El Cor Lerània, un gran concert al Castell

En el marc del 39è Festival de Cant Coral de Catalunya Centre, el dimarts 17 de juliol al vespre va tenir lloc, al saló del Tinell del Castell de Balsareny, un concert a càrrec del prestigiós Cor Lerània, dirigit per Jordi Noguera Perathoner, fill d'una balsarenyenca; com també és de Balsareny, concretament de la Colònia Soldevila, un dels divuit cantants que formen el conjunt, el baix Lluís Sanllehy Codina. Aquesta agrupació coral, fundada el 1995, destaca per la seva exigència tècnica i interpretativa i l’expressió fresca, espontània i directa per tal de fer viure intensament la música al públic. El Cor ha actuat en dues ocasions a l’església parroquial de Balsareny: l’abril de 2009 i el setembre de 2012.

En un Tinell gòtic pràcticament ple, el Cor Lerània va oferir un programa excepcional de polifonia religiosa. L’acte va començar amb tres motets a cinc veus de les Sacrae Cantiones (1603) de Gesualdo da Venosa: O vos omnes, Tribulationem et dolorem i Ave dulcissima Maria; seguidament, tres Obres Sagrades de Fèlix Mendelssohn: Mitten wir im Leben sind (op. 23 : 3, a vuit veus, 1831-32), Am Neujahrstage i In der Passionszeit (op. 79 : 2 i 4, a vuit veus, 1844-46) i Warum toben die Hieden (op. 78 : 1, per a dos cors i vuit solistes, 1843). I finalment, dos motets de Johannes Brahms: Es ist das heil uns kommen her  i Aus dem 51 Psalm (op. 29: 1 i 2, 1856-60). En conjunt, una extraordinària exhibició de domini vocal que va provocar una llarga ovació del públic. En els bisos, van cantar el motet Locus iste (1869), d’Anton Brückner, i l’emotiu El cant dels ocells, que va cloure la magnífica actuació del grup. Felicitem el Cor Lerània per la qualitat del seu concert, i també felicitem els organitzadors per l’encert de la tria del conjunt vocal i de l’espai físic: esperem que en properes edicions del Festival el castell de Balsareny hi continuï participant.

Text i fotos: Sarment

Podeu trobar la programació del Festival en aquest enllaç: https://www.festivalcantcoralcentre.cat/  

La Flama del Canigó, sempre a punt

Com ja és tradicional, la Flama del Canigó va arribar a Balsareny el vespre del 23 de juny per encendre el Foc de Sant Joan. Un any més, membres del Centre Excursionista de Balsareny, amb la regidora d’Esports de Balsareny, la van portar al nostre poble, a peu des de Navàs, on l’havien rebuda de mans del Centre Excursionista de Navàs i l’Associació Sardanista de Navàs.

A l’entrada del nucli urbà els esperaven les colles de Geganters i Grallers de Balsareny i de Geganters i Grallers El K+ Sonen de Balsareny, que van animar la cercavila pel poble. En el lloc de costum, cap a les 10 del vespre, la flama va encendre la tradicional foguera enmig de força expectació i no pocs petards. Cap a quarts de dotze de la nit començava el ball popular amb la imprescindible coca de Sant Joan. L’animada revetlla es va desenvolupar sense incidències gràcies al civisme de la gent, al suport de les ADF Tres Branques i als agents de protecció civil que ens van acompanyar tota la nit.

D’aquesta manera, la Flama –que representa la voluntat de pervivència de la cultura, la llengua i les tradicions catalanes– es manté viva. Com és sabut, des de 1965 no s’ha apagat mai, ja que es conserva encesa tot l’any al Castellet de Perpinyà; cada any, el 22 de juny, hom la torna a pujar dalt del cim del Canigó, on serveix per encendre la nova foguera de la qual sortiran l'endemà totes les flames. Una d’aquestes torna al Castellet, on es manté encesa fins l’any següent; les altres, degudament protegides, es distribueixen arreu dels Països Catalans. Estem contents que un any més hagi vingut al nostre poble: gràcies als qui ho han fet possible i als qui han participat de la nostra festa nacional.

Sarment

Fotos: Alfred Selgas / Noèlia Ramírez

  

Campanya de donació de sang

A l’estiu el Banc de Sang i l’Ajuntament de Balsareny anima tothom a donar sang per mantenir les reserves

• El dilluns 16 de juliol Balsareny acollirà una campanya de donació de sang al Casal Cívic de 17 a 20:30 hores
  
  

·        L’objectiu és animar tothom a donar sang per garantir les reserves, que sempre baixen durant les vacances

·        Els mesos de vacances, les donacions disminueixen un 30% pel canvi d’hàbits

El dilluns 16 de juliol de 17:00 a 20:30 hores, Balsareny acollirà una campanya de donació de sang al  Casal Cívic, amb la finalitat que els veïns i veïnes del municipi puguin ajudar a mantenir les reserves de sang, un moment en què les donacions baixen fins a un 30% pel canvi d’hàbits de la població.

Cada dia calen 1.000 donacions per fer front a aquestes necessitats. D’aquestes, el 41% es destina a persones que han tingut accidents o a operacions. Tot i això, també hi ha malalts que necessiten sang regularment, com els pacients de càncer, que reben plaquetes i glòbuls vermells. De fet, més del 50% de les plaquetes les reben aquests malalts. I cada dia hi ha 50 nens o nenes que necessiten sang per recuperar-se d’alguna malaltia.

També requereixen transfusions les persones que tenen alteracions cròniques en la sang, com els afectats de talassèmia, que necessiten transfusions cada tres setmanes.

Tothom pot donar sang, inclús aquelles persones que per alguna raó no ho poden fer,  poden animar al seu entorn i així contribuir també a mantenir les reserves en un estat òptim  de cara l’estiu.

Club de Lectura: ‘El atentado’

BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA

El dijous 21 de juny va tenir lloc la tertúlia literària del Club de lectura a la Biblioteca Pere Casaldàliga. Durant l’estiu farem una aturada i tornarem al setembre amb noves lectures. El  llibre que vam llegir i comentar va ser  El atentado, escrit per Yasmina Khadra, pseudònim de l‘exmilitar algerià Mohamed Moulessehoul.

El atentado narra la història del doctor Amin, un cirurgià palestí amb nacionalitat israeliana i perfectament integrat a l’Estat hebreu. Hi ha un atemptat suïcida a Tel Aviv, ciutat on viu i treballa, i ha d’operar les víctimes. Llavors s’assabenta que la kamikaze ha estat la seva pròpia esposa, dona moderna i culta,  nacionalitzada israeliana però d’origen palestí. A partir d’aquesta tragèdia, el doctor Amin entra en un estat de shock i d’incredulitat que el portarà a introduir-se en els territoris ocupats i contactar amb els principals responsables per esbrinar què ha pogut passar perquè la seva dona hagi caigut en mans del terrorisme.

En aquest llibre no es troben les respostes als motius del terrorisme, ni molt menys una justificació. Però l’autor, a través del personatge d’Amin, ens deixa albirar les possibles motivacions que mouen aquests grups. Khadra ens presenta el conflicte des de la neutralitat ja que, de fet, en el llibre es narren dos atemptats i, malgrat no ho diu explícitament, sembla que cadascun és d’una banda diferent.

Donat que la temàtica era molt interessant i malauradament d’actualitat, vam convidar una persona coneixedora del conflicte, ja que en dues ocasions ha estat als territoris ocupats com a voluntària. Ens va explicar part de les seves vivències, algunes de les quals coincidien o eren molt similars a les que es narren al llibre.

Un dels fets que més ens va impactar, malgrat que ja en coneixíem l’existència, és la construcció del mur que ha separat famílies, pobles i ciutats,  ha canviat la vida dels palestins i els ha aïllat entre ells mateixos. Els israelians el consideren una barrera de seguretat i els activistes palestins el qualifiquen com “el mur de l’apartheid”. Israel va començar la seva construcció el 2002 i actualment és una barrera de formigó d’uns 800 km (en molt trams és una impressionant paret de formigó i, en altres, una tanca electrificada) que s’estén per Cisjordània i rodeja Jerusalem. Trajectes que abans es realitzaven en 10 minuts, ara triguen hora i mitja i nombrosos veïns ha perdut les seves feines, i activitats de la vida diària, com anar a treballar, al col·legi o arribar urgentment a un hospital, esdevenen malsons quotidians.  

Una vegada més hem pogut constatar que la lectura ens ajuda a comprendre i entendre més el món i els seus conflictes. Agraïm a la Montse la seva amabilitat i generositat per compartir amb nosaltres les seves vivències, ja que conèixer les experiències de primera mà  de persones amb inquietuds i socialment actives fa que siguem molt més conscients del patiment i les injustícies que les guerres i els conflictes provoquen.

Ana M. Pérez Hidalgo

Guadalupe Buitrago i Marc Mas, amants del Tai-Txi

ENTREVISTA

Guadalupe Buitrago i Marc Mas són dos balsarenyencs que ens exposen la seva experiència en la pràctica del Tai-Txi, que practiquen en el Gimnàs O2, i expliquen allò que ens pot reportar la pràctica dels moviments gimnàstics.

Tots dos ens comenten que «el Tai-Txi és una de les arts marcials mil·lenàries que practiquen milions de persones a tot el món, a causa dels múltiples beneficis que ofereix tan a nivell corporal com mental. Durant el temps en què es porta practicant, s’ha demostrat que el Tai-Txi suposa una gran quantitat de beneficis pel que fa a l’equilibri, la força, la flexibilitat i la resistència muscular, entre d’altres. El denominador Tai, en xinès, equival a “gran, màxim o suprem”; i l’equivalent a Txi és igual a “centre” o bé “eix”. Ens cal dir que aquestes dues paraules giren sobre l’equivalent, el màxim equilibri del cos i de la ment.»

Parlem primer amb la Guadalupe.

Guadalupe Buitrago va néixer a Baena (Còrdova) i fa molt temps que viu a Balsareny. Valora molt els beneficis de llegir, però no ho sol fer gaire. Tampoc li ha agradat viatjar mai massa, i en les seves hores de lleure li agrada molt sortir a caminar.

— Explica’ns, com va començar la teva activitat al Gimnàs O2?

— En primer lloc he de dir-vos que vaig començar a fer pràctiques de gimnàstica al Gimnàs que hi va haver al camp de futbol, i més tard al Sindicat. En obrir l’O2, a la plaça de la Mel, vaig començar a fer-hi Tai-Txi, i actualment el continuo practicant al nou local d’O2 al carrer de Sant Domènec.

—  I per què el Tai-Txi? Fa molt que el practiques?

— Doncs perquè quan el vaig provar em va agradar molt. T’ajuda a conèixer molt més el teu cos, i t’aporta tranquil·litat, et relaxa i et trobes molt més bé. Crec recordar que aviat farà uns tretze anys que vaig començar.

—  Que te’l va recomanar algun metge?

—  No, vaig anar-hi per la meva voluntat, i la veritat és que m’hi trobo molt bé i dono gràcies per anar-ho fent.

Ara és el torn del Marc.

Marc Mas i Coromines va néixer a Balsareny el 14 d’abril de 1949, i va començar l’activitat física al centre O2 després de patir una embòlia o ictus. Més endavant, en plena recuperació de l’ictus li van diagnosticar la malaltia del Parkinson.

—  Com vas començar l’activitat al Gimnàs i què hi practiques?

— Després de patir l’ictus em van recomanar que no m’estigués assegut al sofà i que em mogués com més millor. Aleshores vaig decidir fer activitat física al Gimnàs O2, d’això fa uns deu anys. Gràcies a aquest consell ara em trobo molt millor. Hi faig Tai-Txi, Ioga i màquines de musculació. I la veritat és que, tot i no ser un expert en la matèria, el Tai-Txi sobretot m’ha anat molt bé i no penso deixar-lo.

—  Quantes hores setmanals fas activitat?

—  Faig Tai-Txi dues hores setmanals. I també faig una hora de Ioga i una altra de màquines. Pel que fa als beneficis, he de dir que fa uns sis anys em veia limitat a asseure’m a una cadira de rodes, i avui em trobo molt bé.

Josep Gudayol i Puig

Balsareny avui

Festes de Primavera

Ja que enguany hem tingut una primavera que en podríem dir regalada, plena de pluges diàries, vull aprofitar per referir-me als tres actes de les Festes de Primavera del Casal de la Gent Gran, en el camp musical del playback.

Un any més Balsareny ha deixat enrera la dedicació d’un grup de persones que porten dins grans sentiments artístics i musicals, amb l’enyorança d’aquells anys quan eren joves, que, tot i que no tornaran, són recuperables quan la il·lusió persisteix.

En el primer dels actes, la “Sal Cardonina” del Grup La Faràndula va omplir de cançons el local cívic del Casal. En un altre espectacle, aquest cop al Sindicat, el grup “La Il·lusió”, de la nostra gent de Balsareny, va aconseguir omplir de gom a gom la sala. I de nou, situats a l’escenari del centre cívic del Casal, dies després ens va visitar el grup Tercera Edat de Sant Fruitós de Bages.

Som gent gran, no vells; i un any més, entre tots els diferents actes programats, hem gaudit d’uns dies i d’un any, que sense dubte, aconseguirem que siguin els millors.

Em plau finalment posar un accent especial a la frase de Plató que vaig poder llegir en el text de la salutació del programa de les Festes de Primavera, del nostre conciutadà Paco González: “Envelleixo: aprenc cada dia moltes coses noves”.

Un toll d’aigua perillós

Fa molts anys que l’indret conegut popularment com “els Pisos del Carlets”, a la zona esglaonada que dóna a la prolongació del carrer de la Mel, concretament a l’últim dels replans cap a la vorera que dóna a la carretera de Moià, sempre que plou es veu afectat per un gran toll d’aigua. Això afecta tots els vianants que passen per la vorera, i sobretot els veïns que tenen l’accés al bloc d’habitatges en aquest punt. I enguany, amb tot el que ha plogut a la primavera, s’ha vist molt afectat.

Cal donar un toc d’atenció a qui li toqui esmenar aquest deteriorament urbanístic. Hi ha qui diu que amb una simple reixeta i un tub n’hi hauria prou per conduir l’aigua al drenatge de la carretera.

Vull recordar que degut a la insistència d’alguns veïns i els tocs d’atenció publicats en aquesta secció de Sarment, l’Ajuntament de torn va solucionar la falta d’il·luminació nocturna d’aquesta mateixa zona.

Josep Gudayol i Puig

Gegants de Balsareny a la F1

El passat 13 de maig, la colla de Geganters i Grallers de Balsareny varen dur els nostres gegants, en Marc i la Maria, al Gran Premi d'Espanya de la Fórmula 1 al Circuit de Barcelona Catalunya.

El Circuit va organitzar una matinal ludicofestiva, amb gegants, castellers i batucades. D’aquesta manera volien exterioritzar la cultura catalana i donar-la a conèixer arreu.

A causa de la gran afluència de gent i mitjans de comunicació que de diferents països visiten el Circuit i el Gran Premi de la F1, poder-hi participar duent-hi els nostres gegants, i amb ells el nostre poble, sempre és motiu d'alegria.

Geganters i Grallers de Balsareny