Pau a la Terra!

 LA VEU DEL CAMPANAR
 

Des del 24 de febrer de 2022, dia en què començà la invasió russa d’Ucraïna, i des del 7 d’octubre de 2023, dia en què Hamàs va atacar Israel des de la franja de Gaza, el món, i concretament Europa, coneix la guerra de prop. Es tracta de dues accions bèl·liques que es van presentar sense el nom de “guerra” —sobretot la intervenció russa, que parlava d’”operació especial”—, però que de fet s’inscrivien en la lògica de la destrucció d’algú a qui es considerava “enemic”. Un conflicte armat només es justifica quan algú o alguns queden identificats com a “enemics” i aquests són acusats de ser els responsables d’un atac que és presentat com a “inevitable”. Els prolegòmens o precedents d’un conflicte expliquen les causes de les pèrdues de vides i destrosses materials que arribaran després. Succeeix, però, que la realitat supera les previsions, i al cap d’un cert temps, en tots dos casos cal constatar com n’és, de certa, la frase de sant Joan Pau II: “la guerra és la mare de totes les pobreses”. La lògica de l’enemic acaba justificant-ho tot.
 
La guerra necessita un període d’incubació, durant el qual s’assisteix a un creixement de l’odi. Un guerra mai no comença en fred. La situació es va escalfant, i els ciutadans arriben a la conclusió que només hi ha un sol camí. De fet, el termòmetre d’un conflicte armat ve marcat pel nacionalisme i per la convicció que es guanyarà, costi el que costi. Tan sols així s’explica que s’acceptin importants pèrdues de vides, en bé del mite de la victòria final. Actualment, després del trauma de la Segona Guerra Mundial, en què hi havia en joc la voluntat de creació d’un imperi per part d’un dels protagonistes (el Tercer Reich), les guerres que han marcat els últims setanta anys han estat sovint derrotes.
 
La pau és, en primer lloc, fruit de la pregària. El qui cerqui la pau, la trobarà invocant el Déu de la pau i el seu Fill, rei de la pau.  Hi ha una pregària ucraïnesa que demana la tan necessària pau al Crist Jesús: “Tu que has guarit els leprosos, guareix-nos de la lepra de l’odi i de la violència, Tu que has obert els ulls del cec, obre els ulls de l’esperit dels homes perquè reconeguin qualsevol persona com a germà i no com a enemic. Amén”
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla