquesta és la zona més al sud afectada per la formació d’aquella serralada.

Foto 6: detall de les capes o estrats de guixos de la zona (color blanc). 

El barri del Guix

A l’altra banda del riu, hi ha el barri del Guix de Sallent, per on passa també el pla de falla, que va fins a Horta; aquest pla (es pot veure bé a la foto 1)  deixa el bloc nord de la falla enlairat (prop de l’església de Sant Sebastià-castell de Sallent), amb guixos; i a l’altra banda (on hi ha les casetes), el bloc sud, més enfonsat, també amb vetes de guix fibrós, que arriba fins prop del barri manresà del Guix (d’on ve també el nom), encara que això costi identificar-ho, perquè, després de la falla, hi ha hagut molts fenòmens entremig: erosió, sedimentació del mateix riu, accions humanes, etc. 

Així mateix, l’altra gran importància de la falla és que pel seu pla de falla hi circula salmorra, procedent del runam salí de les mines, que és arrossegada per l’aigua de la pluja i s’ha pogut detectar que passa per uns corriols fins arribar al Llobregat, cosa que, com és ben sabut, origina importants problemes ambientals. 

Text i fotos: Isidre Prat 

David Garrucho Peretó: viure el món tradicional en el camp de l’Acupuntura

ENTREVISTA

En un juny obert, em plau presentar-vos la meva finestra corresponent al vent primaveral on la tècnica medicinal ens ve a aplanar el nostre benestar i salut.

David Garrucho Peretó és nascut a Manresa el 28/5/1979, i compta amb els estudis secundaris i mes de 10 anys d’estudi i d’investigació en el camp de la medicina tradicional xinesa. Per la seva professió, ens comenta que ha d’estar en formació continuada, i ara mateix es troba especialitzant-se en Electroacupuntura.

Garrucho ofereix els seus serveis a Balsareny, concretament al Centre de Perruqueria i Estètica Mercè, entre altres llocs. Pel que fa als seus hobbies, li agrada molt llegir; ara està llegint Acupuntura bàsica veterinària, del Dr. Vicente Calderón, i també li agrada molt viatjar; ha estat al Senegal, Costa Rica, República Dominicana... Referent als esports, practica el Tai-Txí i Chi Kung. Després també gaudeix molt del futbol i del Barça. En el seu temps lliure també li agrada molt gaudir del mar de totes les formes possibles.

— Coneixem la teva activitat en una de les pràctiques de la medicina tradicional xinesa, l’acupuntura. Com va esdevenir el teu interès pel saber d’aquest món?

— Doncs tot va començar pel fet de trobar-me malament durant anys sense poder recuperar-me, llavors vaig començar a buscar respostes per esbrinar què em passava i les vaig trobar en aquesta medicina mil·lenària. A partir d’aquí em vaig comprometre a ajudar persones com jo, i l’acupuntura es va convertir en la meva passió i el meu ofici fins al dia d’avui.

— Tens algun antecedent en aquesta pràctica?

— S’han trobat escrits de fa mes de 3.500 anys sobre la medicina tradicional xinesa. És la medicina mes antiga que es coneix i a dia d’avui es manté mes viva que mai. Qui tingui la possibilitat de viatjar a la Xina pot veure com allà conviuen les dues grans medicines, l’al·lopàtica i la tradicional: hi ha hospitals enormes on en plantes diferents hi conviuen perfectament. Per sort, a Europa i als Estats Units l’acupuntura cada dia va agafant mes força en hospitals, tant en l’àmbit privat com en el públic. Bons exemples en són Alemanya, França i recentment Portugal.

— Explica’ns algunes propietats de l’acupuntura.

— Es tracta d’una tècnica energètica on s’insereixen agulles molt fines al cos. Abans de fer cap puntura s’ha d’avaluar l’estat energètic de la persona. Es basa en els criteris del yin/yang i els cinc elements. Dos dels pilars per al diagnòstic en la medicina tradicional xinesa són l’observació de la llengua i la presa del pols radial dels dos canells. Els punts acupunturals estan estandarditzats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta entitat reconeix l'acupuntura com un mitjà eficaç per tractar diversos mals i trastorns. La UNESCO, per la seva banda, ha declarat l'acupuntura i la moxibustió (que utilitza fulles premsades d'una planta) com a part del Patrimoni Cultural de la Humanitat.

— Com ho podem fer per disposar d’una de les teves sessions? Tens algun despatx personal, o bé quina és la teva seu social?

— Doncs em podeu trucar al meu mòbil 618085831 o bé entrant a la meva web wwww.davidacupuntura.com. A Balsareny em podeu trobar a la Perruqueria Mercè, i a Sallent, al Centre PranaYoga; també estic a Sant Antoni de Calonge a Món d’Harmonia. Llavors a Manresa tinc Acupuntura Wu Wei, el meu centre escola que comparteixo amb dos socis més, centre referent a la Catalunya central si vols estudiar medicina tradicional xinesa, on també venen clients a fer-se acupuntura tots els dies de la setmana.

— De quin país prové l’acupuntura?

— L’acupuntura prové de la Xina: forma part de la medicina tradicional xinesa. Amb els anys i per diferents motius de canvis de dinasties i guerres civils, molts acupuntors van haver d’emigrar cap a altres països, com el Japó, Taiwan, Corea… Amb el temps, en aquells països va créixer moltíssim la medicina oriental, i es van crear nous estils ben diferenciats a dia d’avui.



— Participes en algun projecte solidari dins del teu camp de l’acupuntura?

— Sí, tinc estreta col·laboració amb una parella de catalans, en Rafel i la Núria, que fa deu anys van començar un projecte solidari que es deia ‘Acupuntura pel món’. El seu projecte inicial era amb un camió preparat per viure-hi i sortir des de Girona i voltar per tot el món fins, amb els anys, arribar a la Xina, passant sobretot pels països més necessitats sanitàriament i fer acupuntura solidària a tothom que la necessités. Van començar per l’Àfrica i, a causa de la necessitat que hi havia allà, doncs s’hi van quedar. Han creat una ONG que es diu “UnpasperSenegal.cat”.

Josep Gudayol i Puig

Fotos: D. Garrucho

Amor! Ens ha fet i ens fa tanta falta!

CINC MINUTS

“Diferents diaris internacionals, inclòs el New York Times, han explicat la història de Karsten Tüchsen Hansen, un pagès de 89 anys, i d’Inga Rasmussen, una exproveïdora d’aliments de 85, que cada dia han quedat a la frontera entre Alemanya i Dinamarca per seguir la seva relació d’amants. El Karsten i l’Inga seien cadascú a la seva banda de la frontera mantenint els 2 metres de rigor mentre parlaven, feien broma i bevien schnapps. La història és deliciosa. Tots dos van estar casats 60 anys i ja eren vidus quan es van conèixer per casualitat” (“Keep Calm”, Tian Riba, diari El Punt Avui).

“Hem parlat de salut i economia, però poc de les regions sanitàries que han separat l’amor”, ha seguit en Tian...
Amor! Ens ha fet i ens fa tanta falta! Sí, durant aquest episodi del vergonyós confinament, on polítics i sanitaris no s’han posat totalment d’acord, només ens ha calgut escoltar la ràdio o veure la televisió per adonar-nos del desgavell informatiu que ens han servit.

Com sempre, sense cap mena de presumpció de saber més que ningú, la meva llibertat d’expressió em permet fer-vos arribar la meva reflexió. No es pot sembrar la por, no es pot permetre prohibir l’abraçada i el petó, sembrar així una tristor malaltissa, cal transmetre l’amor i esperança, cal mirar-nos als ulls i respirar a ple pulmó aquest nou futur que ens mereixem. Salut.

