El brai d’Oló (I)

 RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 

A dalt, el poble de Santa Maria d’Oló i a baix, la fàbrica Sauleda, amb edificis modernistes, a la vall excavada per la riera d’Oló.  

 

Què és un brai?
 
És una vall excavada en un plec anticlinal. El terme ve de la regió francesa de Pays de Bray, on hi ha un anticlinal erosionat molt extens. En realitat, el brai  d’Oló forma part d’una estructura més gran que travessa tot el Bages d’est a oest, passant per la falla del Guix de Sallent i els anticlinals de Balsareny i Súria.
 
On és el brai d’Oló?
 
Des de Balsareny, cal seguir l’Eix Transversal, sentit Vic, i trencar a Santa Maria d’Oló. Aleshores, cal travessar tot el poble i baixar pel carrer Josep Sauleda fins a baix de tot, on  hi ha la riera d’Oló. Localització: 41.87397; 2.03764 (punt A).

El cingle del Macari, amb les capes o estrats horitzontals vermellosos, d’argiles i gresos.

 
Com i quan es va formar?
 
Es va formar durant l’Oligocè (de 34 a 23 milions d’anys). En aquella època, aquesta zona era molt plana i hi passava la riera. Tanmateix, els moviments provocats pels Pirineus, que s’acabaven de formar, ajudats per la capa de sals del subsòl del Bages, que feia de “lubricant”, van fer que les capes de materials superiors llisquessin per sobre de les sals i es formés un plec anticlinal (forma de pont) ( ∩ ), com un turó.
 
Més endavant, el plec, tal com anava pujant, es va trencar en una falla. Aprofitant l’esquerda de la falla i el fet que el plec s’aixecava molt lentament, la riera, en lloc de desviar-se, es va anar emportant terres sense canviar de llera. Així es va formar el brai: la vall excavada per la riera d’Oló en un plec anticlinal. Una part del primitiu anticlinal ara és la llera de la riera (que segueix excavant); algunes cases i la fàbrica tèxtil Sauleda, fabricant de lones, encara en actiu; i la colònia tèxtil, amb edificis d’estil modernista. 

El serrat del Segimon, amb les capes molt inclinades, de calcària i argila alternades. Al turó esquerre s’observen petits plecs secundaris. 

 
El cingle del Macari i el serrat del Segimon 

Al marge dret de la riera, veurem l’anomenat Cingle del Macari. És la zona no afectada pel plegament: per això hi veurem les capes de sediments superposades horitzontalment (de gresos i argiles alternats) de la Formació Artés, molt vermelloses pel ferro que porten, que va dipositar la riera durant les moltes inundacions de l’antiga plana.
 
En canvi, al marge esquerre de la riera, hi ha l’anomenat serrat del Segimon, que es correspon amb una de les parts que queden de l’anticlinal, no excavada: per això, les capes de materials són ben inclinades, quasi verticals.
 
Miradors
 
Si des del punt inicial A seguim cap a la dreta, pel camí rural asfaltat paral·lel a la riera, al cap d’uns 350 metres trobarem a l’esquerra, en ple revolt i en pujada, un corriolet amb barana, molt empinat, que porta, en uns 100 metres més, fins a un mirador, des d’on es veu molt bé el serrat del Segimon, pel costat sud, amb les capes abruptes, molt inclinades i rebregades, de l’anticlinal; amb petits plecs secundaris. S’alternen capes grises calcàries (de quan hi havia petits llacs) amb capes vermelloses d’argiles (dipositades en èpoques més seques). Veurem estructures semblants si seguim pujant pel camí rural asfaltat, que va a Sant Joan d’Oló.
 
Per altra banda, bona part del nucli urbà actual es troba a la part alta, sobre els estrats horitzontals (al costat del cingle del Macari), on no ha arribat la riera. Des de l’església nova, per la dreta, surt el carrer de Vic, que és tot un mirador de la vall de la Riera d’Olò i el cingle del Macari.
NOTA: El contrast de colors que s’observa en les diferents estructures es veu molt millor en color a la nostra edició digital (www.sarment.blogspot.com).
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors