dimecres, 23 de maig del 2012

L'Alfonso i la Rosario

OPINIÓ

Fa uns dies que hem rebut la trista i corprenedora notícia de la mort de Rosario, muller del nostre antic amic Alfonso Robles.

La Rosario no arribava als seixanta quan ha deixat l’Alfons pensant que li manca tot. El seu fill Adrián serà, amb paraules del seu pare, el motiu de vida i felicitat que restarà en ell.

Volem que arribi al sentiment de l’Alfons el nostre condol i tota la solidaritat amb la seva pèrdua. Voldríem, malgrat la distancia, fer-li una mica de companyia.

I voldríem també explicar-vos una mica qui va ser per al nostre poble, i per què una colla de nosaltres guardem el seu record en un calaixet molt endins del cor.

Perquè junts amb l’Alfons vam viure una bonica amistat, vam aprendre a treballar, a compartir il·lusions, a viatjar, i a créixer junts, una temporada de les nostres vides.

Ell, l’any 1979, va arribar a Balsareny del seu poble d’Almeria, Topares, per fer de mestre. La nostra escola era bilingüe des del 75-76 i el curs 81-82 va passar a fer tot l’ensenyament en català.

L’Alfons en poc temps va aprendre la nostra llengua i amb el seu accent andalús de seguida es va guanyar l’afecte de la gent.

Vivíem la nostra joventut, érem en plena activitat, interessats per tot, vivint uns anys que crèiem decisius per a canviar el món.

Mirant enrere, quantes coses resten si fa no fa com llavors, si no pitjor! Tan catalanista com vam fer tornar l’Alfons, i ara ja ho pot veure: tornen a qüestionar la nostra llengua a l’escola! Nosaltres teníem perspectives de feina, i els nostres fills, feina tindran a trobar-ne!

Però llavors això no ens preocupava gaire. Teníem la felicitat inconscient de la poca edat, i unes mega-ganes de riure, com dirien ara.  

L’Alfons no va tardar gens a fer-se amb tothom i a guanyar l’estimació de la gent, i es va mostrar tan amical, afectiu i obert que era difícil no sentir simpatia per ell. Era franc, directe, sincer, molt proper.       

Parlàvem de política, de cultura, d’amistat. I nosaltres, més reservats, potser també vam aprendre amb ell a ser més expressius.

En aquells dies, amb finalitats més o menys altruistes, per passar-ho bé i aportar activitats al poble, muntàvem els “Festivals d’estiu”. Quan juliol feia cap, començaven trifulgues de posar escenari, llogar estris, cercar pel·lícules, muntar obres de teatre... Tant ens feia muntar el bar i vendre coca-cola com posar i treure centenars de cadires de la plaça. I allí hi havia l’Alfons.

En aquells anys, suplíem mancances de les administracions amb entitats culturals com el Cercle Cultural o la Lluerna, i hi dedicàvem esforç i temps i així també apreníem a ser responsables. Tots recordem tenir la sensació agradable i tranquil·la d’haver acabat bé la feina gaudint de l’airet fresc, aquells vespres d’estiu, amb l’Alfons entre nosaltres.

I al cap d’un temps, l’Alfons ens porta una noia que li havia robat el cor allà a les Andalusies. La Rosario va entrar a la seva vida com una ànima bessona per a l’Alfons. I se’l va emportar amb ella, com havia de ser, per a fer el seu camí i una família, no sense abans deixar-nos, ella també, una empremta tendra i amistosa.

Aquells de nosaltres que hi vam anar, no oblidarem mai, Alfons, la lliçó d’hospitalitat, bondat, i joia que vam sentir en el vostre casament a Almeria. Ens vau fer viure un dels episodis més alegres, compartits i esbojarrats de la nostra joventut.

La teva muller, Alfonso, amb el seu divertit sentit de l’humor, la seva bondat i la seva manera de fer tan especial, no només et captivava a tu. Has tingut una companya admirable, i entenem la teva buidor. Esperem que poc a poc omplis la vida de petites coses que et facin sentir tan sols una mica més bé.

I per totes aquestes meravelloses sensacions que tu i ella ens vau deixar, rep el nostre record, estima i una abraçada immensa.

Trini Riu Vendrell, Dèlia Ortega, Joan Maria Serra, Ramona Torrebadella, Anna Obradors, Dolors Bonals, Ramon Carreté

Meteorologia


Mes d’abril de 2012

Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)     12,1

Mitjana (min.+màx.) 12,4
Mitjana de mínimes   5,2
Mitjana de màximes 19,5

Mínima                    -2,2; dia 17
Màxima                  27,0; dia 26
Mínima més alta       11,9; dia 28
Màxima més baixa   11,8; dia 4

Pressió (hPa)

Màxima                  1.003,1 dia 22
Mínima                      983,8 dia 19

La pluja (litres)

Dia  3           21,4
Dia  4             8,4
Dia  5             2,4
Dia  6             6,5
Dia 12          24,1
Dia 14            1,8
Dia 15            1,4
Dia 22            1,1
Dia 28          15,2
Dia 29          17,0
Dia 30            5,2
Total          104,5 litres

Francesc Camprubí i Jordi Soler

dilluns, 21 de maig del 2012

Cross del Traginer 2012

ESPORT
















Ja fa set anys que des del Centre Excursionista de Balsareny, vàrem decidir afegir al nostre calendari d’activitats una cursa atlètica. En aquest cas, un Cross. Aquesta cursa, com ja molts de vosaltres deveu saber, transcorre per camins i corriols del nostre terme. Alguns trams d’aquests, a tocar del riu Llobregat i de gran bellesa.

Novament aquest any hem fet una nova edició, amb un nombre de participants cada any similar, al voltant dels cent corredors. En aquesta edició, a nivell de categoria masculina s’ha estat a punt de batre el rècord de la prova, que és de 33 minuts 59 segons de Just Sociats, però el corredor Otmane Benomar es va quedar tan sols a 3 segons, amb un temps de 34’ 02’’. Esperem que en la propera edició es pugui arribar a batre aquest temps. En el cas de la categoria femenina, es manté el rècord de Rosa Navarro, i la primera noia a arribar al final de cursa va ser Clàudia Roca Herms, amb un temps de 51’56’’. Pel que fa al primer masculí local, com ja va sent habitual en diverses ocasions, el premi va ser per a Guillem Fernandez Bruch, amb 39’05’’, i en noies, per a Maria Àngels Catalan Miralles, amb 54’40’’. Tots ells, com a primers d’arribar de les seves categories, van marxar cap a casa amb un pernil sota el braç. Quant a la resta de corredors, a part d’emportar-se una samarreta de record i algun altre obsequi, van poder gaudir de un petit refrigeri i també d’un sorteig de diferents regals, des de material esportiu, alguna paletilla i també algun val per fer-se un massatge, i algun menú per anar a menjar al restaurant Rosamar o al Viena, tot amenitzat per l’speaker Jacint Orriols. També en aquesta edició, ens va acompanyar un famós personatge televisiu del poble veí: Arcadi Alibés.

Aquest any, i com a novetat, hem encetat el 1er Cross Infantil del Traginer, amb diferents recorreguts segons la categoria de cada nen, i amb una gran participació de quitxalla, aproximadament uns 90 nens, la majoria del nostre poble. Tots ells van poder participar, sense haver-hi cap premi per als primers, però sí emportant-se tots un petit obsequi i també entrant en un sorteig de menús per al Viena i passejades en poni o a cavall a la hípica la Cometa, i també van poder gaudir del refrigeri i jugar una estona en dues atraccions inflables.

En definitiva, des de l’organització creiem que ha estat un èxit de participació en general, tant pel que fa a adults com a nens.
I com sempre, no podem deixar de donar les gràcies, primer de tot a tots els corredors, que sense ells aquest Cross no tindria sentit; també a tots els col.laboradors que any rere any ens donen un cop de mà perquè surti tot al màxim de bé possible (controls, esmorzar, speaker, mestres que han recomanat als nens la seva participació, institucions, etc.); i per últim, a tots els patrocinadors, que, tot i la crisi, fan el seu esforç per col·laborar i ajudar a fer possible aquesta activitat esportiva. Gràcies a tots des del Centre Excursionista de Balsareny (www.cebalsareny.cat o al Facebook: Cross del Traginer.














CEB
Fotos: Alfred Selgas


Història d'un ratolí literari

COL·LABORACIÓ


En Firmin, mascota de la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny.
Foto: Susi Rodríguez, del bloc Biblioteca Pere Casaldàliga

















«Altres vegades, quan em sento especialment proscrit i estrambòtic, estic convençut que el culpable és el Quixot. Escoltin això: « En resolució, ell es va embrancar tant en la seva lectura, que se li passaven les nits llegint de clar en clar, i els dies de sol a sol, i així, del poc dormir i del molt llegir, se li va assecar el cervell de manera que va venir a perdre el seny.» 


Qui recita aquest paràgraf de l'obra de Cervantes és un animalet del qual algú en fugiria, com si fos un monstre carnívor, i al qual algú altre perseguiria armat amb una escombra forta per destruir-lo. Es diu Firmin: el ratolí més enciclopèdic de qui hi ha notícia literària, recollida negre sobre blanc pel senyor Sam Savage, una mena de trinxeraire ordenat, ex professor de Yale, i escriptor de boca a orella.

I la que va començar així aquest tema i la història que explico és Cecilia Alameda. Una amiga periodista molt estimada per tots aquells que seguim el seu esplèndid bloc, on explicava històries viscudes, entrevistes a gent molt important, com escriptors o científics, i moltes vegades ens recomanava llibres com aquest.

I aquest és el comentari que jo li vaig deixar el dia 30 d'octubre de 2008 sobre aquest tema: «Cecilia, és clar que els humans sempre el veurem com el que és: un ratolí, i mai no arribarem a comprendre fins a quin punt ens aprecia i cerca la nostra comprensió i afecte, sense arribar a aconseguir-los en cap moment. La propera vegada que vegi un ratolí, me’l miraré amb uns altres ulls».


A casa de la Susi

(La Mireia, quan era més petita, es pensava que la Susi vivia a la Biblioteca.)

Ara veureu com al cap de dos dies la història va canviar d'un bloc a una biblioteca.

—Mireia, anem a casa de la Susi?
—Sí, avi!
—Hola, Susi, veníem a veure-us, i de passada a preguntar si tens el llibre Firmin.
Firmin, el ratolí que viu a la biblioteca?
—Sí, aquest, aquest!
—Sí, és aquí!
—Avi, aquí viu el Firmín?
—Sí, és clar, bonica.

A partir d'aquell moment totes les energies d'una nena de tot just 4 anyets estaven única i exclusivament al servei de trobar en Firmin per qualsevol racó, prestatgeries, darrera d'un llibre, amunt i avall, aquí i allà... Ella havia de trobar el foradet per on entrava i sortia. Fins que un dia el va trobar. Estava molt amagat darrere d'una tarima molt bonica on els més petits s’ajeuen per mirar els contes en les posicions més incòmodes que us pugueu imaginar. Al cap d'uns minuts totes les seves amiguetes i amiguets ja sabien on vivia o, més ben dit, on encara viu. Perquè, afortunadament per al nostre Firmin, continua sortint només de nit sense que ningú el molesti. Busca un nou llibre i se'n va.

Un dia, la Susi va tenir una idea feliç:

—Josep, la Mireia no la podem deixar només amb això. Cal crear el Firmin.

La notícia es va difondre per tot arreu. El Santi Fornell, que entre una dotzena de coses, o més, també dibuixa, va fer uns dibuixos del petit rosegador que es van repartir pertot arreu a la biblioteca. La Susi va escriure un conte molt bonic del nostre Firmin, i un dia per fi es va celebrar la inauguració. La Biblioteca ja tenia una mascota. Amb el permís del senyor Sam Savage, naturalment. L'últim dimecres de cada mes la biblioteca fa per als nens "L'hora del conte". És una tarda que els petits s'ho passen d'allò més bé.

Josep Estruel i Filella


En Firmin de Balsareny. Dibuix de Santi Fornell




dijous, 17 de maig del 2012

Adalbert Arnau, transportista i escolta

ENTREVISTA

Adalbert Arnau i Costa: transportista internacional, escolta balsarenyenc


«Sóc l'Adalbert de ca l'Enriqueta i també de ca l'Arnau. De ben petit, ja em vaig agafar als pantalons de l'avi i anava de la botiga a l'hort i viceversa. A ca l'Arnau hem estat de sempre una familia amb vocació de servei al poble, portant la botiga de ca l’Enriqueta, autocar, el bar-restaurant de la Piscina, hem fet servei de taxi, he tingut també el DVD i transport. Sense deixar els meus estudis i el meu pas per l'escoltisme, vaig col·laborar diversos anys amb el voluntariat de la Creu Roja de Sallent. Amb el meu germà Edgar formem la raó social Arnau-Costa S.L., fent transport de paqueteria nacional i internacional. També vull recordar el meu pas per la comissió dels Traginers, el Consell de Joventut...»

Adalbert Arnau i Costa neix a Balsareny el 25 d'abril de 1976. Va estudiar EGB al col·legi Guillem de Balsareny i el Batxillerat elemental a l'Institut de la Butjosa de Sallent. Té la formació professional de Grau II impartida a Navàs. Li agrada molt viatjar i, entre d'altres llocs, ha estat al Marroc, Bèlgica, Suïssa, França i altres llocs d'Espanya. Li agrada llegir, però ens diu que no té massa temps per fer-ho. Li agrada el cinema, sobre tot pel·lícules d'aventures i policíaques.

—Avui has deixat enrera la teva etapa d'escolta a Balsareny. Explica'ns, com van ser aquells començaments?

—Els primers temps que entres a formar pat d'un grup d'escoltes són viscuts amb una il·lusió i fantasia que et porten a descobrir un món de natura, amics i pobles diversos. El món escolta t'endinsa cap al civisme i aprens a compartir.

—Com a cap, quina aportació creus que vas donar en aquella etapa?

—Durant aquella etapa com a monitor, vaig intentar motivar-los per ser el més creatius possible, optimistes, emprenedors, responsables i participatius; només cal mirar les diferents entitats del poble i segur que hi trobeu gent que han passat pels escoltes. L'escoltisme abasta les edats d'entre 6 i 18 anys i fa a entrendre que el món no és el cercle tancat que a vegades els humans creiem que és, sinó que és tot un ventall d'afectes.

—L'escoltisme, a Balsareny, ha tramès aquesta cultura responsable?

—Sí, l'esperit de companyonia i responsabilitat els podeu veure actualment ben vius. Gent compromesa amb el medi ambient i capaços d'involucrar-se. Per exemple, recordo que avui farà 4 o 5 anys del projecte de reforestació al Serrat del Maurici. Aquests joves escoltes donen testimoni dels valors apresos i estan involucrats al Consell de Joventut i en la comissió de la nostra Festa dels Traginers.

—Què ens pots dir d'una sortida habitual que fan els escoltes? Com es viu un bivac en plena natura?

—El bivac és una aventura que dóna l'oportunitat d'experimentar què són les nits fora de casa. Poder compartir amb els amics l’experiència de la natura, el treball en equip i aprendre orientar-se i la història dels estels i constel.lacions. També podríem dir que és un antídot contra la por de sentir-te sol en plena nit, lluny de les parets de casa, pero amb el caliu dels companys.

—Durant la teva etapa de monitor, quin grau tenies dins el grup?

—Compartia la meva tasca de monitor en els diferents grups de Llops-Daines, Ràngers-Guies, Pioners-Caravel·les, i vaig ser animador de la branca dels Trucs.

—Quina és la puntuació que ens pots donar dels caus, locals socials de l'escoltisme balsarenyenc?

—El cau balsarenyenc és situat en el complex de la Parròquia. Té unes instal·lacions apropiades per al desenvolupament escolta. Cada branca disposa del seu propi compartiment i gaudeix d'un entorn adient per a les activitats pròpies de l'entitat, i està envoltat de places on poder jugar.

—Per últim, avui segueixes aportant algun tipus de col·laboració al grup?

—Avui dia hi col·laboro en coses puntuals, en tot allò que se'm demana: sortida de constructors d'iglús, organització del concert de divendres dels Traginers...
   Per acabar, animo tots el pares a portar els seus fills a conèixer l’escoltisme.

Josep Gudayol i Puig

Antonio Fenoy, figurinista amb fusta i cartró


ENTREVISTA

Antonio Fenoy Martínez: figurinista amb fusta i cartró

"Sóc nascut a la ciutat de Terrassa, però sóc un balsarenyenc que estimo el poble. La meva afició cap a l'art em dóna l'oportunitat de relaxar-me durant unes hores setmanals. Crec fermament amb totes aquelles persones que es dediquen en el seu temps d'oci a fer activitats culturals, socials, esportives..."

Antonio Fenoy i Martínez neix a Terrassa el dia 10 de juliol de 1959. Va cursar els estudis primaris i l'últim llibre que ha llegit és La Divina Comèdia de Dante. A Fenoy li agrada molt viatjar i escoltar la ràdio.

Hem sabut del vostre treball artístic. Digueu-nos, com va començar tot?

—Doncs gràcies a les noves tecnologies, un bon dia vaig veure per internet la possibilitat de poder dedicar-me a una activitat creativa que sempre havia somiat poder-la fer.

Quants anys fa d'aquell començament?

