Carta

Els sotasignats, com a fundadors de l'Assemblea Gent de Balsareny, i participants de la candidatura municipal del Grup, manifestem:

Que hem constatat que el Grup ja fa temps que va abandonar els seus objectius fundacionafs. Que el Codi Ètic de què ens vam dotar no ha funcionat.

Que fa més d'un any que no es fa cap Assemblea ciutadana; per tant, les idees de participació han quedat aparcades.

Que amb la crisi provocada amb la dimissió de l'alcalde, membre del grup, no s'ha estat a l'alçada de la situació, i s'han fet paleses les greus deficiències democràtiques de l'organització. Que d'aquesta dimissió ens n’hauríem de fer responsables tots els membres del Grup, i especialment els regidors.

Que s'ha demostrat incapacitat d'acció política, debilitat institucional i falta de criteri propi, especialment en els últims mesos amb els diversos atacs feixistes que s'han produït. Que s'han fet evidents les diferències entre els membres del govern i alguns de nosaltres.

Que en la reunió de Grup mantinguda el dilluns 18 de setembre es va arribar a un punt de dissensió que ja no es pot resoldre, per les actituds autoritàries·i prepotents d'algun regidor del Grup, que es va erigir en portaveu presidencialista d·un Grup que ens dèiem assemblearis.

En cap moment volem criticar la tasca feta per l'equip de govern, que entenem que s'ha fet el millor que s ha sabut o s'ha pogut, donades les circumstàncies de governar en minoria.

Entenem que el projecte de Gent de Balsareny, en l’actualitat està finiquitat, almenys tal com s’havia projectat i amb les expectatives que s'havien creat. Actualment el seu funcionament és el propi de qualsevol partit, amb tics de la vella forma de fer política.

Desitgem que més endavant, amb persones més preparades i més obertes a escoltar, es puguin tirar endavant projectes engrescadors de participació i assemblearis, tal com pensàvem i pensem que Balsareny es mereix.

Per tot això, abandonem el Grup, donant les gràcies a totes les persones que vau confiar en nosaltres, i que ens vàreu donar suport en aquesta aventura ciutadana, que pretenia acostar a la ciutadania les polítiques de govern.

Salut, ens trobarem a les places!

Maribel Andreu Nebot - José Roldán Raja - Lluis Mas Granados

Balsareny, setembre 2017

Manifest del Pacte del Bages pel Dret a Decidir

Crida a participar en el referèndum del dia 1 d’Octubre

El dia 1 d’octubre, data del referèndum anunciat, ja és molt pròxima. Tots els estudis d’opinió que s’han fet  han mostrat de forma evident  l’amplíssima voluntat popular de celebrar-lo i el govern de la Generalitat ha expressat també la seva ferma decisió de mantenir-ne  la convocatòria. La pregunta que se sotmetrà a la consideració de la ciutadania és clara i ha de permetre conèixer democràticament quina és l’opinió majoritària sobre un tema  essencial: si Catalunya vol constituir-se en un estat independent o continuar dins de l’Estat Espanyol.

Les entitats i col·lectius que constitueixen el Pacte del Bages pel Dret de Decidir, s’hi van aplegar precisament des de fa molts mesos amb un objectiu concret:  donar suport a l’exercici d’aquest dret. Per tant, respectant del tot la diversitat d’opinions que hi pugui haver entre els nostres associats, ara és justament el moment d’impulsar la participació en el referèndum que s’ha convocat. Sobretot davant de la creixent actitud antidemocràtica de l’Estat que en els últims dies ha vulnerat drets bàsics reconeguts en la Declaració Universal del Drets Humans que el mateix Estat Espanyol va signar.

Així doncs, tenint en compte que en els darrers anys hi ha hagut prou ocasions per debatre, argumentar i preparar l’opinió pública per prendre una decisió  fonamentada i democràtica sobre el futur del nostre país, les entitats signants fem una crida a participar decididament en el referèndum del dia 1 d’octubre per tal que es pugui conèixer quina és la voluntat majoritària dels nostres conciutadans en una qüestió tan fonamental. 

