diumenge, 26 de març de 2017

Francisco Garcia presenta ‘Nuestra familia’


La Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny s’ha omplert de balsarenyencs que no s’han volgut perdre la presentació del llibre ‘Nuestra familia’, original de Francisco Garcia, recordat al poble com el “senyor Garcia”: el mestre que va regir el Col·legi Parroquial Sant Josep entre els anys 1963 i 1974.

El llibre, un volum de 784 pàgines en format A4, profusament il·lustrat amb fotografies en blanc i negre i en color, compta també amb nombrosos arbres genealògics i diagrames que visualitzen els vincles familiars de la gran quantitat de persones que hi són esmentades. S’hi troben també infinitat d’anècdotes que ajuden a fer entenedor el context social, històric i cultural d’un temps i d’un país; un temps que abasta els últims 80 anys —Garcia en té 81— i un país que cobreix tota la Península Ibèrica, des de Vélez Rubio, on va néixer l’autor, fins a Catalunya, on ha viscut bona part de la seva vida, amb ramificacions envers Galícia, l’Argentina, on els seus avis van ser emigrants, el Brasil, França i Algèria. Per esmentar tan sols una de les anècdotes, Garcia explica que l’any 1963 va escriure una carta al papa Joan XXIII demanant-li que intercedís davant el govern de Franco per evitar l’execució de Julián Grimau; una intercessió pontifícia que es va produir, en efecte, però malauradament sense èxit.


Aquest és un comentari fet sense haver pogut encara gaudir amb deteniment de tots els detalls de les vivències d’una família tan extensa. Anant directament a Balsareny, s’hi parla, és clar, del col·legi de Sant Josep, amb esment de les inquietuds pedagògiques d’aquella època: les conferències de Marta Mata i altres membres de l’escola de pedagogia Rosa Sensat a Balsareny; el convenciment dels valors educatius de l’esport; la coeducació, tolerada per la Inspecció oficial, amb el col·legi de les germanes Dominiques de l’Anunciata; l’intent no reeixit de crear un “col·legi lliure adoptat” que impartís ensenyament secundari al poble... També es recorda la recuperació de l’Esbart de Balsareny, a iniciativa de la Josefina Sánchez i d’ell mateix davant les monges Dominiques; i, és clar, la fundació, amb Joan Lluís Chávez, del Club Handbol Balsareny —que en un primer moment, per raons legals i estatutàries, va néixer emparat pel ja existent Club Natació Balsareny. Són nombroses les persones del poble que el llibre recorda (moltes, presents o representades per familiars, presents a l’acte); dedica, però, sengles esments especials a mossèn Lluís M. Xirinacs i al petit Francesc Sabaté, que va morir en un tràgic accident de cotxe.  


Un llibre molt interessant en tot el seu contingut, que convé llegir a poc a poc; i que ens ha permès poder tornar a abraçar, tants anys després, un mestre que va deixar una empremta inesborrable a Balsareny, tant entre els seus deixebles com en tothom qui el va conèixer i tractar. En el col·loqui, el Dr. Josep Ordeig, antic alumne seu, li va demanar que escrivís un altre llibre centrat en la seva estada a Balsareny i en les innovacions pedagògiques que va promoure o intentar aplicar: la creació d’un consell escolar amb la participació de pares i mares d’alumnes, la gestió d’un hort escolar, l’adequació d’un pati del mas Martí com a pista esportiva a prop de l’escola, la coeducació, les classes de català a càrrec de Josep Calmet, la llibertat de pensament, l’escola activa i el foment de l’esport com a valor educatiu. Garcia no s’hi va comprometre, però va semblar que els seus ulls no ho veien pas del tot impossible; i penso que estaria molt bé, que escrivís una memòria de com era l’escola, la societat i la gent de Balsareny durant els onze anys que ell s’hi va estar. Mentrestant, li agraïm que hagi tingut tant interès a venir a presentar-nos el llibre de la seva família, que és el d’ell, el seu pensament i la seva obra. Una obra que, com la de tots els bons mestres, perdura en el dia a dia dels seus alumnes. Moltes gràcies, senyor Garcia.



