dissabte, 20 de setembre del 2014

Meteorologia juliol-agost 2014









Juliol de 2014

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)           23,1
Mitjana (min.+màx.)      23,5
Mitjana de mínimes       14,8
Mitjana de màximes      32,2
Mínima                          10,7; dia 8
Màxima                         36,4; dia 22
Mínima més alta           19,6; dia 25
Màxima més baixa         25,3; dia 7

Vent (km/h)
Ventada més alta            52,6; dia 3
Velocitat mitjana               8,8
Recorregut del vent      3.795,2 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.017,9; dia 3
Mínima             1.004,7; dia 19

La pluja (litres)
Dia 2                  3,6
Dia 6                26,7 
Dia 7                   6,6
Dia 25                 2,5
Total                 39,4

Agost de 2014

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)           23,3
Mitjana (min.+màx.)      23,9
Mitjana de mínimes       16,4
Mitjana de màximes      31,3
Mínima                          11,8; dia 15
Màxima                         37,6; dia 10
Mínima més alta           20,0; dia 13
Màxima més baixa         21,6; dia 22

Vent (km/h)
Ventada més alta            39,2; dia 13
Velocitat mitjana               8,5
Recorregut del vent      3.702,3 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.018,4; dia 17
Mínima             1.003,6; dia 13

La pluja (litres)
Dia 1                   1,4
Dia 2                   1,7
Dia 20              32,1 
Dia 21                 2,3
Dia 22              64,3
Total                101,8


Francesc Camprubí i Jordi Soler

divendres, 19 de setembre del 2014

'Valsareny': Tricentenari i garri'n'kanes

EDITORIAL


S’ha acabat l’estiu, aquest estiu atípic, fresquet i remullat, i Balsareny, com el país i les escoles, enceta un nou curs. Un nou curs que comença amb incerteses, però també amb esperances i, sobretot, amb feina a fer.

El país s’ha pronunciat massivament a favor de la «V» de voler votar, i ara correspon als polítics, com escau, de fer-se ressò d’una societat que els dóna suport i alhora els empeny a seguir el seu full de ruta. Alguns polítics semblaven convençuts que la democràcia era «vota’m avui i no m’atabalis durant quatre anys», però el poble català ha demostrat que sap organitzar-se civilment per fer saber als que governen quin és el camí per on cal avançar.

Balsareny també es va pronunciar, el dia Onze, amb un parlament de l’alcalde en suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, en un acte en què l’ANC va recollir les adhesions de diverses entitats locals adherides —el CCB n’és una. Com també l’ANC ha presentat al Parlament de Catalunya tots els vots recollits en la campanya «Signa un Vot», inclosos òbviament els que havien signat força balsarenyencs.

En aquest butlletí donem compte d’altres activitats entorn de la Diada, com el canvi anual d’estelada al serrat del Maurici (només que l’estelada substituïda tan sols tenia onze mesos, ja que la de l’any passat va ser objecte d’una bretolada el mes d’octubre); la marxa de torxes, la “V” que es va fer a la plaça de la Mel i el desplaçament a “Varcelona” de tres autocars de “Valsareny” per formar part de la gran “V” a la Gran Via. També parlem de la lectura dels Poemes del Tricentenari a la biblioteca Pere Casaldàliga, a càrrec de rapsodes dels Pastorets.

Així mateix destaquem la celebració de la Setmana de la Joventut, que amb actes molt participats han animat els carrers de Balsareny amb jocs infantils, les garri’n’kanes per a menuts i grans, la baixada d’andròmines, un sopar popular, doble sessió de cinema a la fresca, monòlegs i balls. Canvi de responsables, però continuïtat en una festa que ja és tradició. És important, saber i poder mantenir les activitats encara que les persones canviïn.

En altres pàgines, ens fem ressò de la recent carta d’Araguaia, l’associació d’Amics de Pere Casaldàliga (per cert, aquest mes la sèrie Descalzo sobre la tierra roja s’ha emès en castellà a la televisió estatal, amb notable ressò); i un nou lliurament del “De memòria” sobre l’esbart dels Bastoners, entre altres coses. Aquí ens teniu, lectors: a punt d’entrar en el nostre quarantè any, sense gaires recursos, però amb il·lusió, perquè Balsareny fa coses i ens agrada deixar-ne constància, i ens agradaria poder-ho fer més i millor. Feu-nos arribar notícies: ajudeu-nos a explicar millor el poble. Gràcies.


CCB

L'Esbart Bastoners de Balsareny - 2

DE MEMÒRIA (39)

L’Esbart Bastoners de Balsareny, com els molts esbarts dansaires que es van fundar a la mateixa època (anys cinquanta del segle passat) arreu de Catalunya, responia en primer lloc a la necessitat de preservar el folklore català que sentien molts ciutadans del país —coneguts amb el genèric de catalanistes—, com també al deure polític de contrarestar l’ofensiva franquista que deia perseguir el mateix objectiu amb la creació d’una organització anomenada “Coros y Danzas de España”, però que de fet pretenia diluir les tradicions singulars, en el nostre cas catalanes, dins d’un poti-poti descafeïnat que volia representar la diversitat dels “hombres y tierras de España”, segons la terminologia del règim.

Així, el nostre Esbart no s’acontentava amb oferir de tant en tant als balsarenyencs un recital variat de diverses danses pròpies de pobles i viles de Catalunya, sinó que pretenia divulgar-les més enllà del nostre terme municipal i, en alguns casos, ajudar a recuperar el ball tradicional d’algun poble que, o bé l’havia oblidat, o bé estava en perill de perdre’l en la seva puresa. Els responsables de l’Esbart van imprimir i enviar una targeta, en castellà naturalment (!), en què s’oferien per amenitzar festes o esdeveniments de pobles i ciutats de Catalunya amb un recital de danses catalanes. Hi va haver una bona resposta i, d’aquesta manera, l’Esbart Bastoners de Balsareny va divulgar arreu  alhora el nom del nostre poble i les danses tradicionals del nostre país.

D’aquestes sortides de l’Esbart en recordo particularment dues —i lamento haver-ne oblidat d’altres: jo tenia deu o dotze anys i la memòria és esborradissa.


La primera, a Sant Feliu Sasserra,  per la seva festa major. Una festa major de poble rural, molt diferent de les que coneixia. Però encantadora. Resulta que a Sant Feliu Sasserra tenien una dansa pròpia del poble que s’havia mig perdut i desfigurat. El senyor Joan Comas, el folklorista esmentat en el De memòria anterior, va anar a veure i estudiar aquesta dansa, anomenada de Treure ball, la va restablir en la seva forma original i la va ensenyar als dansaires de l’Esbart de Balsareny. Aquests dansaires la van oferir als pobletans de Sant Feliu, en l’oportunitat que he indicat, a la plaça del poble, vestits amb dignitat. Ell, amb gec i armilla, faixa, pantalons llargs, barret de copa i sabates. Ella, amb caputxa o mantellina, gipó, gonella florejada, mitges blanques i sabata fina. Existeix una foto d’aquest dia, força divulgada, on es veuen la Maria Fàbregas i el Pere Casadesús puntejant aquesta bonica dansa senyorial. L’èxit va ser total, ja us ho podeu imaginar. I  el Treure ball avui encara es balla a Sant Feliu Sasserra per la festa major i alguna altra festa senyalada.

La segona sortida va ser al poble de Linya, del municipi de Navès, un poble de masies riques disperses, on l’Esbart va anar també per la festa major del lloc. Ni sala, ni envelat, ni plaça: una era pulcrament escombrada, potser  per tornar als temps llunyans que van veure néixer els nostres balls. Eren temps foscos i en aquella festa de pagès, de sardanes i ballets, no hi podia faltar la parella de la Guardia Civil, no fos cas que passés alguna cosa desagradable per al règim. Podeu comptar! I, en canvi, va passar una cosa que avui pot semblar inimaginable. La cobla, no recordo quina, després d’un parell o tres de sardanes, va i s’arrenca amb La Santa Espina, sardana rigorosament prohibida. Els guàrdies, que no en coneixien ni la tonada, es van quedar impertèrrits, com si res. Però els homes grans, que havien fet, sofert i perdut la guerra —i, amb ella, les llibertats—, entre ells el meu pare, que recordo encara avui amb emoció, i  el Riera Pladevall, ploraven com criatures, llàgrimes avall. Era el primer cop que sentien aquella emblemàtica sardana després de molts anys!

L’Esbart va fer el seu recital amb normalitat, en una atmosfera particular, i entre un públic enfervorit.

Si he explicat tot això que recordo, és per donar compte de l’ambient feixuc que es respirava en aquella època i de com activitats avui innòcues i més aviat  poc apreciades —per exemple el folklore, els esbarts, etc.—, eren en aquells moments autèntics gestos de rebel·lia i de resistència.



Jordi Planes


Arcadi Solà, president del Club d'Escacs

ENTREVISTA

Arcadi Solà: recordant l’avi Casimiro 
des de la presidència del Club d’Escacs

Arcadi Solà Vilaseca, balsarenyenc nascut el 17 de juliol de 1953, és president del Club d’Escacs Balsareny des de l’any 2012.

«No tenia més de 10 anys quan el meu avi Casimiro em va ensenyar com es movien les peces i els principis bàsics d’aquest noble joc, en un tauler que encara conservo. Com tot, és important aprendre de jove, però encara ho és més anar-ho practicant regularment. Avui dia hi ha moltes pàgines web que fan possible disputar partides amb jugadors de qualsevol indret del món, encara que jo prefereixo jugar contra una persona física que tingui un nivell semblant o superior al meu. Això és molt més instructiu, ja que un cop acabada la partida es poden analitzar les jugades, comentar per què aquest moviment és bo o aquell és dolent. També hi ha infinitat de programes d’ordinador que permeten jugar, analitzar i resoldre problemes».

L’Arcadi va cursar el batxillerat superior al Grup Escolar Doctor Roc Garcia de Balsareny i actualment està prejubilat de la banca, situació que pot compatibilitzar amb tasques administratives a la farmàcia del poble. Pel que fa a les seves aficions, li agrada llegir, sobretot novel·les. Els darrers llibres que ha llegit han estat la trilogia Millenium, de Stieg Larsson, i El prisionero del cielo, de Carlos Ruiz Zafón. A part dels escacs, li agraden la majoria d’esports, com el futbol, bàsquet, tennis, ciclisme, etc. «El problema és que en gaudeixo veient-los per la TV des de la tribuna del sofà de casa». Per omplir el temps de lleure, les seves preferències són el ball, el cinema i el teatre.

És conscient que és impossible viure d’esquena a la política, ja que d’una manera o altra l’influeix, el condiciona i el fa fer o deixar de fer. «El que sí que trobo és que d’uns anys cap aquesta part he experimentat un gran desencís per la política i especialment pels polítics, sobretot els dels partits majoritaris, ja que dóna la impressió, llevat d’alguna excepció (que n’hi haurà), que enlloc d’ocupar el càrrec per servir a la societat, en realitat es serveixen d’aquesta societat. Posats a triar un color polític, em decanto per aquells que intenten fer quelcom de positiu per Catalunya».

—Quins són els beneficis dels escacs?

—Està demostrat científicament que aquest joc/ciència aporta un seguit de beneficis al seu practicant, entre ells: potencia les capacitats d’anàlisi i síntesi, contribueix a millorar la memòria, millora les habilitats en el terreny de la tàctica, l’estratègia i la lògica, desenvolupa l’empatia, ajuda a prevenir l’Alzheimer en estimular el teixit neuronal dels dos hemisferis cerebrals, i desperta la creativitat, imaginació i acceptació de regles, etc.

—Coneixeu com va néixer?

—Els orígens dels escacs, per la seva antiguitat, són molt incerts. Es creu que el joc va sorgir a l’Índia, sota el nom de chaturanga, als voltants del segle VI, es va estendre per Pèrsia i després de la conquesta dels àrabs continuaria desenvolupant-se seguint les expansions islàmiques. Posteriorment va entrar a Europa a través de Constantinoble. Va arribar a Espanya aproximadament al segle IX. Amb el pas dels temps van anar canviant les regles del joc, però no va ser fins el segle XV quan aquestes van prendre les formes actuals, en regular-se els moviments dels peons, l’alfil i la dama, que fins aleshores es movien en el tauler de forma diferent a la que tots coneixem.
       En el marc de la fantasia, us faré cinc cèntims de la llegenda sobre l’origen dels escacs: fa molt de temps que regnava a l’Índia un poderós braman que havia caigut en un estat de profunda depressió, del qual no hi havia manera de fer-lo sortir. Un dia es va presentar un dels seus súbdits, anomenat Sisa, que li va presentar el joc dels escacs, li va explicar les seves regles i li va ensenyar com es jugava. El monarca va quedar tan impressionat que, en agraïment, li va dir que demanés el que volgués, que li seria concedit. Sisa li demanà que li donés un gra de blat per la primera casella del tauler, dos per la segona, quatre per la tercera, vuit per la quarta i així successivament:  per cada casella li havia de donar el doble de l’anterior fins arribar a la darrera casella de les 64 que té el tauler d’escacs. El rei no solament li va dir que li concedia la recompensa, sinó que li va semblar una petició molt modesta. Quina sorpresa es va emportar, l’ara ja feliç rei, quan els matemàtics de palau, després de realitzar els càlculs oportuns, li van comunicar que els grans de blat que demanava Sisa suposaven la monstruosa xifra de 18.446.744.073.709.551.615 grans (més de 18,4 trilions de grans). Per comprendre una mica aquesta enorme quantitat, només ens cal tenir en compte que si 1.000 grans de blat pesen aproximadament 35 grams i que, actualment, la producció mundial anual de blat està al voltant de 714 milions de tones, amb uns senzills càlculs veiem que serien necessaris més de 904 anys de collites mundials per pagar la recompensa.

—Els escacs tenen una estratègia militarista?

—Efectivament, el joc dels escacs té molta similitud amb una batalla entre dos exèrcits, un de color clar o blanc i l’altre de color fosc o negre, on cada un dels contendents tracta d’acorralar el rei adversari amb l’ajut de les seves tropes, formades pels soldats (peons); la reina, que es constitueix com la peça més poderosa de la partida (darrera d’un gran home, el rei, sempre hi ha una gran dona, la reina o dama); i els militars de grau (alfils, cavalls i torres).

—Quins són els escaquistes de prestigi?

—Al llarg de la història hi ha hagut molts jugadors extraordinaris. Tots el campions del món han estat necessàriament jugadors d’un nivell excepcional, però n’hi ha alguns que han tingut o tenen una genialitat especial. Entre ells, i de forma no excloent, podem citar: el cubà José Raúl Capablanca, l’americà Bobby Fischer, els russos Anatoli Kàrpov i Gari Kaspàrov (aquest darrer fou el campió del món més jove, als 22 anys), l’indi Viswanathan Anand i l’actual campió, el noruec Magnus Carlsen (el segon jugador més jove en aconseguir el títol, i líder en el rànquing històric de puntuació Elo amb 2.872 punts).

—Teniu algun precedent familiar?

No, no tinc cap precedent familiar d’especial relleu en el món dels escacs.

—Quines obligacions implica el càrrec de president del club?

—Doncs implica moltes coses: complir i fer complir els estatuts i reglaments aprovats per l’assemblea, organitzar i reglamentar els campionats que patrocina el club, exercir la representació del club davant de l’Administració local i la Federació Catalana, i en general, realitzar tot allò que contribueixi al desenvolupament, progressió i bon nom de la institució, comptant sempre amb l’indispensable ajut de la junta. Voldria esmentar cronològicament els tres presidents que m’han precedit en el càrrec: Josep Maria Ribera Flotats, primer president i cofundador del club (1977-1986), Innocenci Blasco Yebra (1986-1989) i Jordi Ambròs Pladellorens (1989-2012).

—Com està configurat l’equip federat actual?

—Amb la finalitat d’augmentar la capacitat competitiva del nostre club en la disputa anual del Campionat de Catalunya per equips que organitza la Federació Catalana d’Escacs, es va acordar la unificació amb el Club d’Escacs Sallent, per formar el Club d’Escacs Balsareny-Sallent U.E., únicament per a la participació en aquesta competició; mantenint, a part d’això, activitats independents i funcionament propi. Fruit d’aquesta col·laboració mútua es va assolir l’ascens a segona divisió l’any 2013, fita mai no aconseguida per cap dels dos clubs a nivell individual. Comptant amb més jugadors disponibles, també s’han consolidat, en les seves respectives categories, uns altres tres equips, integrats en gran mesura per nens en edat escolar, que podrien constituir el planter del primer equip.

—Quin és el calendari habitual de la temporada escaquista?

—El calendari comença el mes de gener, precisament amb el Campionat de Catalunya per equips, que ha passat a denominar-se Lliga Catalana d’Escacs i que acaba a finals del mes de març. A l’abril, el nostre club obre el Campionat de Partides Ràpides de la Catalunya Central, organitzant, tradicionalment, la primera ronda d’un circuit que en consta de setze. En aquest mes també es disputa el Torneig Social de Partides Ràpides a nivell local, i en el marc de la Festa Major es celebra una gran Simultània a càrrec del darrer campió social. Al mes de setembre té lloc el Campionat Social de Partides Semiràpides i, finalment, l’últim trimestre de l’any està destinat a la disputa del Campionat Social de Partides Lentes.


Josep Gudayol i Puig 

XI Setmana de la Joventut


El jovent de Balsareny es va trobar del 3 al 7 de setembre per celebrar, un any més, la Setmana de la Joventut a Balsareny. Va ser una setmana plena d’actes que va comptar amb la participació d’una gran quantitat de gent.

La setmana va començar dimecres a la plaça de l’Ajuntament amb el pregó. Seguidament, més de 20 grups van participar al joc de nit i van anar de punta a punta de Balsareny realitzant totes les proves.
El dijous al vespre es va fer el cinema a la fresca que, des de l’any passat, compta amb dues pel·lícules: una d’infantil, Brave, i una d’adults, Intocable. La pluja va impedir que la segona pel·lícula es projectés a la piscina municipal i es va traslladar al Sindicat.

Les amenaces de mal temps també van afectar el sopar popular del divendres i el concert del dissabte, que també es van traslladar al Sindicat. Després del sopar, hi va haver l’actuació de dos monologuistes, Oswaldo Digón i Dani Pérez, que van fer que la sala del Sindicat s’omplís de rialles durant tota l’actuació.

El dissabte, com cada any, es va convertir en el dia d’embrutar-se. Al matí, els més petits van participar a la Garri’n’kana infantil i a la tarda va ser el torn dels més grans. A més d’una gran participació, la Garri’n’kana va comptar amb un nombre elevat de públic que es va desplaçar fins al camp on se celebrava per gaudir de l’espectacle. 


A la nit, la rebentada del porc va anar seguida del correabeuradors, que van recórrer tots els carrers de Balsareny amb música molt animada. Finalment, el dia va acabar al Sindicat amb el concert de Séptimo A, Arradio Rossita i Arradio Rossendo.

L’últim dia de la setmana també va estar ple d’activitat. Al matí els més menuts van participar a la festa de l’escuma i a la tarda es va celebrar la baixada d’andròmines i trikes. La setmana va acabar amb l’obra de teatre Gagsontrix de la companyia Puntmoc.

Tal com es va dir durant el pregó de la festa, aquest any ha estat un any de canvis al Consell de Joventut. Molta gent ha marxat i n’ha arribat de nova. Però això, des del Consell de Joventut, voldríem donar a tota aquesta gent el reconeixement que es mereixen. Voldríem donar-los les gràcies per la feina feta, ja que gràcies a ells s’ha pogut celebrar any rere any la Setmana de la Joventut. També voldríem agrair a tots aquells que heu arribat aquest any i que heu fet possible que la festa no es perdi. Per últim, voldríem agrair la gran participació que hi ha hagut en els actes de la festa. Moltes gràcies!

Consell de Joventut
Fotos: Consell de Joventut


Obituari

RELACIÓ DE DIFUNTS A BALSARENY
DEL 10 DE JULIOL AL 15 DE SETEMBRE DE 2014

DATA                               NOM                                                             EDAT

10-08                MARTI PUIG ALTARRIBA                        89
13-08                CARMEN RODRIGUEZ PADILLA            74
15-08                DOMINGO OBRADORS ESCUDE            82
15-98                JUAN ANTONIO RECIO MARTIN            82
15-08                FRANCISCO MONTES MORENO             90
20-08                MARIA BARRABES SOLER                      80
23-08                JOSEP TORRAS GRANE                            60
04-09                RAFA VILANOVA FERNANDEZ             45
09-09                BENET PAYAROLS ALEGRE                   82      

Inexorable, la llista dels balsarenyencs que ens abandonen per llei de vida, després d’haver contribuït a fer del nostre poble allò que és. Personalment, guardo un record especial d’en Benet Payarols, de qui feia esment al butlletí de juliol en Jordi Planes com a membre d’aquell Esbart primerenc; com recordo les amistoses xerrades amb el Martí Puig, qui el passat mes d’abril era entrevistat en aquestes pàgines; i trobaré a faltar el permanent bon humor del Rafa Vilanova, que ens ha deixat tan jove i tan de sobte. I tots els altres. Tots bona gent, tots mereixedors de força més que aquesta breu evocació.  A tots els dediquem un record emocionat.

R.C.
                        

Josep Torras Grané, contemplador de la Natura

OBITUARI

El 23 d’agost, als 60 anys acabats de fer, se’ns ha mort un gran amic. Les paraules no serveixen, en moments com aquest, però són l’únic que tenim per oferir-li, a part del nostre record afligit.

El Josep, doctor en Ciències Químiques per la UAB, llicenciat en Farmàcia, professor i més tard promotor de recerca a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM-UPC) i cap de laboratoris, va ser des dels primers anys un col·laborador del Sarment, sobretot amb articles de divulgació científica. Dels temps de l’Escoltisme li va quedar l’afecció al muntanyisme i l’amor a les coses senzilles que conformen el medi natural («contemplador de la Natura», li agradava de dir-se). També va ser un bon artista, membre del grup ‘La Lluerna’ —on va guanyar un premi al millor actor en un concurs d’àmbit supracomarcal— i darrerament col·laborant activament amb Els Pastorets. Però no és dels seus premis, ni dels seus treballs científics, del que voldria parlar, sinó de la persona.

Perquè el Josep era un home de valors, dels quals no presumia, però els exercia. Gran conversador, savi sense fer-se notar, prudent i reflexiu, comprensiu, alegre, pragmàtic, pacient... i sobretot molt implicat en tot allò que emprenia, i molt especialment en la seva feina, la seva família i els seus amics. Es va sobreposar a una llarga i penosa malaltia, des del ple coneixement de la realitat, però sense perdre l’esperança i les ganes de viure. Com destacava la Lluïsa Coma en un text que va ser llegit al funeral per la Laia Prat, el Josep ens va ensenyar «a conviure amb els plaers de la vida i a fer front al sofriment, del qual de vegades no gosem parlar». L’escrit acabava dient: «Josep, quanta buidor, però alhora quanta riquesa ens has deixat! Et tindrem sempre amb nosaltres». Sí, recordarem la seva bonhomia, la seva alegria de viure, la seva sàvia senzillesa, el seu esforç, el seu somriure. El seu exemple.

R.C.


Rita Codina, la veu dels Pastorets

OBITUARI



El dia 25 de juliol ens va deixar a Artés, als 84 anys, Rita Codina Giralt, «la Rita de la Fonda» de Sant Esteve.

Tots els qui van tenir la sort de conèixer-la no podem avui sinó recordar-la com aquella dona afable i somrient, treballadora, dinàmica i compromesa, sempre disposada a ajudar tothom i a donar exemple posant-se a fer feina, sense voler destacar, però sempre eficient.

Col·laboradora en diverses activitats culturals, va ser sobretot en l’àmbit dels Pastorets de la Colònia Soldevila on va abocar tota la seva capacitat d’esforç i compromís. Encarregada de la gestió de les entrades i les reserves, també ajudant en feines de vestuari i atrezzo, fent d’apuntadora i actuant, des de la primera funció que es va fer a la colònia el Nadal de 1948 fins al final.

La recordarem amb aquestes emotives paraules que li ha dedicat en Jordi Payerols:

«Tot just no hi ets i ja et trobem a faltar!

Els records tornem a aflorar en els nostres pensaments: caminaves lleugera, sempre activa, diligent, enèrgica, estimaves; cantaves fluixet, apuntaves fluixet, però et feies sentir amb la teva força.

Has estat durant molts anys l'ànima de la Colònia i dels Pastorets i pots estar segura que, sense tu, nosaltres no hauríem estat com som; i això fa que ens sentim molt orgullosos d'haver-te conegut.

No sé si ho saps, però ja no hi ha apuntadors en el teatre professional, i és perquè mai t'han conegut.

Et recordarem com la Rita de la Fonda, tal com eres, amb el seny i la rauxa d'un bon català, estimant la Colònia que ha estat part de la teva vida.

Rep l'abraçada més forta i el petó més llarg d'aquells que mai han deixat d'estimar-te.
»

R.C.

Servei a l'estiu

BALSARENY AVUI

 Servei a l'estiu

S'ha acomplert un altre estiu i, al nostre poble, un any més, i malgrat el temps inestable que hem tingut, el contacte refrescant de l'aigua ha estat possible gràcies al funcionament de la piscina municipal. Balsareny Avui ha volgut parlar amb cinc dels nostres joves que durant aquests mesos n'han fet possible el servei: José, Juan Antonio i David com a recepcionistes, Simón i David com a socorristes.

José Galera Morales, balsarenyenc d'adopció, va néixer a Sorbas (Almeria) el 26 de juliol de 1960. "Estic satisfet d'haver pogut portar a terme aquest servei per a les persones del meu poble, com també per a totes aquelles que el visiten. Com a primer any en aquesta tasca, dono les gràcies per haver estat seleccionat en la crida feta des de l'Ajuntament. Des del lloc de recepció s’aprèn a valorar la dignitat que et proporciona la feina. A més a més, es té l'oportunitat de poder conèixer molta gent".

Juan Antonio Galera Giménez, nascut a Balsareny el 9 de març de 1962, també ha estat el primer any com a recepcionista de la piscina. "A part de la remuneració econòmica, que també, m’ha omplert de moral encoratjadora el fet d’haver aconseguit un nou lloc de treball. En els temps que correm i amb 52 anys, ha estat, com dic, una injecció estimulant davant les situacions d’atur que atordeixen tantes famílies, i vull agrair haver estat seleccionat per l’Ajuntament. D’altra banda, no hauria pogut pensar mai que poder conèixer tanta gent fos tan gratificant: han estat uns dies plens d’harmonia”.

David Bessa Serra, nascut a Barcelona el 15 de maig de 1987, ha estat l’altre recepcionista de la temporada d’enguany a la piscina. “Vaig poder accedir al lloc de treball per un cop de sort, ja que no vaig ésser seleccionat directament, sinó que a la persona que li va tocar li va sortir una altra plaça de treball, i així vaig accedir jo a fer un servei que m’ha agradat molt. Sempre va bé tenir un lloc de treball i així poder gaudir d’uns calerons. Molt important per a mi, aquest treball a recepció em podrà ser útil per als meus estudis. En les meves observacions us he de dir que molts usuaris es deixen el carnet a casa, infringint així la normativa d’ensenyar-lo, i això, a vegades fa que hagis d’imposar-te i no deixar-los entrar. Valoro el fet de poder conèixer moltes persones que són del meu poble i que no havia vist mai: n’hi ha moltes de molt maques, podeu subratllar-ho”.

Simón Marco Zamora Jiménez, nascut a Berga el 22 de desembre de 1987, fa quatre anys que és socorrista, però no havia tingut mai l’oportunitat de treballar com a tal. “A Balsareny teniu una piscina molt maca, amb gent que no hi tens mai problema. Durant aquests mesos he pogut fer el meu servei amb tranquil·litat, ja que, gràcies al civisme de tothom, no hem hagut de lamentar cap incident. Cap problema amb les normes a seguir: que no es pot saltar de cap a la piscina mitjana, no es poden fer castells ni tampoc córrer per les instal·lacions quan es va moll... També voldria agrair a l’empresa Aquasos l’oportunitat que m’ha donat de fer un servei a la vostra piscina municipal”.

David Bozoch Algilaga, nascut a Berga el 22 de setembre de 1987, és el primer any com a socorrista a Balsareny, però també fa una labor semblant a Berga. “He fet aquest servei al vostre poble amb un gran plaer; i no he hagut d’intervenir en cap mena de salvament, gràcies al fet de comptar amb usuaris molt educats, els quals han gaudit de banys relaxants i saludables. La meva feina ha estat la de fer complir les normatives per un comportament en tot correcte”.

Josep Gudayol i Puig






Balsareny Avui


Full Araguaia. Carta núm. 77 amb Pere Casaldàliga

M’ha arribat el full Araguaia, la carta núm. 77, dels amics i germans de Pere Casaldàliga i Pla, i línia a línia m’eixampla els sentiments envers el desig de llibertat. Llibertat!

«La Mercè va iniciar la seva exposició amb una imatge impactant d’una dona indígena donant el pit a una cria de senglar, seguida de tot un seguit d’imatges d’indígenes de l’Amazònia...

Aquestes imatges... i la llibertat? La pregunta per alguns de nosaltres era: totes aquestes imatges d’homes i dones sovint anomenats primitius, no toquen fibres profundes d’això que anomenen llibertat en relació amb el nostre cos, costums, necessitats i relacions amb els altres, i les nostres relacions amb Déu?

En tot cas les imatges ens apropaven a una “Llibertat situada”. Una llibertat situada en relació amb una natura germana: la dona que alleta la cria de senglar, ens deia la Mercè, ens recorda que per als nostres germans indígenes aquesta és una forma de retornar a la naturalesa, a la mare Terra, els dons i regals que ens fa cada dia, i una forma de reverenciar la vida... Però només la construcció de carreteres a l’Amazònia (1969-1973) va matar 8.000 indis... És la lògica de l’explotació de la terra i les persones: “una terra tan rica en diamants i urani... no es pot deixar per preservar mitja dotzena de tribus que retarden el desenvolupament del Brasil”, havia dit fa uns anys un governador de Roraïma... Dues lògiques, la de l’amor i el respecte per la vida, i la de l’explotació de les persones i els recursos naturals a qualsevol preu, enfrontades amb tota la seva cruesa. On para, per on passa la llibertat?

La Mercè ens recordava dos aspectes bàsics de la nostra “Llibertat situada”: La llibertat és política i és comunitària. I ens recordava lapidàriament, per acabar d’orientar la reflexió, tot convidant-nos a sortir d’una “imaginada llibertat occidental i primermundista” deslligada de tot i de tothom: no hi ha llibertat sense igualtat i sense dignitat.

La Llibertat és política. Ens cal recordar que allò que hem anomenat teologia de l’alliberament té precisament una de les seves connotacions bàsiques, en aquesta invitació profunda i processos col·lectius i personals cap a una llibertat comunitària-personal, entesa amb aquestes connotacions. Arribats aquí, ens recordava algunes dades de la situació política i social del Brasil...»


A l’Esperança Monné, 
des de Balsareny a Herbrechtingen: Gràcies!

Una de les veritables autenticitats entre les persones és el record que, malgrat els anys i adversitats que la vida ens dóna, continua viu amb nosaltres. Un record d’anys enrere: d’infantesa, adolescència o bé adultesa que és perdurable en l’amistat i el lloc on vam néixer, en aquest cas Balsareny.

Com si es tractés d’un vol amb avió, “Balsareny Avui” es complau a donar lectura a la carta rebuda des de Herbrechtingen (Alemanya) de la senyora Esperança Monné, subscriptora del Sarment.

L’Esperança (Esperanceta de ca la Mariona), veïna durant molts anys del que signa, i en atenció a tots els lectors, ha fet arribar dos segells de correus els quals, tal com diu ella, podrien ser d’interès per a algun filatèlic.



“Herbrechtingen, 10 de juliol de 2014.

Sr. Josep Gudayol,

Recordat veí. T’envio aquest sobre, que, tal com veuràs, és d’una família prou coneguda. No sé si pot ser d’interès per a vosaltres, el vaig trobar en una col·lecció de segells del meu estimat marit. Penso que segurament aquí al poble hi pot haver algun filatèlic, i potser aquests segells podrien tenir algun valor.

El sobre, tal com pots veure, no té cap valor material, però a mi m’ha semblat interessant fer-te’l arribar: en pots fer allò que creguis més oportú.

Aprofito la present per dir-te que facis arribar de part meva una salutació cordial a les persones que conformen l’equip (redactors i col·laboradors) del Sarment, que jo segueixo puntualment amb amor i il·lusió per poder saber coses del meu Balsareny estimat. Acabo amb una forta abraçada per a tu i tota la teva família.

Signat, Esperança Monné”.


Josep Gudayol i Puig

Meteorologia













Juliol de 2014

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)           23,1
Mitjana (min.+màx.)      23,5
Mitjana de mínimes       14,8
Mitjana de màximes      32,2
Mínima                          10,7; dia 8
Màxima                         36,4; dia 22
Mínima més alta           19,6; dia 25
Màxima més baixa         25,3; dia 7

Vent (km/h)
Ventada més alta            52,6; dia 3
Velocitat mitjana               8,8
Recorregut del vent        3.795,2 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.017,9; dia 3
Mínima             1.004,7; dia 19

La pluja (litres)
Dia 2                  3,6
Dia 6                26,7 
Dia 7                   6,6
Dia 25                 2,5
Total                 39,4

Agost de 2014

Temperatura (ºC)
Mitjana (1 minut)           23,3
Mitjana (min.+màx.)      23,9
Mitjana de mínimes       16,4
Mitjana de màximes      31,3
Mínima                          11,8; dia 15
Màxima                         37,6; dia 10
Mínima més alta           20,0; dia 13
Màxima més baixa         21,6; dia 22

Vent (km/h)
Ventada més alta            39,2; dia 13
Velocitat mitjana               8,5
Recorregut del vent        3.702,3 km

Pressió (hPa)
Màxima                        1.018,4; dia 17
Mínima             1.003,6; dia 13

La pluja (litres)
Dia 1                   1,4
Dia 2                   1,7
Dia 20              32,1 
Dia 21                 2,3
Dia 22              64,3
Total                101,8

Francesc Camprubí i Jordi Soler



dimarts, 16 de setembre del 2014

Poemes del Tricentenari

SOCIETAT


El passat 6 de setembre, a la Biblioteca Pere Casaldàliga de Balsareny, els rapsodes dels Pastorets de Balsareny van fer la tradicional lectura de poemes, que ja va complir el seu desè any.

Nou rapsodes van recitar una antologia titulada Poemes del Tricentenari, amb motiu de les commemoracions dels 300 anys del tràgic final del setge de Barcelona durant la Guerra de Successió, l’Onze de Setembre de 1714.


Entre altres, es van poder escoltar poemes com la Cançó dels Segadors (Anònim), El Fossar de les Moreres (Frederic Soler), El cap de Josep Moragas (Àngel Guimerà), El calze de Pau Claris (Ventura Gassol), La llàntia de Montserrat (Josep Carner), Independència (Anicet de Pagès), Oda a Espanya (Joan Maragall), Visió del Guadarrama (Salvat Papasseit) o La campana de Sant Honorat (Josep M. de Sagarra). A destacar que hi va assistir el poeta Joan Vilamala, nascut a Folgueroles i resident a Manresa, que hi va recitar el seu poema Esmolem ben bé les eines.


En acabar l’acte, tots els presents, dirigits per mossèn Joan Bajona, van cantar Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya.




Sarment
Fotos: J.Estruel / J.Orriols