Josep Gudayol i Puig

Toc d’atenció urbanístic per un esbotzament en el clavegueram

BALSARENY AVUI 

Amb la responsabilitat informativa corresponent a aquesta secció, es vol posar el toc d’atenció en el fet ocorregut el passat dia 3 de juny, en concret cap a quarts de 8 de la tarda, quan les inclemències del temps ens feren viure una descàrrega d’aigua provinent d’una tempesta no usual. Situem-nos, però. 

Ens trobem a la part alta del carrer Jacint Verdaguer, on s’encreuen els carrers de Sant Domènec i prolongació Àngel Guimerà, on a les conduccions respectives del clavegueram hi cal afegir el vessant conductiu de les aigües provinents del passatge de la Pista. Aquest sector, llevat d’un tram nou, curt, com a conseqüència de l’obertura que es va fer de la mateixa ja dita prolongació Àngel Guimerà, consta d’un clavegueram vell que no ha estat renovat (com s’ha fet en la resta de carrers) i perjudica els habitatges de l’indret, ja que hi existeixen filtracions en les parts de soterrament. De fet, Balsareny Avui ho ha fet saber en diverses ocasions, però avui no és aquesta particularitat la que ens ocupa. Vegem-ho. 

Últimament, i com a conseqüència de l’asfalt (total i parcial) dels carrers esmentats, en un punt encreuat on hi havia situada una tapa d’un pou de registre de les aigües brutes, aquesta va ser tapada amb la capa d’asfalt, de tal manera que va quedar bloquejada evitant poder-hi fer el manteniment adequat i necessari. 

En diverses ocasions d’aigües pluvials desmesurades, la tapa ja s’havia vist saltar desbordada per l’acumulació d’aigua. I actualment, en aquesta ocasió, com a conseqüència del segellat pel ferm, l’aigua va produir un esbotzament en el ferm al rebentar la claveguera. El fet no va tenir cap conseqüència greu, però hauria pogut tenir efectes molt greus si l’esbotzament s’hagués produït uns 10 o 15 metres més avall, on una conducció de gas natural travessa el carrer de vorera a vorera. 

Josep Gudayol i Puig

Meteorologia - maig 2020

METEOROLOGIA

Maig de 2020

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)	19,2
Mitjana (min.+ màx.)	19,6
Mitjana de mínimes	10,9
Mitjana de màximes	28,3
Mínima (dia 12)	7,5
Màxima (dia 20)	34,6
Mín. més alta (dia 24)	17,4
Màx. més baixa (dia 10)	18,4

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 11)	39,2
Velocitat mitjana	7,5
Recorregut del vent (en km)	5.584,1

Pressió (hPa)

Màxima (dia 24)	1.021,0
Mínima  (dia 10)	993,0

La pluja (litres/m²)

Dia 10	57,6
Dia 11	1,5
Dia 14	18,4
Dia 16	20,4
Dia 24	1,5
Dia 29	16,8
Total	116,2

Francesc Camprubí

Un Sant Joan diferent, però amb la mateixa Flama

ACTUALITAT

El mes de juny ens ha acabat portant de la fase 3 de la desescalada de la covid-19 a la fi de l’estat d’alarma que ha recentralitzat durant tres mesos la política, no tan sols sanitària, de l’estat; i hem entrat, doncs, en aquesta incerta “nova normalitat” farcida d’interrogants i inquietuds. Amb tot, i almenys mentre no es trobi una vacuna efectiva, l’amenaça d’un possible rebrot sempre hi serà molt present. Per això cal no baixar la guàrdia i continuar mantenint les mesures de seguretat i prevenció: distanciament físic entre les persones, ús de mascaretes en llocs públics on no es pugui garantir la distància, rentar-se les mans sovint… i tenir molta responsabilitat a títol individual, pel bé de tothom. 