Text i fotos: R. Carreté

ERC-Balsareny informa



Benvolguts,

Després de la comissió informativa de dijous volem fer arribar la nostra decepció i el nostre desconcert en veure com l’alcalde una vegada més perd les formes i no és capaç de liderar i presidir un òrgan creat per informar dels temes que es portaran a aprovació del Ple.

Aquest dijous la comissió es va allargar fins a 2/4 d’una de la matinada, ja que GdB no havia acordat el pressupost municipal amb el grup de Convergència. ERC va haver d’esperar que s’arribés a un “acord”  entre els dos grups, tot presenciant faltes de respecte, sortides de to i fins i tot moments on l’alcalde abandonava la reunió. En algun moment ERC va haver d’intervenir per demanar calma i respecte entre els dos grups municipals. Considerem que l’alcalde, com a president d’aquesta comissió i persona que marca l’ordre del dia, hauria de tenir més planificació i organització, i sobretot una actitud responsable adulta i educada.

En aquesta ocasió es volia arribar a un acord d’aprovació del pressupost municipal sense un bon treball previ que s’ha de portar a terme, primer des del propi equip de govern i després amb l’oposició majoritària que hi ha a l’Ajuntament.

Aquesta situació, però, no és nova. Des de l’oposició ja hem manifestat en diverses ocasions que no hi ha una bona direcció per part de GdB, i lamentem que la gestió municipal es faci sempre a corre-cuita.

Atentament,


Grup municipal d’ERC - Balsareny

dissabte, 25 de març de 2017

Una nevada vista i no vista



Després d'una nit de molta pluja, llamps i trons, el matí del 25 de març Balsareny s'ha despertat amb una nevada prou intensa, amb borralls grossos que han pres de seguida. Però al cap de ben poc, la pluja ha començat a fondre la neu i a mig matí el sol ha fet acte de presència i no n'ha deixat ni rastre.




Fotos: A. Selgas

Una Nit de Primavera


Els propers 8 i 9 d'abril. No us ho perdeu! 




