dimarts, 17 de juliol de 2018

El Cor Lerània, un gran concert al Castell



En el marc del 39è Festival de Cant Coral de Catalunya Centre, el dimarts 17 de juliol al vespre va tenir lloc, al saló del Tinell del Castell de Balsareny, un concert a càrrec del prestigiós Cor Lerània, dirigit per Jordi Noguera Perathoner, fill d'una balsarenyenca; com també és de Balsareny, concretament de la Colònia Soldevila, un dels divuit cantants que formen el conjunt, el baix Lluís Sanllehy Codina. Aquesta agrupació coral, fundada el 1995, destaca per la seva exigència tècnica i interpretativa i l’expressió fresca, espontània i directa per tal de fer viure intensament la música al públic. El Cor ha actuat en dues ocasions a l’església parroquial de Balsareny: l’abril de 2009 i el setembre de 2012.


En un Tinell gòtic pràcticament ple, el Cor Lerània va oferir un programa excepcional de polifonia religiosa. L’acte va començar amb tres motets a cinc veus de les Sacrae Cantiones (1603) de Gesualdo da Venosa: O vos omnes, Tribulationem et dolorem i Ave dulcissima Maria; seguidament, tres Obres Sagrades de Fèlix Mendelssohn: Mitten wir im Leben sind (op. 23 : 3, a vuit veus, 1831-32), Am Neujahrstage i In der Passionszeit (op. 79 : 2 i 4, a vuit veus, 1844-46) i Warum toben die Hieden (op. 78 : 1, per a dos cors i vuit solistes, 1843). I finalment, dos motets de Johannes Brahms: Es ist das heil uns kommen her  i Aus dem 51 Psalm (op. 29: 1 i 2, 1856-60). En conjunt, una extraordinària exhibició de domini vocal que va provocar una llarga ovació del públic. En els bisos, van cantar el motet Locus iste (1869), d’Anton Brückner, i l’emotiu El cant dels ocells, que va cloure la magnífica actuació del grup. Felicitem el Cor Lerània per la qualitat del seu concert, i també felicitem els organitzadors per l’encert de la tria del conjunt vocal i de l’espai físic: esperem que en properes edicions del Festival el castell de Balsareny hi continuï participant.

Text i fotos: Sarment

Podeu trobar la programació del Festival en aquest enllaç: https://www.festivalcantcoralcentre.cat/  


dijous, 5 de juliol de 2018

La Flama del Canigó, sempre a punt



Com ja és tradicional, la Flama del Canigó va arribar a Balsareny el vespre del 23 de juny per encendre el Foc de Sant Joan. Un any més, membres del Centre Excursionista de Balsareny, amb la regidora d’Esports de Balsareny, la van portar al nostre poble, a peu des de Navàs, on l’havien rebuda de mans del Centre Excursionista de Navàs i l’Associació Sardanista de Navàs.

A l’entrada del nucli urbà els esperaven les colles de Geganters i Grallers de Balsareny i de Geganters i Grallers El K+ Sonen de Balsareny, que van animar la cercavila pel poble. En el lloc de costum, cap a les 10 del vespre, la flama va encendre la tradicional foguera enmig de força expectació i no pocs petards. Cap a quarts de dotze de la nit començava el ball popular amb la imprescindible coca de Sant Joan. L’animada revetlla es va desenvolupar sense incidències gràcies al civisme de la gent, al suport de les ADF Tres Branques i als agents de protecció civil que ens van acompanyar tota la nit.

D’aquesta manera, la Flama –que representa la voluntat de pervivència de la cultura, la llengua i les tradicions catalanes– es manté viva. Com és sabut, des de 1965 no s’ha apagat mai, ja que es conserva encesa tot l’any al Castellet de Perpinyà; cada any, el 22 de juny, hom la torna a pujar dalt del cim del Canigó, on serveix per encendre la nova foguera de la qual sortiran l'endemà totes les flames. Una d’aquestes torna al Castellet, on es manté encesa fins l’any següent; les altres, degudament protegides, es distribueixen arreu dels Països Catalans. Estem contents que un any més hagi vingut al nostre poble: gràcies als qui ho han fet possible i als qui han participat de la nostra festa nacional.

Sarment
Fotos: Alfred Selgas / Noèlia Ramírez






















  






dilluns, 2 de juliol de 2018

Campanya de donació de sang


A l’estiu el Banc de Sang i l’Ajuntament de Balsareny anima tothom a donar sang per mantenir les reserves

  • El dilluns 16 de juliol Balsareny acollirà una campanya de donació de sang al Casal Cívic de 17 a 20:30 hores

·        L’objectiu és animar tothom a donar sang per garantir les reserves, que sempre baixen durant les vacances

·        Els mesos de vacances, les donacions disminueixen un 30% pel canvi d’hàbits

El dilluns 16 de juliol de 17:00 a 20:30 hores, Balsareny acollirà una campanya de donació de sang al  Casal Cívic, amb la finalitat que els veïns i veïnes del municipi puguin ajudar a mantenir les reserves de sang, un moment en què les donacions baixen fins a un 30% pel canvi d’hàbits de la població.

Cada dia calen 1.000 donacions per fer front a aquestes necessitats. D’aquestes, el 41% es destina a persones que han tingut accidents o a operacions. Tot i això, també hi ha malalts que necessiten sang regularment, com els pacients de càncer, que reben plaquetes i glòbuls vermells. De fet, més del 50% de les plaquetes les reben aquests malalts. I cada dia hi ha 50 nens o nenes que necessiten sang per recuperar-se d’alguna malaltia.

També requereixen transfusions les persones que tenen alteracions cròniques en la sang, com els afectats de talassèmia, que necessiten transfusions cada tres setmanes.

Tothom pot donar sang, inclús aquelles persones que per alguna raó no ho poden fer,  poden animar al seu entorn i així contribuir també a mantenir les reserves en un estat òptim  de cara l’estiu.




diumenge, 1 de juliol de 2018

Club de Lectura: ‘El atentado’

BIBLIOTECA PERE CASALDÀLIGA


El dijous 21 de juny va tenir lloc la tertúlia literària del Club de lectura a la Biblioteca Pere Casaldàliga. Durant l’estiu farem una aturada i tornarem al setembre amb noves lectures. El  llibre que vam llegir i comentar va ser  El atentado, escrit per Yasmina Khadra, pseudònim de l‘exmilitar algerià Mohamed Moulessehoul.

El atentado narra la història del doctor Amin, un cirurgià palestí amb nacionalitat israeliana i perfectament integrat a l’Estat hebreu. Hi ha un atemptat suïcida a Tel Aviv, ciutat on viu i treballa, i ha d’operar les víctimes. Llavors s’assabenta que la kamikaze ha estat la seva pròpia esposa, dona moderna i culta,  nacionalitzada israeliana però d’origen palestí. A partir d’aquesta tragèdia, el doctor Amin entra en un estat de shock i d’incredulitat que el portarà a introduir-se en els territoris ocupats i contactar amb els principals responsables per esbrinar què ha pogut passar perquè la seva dona hagi caigut en mans del terrorisme.

En aquest llibre no es troben les respostes als motius del terrorisme, ni molt menys una justificació. Però l’autor, a través del personatge d’Amin, ens deixa albirar les possibles motivacions que mouen aquests grups. Khadra ens presenta el conflicte des de la neutralitat ja que, de fet, en el llibre es narren dos atemptats i, malgrat no ho diu explícitament, sembla que cadascun és d’una banda diferent.

Donat que la temàtica era molt interessant i malauradament d’actualitat, vam convidar una persona coneixedora del conflicte, ja que en dues ocasions ha estat als territoris ocupats com a voluntària. Ens va explicar part de les seves vivències, algunes de les quals coincidien o eren molt similars a les que es narren al llibre.

Un dels fets que més ens va impactar, malgrat que ja en coneixíem l’existència, és la construcció del mur que ha separat famílies, pobles i ciutats,  ha canviat la vida dels palestins i els ha aïllat entre ells mateixos. Els israelians el consideren una barrera de seguretat i els activistes palestins el qualifiquen com “el mur de l’apartheid”. Israel va començar la seva construcció el 2002 i actualment és una barrera de formigó d’uns 800 km (en molt trams és una impressionant paret de formigó i, en altres, una tanca electrificada) que s’estén per Cisjordània i rodeja Jerusalem. Trajectes que abans es realitzaven en 10 minuts, ara triguen hora i mitja i nombrosos veïns ha perdut les seves feines, i activitats de la vida diària, com anar a treballar, al col·legi o arribar urgentment a un hospital, esdevenen malsons quotidians.  