Si a l’abril vam viure una estranya Festa Major virtual —amb els tradicionals balls de Sant Marc i altres actes culturals transmesos pel canal de Youtube de l’Ajuntament, i un Sant Jordi virtual amb roses als balcons, sense parades de llibres ni de flors—, aquest juny hem assistit a un fi de curs de les escoles municipals de Música i de Teatre sense públic, unes actuacions brillants, difoses també per les xarxes socials del municipi.

Ara arriba el torn a la festa de Sant Joan, una tradició dels Països Catalans que el CCB va rescatar l’any 1979, en col·laboració amb el primer Ajuntament democràtic elegit després d’una inacabable dictadura. Enguany, l’Ajuntament ha programat un Sant Joan diferent, per a grups reduïts de familiars i amics, vetant tota aglomeració de persones i fent nombroses recomanacions preventives sobre el correcte ús de la pirotècnia i altres normes de seguretat. En comptes d’un únic gran foc, aquest any hi haurà —ho escrivim en futur, abans de la Diada— uns focs descentralitzats i de petit format: cinc “foguerons” en cinc indrets diferents del municipi: al parc entre els carrers Travessera-Bages on pels Traginers es fa el joc de les anelles; a l’espai de la Torrada, entre els carrers Travessera i Sant Josep; a l’aparcament del carrer del Trull; al camp de futbol-7 entre el carrer del Carrilet i el de les Oliveres, i al parc del passatge Roqueta amb el carrer de Sant Marc.

Qui no hi mancarà serà la Flama del Canigó, que arribarà com cada any de la mà del Centre Excursionista Balsareny, seguint la tradició que fa que una mateixa flama s’estengui, any rere any, pels focs dels pobles dels Països Catalans com a símbol d’una cultura que s’expressa arreu del territori en la mateixa llengua. La Flama arribarà a les 9 del vespre a la plaça de la Mel, des d’on, rebuda al so d’una traca, anirà encenent els diferents foguerons. A les 10 de la nit, els veïns encendran espelmes als balcons en homenatge a les víctimes de la covid-19, i se’n farà una fotografia aèria per commemorar-ho. Finalment, a un quart d’onze, hi haurà un castell de focs al camp de futbol, que serà retransmès per les xarxes socials i per la megafonia del poble, per tal que els veïns el puguin seguir des dels seus domicilis. D’aquesta manera, reinventant-se per la necessitat, Balsareny manté vives les tradicions que ens recorden la nostra història i ens conviden a preservar-les en un futur que desitgem millor, sense angoixes per la salut ni per l’economia i sense límits a la llibertat responsable de les persones i dels pobles.

R. Carreté

Fotos: Facebook Ajuntament de Balsareny

Reflexions sobre el covid-19

OPINIÓ

El covid-19 ha deixat petjada i encara es fa sentir, tot i que, de moment, no de manera tan ferotge. Hi ha persones que han viscut la malaltia i se n’han curat; altres, dissortadament, ja no ho podran explicar. La soledat, el patiment, la por, la desesperació, la tristesa, l’ansietat, etc., han estat elements molt preocupants durant aquest temps de pandèmia. No havíem imaginat mai que no sortiríem de casa, que molta gent no aniria a treballar, que tancarien les escoles, que els hospitals i altres serveis sanitaris estarien a vessar, que les residències d’avis i àvies quedarien aïllades i viurien una soledat profunda, que no podríem acompanyar familiars nostres en el moment de la mort ni fer-los un comiat, que persones perdrien la feina, que algunes altres necessitarien ajudes per sobreviure... Tot un seguit de pèrdues que han aparegut sobtadament. 

Aquest temps de confinament ha estat un període prou adient  per pensar i adonar-nos que, paral·lelament a una pandèmia, hi ha altres situacions on el sofriment és tan comparable o encara superior: guerres, exilis, camps de refugiats, presons, pandèmies sense mitjans sanitaris per atendre la gent... 

Hem viscut la malaltia i la mort de forma molt propera, col·lectiva, molt visual, amb moltes dades —no sempre reals.

