dijous, 3 de juliol del 2025

Primera promoció d’ESO de l’Institut Escola Guillem de Balsareny

Graduació d'alumnes de 4t d'ESO, 2025

  
El mes de juny de 2025, l’Institut Escola Guillem de Balsareny va celebrar la graduació de la seva primera promoció d’alumnes que van cursar tota l’Educació Secundària Obligatòria al centre, inaugurat el curs 2021-22. Aquesta fita representa un pas important per al projecte educatiu del poble, que aposta per una formació integral i de proximitat. A través de les veus de la direcció, el professorat, l’alumnat, l’AFA i la Regidoria d’Ensenyament, fem balanç d’aquesta primera etapa, que ja és història i que, alhora, obre noves perspectives de futur als alumnes cap a estudis postobligatoris, com Batxillerat, Cicles Formatius o, en alguns casos, el món laboral.

Alumnes de 4t d'ESO 2025 al Parlament de Catalunya
 
La Direcció

El director, Joan Sorroche, va valorar positivament que l’Institut Escola hagi evitat desplaçaments fora del poble, afavorit l’autonomia dels joves, la regulació dels horaris alimentaris i la conciliació familiar. La jornada partida en un Institut Escola ajuda a mantenir la coherència amb l’etapa de Primària i facilita l’organització interna del centre.

També ha permès incorporar la presència dels joves a les activitats culturals del poble. Tot i els reptes de gestionar un centre amb més alumnat, professorat i espais, el creixement ha estat natural i progressiu. L’etapa de Secundària ha passat de tres a onze docents. El claustre i la formació interna es realitzen conjuntament amb tots els professionals, i es mantenen activitats compartides amb Primària, com les festes i el projecte de Padrins Lectors. Ara esperen l’autorització per construir un taller de tecnologia.

Activitat de música
 
Professorat de Secundària

L’Aleix Garcia Casals, professor i futur cap d’estudis, destaca que l’alumnat reflecteix la societat actual: immediatesa i exigència, però també esforç i ganes d’aprendre. Un centre petit facilita un seguiment proper i la gestió conjunta de les emocions i dels conflictes, que no sempre són fàcils de resoldre. Tot i això, els mestres creuen que l’única manera de trobar solucions és a través del diàleg i la transparència. Per això han elaborat una intervenció pautada amb objectius per actuar cada vegada millor. Cada tutor orienta cinc o sis alumnes.

El representant dels mestres apunta que, en aquesta etapa, s’hi treballa bé. Es fa classe a cada aula i s’hi poden assolir els aprenentatges corresponents a cada curs. Haver crescut junts des del Parvulari ha creat vincles forts, però també alguns tancaments i tensions. Tot i això, creuen que arriben preparats per a la nova etapa. 

Un acte dels alumnes
 
L’alumnat

Els delegats, Iu Morral i Albert Sangüesa, expliquen que el pas de Primària a Secundària no va ser traumàtic, però que sí que es van haver de posar les piles. Estaven acostumats que tot se’ls donés més fet. Tot i això, han gaudit especialment de les optatives, les excursions i els projectes: el crèdit de síntesi a la Cerdanya, l’obra de teatre Una llum per l’esperança, el treball de robòtica i el taller amb impressores 3D, que va començar com una activitat extraescolar i ara ja forma part del currículum de tecnologia en horari lectiu.

Pere Llibertat, una llum per l'esperança
 
També valoraven molt el treball autònom dels divendres a la tarda, quan les aules d’ESO són obertes i els alumnes tenen tots els professors a disposició per resoldre dubtes i avançar tasques.

Sobre haver fet tota la trajectòria al mateix centre, expliquen que, cap al final, van necessitar nous estímuls. Els conflictes que han aparegut en aquesta etapa, creuen que es van dimensionar més del que esperaven, però n’han après i mantenen una bona relació amb els professors. Són conscients del seu bon rendiment acadèmic i se senten preparats per continuar. També valoren molt haver crescut i participat activament en la vida del poble com a primera promoció de l’ESO. 

Projecte Planetes, 4t d'ESO

Quan els preguntem què dirien als nous alumnes, responen sense dubtar: «Que es quedin, que hi estaran a gust. Que s’esforcin, que és més difícil que a Primària i que s’ha d’estudiar.»

D’altra banda, comenten que sempre els han dit que eren un curs amb un rendiment acadèmic alt, i això els satisfà. Ara tenen 16 anys i es veuen preparats per continuar. Fer l’ESO al poble els ha implicat més en el municipi. Hi fan més activitats i, alguns, ja comencem a participar en accions com la setmana de la Joventut i, a poc a poc, amb els Traginers. També els agrada haver estat la 1a Promoció de l’ESO.

Cantada de Nadales
 
AFA (Associació de Famílies d’Alumnes)

Ferran Gállego, president de l’AFA, explica que el fet que els seus fills i filles puguin cursar l'ESO al poble suposa una millora molt significativa en múltiples sentits. El pas de Primària a l'Institut ja és, per si sol, un gran canvi; haver d'estudiar en un altre municipi, amb tot el que això comporta, era una dificultat afegida que ara ha desaparegut. Mantenir els estudiants a Balsareny quatre anys més és motiu de tranquil·litat per a les famílies, facilita l'adaptació a la nova etapa i, no menys important, afavoreix l'arrelament del jovent al poble.

Arranjament del jardinet de l'Institut Escola
 
Regidoria d’Ensenyament

Vanesa Martínez, regidora de l’Ajuntament, valora molt positivament el fet que els joves puguin completar tota l’etapa obligatòria d’ensenyament al mateix municipi. Això representa un gran benefici per a les famílies, tant en l'àmbit econòmic com organitzatiu, ja que evita desplaçaments diaris i afavoreix la conciliació familiar. A més, contribueix a mantenir la cohesió social i el sentiment de pertinença, pel fet que els adolescents poden continuar vinculats a la seva comunitat durant uns anys especialment importants per al seu desenvolupament personal i social.

Comenta que el paper de la Regidoria d’Ensenyament consisteix fonamentalment a treballar en xarxa amb la Direcció del centre i des del Consell Escolar per tal de proporcionar recursos materials: participar en la comissió de la festa del 50è aniversari, col·laborar amb la festa de graduació de l’alumnat de 4t d’ESO, entre altres. Pel que fa al manteniment, explica que s’han fet petites millores al pati, als lavabos d’Infantil i altres tasques de manteniment. També s’ha dotat novament el centre d’una persona que fa la funció de bidell.

També ens fa saber que s’ha encetat una negociació amb el Departament per tal que es puguin dur a terme millores a l’edifici que, per qüestions legals, no pot assumir l’Ajuntament. En definitiva, intenten col·laborar en totes les tasques que se’ls requereix, dins les limitacions legals o burocràtiques existents.

La legislatura continua, i des del Consistori es comprometen a seguir treballant per consolidar recursos i fer de l’Institut Escola un espai de qualitat, inclusió i oportunitats compartides. 

Cantada de Nadales
 
  * * *
 
La comunitat educativa que ha participat en la valoració de la 1a Promoció d’ESO coincideix que és una etapa que ha acostat els joves al poble i que tots plegats han compartit un camí ple de reptes i aprenentatges. Aquesta primera promoció tanca una etapa i obre una porta.
 
Gràcies a totes les persones de la comunitat educativa de l’Institut Escola Guillem de Balsareny que han compartit el seu testimoni i ens han ajudat a donar forma a aquest article dedicat a la primera promoció d’alumnes de l’ESO. Amb les seves paraules, també han ajudat a fer créixer la memòria viva de la nostra història local.
 
Dèlia Ortega i Lluïsa Coma
Fotos cedides per l’Institut Escola Guillem de Balsareny

dimarts, 1 de juliol del 2025

Centre de Cultura Pere Casaldàliga

 
Alguns pobles del nostre país s’associen a figures de relleu internacional: si parlem del Vendrell, pensem en Pau Casals; si mencionem Cadaqués, el relacionem amb Salvador Dalí. Seria un goig que Balsareny, per la seva banda, quedés identificat amb la figura de Pere Casaldàliga.
 
