El
matí 4 de juliol de 1994 es va declarar un incendi a Sant Mateu de Bages. El
foc es va anar estenent ràpidament per la comarca en totes direccions, i el fet
que simultàniament hi havia incendis a Montserrat, Sant Miguel del Fai, Sant
Quirze del Vallès i algun altre indret, juntament amb la manca de mitjans
d’aleshores, va fer que els bombers no apareguessin per aquest incendi fins a
la tarda del dia 5, quan ja s’havia unit amb un altre foc iniciat a Gargallà i
Casserres.
Es
va parlar aleshores que entre els dos incendis van cremar 70.000 hectàrees a
les comarques del Bages i del Berguedà, de les quals 800 corresponien al terme
de Balsareny. En el Sarment d’aquell
mes (núm. 218) dedicàvem nou pàgines a analitzar i explicar què havia passat. N’hem
seleccionat aquests fragments de l’editorial:
«La setmana del 4 de
juliol de 1994 la recordarem molt de temps al Berguedà i al Bages, a més de
molts altres indrets dels Països Catalans i d'Espanya, on el foc va fer grans
estralls. A Balsareny va arribar un front del gran incendi forestal que,
iniciat a Sant Mateu de Bages, a la Serra de Castelltallat, s'havia estès en
totes direccions: cap a Camps, Fonollosa i Sant Joan de Vilatorrada, cap a
Pinós del Solsonès i cap als termes de Súria, Callús, Santpedor i Castellnou de
Bages, fins arribar, per les Vilaredes, a Argençola i Balsareny, on ha devastat
els boscos del Mas Tosquer, el Colell, el Solà, Candàliga i la Seuva, en total
unes 800 hectàrees, abans de passar, per sobre Sobirana, cap a l'Oliva, ja en
terme del Mujalt. [...]
»Durant cinc dies de
tensió i neguit, un combat desigual de persones contra flames posava moltes
coses a prova i en entredit. A l'escalfor de la lluita, la prioritat essencial
era de deturar el foc com fos. Vèncer la natura desfermada, que ens agredia i
ens posava en greu perill. [...]
»El sentiment més
estès, aquells tres primers dies, fou d'una desolada indignació. No tant per
l'escassa dotació de mitjans, especialment aeris, del nostre tan
"perfecte" pla de prevenció d'incendis forestals, sinó per les
prioritats que hom va assignar als escassos recursos que hi havia. [...]
»Mentre deixaven
cremar els boscos de Sant Mateu i de Serrateix, el foc s'anava fent més i més
gran, cada dia que passava més difícil de controlar, i per lluitar-hi només hi
havia pagesos i voluntaris, molts, i bombers, tothom amb escassíssims mitjans.»
De fet, aquell foc va provocar un canvi de
protocols d’actuació i una forta inversió en mitjans d’extinció d’incendis, una
millora que s’ha fet evident al llarg de les últimes dècades. Tot i això, no va
evitar que l’any 2005 es tornessin a cremar mes de 800 Ha. del terme de
Balsareny, la major part de les quals s’havien salvat de l’incendi de 1994.
Selecció: Joan Prat
Fotos: Sarment, juliol 1994
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.