Bages, setembre de 2017

Urnes són democràcia

EDITORIAL

Urnes són democràcia

Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, Sarment s’ha posicionat sempre a favor de la participació ciutadana en tots els processos electorals, referèndums i consultes. Entenem que cal escoltar sempre l’opinió dels ciutadans, i que els ciutadans hem de fer sentir la nostra veu. Com deia Joan Fuster, “si no fem política, altres la faran per nosaltres”. I aquest cop no és diferent. Sí que varien determinades circumstàncies: el referèndum que el govern de Catalunya ha convocat per al dia 1 d’octubre no és reconegut pel govern de l’Estat, que —a diferència del que va fer el govern britànic amb Escòcia— s’oposa a la seva celebració. Tot i això, el referèndum respon als programes electorals dels grups que al Parlament tenen la majoria, guanyada a les urnes, i que no fan més que portar a terme allò que van prometre i per al que van ser elegits. Posar les urnes és, doncs, donar resposta a la voluntat d’una majoria d’electors. La pregunta del referèndum versarà, sense ambigüitats, sobre la independència. És tan legítim voler-la, i votar sí, com no voler-la, i votar no; però el govern de l’Estat i la majoria dels partits d’àmbit estatal, així com alguns partits polítics catalans més o menys vinculats o dependents dels seus homòlegs estatals, estan en contra del simple fet de celebrar la consulta. No és que vulguin fer campanya a favor del no, és que volen impedir que es voti. Fem una crida a la sensatesa de tots plegats i confiem que el dia 1 es podrà anar a votar arreu de Catalunya en pau i amb llibertat, i que el poble català expressarà la seva voluntat de forma lliure i clara; i instem tothom a exercir amb normalitat el seu dret democràtic.

[Aquest és l’editorial que havíem previst a mitjan setembre. Arran dels fets esdevinguts el dia 20, amb la intervenció de diversos Departaments del Govern i actuacions que volen impedir l’exercici dels drets propis de la ciutadania i de les institucions catalanes elegides democràticament, expressem el nostre suport als membres del Govern, associacions, entitats, organitzacions i a tots aquells que treballen i es mouen de forma cívica, pacífica i democràtica en defensa d’aquests drets inalienables.– CCB]

EDITORIAL

L’atemptat de Barcelona

El 17 d’agost, Barcelona —i Cambrils la matinada del 18— va viure una jornada tràgica, amb uns atemptats terroristes que van causar 14 morts i molts ferits. Davant aquests actes de barbàrie indiscriminada, de fanatisme criminal sense sentit, només podem adherir-nos al sentiment de dolor, que compartim amb els familiars i amics de les víctimes, i  al de gratitud als Mossos i altres cossos policials, bombers, serveis d’emergències, hospitals i personal sanitari, i a tants herois anònims que es van abocar a ajudar en moments de pànic. Ells van ser els que, en primera instància, van estar a l’alçada dels esdeveniments i van fer possible que el balanç final de morts no fos més gran. Queda intentar recuperar la normalitat d’un país que sempre ha estat obert i tolerant, i rebutjar els intents d’intoxicació políticament interessats, així com les veus xenofòbes que aprofiten casos així per fomentar la intolerància. No oblidem que gihadista no és sinònim de musulmà, i que la gran majoria de víctimes d’aquests terroristes són justament musulmans que no pensen com ells. També cal reflexionar sobre el fet que els autors de l’atemptat, majoritàriament, eren molt joves, alguns nascuts aquí i quasi tots educats i aparentment integrats a casa nostra. Aquest és un problema comú a tot el món occidental, i no es resoldrà fent demagògia, sinó fomentant arreu del món la cultura de la pau i de la solidaritat; i mentrestant, dotant de recursos suficients, i sense restriccions mesquines, els organismes que vetllen per la seguretat de les persones. No tenim por, i volem continuar sent un país lliure, acollidor, demòcrata i pacífic.

CCB 

L'alcalde dimiteix

El dia 14 de setembre, el fins ara alcalde de Balsareny, Albert Neiro, va anunciar que renunciava als càrrecs d’alcalde i de regidor, adduint que volia iniciar una nova etapa «per obrir nous horitzons personals i professionals». La resta de regidors de l’equip de govern (Mariola Fabián, Albert Otero i Jorge Aguilera) van mostrar respecte per la decisió de l´alcalde, que afirmen que és estrictament personal, sense relació amb l’escenari polític del país ni a nivell local.

El regidor portaveu de Gent de Balsareny, Albert Otero, va adreçar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania, dient que el grup se sent «amb més força i energia que mai, amb ganes d’entendre’ns amb tothom i de tirar endavant amb el projecte». Va dir que volien «intentar tenir el màxim de suports» sense descartar cap escenari; que ja treballaven en propostes de govern i que preveien iniciar converses amb els dos grups de l’oposició: ERC (4 regidors) i el PDeCAT (3 regidors).

L’equip de Gent de Balsareny es va manifestar disposat a «garantir la governabilitat» del poble. Per l’entrada d’un nou regidor,  es prioritzaria l’ordre de la candidatura electoral (la número cinc de la llista era Aida Pérez i el sisè Agustí Codina). Pel que fa al candidat a l´alcaldia, Otero va dir que, tot i haver-hi «bastant consens», el grup faria públic en pocs dies el nom de la persona escollida. Mentrestant, Mariola Fabián, que era la primera tinent d’alcalde, va assumir l’alcaldia en funcions.

