Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Política. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Política. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de juny del 2026

Ara fa... 44 anys. Dimissió d'Eugenio Barranco



Ara fa... 44 anys

Dimissió d’Eugenio Barranco, primer alcalde democràtic després de la guerra civil

Al Sarment núm. 76, de maig de 1982, hi trobem una notícia d’última hora que informava de la dimissió irrevocable del primer alcalde elegit democràticament després de la dictadura, que havia guanyat les eleccions per majoria absoluta tres anys abans al capdavant del grup Independents per Balsareny. El fet va causar sorpresa i, en aquella notícia d’última hora, escrivíem:
 
«Eugenio Barranco va exposar les seves raons, adduint problemes econòmics, laborals i fins i tot de caire familiar, que li restaven temps per dedicar-se a la funció que exercia. Així mateix, manifestà que la dimissió era irrevocable, tot i que, per raons jurídiques exposades pel secretari, demanà al ple l’acceptació d’aquesta, que fou acceptada per unanimitat.»
 
A la mateixa notícia parlàvem amb l’alcalde accidental, Joan Soler:
 
«Hem dialogat amb l’alcalde accidental, que ens exposava el seu punt de vista: “Em sap molt greu que n’Eugeni es trobi en la situació que l’ha portat a presentar la seva dimissió. Em consta que l’alcaldia li ha costat molts diners i molt temps robat a la família...”
 
»— Així doncs, els rumors de crisi dins del grup independent són totalment infundats?
 
»—És cert que potser hi ha hagut una mica de crisi, però altres vegades també n’hem tingut i no han provocat cap dimissió. Per això em sembla que han pesat molt les seves raons personals.
 
»—Sí, però no deixa de ser una coincidència que en una mateixa setmana es produeixin la teva dimissió dels càrrecs, així com la del conseller de Cultura, Esteve Díaz, i la del batlle.
 
»—És cert que jo i l’Esteve havíem presentat la nostra dimissió dels càrrecs que ocupàvem, però això no necessàriament ha d’haver provocat la dimissió del batlle. Els motius de la meva dimissió, potser errònia, són que en aquests últims temps les meves idees sobre la tasca de govern no han coincidit amb les de totes les persones que formen part d’aquesta corporació. [...]»

El cert és que, en el següent número del Sarment, en una entrevista a la resta de regidors, i ja amb Joan Soler com a alcalde, semblava clar que la dimissió va venir motivada per desavinences entre els membres de la candidatura independent. Poc més d’un any després es van celebrar noves eleccions municipals, i el grup d’Independents no s’hi va presentar. El resultat d’aquells comicis va portar CDC, que acabava de constituir-se a Balsareny, a guanyar les eleccions per majoria absoluta, i el seu cap de llista, Jaume Rabeya, va accedir a l’alcaldia.
 
Recordeu que podeu consultar la informació completa als números 76 i 77 de Sarment al web del CCB i al web de Trencadís:
https://trencadis.diba.cat/dem/catalog/details/160202
 
Selecció: Joan Prat
Foto: Arxiu (Eugenio Barranco entrevistat per Pere Juncadella i Ramon Carreté, 1982)

dimarts, 24 de març del 2026

‘Extrema dreta. Què ens hi juguem?’, de Corominas i Vicens

 
El tàndem Jordi Corominas i Joan Albert Vicens no para. Si fa pocs mesos parlàvem del seu llibre Cartografia de l’Esperança (Claret, novembre 2025), avui hi tornem amb un altre volum no menys interessant.
 
Extrema dreta. Què ens hi juguem? (Eumo, març 2026) és al meu parer un treball fonamental. Porta com a subtítol “Les dretes radicals a debat. Arguments per a simpatitzants i detractors en una cruïlla històrica”, i aquesta descripció tan volgudament neutra ens podria fer pensar que els autors ens proposen una reflexió des de l’equidistància ideològica sobre un tema tan rabiosament actual. Tanmateix, de seguida que hom emprèn la lectura ja comprèn que no és pas això. La imparcialitat és un postulat metodològic previ, propi d’uns filòsofs que voldrien que les opinions enfrontades poguessin contraposar-se a través d’un diàleg socràtic, franc, rigorós i distès, basat en l’argumentació, la presentació de dades objectives i llur anàlisi a fons en un debat raonable. Cosa no pas gens fàcil.
 
El llibre gira entorn de l’auge que en els darrers anys han experimentat els partits d’extrema dreta, que guanyen adeptes entre la gent decebuda amb la praxi dels partits polítics d’esquerra i de centre. Està distribuït temàticament en nou capítols, centrats en els principals objectius ideològics dels partits europeus, inclosos especialment espanyols i catalans, d’aquesta corda: populisme versus elitisme; sobiranies nacionals versus globalització i enfront de les normatives de la Unió Europea; oposició a l’ecologisme, al feminisme i a la immigració, especialment de països islàmics; llibertats individuals contra polítiques democràtiques; identitarisme contra multiculturalisme... Per a cada tema es presenten les propostes programàtiques dels partits extremistes, comparades amb les polítiques reals que han aplicat quan han assolit el poder; s’analitzen dades estadístiques i s’obre un debat raonat des d’una perspectiva humanista i democràtica, complementat amb textos de personalitats que han reflexionat sobre aquestes qüestions.

 
Els autors adopten una postura filosòfica respectuosa, exempta de qualsevol actitud d’odi o de menyspreu envers el pensament aliè, que tanmateix no s’ha d’ignorar ni es pot rebatre des de tòpics i pressupòsits emocionals, sinó des de la reflexió i contrastant idees. Hem de felicitar Corominas i Vicens per haver elaborat un manual tan necessari: un llibre que us convidem a llegir a fons i que creiem que hauria de ser lectura altament recomanada —per no dir obligatòria, concepte sempre coercitiu— per a l’alumnat (i també per al professorat) de tots els instituts del país, i per al conjunt de la ciutadania: tant per als que es deixen seduir acríticament pels cants de sirena de l’extrema dreta, com per als que s’hi oposen i se n’espanten o es resignen de veure’n l’auge arreu del món. Els uns i els altres hi trobaran arguments i dades que els poden ser de gran utilitat. Com es desprèn del subtítol del llibre, ens hi juguem molt.     
 
R. Carreté

divendres, 27 de febrer del 2026

50 anys de Cercle Cultural

 EDITORIAL



Novembre de 1975: mentre el dictador agonitzava, a Balsareny un grup de joves es reunia. Alguns avui ja no hi són, però perviuen en el nostre record. Tots procedien de l’Escoltisme: un moviment pedagògic que va formar una generació amb lemes com “sempre a punt” i “tant com puc” i amb un ferm compromís amb la llengua, la cultura i el país.
 