La proposta de crear el Centre de Cultura Pere Casaldàliga va sorgir l’any 2020 en el marc d’una reunió de treball que comptava amb la participació, entre altres, de representants de l’Ajuntament, Comissió Casaldàliga, Associació Araguaia, Esgriolem, el Cercle Cultural de Balsareny i Balsareny Educa.
 
Des d’aleshores, hem estat treballant en aquest projecte, amb la previsió d’ubicar el Centre al primer pis de la casa Torrents. Per això es va elaborar un document que defineix com voldríem que fos aquest espai, quines activitats s’hi portarien a terme, com s’organitzaria i quins valors i objectius hauria de perseguir.
 
El Centre hauria de contenir una part significativa del llegat del Pere Casaldàliga, per fer visible la seva vida i la seva obra: els seus escrits, enregistraments audiovisuals, pensament i, especialment, les seves pràctiques. També hauria de generar, enriquir i mantenir un fons documental i arxivístic propi.
 
Alhora, hauria d’esdevenir un espai per promoure la sensibilitat i el compromís envers els objectius de transformació social i de cura del medi: justícia social, diàleg intercultural, educació per a la pau, drets humans i sostenibilitat.
 
En paral·lel, el Centre podria donar suport a la tasca educativa adreçada tant a l’alumnat com al conjunt del teixit social.
 
Òbviament, hauria de disposar dels recursos necessaris per difondre el treball que s’hi ha fet i s’hi estigui fent, emprant els diversos canals de comunicació disponibles per a divulgar la seva activitat.
 
Aquest document es va presentar al Ple de l’Ajuntament el passat 3 d’abril, on es va aprovar per unanimitat. Ara s’estan fent els passos adequats per fer-lo realitat. Esperem que, en un futur no gaire llunyà, Balsareny pugui disposar d’un centre que, en la línia del Pere, esdevingui un referent en la defensa dels drets humans, la cultura de pau i la sostenibilitat.
 
Balsareny Educa  
Foto: Joan Bonals             


                                                   
 

Montserrat Calvet, tot un cor d’ensenyaments i tradicions

ENTREVISTA
 
 
Som de nou a l’estiu i en temps calorós, a aquesta finestra oberta li plau presentar-vos la Montse Calvet i Vilaseca, encara que ja la coneixem, una persona activa i amiga del dia a dia balsarenyenc. Incansable treballadora a favor de la cultura al llarg dels anys dins del magisteri, continua en plena activitat cultural.
 
La Montse va néixer a Balsareny el 8 d’abril de 1958, i va cursar els estudis de primària, de Batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, i de Magisteri a la Universitat de Bellaterra. Actualment continua fent cursets temàtics relacionats amb la natura. L’últim que ha fet és el d’Hidrolats, a l’Escola Agrària de Manresa. Properament té pensat anar a explorar la Universitat Catalana d’Estiu de la Natura.
 
Pel que fa al seu temps de lleure, li encanta llegir, caminar i nedar. Li agrada llegir novel·la i narrativa, i actualment està llegint El principi d’incertesa, de Sònia Guillén. Pel que fa a viatges, coneix ciutats com París, Roma, Londres, Lisboa, Florència (que li va encantar), Venècia i Marràqueix, entre altres. També ha fet recorreguts pel sud de França, el nord d’Itàlia i altres països.
 
Fa poc temps, eren dies de Festa Major i a la plaça de l’Església els gegants Marc i Maria festejaven. A mi, assegut a ple sol, em va cridar l’atenció la veu de la megafonia que va dir “ara actuaran els Dansaires” i damunt d’un cavall de planxa van sortir a ballar diversos grups, entre els quals un format majoritàriament per senyores, del qual la Montse formava part.
 
— Explica’ns, com va començar tot això de la dansa?
 
— Tot va començar al Centre Cívic, en l’activitat de sardanes. Allà vaig conèixer l’Alba Fontanet, que dirigeix el grup. Ella em va proposar de formar part del grup Sènior de l’esbart Dansaires dels Pastorets de Balsareny, i vaig acceptar.
 
— Quantes persones formeu el grup?
 
