dijous, 20 de setembre de 2018

Quinzena Setmana de la Joventut



Un any més, el Consell de Joventut ha celebrat la quinzena Setmana de la Joventut a Balsareny, tota festiva i animada. 

Va començar el dimarts 28 d’agost amb un torneig de vòlei. 

Dimecres 29, el joc de nit. 

Dijous 30, nit de cinema amb les dues pel·lícules: “Canta” (per a públic infantil) i “No respires” (per a adults), que, com a novetat, es van projectar al Castell de Balsareny. 

Divendres 31 d’agost, a la plaça de la Mel hi va haver el sopar popular, en què aquest any es va coure un porc a l’ast; tot seguit, la mítica nit de monòlegs al Sindicat, seguida d’un DJ. 

Dissabte 1 de setembre, a les 11 del matí es va dur a terme la Garrinkana infantil; més tard, a les 4 de la tarda es va celebrar la Garrinkana per a adults. A mitja nit va tenir lloc la rebentada del porc, que obria pas al Correabeuradors, amb el Tussimòbil pel carrers del poble seguit d’un concert amb les actuacions de “Pachucos” i, en acabar, DJ. 

I el diumenge 2 de setembre, a la tarda es va fer una nova edició del Tussiquinto a la plaça Ricard Viñas.

Molta gent va participar en tots els actes o els va anar a veure. Cal felicitar tots els organitzadors per la feinada que han tingut i per la gresca que han generat. Feliç quinzè aniversari i fins l’any que ve!

Consell de Joventut de Balsareny
Fotos de la Garrinkana: Alfred Selgas






























  



 





Biblioteca: setembre 2018


Després del ralentí de l’estiu, la Biblioteca Pere Casaldàliga ha iniciat el mes de setembre amb molta energia  i ja us podem explicar algunes de les activitats que iniciem.



El passat 4 de setembre vam fer un taller de programació amb Scratch, dirigit al públic infantil, que va anar a càrrec de Marta Bruch. L’Scratch és un entorn de programació visual per blocs adreçat a infants i joves, que permet crear històries, jocs i animacions i compartir-les amb altres persones d’arreu del món. Així doncs, la Biblioteca es va convertir en un laboratori informàtic on 10 infants van iniciar-se en aquest entorn i van fer els primers dissenys per a futurs jocs.

Iniciem també el curs del Club de lectura fàcil que, com sabeu, fem amb alumnes de la Fundació AMPANS. Enguany, el grup ha canviat d’integrants i, per tant, encetem una nova etapa de coneixences i lectures. Ens trobarem durant més d’una hora cada dilluns a la tarda i compartirem la lectura de  llibres adaptats a persones amb dificultats lectores. El primer llibre que hem triat ha estat: ‘Robison Crusoe’, de Daniel Defoe.


També relacionat amb la lectura, el dijous 20 de setembre a les 7 de la tarda comencem les tertúlies literàries del Club de lectura de novel·la. Ara per ara som una mitjana de 12 persones que ens trobem un cop al mes i comentem la novel·la que prèviament hem llegit. El període d’inscripció és obert i, no cal dir-ho, us animem a afegir-vos-hi. Iniciarem el curs amb la lectura del llibre ‘El Silenci de les vinyes’, de Gisela Pou.

Ana Pérez, directora Biblioteca Pere Casaldàliga


Josep Carner a la Biblioteca


  
En el marc dels actes locals per celebrar la Diada de l’Onze de Setembre, el dissabte dia 15 els Rapsodes dels Pastorets de Balsareny van fer un any més la tradicional lectura de poemes a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny. Era la catorzena edició d’aquest acte, i enguany l’autor escollit va ser Josep Carner (1884-1970), “el príncep dels poetes” com li deien als anys vint del segle passat. També dramaturg i prosista, Carner fou també l’autor de reculls de poemes tan emblemàtics com, entre molts altres, Els fruits saborosos, La paraula en el vent, Bella terra bella gent, La primavera al poblet, El cor quiet, Auques i ventalls, Nabí, Absència o El tomb de l’any.


En anteriors edicions de les lectures poètiques s’han recitat versos de Jacint Verdaguer, Joan Maragall,  Joan Salvat-Papasseit, Josep M. de Sagarra, J. V. Foix, Salvador Espriu, Màrius Torres, Pere Quart, Climent Forner o Pere Casaldàliga, entre altres.

Text i Fotos: Pastorets de Balsareny




Els Pastorets es renoven



El diumenge 16 de setembre, l’associació Els Pastorets de Balsareny va celebrar la seva assemblea general ordinària. Un cop aprovada l’acta anterior, es va presentar i aprovar l’estat de comptes de la temporada 2017-18 i el pressupost per a la propera temporada. També es va renovar la junta directiva per un nou mandat de quatre anys.

La junta va presentar el nou director artístic per a les properes tres temporades, que és el balsarenyenc Climent Ribera, amb la col·laboració de l’Anna Obradors. En Climent havia participat en els nostres Pastorets fa uns anys, i ara, ja amb un bagatge teatral més que notable malgrat la seva joventut, hi torna com a director. Hi aporta, a més d’una enorme il·lusió i ganes de treballar, diverses propostes de renovació de l’espectacle escènic a fi de donar un aire àgil i fresc a aquestes representacions tradicionals, sense perdre’n gens l’essència i mantenint el bon ambient que hi ha entre tots els participants.  

Les funcions d’aquesta temporada seran els dies 25 i 30 de desembre de 2018 i 6 i 13 de gener de 2019.

La junta

Sí, la música fa...



Sí, la música fa...

“El 8 de juny de 2017 el ministre d’Educació de França Jean-Michel Blanquer va exposar les directrius a seguir per a reformar l’ensenyament. Entre les propostes hi havia desenvolupar l’ensenyament de la música”.

Així comença un article amb el títol “Sí, la música fa intel·ligent” publicat a l’edició francesa de Scientific American d’aquest agost-setembre. (Pour la Science. Spécial musique, núm. 100).

L’articulista, Nicolas Guéguen, psicòleg del comportament, es pregunta a continuació si la música realment mereix una plaça a les agendes sobrecarregades dels escolars. La resposta que es dona és: “Sí, si hem de creure les recerques en psicologia. L’exigència i el rigor necessaris en l’aprenentatge d’un instrument semblen tenir influència sobre múltiples capacitats cognitives i trets de caràcter. Practicada en grup, la música ajuda a obrir-se vers els altres.” Aquest últim factor l’exemplifica amb un experiment [1] dirigit per l’institut Max Planck: infants de 4 anys, per parelles, realitzen una tasca, un joc amb granotes de fusta. A la meitat de les parelles se’ls proposa resoldre la tasca amb l’ajuda de música (cantant i tocant petits instruments de percussió) mentre que l’altra meitat ho fan només amb l’ajuda de la parla. Una vegada acabat l’exercici es dona a cada infant un tub transparent amb una sèrie de boles dins. L’experimentador ha manipulat un dels tubs de manera que la tapa de baix d’un d’ells es desprèn i les boles cauen. Es tracta d’observar si l’altre/a infant, aquell/a a qui no han caigut les boles, ajuda l’altre/a a recollir-les. D’entre els que han realitzat l’exercici de les granotes amb música el 54% ajuden el company/a. Del grup que no ha emprat la música només el 17% es mostren solidaris/es.

Interessant, oi? A l’escola de música ens ho sembla i ens confirma les virtuts de la tasca que fem entre tots. Ja sabeu on som!

Escola Municipal de Música de Balsareny


[1] Kirschner, S; Tomasello, M. 2010. Joint Music making promotes prosocial behavior in 4-year-old children. Dins “Evolution and Human Behavior  31”. Pàg. 354 -364

dilluns, 17 de setembre de 2018

Lluís Casaldàliga Guitart



Fa unes setmanes ens va deixar en Lluís Casaldàliga Guitart, conegut com “El Lluís Pastisseret”, una persona treballadora, inquieta, honesta i coneixedora com ningú de tots els racons i raconets del nostre municipi. 