Volien “fer poble i fer país”: en general, defensar la llengua, la cultura i la identitat catalanes i una via democràtica i pacífica d’avançar en l’assoliment de les llibertats nacionals i socials; i a nivell local, promoure a Balsareny noves activitats culturals i coordinar les ja existents, recuperar tradicions i festes populars i publicar una revista que es fes ressò de la vitalitat del poble.
 
El gener de 1976 es van agrupar entitats com l’Agrupament Escolta Guillem de Balsareny, el grup de teatre La Lluerna, el Club d’Escacs, el grup Sant Esteve (Coral i Pastorets), la colla sardanista Foc Nou, el Grup d’Estudis Locals, els Amics del Castell i els Amics del Cinema, amb el suport actiu de la Parròquia, la Biblioteca i l’AMPA de l’escola Guillem.
 
I el febrer apareixia el primer número de la revista Sarment, un únic full imprès amb multicopista. En principi, com un suplement al full parroquial que editava el bisbat (amb el consentiment del rector i amb dos mossens com a col·laboradors). Dos anys després, el Cercle es constituïa com a entitat legalitzada amb estatuts, i el 1980 el nom de Sarment era registrat oficialment com a publicació del Cercle.
 
Durant la Transició a la democràcia, el Cercle i el Sarment van fer molta feina didàctica defensant el catalanisme i la democràcia; i va promoure presentacions públiques de partits polítics i de sindicats i debats sobre política, amb implicació directa en moviments com l’Assemblea de Catalunya (que demanava “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”) o el Congrés de Cultura Catalana; i campanyes per la democràcia com la Marxa de la Llibertat (amb membres del Cercle interrogats per la guàrdia civil) o ecològiques, com la Marxa del Llobregat.
 
A nivell local va donar suport a campanyes com la de la recuperació del Casino (assumida per tots els partits, i feta pel primer Ajuntament democràtic, el 1979); la retolació dels carrers en català, eliminant noms franquistes i recuperant noms populars; la necessitat de locals per al jovent i per a activitats culturals (el Sindicat va trigar encara 25 anys); la neteja dels carrers; la recuperació de fotografies antigues; o, més endavant, participant activament en les manifestacions populars contra el projecte d’una incineradora de residus.
 
El Cercle va recuperar les festes populars tradicionals (Carnestoltes, Focs de Sant Joan amb la Flama del Canigó) alhora que s’implicava en altres ja existents (Reis de l’Orient, Rebost del Traginer), i en promovia de noves : Onze de Setembre, Festivals d’Estiu, Cursa Popular, Concurs Literari de Sant Jordi... Alhora, va editar una desena de llibres sobre història local i memòria popular (col·lecció Pau Bròquil). I la revista Sarment ha estat sempre el portaveu de totes les entitats del poble que hi han volgut publicar les seves activitats.
 
Han passat cinquanta anys, i en la gestió del Cercle hi han participat moltíssimes persones; i encara són més les que, de forma més permanent o més esporàdica, han publicat a les pàgines del Sarment les seves inquietuds, opinions o queixes sobre aspectes de la vida del poble. El Cercle ha participat en moviments populars (campanyes per la pau, per la democràcia, per la independència, per l’amnistia, per la llibertat d’expressió, pels drets de les dones, pel medi ambient, i contra el terrorisme, el feixisme i la violència de gènere) i altres mobilitzacions populars.
 
El Cercle ha donat cobertura a activitats locals com les dels Astroamics, La Garsa, la Comissió Casaldàliga i Balsareny Educa, un moviment transversal molt actiu sobretot en aspectes de memòria històrica, voluntariat i medi ambient. I darrerament, gràcies al suport de les institucions, hem pogut digitalitzar el contingut de tots els números del Sarment des dels seus orígens (des del 2008 ja els editem també en format digital) i publicar una revista de força pàgines, totes en color.
 
Avui el Cercle compleix cinquanta anys amb la satisfacció d’una llarga feina, feta no pas sense entrebancs i moments difícils, i sempre amb l’esforç de moltes persones. A tothom qui hi ha intervingut, a totes les entitats, institucions i particulars que ens han donat suport o que hi han col·laborat de moltes maneres, i sobretot al gruix de socis i sòcies, que han estat i són el fonament en què s’aguanta tot plegat, us donem moltes gràcies.
 
Esperem continuar comptant amb el vostre suport, i nosaltres tenir prou forces per mantenir aquesta realitat, estendre-la a més àmbits i, si podem, deixar en bones mans la continuïtat d’un projecte consolidat i obert a noves inquietuds, sense perdre mai de vista els valors que sempre hem defensat, i que continuen necessitant l’esforç de tots, al servei del nostre poble i del país, de la llengua, de la cultura, de la democràcia i de la llibertat.
 
Cercle Cultural de Balsareny


divendres, 16 de gener del 2026

Posar seny a l’àmbit polític

 
 
Cap allà al segle XVIII els pensadors del temps de la Il·lustració estaven convençuts que, quan la població estigués il·lustrada —és a dir, hagués passat per l’escola i “sabés de lletra”—, sempre més seria sensata i hauria après a formular judicis i a prendre decisions assenyades, basades sobretot en la raó. Vana il·lusió!
 
Aquests últims anys, a escala global, estem assistint a una evident caiguda de la racionalitat en la política. Com a actors i com a receptors: podem observar una pràctica política cada vegada més forassenyada, plena d’insults i de mentides, orientada a seduir votants recorrent a les emocions com a estratègia manipuladora; una política que menysté la raó dialògica i converteix els debats parlamentaris en espectacle, com les lluites dels gladiadors romans. Tot plegat, sovint, vulnerant de manera sistemàtica el dret internacional i trepitjant els drets humans. Sens dubte caldria una profunda revisió que posés seny a tanta disbauxa.
 
Davant d’aquesta realitat, no podem projectar tota la culpa sobre la classe política —tot i que en tenen una bona part—; no ens podem oblidar del paper dels mitjans de comunicació, del poder financer ni de nosaltres mateixos, els votants que, a través de les urnes, donem entrada, per activa o per passiva, a personatges que mai no haurien d’accedir al poder polític. Tots en som, d’alguna manera, corresponsables.
 
Per donar des de la ciutadania una millor resposta a aquesta situació, sembla imprescindible que aprofundim en l’educació política. Joves i adults.
 