Una vegada més hem pogut constatar que la lectura ens ajuda a comprendre i entendre més el món i els seus conflictes. Agraïm a la Montse la seva amabilitat i generositat per compartir amb nosaltres les seves vivències, ja que conèixer les experiències de primera mà  de persones amb inquietuds i socialment actives fa que siguem molt més conscients del patiment i les injustícies que les guerres i els conflictes provoquen.

Ana M. Pérez Hidalgo

Guadalupe Buitrago i Marc Mas, amants del Tai-Txi

ENTREVISTA


Guadalupe Buitrago i Marc Mas són dos balsarenyencs que ens exposen la seva experiència en la pràctica del Tai-Txi, que practiquen en el Gimnàs O2, i expliquen allò que ens pot reportar la pràctica dels moviments gimnàstics.

Tots dos ens comenten que «el Tai-Txi és una de les arts marcials mil·lenàries que practiquen milions de persones a tot el món, a causa dels múltiples beneficis que ofereix tan a nivell corporal com mental. Durant el temps en què es porta practicant, s’ha demostrat que el Tai-Txi suposa una gran quantitat de beneficis pel que fa a l’equilibri, la força, la flexibilitat i la resistència muscular, entre d’altres. El denominador Tai, en xinès, equival a “gran, màxim o suprem”; i l’equivalent a Txi és igual a “centre” o bé “eix”. Ens cal dir que aquestes dues paraules giren sobre l’equivalent, el màxim equilibri del cos i de la ment.»

Parlem primer amb la Guadalupe.

Guadalupe Buitrago va néixer a Baena (Còrdova) i fa molt temps que viu a Balsareny. Valora molt els beneficis de llegir, però no ho sol fer gaire. Tampoc li ha agradat viatjar mai massa, i en les seves hores de lleure li agrada molt sortir a caminar.

— Explica’ns, com va començar la teva activitat al Gimnàs O2?

— En primer lloc he de dir-vos que vaig començar a fer pràctiques de gimnàstica al Gimnàs que hi va haver al camp de futbol, i més tard al Sindicat. En obrir l’O2, a la plaça de la Mel, vaig començar a fer-hi Tai-Txi, i actualment el continuo practicant al nou local d’O2 al carrer de Sant Domènec.

 I per què el Tai-Txi? Fa molt que el practiques?

— Doncs perquè quan el vaig provar em va agradar molt. T’ajuda a conèixer molt més el teu cos, i t’aporta tranquil·litat, et relaxa i et trobes molt més bé. Crec recordar que aviat farà uns tretze anys que vaig començar.

 Que te’l va recomanar algun metge?

 No, vaig anar-hi per la meva voluntat, i la veritat és que m’hi trobo molt bé i dono gràcies per anar-ho fent.

Ara és el torn del Marc.

Marc Mas i Coromines va néixer a Balsareny el 14 d’abril de 1949, i va començar l’activitat física al centre O2 després de patir una embòlia o ictus. Més endavant, en plena recuperació de l’ictus li van diagnosticar la malaltia del Parkinson.

 Com vas començar l’activitat al Gimnàs i què hi practiques?

— Després de patir l’ictus em van recomanar que no m’estigués assegut al sofà i que em mogués com més millor. Aleshores vaig decidir fer activitat física al Gimnàs O2, d’això fa uns deu anys. Gràcies a aquest consell ara em trobo molt millor. Hi faig Tai-Txi, Ioga i màquines de musculació. I la veritat és que, tot i no ser un expert en la matèria, el Tai-Txi sobretot m’ha anat molt bé i no penso deixar-lo.

 Quantes hores setmanals fas activitat?

 Faig Tai-Txi dues hores setmanals. I també faig una hora de Ioga i una altra de màquines. Pel que fa als beneficis, he de dir que fa uns sis anys em veia limitat a asseure’m a una cadira de rodes, i avui em trobo molt bé.

Josep Gudayol i Puig

Balsareny avui



Festes de Primavera

Ja que enguany hem tingut una primavera que en podríem dir regalada, plena de pluges diàries, vull aprofitar per referir-me als tres actes de les Festes de Primavera del Casal de la Gent Gran, en el camp musical del playback.

Un any més Balsareny ha deixat enrera la dedicació d’un grup de persones que porten dins grans sentiments artístics i musicals, amb l’enyorança d’aquells anys quan eren joves, que, tot i que no tornaran, són recuperables quan la il·lusió persisteix.

En el primer dels actes, la “Sal Cardonina” del Grup La Faràndula va omplir de cançons el local cívic del Casal. En un altre espectacle, aquest cop al Sindicat, el grup “La Il·lusió”, de la nostra gent de Balsareny, va aconseguir omplir de gom a gom la sala. I de nou, situats a l’escenari del centre cívic del Casal, dies després ens va visitar el grup Tercera Edat de Sant Fruitós de Bages.

Som gent gran, no vells; i un any més, entre tots els diferents actes programats, hem gaudit d’uns dies i d’un any, que sense dubte, aconseguirem que siguin els millors.

Em plau finalment posar un accent especial a la frase de Plató que vaig poder llegir en el text de la salutació del programa de les Festes de Primavera, del nostre conciutadà Paco González: “Envelleixo: aprenc cada dia moltes coses noves”.

Un toll d’aigua perillós

Fa molts anys que l’indret conegut popularment com “els Pisos del Carlets”, a la zona esglaonada que dóna a la prolongació del carrer de la Mel, concretament a l’últim dels replans cap a la vorera que dóna a la carretera de Moià, sempre que plou es veu afectat per un gran toll d’aigua. Això afecta tots els vianants que passen per la vorera, i sobretot els veïns que tenen l’accés al bloc d’habitatges en aquest punt. I enguany, amb tot el que ha plogut a la primavera, s’ha vist molt afectat.

Cal donar un toc d’atenció a qui li toqui esmenar aquest deteriorament urbanístic. Hi ha qui diu que amb una simple reixeta i un tub n’hi hauria prou per conduir l’aigua al drenatge de la carretera.

Vull recordar que degut a la insistència d’alguns veïns i els tocs d’atenció publicats en aquesta secció de Sarment, l’Ajuntament de torn va solucionar la falta d’il·luminació nocturna d’aquesta mateixa zona.

Josep Gudayol i Puig

Gegants de Balsareny a la F1



El passat 13 de maig, la colla de Geganters i Grallers de Balsareny varen dur els nostres gegants, en Marc i la Maria, al Gran Premi d'Espanya de la Fórmula 1 al Circuit de Barcelona Catalunya.

El Circuit va organitzar una matinal ludicofestiva, amb gegants, castellers i batucades. D’aquesta manera volien exterioritzar la cultura catalana i donar-la a conèixer arreu.

A causa de la gran afluència de gent i mitjans de comunicació que de diferents països visiten el Circuit i el Gran Premi de la F1, poder-hi participar duent-hi els nostres gegants, i amb ells el nostre poble, sempre és motiu d'alegria.

Geganters i Grallers de Balsareny

Astroamics - Curs 2017-18

AstroAmics: amics de l’astronomia
Informe anual del curs 2017-2018




Activitats programades en els últims 12 mesos

Fins el 14 de juny de 2017 s’han programat un total de 18 activitats, que es descriuen a continuació:

13 sortides d'observació amb el telescopi.
La majoria de sortides han sigut al Berguedà.
Montbordó (Serrateix) i els Rasos de Peguera han estat els indrets preferits a l'hora de programar les sortides d'observació. Acostumem a fer servir Navàs com a punt de trobada, i des d’allà decidim cap a on anem en funció de la meteorologia local.
1 a Sant Cugat, petició de col·laboració amb AASCV (finalment cancel·lada).
6 de cancel·lades per la meteorologia (46%).

