‘Any de Déu’: les homilies de Xirinacs a Balsareny

 
El dia 13 de juny, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, es va fer la presentació del llibre Any de Déu, recull de les homilies que va predicar Lluís Maria Xirinacs els anys 1965 i 1966 a l’església parroquial de Santa Maria de Balsareny. L’edició i el pròleg són del balsarenyenc Jordi Planes i Casals, que en aquell temps era diaca, i va ser ell qui va convèncer Xirinacs que les escrivís, i qui en va prepara l’edició ja el 1968. Llavors no va ser possible publicar-les, i després tampoc, per raons diverses; finalment, ara, la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs les ha editades i impreses, com un més dels molts textos que formen part de l’arxiu Xirinacs que la fundació gestiona. 

L’acte el van presentar Manuel Garcia, president de Randa, i Eva Franquero i Àngels Baldó, arxiveres de la fundació. Ramon Carreté, en representació del CCB, va evocar la memòria de tres dels principals fundadors del Cercle, Pere Juncadella, Esteve Díaz i Joan Soler, que van estar molt vinculats amb Xirinacs, i va explicar algunes anècdotes del seu record de l’estada del vicari que va arribar a Balsareny el 1963. 

 
Jordi Planes va emmarcar la figura de Xirinacs en el Balsareny de l’època i va explicar les vicissituds de l’edició del llibre, que el mateix Lluís, al final de la seva vida, encara li va manifestar que li agradaria que es publiqués. Planes va comentar el sentit i la transcendència dels sermons d’en Lluís, que combinaven un profund coneixement bíblic i una reflexió sobre la vida cristiana amb un punt de vista inequívocament arrelat en el context sociopolític en què vivia el país; i va subratllar el seu convenciment que la trajectòria posterior de Xirinacs, la seva evolució filosòfica, política i vital, no s’expliquen sense les seves experiències pastorals prèvies a Balsareny, Sant Jaume de Frontanyà i Santa Maria del Camí. Seguidament, Eva Franquero i Àngels Baldó van fer una projecció de fotografies comentada sobre la vida i obra de Xirinacs. 

En el torn obert de paraules hi va haver aportacions molt interessants per part del públic assistent, entre el qual hi havia balsarenyencs que van tractar Xirinacs molt de prop, com ara Josep Soler, Josefina Planes, Conxita Planes i Jaume Torras, tots els quals van aportar una gran quantitat de vivències per posar en valor el paper dels anys de Balsareny en el pensament i l’obra del filòsof, una època que està molt poc documentada en les biografies i que no destaca en el conjunt de l’obra de mossèn Lluís, com el coneixíem aquí fa seixanta anys. 

Portada del llibre amb la foto de Jordi Vilanova per al Sarment

Finalment, Antoni Aceves, musicoterapeuta i membre també de Randa, acompanyant-se amb la guitarra, va cantar un poema de Xirinacs ("Jo soc qui soc amb tu"), musicat per ell mateix, i una cançó d'Atahualpa Yupanqui ("Preguntitas sobre Dios"), que en Lluís va comentar en una carta a la seva germana quan ell estava a la presó de Carabanchel, l'any 1974.

Lluís M. Xirinacs, Jordi Planes i Ramin Carreté. Foto Rodergas (1965), Arxiu CCB

El CCB es congratula de la publicació d’aquest llibre i està content d’haver-hi pogut contribuir mínimament havent cedit la fotografia de la portada, obra del nostre col·laborador Jordi Vilanova i publicada al Sarment, més una fotografia d’arxiu en la qual apareixen Lluís M. Xirinacs oficiant una missa a Balsareny i Jordi Planes com a diaca; i agraeix a la Fundació Randa que l’hagi editat, i a la Biblioteca que n’hagi organitzat aquí la presentació. Xirinacs forma part també de la nostra història, i és de justícia tenir-ho present.
 
Sarment
Fotos: Ana Pérez / J. Vilanova / J. Rodergas 

L'Agrupament Escolta Guillem de Balsareny (1964) a l'estació. D'esquerra a dreta: a dalt, Lluís Ferrer Codina, Jordi Planes Casals, Lluís M. Xirinacs Damians (+); al mig, Jordi Comellas Novell (+), Ramon Pujol Pregonas, Joan Prat Obradors, Saixa Glatkov Alcover (+), Andreu Molina Alcalà (+), Josep Riera Casadesús, Ramon Codina Calveras (+); a baix, Josep Codina Calveras, Josep M. Badia Pons, X. Cazorla, Pedro Cazorla, José Cazorla (Arxiu, autor desconegut).