— Vam començar dotze persones. Hi ha hagut noves incorporacions i també alguna baixa per raons familiars o de salut. Properament esperem que tornin a venir, i actualment som deu dansaires.
 
— On assageu i cada quan ho feu?
 
— Assagem a la sala petita del Sindicat. Normalment ens trobem a la tarda i vespre de cada dijous. Si convé també ens trobem algun altre dia. Aquest mes de maig ens vam estar trobant també els dimarts.
 
— Ballar, i a més a certa edat, diuen que és molt saludable: què en penses, tu?
 
— Doncs sí, per a mi és ben cert. És saludable tant a nivell físic com a nivell mental. Fas exercici, tonifiques el cos, aprens moviments. Has de coordinar i has de superar petits reptes cada dia per poder assolir les danses. A més a més, la relació entre nosaltres és molt bona, ens ajudem molt. És un món totalment nou per a mi i hi vaig força perduda, però els estic molt agraïda.
 
— Finalment, i canviant de tema, ens podries dir en què consisteix el treball que feu a la Biblioteca?
 
— Sí, a la Biblioteca hi dedico una hora setmanal com a voluntària. Allà faig la lectura amb un alumne de 4t de Primària. Aquest curs comparteixo les lectures amb en Marc. És una activitat que també es fa en altres biblioteques. La iniciativa de l’acció la va prendre la Fundació Bofill per millorar l’agilitat i la comprensió lectora en alumnes de 4t de Primària. Per poder portar a terme l’activitat hi participen les biblioteques de la Diputació i les escoles. L’Ana Pérez Hidalgo, la bibliotecària, coordina totes les persones que hi intervenim (mestres, famílies i voluntaris).
 
Josep Gudayol i Puig
Foto: Montserrat Calvet

Si us plau, quant ha de durar això de les llengües?

PUNTA DE BRAU
 


Res mes lluny de voler fer-me l’intel·lectual, però sovint em pregunto quant de temps ha de durar el fet que les llengües siguin motiu de confrontació entre persones i pobles i que es facin servir com a eina política. No és cert que com més llengües se sàpiguen més s’amplien els coneixements útils per a les relacions entre persones? Avui la columna de la Sara Muñoz ens omple de ple dins d’aquest mon universal que s’ha de reconèixer en l’àmbit europeu, l’oficialitat del català. Us convido a participar del raonament de la Sara: “Els polítics i el català” (diari El Punt-Avui).
 
No sé si fa venir ganes de plorar o de riure el fet que el debat sobre l’ús que els polítics fan del català s’hagi centrat els darrers dies en el numeret que ha muntat aquesta senyora de Madrid per a la qual la llibertat només té raó de ser quan s’emmotlla al que ella vol. Crec que aquesta performance, com la de fer-ne un gra massa contra el PP perquè la UE segueix ajornant tant com pot l’oficialitat del català, desvien l’atenció sobre el problema real, el que qualsevol ciutadà pot tocar amb la punta dels dits: l’ús que en fan alguns polítics –a priori grans defensors de la llengua catalana– quan es treuen de sobre la pressió de les càmeres. Personalment, que la senyora que fa de l’amenaça el seu modus operandi ens repti a veure qui és més triler, o que a la dreta espanyola li molesti sentir segons quines expressions a les institucions europees, són temes que no ens haurien de fer perdre més de tres o quatre segons de les nostres vides. La ignorància és el major menyspreu, si és que es tracta de transmetre alguna mena de sentiment. El que realment fa mal al català és que tot un president del país es refereixi al “Bajo Llobregat”, que la nit del 5 de gener els Reis s’adrecin en castellà des de les carrosses als nens dels barris més desfavorits i en català als nens dels sectors on se suposa que hi ha més bitllets, o que els polítics passin al castellà quan es passegen per les perifèries o sempre que s’adrecen a una persona d’una raça diferent a la seva –per no parlar dels cops de peu al diccionari”.
 
La columna segueix amb uns raonaments que ens haurien de fer bullir la sang.
 
Josep Gudayol i Puig
 


divendres, 27 de juny del 2025

Esportistes de Balsareny: actualització de dades (II)

 
 
Presentem la segona part dels esportistes de Balsareny que han donat resposta a la iniciativa de Sarment per tal d’actualitzar les seves dades esportives.
 
Repetim que alguns han patit lesions que l’han apartat temporalment però que estan a punt de tornar a la competició. Des d’aquí els desitgem que així sigui. També hi ha alguns esportistes que no ens han donat resposta.  

* * * 
 
Karen Fernàndez Pérez
La força de la perseverança i la passió pel FitKid, dins i fora de la pista

 
La Karen continua competint en FitKid amb l’equip de Navàs des de fa 15 anys. Ara és una jove, aleshores era una nena de 5 anys.

 
Actualment competeix en la categoria FitKid Promoció Adulta. Ha estat una temporada sense competir a causa d’un accident de moto. El seu esforç va ser constant i es va recuperar, malgrat les lesions greus que va patir i que no tenien gaire bon pronòstic. Al cap pràcticament d’un any, amb la seva millor amiga de FitKid van tornar a la competició i van aconseguir la primera posició tant a Catalunya com a Espanya (any 2023): “Vaig poder competir juntament amb la meva millor amiga en Fit Kid Promo Duo Adult”.


Des que l’havíem entrevistat, la Karen ha guanyat molts pòdiums sola, amb parella o amb grup. L’any 2022 en els Campionats de Catalunya i Espanya va fer: 1a posició en “Solo”; 3a posició en “Duo”; 1a posició en “Solo”; 1a posició en “Duo”; i 1a posició en grup. Tot en la categoria Promo Aldult.

 
L’ any 2023, també en els Campionats de Catalunya i Espanya, va aconseguir: 1a posició en “Duo”; 1a posició en “Duo”, i 1a posició en grup.
 
L’any 2024, seguint en els mateixos campionats va aconseguir: la 2a posició en “Duo”, la 3a posició en “Duo” i la 2a posició en grup.
 
L’any 2025, en el campionat de Catalunya, van presentar 16 coreografies i van aconseguir: la 3a posició en “Solo” i la 5a posició en “Duo”.

 
No recorda les ubicacions concretes de cada campionat, però totes han sigut a Catalunya, fins i tot les del campionat d’Espanya. La majoria s’han celebrat a  Torredembarra i a la ciutat esportiva de Blanes.
 
Vol afegir que “cada vegada hi ha més gent i nous clubs que participen en aquestes competicions i cada vegada hi ha molt més nivell pel que fa a les acrobàcies que es realitzen i generalment en el conjunt coreogràfic”.

 
Porta quinze anys practicant el FitKid amb un ventall ampli d’èxits i continua amb la mateixa il·lusió. Actualment fa classes als més petits i la motivació més gran és transmetre’ls els valors que li van inculcar a ella. La seva tasca com a entrenadora és important, perquè ja té alumnes que han aconseguit els llocs més alts del pòdium, cosa que la fa sentir molt orgullosa.

* * * 
 
Carles Reposo Bonet
Una segona etapa en plena forma: més fort, més lluny, més alt

 
El Carles també continua en forma i competint. Fa curses de muntanya i  enguany ha fet l’Ultra Pirineu. Corre amb el col·lectiu Esportiu Penedès en la categoria Elit-Absoluta. Cada vegada fa distàncies més llargues i, ara mateix, la seva distància per excel·lència és la marató entre 21 i 26 km.

 
El 2024 el van operar del tendó rotulià, una lesió que li va provocar una llarga aturada. Mesos abans de l’operació ja va haver de deixar de córrer, però un atleta inquiet no fa pauses i va fer molta bici, una pràctica esportiva que el va ajudar molt en la recuperació post-operatori. El treball de rehabilitació amb el Juanjo Brau (ex fisioterapeuta del FC Barcelona) el va recuperar al 100%.

 
Pel que fa a bons resultats, destaca que el millor premi que ha aconseguit és tornar a córrer sense molèsties ni dolor. Actualment torna a engegar més fort amb les competicions, i ja ha participat en la Trenca3Pics de Navàs amb victòria; la Trail Costa Brava (distància 22 km), on va aconseguir una segona posició; i al Top 20 Campionat de Catalunya de Trail, on va obtenir una 16a posició ben merescuda i van ser campions de Catalunya de Trail per equips. També va aconseguir la 2a posició en el Trail Cap de Creus (distància 24 km).
 
* * *  

Guillem Fernàndez  Bruch
Quilòmetres d’experiència i una passió intacta per l’atletisme 

 
El Guillem, un atleta de llarga trajectòria tant en anys com en participació en curses, ens explica que continua en actiu corrent proves d’asfalt: marató, mitja marató, distàncies de 10 km, 5 km, la milla i alguna cursa popular de terra, tot i que reconeix que el trail ja no li és favorable.

 
Competeix en la categoria Màster 35. Ara es planteja les competicions amb menys pressió, ja que, com diu ell mateix, "ja soc veterà i en vull gaudir encara més". Tot i així, no deixa de puntualitzar: “ho voldré fer el millor possible, com sempre”.

 
De les competicions més recents, destaca la marató de València de 2024, en què va aconseguir la seva millor marca personal (MMP): 2 hores, 35 minuts i 45 segons. Com a dada curiosa, cal dir que no millorava la seva marca des de l’any 2017.

 
Fa dos anys que no té llicència federativa amb el Club Atlètic Manresa, però continua sent-ne soci. “El meu equip és la meva família”, afegeix amb convenciment.

 
S’entrena tot sol, habitualment al matí, tot i que li agrada trobar companys amb qui compartir preparacions i sumar forces. Les lesions no l’han castigat gaire al llarg dels anys, tot i que ha patit algunes molèsties que l’han obligat a modificar els entrenaments o a descartar alguna cursa. Ell mateix considera que aquests petits entrebancs són normals després de tants anys com a corredor. 

 
Amb la modèstia que el caracteritza, quan parla de premis ho resumeix així: “he anat fent podis en curses populars, però per a mi els resultats són anecdòtics. El millor premi és haver pogut fer aquest esport durant tants anys. Ara bé, les sensacions no són les mateixes que quan tenia 20 o 30 anys”.

 
Només cal afegir que és un atleta de pedra picada, com en diuen. El garatge de casa dels seus pares és tota una lliçó d’èxits: copes i medalles omplen els prestatges, que la seva família conserva amb cura i orgull.
 
* * *  

Kepa  Fernández Benito
Entre onades i cims: una vida esportiva arrelada a la natura

 
A la darrera entrevista amb en Kepa parlàvem d’un practicant de surf. Ens explicava que, tot i no competir actualment, sovint torna a la mar per agafar alguna onada amb la seva taula.

 
Actualment treballa en l’àmbit esportiu, combinant diferents feines. A l’estiu exerceix d’instructor de windsurf, activitat que fa quatre temporades que desenvolupa al Cap de Creus. Ha canviat les onades pel vent.

 
Durant els mesos d’hivern, ha realitzat formacions especialitzades en guiatge i esports de muntanya, amb l’objectiu de poder treballar tant en el guiatge de grups per terreny de mitja muntanya com en l’ensenyament del snowboard. 


Aquest darrer curs s’ha format a un institut especialitzat de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, i es prepara per combinar aquestes dues disciplines en la seva trajectòria professional.

 
Ara mateix alterna mar i muntanya. De fet, l’amor per la natura li ve de casa, dels seus pares. Per això, vol seguir treballant entre la platja i els camins de muntanya, gaudint tant del vent i de les onades com de la neu, les roques i els corriols.

 
Fa temps que arrossega algunes molèsties físiques, però de moment ha decidit evitar el quiròfan i continuar amb l’activitat física amb la precaució que calgui.
 
Els seus estudis en l’àmbit esportiu li han obert la porta a una professió que li permet viure envoltat de natura i persones, com sempre ha desitjat.
 
* * *  

Iris Rodríguez Gonzàlez
Constància dins i fora de l’aigua, amb mirada de futur

 
L’Iris continua immersa en el món de la natació i actualment forma part de la categoria Júnior del CN Manresa. Entrena cada dia i participa habitualment en competicions de la zona, així com en el Circuit Català de Trofeus, on s’apleguen nedadors olímpics i internacionals. També ha participat als Campionats de Catalunya.

 
Pel que fa als seus èxits recents, destaca la 8a posició als Campionats de Catalunya d’hivern de 2024, en la prova dels 100 esquena, disputada al CN Barcelona. En altres cites importants es manté dins el top 15 català en les proves d'esquena.
 
Aquest curs ha fet un pas més dins del món de la natació en sumar-se al Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Natació.

 
Des de la seva última entrevista, l’Iris ha passat per una intervenció quirúrgica al fèmur. Després d’un període de recuperació amb treball físic fora de l’aigua, va anar recuperant la massa muscular fins a poder tornar als entrenaments amb normalitat.
 
La natació li exigeix constància i dedicació diària, i combinar-ho amb els estudis pot resultar feixuc. Tot i així, ens diu amb convicció: “si t’organitzes bé, hi ha temps per tot”. Unes paraules que mostren el seu compromís i actitud davant les exigències del seu esport.

* * * 
 
Francisco Garcia Lozano
Disciplina, superació i compromís en el camí del karate

 
En Francisco continua vinculat al món de les arts marcials, tot i que els darrers temps no ha pogut entrenar diàriament ni participar en gaire competicions. Ha dedicat bona part del seu esforç a preparar-se per a l’examen de cinturó negre 2n DAN, que va superar amb èxit aquest mes de febrer.

 
La superació d’un examen de pas de cinturó és sempre un moment destacat dins aquesta disciplina, però l’obtenció del cinturó negre representa, sens dubte, un dels assoliments més importants. La preparació li ha requerit constància, esforç i moltes hores de dedicació. Ell mateix admet que “l'edat també hi influeix una mica”.

 
L’examen consta de tres parts. La primera és una prova tècnica, amb combinacions de moviments de braços i cames. La segona és una kata, una sèrie de moviments preestablerts que combinen tècniques bàsiques de defensa i atac, executades com si es tingués un adversari al davant. Finalment, s’ha de fer front a un combat real contra un oponent que també participa en les proves. L’avaluació va ser conduïda per l’instructor en cap de la JKA (Japan Karate Association) de karate tradicional, Sensei Fernando Rivera, 7è DAN.

 
El 30 de maig i l’1 i 2 de juny d’enguany va participar en un seminari internacional de karate JKA a Bilbao. El mestre que va conduir el curs va ser el japonès Kunio Kobayashi. La participació va ser d’uns 200 karatekes de diversos països.

 
I el dia 7 de juny el grup de karate del gimnàs O2 va participar en el 3r campionat de Katas organitzat per Esport-7 de Manresa. El grup de Balsareny hi va prendre part amb altres gimnasos de Barcelona, Cornellà, Sant Joan Despí i Manresa i va fer una bona actuació.

 
En Francisco ens ha volgut transmetre que sempre estarà disposat a col·laborar, personalment o des del gimnàs O2, amb les activitats que organitzi l’Ajuntament o qualsevol entitat del poble, compartint així els coneixements que ha anat adquirint al llarg dels anys d’entrenament.

 
Aquest ha estat un any d’èxits per a ell, culminat amb l’obtenció del desitjat cinturó negre 2n DAN — un repte i un somni per a qualsevol practicant de karate tradicional.
 
* * * 
 
En tancar l’edició, ens queda pendent el resum del nostre benvolgut Guillem Farrés Plaza, que podem concretar en “gas i coratge sobre dues rodes: el nostre pilot amb ADN balsarenyenc”. Els campionats i els domicilis puntuals li han ocupat el temps. Segur que, properament, us en podrem donar compte.

 
Ha estat un plaer tornar a recuperar el contacte amb els esportistes de Balsareny que ja formen part de l’hemeroteca del Sarment. Esforç, entrenaments, il·lusió i èxits són les paraules que els defineixen. Com sempre, els desitgem la millor sort i els encoratgem a seguir amb el mateix entusiasme.
[Vegeu més fotografies al blog del Sarment]
 
Lluïsa Coma i Alfred Selgas
Fotos: Arxiu. Cedides pels respectius esportistes