Alguna vegada hem dit o hem escoltat afirmacions d'aquesta mena. Tots aquests comentaris i moltíssims més ens serveixen per constatar maneres de fer, hàbits i valors que determinades comunitats tenen o els manquen.
Molts hem viatjat per altres cultures i no ha calgut pas gaire estona de conviure-hi per adonar-nos de les diferències respecte a les nostres maneres de fer a l'hora d'interactuar amb els altres, que van des de comprovar com cal saludar, quin to de veu hem d'emprar, si hem de fer cua o no, quins són els seus horaris habituals, si està mal vist fer dos petons, si és millor parlar més baixet... i en el cas que ens hi quedéssim a viure un temps aniríem percebent aspectes més de fons que donarien resposta a qüestions sobre el respecte, la inclusió, la llibertat, la justícia, el racisme o el domini d'un determinat patró.
I com ho aprenem, tot això? A casa? A l'escola? Al carrer? En les entitats? Amb els grups d'amics? Al cafè?
 |
| Fòrum d'entitats, 30 d'abril 2022 |
El que som com a individus ho devem a casa o a l'escola? Fins a quin punt l'entorn influeix en les nostres conductes? Allò que tot sovint sentim a dir quan a un comportament li donem un alt valor per a la vida és: "això s'hauria d'aprendre a l'escola". En el fons, amb aquesta afirmació, li estem atorgant l'etiqueta de "molt important", a la vegada que ens alliberem de la nostra responsabilitat educadora delegant en l'escola. Però tots sabem que la cada vegada més llarga llista d'allò que considerem com a "molt important" i que li endossem a l’escola no es pot assolir ni per temps ni per espai només en el context de l'educació formal, i encara menys sense una sinergia general i un compromís de tot l'entorn social. No aconseguirem un ambient tranquil, assossegat, respectuós, posem per cas, si fora de l'escola hi ha crispació i males maneres. No salvarem el català si al carrer no es parla. I encara, no podrem parlar d'inclusió si les entitats no s'obren als nouvinguts. I tampoc aniríem bé si l'entorn social encarés tots aquests temes socioambientals amb bon criteri i l'escola anés en la direcció contrària.
Què volem dir amb tot això? Doncs que l'educació és un actiu que es reparteix en tots els camps de la vida. Probablement, els espais formals i acadèmics hi tenen un paper fonamental, com també li té la unitat de convivència, o la família en totes les seves formes. Però les associacions, els grups informals de relació, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, els espais laborals i totes les maneres que tenim actualment els humans per relacionar-nos, eduquen.
 |
| Neteja vora el riu, 13 de novembre 2021 |
Tots ens eduquem entre tots. A Balsareny ens eduquem mentre practiquem
esport, anem a comprar, participem del lleure, conduïm, demanem coses a
l'administració local, veiem com es duu a terme un ple de l'Ajuntament, o bé
quan ens saludem pel carrer, acollim a qui arriba cercant un futur millor,
donem treball i paguem en negre o en blanc. En definitiva, totes les
interaccions que conformen la vida de la nostra comunitat són potencialment educadores.
D'aquí neix BalsarenyEduca. Som el Joan Bonals, el Benjamí Moliné i el Llorenç Planes. Tres persones que hem estat treballant en l'ensenyament formal i que, des de fa anys, actuem des del voluntariat amb criteris oberts on el respecte ja sigui d'entrada el valor fonamental, per tal que el teixit social del què en podríem dir comunitat de Balsareny avanci, primer en la constatació del paper educatiu que té cada individu, cada agrupació i cada servei, per després caminar junts cap a la justícia social, el respecte al medi i els valors de la diversitat.
Així doncs, des de BalsarenyEduca, proposem iniciar un seguit de reflexions sobre la vida comunitària al poble, utilitzant la tribuna de l'històric i estimat Sarment, que esperem que pugui ser útil per al propòsit de millorar la convivència i l'educació de tots nosaltres. BalsarenyEduca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.