Contaminació acústica

 

Quan parlem de contaminació, sovint pensem en la pol·lució de l’aire i en la contaminació de l’aigua, del sòl o del subsol. Tanmateix, la contaminació acústica és una altra forma de degradació ambiental que genera conseqüències per a la salut i el benestar.
 
Als pobles ho solem tenir millor que a les grans ciutats. No hem de suportar el brogit dels motors accelerant a cada canvi de semàfor les vint-i-quatre hores del dia.
 
També és veritat que encara podríem millorar. Sobretot a la nit i, especialment, a l’estiu: qui no dorm com una marmota pot tenir dificultats per agafar el son, o despertar-se i no poder-lo tornar a conciliar pel soroll d’alguns joves motoristes que donen voltes massa ràpid pels carrers del poble a hores en què molta gent sol dormir.
 
Ben segur que bona part dels qui protagonitzen aquest soroll no pretenen generar molèsties: hi ha qui se sent atret per córrer, fins i tot per jugar a fer curses. No tothom té facilitat per posar-se al lloc de l’altre i entendre, per empatia, que si li ho fessin a ell també li incomodaria. Potser, sense adonar-se’n, està molestant amics i coneguts a qui, en cap cas, voldria perjudicar.
 
També en aquest aspecte, l'educació és essencial per desenvolupar l'empatia i la consideració envers els altres. L’educació, entesa en el sentit més ampli de com s’entenia tradicionalment: com el treball col·laboratiu dels diferents agents educatius de la comunitat i en els diferents escenaris. En altres paraules: educa l’escola, però també educa, per descomptat, la família, i eduquen les entitats, les institucions... Tots som, de fet, agents educatius, susceptibles d’educar i de ser educats. I s’educa en els diferents espais on ens movem: a cada casa, a l’escola, al barri, al poble, a tot arreu on hi ha algú més.
 
La família és un lloc privilegiat per fer entendre que els nois i les noies poden tenir un bon marge de llibertat, però que una línia vermella és generar malestar als altres. Hi ha límits que no es poden traspassar, ni ells ni ningú.
 
L’escola té l’encàrrec de treballar l’empatia i la consideració envers els altres, tant en general com, sobretot, a partir de situacions concretes com les que ens ocupen.
 
Els ens públics, els vigilants nocturns, els veïns i les veïnes, tota la comunitat assenyada, hi tenim alguna cosa a dir i a fer. Com ve a dir un proverbi tradicional africà: «Per educar un menor cal tota la tribu».
 
Si fos el cas que fallessin les estratègies purament educatives, sempre és possible complementar-les amb altres mesures, per evitar que es transgredeixi una norma raonable que ve a dir que, als pobles, i més a la nit, no podem córrer més del compte ni superar uns decibels establerts. De fet, és prescriptiu.
 
Balsareny Educa