Tres anys desprès de la mort de Franco, els legítims amos
del Centre Instructiu i Recreatiu començaven a reclamar la propietat que els
havia estat arrabassada arran de la guerra civil. L’editorial del Sarment núm. 30 del juliol de 1978 (ara
fa 46 anys) la dedicàvem a aquest fet , d’on hem extret aquests paràgrafs:
«El dia 17 del mes passat, part de la junta
de l’associació “Centro Instructivo y Recreativo de Balsareny“, i algunes altres persones, entraren al
Casino amb l’intent de recuperar per a l’associació el local que els pertanyia
anteriorment. Aquest fet ha estat denunciat.
»Difícil es fa jutjar el fet, per no haver
viscut una història plagada de misteris, de mitges paraules, que han fet
llegenda el Casino. I potser seria l’hora de saber la veritat. No volem ni
fantasmes ni mites. Totes dues coses, al llarg del temps, produeixen desencant
a les persones, provocant que es desentenguin de la vida social. El poble
globalment és racional, vol la veritat clara i nua. Davant d’aquesta premissa
dóna la seva resposta. [...]
»No volem
pas criticar l’entrada d’aquestes persones al Casino, però sí remarcar
alguns fets que no veiem pas gens clars: primer, que els socis (almenys la gran
majoria, no parlem d’individus concrets) no sabien que es faria aquesta
actuació per part de la junta. Segon, la junta va entrar acompanyada de joves;
no joves del poble, cosa que hauria pogut ser ben natural. Sinó joves d’una
determinada ideologia. [...]
»Per altra part consta que el Casino és de
la Junta de Beneficència. Creiem que la Junta, formada per “alcalde-rector-jutge”
és totalment arcaica; operativament la funció corresponent a l’Ajuntament, ¿ha
de fer la voluntat del poble o és al
revés? Hem d’esperar a unes eleccions municipals per arranjar el
problema del Casino?
»NO! Creiem que es hora ja! També creiem que
és el poble, el que ha de decidir. Algú ha d’explicar públicament què va passar.
Qui n’és l’amo ? Amb coneixença dels fets, que el poble decideixi. Si es
necessari, amb un referèndum.
»Això és la simple democràcia, la voluntat
del poble. No podem continuar veient com un local està tancat, clausurat,
plegat de misteris i en estat de ruïna. Essent com és patrimoni del poble,
farcit d’història viva recent, en un poble mancat de locals i, sobretot, de
vida.»
L’any 1979 es va renovar la junta del C.I.R. per primer cop
des de la guerra civil i uns mesos desprès, ja amb el primer Ajuntament
democràtic, en recuperaven la propietat legal.
Selecció: Joan Prat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.