—Durant uns anys, la vida laboral no et permet poder tenir temps per dedicar-te a tot allò que t'agradaria fer. Avui jo tinc la sort de dir-vos que ja fa set anys del meu primer treball.

—Setmanalment, quantes hores hi dediqueu?

—Bé, tampoc no puc dedicar tot el temps a una sola cosa. Tanmateix, faig tots els possibles per dedicar-m'hi tant com puc.

—Expliqueu-nos, si us plau, quins tipus de treballs feu?

—Tots giren dins el camp de l'artesania.

—Amb quina matèria prima treballeu?

—Els meus treballs són fets de fusta, cartró...

—Dins el mercat, hi ha alguna firma que us hagi demanat de fer algun treball en sèrie?

—No.

—Per últim, hem vist l'exposició d'algunes figures vostres a Balsareny. Heu participat en alguna altra població?

Sí, a part del nostre poble, he tingut l'oportunitat de donar a conèixer la meva creativitat a les poblacions veïnes de Navàs i Santpedor.

Josep Gudayol i Puig

Balsareny avui


Música i equilibrisme a càrrec de Mumusic Circus

En plena represa de la nova temporada d'espectacles familiars (TEMPO) i del Cicle de Música (Sona B), la tarda dels diumenges tornen a estar plenes de màgia, teatre, poesia i música.

Darrerament, hem tingut espectacles de valor molt alt, com per exemple Mumusic Circus, on la música, l'equilibrisme i l'acudit conviden a la participació i els aplaudiments del públic.

Josep Gudayol i Puig


Els nostres botiguers aposten per un estiu fresc

Balsareny viu, aquests últims dies, una campanya refrescant engegada pels nostres botiguers i comerciants, una campanya a favors dels balsarenyencs. Fa uns dies, el programa de ràdio Balsareny "Pista Matinal" en donava la informació.

Els clients han de buscar en els aparadors dels comerços un objecte que no pertanyi a la venda exclusiva de l'establiment en qüestió i fer-hi una compra a partir de 10 euros. El concursant ha d'omplir una butlleta que tindrà sis caselles, on aniran els segells de cada compra feta i unes altres caselles amb el producte endevinat. Un cop omplertes les butlletes, s'han de portar a tres dels establiments associats (Calçats Clàssic, Dolç Capritxet o Regals Calatrava). Finalment, es portarà a terme un sorteig, el 10 de juny a la plaça de l'Església. Els guanyadors afortunats seran recompensats amb un carnet de la Piscina Municipal. En aquest acte, també hi haurà una festa amb inflables.

Cal felicitar al nostre comerç per aquesta iniciativa que fomenta la promoció del producte a través d'un acte participatiu.

Josep Gudayol i Puig


El CAP Balsareny i el CAP Navàs s'obren al "Pacient Expert"

Fa uns dies, els Centres d'Atenció Primària de Balsareny i Navàs s'han obert conjuntament per endegar el programa comunitari "Pacient Expert". Desde Balsareny, els Drs. Josep Cañellas i Josep Pujades i la infermera Sra. Neus, i des de Navàs, la Sra. Anna, juntament amb altres professionals mèdics, coordinaran unes sessions informatives adreçades a persones que pateixen diverses patologies cròniques.

El passat dia 8 de maig, tenia lloc a la sala d'actes de la Biblioteca de Navàs una primera reunió per posar fil a l'agulla a aquest programa medicoinformatiu. A través de l'Institut Català de la Salut (ICS), el programa "Pacient Expert" dóna suport a les persones per ajudar-les a portar el dia a dia de malalties cròniques com ara la diabetis, malaties cardíaques, artritis, dolor crònic, etc.

El programa proposa sessions gratuïtes d'una hora i mitja setmanal durant nou setmanes en horari de matí o tarda. La confidencialitat i el respecte s'acorden i queden assegurats des de la primera sessió. Les sessions són participatives, informatives i divertides. La iniciativa vol aconseguir conèixer millor la malaltia i donar consells de salut per tal de millorar el compliment de la dieta i valorar-ne la seva importància, i reconèixer els símptomes d'alarma per poder actuar. La persona que conduirà les sessions serà també un pacient que pateixi una malaltia crònica i tindrà el suport de professionals sanitaris que també formaran part del grup.

Tant a Balsareny com a Navàs ja s'han seleccionat persones interessades en el programa en qüestió.

Josep Gudayol i Puig

Premiar el mínim i penalitzar el màxim


PUNTA DE BRAU

M'agradaria poder fer unes reflexions sobre l'article "Són faves comptades" de Martí Gironell que va aparèixer a El Punt Avui.