En Lluís va quedar vidu a l’edat de 29 anys, després de 9 mesos de matrimoni, del qual en  nasqué la seva filla Montserrat, i morí als 94, el dia 25 de juliol d’enguany. 

Durant aquesta llarga etapa de la seva vida, s’involucrà en moltes activitats, deixant en totes elles la seva petjada. Algunes d’aquestes foren les següents:Va estar 30 anys, més o menys, a la junta del Casal Verge de Montserrat, on tingué el càrrec de vicepresident. A més d’això, es va dedicar a portar les terres propietat de la mateixa entitat, plantant patates, tomàquets i tota mena de fruits de l’hort, un hort immens, i cuidant que tot el fruit estigués en bones condicions tot l’any. El cost de la matèria prima, tot sortia de la seva butxaca. Sempre estava a punt per fer el que fos, perquè les monges que regien la residència estiguessin ben assistides i per fer qualsevol cosa que fos al seu abast. Durant aquest temps, es construí el pavelló nou, que en deien llavors, situat a banda esquerra entrant, només amb els beneficis que quedaren després de muntar un festival a la plaça de l’Església, que, tal com deia ell mateix i els que formaven la junta, llavors, estaven ben espantats, per si no podien treure els diners suficients per fer-ho; però el resultat fou molt positiu i es va poder edificar el dit pavelló, que prou falta feia. Ara en l’actualitat, en fer les últimes reformes, l’enderrocaren i van construir-ne un de millor. 

Fou, també, president de la societat de caça, pesca i ocellaire fins que aquestes entitats creixeren i es transformaren en tres. Ell, però, continuà com a president dels caçadors, durant molts anys. Anava a la Federació i a reunions que aquesta convocava i no demanava mai que se li donés res. També ell mateix anava a buscar conills per poder-los engegar al bosc i així l’endemà poder sortir  a buscar-los. Anava, també, a buscar-ne per poder-los criar i cuidar-se’n ell mateix en uns conillers que tenia a casa seva, i també, com no, d’una manera altruista. O sigui que li va costar un  xiquet car, però ho feia amb molt de gust. Quan ell ho va deixar, molts presidents que van entrar després, anaven a casa seva a demanar consell. Aquí s’hi va passar uns 25 anys. 

També va ser regidor, a l’Ajuntament, com a tinent d’alcalde, al costat d’en Jaume Rabeya. Sempre estava a punt per fer el què fos, se’n recorden moltes coses bones, encara que, com passa sempre, també va rebre moltes crítiques. Com tothom, va tenir els seus moments, bons i no tan bons, com els han pogut tenir totes les persones que hi hagin passat amb càrrecs directes. A la casa gran foren 12 anys, en què va portar amb responsabilitat tot el que li va venir. 

Com a faceta de la seva vida, li agradava molt la terra. El seu hobby era cuidar-se d’una vinya que tenia a prop del castell i així tenia el vi fet per tot l’any i per a ell mateix, del qual sabia que no hi havia res de matràfola. Més d’una vegada, havien vingut els nens de l’escola Guillem, perquè els ensenyés la manera com es cuidaven i es tractaven els raïms. A més, també hi anava molta gent gran, perquè en volien aprendre i ell molt amablement els ho ensenyava. Però, com que la vinya porta molta feina, s’hi passava moltes hores; fins i tot, ja cap al final, com que ja no podia gaire, ho feia de genolls a terra, i així, més o menys, podia fer la seva feina. 


També va ser 20 anys membre de l’Agrupació Forestal i de la seva junta, que engloba els municipis de Balsareny, Gaià i Sallent, de la qual va ser un dels fundadors. Quan només sentia parlar que hi havia foc en algun indret, de seguida s’interessava on podia ser, i, quan l’havien localitzat, ja estava al peu del canó, per poder dirigir l’operació. Com a exemple, abans no tinguéssim els grans incendis dels anys 80 i 90, l’any 1986 va participar molt activament a extingir els de Gaià (300 Ha), Sallent (3.000) i el gran foc de Montserrat. 
Aquestes anècdotes han sorgit de molts companys seus que fa molts anys sortien a caçar junts i altres que varen tenir relació amb ell. Tots, ben segur, el recordaran per sempre amb afecte. 

El Lluís, en resum, era una persona molt admirada i respectada per tothom qui el va tractar.

Balsareny, setembre del 2018

Família Boixadera Casaldàliga i amics 

Mn. Antoni Bonet, rector de Balsareny

ENTREVISTA

Després del parèntesi de vacances, aquesta finestra oberta ens ha permès conèixer de més a prop l’actual rector de la Parròquia de Balsareny, Mn. Antoni Bonet i Trilla. Mossèn Bonet va arribar aquí a Balsareny el dia 12 de setembre de l´any passat; per tant, ja hi ha complert un any.

Antoni Bonet, nascut a Cervera (la Segarra) l´any 1950, va cursar els estudis de Batxillerat Superior, COU, Batxiller de Teologia i Llicenciatura en Teologia Fonamental, a Cervera, Lleida, Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

Referent a la lectura i a les seves aficions ens comenta: “Acostumo a llegir revistes diverses i llibres de narrativa, poesia, etc. El darrer llibre que he llegit ha estat “Todo puede cambiar” d’Andrea Riccardi, i actualment estic llegint “L’ombra de Sant Benet” de Ramon Carreté i Adolf Todó. M’agrada força viatjar i ho he fet per Catalunya, diversos llocs de l’Estat espanyol i també per França i Itàlia. Els meus esports preferits són l’excursionisme i la natació. Tinc afició a la música clàssica i la música folk; també als musicals del teatre, així com a pel·lícules de temàtica diferent”.

— Coneixíeu Balsareny abans de venir-hi?

— Coneixia Balsareny de quan havia estat a Navàs treballant a l’EDN. Va ser on vaig ser ordenat capellà, a la parròquia de la Sagrada Família. També havia vingut a visitar el Castell i la magnífica Festa dels Traginers des de Súria, on estava de rector. I sóc un admirador del bisbe Pere Casaldàliga.

— Quina va ser la impressió que us va causar el poble?

— La primera impressió que vaig tenir de Balsareny va ser un poble força estès amb un parell de places ben grans. I la sorpresa de la coincidència en la plaça Roc Garcia de tot un seguit d’institucions i serveis. La sala polivalent del Sindicat, molt bonica; i la Resclosa dels Manresans, bona per visitar i per anar-hi a passejar.

— Recordeu la primera persona amb qui vau parlar?

— La primera persona que vaig saludar en venir fou Mn. Xavier Castelló, després Mn. Joan Bajona i tot seguit, els membres del Consell Parroquial, que me’ls van anar presentant. Valoro molt tot el voluntariat que hi ha a la Parròquia i també a la nostra població de Balsareny.

— En quines parròquies havíeu exercit anteriorment?

— Les diferents parròquies en les quals he estat són: Navàs, Cardona, Mollerussa, Anglesola, Súria, Cervera i Sant Llorenç de Morunys.

— Què ens podeu dir de la falta de vocacions que actualment l’Església pateix?

— Referent a la manca de vocacions en l’Església, penso que és una invitació que Déu ens fa per promoure els nous ministeris laicals: diaques permanents, treballadors apostòlics, agents de pastoral, tot incorporant les dones, com s’està fent, en les tasques de responsabilitat pastoral.

— Darrerament s’han observat canvis en la luminotècnia de l’Església, com és això?

— Els canvis de luminotècnia del nostre temple són de cara a l’estalvi energètic i a una millora en la il·luminació. Ens convé estalviar, conscients dels pocs recursos econòmics dels qual disposa actualment la Parròquia.

Josep Gudayol i Puig
Foto: A.Bonet