Malgrat els esforços d’alguns docents, l’escola com a institució habitualment o bé ha adoctrinat o bé ha obviat aquesta qüestió. Més enllà de l’escola, tampoc no s’ha treballat de manera seriosa. Sens dubte, existeix un enorme buit en educació política. Potser caldria, primer de tot, prendre plena consciència d’aquesta realitat. En tot cas, sembla urgent educar i educar-nos per fer-hi front.
 
Educar-nos per entendre com, de manera interessada, ens manipulen les emocions perquè substitueixin el judici racional, amb l’objectiu de deteriorar la nostra capacitat de raonar i de prendre decisions assenyades.
 
Educar-nos per activar la memòria històrica i prendre consciència d’on van conduir determinats moviments polítics durant el segle passat i on ens estan portant en l’actual.
 
Educar-nos per analitzar amb rigor les notícies, diferenciant les que estan ben contrastades, entenent-ne la intenció i els interessos que s’amaguen darrere de cadascuna i detectant les que no són fiables i les falses.
 
Educar-nos per no quedar atrapats en la postveritat, on —en lloc de tenir en compte la realitat objectiva, els fets— es valida qualsevol afirmació del líder de torn, per més inversemblant que sigui.
 
Educar-nos per dir no a la política de l’espectacle i dels insults, i posicionar-nos a favor de la dialògica parlamentària.
 
Educar-nos per posar-nos a favor dels drets humans, sense fer trampes al solitari.
 
Educar-nos per entendre millor els vincles entre el poder polític, el poder financer i el poder mediàtic, així com el paper que tenim com a votants en aquesta xarxa.
 
Educar-nos per deixar de projectar tots els mals exclusivament sobre la classe política, desenvolupar la capacitat d’autocrítica i entendre que, en major o menor mesura, hi estem tots implicats, de manera que tenim el deure social de mantenir-nos proactius en la gestió de tots aquells afers que ens afecten com a comunitat.
 
Ara més que mai hem de repensar seriosament com eduquem i com ens eduquem per fer front a aquest panorama.  Se’ns ha girat feina!
                                                                       
Balsareny Educa
Imatge generada per Chat GPT


dijous, 18 de setembre del 2025

Balsareny contra el genocidi a Palestina

 
A instàncies de l’Ajuntament de Balsareny i al davant de la Casa de la Vila, un grup de persones de Balsareny s’ha concentrat a la tarda del dijous 18 de setembre per unir-se a la jornada mundial de lluita per Palestina, acte impulsat per la xarxa d’ONG palestines i moviments socials d’arreu del món, que ha tingut lloc el mateix dia a moltes localitats de Catalunya i del món.
 
La tinent d’alcalde, Glòria Casaldàliga, i l’alcalde, Isidre Viu, han llegit un manifest on es recordava que “el poble palestí viu sota un genocidi televisat: 65.000 morts a Gaza, un milió i mig de persones desplaçades, hospitals reduïts a runa, prop de 250 periodistes assassinats i infants massacrats sota la mirada còmplice de la comunitat internacional”.
 
Han parlat de la Global Summit Flotilla, que intenta “trencar el bloqueig, denunciar els crims d’Israel i obrir un corredor humanitari marítim: Centenars de persones de més de 40 països participen en aquesta acció de desobediència civil no violenta, avalada pel dret internacional i per la dignitat dels pobles”.

 
I han acabat exigint als Estats d’arreu del món l’embargament total d’armes a Israel, el trencament de relacions diplomàtiques, comercials, culturals i esportives mentre persisteixin l’ocupació i el genocidi, i la protecció immediata i efectiva a la flotilla, el final del bloqueig a Gaza i l’obertura d’un corredor humanitari internacional estable i segur. El manifest acabava dient: “O estem al costat de la vida i de la dignitat, o som còmplices del genocidi”.
 
Sarment
Fotos: Oriol Serra


dimarts, 16 de setembre del 2025

Ara fa ... 49 anys. Prohibició i estrena de ‘La fam’

 

 
El febrer de 1976, feia dos mesos de la mort de Franco, apareix el primer número de Sarment, i el grup de teatre local de la Lluerna publicava que estaven preparant una obra dramàtica que esperaven estrenar el proper mes de maig. Ara bé, en el número 4 de Sarment , del mes d’abril, amb el títol de “Lluerna emmordassada”, ens anunciaven la seva prohibició:
 
«Sabíem l’obra a ulls clucs, teníem l’esborrany dels programes a l’impremta, i una data prevista per actuar, el diumenge 9 de maig a Sant Esteve. Bé, tot se n’ha anat en orris. Diumenge que ve la cortina no s’alçarà. Hem topat amb el Poder. Ho diríem més bé: amb l’aparell burocràtic del Poder. Per primera vegada sens ha denegat el permís governatiu. Ens han prohibit l’obra. [...]
 
»L’obra es titula “La Fam” i és realment molt bona. Només té dos petits defectes: té un contingut polític molt concret i va ser escrita l’any 1938. [...] Fou escrita, publicada i estrenada l’any 38; i el 39 va ser prohibida i mai més ningú no s’ha preocupat de revisar-ne la prohibició. [...]


»Nosaltres ja sabíem que havia estat molts anys sota “el pes de la immensa bota”, com diria Raimon. Però vam sofrir un miratge. Efectivament, l’any 1975, hom feia justícia a “La Fam" i es podia per fi reeditar. [...] I vàrem pensar que si es pot llegir també es pot representar. [...] Però les altes esferes es veu que no pensen amb la mateixa lògica que nosaltres. Així, un cop sol·licitat el permís a Govern Civil ens varen contestar amb una citació oficial  al departament d’Ordre Públic.»
 
Allà els van demanar un certificat del Ministeri d’Informació i Turisme. Van anar a la delegació del Ministeri a Barcelona: «Allí, una breu consulta entre funcionaris, una mirada fugaç al fitxer d’obres pecaminoses,  i una resposta rotunda: “NO”.  No hi valen raons, ells no saben res, està prohibida i prou. Ve de Madrid tot això, sap ? Ah el centralisme! Ens han dit això si,  la manera d’elevar un recurs. A Madrid, no cal dir-ho...
»


 
Recurs que La Lluerna va presentar, juntament amb tres exemplars del llibre publicat; primer, a la delegació del Ministeri a Barcelona, on van traspaperar els documents; i després, amb un altre recurs i tres exemplars més, personalment a Madrid, aprofitant que un membre del grup hi feia el servei militar. Finalment, cinc mesos després, al número 9 de Sarment (octubre 1976), publicàvem un extens article amb el títol “La Fam, autoritzada”, on el grup feia una crònica de tots els maldecaps que els havia portat aquella obra, que al final va ser «autoritzada —per a majors de 18 anys, ep! [...] Creiem que ha valgut la pena, per a nosaltres i per al teatre català». Del fet se’n va fer ressò la premsa comarcal i barcelonina. El novembre d’aquell mateix any va ser estrenada a Avià —en un concurs on Josep Torras (+) va guanyar el premi al millor actor— i posteriorment representada per diversos pobles de la comarca i també a Barcelona.
 
