La rendibilitat de crear-nos inseguretats

PARLEM-NE
 

Fer vida sense contemplar la depilació. La dona que apareix a la imatge és Anna Maria Martínez Sagi (coneguda com “La Sagi”), nascuda el 1907. Va ser la primera dona a formar part de la junta directiva del FC Barcelona.
 

 

Un dia li vaig preguntar a la meva àvia: “iaia, tu et depilaves?” La seva cara va ser d’autèntic desconcert, així com d’indiferència, com si no hagués hagut de parar-se mai a pensar en aquest tema. Tant de bo a les actuals generacions també ens passés així! Evidentment la meva àvia sap de quin concepte li parlava; però, com va expressar ella, “això és una cosa d’ara”. És clar que altres pressions estètiques sí que les patia, en aquella època.
 
Aquesta pregunta em va sorgir després conèixer com va començar la moda de la depilació femenina com a cànon de bellesa: l’any 1915 la revista Harper’s Bazaar va publicar el primer anunci de Gillette dirigit a dones per comercialitzar una fulla d’afaitar sota els reclams “et soluciona un vergonyós problema personal”, “una característica de vestir bé i arreglar-se bé és mantenir les aixelles blanques i suaus”. Abans no existia el concepte de la depilació femenina per bellesa o higiene.
 
Amb els anys, van convèncer la societat que les dones ens havíem d’avergonyir d’una cosa que és completament natural. Un clar exemple de com una jugada de màrqueting manipuladora pot aconseguir crear una necessitat cultural, un problema inexistent, a la vegada que n’ofereix la solució (consumint el propi producte).
 
Aprofito per mencionar que aquesta moda que va arribar per quedar-se és extremadament molesta, ja que requereix una combinació d’una o més de les següents situacions: patir dolor, fer una despesa econòmica, invertir temps, afegir tasques d’organització, fer cures posteriors de la pell... A més, l’última tendència és que després de depilar-te no tinguis vermellors ni enquistaments ni talls... Només ens faltava això: a sobre que la pressió estètica ens obliga a treure’ns els pèls, hem de fer com si no hagués passat res, com si mai no haguessin existit en el nostre cos de mamífera...
 
Així doncs, anunciant tot tipus de productes la indústria crea necessitats i inseguretats. Potser tu mai no havies pensat en això o allò, però veus un anunci per tapar les estries, per dissimular tal cosa i et dius: ostres, no m’havia fixat mai en això, així és com em perceben els altres? Si aquest anunci/producte està pensat per solucionar-ho, vol dir que això està malament? I amb això, sumat a la normalització que se’n fa, ja ens tenen atrapades.
 
Es tracta d’una sèrie de productes que estan donant senyals que el teu cos té algun error i que serà millor si el dissimules. La solució és posar-hi remei a través d’aquest producte. I només som vàlides i boniques i serem més respectades (als ulls del sistema patriarcal) si complim amb tot això que se’ns imposa.

Anunci de Gillette al Harper’s Bazaar (1015): “et soluciona un vergonyós problema personal”, “una característica de vestir bé i arreglar-se bé és mantenir les aixelles blanques i suaus”. Font: Wikimedia Commons

 

Però no, els nostres cossos no tenen cap defecte ni necessiten cap millora. Simplement hi ha algú a qui va començar a sortir a compte que ens vulguem pintar les ungles, posar-nos arracades, maquillar-nos, depilar-nos, bronzejar-nos, etc. La indústria de la moda i la bellesa. I així és com es creen uns estàndards que generen pressió estètica, però com dèiem a l’article del mes passat, tots són absolutament innecessaris i en la majoria dels cassos inassolibles.
 
Tot això va lligat a l’obsessió per perseguir i perpetuar la infantilització de la dona. Com més nenes semblem, millor per a l’imaginari col·lectiu masculí. Sense pèls, sense cabells blancs, sense cel·lulitis, sense taques al rostre, sense estries. Tot per mantenir l’aparença de la joventut. Fet que als homes no se’ls demana. Però, notícia: el temps passa per a tothom, per a les dones també i així es manifesta naturalment en el nostre cos, i ja n’estem fartes, d’haver-ho de dissimular i ocultar.
 
Laia Gonzàlez Pujades