"Fan fora una mestra perquè ensenya massa als seus alumnes. Massa? Què vol dir aquest massa? Els pares dels nens de P4 d'una classe de l'Escola Espanyola de les Escaldes-Engordany estan indignats amb la decisió del centre de fer fora la seva professora, tutora dels nens des de fa dos cursos. Els onze alumnes, que tenen quatre anys, ja saben llegir, comencen a escriure i també saben sumar i restar. Aquest és un dels motius que queden reflectits a l'informe signat per un inspector procedent de Madrid, avalat per la direcció del col·legi. L'informe aconsella que la professora marxi de l'escola. I ho justifica, entre d'altres coses, perquè els alumnes tenen un nivell massa alt, que no es correspon al desenvolupament curricular d'aquest curs escolar en una escola pública."

El raonament continua dient que potser la mestra ha volgut ensenyar massa i que això pot tenir alguna repercussió quan aquests alumnes facin el següent curs, però no fa entendre l'acomiadament de la mestra. En més d'una ocasió, hem pogut llegir allò del "fracàs escolar". Per què, doncs, en aquest cas sembla que es vol premiar el mínim i penalitzar el màxim?

Josep Gudayol i Puig

dimarts, 15 de maig del 2012

Balsareny per la Independència


EDITORIAL














Balsareny per la Independència

Quan aquest número del Sarment surti a la llum, s’haurà celebrat la reunió constitutiva de Balsareny per la Independència, en el marc de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Una associació unitària i transversal, al marge d’ideologies polítiques, democràtica i cívica, que treballa per aconseguir una majoria social favorable a la independència de Catalunya, i que compta ja amb més de 400 agrupacions locals o territorials i més de 5.000 afiliats.

L’Ajuntament de Balsareny ja es va constituir oficialment com a membre de l’Associació de Municipis per la Independència, que compta també amb més de 450 poblacions adherides.

És una bona notícia que la gent de Balsareny es mogui també en aquesta línia. Paradoxalment, la gravíssima situació econòmica que travessa l’estat espanyol, i especialment Catalunya, possibilita que molta gent que, en principi, no estava sensibilitzada envers l’independentisme ara s’adoni dels perjudicis econòmics que la pertinença a l’estat espanyol suposa per als catalans. Per a tots els catalans: també els que voten partits que es proclamen espanyolistes resulten any rere any greument perjudicats per l’espoli fiscal i per la desinversió en infraestructures, encara que no els amoïnin altres aspectes de la tendència política actual, com ara l’atac sistemàtic a la nostra llengua i cultura i a les nostres institucions de govern.

El camí a la independència no serà fàcil, però és possible, i dintre d’una Europa democràtica ha de ser assumit amb normalitat per la via de la negociació civilitzada. El referèndum per la independència d’Escòcia assenyala un model clar a seguir.

L’ANC es proposa sensibilitzar els diputats catalans i el conjunt de la ciutadania perquè els polítics promoguin l’independentisme des del Parlament i els ciutadans, arribat el moment, hi votin a favor. El full de ruta de l’ANC passa per accions puntuals: penjar estelades permanentment als balcons; donar la cara per la independència ( www.donalacara.cat ); participar a la «Caravana del Bages per la Independència» que tindrà lloc aquest diumenge, 27 de maig, cap al Parc de l’Agulla de Manresa; participar a la «Marxa per la Independència» que, des del dia de Sant Joan fins a l’Onze de Setembre de 2012 recorrerà Catalunya per diversos itineraris fins a confluir a Barcelona; i aconseguir que en un mateix dia del 2013, tots els ajuntaments catalans convoquin una consulta «oficial» no vinculant sobre la independència. A més d’organitzar actes de tota mena pertot arreu a fi de difondre l’argumentari independentista i informar-ne el màxim de ciutadans possible.

Se’ns gira feina! Caldrà arromangar-se. Podeu trobar més informació a:


Cap a un Centre Cívic balsarenyenc

L’Ajuntament ha complert un antic compromís amb les entitats del poble i, en una reunió recent, els ha distribuït llocs a l’edifici de les Monges, que fins fa poc havia estat seu de la llar d’infants. Les entitats gaudiran a partir d’ara d’espais compartits per celebrar-hi reunions i guardar-hi documentació. Una antiga aspiració de les entitats, que ja es va intentar de resoldre fa uns anys cedint-los locals als antics col·legis de Sant Marc; però aquesta solució no va ser duradora, ja que després es va acordar destinar aquell àmbit a la nova llar d’infants. Ara, al segon pis de les Monges, també el CCB ha obtingut el seu racó compartit, que esdevindrà en endavant la seu social de l’entitat; recordem que, des de 1976 fins ara, i també per generosa concessió municipal, ocupàvem un local al primer pis de la casa Torrents, a sobre del consultori mèdic, un lloc que paulatinament va anar esdevenint inhabitable fins que, ja fa anys, vam deixar de reunir-nos-hi, tot i que hi hem anat guardant material fins ara mateix. Agraïm a l’Ajuntament que ens hagi facilitat un nou lloc social.

Per tant, ara, l’edifici decimonònic de les Monges serà la seu social de moltes entitats del poble. Un lloc comú, compartit, de reunió i de treball. Està molt bé, i és una gran notícia. De fet, però, el nom de ‘Centre cívic’ potser no és el més adient, ja que aquesta denominació suggereix l’existència d’una entitat —pública, normalment— que, a més d’acollir-ne físicament d’altres, hi tingui una funció organitzativa i gestora, amb personal al seu càrrec, i s’hi celebrin activitats diverses adreçades a col·lectius determinats, cursos, xerrades, concursos, exposicions... De moment, tot això quedarà limitat a la pròpia capacitat de cada entitat per fer-hi allò que bonament pugui. Esperem que en un futur, econòmicament millor, l’Ajuntament pugui fer un pas més i crear un autèntic Centre cívic; mentrestant, felicitem-lo i felicitem-nos del que tenim.


BonoLoto

I parlant d’economia, fem-nos ressò que el passat 20 d’abril Balsareny va sortir a la premsa per una cosa positiva: un premi de segona categoria (5 encerts més complementari) de la BonoLoto, d’un import de 98.600 euros, a una butlleta validada a la llibreria Els Colors. Una bona notícia: felicitem l’anònim afortunat i esperem que aquesta bona sort individual sigui un bon presagi per a tothom, d’un futur millor per a Balsareny. Que tinguem sort.

CCB




Premi literari per a Santi Fornell


CERCLE LITERARI

El balsarenyenc Santi Fornell ha obtingut un dels premis de relat breu policial «Paraules amb valor. Ramon Martí» organitzats pel Cos de Mossos d’Esquadra. Aquest concurs literari vol recordar la memòria del sergent Ramon Martí Sanahuja, i en general de tots els membres del CME que han perdut la vida.

Els premis es van lliurar el passat dia 17 d’abril, en el marc del Dia de les Esquadres de la regió policial metropolitana de Barcelona, en un acte celebrat al Palau de Congressos de Barcelona i que va ser presidit pel conseller d’Interior, Felip Puig.

En la primera edició daquest concurs literari hi van concórrer 25 treballs, tots escrits per membres del Cos. La narració de Santi Fornell portava com a títol Un mal tràngol i va obtenir el tercer premi. El segon va ser per a Alexis Echevarría, amb Avui ens hem mirat als ulls, i la guanyadora absoluta va ser Irene Alcaide amb l’obra Mirall esberlat.

Felicitem el nostre conciutadà Santi Fornell per aquest premi, que afegeix una baula més a la seva trajectòria literària, després d’haver publicat el recull de poemes Vida. Poesia quotidiana i el llibre de narracions Bufi aquí!. Fornell és autor també d’obres teatrals, com Ai mossèn!, La cara i la creu, Una assegurança de mala mort o Rigueu mortis.

R.C.

Obituari



Relació de difunts des del 15 de març fins al 15 de maig de 2012

Data        Nom                                                Edat

15-3       Manuel RODRIGUEZ MALDONADO      91
24-3       Josep RODOREDA CASADESÚS          94
16-4       Isabel FÀBREGAS GONFAUS              97
1-5         Antonio HARO CRUZ                         23
1-5         Felip CANUDAS VILAPLANA                74
1-5         Maria Àngels GAIXA BADIA                76

Al llarg d’aquest mes i mig hem hagut de donar un sentit comiat al jove Antonio Haro, mort en un dissortat accident de cotxe a Talamanca, i a cinc balsarenyencs més, naturals del poble o que hi van viure molt anys: el Manuel Rodríguez; el Josep Rodoreda (el Pepet de cal Torras), actiu col·laborador en activitats parroquials i socials; la Isabel Fàbregas, a qui els de la meva edat recordarem al taulell de la botiga de cal Jan; el Felip Canudas, mort sobtadament (pocs dies abans del seu traspàs encara vam estar comentant i aplaudint el concert de Sant Marc al Casino) i la Maria Àngels Gaixa. A tots els dediquem un record emocionat.