Selecció: Joan Prat
Fotos: Arxiu de La Lluerna


dilluns, 15 de setembre del 2025

Balsareny celebra l’Onze de Setembre

 
Balsareny va celebrar, com cada any, la Diada Nacional de Catalunya. Els actes van començar dijous dia 10 a la tarda, amb la renovació de la senyera del Serrat del Maurici, organitzada pel grup local d’ERC.
 
Diumenge a dos quarts de dotze del migdia hi va haver el pregó oficial de la Diada. L’alcalde, Isidre Viu, va llegir el manifest de l’Associació Catalana de Municipis, 
defensant la importància del municipalisme per combatre les desigualtats i construir pobles inclusius i cohesionats des de la proximitat. Va dir que, quan arreu del món l’extremisme promou discursos d’odi que divideixen la ciutadania i afebleixen la democràcia, cal reivindicar la convivència i la cohesió social. I va defensar el paper vital de la llengua catalana, la cultura i l’educació per consolidar un país més just, més sostenible i més lliure. Després de cantar Els Segadors, els presents a l’acte van fer els honors a l’aperitiu que l’Ajuntament havia disposat.
 
A la tarda, com de costum, una colla de balsarenyencs es van traslladar a Barcelona per participar en la manifestació unitària de la Diada.
 
A la plaça de l’Església hi va haver la tradicional Sardinada popular, que es celebra des de fa més de quaranta anys. L’acte va ser amenitzat amb cançons a càrrec del grup musical Els Xirois. I al vespre, a la plaça de l’Ajuntament, hi va haver un ball popular a càrrec de Joan Vilandeny.

Sarment
Fotos: Alfred Selgas / Isidre PratJordi Vilanova











 











diumenge, 15 de juny del 2025

Isidre Viu, nou alcalde de Balsareny

EDITORIAL 

 
Com ja era previsible, gràcies al pacte establert davant el resultat de les eleccions de 2023, Isidre Viu i Payerols va ser proclamat nou alcalde de Balsareny en el Ple extraordinari celebrat a la Casa de la Vila el passat dissabte 14 de juny al migdia, davant d’una sala plena de gom a gom, amb simpatitzants dels tres grups que formen el Consistori i la presència destacada de diversos alcaldes de la comarca, com els alcaldes de Manresa, Sallent i Santpedor, i alguns de fora. El Ple va estar marcat per la simpatia i la bona sintonia entre els dos grups de govern i també el grup de l’oposició.


El Ple va estar dirigit per la regidora Vanessa Martínez. Primer, va parlar Isidre Viu, amb paraules d’elogi a l’alcaldessa sortint per la seva tasca feta i la molt bona avinença que han tingut aquests dos anys, de manera que s’han convertit en dos bons companys. La va definir com una persona “intel·ligent, divertida, dialogant i ferma en les seves conviccions”. 


Tot seguit, va ser Glòria Casaldàliga qui va tenir la paraula i també va destacar aquesta cohesió i bona feina del treball conjunt dels dos grups; i va dir que s’obria una nova etapa, en aquesta segona meitat de legislatura, en què continuaran treballant junts i que està segura que Viu sabrà conduir molt bé el projecte iniciat. Tant l’un com l’altre van tenir també molt bones paraules per al grup de l’oposició, que van considerar com a molt constructiu. 


Els membres d’ERC-Balsareny van lliurar un ram de flors a Glòria Casaldàliga, com a agraïment a la seva tasca. Després va ser el regidor Abel Artigas, cap de l’oposició, qui va parlar per reconèixer positivament el mandat de Casaldàliga i desitjar sort a Isidre Viu.

 
Continuant amb el Ple, es va procedir a la votació. Segons la normativa legal, cada grup presentava de nou un candidat, el cap de llista; per tant, es presentaven Isidre Viu, cap d’ERC; Abel Artigas, cap de Som i Sentim Balsareny; i Oriol Serra, que era el segon de la llista d’Endavant Balsareny (darrere de la Glòria). Com era d’esperar, el resultat va ser de 8 vots per a Isidre Viu; 3 vots per a Abel Artigas i cap abstenció. Per tant, Isidre Viu es va proclamar nou alcalde, enmig dels aplaudiments de regidors i públic, que es van posar dempeus.

 
Novament, per acabar, el nou alcalde va fer un breu parlament en què, ara ja sí com a batlle, va dir que seria “un alcalde de tots” i que vol governar amb “transparència, diàleg i humilitat”; i va remarcar als veïns de Balsareny que, quan se’l trobin pel carrer, l’aturin i li mostrin les seves inquietuds. També va agrair el suport del seu partit, ERC, i de la gent que, amb els seus vots, va fer possible la coalició. 

 
De moment, tot bé, com una bassa d’oli. Ara, esperem que res no s’estronqui i que tots tres grups continuïn treballant a fi de bé per al poble. Tal com va dir Viu al final, s’ha arribat a mitja legislatura “amb algunes coses fetes i altres d’encarrilades, però queda molt per fer”. Realment és veritat, perquè els comentaris de la gent, evidentment n’hi ha de tota mena, però sí que en general reflecteixen que es fan coses, d’activitats no en falten i les entitats estan contentes del suport de l’Ajuntament; però hi ha molts aspectes a millorar, com la neteja o l’estat d’algunes instal·lacions (esportives, per exemple). De fet, fa pocs dies que es va renovar el contracte de l’empresa de neteja i sembla que el servei va millorant: entre altres coses, hi ha una màquina nova per netejar els carrers. Segons Viu, ja s’ha solucionat el servei de neteja i el d’aigua potable.

 
Viu també va lamentar que no s’hagi pogut aprovar encara la renovació del POUM, que es farà aviat. Per últim, va manifestar la intenció de posar relleu en el reglament de civisme, incrementar la brigada i la incorporació d’un enginyer municipal. I suposem que moltes altres coses. No va parlar, de moment, d’un dels projectes començats i que s’han d’acabar, potser cap al final de legislatura, com és el del nou CAP o consultori municipal. Ho diem perquè és un tema que sembla que preocupa la gent, almenys pel carrer es pregunta quan el comencen, com s’aparcarà, etc. En fi, són coses que ja s’aniran veient.

L'equip de govern
 
Des del Sarment tan sols ens queda desitjar molta sort al nou alcalde, felicitar tot l’equip de govern i el grup de l’oposició, i que continuï la bona feina, per al bé de Balsareny.
 
Sarment
Fotos: Isidre Prat / Víctor Estruel

Els caps dels tres grups municipals

divendres, 6 de juny del 2025

Entrevista a Jordi Vilanova, regidor de Cultura

 
 
Seguint amb les entrevistes que periòdicament fem als regidors del nostre Consistori, aquest mes hem parlat amb el regidor de Cultura. Jordi Vilanova Fernàndez va néixer a Balsareny el 4 de juliol de 1977. Va cursar els estudis d’EGB a l’Escola Guillem de Balsareny i després el primer grau de Tècnic auxiliar Electricista a l’antic centre de Formació Professional de Sallent. De ben jove, a l’agost de 1994 ja es va incorporar al món laboral, en el sector de la indústria alimentària, a l’empresa Precocinados Deli, absorbida amb els anys per altres companyies més grans, on continua treballant. Durant la seva trajectòria laboral, ha pogut fer altres formacions i estudis; entre elles, es va poder treure el títol de Tècnic especialista en Prevenció de Riscs Laborals, de nivell intermedi, per Les Heures-Universitat de Barcelona.
      Una de les seves aficions preferides és anar a buscar bolets, però també té talent com a actor. Recordem les seves actuacions disfressat de l’humorista Eugenio, imitant els seus acudits i les seves expressions, fent riure el públic. Així mateix, amb el seu caràcter afable i el seu bon humor, s’ha involucrat en entitats diverses, com la colla de Geganters i Grallers de Balsareny, els Pastorets de Balsareny (una altra de les seves facetes  com a actor) i el Cercle Cultural de Balsareny. També col·labora amb el Centre Instructiu i Recreatiu. Per si fos poc, quan va tenir la seva mare de resident al Casal Verge de Montserrat, va ser un dels socis fundadors de l’ARFAC (Amics del Casal), amb el propòsit de participar i millorar les activitats de la residència, com fan les AFA a les escoles.
 
–Fa uns tres anys vas participar en el foment d’una assemblea local, de la qual va néixer el grup Endavant Balsareny, que va decidir concórrer a les eleccions municipals de 2023 amb un seguit d’objectius. Jordi, havies participat mai en política?
 
Mai no havia participat en la política institucionalitzada, però és clar que tothom la practiquem, d’una manera o altra, en el nostre dia a dia. Deia Pere Casaldàliga, citant Emmanuel Mounier, que “tot és polític, encara que allò polític no ho sigui tot”. Fem política cada vegada que decidim quin producte comprem, on invertim els diners, de quina manera participem en la societat, etc... 
 
–Bé, doncs anem per la política com a institució. Com sabem, d’aquelles eleccions en va sortir un equip de govern entre el grup Endavant Balsareny i ERC, en el qual vas ser nomenat regidor de Cultura. De què s’ocupa la teva cartera?
 
L’àrea de Cultura inclou la direcció i gestió de la promoció i difusió de la cultura local i establir relacions de col·laboració i suport amb altres administracions, institucions, entitats, associacions i empreses per a la seva promoció. El foment de la lectura pública i difusió artística en qualsevol de les seves disciplines (arts escèniques, arts visuals, música, cinema i audiovisuals, etc.), i les relacions amb les entitats i associacions culturals del municipi. És una sort disposar del teixit associatiu de què disposem i de les persones que treballen fent costat a la Cultura.
 
–A part de Cultura, també portes la cartera de Patrimoni i Turisme, tot i que ambdues estan relacionades...
 
Sí. Patrimoni i Turisme inclou la promoció i conservació del patrimoni municipal i recuperació d’espais emblemàtics. Gestió i promoció del turisme amb organització d’iniciatives i esdeveniments que puguin atraure visitants i turistes. I les relacions amb les entitats i associacions culturals del municipi.
      Cal diferenciar les persones visitants de les turistes: les visitants són aquelles que visiten un indret sense pernoctar-hi; en canvi, les turistes hi passen, com a mínim, una nit. Hem de valorar i respectar moltíssim tot el que ofereix Balsareny, que atreu tant visitants com turistes: el nostre entorn, les tradicions, el patrimoni, les activitats que s’hi duen a terme, la qualitat dels serveis del comerç i de les empreses, la restauració, els allotjaments rurals... Cal agrair el treball i l’esforç de tots, posar-nos a la seva disposició i treballar en tots els àmbits per millorar cada dia.
 
–Tens coincidències amb altres regidories que, d’alguna manera, estan relacionades amb la cultura i el turisme?
 
Sí, i tant que hi ha coincidències! Qualsevol dels àmbits de les regidories de les quals soc responsable té, o pot tenir, repercussió  en totes les altres; especialment quan parlem de l’àrea de Cultura. Es promouen actes o activitats culturals que abracen totes les edats (infància, joventut, gent gran). Moltes impliquen la transformació o ocupació de la via pública (urbanisme i seguretat ciutadana), moltes es fan dins el calendari festiu (festes); sovint tenen cost econòmic (hisenda); algunes es realitzen en entorns rurals... Per això m’atreveixo a dir que tinc relació amb totes les altres regidories; i la sort és que aquesta relació és bona, inclús amb aquelles regidories que no ocupen una cartera al govern. M’agrada parlar i escoltar tothom i agraeixo molt el que n’aprenc de totes.
      Ara bé, si he de destacar alguna regidoria en especial, aquesta és, sens dubte, la d’en Josep Maria Soler Camps. Amb ell compartim moltes hores al despatx i ens ajudem mútuament en totes les nostres tasques organitzatives. És de gran valor tenir al costat una persona com ell: sempre predisposada a col·laborar, intel·ligent, amb un gran cor i amb una capacitat admirable de transmetre bon ambient a tothom.

Jordi Vilanova al despatx amb Josep M. Soler
 
–Com valores aquests dos anys que portes a l’Ajuntament? Et suposa un bon rodatge, tot aquest temps?
 
Primerament he de dir que aquests dos anys han passat molt ràpid. Si la valoració és de les àrees de les quals soc responsable, les valoro molt positivament. M’han ajudat a conèixer i a tractar amb moltes persones: d’entitats o associacions locals, treballadores i treballadors municipals, regidories d’ajuntaments veïns, delegats d’altres municipis, etc... Aquestes persones m’han fet adonar del gran treball que cadascuna desenvolupa i alhora m’han transmès molta confiança. Aquest tracte proper m’ha ensenyat moltíssim, tant a nivell administratiu i organitzatiu com també afectiu. He pogut aprendre de les qualitats de tothom: crec que val la pena posar en valor el seu talent.
      Durant aquests dos anys he tingut la satisfacció de poder estar al costat de les entitats i associacions i participar de les seves activitats. He pogut viure de prop efemèrides i actes de gran valor com ara: els commemoratius del  60è aniversari de la Coral Sant Esteve; els 75 anys dels Pastorets de Balsareny; la XVI Fira del Món Geganter de Catalunya, promoguda per la colla gegantera Els K+Sonen, amb motiu dels aniversaris dels seus gegants: el desè de la Blanca de Bell-lloc i el cinquè de Bernat de Peguera; el 10è aniversari dels Dansaires dels Pastorets de Balsareny; el 50è aniversari de l’escola Guillem de Balsareny; els 40 anys dels gegants Marc i Maria durant la passada Festa Major; també, aquest mes de maig, el 70è aniversari de l’Agrupament Escolta i Guia Guillem de Balsareny, i aviat el 50è aniversari del Cercle Cultural de Balsareny, que, com bé sabeu, tindrà lloc l’any que ve. És meravellós veure com les entitats celebren els seus aniversaris demostrant un excel·lent estat de forma; però és evident que darrere de cadascuna hi ha moltíssima feina organitzativa i administrativa, també des de l’Ajuntament.
      És clar que dos anys al Consistori donen per agafar un cert rodatge, però s’hi ha de dedicar certa intensitat i aprendre dels coneixements del personal de l’Ajuntament i de les institucions que treballen per Balsareny, agraint i aprofitant els seus serveis; així com del voluntariat altruista, sempre disposat a participar en els afers del poble, el comerç i les empreses locals, les entitats i associacions... Són, en conjunt, els que fan avançar el nostre poble; i nosaltres, des de les regidories, hem de fer que se sentin acompanyades. Per tot això, l’àrea de Cultura requereix molta dedicació.
 
–Com ho portes pel carrer? Se’t veu molt actiu. Et para la gent, per demanar-te coses? T’amoïna, això?
 
Agraeixo, per molts motius, poder estar actiu pel carrer. Com he dit, hi ha un important gruix de persones que fan moure Balsareny. Estar al carrer et dona l’oportunitat de veure-les, escoltar-les i parlar-hi. És cert que sovint hi ha persones que et fan valoracions, tant positives com negatives, de com veuen el poble. No em molesta gens això: al contrari, ho agraeixo. Generalment quan s’adrecen a mi com a regidor que es passeja pel poble, o bé és per aportar-me propostes o millores, de les quals aquestes persones acaben sent partícips; o bé per mostrar-me el seu descontent amb certes coses referents al tarannà del poble. Això darrer, donada la meva visió oberta i autocrítica, tot i generar-me frustració, també ho agraeixo i miro de transmetre-ho a la resta de l’equip; i, si puc, aporto propostes per tal que entre tots ho puguem solucionar, ja que és evident que hi ha molt per millorar.
 
–Com t’ho atrapes, treballant un jornal i després fent la feina de l’Ajuntament? Tens temps per a la família?
 
La resposta a aquesta pregunta és que no m’ho atrapo! Com bé dius, treballo de les tres de la tarda a les onze de la nit, a la secció d’envasat de l’empresa Audens Food, aquí a Balsareny. Això em permet, però, poder tenir certa disponibilitat als matins. Així, quan he acompanyat la meva filla Maria a l’escola, dedico el meu temps a l’Ajuntament, cada dia de dilluns a divendres de 9 a 12.
      És evident que, amb aquesta dedicació, he d’anar sempre a corre-cuita a fer algunes compres per casa, ocupar-me de fer el dinar i altres feines domèstiques. És una feina organitzativa, de vegades estressant. He d’aprofitar els migdies, quan els fogons fan xup-xup; o la nit, quan les de casa dormen, per fer altres tasques de la llar o bé per passar textos o fotografies al Sarment, com a redactor de la revista que soc.
      Quan vaig decidir formar part de l’associació Endavant, amb la possibilitat que aquest fet m’ocupés gran part dels dies, tenia clar que no volia desatendre la família ni les entitats de què formava part; havia de trobar-hi un equilibri. Tot i que intento que la meva dedicació a l’Ajuntament no interfereixi en la meva vida familiar i associativa, de vegades és difícil; ja que, a part de la feina d’entre setmana, els caps de setmana és quan hi ha moltes activitats que he de mirar d’atendre. La sort és que aquesta etapa que estic vivint, s’escau quan la Maria ja té deu anys i no ha de dependre tant de mi, malgrat el vincle que tenim l’un de l’altre i les ganes de tenir-nos a prop.
 
–Jordi, realment ets d’admirar! Durant el que porteu de legislatura, la majoria de gent del poble ens hem adonat que, en l’àmbit de la cultura i de festes, hi ha moltes activitats: gairebé els caps de setmana queden sempre plens; i entre setmana també deu n’hi do! Tot això deu requerir molta coordinació. Deu ser difícil.
 
Tenim la sort de pertànyer a un poble molt actiu, malgrat el fals tòpic que duem a les espatlles, argumentant el contrari. Com bé dius, hi ha moltes activitats de tot tipus, setmana rere setmana. És cert que cal estar a l’aguait i vetllar per no solapar actes, i així ho intentem; tot i que de vegades és difícil. Per sort hi ha activitats que es solapen que atrauen públics diferents, cosa que també és positiva per la diversitat que s’ofereix.
      Cal ser conscients del treball que implica qualsevol dels actes que s'organitzen; sols a nivell tècnic i administratiu, ja suposa molta feina. Cal destacar alhora, com les activitats que es programen poden involucrar de manera directa la brigada municipal en el muntatge i desmuntatge d'espais i equipaments, la gestió de  materials, de residus, posterior condicionament... Una feina que agraïm molt.
 
–Des de fa un any, tenim a Balsareny un local com és La Tempesta, que ofereix moltes activitats culturals. Tot i que és un lloc privat, també complementa i omple encara més el gruix d’activitats del poble. Què n’opines, a títol personal, que hi hagi un espai així a Balsareny, cosa que no hi ha a altres pobles fins i tot més grans? Hi teniu una certa coordinació també, perquè no hi hagi coincidències?
 
