El Parc de l’Agulla: Cinquanta anys del llac (I)

RACONS DEL BAGES I DEL MOIANÈS
 

Darrer tram de la síquia, just abans d’arribar al Parc de l’Agulla (I.Prat)

Com anar-hi?
 
Segur que tots sabem on és el parc de l’agulla: al nord del terme municipal de Manresa, al costat de la carretera de Santpedor i de l’Eix Transversal. De Balsareny estant, hi ha  uns 16,5 quilòmetres. Normalment hi anem amb cotxe, enllaçant la C-16 amb la C-25, sentit Lleida, i desviant-nos a la sortida de Santpedor centre. Ubicació: 41.74944,1.84170.
 
També hi podem anar a peu. Entre molts itineraris, un dels més bonics, des de Balsareny, és seguir totalment o parcialment el camí de la síquia, que acaba al parc.
 
El recorregut de la síquia fins al llac
 
La síquia, com en diem a Balsareny i altres pobles (el terme sèquia l’utilitzen sobretot a Manresa), comença a la Resclosa dels Manresans, situada sota el Castell de Balsareny, on agafa l’aigua del Llobregat i la condueix fins a Manresa, concretament fins al llac del Parc de l’Agulla, amb un recorregut aproximat d’uns 26 km, passant per 5 termes municipals: Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Manresa.
 
Com sabeu, la síquia passa per sota de túnels i pontarrons, per  aqüeductes i actualment també per diverses canalitzacions, amb un desnivell total, des de la Resclosa de Balsareny fins a l’Agulla, de només 10 metres. Una bona obra d’enginyeria que va dur a terme l’arquitecte Guillem Catà (personatge que ara dona nom a un institut de Manresa), al segle XIV, i que ha servit sempre, fins ara, per abastir d’aigua sobretot Manresa, però també actualment en poden fer ús molts més pobles de la comarca (entre ells, Balsareny), tenint en compte, això sí, les restriccions que hi poden haver en temps de sequera, com ha passat recentment.
 
Quan es va construir el llac i quines dimensions té?
 
Tot i que la síquia és de l’època medieval, el llac no es va construir fins fa només cinquanta anys. L’obra, dirigida per l’enginyer manresà Josep Alabern, va començar el 1966, amb la construcció d’una presa, i es va acabar i omplir d’aigua el novembre de 1974, després de revestir-lo completament amb lloses de formigó armat per evitar les filtracions d’aigua, ja que el terreny de la zona conté molta argila, marga i vetes de guix. El llac té una superfície de 64.000 metres quadrats i una fondària màxima de 4 metres. La seva capacitat és d’uns 200 milions de litres d’aigua . De fet, és el llac més gran del Bages,  per davant del de Navarcles, que és el segon, tot i que són artificials.
 
Més endavant es va adequar el seu entorn per fer-hi un parc, on poder anar a passejar i a fer-hi activitats vàries. Avui és un espai lúdic per a tota la comarca. Aquest parc al voltant del llac ocupa uns 16.000 metres quadrats més. Es va inaugurar el 1977, per les festes de la Llum, i es va remodelar el 1986. 

Esplèndida vista del llac i la cara nord de Montserrat (I.Prat)

Amb el llac, Manresa s’assegurava tenir una bona reserva d’aigua, tenint en compte que la infraestructura de la síquia era la mateixa des de feia segles, però la població havia augmentat molt. És un bon regulador del consum d’aigua i també serveix per afrontar les adversitats: per exemple, quan hi ha algun desperfecte o reparació al llarg de la síquia, com al 2021, que es va reparar la resclosa, a Balsareny; o quan hi ha esllavissades causades per fortes pluges síquia amunt. També va bé per quan s’ha de buidar la síquia, que se sol netejar un cop l’any. L’aigua del llac assegura el subministrament d’aigua a Manresa per una setmana.
 
Qui gestiona el parc?
 
Actualment el parc de l’Agulla està integrat en una marca més àmplia, el Parc de la Sèquia, que gestiona tots els espais vinculats a la síquia, on treballen conjuntament la Junta de la Sèquia i l’empresa pública Aigües de Manresa. (continuarem el mes vinent)
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors