Comiat a Josep Sensada

Fent de Getsè el 2009 (J.Peralta) 

El 18 de setembre de 2024, a l’edat de 84 anys, ens ha sobtat la notícia de la defunció de l’amic Josep Sensada i Masanés. En Josep ha estat una persona molt coneguda, reconeguda i estimada a Balsareny per la seva implicació activa i prolongada en nombroses activitats culturals del poble. Des dels seus inicis a l’escoltisme, passant per l’època del “Carrussel”, fent teatre amb el grup del Centre Parroquial i jugant a futbol amb la UE Balsareny, va ser una persona “dels de tota la vida”: tota la vida amb els Pastorets, des dels anys de la Colònia Soldevila fins a l’actualitat, i també com a membre dels Rapsodes; tota la vida amb la Coral Sant Esteve, de la qual fou secretari de la junta a més de cantant; tota la vida amb la Festa dels Traginers —més de cinquanta anys a la caseta d’informació, on era la cara visible i la veu dels Traginers, i Traginer d’Honor el 2023—; i col•laborador de la Biblioteca Pere Casaldàliga fent classes de català per a nouvinguts, a part de moltes altres col•laboracions amb entitats, ja que no tenia un no per a ningú. Ara ens ha deixat, però conservarem el record del seu bon humor, el seu compromís i la seva dedicació al llarg de tantes hores compartides fent poble i fent país. Encara no fa una setmana, aquest Onze de Setembre, estava amb la Coral a la plaça de l’Ajuntament cantant en l’acte institucional de la Diada, i no l’oblidarem fent de Sant Josep o de Getsè, o recitant el cant final del Poema de Nadal de Sagarra o el poema de Pere Casaldàliga que evoca el Castell de Balsareny. Una abraçada a la família i un record entranyable a l’amic que perviurà en el nostre cor i en la nostra memòria. 

Els Pastorets de Balsareny 

Anys 1960: El Carrussel, amb Jaume Torras, Marc Sànchez i Josep Ribera (AFB-CCB) 

Àpat de la UE Balsareny, amb Àngel Dolado i Ramon Bovet (AFB-CCB)

En ‘El Tartuf’ de Molière el 2008 (J.Peralta)

Fent de Getsè el 2014 (J.Sarri) 

Traginer d’Honor, amb la seva muller, Rosa Pujals el 2023 (Sarment/A.Selgas)

Amb la Coral sant Esteve, l'Onze de Setembre de 2024 (Sarment/J.Vilanova)

La setmana d’estiu més viva a Balsareny

 
Balsareny compta amb una setmana plena d'activitats i dinamisme perquè la canalla s'agrupi i gaudeixi. En diem ‘la Setmana de la Joventut’ 
 
La Setmana de la Joventut es viu des de 2003 i aquest any s’ha dut a terme la vint-i-unena edició. Avui dia l’organitza el Consell de la Joventut, format per uns trenta nois i noies del poble d'entre disset i vint-i-cinc anys. El poble necessita que el jovent el mantingui viu i el Consell de la Joventut es un espai que a partir dels setze anys no tanca les portes a ningú disposat a ajudar. Gràcies als voluntaris actuals i a la seva organització durant quatre mesos previs a l’esperada setmana, Balsareny gaudeix de les idees posades en paper pels joves involucrats, que es duen a terme amb l’ajuda de diferents comissions i amb el finançament de l’Ajuntament. 
 
Aquest any, des del 26 d'agost fins al primer de setembre, els carrers de Balsareny han estat plens de competició i rialles. Així, dilluns es va estrenar la setmana amb la baixada de la flama i la inauguració del peveter. Es va animar la gent perquè sortís de casa vestida de qualsevol esport olímpic per acompanyar la "Tussi", el personatge emblemàtic d'aquesta festa, pels carrers del poble. 

 
Seguidament, a la plaça de l'Església, els diables de la colla Petafluix van organitzar un sopar que, més tard, va acompanyar el cinema a la fresca. Es va projectar 42 segundos, una pel·lícula que narra la història real de la primera competició de natació en aigües obertes a Espanya, centrada en la figura de l'entrenador i el seu equip. L’obra és recomanada per a majors de divuit anys, tot i que les portes del cinema eren obertes per a tothom. Mentre la pel·lícula destacava temes com la perseverança, l'amistat i la importància de treballar en equip, el públic va ser acompanyat per un servei de barra i crispetes que van proporcionar l’ambient idíl·lic. 
 
Les activitats per als més esportistes van començar tot seguit. Dimarts a la tarda va tenir lloc el torneig de pàdel, on van participar vint grups; els guanyadors van ser una parella de jugadors de Navàs. L'activitat oferia servei de barra i es va allargar fins a la una de la matinada. L'endemà es va posar en marxa el torneig de vòlei, una de les activitats més reconegudes de la setmana des de fa anys, on també es proposava al públic l'opció de sopar: entrepà i beguda per un total de cinc euros. En aquesta activitat hi van participar un total de vint-i-sis grups i va destacar la varietat de noies i nois jugant entre ells i disposats a deixar-ho tot, allargant la competició fins a la matinada. Dijous al vespre es va fer el famós Joc de Nit per a la jovenalla més moguda. Aquesta activitat destaca per com n'ha de ser d'espavilat el teu equip per superar les proves i, per altra banda, la rapidesa que es necessita per superar-les totes amb el mínim de temps possible. 
 
En arribar divendres ja vam entrar a la recta final de la nostra festejadora setmana. El 30 d'agost es va iniciar la festa al bar Casino a les quatre de la tarda amb el torneig de botifarra i va continuar amb el "Tussifest" al castell de Balsareny, una de les festes amb més participació de gent de totes les edats del poble. El nostre estimat castell va obrir les portes amb l'espectacle de "Brunchareny" a les set de la tarda i es va acomiadar del públic amb la música proporcionada per "Simoons Deejay", a les dues de la matinada.

 
Vam donar per començat el cap de setmana amb una de les activitats més reconegudes i portades a terme des dels inicis d'aquesta festa: la Garri´n´kana! Aquest és un circuit ple d'obstacles en els quals per molt que ho intentis no deixaràs d'embrutar-te. Es tracta de superar-los tots i acabar ple de fang! Es va fer al camp proper al cementiri a les 3 de la tarda; aquest any hi van participar tretze equips d'entre totes les edats i el guanyador va ser un equip del poble. 

Les activitats nocturnes del dissabte van començar amb el pregó i la rebentada del porc a l'Ajuntament i van continuar amb la "Tussi mòbil", acompanyada amb txaranga "Entropats". Per participar en aquestes activitats havies de comprar els tiquets del cercatasques, que sortien a sis euros; tant per als petits com per als adults. 
 
La nit no es va acabar aquí, ja que el Sindicat va estar entretingut per la banda "Zapatilles" cantant i animant el públic amb cançons del Canto del Loco; i seguidament, "Morgan & Co" va mantenir animada la nit fins a fer sortir el sol. Arribades les cinc del matí va tenir lloc l’"encierro de tussinos" a la plaça de la Mel, a càrrec del mateix Consell. 

 
Per acabar, arriba el primer dia del mes, però l’últim de la nostra setmana preferida. El diumenge u de setembre es desperta el poble a les onze del matí amb l'espectacle Planeta Trampolí de la programació de “Tempo” (vegeu-ne crònica a part). Seguidament, a les cinc de la tarda, va tenir lloc l’entranyable Quinto, on tothom del poble, indiferentment de l’edat, hi estava convidat. 

 
Aquest es va allargar fins les vuit del vespre i va donar pas a les sardanes en llaunes, ballades a la plaça Ricard Vinyes. I cap al tard, per finalitzar el dia, es van tancar les festivitats amb el monòleg de Godai Garcia, Irene Minovas i Març Llinàs, que va ser un gran èxit amb el qual vam acomiadar la setmana fins l’any vinent!
 
Martina Junyent 
Fotos: Txus Garcia

Balsareny celebra l’Onze de Setembre

 

 
Balsareny va celebrar la Diada Nacional de Catalunya amb un seguit d’actes que van començar el dissabte dia 8 amb el recital dels Rapsodes dels Pastorets i l’Escola de Música a la Biblioteca (vegeu article) i una cantada d’havaneres a càrrec del grup La Xarxa. 

El diumenge 8, a la piscina municipal hi va haver una matinal d’inflables aquàtics per als més menuts i un concert amb Dani i Juanjo. 

I a l’església del Castell de Balsareny es va celebrar la festa de la Mare de Déu del Castell amb una missa concelebrada pel rector de la parròquia, mossèn Antoni Bonet, i el que en va ser rector entre 2002 i 2009, mossèn Alfons Busto.

 
El dimecres dia onze, el grup local d’ERC i altres persones van fer la tradicional hissada de l’estelada al Serrat del Maurici, i a la tarda l’ANC local i altres balsarenyencs van traslladar-se en autocar a Barcelona per participar en la manifestació unitària de les entitats sobiranistes, aquest any descentralitzada en diverses ciutats. La de la Ciutat Comtal va anar des de l’Estació de França fins a l’Arc de Triomf. 

 
A les onze, a la plaça de l’Ajuntament es va fer l’acte institucional amb la lectura del manifest de l’Associació Catalana de Municipis, amb la participació de la Coral Sant Esteve, que va interpretar l’Oració a Sant Jordi i el Cant de la Senyera. 

 
I a la tarda, a la plaça de l’Església va tenir lloc la tradicional Sardinada popular, seguida a la plaça de l’Ajuntament amb un ball molt participat a cura del músic Joan Vilandeny.

 

Sarment
Fotos: Jordi Vilanova

Imatges de Balsareny

 

Aquest setembre comencem una nova temporada d’imatges del nostre poble. Es tracta d’endevinar d’on és la imatge que adjuntem aquí. Es troba al terme de Balsareny o molt a prop en termes fronterers (Castellnou de Bages, Gaià, Navàs i Sallent). Així mateix, en podríem explicar cinc cèntims, de la imatge?
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Nen, no diguis mentides

LA VEU DEL CAMPANAR
 

«El que em sap més greu és que no em digui la veritat».” Quants cops hem dit o hem sentit aquesta frase! Si algú ens menteix ens dol, provoca una ferida en la nostra afectivitat, però ens dol més quan és una persona estimada, sobretot de la nostra família. La sinceritat ens dona confiança, per això quan manca estem intranquils.

Si volem que els nostres fills siguin sincers hem d’ensenyar-los a ser-ne. Com tot el que aprenen, serà perquè tenen bons exemples a seguir: no hi valen res els discursos si no som coherents, si nosaltres no complim el que diem. Però també hem de ser coherents amb els llenguatges diversos que emprem, a més del verbal, amb el nostre comportament. A la família hi ha un diàleg continu entre tots els membres que la formen i perquè aquest diàleg sigui continu sempre cal cercar el bé de tots; en el moment en què algú menteix, el diàleg es trenca.

La sinceritat no consisteix únicament a no dir mentides, també es tracta de no amagar res. De vegades sentim que no explicar-ho tot no és mentir. Potser no es mentir amb paraules, però sí amb fets, amb el silenci, amb el nostre comportament. No explicar alguna cosa soscava la confiança i això va deteriorant la relació. Amb el comportament transmetem més afecte que amb les paraules; per tant, pot ser més greu no explicar-ho que no pas dir un dia una mentida. 

Una mentida aïllada és normal que es descobreixi passat poc temps, «abans s’atrapa un mentider, que un coix», però una cosa que s’oculta pot significar estar mentint durant una temporada més o menys prolongada. En el primer cas serà més fàcil demanar perdó i curar la ferida que s’hagi pogut provocar, ja que haurà estat puntual. En el segon cas, durant tot el temps que duri “l’ocultació” és com si estiguéssim mentint contínuament, la ferida serà més gran i, cosa pitjor, ens podem acostumar a aquest comportament i arribar a creure’ns que hem fet bé.

La mentida, ja sigui verbal o silenciosa, a més de provocar una ferida en la persona enganyada, deteriora les relacions amb tota la família; en el fons sabem que fem una cosa no del tot correcta i això es reflecteix en el nostre comportament. Per l’entramat de relacions que es formen dins la família circularà un “contaminant” que en deteriorarà l’ambient.

Si hem de donar exemple als nostres fills és important que siguem molt curosos. Han de veure en els seus pares una total transparència i complicitat, i ser transparent consisteix més a no tapar que a voler fer veure.
 
Pares de família
 

Visita al santuari de Joncadella
 
Es farà el dissabte 28 de setembre, sortint de Balsareny amb cotxes petits des de la plaça de l’Església a 2/4 d’11 del matí (10.30). Hi haurà l’explicació del santuari i del bonic mural i tot seguit la pregària de l’àngelus i la celebració. En acabar, retorn cap a Balsareny per dinar a casa. Es tracta del retorn a la visita que ens va fer la imatge de la Mare de Déu de Joncadella.

Festa de la Mare de Déu del Roser
 
Serà el dissabte 5 d’octubre a Sobirana de Ferrans. Hi haurà la celebració de l’Eucaristia a les 12 h. En acabar, un petit refrigeri. L’Ajuntament proporciona transport públic per al desplaçament.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla
 

Repte núm. 94

Les restriccions de pes d’un ascensor ens informen que pot carregar, com a màxim, 12 adults o bé 18 infants. Seguint aquestes restriccions de pes, quin serà el nombre màxim d’infants que podran pujar a l'ascensor amb 8 adults?
 
Salut i lògica
Roc Carulla
 
Solució al repte núm. 93: 4 partides.

Tempo: ‘Planeta Trampolí’

 
El dia 1 de setembre dins els actes de la Setmana de la Joventut i en un horari excepcional, a les onze del matí, s’iniciava la nova temporada d’espectacles familiars Tempo amb l’espectacle Planeta Trampolí, de la companyia Back 2 Clàssics.
 
L’espectacle, gratuït, estava previst de fer-se a la plaça de la Mel, però la previsió de pluja va obligar a fer-lo a la sala gran del Sindicat, on un llit elàstic envoltat de cadires presidia la platea. De mica en mica les famílies van començar a ocupar els seus seients per contemplar un nou gran espectacle del cicle Tempo. 

 
Planeta Trampolí és interpretat per l’acròbata Àngel de Miguel Garcia, format en Circ a l’Escola de Circ Rogelio Rivel, al Centre Nacional de les Arts de Circ de Chalons-en-Champagne, en l’especialitat de trampolí; i com a gimnasta de trampolí al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Àngel de Miguel és a més  cofundador de la companyia BotProject, que ha voltat  per tot Europa.

 
El llenguatge escènic de Planeta Trampolí es basa en el desenvolupament de la relació de l’artista amb el llit elàstic, no tan sols pel que fa a les acrobàcies, sinó també  abordant totes les seves possibilitats com a objecte mitjançant la seva abstracció i manipulació. Per integrar i controlar el so en escena utilitza el tocadiscos com a instrument musical, a més de diferents aparells que permeten manipular el ritme i el to partint de sons preexistents i de tot el que envolta la cultura del hip-hop. Back 2 Clàssics se serveix d’aquest llenguatge per escenificar un espectacle inspirat en la posada en escena de pioners del llit elàstic com George Nissen, Larry Griswold o Ernest Dillon, en què la simplicitat, la quotidianitat i la innocència son elements clau.

 
Planeta Trampolí, que amb molt d’encert ens va dur a Balsareny  la nostra dinamitzadora cultural Elisa Jorba, va captivar des del primer minut el públic, que ho va manifestar en forma de rialles, gestos de sorpresa i admiració i llargs aplaudiments durant tot l’espectacle. Una proposta on el llit elàstic pren vida pròpia entre les bogeries i acrobàcies del seu protagonista, el qual després de cada salt ens oferia “més emoció i més... de tot!” Un viatge al passat que enamora, ple d’humor, poesia, innocència, ritme i caramboles. L’enhorabona!
 
Jordi Vilanova
Fotos: Back 2 Clàssics

I Torneig d’Estiu de Futbol Sala

ARA FA ... 43 ANYS
I Torneig d’Estiu de Futbol Sala 

Equip de Bar Sport (1983): drets, S.Peix, P.Peix, Querol, Craviotto, Soldevila; ajupits, Valero, Carrasco, Sevillano, Campos.

 

Aquest any n’ha fet 43 de l’organització del primer torneig de Futbol Sala local. En el número 68 de Sarment (setembre de 1981), ens en fèiem ressò amb una nota signada per Jordi Ambròs:
 
«Per primera vegada s’ha organitzat un torneig de futbol sala amb caire competitiu. S’han constituït 8 equips locals amb un total de 80 participants (10 per equip). Alguns son esportistes en actiu, d’altres han estat jugadors de la U.D. Balsareny en altres temps; i d’altres son membres d’entitats locals i empreses. Tots s’han aplegat amb ànim de passar-se-la bé i, alhora, de fer esport.» 

Equip de Gossypium (1983): drets, Domingo, Juan, P.Serra, R.Selgas, L.López, P.Garcia; ajupits, D.Mora, Reyes, J.Expósito, F.Galiot, J.C.Sánchez, José.

 

En aquella primera edició hi participaren els equips següents: Escacs, Arreplegats, Handbol, Fripeix, La Rabeia, Club Natació, La Caixa i Auto Escola Font. El torneig va agafar una gran volada, i va ser sempre organitzat per una junta amb representants dels equips participants, que a partir del següents anys ja eren setze. Es va disputar (de primer, a la pista poliesportiva de l’antic camp de futbol, i des de 1986 al pavelló municipal) durant dinou anys sense interrupció, fins a l’any 2000, quan en el seu lloc es va disputar un torneig de futbol 7. I encara es va tornar organitzar els anys 2005-06.
 
El torneig era un gran esdeveniment per al jovent (i no tant jovent) del poble, que durant els mesos de juny i juliol omplien el pavelló tots els dissabtes. La llista d’equips que hi van arribar a participar durant aquestes dues dècades és molt llarga; però fem esment que foren campions Fripeix (que fou el primer campió), Denim’s, Snoopy, Construccions Serrano (tots tres equips, diversos anys) i també La Gates, Alubal, Fustes Jas i La Lluerna. 

Equip La Lluerna (1987): drets, J.Prat, P.Haro, X.Serra, C.Álvarez, A.Selgas, R.Carreté; ajupits, J.Neiro, A.Otero, J.Ponce, Q.Vilella.

 

En resum, una gran lliçó d’autoorganització d’una activitat que mobilitzava centenars de persones, totes del poble, entre participants, àrbitres, organitzadors i espectadors.
 

Selecció: Joan Prat 
Fotos: J. Craviotto, L. López, A. Selgas

El Parc de l’Agulla (i III) - 50 anys del llac

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 

Façana oest del parc, urbanitzada de nou el 2022

 

Les millores del Parc
 
Una obra de l’envergadura del Parc de l’Agulla òbviament necessita un bon pressupost per al seu manteniment i millora. El parc està connectat amb l’anomenada Anella Verda de Manresa, un bon espai per al contacte amb la naturalesa i la pràctica esportiva, que dona la volta al terme, passant per llocs com els Comtals (al sud de Manresa) i el Pont de les Arnaules (cap a l’est). A través de l’Anella Verda, el parc també enllaça amb les zones de Viladordis i El Poal, junt amb ramals de la síquia, de què ja vam parlar al darrer Sarment. Donat el nus de carreteres que hi ha a la zona, esdevenen complicats l’accés i la connexió a aquests indrets naturals, però segur que milloraran en un futur.
 
La façana que dona a la carretera de Santpedor, on hi ha un dels accessos, i on hi havia un descampat ple de sotracs i pols, va ser arranjada a inicis de 2022, de manera que ara hi ha un espai per a vianants i ciclistes, una zona enjardinada i una filera d’aparcaments en bateria. També al davant del club de tenis, on abans s’hi aparcava, ara hi ha un camí per a vianants de cap a cap.
 
Darreres obres al llac
 
A principis de 2023 van començar unes obres al llac —que es va buidar del tot—, les quals van obligar a tancar l’accés del públic al parc durant prop d’un mes, entre el gener i el febrer, per qüestions de seguretat. Després s’hi va poder tornar a entrar, i ja hi tornava a haver aigua al llac, si bé les obres van durar uns tres mesos (la darrera vegada que s’havia buidat el llac va ser el 2011 i només parcialment). L’objectiu va ser millorar la qualitat de l’aigua, que en bona part va destinada al consum de Manresa i rodalies. En aquest sentit, a les parets del llac s’hi van fer tres forats, perquè l’aigua circuli i no es quedi estancada i així eliminar el gust d’algues que tenia en alguns períodes de l’any. A més, per sota terra, s’hi va fer una canalització per tal que l’aigua de la síquia pugui arribar a la potabilitzadora directament, sense passar pel llac si convé. Fins aleshores, la potabilitzadora eliminava el gust d’algues, però ara es tractava d’evitar-lo abans. 

Escultura dedicada al parc, situada a la cantonada nord-oest (rotonda de Santpedor), col·locada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages el 1977, quan es va inaugurar el parc per les festes de La Llum 

 
Avaria inesperada
 
Per altra banda, ara fa just un any, el setembre de 2023 i només mig any després de les obres esmentades, es va detectar una fuita d’aigua al llac, amb una pèrdua d’aigua que s’escapava cap al torrent de Sant Ignasi, per la qual cosa es va haver de tornar a fer un buidatge parcial del llac i es va precintar tot el seu recinte. La fuita es va localitzar a la bassa d’entrada al llac: una llosa de formigó s’havia esquerdat i mogut.
 
En aquesta ocasió, es van adoptar mesures especials pel greu estat de sequera que patíem fa un any. Així, es va rebaixar el nivell d’aigua de la síquia des de Balsareny i, gràcies precisament al bypass que s’havia fet mig any abans, es va poder conduir més aigua cap a la potabilitzadora i emmagatzemar-la en un dipòsit buit que hi havia allà.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 
PEUS DE FOTO:
 
FOTO 1.- 
FOTO 2.- 

‘Amor i Pàtria’ a la Biblioteca

 
Per commemorar l’Onze de Setembre, tal com es va fent des del 2005, els Rapsodes dels Pastorets de Balsareny van oferir a la Biblioteca Pere Casaldàliga un recital de poemes de temàtica amorosa i de compromís polític, social o nacional, amb obres de Vicent Andrés i Estellés (de qui enguany es commemora el centenari de la naixença), Àngel Guimerà i Joan Salvat-Papasseit (el centenari de la mort) i Pablo Neruda, que va morir fa 51 anys. 

 
Dues alumnes de l’Escola Municipal de Música Mn. Joan Bajona, Sara Blanco i Júlia Marquès, hi van participar interpretant diverses peces al piano. 

Sara Blanco

Júlia Marquès

El públic assistent, prop de cinquanta persones, va aplaudir rapsodes i músics, i l’acte va acabar cantant Els Segadors. Els Pastorets volem agrair a l’Escola de Música, a la Biblioteca i a l’Ajuntament la seva col·laboració.
 
Pastorets de Balsareny
Fotos: Ana Pérez Hidalgo 

Sobre la xenofòbia

 
Xenofòbia és una paraula que ve del grec, composta de xénos, que vol dir estranger, i phóbos, que vol dir por. Significa por, odi o rebuig als qui venen de fora.
 
En psicologia, autors de reconegut prestigi han definit un conjunt de trastorns que globalment s’anomenen neurosis. Dintre de les neurosis se’n diferencien cinc tipus: la histèria, la neurosi obsessiva, la neurosi d’angoixa, la hipocondria i la neurosi fòbica.
 
Allò que més caracteritza la neurosi fòbica és la por. Hi ha molts tipus de fòbies: la fòbia als llocs tancats, als ascensors, a alguns animals...
 
Habitualment el fòbic sol tenir consciència que la seva por és absurda, la viu com a infonamentada. Per exemple, qui té fòbia a les aranyes, als escarabats, a les gallines... sap perfectament que no li faran res; però el fet de saber-ho no li evita sentir una por o un malestar que, quan els té davant, li costa molt de suportar. Una persona fòbica et pot dir: ja sé que no fan res aquestes aranyes, aquests escarabats o estar tancat a l’ascensor, però em fa por, no ho suporto. Actualment, les intervencions psicoterapèutiques en les neurosis fòbiques solen ser exitoses.
 
La xenofòbia no es considera una neurosi fòbica en sentit estricte; hi té algunes semblances i algunes diferències. És més aviat un prejudici o una actitud de rebuig cap a persones estrangeres o diferents. Hi ha un component cultural, social i polític que la fomenta i es potencia des d’interessos d’alguns partits, fet que genera que en la por, el rebuig o l’odi no acostumi a haver-hi consciència d’absurditat.
 
La persona xenòfoba sol disposar d’arguments per justificar el rebuig a persones de races diferents. Ha passat sempre. Fa segles hi havia la creença que els negres no eren persones, que tenien el cervell diferent, que feien pudor. Els indis eren salvatges i no creien en el Déu verdader. Els que venen de països islàmics ens prenen la feina, les dones porten un mocador al cap i col·lapsen el sistema sanitari... Hi ha una cerca constant de raons per justificar el rebuig. Els nazis, per exemple, van fer molts estudis del cervell —certament, infructuosos—  per mirar de sustentar que les altres races eren genèticament inferiors a la seva.
 
Alhora, hi ha una resistència molt forta a acceptar raons fonamentades que contradiguin aquests supòsits. Per exemple, si la queixa és pel vel d’algunes magrebines i argumentem que acceptem sense problema les gorres, els anoracs amb caputxa, el vel de les monges o les mantellines de fa poques dècades, es canvia de justificació dient que el rebuig és degut al fet que col·lapsen els hospitals. Si mostrem amb dades estadístiques que aquesta creença tampoc se sustenta, l’argumentació pot apuntar al fet que prenen la feina als autòctons. Si mostrem la necessitat d’augmentar la població en edat laboral perquè, entre altres raons, o bé incrementem el gruix dels qui treballen o les jubilacions inevitablement se’ns hauran d’anar aprimant, ens trobem amb un altre gir. I així successivament.
 
És una intolerància que té poc a veure amb la racionalitat. Com quan el cos no produeix prou quantitat de l’enzim lactasa per digerir el sucre de la llet i genera intolerància a la lactosa. Les raons manifestes només són una manera de mirar de justificar el rebuig visceral cap als forans.
 
Però, tampoc de tots els forans: la qüestió econòmica o de prestigi personal hi juga un paper considerable. Es pot sentir odi pels negres que venen en pastera del Senegal, però acceptar els futbolistes més prestigiosos siguin del color que siguin; o sentir admiració pels grans músics negres de blues o de jazz. Si són rics o famosos, la cosa canvia. Caldria fer un treball rigorós per entendre allò que sustenta el rebuig de persones d’altres races.
 
La noció de territori dona una mica de llum. Molts animals defineixen el territori on viuen com a seu i estan amatents que altres no els el comparteixin. Els gossos, per exemple, marquen amb orina el seu territori i mantenen un comportament hostil amb els que hi entren. Els humans no ens hem alliberat totalment d’aquesta mena d’instint. Les creences religioses, en èpoques passades, anaven molt bé per mirar de justificar el rebuig als no creients. Molts encara recordem en el llibre d’història el tema de “La expulsión de los moriscos de España”, o les croades contra infidels.
 
De vegades també hi ha la necessitat d’identificar “dimonis”. I hi ha qui anhela assenyalar un lloc extern i donar-li la culpa del malestar personal. I, encara millor: si es pot, “estovar-lo”. Vehicular els impulsos hostils cap a un objecte extern. Com passa amb els titelles, quan el bo apallissa el dolent i tots els nens i nenes que els miren riuen i aplaudeixen. De fet, la creació del dimoni es pot explicar des d’aquest punt de vista: la necessitat d’inventar-se personatges malèfics a qui atribuir tots els nostres mals, odiar-los, apartar-los i, si pot ser, eliminar-los. En política també es veu. Alhora, hi ha partits que pretenen guanyar seguidors i han trobat una veta d’or que els aporta molts votants si són prou capaços de crear rebuig a la immigració i prometre que resoldran “el problema”.
 
Es tractaria de desmuntar les raons amb què s’intenta donar una cobertura racional a la xenofòbia. Amb això no s’elimina, certament, però queda sense les justificacions d’aparença racional amb què es presenta. Que ja és un pas.
 
No podem afirmar que tots els posicionaments crítics amb la immigració ho siguin per causes xenòfobes. Una part considerable sí que ho són. I, per descomptat, tot això no exclou que el tema del fenomen migratori i el seu impacte sociocultural s’hagi de posar sobre la taula, per pensar-lo assenyadament.
 
Balsareny Educa