Anna Obradors, més de 30 anys de mestra a Balsareny

ENTREVISTA

L’Anna Obradors i Calsina va néixer a Balsareny l’any 1954 i va estudiar Magisteri a la U.A.B. Li agrada llegir quan el temps li ho permet de manera generosa (“Ara, per exemple!”, diu). Quan una novel·la li agrada, llegeix tres o quatre títols del mateix autor; ara està llegint les obres de Juan Marsé. També li agrada viatjar, tot i que fa anys que no ho fa gaire. Gaudeix de participar en esdeveniments que tenen a veure amb el teatre. No li fa mandra de parar una taula gran per la família o els amics. I pel que fa a l’esport, reconeix que no és gaire bona esportista, però si ha de triar una modalitat es decanta per la natació. I sovint surt a caminar.
—Parlem del teu treball com a mestra. Per què, magisteri?
—Vaig tenir l'oportunitat de tractar amb mestres que en aquell moment treballaven a Balsareny. Ells em van oferir de fer classes de reforç, fer substitucions, anar de colònies. Prèviament, havia estat a l'escoltisme fent de cap de llobatons. Aquestes experiències em van fer adonar que em sentia bé amb la canalla, que hi tenia bon tracte, que sabia interpretar les reaccions i els comportaments i que em produïa satisfacció constatar que progressaven en els objectius que ens fixàvem amb els mestres.
—A quins cursos has treballat?
—He treballat gairebé sempre a l'educació infantil (alumnes de 3,4 i 5 anys) . Només un curs a l'escola Puigberenguer i dos a l'escola de Balsareny, vaig estar amb alumnes una mica mes grans, 1er i 2on (alumnes de 6 i 7 anys).
El meu primer destí, l’octubre del 81, va ser a Castellet i el Gornal (Penedès), una escola unitària que tenia 20 alumnes, des de primer fins a vuitè. La segona substitució d’aquell mateix curs va ser a l'escola Renaixença de Manresa, fent de mestra de català i educació especial. Els dos anys següents,vaig tenir la sort de participar en el començament de l'escola Puigberenguer de Manresa; va ser una experiència molt il·lusionant, la creació de la primera “escola pública en català a Manresa”. Les famílies que formaven aquella escola eren la majoria de la barriada Mion, una gent molt revindicativa pel seu barri; la resta eren  famílies de tot Manresa que volien una escola pública i en català per als seus fills. El curs 84-85 vaig començar a treballar a l'escola de Balsareny.
—Com valores la teva estada a Balsareny?
—A Balsareny, com que l'estada ha estat tan llarga, hi he viscut anys bons i altres no tant. Hi ha hagut moments de molta reivindicació, que tinc força presents. Al començament, l'educació infantil no estava gaire valorada; fer adonar a tothom de la importància d'aquesta etapa –la construcció de la personalitat dels alumnes i els aprenentatges socials i escolars que fan– ha sigut difícil; ni alguns pares ni alguns mestres entenien del tot la nostra feina.
Recordo moltes altres reivindicacions de tipus més pràctic; per exemple, en un moment donat, disposar d'una màquina de ciclostil a l’edifici de les Monges era tot un repte. Havíem d’imprimir els materials de treball dels alumnes i no ens anava gens bé traslladar-nos contínuament a l’escola Guillem. Recordo també d’haver demanat millores importants per al pati de Sant Marc. Encara avui dia, les mestres d’Educació Infantil insistim  en la millora del pati, ara el de l’escola Guillem. El pati té molta importància per al desenvolupament personal dels alumnes i, a vegades no es tracta amb prou cura. No m'ha agradat mai l'opció de sortir al pati municipal, de sobre l'escola, perquè no hi ha lavabos, la font mulla els peus i la qüestió de ser un espai fora del recinte escolar dóna inseguretat. En aquests moments caldrien unes bones reformes al pati de l’escola. El nombre d'alumnes que hi ha l'escola actualment ha de permetre adequar uns espais nous, més acollidors per als més petits. En altres escoles de Catalunya, que l’espai ho permet, es fan aquestes millores. Bé, això seria un tema llarg a parlar!
També recordo haver apostat fort en els debats per altres temes, com la repartició de les hores de forma equitativa per a tots els cicles, la distribució d’especialistes, la compra de materials, la creació de nous espais, per exemple, per fer motricitat i altres igualment de funcionals; i d’altres que, al meu entendre, responien al projecte que desenvolupàvem amb els nostres alumnes.
Per altra banda, recordo moments memorables de treball intensiu, però de satisfacció total, quan fèiem activitats en comú tota l'escola, activitats que ens feien entendre el veritable sentit del grup escola: festes amb els alumnes, festes amb mestres, sortides de tota l'escola, festivals de Nadal, jocs de final de curs, col·laboracions entre petits i grans, com per exemple els padrins de lectura, preparació d'activitats per part dels grans per als petits... També recordo amb il·lusió els grans moments d'entesa per aconseguir millores en la qualitat de la docència, millores en la introducció de la lecto-escriptura, en l'avaluació, en les matemàtiques, en l'acolliment dels nous alumnes, propostes de sensibilització de diferents temes: viaris, de bones maneres, de fer-se gran i autònom...
—Ara que et jubiles, com ho veus? En tens ganes?
—Ara em sap greu jubilar-me. L'escola està en un moment de canvi que em sembla molt interessant. Em dol no ser-hi. A Balsareny, les mestres d'educació infantil fa temps que treballem per a fer-ho possible.
Fa uns 15 anys, el claustre de mestres de l’escola Guillem vam fer un curs de formació sobre la escola inclusiva amb en Pere Pujolàs, de la Universitat de Vic; d’aquest curs, i del treball paral·lel amb el Projecte de la Millora per a l’Èxit Escolar va néixer la coordinació de l'equip de mestres de l’escola bressol i l'educació infantil. Aquestes dues actuacions vam ser la llavor d'un canvi important en la manera d'entendre i treballar en el cicle d'infantil. Les mestres vàrem fer diferents visites a escoles que treballen a partir d’organitzacions diferents, vàrem fer cursos en les teories d'en Gardner sobre intel·ligències múltiples i ens vam posar a treballar en l'organització dels grups d’alumnes, de les matèries, de la manera de conèixer l'alumne, d'aprofitar les relacions que s'estableixen entre ells, els seus coneixements, els seus errors, les seves interpretacions; és a dir, intentar desenvolupar totes les capacitats possibles dels alumnes.
Aquest canvi va fer que l'equip de mestres d'infantil es cohesionés molt. Les qüestions, tant de l’alumnat, com de l’organització del treball i de l'avaluació, es fan sota la mirada de tot l’equip. Estem contentes amb el treball que fem i els resultats que obtenim.
No cal dir que a l’inici vam tenir dificultats per a fer entendre aquesta nova forma de treballar. Al principi va ser una novetat per a tothom, però vull donar les gràcies  als pares, que van dipositar molt aviat la seva confiança en l’equip de mestres d’infantil i ens van permetre tirar endavant el nou projecte, a més a més amb la seva implicació.
I per acabar, al meu entendre, m’atreveixo a dir que una escola ha de ser revisada contínuament perquè forma part d’una societat canviant i s’han de moure plegats, els claustres de mestres, d’escoles, de llar d’infants i d'instituts, les associacions de pares, els ajuntaments... per tal de crear una escola més ajustada a la realitat. Vull ressaltar que hem treballat de valent, i que aquest últims anys han estat molt satisfactoris personalment. Estic molt agraïda a tots els que hem caminat junts.
Ha sigut gratificant, l’esforç per una feina que m'ha fet dubtar, m’ha fet gaudir, m’ha fet estar alerta, m’ha fet repensar, canviar, entusiasmar, entendre, estimar… Fent-la, he sigut feliç.
Josep Gudayol i Puig

Foto: Arxiu

Nota dels Treballadors de les Mines


Els representants dels treballadors d’Iberpotash SA / ICL Iberia de Balsareny, Sallent i Súria, davant de la preocupació que comporta l’endarreriment de les obres del Pla Fènix:

Hem mantingut reunions amb els alcaldes i regidors de Medi Ambient de les poblacions de la conca minera, consells comarcals del Bages i Berguedà.  Per tal de transmetre les nostres inquietuds i poder coordinar accions conjuntes per al compliment del PDU (Pla Director Urbanístic dels municipis mines del Bages) i presentar al·legacions de millora.

Considerant l’informe tècnic del Pla de restauració de les instal·lacions d’Iberpotash SA a l’àmbit de Balsareny/Sallent, demanar que se’n doni compte a la Direcció General de Qualitat Ambiental, amb les dades complementaries al programa de restauració.

Proposar les mesures de gestió necessàries dels materials salins produïts durant el període transitori del cessament progressiu de l’activitat a Sallent, les quals han de formar part del programa de restauració.

L’aplicació del programa de restauració hauria de tenir en compte que l’objectiu del territori és la reducció i eliminació progressiva dels runams salins, en terminis raonables que permetin compatibilitzar l’activitat minera i la restauració ambiental dels espais afectats, inclosos els aqüífers que s’hagin pogut salinitzar com a conseqüència de l’activitat.

Aquests són en resum els acords amb el Consells Comarcal del Bages i Berguedà i la delegada del Govern de la Catalunya Central. Aquest acords han sigut comunicats amb amplitud i tota mena d’estudis al Departament de Territori i Sostenibilitat.

Les reunions i contactes amb partits polítics, sindicats i agents socials seguiran sent intensos durant aquest pròxims mesos, a fi de poder donar respostes en positiu al territori.

Es durà a terme una recollida de signatures per donar suport  a una sortida de futur i sostenible a la mineria al Bages.

Nosaltres, representants del col·lectiu de treballadors de les factories de Balsareny, Sallent i Súria, donem les gràcies per el suport rebut de totes les institucions, partits polítics, agents socials i a tota la ciutadania en general.

Andreu Fernández  (text i foto)



Balsareny avui

Nova informació, seguretat i neteja a Balsareny
Darrerament l’Ajuntament de Balsareny ha apostat per fer actuacions per a una millor informació i netedat del poble. Fa un temps que s’han col·locat nous punts d’informació en diferents indrets, amb notícies de fets i activitats polítiques, culturals, festives i socials que es duen a terme al poble. ‘Balsareny Avui’ creu que personalment ens hi hem de fixar.

També ens podem adonar de què en determinats punts viaris hi ha nous elements de seguretat, com ara miralls retrovisors o rètols informatius per tal que els ciutadans tinguin cura de la neteja (intentant conscienciar els amos d’animals domèstics), així com punts de llum nocturna en indrets amb perillositat vianant evident. També darrerament s’han rehabilitat ferms en alguns passos de vianants de les carreteres de Manresa i Berga, els quals a dia d’avui estaven molt deteriorats i eren un perill per a vianants, sobre tot per a la gent gran.

Ben segur que hi ha altres coses més, i cal dir que no tot pot ser positiu, però siguem realistes i no busquem els aspectes negatius que, com a éssers humans que som, tenim.

De Francesc Soler i Fàbregas a Jordi Soler i Soler

El balsarenyenc Francesc Soler i Fàbregas va ser el responsable des dels primers anys de Sarment (anys 1975-76) de la secció informativa de ‘La Pluja’, que tants anys ha format part del butlletí, i que més recentment es va transformar en la ‘Meteorologia’. Soler i Fàbregas va ser, per dir-ho d’alguna manera, l’home del temps del Sarment. Amb un aparell rudimentari mesurava i ens informava dels litres d’aigua de pluja caiguda.

Si no recordo malament en Francesc va signar la secció de la pluja des del número 1 del Sarment fins al 109, del febrer de 1985. A partir d’allà va agafar el relleu el seu fill Jordi Soler i Soler, qui ens diu el següent: «El meu pare era pagès d’ofici, com tants altres pagesos d’aquell temps. Pagesos que, als matins quan es llevaven, el primer que feien era posar la vista al cel, ja que eren homes seguidors fidels d’aquelles sàvies informacions extretes del Calendari del Pagès, encara avui vigent: la lluna, els vents, la pedra i naturalment la pluja eren i són signes significatius per a les feines del camp. Al costat de casa teníem un veí paleta que també tenia l’afició de mesurar els litres de pluja caiguda. Tots dos competien cordialment en la determinació de les quantitats. Recordo, jo era molt petit encara, que tant l’un com l’altre recollien amb un plat l’aigua de la pluja. El plat era, però, com un termòmetre, ja que hi tenien uns senyals marcats. El bon veïnatge feia que es diguessin: “ei, tu, a mi em marca més quantitat que a tu!” Molt més endavant, ambdós aconseguiren aparells mesuradors més fiables».

Recentment, i després de continuar amb la secció deixada pel pare, en Jordi ha deixat de donar les dades pluvials per la secció de ‘Meteorologia’ del Sarment, de la qual ara és responsable en Francesc Camprubí. Sarment vol donar les gràcies al Francesc i al Jordi per tants anys de col·laboració amb el nostre butlletí.

Josep Gudayol i Puig