3 acampades astronòmiques, entre 3 dies i 1 setmana de duració cadascuna:
Activitat conjunta amb altres col·lectius d’aficionats (Astrónomo, AstroCat).
Se’n van programar 2 a Àger (la Noguera) i 1 a Sant Llorenç de Morunys – El Port del Comte (Solsonès)
Cap no va ser cancel·lada per la meteorologia.

1 taller per a escoles i entitatsEspectacle audiovisual familiar a Sant Cugat, a petició de AASCV.

1 acte externVam animar els AstroAmics a participar de la Jornada de portes obertes al sincrotró ALBA (participació individual, no hi anàvem en grup).

Ens preocupa molt la gran quantitat de sortides d'observació que ens veiem obligats a cancel·lar per la meteorologia. Ha estat especialment greu sobretot en lo que portem de 2018 (una de les primaveres més plujoses dels darrers anys).

Altres activitats

A banda de les sortides, tallers, etc., també cal fer esment d'altres serveis i actuacions:

Seguiment diari de notícies, novetats, curiositats,... en els camps de l’astrofísica i l’astronomia. Compartides a través de Facebook, Twitter, periòdic online...
Anunci de les conferències de temàtica astronòmica que organitza l’Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix. Comunicada a través d'email, fòrums i xarxes socials.

El club en xifres

A data de 14 de juny de 2018, en total som 235 AstroAmics. El 27% són dones (nota negativa: no hi ha hagut cap incorporació de dones durant el darrer any). Tenim 1.483 seguidors a Twitter (creixement +40%) i tenim 547 seguidors a Facebook (creixement +19%).

A continuació es representa el creixement anual del nombre d’AstroAmics, actualitzat amb data 31 de maig de 2018.



La procedència dels AstroAmics és: Balsareny (22%), resta de la Catalunya central (27%), àmbit metropolità de Barcelona (46%) i altres comarques (5%).

AstroAmics

Meteorologia - Maig 2018



Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
16,3
Mitjana (min.+màx.)        
174
Mitjana de mínimes      
9,6
Mitjana de màximes      
25,2
Mínima (dia 2)
1,8
Màxima (dia 24)
30,5
Mín. més alta (dia 29)              
15,1
Màx. més baixa (dia 1)
17,8

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 8)        
42,8
Velocitat mitjana             
6,9
Recorregut del vent  (en km)
5.129,0

Pressió (hPa)

Màxima (dia 31)
1.014,0
Mínima  (dia 3)                  
1.000,6

La pluja (litres / metre quadrat)

Dia 1
2,0
Dia 6
5,0
Dia 7
28,1
Dia 8
11,2
Dia 12
27,5
Dia 13
5,6
Dia 19
4,1
Dia 20
8,2
Dia 21
5,1
Dia 22
1,5
Dia 28
20,0
Dia 29
3,6
Dia 30
19,4
Total
141,0

Francesc Camprubí

dimecres, 20 de juny de 2018

Procediment habitual de contractació de serveis municipals



L’AJUNTAMENT INFORMA

Quan l’Ajuntament no disposa dels mitjans necessaris per a la prestació d’un servei o la realització d’una activitat, ha de contractar a una empresa o professional especialitzat per portar a terme aquesta prestació.

Per fer aquests contractes l’administració ha de seguir un procediment que garanteixi els principis de llibertat d’accés a les contractacions públiques, publicitat, igualtat de tracte i transparència dels procediments.

La llei regula diferents procediments per fer les licitacions; però, resumidament, es podrien destacar els següents aspectes més significatius: 

Per començar, s’ha de fer l’acord d’inici de l’expedient, on, entre altres temes, es justifica de la necessitat de contractació dels serveis.

A continuació es redacten els plecs de condicions administratives i tècniques. Els plecs són la normativa que regula el contracte; aquí hi figura el preu del contracte, la seva durada, les condicions de prestació del servei, com es valoraran les ofertes, les condicions tècniques, la possible subrogació del personal, etc.

Un cop aprovats els plecs i l’expedient, es publica un anunci per tal que totes les empreses i/o professionals que ho desitgin puguin presentar les seves millors ofertes. La informació de totes les licitacions de contractes es pot consultar a la web de l’Ajuntament, concretament al perfil del contractant.

Transcorreguts els terminis legals per a la presentació de les ofertes, es procedeix a la seva valoració, la qual és molt objectiva, fins i tot en un alt percentatge automàtica, ja que s’ha de fer cenyint-se als barems establerts al plecs. L’acompliment de cada barem comporta assolir la puntuació que té assignada i la suma de totes elles ens dona la puntuació total de cada oferta.

Un cop fetes les valoracions de les ofertes, i suposant que l’empresa compleixi tots els requisits legalment establerts, l’òrgan de contractació efectua l’ adjudicació del contracte a la empresa que hagi tingut la millor puntuació. Finalment sols falta la formalització i signatura del contracte i l’empresa ja pot començar a prestar el servei el dia que s’acordi, segons les condicions establertes als plecs.

El temps de durada de tot el procés sol estar al voltant de tres mesos. Això es degut al fet que, en cadascun dels passos que es van realitzant, hi ha uns terminis que s’han de complir. Cas d’haver-hi impugnacions o recursos, el procediment es pot allargar considerablement.

Normalment ens preguntem: què passa amb el personal quan hi ha un canvi d’empresa per causa de una nova contractació?

En aquest cas, els plecs preveuen, ja sigui per determinació legal o a conseqüència del que preveu el conveni col·lectiu sectorial aplicable, que la nova empresa té la obligació d’assumir, en les mateixes condicions laborals, tot el personal que estava assignat a aquest servei per part de l’empresa anterior. Òbviament, les persones treballadores afectades sempre podran decidir si accepten la subrogació i continuen amb la relació laboral. A més, en no poques ocasions, hi ha pactes de mutu acord entre totes les parts afectades que modifiquen l’aplicació automàtica de la subrogació. El més important és que els drets laborals de les persones treballadores, en cas de canvi de l’empresa que presta el servei com a conseqüència d’un procediment de contractació, estan garantits.

Repte número 33


En Codina compra i ven cotxes de segona mà. En una compravenda ha aconseguit un marge del 40%. En una altra el marge ha estat del 60%. En conjunt el marge de les dues compravendes ha estat del 54%. Quina és la relació entre el preu que ha pagat en Codina pel cotxe de la primera compravenda i el preu del cotxe de la segona? 


Roc Carulla
Resposta al repte 32: faran falta 5 jornals.

‘El meu país’, de Josep Pla

OPINIÓ

RECULL D’UN  FRAGMENT. REFLEXIONS 


‘El meu país’, de Josep Pla

El problema de l’absorció política d’un espai determinat, realitzat primer per la força i després per la cultura, és inaferrable. De vegades es produeix, altres és contraproduent. La gravetat del problema, en aquests espais, comença quan el poble que l’habita és portat —per raons desconegudes i indiscernibles, és a dir, impossibles de calcular— a mantenir-hi la personalitat que pugui tenir, petita o grossa, important o precària. La posició mateixa en crea espontàniament la gravetat.

Els països grossos, de gran aparença, els que fan la història externa i dels quals es parla cada dia, es consideren superiors, vull dir que els ciutadans que els habiten tenen d’ells mateixos una idea excel·lent —de vegades ho són, moltes vegades ho són, però aquest “de vegades” no justifica pas elevar la situació a termes absoluts, dogmàtics i definitius. Consideren que la seva cultura és fascinadora, irreemplaçable i certament moltes vegades ho és —però l’experiència demostra només que cada poble considera que la seva cultura és la millor que hi ha, sentiment molt difícil de rompre, perquè la cultura no és una cosa de llibres, sinó de manera de ser, de tradició i de temperament.

L’aspiració general d’aquests pobles és convertir els espais que tenen al seu abast en simples províncies, i les persones que els habiten en purs provincians despersonalitzats i bullits. De vegades l’absorció reïx, perquè, en l’escepticisme de les posicions simplement personals, tan reditícia pot ser una decadència com una ascensió.

Així, la voluntat de mantenir una personalitat en aquets espais sotmesos a pressions externes contràries —pressions que de vegades corren paral·lelament, quan els interessos superiors s’entenen per mantenir un statu quo favorable— implica una certa ambició, equival a acarar-se amb dificultats extremadament àrdues.
No hi pot haver vida en comú si no se n’elimina la passió de la superioritat.

Transcrit per Andreu Fernández i Aguado