PUNTA
DE BRAU
Bon
dia! Són les sis de la matinada i la tebior d’un nou dia entra pels finestrons
de casa, amb la sort de poder asseure’m al davant de la meva màquina d’escriure
i gaudir de la nova claror.
Em
llevo inspirat amb un gran film que fa uns dies es va programar al nostre poble
i concretament a la Sala del Sindicat. Començo per recordar el títol: “La
Vampira de Barcelona”, ambientada en uns fets reals, sobre l’any 1912, però que
la denúncia dels fets em recorden als meus anys (1940-1950) quan la meva mare,
l’Emília Puig Perramon, gairebé diàriament en aquella meva edat infantil, en
arribar el capvespre, m’advertia “Josep,
cuidado amb el cotxe de la canalla!”.
La
frase recordatòria era a conseqüència del fet que corria la veu que passava un
cotxe i segrestava la canalla per xuclar-los la sang i refer una societat
adinerada d’una malaltia coneguda com la tisi.
El
film que ens ocupa tracta de la desaparició de nenes de curta edat; n’és
inculpada una pobra dona a la qual fan tornar boja, sent-ne del tot innocent. En
diferents seqüències la pel·lícula retrata un cotxe de cavalls de l’època amb
infants cridant i que anirien a parar a uns bordells per a la perversa
satisfacció de plaers irracionals. Però a mi, com a periodista autodidacte, em
va agradar molt la feina d’un periodista (Sebastià Comes) defensant el que era
la veritat de l’afer: una persona honrada a qui els seus propis editors acaben
destruint-lo per tal de no interrompre les vendes diàries.
Des
de “Punta de brau”, sense sabó, com sempre dic, felicitar els responsables que
van programar el film, una denúncia contra la corrupció de l’ésser humà.
Josep Gudayol i Puig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.