Seguint amb les entrevistes que
periòdicament fem als regidors del nostre Consistori, aquest mes hem parlat amb
el regidor de Cultura. Jordi Vilanova
Fernàndez va néixer a
Balsareny el 4 de juliol de 1977. Va cursar els estudis d’EGB a l’Escola
Guillem de Balsareny i després el primer grau de Tècnic auxiliar Electricista a
l’antic centre de Formació Professional de Sallent. De ben jove, a l’agost de
1994 ja es va incorporar al món laboral, en el sector de la indústria
alimentària, a l’empresa Precocinados Deli, absorbida amb els anys per altres
companyies més grans, on continua treballant. Durant la seva trajectòria
laboral, ha pogut fer altres formacions i estudis; entre elles, es va poder
treure el títol de Tècnic especialista en Prevenció de Riscs Laborals, de
nivell intermedi, per Les Heures-Universitat de Barcelona.
Una de les seves aficions
preferides és anar a buscar bolets, però també té talent com a actor. Recordem
les seves actuacions disfressat de l’humorista Eugenio, imitant els seus
acudits i les seves expressions, fent riure el públic. Així mateix, amb el seu
caràcter afable i el seu bon humor, s’ha involucrat en entitats diverses, com
la colla de Geganters i Grallers de Balsareny, els Pastorets de Balsareny (una altra de
les seves facetes com a actor) i el
Cercle Cultural de Balsareny. També col·labora amb el Centre Instructiu i
Recreatiu. Per si fos poc, quan va tenir la seva mare de resident al Casal
Verge de Montserrat, va ser un dels socis fundadors de l’ARFAC (Amics del
Casal), amb el propòsit de participar i millorar les activitats de la
residència, com fan les AFA a les escoles.
–Fa uns tres anys vas participar en el
foment d’una assemblea local, de la qual va néixer el grup Endavant Balsareny,
que va decidir concórrer a les eleccions municipals de 2023 amb un seguit
d’objectius. Jordi, havies participat mai en política?
–Mai no havia
participat en la política institucionalitzada, però és clar que tothom la
practiquem, d’una manera o altra, en el nostre dia a dia. Deia Pere Casaldàliga,
citant Emmanuel Mounier, que “tot és polític, encara que allò polític no ho
sigui tot”. Fem política cada vegada que decidim quin producte comprem, on
invertim els diners, de quina manera participem en la societat, etc...
–Bé, doncs anem per la política com a
institució. Com sabem, d’aquelles eleccions en va sortir un equip de govern
entre el grup Endavant Balsareny i ERC, en el qual vas ser nomenat regidor de
Cultura. De què s’ocupa la teva cartera?
–L’àrea de
Cultura inclou la direcció i gestió de la promoció i difusió de la cultura
local i establir relacions de col·laboració i suport amb altres
administracions, institucions, entitats, associacions i empreses per a la seva
promoció. El foment de la lectura pública i difusió artística en qualsevol de
les seves disciplines (arts escèniques, arts visuals, música, cinema i
audiovisuals, etc.), i les relacions amb les entitats i associacions culturals
del municipi. És una sort disposar del teixit associatiu de què disposem i de
les persones que treballen fent costat a la Cultura.
–A part de Cultura, també portes la
cartera de Patrimoni i Turisme, tot i que ambdues estan relacionades...
–Sí. Patrimoni i
Turisme inclou la promoció i conservació del patrimoni municipal i recuperació
d’espais emblemàtics. Gestió i promoció del turisme amb organització
d’iniciatives i esdeveniments que puguin atraure visitants i turistes. I les
relacions amb les entitats i associacions culturals del municipi.
Cal diferenciar les persones visitants de les turistes: les visitants
són aquelles que visiten un indret sense pernoctar-hi; en canvi, les turistes
hi passen, com a mínim, una nit. Hem de valorar i respectar moltíssim tot el
que ofereix Balsareny, que atreu tant visitants com turistes: el nostre
entorn, les tradicions, el patrimoni, les activitats que s’hi duen a terme, la
qualitat dels serveis del comerç i de les empreses, la restauració, els
allotjaments rurals... Cal agrair el treball i l’esforç de tots, posar-nos a la
seva disposició i treballar en tots els àmbits per millorar cada dia.
–Tens coincidències amb altres regidories
que, d’alguna manera, estan relacionades amb la cultura i el turisme?
–Sí, i tant que
hi ha coincidències! Qualsevol dels àmbits de les regidories de les quals soc
responsable té, o pot tenir, repercussió
en totes les altres; especialment quan parlem de l’àrea de Cultura. Es
promouen actes o activitats culturals que abracen totes les edats (infància,
joventut, gent gran). Moltes impliquen la transformació o ocupació de la via
pública (urbanisme i seguretat ciutadana), moltes es fan dins el calendari
festiu (festes); sovint tenen cost econòmic (hisenda); algunes es realitzen en
entorns rurals... Per això m’atreveixo a dir que tinc relació amb totes les
altres regidories; i la sort és que aquesta relació és bona, inclús amb
aquelles regidories que no ocupen una cartera al govern. M’agrada parlar i
escoltar tothom i agraeixo molt el que n’aprenc de totes.
Ara bé, si he de destacar alguna regidoria en especial, aquesta és, sens
dubte, la d’en Josep Maria Soler Camps.
Amb ell compartim moltes hores al despatx i ens ajudem mútuament en totes les
nostres tasques organitzatives. És de gran valor tenir al costat una persona
com ell: sempre predisposada a col·laborar, intel·ligent, amb un gran cor i amb
una capacitat admirable de transmetre bon ambient a tothom.
 |
| Jordi Vilanova al despatx amb Josep M. Soler |
–Com valores aquests dos anys que portes a
l’Ajuntament? Et suposa un bon rodatge, tot aquest temps?
–Primerament he
de dir que aquests dos anys han passat molt ràpid. Si la valoració és de les
àrees de les quals soc responsable, les valoro molt positivament. M’han ajudat
a conèixer i a tractar amb moltes persones: d’entitats o associacions locals,
treballadores i treballadors municipals, regidories d’ajuntaments veïns,
delegats d’altres municipis, etc... Aquestes persones m’han fet adonar del gran
treball que cadascuna desenvolupa i alhora m’han transmès molta confiança.
Aquest tracte proper m’ha ensenyat moltíssim, tant a nivell administratiu i
organitzatiu com també afectiu. He pogut aprendre de les qualitats de tothom:
crec que val la pena posar en valor el seu talent.
Durant aquests dos anys he tingut la satisfacció de poder estar al
costat de les entitats i associacions i participar de les seves activitats. He
pogut viure de prop efemèrides i actes de gran valor com ara: els commemoratius
del 60è aniversari de la Coral Sant Esteve; els 75 anys dels Pastorets de
Balsareny; la XVI Fira del Món Geganter de Catalunya, promoguda per la colla
gegantera Els K+Sonen, amb motiu dels aniversaris dels seus gegants: el desè de
la Blanca de Bell-lloc i el cinquè de Bernat de Peguera; el 10è aniversari dels
Dansaires dels Pastorets de Balsareny; el 50è aniversari de l’escola Guillem de
Balsareny; els 40 anys dels gegants Marc i Maria durant la passada Festa Major;
també, aquest mes de maig, el 70è aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Guillem
de Balsareny, i aviat el 50è aniversari del Cercle Cultural de Balsareny, que,
com bé sabeu, tindrà lloc l’any que ve. És meravellós veure com les entitats
celebren els seus aniversaris demostrant un excel·lent estat de forma; però és
evident que darrere de cadascuna hi ha moltíssima feina organitzativa i
administrativa, també des de l’Ajuntament.
És clar que dos anys al Consistori donen per agafar un cert rodatge,
però s’hi ha de dedicar certa intensitat i aprendre dels coneixements del
personal de l’Ajuntament i de les institucions que treballen per Balsareny,
agraint i aprofitant els seus serveis; així com del voluntariat altruista, sempre
disposat a participar en els afers del poble, el comerç i les empreses locals, les
entitats i associacions... Són, en conjunt, els que fan avançar el nostre
poble; i nosaltres, des de les regidories, hem de fer que se sentin
acompanyades. Per tot això, l’àrea de Cultura requereix molta dedicació.
–Com ho portes pel carrer? Se’t veu molt
actiu. Et para la gent, per demanar-te coses? T’amoïna, això?
–Agraeixo, per
molts motius, poder estar actiu pel carrer. Com he dit, hi ha un important
gruix de persones que fan moure Balsareny. Estar al carrer et dona
l’oportunitat de veure-les, escoltar-les i parlar-hi. És cert que sovint hi ha
persones que et fan valoracions, tant positives com negatives, de com veuen el
poble. No em molesta gens això: al contrari, ho agraeixo. Generalment quan
s’adrecen a mi com a regidor que es passeja pel poble, o bé és per aportar-me
propostes o millores, de les quals aquestes persones acaben sent partícips; o
bé per mostrar-me el seu descontent amb certes coses referents al tarannà del
poble. Això darrer, donada la meva visió oberta i autocrítica, tot i generar-me
frustració, també ho agraeixo i miro de transmetre-ho a la resta de l’equip; i,
si puc, aporto propostes per tal que entre tots ho puguem solucionar, ja que és
evident que hi ha molt per millorar.
–Com t’ho atrapes, treballant un jornal i
després fent la feina de l’Ajuntament? Tens temps per a la família?
–La resposta a
aquesta pregunta és que no m’ho atrapo! Com bé dius, treballo de les tres de la
tarda a les onze de la nit, a la secció d’envasat de l’empresa Audens Food,
aquí a Balsareny. Això em permet, però, poder tenir certa disponibilitat als
matins. Així, quan he acompanyat la meva filla Maria a l’escola, dedico el meu
temps a l’Ajuntament, cada dia de dilluns a divendres de 9 a 12.
És evident que, amb aquesta dedicació, he d’anar sempre a corre-cuita a
fer algunes compres per casa, ocupar-me de fer el dinar i altres feines
domèstiques. És una feina organitzativa, de vegades estressant. He d’aprofitar
els migdies, quan els fogons fan xup-xup; o la nit, quan les de casa dormen,
per fer altres tasques de la llar o bé per passar textos o fotografies al Sarment, com a redactor de la revista
que soc.
Quan vaig decidir formar part de l’associació Endavant, amb la
possibilitat que aquest fet m’ocupés gran part dels dies, tenia clar que no volia
desatendre la família ni les entitats de què formava part; havia de trobar-hi
un equilibri. Tot i que intento que la meva dedicació a l’Ajuntament no
interfereixi en la meva vida familiar i associativa, de vegades és difícil; ja
que, a part de la feina d’entre setmana, els caps de setmana és quan hi ha
moltes activitats que he de mirar d’atendre. La sort és que aquesta etapa que
estic vivint, s’escau quan la Maria ja té deu anys i no ha de dependre tant de
mi, malgrat el vincle que tenim l’un de l’altre i les ganes de tenir-nos a
prop.
–Jordi, realment ets d’admirar! Durant el
que porteu de legislatura, la majoria de gent del poble ens hem adonat que, en
l’àmbit de la cultura i de festes, hi ha moltes activitats: gairebé els caps de
setmana queden sempre plens; i entre setmana també deu n’hi do! Tot això deu requerir
molta coordinació. Deu ser difícil.
–Tenim la sort
de pertànyer a un poble molt actiu, malgrat el fals tòpic que duem a les
espatlles, argumentant el contrari. Com bé dius, hi ha moltes activitats de tot
tipus, setmana rere setmana. És cert que cal estar a l’aguait i vetllar per no
solapar actes, i així ho intentem; tot i que de vegades és difícil. Per sort hi
ha activitats que es solapen que atrauen públics diferents, cosa que també és
positiva per la diversitat que s’ofereix.
Cal ser conscients del treball que implica qualsevol dels actes que
s'organitzen; sols a nivell tècnic i administratiu, ja suposa molta feina. Cal
destacar alhora, com les activitats que es programen poden involucrar de manera
directa la brigada municipal en el muntatge i desmuntatge d'espais i
equipaments, la gestió de materials, de
residus, posterior condicionament... Una feina que agraïm molt.
–Des de fa un any, tenim a Balsareny un
local com és La Tempesta, que ofereix moltes activitats culturals. Tot i que és
un lloc privat, també complementa i omple encara més el gruix d’activitats del
poble. Què n’opines, a títol personal, que hi hagi un espai així a Balsareny,
cosa que no hi ha a altres pobles fins i tot més grans? Hi teniu una certa
coordinació també, perquè no hi hagi coincidències?
–És magnífic que
Balsareny disposi d’un espai cultural com La Tempesta, sempre ple d’actes que
desperten l’interès de moltes persones, que amplia l’oferta cultural del municipi.
Espais així, amb una programació de tanta qualitat, degudament planificada i
amb una bona difusió, atrauen l’interès de moltes persones del poble i de fora,
atretes per la seva agenda cultural, plena de continguts per a tot tipus de
públic: tallers, presentacions de llibres, degustacions, recitals, música...
Un altre espai en que hi ha de tant en tant activitat musical en
diferent format, i que amplia també l’oferta cultural del poble, és el bar
musical La Parockia, amb els seus concerts nocturns; tot i que avui per avui no
disposa d’una programació estable, com és el cas de La Tempesta. Tot i que en
algunes ocasions sí que es solapen actes, intentem vetllar-ho. I, com he
comentat, si són per a públics diferents, també és bo tenir una oferta diversa
malgrat que de vegades l’horari coincideixi.
 |
| Jordi Vilanova al Ple del 5 de juny d'enguany |
–Hem passat una altra Festa Major de
Balsareny i, al cap de només dues setmanes, l’elecció i proclamació del
Pubillatge de la Catalunya Central, el 10 de maig. Tu, ja molt abans de ser
regidor, estaves molt implicat amb el pubillatge. Com valores aquests dos
esdeveniments, que suposem que t’han portat molta feina ?
–Pel que fa a la Festa Major, podríem dir que totes les regidories hi han
posat el seu granet de sorra, el qual, sumat a la participació de les diferents
entitats, han facilitat molt el desenvolupament de la seva programació. Cal tenir en compte que
el programa de Festa Major ha estat fruit d’haver escoltat i treballat per
atendre les peticions que ens han fet arribar, tant entitats com persones del
poble, sovint en aquelles converses a què feia referència: a peu de carrer.
Aquest any vam atrevir-nos a fer algun
canvi en el format dels balls tradicionals de Sant Marc: els vam començar amb
la ballada de sardanes, cosa que sembla que es va trobar encertada. Enguany la
Festa Major coincidia amb la Fira d'Artés; per tant, vam intentar garantir un
mínim d'atraccions de fira a Balsareny. Ja l'any passat vam traslladar els
concerts joves al pavelló, amb el propòsit de reactivar la fira; i, aquest any,
a més, hi vam traslladar el concert matinal infantil. Petits gestos que creiem que
permeten disposar d'un espai firal més lluït. Si fem memòria, havíem viscut
anys de decadència de la fira, fins al punt d'haver viscut una Festa Major en
la qual, en tot l'espai firal, sols hi van haver uns llits elàstics.
A més, la Festa Major ha estat
confeccionada al cent per cent per les persones de Balsareny, a diferència
d'altres municipis, que ho deixen en mans d'agències
d'espectacles i aquestes s’ocupen de tot. Hem pres nota d'alguns suggeriments
que ens han fet arribar referent als concerts joves; intentarem per l'any
vinent poder atendre’ls.
Com bé dius, dues setmanes després vam acollir el Certamen de Pubillatge
de la Catalunya Central, un important acte en què dúiem molts mesos treballant conjuntament
amb la delegació de Pubillatge, el voluntariat que hi va participar, els
tècnics i administració municipal, la brigada... També aquí, com en tants
altres actes, hem comptat amb la participació del comerç i empreses locals. Gràcies a totes les persones que hi
van col·laborar, i a les condicions meteorològiques, vam poder oferir un gran
acte, pel qual hem rebut les felicitacions de diferents municipis participants.
–Quines altres activitats s’han fet
darrerament, que ens puguis destacar?
–Paral·lelament, a part dels Cicles
Tempo i Gaudí, ja consolidats al municipi, hem organitzat actes molt interessants:
el primer Cicle de Músiques al Romànic Sonos, conjuntament amb els ajuntaments
de Casserres i Navàs, que ofereix concerts de gran qualitat a cadascun dels
municipis. En el cas de Balsareny, ja hem pogut escoltar la música de Jordi
Gaspar i Santi de la Rubia, el passat diumenge 18 de maig, a Sobirana de
Ferrans. Val a dir que ha estat un cicle molt ben rebut per tothom.
També hem participat al Festival Ritmiks de Joves Músics Europeus, una
concentració anual d’estudiants de música d’arreu d’Europa que durant quatre
dies actuen en escenaris diversos d’un país concret. Enguany Catalunya en va
ser el país amfitrió i, per això, hi han participat les Escoles de Música
agrupades a l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), com és el cas de
l’EMMB Joan Bajona, que el divendres 30 de maig va acollir, a la plaça de
la Mel, dues formacions eslovenes, la Jazz Band Navàs-Súria, el Cor Jove de Navàs
i el nostre grup Nine de l’EMMB. També va comptar amb la participació dels
Dansaires dels Pastorets de Balsareny i els balls de gegants de la colla Els K+Sonen.
A part d’això, com ja veureu a l’agenda, hi ha activitats per aquest
estiu, i ja estem preparant coses de cara a la tardor, que ja es revelaran.
–Una regidoria com la de Cultura ha de
relacionar-se molt amb les entitats. Es bona, aquesta relació? Hi ha
subvencions per a totes i amb quins criteris les establiu?
–Em sento
afortunat per aquesta relació amb les entitats. Sempre n’he valorat molt el
treball, i he mirat d’involucrar-m’hi sempre que he pogut. Ara, com a regidor,
el meu paper també és de caire institucional, cosa que em prenc amb molt de
respecte. Qui ha de jutjar la nostra relació, en tot cas, són les entitats: en la
meva opinió, la relació és bona amb totes. Com he dit, he viscut de prop un
munt d’activitats organitzades per les entitats. A més, hi ha hagut efemèrides que
han requerit un suport més gran, tant d’infraestructures com de mitjans econòmics;
i diria que hem pogut atendre les necessitats de totes.
Aquesta relació propera m’ha fet conèixer millor les persones que en
formen part i poder compartir-hi treballs i alegries. He pogut palpar el seu entusiasme
i he descobert persones realment enèrgiques. Malauradament, també he lamentat
la pèrdua d’algunes, que han deixat una petjada inesborrable al meu cor.
Pel que fa a les línies de subvencions a les entitats culturals, mirem
d’informar de les de la Diputació o la Generalitat, i que són les entitats qui
les han de sol·licitar. Pel que fa a les subvencions de l’Ajuntament, cal dir
que les hem augmentat un 71,41 %; ja que abans s’hi destinava un total de 3.500
€ i l’actual equip de govern ho vam augmentar fins a 6.000 €. Cal especificar,
però, que aquests imports estan subjectes a unes bases amb criteris de
puntuació. Enguany s’hi han fet algunes modificacions per tal de poder arribar
a totes les entitats per igual; perquè ens vàrem trobar que les bases que hi
havia podien afavorir a unes entitats en detriment d’unes altres. També hi hem
inclòs el vessant social que poden dur a terme algunes entitats, cosa que no hi
constava.
–Igual que ho hem demanat a d’altres
regidors entrevistats, tens bona relació amb tot el Consistori, sobretot amb
els quatre membres de l’equip de govern que pertanyen a ERC, així com amb els
de l’oposició?
–La meva relació
es bona amb totes les regidories de l’equip de govern, siguin d’un grup o d’un
altre. Com t’he dit, amb qui més em relaciono és amb en Soler Camps, del grup
d’ERC; fins i tot més que amb altres regidories de la meva agrupació. També
tinc bona relació amb els regidors del grup Som i Sentim, especialment amb l’Abel Artigas, amb qui m’agrada
conversar. Amb l’exregidora Sònia
Hernàndez fins vam organitzar activitats plegats; sense oblidar en Jordi Santasusana, que sempre m’ha
mostrat la seva predisposició a col·laborar en els afers del poble.
Després de la renúncia de Sònia Hernàndez com a regidora, ha pres
possessió Sandra Orgaz, a qui vam
donar la benvinguda. És molt important la implicació de persones joves com ella
dins el Consistori, i li ho agraeixo. Segur que en els propers dos anys podrem
valorar molt positivament el seu paper dins de l’Ajuntament.
–Estem ja immersos en la segona part de la
legislatura, amb el canvi d’alcaldia, que assumeix ERC. Com veus la teva
continuïtat en els propers dos anys?
–Tal com vam definir a l’inici de la
legislatura, aquest fet no repercuteix en la resta de regidories; per la qual
cosa jo seguiré igual que la resta de regidores i regidors. Amb l’Isidre Viu com a alcalde, no crec que
variï la manera de treballar que hem anat consolidant durant aquests dos anys: tots
hem adquirit coneixements i els tràmits burocràtics d’alguns projectes ja han
pogut fer el seu curs.
Ara bé, ja que parlem d’aquest relleu, vull aprofitar per agrair, i molt,
el paper que ha tingut Glòria
Casaldàliga durant aquests meus dos anys d’aprenentatge institucional; ha
estat un veritable referent. Només per la seva generositat encapçalant
l’agrupació Endavant, ja és motiu d’agraïment. Però, a més, cal valorar l’excel·lent
tracte que ha tingut per a tothom, dins i fora de l’Ajuntament; i la seva
dedicació i participació en els afers del poble, malgrat la lentitud
burocràtica que pateix l’administració, que no permet avançar amb la rapidesa
que caldria. Amb tot, la Glòria no ha defallit i ha estat sempre a disposició
de tothom. De ben segur que, si jo no hagués tingut un referent com la Glòria,
o una persona al costat com en Soler Camps, les respostes en aquesta entrevista
potser haurien estat diferents.
–Bé. Anem acabant. Si algú se’t vol
adreçar, quin horari tens per visites presencials a l’Ajuntament? També se’t
poden comunicar a través de les xarxes?
–Acostumo a
estar a l’Ajuntament cada dia de dilluns a divendres de les 9 a les 12; si no
és que tingui alguna reunió en aquell moment, les persones que es vulguin adreçar
a mi presencialment m’hi trobaran. De fet, molts dies, hi ha persones que
truquen a l’Ajuntament per oferir algun espectacle, algun servei, etc., i
demanen ser ateses per alguna de les meves regidories; com que hi soc cada dia,
els puc donar una resposta immediata, cosa important en l’administració
pública. I si algú se’m vol adreçar per correu, també ho pot fer a través de
l’adreça: vilanovafjr@balsareny.cat.
 |
| Jordi Vilanova entrevistat per Isidre Prat |
–Com a bon regidor de Cultura, s’escau
molt bé que ara et faci unes preguntes personals. Quines aficions tens?
–Gràcies per
qualificar-me com a bon regidor de Cultura; potser després de les meves
properes respostes, canvies l’adjectiu... Les aficions que m’ocupen més són les
participacions amb algunes entitats. Tanmateix, com he dit al principi, també
m’encanta anar a buscar bolets, sobretot a la tardor, tot i que no ho faig amb
la intensitat que desitjaria, perquè he d’atendre altres compromisos.
–I de tant en
tant, les teves pinzellades com a actor, com ja hem dit. Doncs ara, quin és el
darrer llibre que has llegit?
–Tinc el defecte
de no saber trobar moments per a la lectura, cosa que fa que no sigui massa bon
lector. A més, he de trobar un contingut que m’atregui força, per no
despistar-me, donat que és fàcil que els meus pensaments generin distraccions. Amb
aquestes premisses, he de triar llibres relativament curts o bé de petites
històries que em resultin més còmodes de llegir. L’últim que he llegit és L’art
de portar gavardina, de Sergi Pàmies. M’agrada la seva manera de veure la
vida, sempre amb un punt d’ironia.
–La darrera
obra de teatre que has vist?
–Tinc la sort de
dir que ha estat de quilòmetre zero: La flor de l’autopista de Climent
Ribera i Núria Gómez.
–Algun lloc del món on hagis anat o on t’agradaria anar.
–No sabria
exposar-ne els motius, però no he viatjat gaire pel món, tot i que reconec que
hi ha llocs meravellosos, que valdria la pena visitar.
–Tens algun ídol que admiris especialment (en el camp de la
política, de la ciència, de la cultura, arts...) ?
–Un dels meus
ídols és el compositor britànic Roger Waters, cofundador de Pink Floyd, a qui
he tingut la sort de poder veure en concert en repetides ocasions. Waters està
considerat un activista polític que aprofita per denunciar, a través de les
seves cançons, espectacles i declaracions, moltes de les injustícies que pateix
el món.
En el camp de
la política, si algú mereix ser un referent, aquest és per a mi el recent
traspassat José Mujica, pel seu esperit de lluita en favor de la justícia
social, per la seva humilitat i
austeritat.
I, per descomptat, com ja és sabut, sento una gran admiració i estima
per Pere Casaldàliga: la seva espiritualitat, generositat i valentia l’ha
convertit en tot un referent mundial en favor dels Drets Humans. I a més és de
casa!
–Jordi, vols afegir alguna cosa més?
–Moltes gràcies
pel treball que feu al Cercle Cultural de Balsareny i a la revista Sarment des de 1976, que ens permet
disposar d’un arxiu del nostre poble, cosa que té un gran valor, i ha servit
com a font documental d’historiadors d’arreu que han volgut conèixer una mica
millor Balsareny. L’enhorabona i per molts anys!
Doncs, moltes gràcies també pels teus elogis envers el
Sarment, on col·labores
ben activament. Nosaltres també t’agraïm el fet d’haver dedicat una part de la
teva agenda, tan atapeïda, a atendre les nostres qüestions, que has contestat
tan amablement i de forma prou extensa i entenedora. És important que tothom en
un poble conegui el tarannà dels seus representants polítics, i nosaltres
tractem d’arribar al nombre més gran possible de conciutadans. Gràcies, Jordi.
Text i fotos: Isidre Prat Obradors