R.Carreté

dijous, 10 de maig del 2012

Neus Orriols, nova presidenta d'ERC-Balsareny


POLÍTICA MUNICIPAL
La secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Balsareny escull Neus Orriols com a nova presidenta 
El passat mes d’abril la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Balsareny va escollir com nova presidenta Neus Orriols Alsina. 

La nova presidenta va agrair als qui havien ocupat el càrrec i a les anteriors executives  l’esforç de tirar endavant, per part de tots, el projecte d’ERC al municipi, malgrat que «en alguns moments existeixen dificultats de participació i contextos polítics gens favorables», però  recordava que realitzar una bona feina comporta la satisfacció de tenir uns bons resultats, com en les passades eleccions, on Esquerra va obtenir tres regidors. Va proposar un projecte de continuïtat,  perquè «és el que ens permet estar a prop de la gent i de la xarxa associativa i de no defallir presentant propostes i demanant transparència en tots els temes que afecten el municipi». «A poc a poc la gent s’implica més en el nostre projecte i per això ens cal un esforç més gran en explicar-nos i convidar a la gent que formi part del nostre grup». 

Neus Orriols és llicenciada en psicologia i màster en psicologia comunitària; actualment està fent el segon cicle del màster en direcció pública. Ha treballat des de sempre en un ajuntament en les àrees socials i de salut. En la passada legislatura va ocupar, durant un temps, el càrrec de directora dels serveis territorials  de Barcelona de la conselleria d’Acció Social i Ciutadania. Ha format part de l’executiva local d’Igualada i de la comarcal de l’Anoia.  

Durant la mateixa assemblea  també es va escollir la nova executiva local que acompanyarà Neus Orriols, i que està integrada per: Anna Soldevila (secretaria d’Organització); Maria Àngels Rovira (secretaria d’Imatge i Comunicació); Pep Bruch (secretaria de Política Municipal); Francesc Soldevila (secretaria de Finances); i Nuri Prat (portaveu del Grup Municipal). 

Algunes preguntes a la nova presidenta:

Per què, aquest canvi ? 

— Bé, les diferents seccions locals han de renovar els càrrecs cada dos anys i en el cas de la nostra tocava. Fins ara el president era el Marc Selgas, però des de juny de l’any passat és regidor a l’Ajuntament junt amb la Nuri Prat i la Conxita Calvet: això els comporta molta feina i per tant la resta del grup hem d’assumir altres responsabilitats. 

—Què et proposes ? 

—Em proposo sobretot donar continuïtat a aquesta secció local. Això ha de continuar i com més siguem, millor. El grup d’ERC a Balsareny ha treballat sempre de valent. No és fàcil ser-hi quan tens poc suport al teu voltant, i entrebancs constants de l’equip de govern. Però malgrat tot ens sentim recolzats per molta gent i una de les coses que em proposo amb més  energia és ampliar la secció local. 

—Com definiries el programa que va presentar ERC a Balsareny?  

—Era (és) un programa realista, on presentàvem el nostre compromís d’honestedat, d’austeritat i transparència en la gestió dels recursos públics; la participació real dels diferents segments de població a través dels Consells de participació; de donar un impuls a l’activitat econòmica i comercial del poble, i de plantejar accions molt concretes i possibles en aquest temps de crisi. Parlàvem de cohesió social i de com calia invertir en les necessitats de les persones (culturals, econòmiques, formatives...). D’un espai públic sostenible, segur i accessible... Bé, parlàvem de tot; però, torno a insistir, amb clau realista i buscant oportunitats. 

—Què en queda, de tot això ? 

—Queda tot: ens seguim mantenint molt ferms en tot allò que vàrem expressar. Perquè no era només per presentar un programa quan calia. Va ser treballat i consensuat per tothom, i això hi dóna un valor important. Els regidors d’ERC que són a l’Ajuntament el tenen molt present i només cal veure en totes les seves intervencions com el defensen. 

—Alguna cosa més? 

—Que la secció local d’ERC a Balsareny obre les portes a tothom qui vulgui. Només cal tenir ganes de compromís, de participació i de treball en equip.  

Secció Local d'ERC-Balsareny, abril 2012