És magnífic que Balsareny disposi d’un espai cultural com La Tempesta, sempre ple d’actes que desperten l’interès de moltes persones, que amplia l’oferta cultural del municipi. Espais així, amb una programació de tanta qualitat, degudament planificada i amb una bona difusió, atrauen l’interès de moltes persones del poble i de fora, atretes per la seva agenda cultural, plena de continguts per a tot tipus de públic: tallers, presentacions de llibres, degustacions, recitals, música...
      Un altre espai en que hi ha de tant en tant activitat musical en diferent format, i que amplia també l’oferta cultural del poble, és el bar musical La Parockia, amb els seus concerts nocturns; tot i que avui per avui no disposa d’una programació estable, com és el cas de La Tempesta. Tot i que en algunes ocasions sí que es solapen actes, intentem vetllar-ho. I, com he comentat, si són per a públics diferents, també és bo tenir una oferta diversa malgrat que de vegades l’horari coincideixi.

Jordi Vilanova al Ple del 5 de juny d'enguany
 
–Hem passat una altra Festa Major de Balsareny i, al cap de només dues setmanes, l’elecció i proclamació del Pubillatge de la Catalunya Central, el 10 de maig. Tu, ja molt abans de ser regidor, estaves molt implicat amb el pubillatge. Com valores aquests dos esdeveniments, que suposem que t’han portat molta feina ?
 
Pel que fa a la Festa Major, podríem dir que totes les regidories hi han posat el seu granet de sorra, el qual, sumat a la participació de les diferents entitats, han facilitat molt el desenvolupament de  la seva programació. Cal tenir en compte que el programa de Festa Major ha estat fruit d’haver escoltat i treballat per atendre les peticions que ens han fet arribar, tant entitats com persones del poble, sovint en aquelles converses a què feia referència: a peu de carrer.
      Aquest any vam atrevir-nos a fer algun canvi en el format dels balls tradicionals de Sant Marc: els vam començar amb la ballada de sardanes, cosa que sembla que es va trobar encertada. Enguany la Festa Major coincidia amb la Fira d'Artés; per tant, vam intentar garantir un mínim d'atraccions de fira a Balsareny. Ja l'any passat vam traslladar els concerts joves al pavelló, amb el propòsit de reactivar la fira; i, aquest any, a més, hi vam traslladar el concert matinal infantil. Petits gestos que creiem que permeten disposar d'un espai firal més lluït. Si fem memòria, havíem viscut anys de decadència de la fira, fins al punt d'haver viscut una Festa Major en la qual, en tot l'espai firal, sols hi van haver uns llits elàstics.
      A més, la Festa Major ha estat confeccionada al cent per cent per les persones de Balsareny, a diferència d'altres municipis, que ho deixen en mans d'agències d'espectacles i aquestes s’ocupen de tot. Hem pres nota d'alguns suggeriments que ens han fet arribar referent als concerts joves; intentarem per l'any vinent poder atendre’ls.
      Com bé dius, dues setmanes després vam acollir el Certamen de Pubillatge de la Catalunya Central, un important acte en què dúiem molts mesos treballant conjuntament amb la delegació de Pubillatge, el voluntariat que hi va participar, els tècnics i administració municipal, la brigada... També aquí, com en tants altres actes, hem comptat amb la participació del comerç i empreses  locals. Gràcies a totes les persones que hi van col·laborar, i a les condicions meteorològiques, vam poder oferir un gran acte, pel qual hem rebut les felicitacions de diferents municipis participants.
 
Quines altres activitats s’han fet darrerament, que ens puguis destacar?
 
Paral·lelament, a part dels Cicles Tempo i Gaudí, ja consolidats al municipi, hem organitzat actes molt interessants: el primer Cicle de Músiques al Romànic Sonos, conjuntament amb els ajuntaments de Casserres i Navàs, que ofereix concerts de gran qualitat a cadascun dels municipis. En el cas de Balsareny, ja hem pogut escoltar la música de Jordi Gaspar i Santi de la Rubia, el passat diumenge 18 de maig, a Sobirana de Ferrans. Val a dir que ha estat un cicle molt ben rebut per tothom.
      També hem participat al Festival Ritmiks de Joves Músics Europeus, una concentració anual d’estudiants de música d’arreu d’Europa que durant quatre dies actuen en escenaris diversos d’un país concret. Enguany Catalunya en va ser el país amfitrió i, per això, hi han participat les Escoles de Música agrupades a l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM), com és el cas de l’EMMB Joan Bajona, que el divendres 30 de maig va acollir, a la plaça de la Mel, dues formacions eslovenes, la Jazz Band Navàs-Súria, el Cor Jove de Navàs i el nostre grup Nine de l’EMMB. També va comptar amb la participació dels Dansaires dels Pastorets de Balsareny i els balls de gegants de la colla Els K+Sonen.
      A part d’això, com ja veureu a l’agenda, hi ha activitats per aquest estiu, i ja estem preparant coses de cara a la tardor, que ja es revelaran.
 
–Una regidoria com la de Cultura ha de relacionar-se molt amb les entitats. Es bona, aquesta relació? Hi ha subvencions per a totes i amb quins criteris les establiu?
 
Em sento afortunat per aquesta relació amb les entitats. Sempre n’he valorat molt el treball, i he mirat d’involucrar-m’hi sempre que he pogut. Ara, com a regidor, el meu paper també és de caire institucional, cosa que em prenc amb molt de respecte. Qui ha de jutjar la nostra relació, en tot cas, són les entitats: en la meva opinió, la relació és bona amb totes. Com he dit, he viscut de prop un munt d’activitats organitzades per les entitats. A més, hi ha hagut efemèrides que han requerit un suport més gran, tant d’infraestructures com de mitjans econòmics; i diria que hem pogut atendre les necessitats de totes.
      Aquesta relació propera m’ha fet conèixer millor les persones que en formen part i poder compartir-hi treballs i alegries. He pogut palpar el seu entusiasme i he descobert persones realment enèrgiques. Malauradament, també he lamentat la pèrdua d’algunes, que han deixat una petjada inesborrable al meu cor.
      Pel que fa a les línies de subvencions a les entitats culturals, mirem d’informar de les de la Diputació o la Generalitat, i que són les entitats qui les han de sol·licitar. Pel que fa a les subvencions de l’Ajuntament, cal dir que les hem augmentat un 71,41 %; ja que abans s’hi destinava un total de 3.500 € i l’actual equip de govern ho vam augmentar fins a 6.000 €. Cal especificar, però, que aquests imports estan subjectes a unes bases amb criteris de puntuació. Enguany s’hi han fet algunes modificacions per tal de poder arribar a totes les entitats per igual; perquè ens vàrem trobar que les bases que hi havia podien afavorir a unes entitats en detriment d’unes altres. També hi hem inclòs el vessant social que poden dur a terme algunes entitats, cosa que no hi constava.
 
–Igual que ho hem demanat a d’altres regidors entrevistats, tens bona relació amb tot el Consistori, sobretot amb els quatre membres de l’equip de govern que pertanyen a ERC, així com amb els de l’oposició?
 
La meva relació es bona amb totes les regidories de l’equip de govern, siguin d’un grup o d’un altre. Com t’he dit, amb qui més em relaciono és amb en Soler Camps, del grup d’ERC; fins i tot més que amb altres regidories de la meva agrupació. També tinc bona relació amb els regidors del grup Som i Sentim, especialment amb l’Abel Artigas, amb qui m’agrada conversar. Amb l’exregidora Sònia Hernàndez fins vam organitzar activitats plegats; sense oblidar en Jordi Santasusana, que sempre m’ha mostrat la seva predisposició a col·laborar en els afers del poble.
      Després de la renúncia de Sònia Hernàndez com a regidora, ha pres possessió Sandra Orgaz, a qui vam donar la benvinguda. És molt important la implicació de persones joves com ella dins el Consistori, i li ho agraeixo. Segur que en els propers dos anys podrem valorar molt positivament el seu paper dins de l’Ajuntament.
 
–Estem ja immersos en la segona part de la legislatura, amb el canvi d’alcaldia, que assumeix ERC. Com veus la teva continuïtat en els propers dos anys?

Tal com vam definir a l’inici de la legislatura, aquest fet no repercuteix en la resta de regidories; per la qual cosa jo seguiré igual que la resta de regidores i regidors. Amb l’Isidre Viu com a alcalde, no crec que variï la manera de treballar que hem anat consolidant durant aquests dos anys: tots hem adquirit coneixements i els tràmits burocràtics d’alguns projectes ja han pogut fer el seu curs.
      Ara bé, ja que parlem d’aquest relleu, vull aprofitar per agrair, i molt, el paper que ha tingut Glòria Casaldàliga durant aquests meus dos anys d’aprenentatge institucional; ha estat un veritable referent. Només per la seva generositat encapçalant l’agrupació Endavant, ja és motiu d’agraïment. Però, a més, cal valorar l’excel·lent tracte que ha tingut per a tothom, dins i fora de l’Ajuntament; i la seva dedicació i participació en els afers del poble, malgrat la lentitud burocràtica que pateix l’administració, que no permet avançar amb la rapidesa que caldria. Amb tot, la Glòria no ha defallit i ha estat sempre a disposició de tothom. De ben segur que, si jo no hagués tingut un referent com la Glòria, o una persona al costat com en Soler Camps, les respostes en aquesta entrevista potser haurien estat diferents.
 
–Bé. Anem acabant. Si algú se’t vol adreçar, quin horari tens per visites presencials a l’Ajuntament? També se’t poden comunicar a través de les xarxes?
 
Acostumo a estar a l’Ajuntament cada dia de dilluns a divendres de les 9 a les 12; si no és que tingui alguna reunió en aquell moment, les persones que es vulguin adreçar a mi presencialment m’hi trobaran. De fet, molts dies, hi ha persones que truquen a l’Ajuntament per oferir algun espectacle, algun servei, etc., i demanen ser ateses per alguna de les meves regidories; com que hi soc cada dia, els puc donar una resposta immediata, cosa important en l’administració pública. I si algú se’m vol adreçar per correu, també ho pot fer a través de l’adreça: vilanovafjr@balsareny.cat.
 
Jordi Vilanova entrevistat per Isidre Prat

–Com a bon regidor de Cultura, s’escau molt bé que ara et faci unes preguntes personals. Quines aficions tens?
 
Gràcies per qualificar-me com a bon regidor de Cultura; potser després de les meves properes respostes, canvies l’adjectiu... Les aficions que m’ocupen més són les participacions amb algunes entitats. Tanmateix, com he dit al principi, també m’encanta anar a buscar bolets, sobretot a la tardor, tot i que no ho faig amb la intensitat que desitjaria, perquè he d’atendre altres compromisos.
 
–I de tant en tant, les teves pinzellades com a actor, com ja hem dit. Doncs ara, quin és el darrer llibre que has llegit?
 
Tinc el defecte de no saber trobar moments per a la lectura, cosa que fa que no sigui massa bon lector. A més, he de trobar un contingut que m’atregui força, per no despistar-me, donat que és fàcil que els meus pensaments generin distraccions. Amb aquestes premisses, he de triar llibres relativament curts o bé de petites històries que em resultin més còmodes de llegir. L’últim que he llegit és L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies. M’agrada la seva manera de veure la vida, sempre amb un punt d’ironia.
    
–La darrera obra de teatre que has vist?
 
Tinc la sort de dir que ha estat de quilòmetre zero: La flor de l’autopista de Climent Ribera i Núria Gómez.
 
–Algun lloc del món on hagis anat o on t’agradaria anar.
 
No sabria exposar-ne els motius, però no he viatjat gaire pel món, tot i que reconec que hi ha llocs meravellosos, que valdria la pena visitar.
 
–Tens algun ídol que admiris especialment (en el camp de la política, de la ciència, de la cultura, arts...) ?
 
Un dels meus ídols és el compositor britànic Roger Waters, cofundador de Pink Floyd, a qui he tingut la sort de poder veure en concert en repetides ocasions. Waters està considerat un activista polític que aprofita per denunciar, a través de les seves cançons, espectacles i declaracions, moltes de les injustícies que pateix el món.
      En el camp de la política, si algú mereix ser un referent, aquest és per a mi el recent traspassat José Mujica, pel seu esperit de lluita en favor de la justícia social,  per la seva humilitat i austeritat.
      I, per descomptat, com ja és sabut, sento una gran admiració i estima per Pere Casaldàliga: la seva espiritualitat, generositat i valentia l’ha convertit en tot un referent mundial en favor dels Drets Humans. I a més és de casa!
    
–Jordi, vols afegir alguna cosa més?
 
Moltes gràcies pel treball que feu al Cercle Cultural de Balsareny i a la revista Sarment des de 1976, que ens permet disposar d’un arxiu del nostre poble, cosa que té un gran valor, i ha servit com a font documental d’historiadors d’arreu que han volgut conèixer una mica millor Balsareny. L’enhorabona i per molts anys!
 
Doncs, moltes gràcies també pels teus elogis envers el Sarment, on col·labores ben activament. Nosaltres també t’agraïm el fet d’haver dedicat una part de la teva agenda, tan atapeïda, a atendre les nostres qüestions, que has contestat tan amablement i de forma prou extensa i entenedora. És important que tothom en un poble conegui el tarannà dels seus representants polítics, i nosaltres tractem d’arribar al nombre més gran possible de conciutadans. Gràcies, Jordi.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors