diumenge, 18 d’agost de 2019

Un dimarts diferent

SOCIETAT



El dia 13 d'agost, el grup de persones (pelegrins) que cada dimarts pugen a les 8 del matí a l'ermita del castell de Balsareny van organitzar un pelegrinatge obert a tothom al poble veí de Castellnou de Bages per visitar l'església romànica de Sant Andreu. Hi va haver una participació molt positiva, 25 persones. 

El programa consistia a sortir a dos quarts de 8 del matí, arribar a les  8, visitar l'església i fer-hi una pregària. En acabat, vam esmorzar i, tot seguit, ens va rebre el senyor alcalde, Domènec Òrrit, que es va oferir  molt amablement a fer-nos una visita guiada pel nucli antic de Castellnou; vam veure el museu dels maquis i la sala polivalent, on va finalitzar la visita amb un agraïment dels assistent al senyor alcalde. 


Ja de retorn a Balsareny, una parada que no podia passar per alt: el mirador del turó de Cellers per gaudir d'unes vistes espectaculars.

Text i fotos: R. Calveras


diumenge, 4 d’agost de 2019

Sopar del carrer Vell

ACTUALITAT



La nit del dissabte 3 d’agost va tenir lloc el sopar de veïns i amigues del carrer Àngel Guimerà (carrer Vell) de Balsareny. Amb una temperatura molt agradable, vam gaudir d’un sopar de km. 0 amb la col·laboració dels establiments del carrer i d’altres botigues del poble. Vam fer ballaruga amb el conjunt “Rico Rico” i es van sortejar quatre paneres que van fer les delícies dels premiats.
Una nit per al record, de companyonia i festa.

Maribel Andreu
Fotos: Isidre Prat i Maribel Andreu





divendres, 26 de juliol de 2019

Balsareny, terra de pubillatge

ACTUALITAT


Hola, balsarenyencs i balsarenyenques! El pubillatge del nostre poble estem molt agraïts de poder col·laborar amb el nostre municipi. Aquesta vegada ens ve molt de gust explicar-vos el dia a dia dels nostres representants portant Balsareny arreu de Catalunya.

El passat mes d’abril el pubillatge va créixer, celebrant 50 anys de pubillatge de Balsareny, amb la incorporació de la pubilleta i l’hereuet,  Ferran, han ajudat a fer més visible Balsareny arreu del territori.


La primera sortida on varen assistir els petits va ser al comiat i a la proclamació dels representats de la Catalunya central a la Pobla de Lillet, dut a terme als jardins Artigues, on la nostra pubilla Judit la van proclamar pubilla de la Catalunya Central. És per això que la veureu dur una banda vermella a més a més de la banda blanca que la identifica com a pubilla de Balsareny. Per a tots els pobles, el color identificatiu són les bandes i les faixes blanques. Els representants comarcals o intercomarcals tenen un color diferent assignat; el que representa la Catalunya central és el vermell, per als de la comarca de la Selva és el verd, per als del Maresme és el blau cel, els nacionals porten el color groc i l'hereu i la pubilla de Catalunya, la senyera. Aquests són uns quants exemples dels diferents colors que hi ha. Això ens permet identificar la representació que té cadascú segons el color de la banda o la faixa.

Després d’aquesta sortida, el dia 12 de maig van assistir al comarcal de la Selva, en un entorn molt bonic com és el de Breda. Per acabar les sortides del maig, el dia 19 varen fer rumb cap a Ripoll, a la Festa de la Llana i el Casament a pagès, una petita mostra dels processos de l’esquilada de les ovelles, on van poder observar com es feia abans i com es fa ara, també el “cardat” de la llana i tot el procés fins a obtenir un jersei. El Casament a pagès és un festa molt bonica que ens recorda la nostra festa dels Traginers.

El dia 1 de juny varen començar el mes assistint al comiat i a la proclamació dels companys d’Òdena, on ens van mostrar amb molt d’orgull les restes del seu castell, la història i el significat que tenia en aquella època.

Seguint amb els comarcals, el dia 8 de juny els nostres representants van viatjar fins a Canet de Mar per acomiadar i proclamar els nous representants del Maresme, en un entorn molt bonic arran de platja. Però aquesta no va ser la sortida més llunyana, sinó que va ser el dia 16 de juny a la ciutat de Tarragona.

Per acabar el mes de juny, no es van voler perdre el comiat i la proclamació dels nostres companys de Seva. L’acte es va dur a terme als Jardins Vives, un entorn especial i amb molt d’encant.

Van començar el mes de juliol, concretament el dia 5, a la localitat veïna de Sant Fruitós de Bages. Era la seva segona proclamació després de 12 anys sense que el poble tingués pubillatge. Estem molt contents que hagin recuperat aquesta tradició i d'haver-hi pogut assistir.

Per acabar el mes de juliol varen jugar partida doble. No acostuma a passar gaire, però en aquesta ocasió, el dia 12 de juliol varen tenir l’honor de visitar per dins el Parlament de Catalunya. Va fer la benvinguda el vicepresident del Parlament. Va ser molt bonic veure els escons dels diputats ocupats durant una estona i un dia l’any, per pubilles i hereus d’arreu de Catalunya, una gran imatge i experiència. Un cop acabada la visita del Parlament, varen fer parada al comiat i proclamació dels companys de Sant Vicenç de Castellet, en l’última sortida que s'ha dut a terme el juliol i amb moltes ganes i il·lusió de començar l’agost.

El pubillatge no fa vacances i a dia d'avui us podem avançar que unes de les poblacions que visitaran serà en els comiats i proclamacions dels nostres amics i veïns de Navàs, la Valldan, Gironella i Manresa, entre molts altres per determinar. D’aquesta manera ens acomiadem, dient-vos que també varen ser presents a Balsareny el dia 23 de juny, acompanyant la Flama del Canigó i a l’entrega de premis de Sant Cristòfol, on els va agradar molt poder participar.


Gerard Capdevila
Fotos: Pubillatge Balsareny

Dansaires al Casal Verge de Montserrat




El divendres 28 de juny, una representació de Dansaires dels Pastorets de Balsareny va ballar, un any més, per als residents i personal de la residència Casal Verge de Montserrat. Estem molt contents de poder-los portar una petita mostra del folklore del nostre país i del món i col·laborar així amb les entitats del poble. A les fotografies, el grup de les petites Dansaires abans de ballar i després, tot berenant.





Fotos: Alba Fontanet

Aquella llum nocturna


CINC MINUTS

Ben entrats a un altre mes de juliol, les nits més llargues i relaxades són aprofitades per a refrescar-nos i fer-nos oblidar les hores diürnes de calor xafogosa. Encara que no ho creguem, el malmès medi ambient en què tots participem hi ha de tenir a veure.

L’estiu, estació pròpia per descansar i llegir un llibre o un diari. Permeteu-me explicar-vos la columna del diari ‘Avui’ de Martí Gironell, a la qual jo li poso per títol “Una llum nocturna escapçada”. És aquesta altra llum alternativa i educativa que Gironell va viure amb la companyia del seu fill: “De la llista  d’espècies d’animals amenaçades de perill d’extinció que l’altre dia es feia pública, els haig de confessar que n’hi ha una que em penso que ja fem tard. Les cuques de llum. Ara farà un parell d’anys, una nit d’estiu amb el meu fill de cinc anys, vam tenir la sort de veure’n una de les últimes. D’entre els arbustos del jardí de casa dels avis, em va semblar veure un petit punt incandescent. Com que va ser un tancar i obrir d’ulls, vaig pensar que no ho devia haver vist bé. M’hi vaig acostar i encara no havia fet dues passes que vaig tornar a veure aquell petit punt de llum arran de terra. Vaig cridar el meu fill perquè volia que fos testimoni d’aquell moment. Era conscient que potser trigaria o no podria veure-ho mai més. —Sembla un misto amb potes— va dir el meu fill. M’hi vaig acostar i se’m va escapar el riure i li vaig explicar que era una mena d’escarabat molt difícil de veure, que era diferent perquè podia fer-se ell mateix la llum i que ho feia per buscar parella o per caçar. La capacitat d’atenció d’un vailet de cinc anys ja sabem que és molt limitada i que ràpidament busca nous focus d’atenció.”

Durant les vacances pot ser un bon moment per buscar i explicar als nostres menors la importància del nostre medi, d’explicar-los que junt amb la llum diürna, hi ha llum nocturna, difícil de trobar avui, de les cuques de llum. 

Josep Gudayol i Puig


'Araguaia', Trobada 2019

BALSARENY AVUI



‘Araguaia’: Trobada 2019 – Carta núm. 92 de juny de 2019

Els amics d’en Pere Casaldàliga, seguint de nou la temàtica proposada per l’Agenda Llatinoamericana, en la trobada de 2019, que es va dur a terme a les Drassanes de Barcelona el passat 24 de març de 2019, van parlar de ‘Les grans causes en allò petit’.
Begoña Iñarra, compromesa amb els més pobres a través de Justícia i Pau i missionera a l’Àfrica durant molt de temps, va fer una ponència sobre ‘Molta gent petita... Transforma el món’. Es va dir que cal més solidaritat a nivell global, compartir més, treballar en equip, consum responsable i de qualitat, respecte a la natura i no explotació, multiculturalitat, etc.

Hi ha altres coses que ajuden: gaudir més de la bondat quotidiana, felicitar a la gent que fa bé les coses (ja pugui ser un cambrer o un cirurgià), fer un àlbum –encara que sigui mental– de les coses bones, sortir de la cultura de la queixa, observar més allò que està bé.

Un cop dinats es va poder gaudir de la música de la germana beneta Griselda Cots, que amb la seva cítara va fer viure als assistents uns bons moments de pau. “És més important allò que vivim que allò que ens passa. No hem de dir ‘jo estic en desgràcia’ sinó ‘què haig de fer per superar aquesta adversitat’. Hem de ser solidàries a tots els nivells, hem de lluitar per tenir una comunitat millor”.

Després Joan Surroca, implicat en diverses accions reivindicatives i iniciatives ciutadanes, emprant la no-violència com a mètode, va parlar sobre ‘La força dels vulnerables’: “Hi ha moltes petites bones accions, poc visibles perquè no surten als mitjans, que estan ajudant a canviar el món”.

Josep Gudayol i Puig


'Nano', nou mot al diccionari

BALSARENY AVUI


Juliol i agost, som-hi nanos, tots a llegir. Si, hàgim triat aquell lloc o bé l’altre un llibre, és una eina que ens proporciona relaxament cultural tot fent un parèntesi, sigui quina sigui l’activitat que haguem triat. Tinc a les mans l’article d’opinió que signa Núria Puyuelo: Benvingut, nanos! En aquest parèntesi mensual em submergeixo, com si fos un salt de trampolí a la nostra piscina, en el plaer que em dona llegir.

“Feia anys que es reivindicava la incorporació de ‘nano’; no hi havia cap motiu per bandejar aquesta paraula del diccionari.

El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans recull diverses paraules per referir-se als nens: xiquet, infant, criatura, sagal, minyó, al·lot... I, des de fa poques setmanes, també nano. Gràcies a la darrera modificació del diccionari normatiu, s’ha incorporat el mot nano, una paraula ben viva en el llenguatge col·loquial i familiar, sobretot a la zona de Barcelona, i que fins ara no era normativa. Al diccionari també s’ha inclòs l’accepció de nano que fa referència a la figura folklòrica formada per una persona que té el cap ficat dins d’un gran cap que li dona l’aspecte de curt de cos.

Feia anys que es reivindicava la incorporació d’aquesta paraula, perquè és un mot molt usat en la llengua parlada i, sobretot, perquè no hi havia cap motiu per bandejar-lo del diccionari. El fet que nano acabi amb una -o àtona el feia sospitós de ser un castellanisme, com guapo, però en el cas de nano aquesta sospita era infundada perquè és una paraula que no existeix en castellà.

A banda de nano, la Secció Filològica de l’IEC ha aprovat la incorporació al diccionari de catorze paraules més i la modificació de prop de dues-centes entrades, la majoria de les quals com a conseqüència de les novetats que ha suposat la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana. Entre els mots nous, destaquen bitcoin (‘unitat monetària que només pot ser objecte de transaccions per internet’), enya (‘lletra ñ de l’alfabet espanyol’) i les interjeccions fet i entesos, per expressar la conformitat amb una cosa.

Pel que fa a les modificacions, s’ha inclòs la locució degut a, admesa per la nova gramàtica; la interjecció enhorabona per felicitar algú; fins ara estava recollida només com a substantiu (‘donar l’enhorabona’), i diverses locucions que s’utilitzen habitualment, com ara amb comptagotes (‘amb lentitud i en petites quantitats’), com color de gos com fuig, només faltaria, estar d’algú (‘sentir afecte per algú’), fer curt, fer llarg, ésser un cas com un cabàs, de fireta i per si de cas”.

Benvinguts els nous mots i bones vacances.

Josep Gudayol i Puig

La Veu del Campanar



Els Aiguamolls de la Bòbila, la Platja de Navarcles i el Celler del Celestí i la Loli
Els darrers dies la climatologia no ens ho ha posat pas fàcil. La sortida programada cap a Joncadella i voltants ha estat modificada per causa de les condicions adverses del vent asfixiant i de la temperatura que passava dels 40 graus.  A començament del matí hem fet cap per recollir al Centre Penitenciari els interns assignats a l’activitat programada del dia d’avui i que tenim intenció de repetir almenys cada trimestre.
Hem agafat els vehicles i amb caravana ens hem dirigit als Aiguamolls de la Bòbila a Santpedor on ens esperava el Sr. Josep Illa, biòleg mediambientalista, expert ornitòleg i promotor del lloc. Les seves doctes i didàctiques explicacions ens han introduït a la varietat de vida animal i vegetal d’un lloc humit com aquest. La seva passió per la natura ens ha encomanat respecte i estimació pels sers vivents del nostre planeta i hem constatat la fragilitat, que la mà de l’home posa en perill el nostre sistema ecològic.
Després de dues hores llargues de reflexions i preguntes ens hem traslladat a la platja de Navarcles, on ens hem pogut relaxar i contemplar la bellesa del lloc. Fins i tot alguns s’han fet una remullada. Hem travessat Navarcles pel centre i l’acolliment del Celestí i la Loli ens han facilitat un entorn de fàbula que ens ha permès dinar, fer tertúlia i comentar la sortida a resguard de l’altíssima temperatura. Quin celler! És el cel.
Ja que l’Enric complia anys, crec que 72, molt jovenet encara, ens ha obsequiat amb un dinar. I quin dinar! No hi faltava res. Gràcies per la teva generositat i per molts anys. Tothom ha col·laborat tant en les tasques logístiques com en les materials.
Els del grup del Sepap Bages i l’Associació Llar Pere Casaldàliga i els nostres amics interns de Lledoners ens ho hem passat allò més bé fent nostra la màxima evangèlica que Jesús ens va ensenyar en les benaurances: “Tot allò que feu als altres en nom meu, m’ho feu a mi”.
Hem caminat, hem adquirit coneixements, hem rigut i hem compartit taula, què més volem?
Gràcies als interns que ens heu fet companyia i a tots.
Em sento molt feliç.
Joan Fontquerni Rosell, un més

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE BALSARENY


AGENDA CULTURAL – RELIGIOSA
AGOST 2019
  • Diumenge, 4: “La veu del campanar” per Ràdio Balsareny. De les 10 del matí fins a ¼ d’ 11 (10,15)
  • Dijous, 15: Festa de l’Assumpció de Maria. Eucaristia a les 12 h. del migdia.
  • Horari d’acollida (despatx parroquial) Dimecres de les 11 h. a les 12 h. i divendres de les 5 a les 6 de la tarda.

Telèfons de la parròquia: 93 839 61 81 i 606 056 292.
Mn. Antoni Bonet i Trilla

Meteorologia - Juny 2019



Temperatura (ºC)

Mitjana (1 minut)           
22,8
Mitjana (min.+ màx.)       
22,1
Mitjana de mínimes      
12,0
Mitjana de màximes      
32,2
Mínima (dia 13)
5,9
Màxima (dia 28)
45,2
Mín. més alta (dia 20)
16,2
Màx. més baixa (dia 11)
18,8

Vent (km/h)

Ventada més alta (dia 7)
46,4
Velocitat mitjana             
8,8
Recorregut del vent  (en km)
6.363,9

Pressió (hPa)

Màxima (dia 8)
1.018,2
Mínima  (dia 5)                  
1.000,2

La pluja (litres/m2)

Dia 11
14,8
Total
14,8

Francesc Camprubí



Repte núm. 42





Un parc té cinc portes. La Genoveva vol entrar per una porta i sortir per una de diferent. De quantes maneres diferents ho pot fer?

Salut i lògica!








Roc Carulla
Resposta al repte núm. 41: 1/6.

dimecres, 24 de juliol de 2019

Guillem Farrés, al capdavant del campionat de Motocròs d’Espanya

ENTREVISTA



Entrevistem avui un jove esportista balsarenyenc, destacat a nivell nacional i europeu: Guillem Farrés, qui va començar a córrer amb una moto de cross als 4 anys d’edat. Actualment competeix en la categoria MX125 del Campionat d’Espanya de Motocròs.

Guillem Farrés i Plaza és nascut a Balsareny el 31 de març de 2003. Després de cursar els estudis primaris a Balsareny; actualment està cursant 4t d’ESO a l’Escola Diocesana de Navàs. A més a més del motocròs, li agrada molt sortir a caminar i el ciclisme. A en Guillem també li agrada llegir, i darrerament està llegint “La noche más oscura”, d’Anna Alcolea. És un gran viatger, coneixedor de països com Itàlia, França, els Països Baixos, Bèlgica i Alemanya, entre altres.

— Recordo que fa uns anys vaig entrevistar el teu pare. Podries dir-nos de quina manera ha pogut marcar ell la teva dedicació al motocròs?

 —Des de petit que m’agradaven molt les motos, ja que ell sempre hi havia anat i crec que m’ho va transmetre. Des del moment que vaig començar, el meu pare ha estat sempre ajudant-me i també ensenyant-me; per això us puc dir que en el meu palmarès ell hi té molt a veure.

— Amb el risc que comporta córrer amb una moto de cros, com s’aconsegueix una bona habilitat i un bon equilibri?

— Un bon equilibri s’aconsegueix intentant prendre el menor risc possible, i per això cal tenir-ho tot sota control, intentant que tot estigui al seu lloc.

Els esports més coneguts com futbol i bàsquet, entre altres, tenen milions d’aficionats. Podries dir-nos una xifra aproximada sobre el nombre de seguidors que actualment té el motocròs?

— El motocròs és un esport que actualment en aquest país està creixent, però desgraciadament penso que té pocs seguidors comparat amb altres esports més coneguts d’avui en dia. No podria dir una xifra exacta, però s’hi està posant molt esforç perquè això canviï. En altres països, com Bèlgica i els Països Baixos, podríem dir que és un dels esports principals, fins i tot com el futbol a Espanya.

— Podries dir-nos quin ha estat el circuit que has trobat més difícil?

— El circuit més difícil per mi va ser a Saint Jean d’Angély, ja que era la meva primera cursa al Campionat d’Europa i, a més a més, la nit abans de la cursa no va parar de ploure i això va provocar que el terreny estigués molt enfangat.

— Quins són els premis i millors classificacions que fins avui has obtingut?

— L’any 2012 vaig aconseguir el subcampionat de Catalunya en la categoria MX50, el 2013 vaig ésser el campió de Catalunya en la categoria MX50, el 2016 vaig ésser subcampió de Catalunya en la categoria MX85, el 2018 vaig ésser campió de Catalunya i subcampió d’Espanya en la categoria MX125, i aquest any he arribat a liderar el Campionat d’Espanya en la categoria MX125 i estava en la 8a posició del Campionat d’Europa.

Endavant: molts èxits i molta sort, Guillem!

Josep Gudayol i Puig


Els Geganters i Grallers de Balsareny, al Masnou i a Tavertet




Els nostres gegants, la pagesa Maria i el traginer Marc, acompanyats de la  seva colla de Grallers i Geganters, fent valer l'orgull que és representar el nostre poble, Balsareny, la seva cultura i la seva gent, van visitar el Masnou per acompanyar i celebrar el 80è aniversari dels gegants d’allà, Pere i Eulàlia.


La primera notícia que es té d'aquests gegants data de l'any 1939. La veu popular diu que els gegants varen ésser regalats a la vila del Masnou per un drapaire, d'aquí el sobrenom del gegant. La tradició diu també que el sobrenom de la geganta prové de la dona del drapaire: era modista especialitzada en tallar colls de punta, i per això l'anomenaven "tallacolls". Els noms de Pere i Eulàlia corresponen als dels patrons de la vila.

En aquesta trobada vam gaudir de l'escalfor que representen els aniversaris geganters, als quals sempre és un plaer ésser convidats i participar-hi.

Ja ben entrats al juliol, la colla de Grallers i Geganters de Balsareny i els nostres gegants s’han desplaçat a terres de bandolers, concretament al bonic municipi de Tavertet.Els gegants d’allà foren construïts l'any 1998: són en Joan de Balà, que era un carboner que tenia la carbonera al Sot de Balà, i Carme "la Pastora", que tenia un ramat d'ovelles del qual vivia tota la família de Can Baró.

L'any 2013, amb motiu de la celebració del 15 aniversari dels seus gegants, varen incorporar una nova figura, un gegantó: en Joan de Serrallonga, el famós bandoler. Conta la tradició oral que a la Balma de les Piques (molt a prop del poble de Tavertet) hi tenia el seu amagatall. De tothom són força conegudes les històries certes o imaginàries d'aquest personatge mític.


D’aquesta darrera trobada en guardem el record d’unes boniques imatges dels nostres gegants en aquest preciós racó de Catalunya.

Gràcies a ambdues colles, el Masnou i Tavertet, per acollir el nostre poble per mitjà dels nostres gegants Marc i Maria.

Text : Jordi Vilanova
Fotos: Geganters i Grallers de Balsareny












  



dissabte, 20 de juliol de 2019

Activitats de la Biblioteca





Biblioteca i Campus Esportiu de Balsareny
Aquest estiu s’ha intensificat la col·laboració Biblioteca – Campus i hem programat una sèrie d’activitats conjuntes. Us les expliquem:
Col·laboració amb AMPANS: un estiu més hem comptat amb els tallers que ens imparteixen joves voluntaris de la Fundació AMPANS adreçats als noies i les noies del Campus d’Estiu de Balsareny, amb el suport dels monitors del Campus i de la Biblioteca Pere Casaldàliga. 


Aquest any les activitats triades els han fet posar-se en la pell de persones amb algun tipus de discapacitat. S’han organitzat 4 estacions i cada estació era una prova relacionada amb la discapacitat:


Prova n.1. circuit amb cadira de rodes per la planta baixa de la biblioteca. 
Prova n.2: pujar fins el pis de dalt amb els ulls tapats i localitzar una sèrie d’objectes.
Prova n. 3. Llenguatge de signes. Introducció de diferents paraules amb llenguatge de signes.
Prova n. 4.: Llenguatge Braille. Aproximació a la lectura i escriptura en aquest llenguatge per a persones cegues.

Tallers de contes i manualitats amb els petits del Campus (de 3 a 6 anys)


Els dijous del mes de juliol ens han visitat els més petits del Campus. Hem fet tallers, han mirat contes i hem dedicat dos dies al personatge del llop. Ens hem assabentat que el llop havia tornat i ens hem posat a treballar per tal de conèixer les seves intencions: CONTES, DISFRESSES, MANUALITATS… per adonar-nos de les bondats d’aquest personatge tan incomprès.

Activitat ‘Creació d’històries amb lego’
El dijous 5 de setembre oferirem el taller ‘Creació d’històries amb lego’ adreçat a infants de 6 a 9 anys apuntats al Campus. Els nens/es podran deixar volar la imaginació i crearan històries, tan a nivell individual com treball en equip, amb peces de lego. Aquesta activitat està subvencionada per la Diputació de Barcelona.

NOVES PROPOSTES
BiblioLab: Iniciació a la programació amb Scrach
Volem començar el curs amb una nova edició del taller de Scrach. L’any passat ja vam fer una primera edició i aquest proper setembre el tornem a oferir. L’Scrach és un programari per iniciar-se en  la programació d'ordinadors i que permet treballar la creativitat, la planificació i el pensament crític a través de la programació de jocs. 

El taller tindrà una durada de 3 dies i serà:  dilluns 2, dimarts 3  i dimecres 4 de setembre de 2019 de 17 a 18 h. a la Biblioteca. Està adreçat a nens/es a partir de 8 anys i hi haurà un màxim de 12 participants. La professora serà la Marta Bruch. Cal apuntar-se a la Biblioteca.

Nou Club de lectura infantil

Amb l’ànim de promoure el gust de la lectura entre els infants, aquest curs 2019-2020 la Biblioteca vol engegar un nou club de lectura adreçat, en aquesta ocasió, al públic infantil. L’iniciarem amb un grup de nens i  nenes de 9 i 10 anys i, si hi ha interès, més endavant farem un altre destinat a la franja d’edat d’11 a 12 anys. 
Es farà una trobada al mes (el dia s’haurà d’acabar de lligar amb els interessats/des) i cada sessió tindrà una durada de 60 minuts.
Tenim com objectius facilitar l’entrada al món literari als participants, ajudar a perdre la por als llibres i al fet de llegir, presentar bones obres i autors referents, crear l’hàbit de visitar la biblioteca i la rutina de llegir a casa.
Per a més informació, adreceu-vos a la Biblioteca.


Presentació del llibre ‘Sal roja: el Llop de Cardona’
El passat 18 de juliol va tenir lloc a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny, la presentació del llibre ‘Sal roja: el Llop de Cardona’ escrit per Ramon Gasch i Teresa Sagrera. Va tenir molt bona acollida per part del públic i vam ser unes 35 persones que vam compartir una vetllada al voltant de la literatura i també de la història de la sal i la potassa al Bages i de la Guerra de Successió a Catalunya, especialment dels fets de Cardona el 1711.

L’acte es va iniciar amb una xerrada a càrrec de l’historiador surienc Albert Fàbrega, que va tractar sobre l’important paper de la sal al llarg de la història i també dels inicis de la descoberta i explotació de la potassa a nivell mundial i, sobretot, de la conca minera de Cardona, Súria i Sallent-Balsareny. L’Albert és autor del llibre ‘Cum grano salis: la sal i la potassa a Súria 1185-1982’, editat per l’Ajuntament de Súria i Iberpotash l’any 2009 i que, de fet, és el treball més ampli que s'ha publicat fins al moment sobre la història de l'explotació de la sal i de la potassa des de l'edat mitjana fins a finals del segle XX.
L’Albert va destacar les construccions que hi ha a Balsareny relacionades amb l’explotació minera i que esdevenen un patrimoni únic i importantíssim que cal preservar per poder explicar la nostra història recent.
A continuació, Teresa Sagrera, coautora de ‘Sal roja’, ens va situar en la temàtica de la novel·la.  Sal roja, el llop de Cardona’ és una novel·la ubicada en el període de la guerra de Successió i on té molt protagonisme la vila de Cardona. Va tenir un paper rellevant per la seva situació geogràfica: la fortalesa de Cardona era un punt de trobada dels exèrcits exteriors de Barcelona, i era allà on es reunien els comandaments i on es decidien les estratègies a seguir. També perquè Cardona a l'any 1711 hi va haver un setge molt important que va durar uns quaranta dies i va significar el bombardeig de la vila i l'atac a les salines.
Va fer especial atenció als personatges que apareixen a la novel·la, molts dels quals estan documents històricament, i també va destacar el paper cabdal d’algunes dones que, malauradament, han estat oblidades, com són: Elisabet de Brunswick, esposa de l’emperador Carles V, que entre els anys 1711 i 1713 va ocupar el càrrec de lloctinent a Catalunya; Manuela Desvalls, germana del governador de Cardona Manel Desvalls, que va estar vinculada al cos austriacista d’espionatge; i Marianna de Copons, una jove aristòcrata barcelonina que va fer d’espia per als austriacistes. Es feia passar per una joveneta frívola i aprofitava per relacionar-se amb oficials borbònics; per això es coneix Marianna de Copons amb el sobrenom de la “Mata-Hari catalana”.


Per últim, Ramon Gasch va voler destacar l’emoció que ens transmet el protagonista, en Miquel Ferrer, que passa de ser un simple tallador de sal a un sanguinari assassí. A través d’ell, una persona del poble, volen mostrar com afecta una guerra a la gent. Sobretot la gent de baix, que és qui més la pateix i, per tant, qui més perjudicada en surt. En Miquel és una persona familiar, normal, treballadora, casat amb dos fills i a l'espera del tercer. De cop i volta, tot se li ensorra amb l'arribada de l'exèrcit filipista, que massacra sense pietat el poble de Cardona i mata la seva dona i els seus fills. No és cap heroi nacional ni de país, però a partir d'aquest moment es torna una persona sanguinària que fa de la venjança la seva única raó de ser.
Volem agrair al públic la seva assistència i bona companyonia i, especialment, als autors, Ramon Gasch i Teresa Sagrera, per voler compartir desinteressadament la seva obra i coneixements històrics amb nosaltres, així com al Ramon Fàbrega per la seva lliçó magistral sobre la sal, la potassa i les explotacions mineres del nostre entorn.

Horari d’estiu
Us recordem que la Biblioteca estarà tancada de l’1 al 6 d’agost i del 15 al 18 d’agost. A més,  us informem que durant el mes d’agost l’horari d’obertura serà de dilluns a divendres de 15:30 a 19:30 h.
Bon estiu i bones lectures!
Ana Pérez Hidalgo