Els grups municipals d’ERC i el PDeCAT es mantenien a l'expectativa de com evolucionarien els canvis en el govern municipal. Cap de les dues formacions no descartava possibles pactes entre les diferents forces. Per ERC, Isidre Viu subratllà la bona entesa del seu partit tant amb l’equip de govern com amb el PDeCAT de cara a possibles pactes, sense descartar-ne cap; i fins i tot va plantejar la possibilitat de fer «un govern de concentració» dels tres grups. Pel PDeCAT, Noèlia Ramírez tampoc no descartava cap possibilitat, dient que amb el nou escenari calia tenir present «la situació tant a nivell de país com d´ajuntament».

Es va anunciar que en el ple ordinari previst per al 28 de setembre es faria efectiva la renúncia de Neiro com a alcalde i que la setmana següent —després, doncs, de l’1 d’octubre— tindria lloc el ple d’investidura del nou govern. Per ara, tots els escenaris es mantenen oberts.

[Actualització d’última hora: Gent de Balsareny ha fet públic que la regidora que s’incorporarà al consistori és Aida Pérez, i que el grup presentarà com a alcaldable Jorge Aguilera; també anuncien una proposta de pacte de govern amb ERC.]

Sarment (sobre informacions extretes de Regió7 i Nació Digital)

Foto: Arxiu

Balsareny va ser al passeig de Gràcia

Un any més, una nodrida representació de balsarenyencs, amb autocar i en cotxes particulars, va ser a la concentració per commemorar la Diada Nacional de l’Onze de Setembre (“la Diada del Sí”), aquest any a Barcelona, fent una creu entre el passeig de Gràcia el carrer Aragó, tot i que la gentada —més d’un milió de persones— omplia també els carrers adjacents. Als de Balsareny ens va correspondre la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer Mallorca. Grups d’animació, música, castellers, gegants, estelades… Una gran festa cívica, que va començar amb un emotiu minut de silenci per les víxctimes de l’atemptat del 17 d’agost; a continuació, l’Orfeó Català —i tots els assistents— va cantar Els Segadors; i Els Amics de les Arts van interpretar “Louisiana”, acompanyats de l’Orfeó Català. L’acte va tenir el seu punt àlgid a les 17:14, quan quatre lones gegants (una amb el dibuix d’una urna, dues amb la paraula “Sí” i una que deia “Pau i Llibertat”), van sortir dels extrems de la creu i avançaren a poc a poc sobre els caps de la gent congregada, fins a trobar-se al bell mig.  Als crits habituals d’“Independència” s’hi van afegir els de “No tenim por” i “Votarem”. En acabat, parlaments, entre els quals el de  Jordi Sànchez, president de l’ANC; Neus Lloveras, presidenta de l'AMI; i Jordi Cuixart, oresident d'Òmnium Cultural; així com el tunisià Ahmed Galai, premi Nobel de la Pau, que ha reivindicat "el referèndum legítim i legal". 

Alguns, els més matiners, van anar a visitar el monument a Rafael Casanova, a la Ronda de Sant Pere, on ordenadament, partits i entitats feien ofrenes florals. D’altres van anar al Foissar de les Moreres. I els que s’hi van poder quedar, van assitir al concert de cloenda de la XVII Festa per la Llibertat, organitzada per Òmnium Cultural al passeig Lluís Companys, a l’Arc de Triomf; hi actuaren, entre altres, Judit Nedderman, Jarabe de Palo, Txarango, Els Pets i Green Valley. Una Diada, com de costum, multitudinària, familiar, festiva i reivindicativa, sense incidents ni males cares. La Revolta dels Somriures, la Revolució de les Urnes: la Diada del Sí.

Sarment

Fotos: Sarment 

Foto aèria: ANC

 

 

Actes de la Diada Nacional

La nit del deu de setembre, a Balsareny va tenir lloc els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, organitzats per l’ANC, ERC i PDeCAT. 

Després de concentrar-se a la plaça de la Mel, hi va haver una marxa de torxes cap a la plaça de l’Ajuntament, on es va procedir a canviar l’estelada que hi ha a la façana; es va llegir el manifest de l’Onze de Setembre i es va cantar l’himne Els Segadors. 

Tot seguit, de retorn a la plaça de la Mel, hi va haver una botifarrada popular, seguida dels parlaments de Mirella Cortès, senadora per ERC; Antoni Massegú, del PDeCAT; i Àlex Montes, de l’associació Súmate; així com de diverses persones de Balsareny que van donar arguments per votar Sí al referèndum del dia 1 d’octubre, en temes com l’economia, l’educació, la salut, els serveis socials, la cultura, els esports, la gent gran, la gent jove, la pagesia, la indústria i el comerç, les comunicacions, les infraestructures, la seguretat i el medi ambient, entre altres. 

Finalment, el grup “Set Vetes” va oferir un recital de cançons populars. La pecularietat d’aquest any va ser la forta presència de Mossos d’Esquadra acompanyant els actes, a fi de protegir-los davant possibles intents de boicot per part de tercers d’ideologia contrària. És trist que una festa cívica i pacífica, que cada any se celebra amb tranquil·litat, seny i bon ambient hagi de ser protegida, però les circumstàncies ho van aconsellar. De fet, l’endemà mateix al matí, l’estelada ja havia desaparegut de la façana de la Casa de la Vila, així com del balcó d’algun particular, i també, en dies anteriors, havia estat sostreta alguna pancarta propagandística. 

Sarment 

Fotos: Sarment / facebook ERC

Montse Sanmartí, més de 30 anys de mestra

ENTREVISTA

Montse Sanmartí, més de 30 anys exercint de mestra a Balsareny

Montserrat Sanmartí i Simon va néixer el 10 de juny de 1956 a Barcelona, i va créixer al barri de la Sagrada Família. Posteriorment va anar al parvulari i els primers cursos de primària a l’escola que hi havia dins del recinte del temple, popularment anomenada “Els caganers” (actualment n’hi ha una rèplica que es visita); després al col·legi de monges “Divina Pastora” i el batxillerat superior, com que ja treballava, el va fer a l’acadèmia “Res Nostra”.

Actualment estudia anglès al Go idiomes de Sallent. Li agrada molt llegir, els últims llibres que ha llegit són: “Bettý” d’Arnaldur Indridason i “Los ritos del agua” d’Eva García Sáenz de Urturi; aquest és el segon d’una trilogia. També li agrada viatjar i, ara que ja s’ha jubilat, ha pogut complir dos desitjos que tenia pendents: a la tardor, anar a fer senderisme per la Gomera i gaudir d’un concert d’orgue a l’església de la Madeleine de París. Les seves activitats de lleure actualment són: caminar, llegir, anar a la platja, ballar i badar.

— Com és que vas decidir fer de mestra?

— Sempre m’han agradat els infants. Quan era petita es veu que tenia traça a entretenir els meus cosins petits, i també quan jugava sola ja feia de mestra amb les meves nines.

— Quins estudis universitaris vas seguir?

— En primer lloc, els estudis de magisteri (especialitat de llengües) a la Universitat Autònoma. Al cap de 20 anys hi vaig tornar a fer el postgrau d’Infantil.

— Quines edats d’alumnes has tingut?

— He treballat amb infants de totes les edats. Vaig començar amb alumnes grans (sisè, setè i vuitè) i he acabat amb alumnes d’infantil.

— Com creus que afecta la societat als infants?

— L’escola és el reflex de la societat i estem en una societat canviant. Els valors que es tenien 35 anys enrere no són els mateixos d’enguany. Actualment hi ha un excés d’estímuls i infants amb agendes carregades d’activitats, alguns disposen de poc temps de lleure. Els infants han de jugar, ja que jugant és on realment aprenen. Crec que hi hauria d’haver més parcs infantils o aprofitar el pati de l’escola (amb un horari d’obertura i tancament) per dotar-lo de diferents espais de joc: enfilar-se, amagar-se, experimentar, un sorral,  jocs per als més petits protegits amb un terra tou… Cuidar els nostres infants és fer una inversió de futur.

— Com valores el treball i la responsabilitat del professorat?

— La feina de mestra és un sentiment molt profund que tens dins teu i si per un moment et pares a pensar tota la responsabilitat que comporta t’espantes. Els pares et confien el benestar dels seus fills i filles. Primerament els has de cuidar: una criatura que no va contenta a l’escola difícilment aprendrà. De vegades cal comunicar a les famílies alguna cosa que no acaba d’anar a l’hora, i és un moment difícil. Cal trobar solucions ràpides als problemes que sorgeixen diàriament, però quan tanques la porta de la classe t’oblides que a fora hi ha un altre món.

— Com vas arribar a exercir a Balsareny?

— A Balsareny hi vaig arribar el desembre de 1980 a fer la substitució de la Carmina. Hi he estat gairebé 31 anys. També he treballat a Mataró, Canovelles i Manresa.

Josep Gudayol i Puig