'Sal a la ferida' al Casino

Sal a la ferida és el títol d’un documental estrenat fa poc, que tracta del problema ambiental que suposen els runams salins de les mines de Sallent i Súria, sobretot per la salinització de l’aigua del riu.
 
Balsareny es va afegir als nombrosos municipis en què s’ha passat el vídeo. És un problema que ens afecta molt directament per proximitat i perquè també tenim el runam de Vilafruns, on certament el 2011 es va fer una acció impermeabilitzant el runam i plantant-hi espècies vegetals; però que no sabem si és fiable al cent per cent, ja que la sal hi és enterrada a sota i podria donar problemes en un futur. Sí que és cert que, al principi, la salinització de l’aigua es va reduir dràsticament.
 
L’audiovisual es va projectar al teatre del Casino divendres 10 d’abril a la tarda, en un acte organitzat per la Fundació Pere Casaldàliga, La Garsa i el mateix Casino. Va presentar l’acte Glòria Casaldàliga, presidenta de la Fundació; seguida de Xavi Novell, activista de la Garsa; i Laura Bonet, presidenta del Centre Instructiu i Recreatiu. Tots van dir unes paraules de benvinguda i agraïment a la quarantena d’assistents per l’interès que havia suscitat el tema.
 
Tot seguit es va projectar el vídeo, de 41 minuts de durada, produït per Moritz Drumel, amb direcció de Lee Beritutti, i gravació i muntatge de Mar Sala; amb el suport del mitjà El Salto, que investiga l’impacte de la multinacional israeliana ICL al Bages i la guerra per l’aigua a Catalunya. En el vídeo surten comentaris a favor i en contra de l’activitat minera, i el testimoni directe de diverses persones: entre les quals, Jep Ribera i Enriqueta Codina, professors jubilats, activistes i membres de Prou Sal; Josep i Anna, pagesos de la granja Planes; l’advocat Climent Fernández; Máximo de la Corte, exminer d’ICL Iberia i membre de la CGT; i Josep Guitart, de la Unió de Pagesos. Tots expliquen el problema des de la seva perspectiva i demanen solucions.
 
L’any 2014, una sentència del Jutjat Penal de Manresa imposava a l’empresa la recuperació ecològica de la zona, però amb un termini massa llarg, de 50 anys. En l’anomenat Pla Fènix (amb el qual es va tancar la mina de Vilafruns-Sallent i es va traslladar tota la producció a Súria), l’empresa plantejava purificar sal a partir del runam, per a la qual cosa faria falta més aigua de la que ja consumeix l’empresa; aigua que la Generalitat ens cobra a tothom per sanejar-la i que després regala a ICL perquè la torni a salinitzar. Els testimonis es queixen que en lloc de pagar l’aigua qui la contamina, aquí són els contaminats els que han d’anar pagant. També cal dir que no demanen pas que es tanqui la mina.
 
Jep Ribera i Enriqueta Codina expliquen que Prou Sal, amb els Comuns i la CUP, van presentar una moció al Consell Comarcal on argumentaven tota la problemàtica i demanaven fer un estudi imparcial que avaluï les possibilitats de desfer-se del runam, però la moció va ser rebutjada. Cal dir que, en el cas de Súria, es tem que el runam encara anirà creixent, perquè és on es treballa actualment. D’alguna manera, sembla que l’administració no respon i, segons l’advocat Fernández, s’intueix un tracte de favor a l’empresa.
 
Per altra banda, el documental dona veu als treballadors, i explica que el març de 2024 el Comitè d’Empresa de Súria va emetre un comunicat defensant la seva activitat davant les creixents mobilitzacions contra ICL.
 
També hi parla l’alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, que va més enllà i diu que s’ha creat la Comissió de la Mineria de Sallent, amb tots els grups polítics del poble, entitats socials i ecologistes, per veure què es pot fer en el futur, no només per eliminar el runam sinó també per revitalitzar tota la zona minera.
 
Per completar el documental intervé Nora Miralles, investigadora de l’Observatori de Drets Humans i Empreses de la Mediterrània, que parla d’un altre greuge: l’empresa ICL, israeliana, és còmplice també de la guerra contra Palestina, ja que expliquen que intervé en la fabricació de fòsfor blanc i altres tòxics usats com a explosius en la guerra contra la població civil de Palestina i del Líban. Corroboren això Baha Hilo, activista palestí, i Yara Abdelkhalek, investigadora urbana i membre de Public Works Studio.
 
Per últim, Anna, membre de Boicot ICL, explica la campanya promoguda des de Manresa per demanar que ICL marxi del nostre país. De moment, han aconseguit que el teatre Kursaal, la FUB i la UPC trenquin els vincles que tenien amb ICL. Com a idea final es reclama la renacionalització de l’empresa de la mina, com havia estat abans, i que ICL pagui el deute que té.
 
Acabat el documental, els assistents, disposats en un gran cercle, van mantenir un llarg i interessant col·loqui sobre el tema, amb la presència física de Jep Ribera, Enriqueta Codina, Màximo de la Corte i Jonathan Márquez, l’únic miner en actiu de la sala, a qui es van adreçar també diverses qüestions i va donar el seu punt de vist com a treballador, també partidari de la restauració del runam i que l’empresa compleixi.
 
Tot el documental està subtitulat en castellà, per tal que arribi, a través de les xarxes, fora dels Països Catalans. No és casual que se’n fes el passi a molts llocs la primera quinzena d’abril, sinó que va servir de preàmbul d’una acció que va convocar  a Bages el moviment ecologista “Revoltes de la Terra” per al cap de setmana del 17, 18 i 19 d’abril.
 
El vídeo es pot veure a YouTube en aquest enllaç. 
 
Isidre Prat
 

Pianant: un concert extraordinari

 

 
La sala Sindicat va ser escenari d’una vetllada musical excepcional. Va ser el dissabte 21 de març, amb tot l’aforament ple, per poder gaudir de Pianant, el títol del memorable concert de dos grans mestres, pianistes i compositors bagencs de nivell mundial: el manresà Manel Camp i el sallentí de pares balsarenyencs Carles Cases.

 
Els dos músics han seguit una trajectòria paral·lela; per exemple, tots dos van ser arranjadors i directors musicals de Lluís Llach i, com va recordar Camp, van estar junts en el llegendari concert del Camp Nou de 1982. 

Pianant està concebut com un diàleg entre dos pianos de cua, amb dotze peces musicals que són creacions d’ells dos. Hi ha música de les bandes sonores de cinema d’en Carles, amb ressons americans de les seves estades a Cuba, Mèxic i el Brasil —on Cases va conèixer Pere Casaldàliga i es va inspirar en la seva obra per compondre la suite Araguaia—, mentre que Camp hi aporta sis composicions seves, totes sobre temes bagencs. Així, en Manel va interpretar les peces “Cardener”, “La Seu”, “La Séquia”, “L’Agulla”, “Muntanya de Sal” i “Un perfil a l’horitzó” sobre Montserrat; mentre que en Carles va tocar “El Gaucho”, “Animals ferits”, “Balada abismal”, “Zilda”, “Ultramar” i l’emotiva “Lola”, dedicada a la seva germana Dolors, traspassada a finals del passat mes de gener.

 
La gran majoria de les peces les van interpretar plegats, amb una compenetració magistral de ritme, harmonies i sensibilitat. Es miraven metre feien música i es veia que xalaven de valent: dos grans artistes que s’admiren mútuament i que comparteixen moltes més coses a part de l’origen comarcal. Com a bis, Cases va interpretar al violoncel, acompanyat de Camp al piano, una peça poc coneguda de Llach: “Dibuix”. En Carles va explicar que recordava, quan era petit, haver estat a la sala Sindicat quan era encara el Sindicat dels Pagesos, i que aquest dia havia vingut d’hora per passejar per llocs emblemàtics del poble, com les cases pairals dels seus avis, cal Cases i cal Portella, o cal Lleter i ca l’Esteve. El públic que omplia la sala va agrair als dos compositors i intèrprets l’exquisit espectacle musical que ens havien ofert amb una llarga ovació.

 
El concert Pianant es va estrenar el passat 20 de febrer al teatre Kursaal de Manresa, també ple de gom a gom i amb un èxit absolut. A Balsareny, l’acte era organitzat per l’Ajuntament de Balsareny, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en el marc de la campanya de promoció teatral “Cap butaca buida” (amb actes com aquest, el ple està gairebé garantit). 

Camp i Cases tenen previst que l’espectacle tingui continuïtat en altres poblacions, com ara Calaf o Rajadell, entre altres. Moltes gràcies a tots dos músics per la gran estona que ens van fer passar amb el seu art esponerós.
 
R. Carreté
Fotos: Jordi Vilanova

Trobada de la Fundació Pere Casaldàliga a Balsareny

 

Cada any la Fundació Pere Casaldàliga fa una trobada en llocs diversos, sovint a Barcelona (l’any passat va ser al barri de Sant Andreu). Enguany, en la seva trenta-sisena edició, s’ha celebrat a Balsareny i s’ha focalitzat en l’educació i formació política, tenint present el missatge del bisbe, citant Emmanuel Mounier, que diu “Tot és polític, encara que allò polític no ho sigui tot”.
 
La trobada va tenir lloc el diumenge 15 de març a la sala gran del Sindicat i, en conjunt hi van participar més d’un centenar de persones, moltes de fora de Balsareny, sensibilitzades per les causes de Pere Casaldàliga. Tothom va rebre un dossier amb documents diversos, que servien de context per als actes de la jornada. La trobada l’organitzaven la Fundació Pere Casaldàliga i el Cercle Cultural de Balsareny, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Balsareny.

 
La presidenta de la Fundació, Glòria Casaldàliga, va començar amb unes paraules de benvinguda i va presentar els actes.

 
A continuació, Joan Prat, president del Cercle Cultural, va parlar del cinquantenari de l’entitat i de la revista Sarment, agraint la feina de tothom qui ha contribuït a assolir aquesta fita. Va dir que possiblement el nom que més ha aparegut publicat en la llarga trajectòria del Sarment és el de Pere Casaldàliga, en forma de notícies, cartes, poemes, etc. Va esmentar, com a exemple, que ja en el número 3 hi sortia una carta seva adreçada als Trucs i, en el primer aniversari de la revista, en Pere ens enviava un escrit de felicitació. Per tot això i més, quan Balsareny Educa va impulsar la Comissió Casaldàliga, el Cercle la va acollir i ha donat suport a les seves activitats. Finalment va expressar el recolzament del CCB al projecte del Centre per a la Pau a Balsareny.

 
Tot seguit, l’alcalde de Balsareny, Isidre Viu, va dir, entre altres coses, que “som un poble que guarda estima a la memòria de Pere Casaldàliga, no com un record estàtic, sinó com un llegat viu que cal projectar cap al futur”. Seguidament es va passar un vídeo, titulat Escoltem què ens deia Pere Casaldàliga, on el bisbe parla sobre la política en diferents moments de la seva vida.

 
La jornada va seguir amb un col·loqui entre Michelle Capuchinho i David Fernández. Michelle Capuchinho és brasilera, membre del Moviment Sense Terra de Brasil, màster en Treball Social i doctora per la Universitat de Juiz de Fora (Minas Gerais); i David Fernández, prou conegut, que ja ha estat a Balsareny en altres ocasions, és periodista i activista social, membre del grup de periodistes Ramon Barnils de la Xarxa d’Economia Solidària. Va ser diputat per la CUP i des de 2003 forma  part de Coop57 (Cooperativa de serveis ètics i solidaris). Actualment també es membre de la junta d’Òmnium Cultural.
 
Resumint les seves intervencions, Michelle va parlar de les seves experiències al Brasil, especialment sobre formació política. Les escoles, va dir, són espais fonamentals, on es treballen aspectes tan importants com les emocions. Va subratllar que la rebel·lió és present cada dia als carrers del Brasil: el feminisme, la lluita contra el racisme i contra la xenofòbia, l’anticapitalisme i el treball a favor del medi ambient. Malgrat les grans dificultats i obstacles, amb la influència de cada govern del Brasil, de mica en mica s’han anat fent moltes accions. Així, davant la gran desforestació en l’època de Bolsonaro, els darrers anys s’han plantat milions d’arbres, amb la col·laboració de molta gent, fins i tot del jovent. I va remarcar que la formació política és necessària i no és adoctrinament.

 
Per la seva part, David Fernández va relacionar la situació al Brasil amb la de Catalunya avui, on el percentatge de pobresa ha anat en augment. I pel que fa a la formació política, va dir que, si no hi ha una trama ben organitzada entre els estaments polítics i socials, actualment hi ha el perill que l’extrema dreta prengui el poder. Va veure positiu que a Catalunya sempre ens hem mogut molt i el moviment associatiu és molt alt, cosa que ens ha de donar esperances; el cooperativisme és també molt important ­—ell treballa en una cooperativa—. Va parlar també de l’Escola de Formació Política Guillem Agulló, projecte educatiu i polític impulsat per Òmnium Cultural i destinat sobretot als joves, que neix per combatre el feixisme i l’odi i per lluitar per la llibertat. Aquesta escola es converteix en una escola mòbil, per fer jornades als municipis, d’una manera itinerant, semblant, va dir, al que feia el bisbe Pere en la seva vida diària.
 
Després d’un parèntesi per esmorzar i fer un cafè, es continuà amb una ronda de preguntes dels assistents cap als dos tertulians, amb una bona estona de col·loqui entre tots plegats.

 
Els actes del matí van acabar amb una celebració espiritual, en què es van recordar dues persones relacionades amb la lluita per la pau que han mort recentment: Maximino Cerezo, religiós espanyol, claretià i pintor, conegut com a “pintor missioner de l’Alliberament”, que va passar gran part de la seva vida a Amèrica Llatina; es va projectar un vídeo amb les seves pintures. I Maria Pau Trayner, catalana compromesa amb la Teologia de l’Alliberament, religiosa escolàpia i activista social. Seguidament es van fer unes pregàries i l’acte va acabar amb una bonica poesia, escrita per Maritxu, membre de la Fundació Pere Casaldàliga i estreta col·laboradora del bisbe Pere, aquest passat mes de gener, titulada “98 anys de Pere Casaldàliga”; efectivament, és l’edat que ara tindria el bisbe.

 
Seguidament es va celebrar un dinar de germanor, al local 1 de la plaça de la Mel: hi van assistir 75 persones. Després, la majoria dels participants a la jornada van visitar l’exposició fotogràfica “Els rostres de la lluita per la Terra”, de Sebastião Salgado, que aquest mes de març s’ha exposat a La Tempesta.

 
Tornant al Sindicat, es va fer la presentació del Projecte del Centre per la Pau Pere Casaldàliga, moderada per Llorenç Planes, de Balsareny Educa; Rosa de Paz, de la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera; i Xavier Such, de Justícia i Pau. Llorenç Planes va explicar el projecte —impulsat per la Fundació i per Balsareny Educa, que sembla que ja està molt a prop de quedar ben lligat, després d’haver arribat a un acord amb l’Ajuntament— de crear un Centre per la Pau a Balsareny, que vol ser referència mundial, amb el nom de Pere Casaldàliga. L’altre centre mundial seria a São Fèlix do Araguaia. El centre de Balsareny es farà a la casa Torrents, on actualment hi ha el CAP, que properament es traslladarà a la plaça de la Mel. Al mateix immoble, en un futur, s’hi preveu traslladar la nova Biblioteca i el possible museu del Traginer. Segons va dir Planes, el Centre de Cultura per la Pau servirà per “reivindicar la tasca, l’activitat i els valors que va transmetre Pere Casaldàliga i fer memòria de la seva persona”. Hi haurà documentació  i audiovisuals sobre la vida i les causes del bisbe, així com els seus llibres, fotografies i alguns objectes personals importants. També hi haurà espai per fer-hi exposicions i activitats relacionades amb l’activisme social, l’educació, l’ecologia i altres aspectes lligats a l’ideal de Casaldàliga.

 
De moment, s’ha constituït un consell assessor per desenvolupar el projecte, format per la directora de Justícia i Pau, Neus Forcano; el filòsof balsarenyenc Joan Albert Vicens; el periodista David Fernàndez; el  periodista i pacifista Jordi Armadans i l’abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat, Mar Albajar. A més hi haurà un equip gestor per tal de començar a planificar-hi activitats.
 
Per la seva part, Rosa de Paz va explicar la feina que fan a la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera, de Manresa; i Xavier Such va fer el mateix pel que fa a la seva organització, Justícia i Pau. Tots dos van establir un paral·lelisme amb el tipus de centre que serà el de Balsareny, tots dedicats a fomentar valors com la pau, els drets humans, la justícia global i el medi ambient ; i van oferir la seva ajuda i col·laboració.

 
Per acabar la intensa jornada viscuda, hi hagué l’actuació musical de Sergi Carbonell, de Ribes de Freser, qui, acompanyant-se amb la guitarra, va arribar al cor de tots els presents. Va interpretar diverses cançons durant gairebé una hora. La seva música vol emocionar i fer pensar; per això va explicar molt bé cadascuna de les peces, la majoria del seu darrer disc Amorosa Bondat. Sergi és un dels fundadors del reconegut grup Txarango. I amb els aplaudiments dels assistents, Glòria Casaldàliga va cloure la trobada agraint la participació de tothom.
 
Sarment
Fotos: Txus Garcia / Isidre Prat / Jordi Vilanova

La Tempesta: actes del mes de març

 

 
Durant el mes de març s’ha mantingut, fins al dia 22, l’exposició “Els rostres de la lluita per la terra”, de Sebastião Salgado, amb fotografies facilitades per la Fundació Pere Casaldàliga, seleccionades de l’exposició original “Terra”, de l’any 1996.

 
El divendres dia 6 hi va tenir lloc un extraordinari concert a càrrec de Enric Ez Big Band Trio, amb entrada lliure i taquilla inversa. El grup està format per tres persones: Enric Ez (de Gómez) n’és la veu principal i, a més, toca un instrument que ell anomena “batarra”, perquè toca la bateria, el baix i la guitarra alhora; l’acompanyen la italiana Claudia Steccato, amb cors, sintetitzadors i guitarra; i la sud-americana Lara Tannus, amb la percussió i cors. La formació va presentar el seu nou disc La Ruta Natural (una frase que és un palíndrom), amb cançons que Enric Ez va compondre durant una ruta que va fer caminant per tot el Pirineu català. També van interpretar altres peces, amb ritmes diversos, com el pop, el rock, el rap i la samba; totes cantades en català. El nombrós públic assistent també hi va participar, acompanyant les cançons i, al final, van ballar la Conga.

 
Divendres 13, per primera vegada, La Tempesta va oferir un espectacle de màgia. Va tenir lloc a les 7 de la tarda, a càrrec d’Àxel Casas, que va oferir, durant tres quarts d’hora, un seguit de jocs amb les cartes, amb la participació del públic, que va ser força nombrós. 

 
L’endemà dissabte, al migdia, hi havia la primera presentació del mes. Es tractava del llibre Ensenya’m la llengua, amb la presència del seu autor, el metge jubilat Antoni Beltran, que va ser entrevistat pel metge Josep Cañellas. Ambdós van parlar de la temàtica del llibre: el llenguatge popular al voltant de la salut, les malalties i els remeis. Ja se n’ha publicat la quarta edició, revisada i ampliada, cosa que mostra l’èxit assolit. Beltran va esmentar nombrosos exemples de mots i expressions sobre la salut que mostren la gran riquesa que en té la llengua catalana i que lamentablement, en molts casos, s’estan perdent actualment o ja s’han perdut del tot, degut en bona part a la influència d’altres llengües i a les xarxes socials. Si el llegiu, es fareu creus de la gran quantitat que l’autor n’ha recopilat; i n’explica el seu significat. Tots dos metges van coincidir en el problema que pot representar avui en dia desconèixer moltes d’aquestes paraules, perquè, quan el pacient va al metge, sovint no sap expressar allò que li passa. A tall d’exemple, a la contraportada parla que “els tirons i els desgarros guanyen presència a les consultes en detriment de les estrebades i carns esqueixades, i els chichons i els sarpullits de mica en mica passen davant dels nyanyos i les granissades”.

 

La programació del mes de La Tempesta es complementa amb dues presentacions més. Una, el divendres 20: la del llibre Lignit, d’Emma Casadevall, a càrrec de l’autora i de la balsarenyenca Violant Bonet, conservadora-restauradora de béns culturals i guia de muntanya. Està referit a la mineria del carbó al Berguedà i la vida quotidiana dels miners i les seves dones. I l’altra, el dijous 26, el llibre Canta-me’n una. Canta-me’n dues, de Miquel Giménez, un recull de cançons tradicionals i populars per a nenes i nens de 0 a 6 anys. 

Per últim, el dissabte 21, al vespre, un concert a càrrec de Ferran Palau, amb les entrades exhaurides des de molts dies abans.
 
Isidre Prat
Fotos: Isidre Prat / La Tempesta

Activitats a la Biblioteca. Novembre i desembre 2025

 
El novembre va ser el mes del “Lego Build the Change”: un projecte que ja vam acollir a l’estiu i que aquesta tardor ha passat per totes les classes de primària de l’Institut Escola Guillem de Balsareny. El programa, impulsat per la Biblioteca d’Aarhus, Dinamarca, es difon per biblioteques d’arreu d’Europa per apropar als infants el concepte de sostenibilitat d’una manera lúdica. 

Per mitjà d’un repte de construcció (crear un parc per atreure les abelles als pobles i les ciutats) els nens i nenes aporten solucions d’allò més creatives per crear un món més just, solidari i ecològic, tot jugant amb les peces d’una enorme capsa de Lego. 

 
Divendres, 14 de novembre, vam celebrar l’esperada “Supernit” de les Biblioteques. Enguany, la connexió en directe amb 3Cat va permetre els participants viure en directe l’aventura amb infants de tot Catalunya. Treballaven per un objectiu comú: despertar la Guardiana de les històries, l’encarregada de vetllar perquè els llibres pervisquin a les biblioteques i a la nostra imaginació. 

 
El dia 18 vam acollir la xerrada de la Marató, en el marc de les sessions divulgatives que se celebren amb motiu de l’edició d’enguany, dedicada al Càncer, sota el lema “Detectem-ho, arreglem-ho”. Berta Guijarro, estudiant de Medicina, ens va mostrar experiències de pacients que ens van recordar la importància de la prevenció i la necessitat de la recerca per enfrontar un repte per desgràcia tan actual. 

 
L’endemà, Laia Perearnau visitava la Biblioteca per acompanyar-nos durant la tertúlia sobre el seu Francesca de Barcelona. Guanyadora del Premi Néstor Luján de novel·la històrica, l’obra va centrar el club de lectura de novel·la del novembre. Un autèntic retaule de la Barcelona del segle XIV a través de la història d’una metgessa que assumeix una lluita de tota una vida per esdevenir cirurgiana. La determinació de la protagonista posa els pèls de punta i serveix com a testimoni de la vida de tantes dones que van dedicar la vida a fer de les seves ambicions, menystingudes com a quimeres, una realitat. Va ser un plaer comptar amb les paraules de l’autora, gran coneixedora d’aquest espai-temps de la nostra història. 

 
Dilluns 24, la Biblioteca va commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la violència vers les Dones (que és el 25 de novembre), amb una activitat del programa Biblioteques Sense Fronteres. La Nadia Ghulam i la Zuhal Sherzad ens van fer un regal inestimable descrivint-nos, de primera mà, la realitat de les dones afganeses. Ambdues són activistes de l’associació Ponts per la Pau i protagonistes del documental Dones en lluita a l’Afganistan, que vam visionar a l’inici de la trobada. Es va parlar de les diverses activitats celebrades aquella setmana el mes passat, en el Sarment de desembre. 

 
L’últim dimecres de mes, l’Hora del Conte, amb El vell i l’ocell, va anar a càrrec de Lídia Clua. Ens narrà la història d’en Daniel, un nen que viu en una masia amb la seva família i que, un dia, rep la visita d’un rodamon que hi arriba buscant aixopluc; i tot canvia. Obrir la porta a un desconegut pot ser l’inici d’una gran història. Un conte tendre i sorprenent que ens parla de generositat, confiança i dels regals que no es poden embolicar. 
 
Vam trobar-nos amb els amics d’AMPANS al Club de Lectura Fàcil i Virtual. En aquest cas, una d’aventures! Robinson Crusoe ens va fer pensar en la diferència entre la solitud desitjada i la no desitjada; i ens va fer demanar-nos què ens emportaríem nosaltres a una illa deserta. És clar que el protagonista no va tenir ocasió de fer-se la pregunta...  
 
Els qui han visitat la Biblioteca durant aquesta tardor deuen haver notat que alguns dies som fins a sis ulls darrere del taulell: la Patrícia Bertran, balsarenyenca i estudiant de batxillerat a Sallent, s’afegeix a nosaltres dues tardes a la setmana. Estem molt contentes que hagi triat la Biblioteca per a la seva assignatura d’Estada a l’Empresa!
 
                                  * * *
 
El mes de desembre es van engegar les formacions de “Més digitals”, un programa de la Generalitat de Catalunya que ofereix cursos gratuïts per a millorar les competències digitals de la ciutadania. Un dels grups es troba els dijous a la Biblioteca, on, de la mà de l’Eva, aprenen a fer servir el mòbil o a fer tràmits en línia. 

 

El dimecres 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, la Biblioteca va la presentació del llibre Un crit pels infants de Gaza. L’acte el va conduir la Maria Fernández, mestra de l’Escola Ítaca de Manresa i autora d’un dels capítols, que ens va compartir la seva experiència abordant un assumpte tan complex com aquest amb els infants de la seva classe: els petits van implicar-se fins al punt de filmar una pel·lícula on reflexionen sobre la guerra i la pau. El film es va projectar a l’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa i els diners recaptats a la taquilla inversa es donaran a una entitat de suport al poble palestí. Ja es va parlar més extensament d’aquest acte en el Sarment de desembre passat.

 

El dilluns dia 15, un taller va convertir la Biblioteca en tota una fàbrica nadalenca: arbres, estrelles, mitjons i ninots de neu a mans dels nens i nenes de Balsareny que, ajudats per les voluntàries, van elaborar tot d’objectes decoratius per omplir casa seva dels colors del Nadal. 

 
L’endemà celebràvem el recital de Nadal al Casal Verge de Montserrat. Un any més, la Biblioteca i els Rapsodes dels Pastorets de Balsareny col·laboraven per acomiadar l’any amb els avis i àvies. Vam compartir poesies nadalenques d’autors balsarenyencs i catalans, com el mateix Pere Casaldàliga. Va ser molt bonic comptar amb les veus de la Pilar i l’Antonieta, recitadores excepcionals.

 
La Marta Esmerats, de Cacauet Teatre, va narrar-nos El millor regal del món, a l’Hora del Conte del dia 17. Un teatrí d’ombres molt oportú per aquestes dates, que va tenir enganxats els ulls dels petits a les siluetes de la Bruna i del seu avi. 

 
El dilluns 22, gairebé un centenar de persones omplien la Biblioteca per assistir a l’espectacle de màgia de “Jou Màgic”. És el nom artístic del balsarenyenc Jordi Medina, que ens va oferir una funció plena de sorpreses, rialles i trucs... i va deixar bocabadats petits i grans.

 

El Club de Lectura de novel·la va llegir, per a aquest darrer mes de l’any, La vida del llibreter A. J. Fikry, de Gabrielle Zevin. La tertúlia va atreure una vintena de persones per comentar aquest llibre que tracta de llibres, ben estimulant, sobre el propietari d’una petita llibreria. La història, a estones trista, a estones optimista, sempre tendra, ens ha deixat un dolç regust per acomiadar l’any i la certesa que mai no és massa tard per començar de nou. 

 
Tornant de Reis anunciarem els guanyadors de les lluminetes de Nadal, que ja esperen la seva sort ben embolicades i plenes de llibres per a infants i adults. 
 
Elena Mendoza / Ana Pérez Hidalgo
Fotos: E.M./A.P.