La vida s’ha hagut d’entomar a partir de paràmetres no habituals: ús de moltes mesures per prevenir encomanar-se el virus,  teletreball, desinfeccions a la via pública, atenció a persones grans, famílies amb pocs recursos, compres i confecció de màscares i altres materials per a sanitaris, escola des de la distància...  S’han hagut de prendre decisions de manera molt ràpida. Hem pogut comprovar que l’agilitat i el compromís han estat els factors determinants. En els moments de més incidència i confusió de la pandèmia, la disposició, la voluntat de servei, el saber i el saber fer amb altes dosis d’empatia, han estat cabdals per a prendre les millors decisions. Quan prenem decisions ràpides, en algunes ens podem equivocar, però pensem que la correcció i la disculpa sempre són elements que ajuden a reparar i reajustar les actuacions properes. En aquest període de crisi, la transparència i la bona comunicació han estat valors i mitjans  essencials i s’ha demostrat més que mai des dels diferents àmbits, públics i privats.

Els documents i missatges —escrits o visuals— que hem llegit durant la pandèmia de la covid-19 han estat nombrosos, tant a nivell local com més general. En les comunicacions que hem rebut trobem diferències substancials. Per una banda, aquelles que inclouen el suport dels grups, la tasca de tothom, la comunicació pensada per a les persones que la reben... Per contra, trobem uns missatges amb tota una càrrega de protagonisme individual, els que implícitament incorporen “el voler destacar més que l’altre”, els que exclouen o desestimen els altres... Per altra banda, també hem constatat que, en ocasions, la comunicació no ha existit o bé ha costat molt d’aparèixer. Hi havia por? Falta de gestió? Incapacitat d’acció? Des d’alguns llocs, els dubtes en les actuacions, les pressions,  les incerteses, etc.,  han abocat a respostes com els silencis, l’ostracisme, el donar llargues o la poca claredat. I, és clar, això comporta dosis importants de desconfiança, patiment —pensem que hi havia vides i treball en joc—, sentir-se menystingut, no considerat...

La situació ha estat complexa, no hi havia respostes ni solucions per a tot ni per a tothom, molta confusió en la presa de decisions ràpida. Hem vist com s’elaboraven  protocols que, sovint, duraven ben poc, s’havien d’adaptar a la situació de canvi constant que el moment exigia. L’esforç  per a decidir encertadament ha estat complicat. I a tot això, cal afegir-hi el creuament de retrets entre partits polítics, que, sovint, ens han cansat molt. Però, és clar, en aquestes circumstàncies difícils és quan els ciutadans necessitem ser atesos des del respecte més gran possible, des de la inclusió, des de la valoració de les petites voluntats de totes i tots per contribuir a l’esforç col·lectiu. Fa temps que el terme empatia va agafant embranzida i s’ha convertit en un element indispensable de coneixement i posada en pràctica en les activitats professionals o grups de treball fora del món laboral. I no és casual la seva importància, perquè la intenció de comprendre els sentiments i les emocions, intentant experimentar de forma objectiva i racional allò que sent l’altra persona millora en escreix els resultats, tant relacionals com de producció. 

A vegades, el terme empatia ha caigut en un sac buit d’ajuda i entrega als altres, deixant de banda els objectius prescrits d’una tasca i escudant-nos només en els valors ètics  i això no és veritat. L’empatia l’hem de fer servir per comprendre millor el comportament dels altres en determinades circumstàncies i analitzar com l’altre pren o entoma les decisions que considerem objectives, reals i necessàries; tot i que l’ordre absolut sempre ha de ser variable, consensuat i d’ entesa perquè del contrari caiem en formes d’autoritarisme que mai són prou ben rebudes.

Esperem que haguem après una lliçó important, que siguem capaços de fer un aprenentatge més sòlid sobre la capacitat de relació i comunicació i desitgem que l’ experiència sigui útil i ens ajudi a incorporar els errors i els encerts en les noves oportunitats de vida.

Lluïsa Coma