Els alumnes de 4t de Primària, guanyadors del concurs escolar de l’ONCE en la categoria A
Enguany,
els alumnes de 3r fins a 6è de Primària de l’institut escola Guillem de
Balsareny han participat en la 39a edició del concurs escolar del Grup Social
ONCE, que any rere any organitza per tal de sensibilitzar l’alumnat sobre la
inclusió. Alhora, aquest concurs ajuda a fomentar valors com la solidaritat i
el treball col·laboratiu, per aconseguir la igualtat d’oportunitats per a totes
les persones.
Enguany el
lema era: “ONCITY. El videojoc que ens
fa iguals”. Prèviament l’ONCE envia uns materials a les escoles per
preparar l’alumnat per a la tasca que realitzaran. Aquest any es tractava de
confeccionar una lona, com si fos una tanca publicitària, amb un disseny propi.
Els
alumnes de 4t de Primària han estat els guanyadors de la categoria A en l’àmbit
de Catalunya. A la fase nacional d’Espanya no s’hi ha arribat: un altre any
serà. Volíem que ells mateixos ens expliquessin tot el procés de confecció del
treball que han presentat i amb el qual han estat premiats; així que hem anat a
l’escola a parlar amb ells.
Procés
de treball de la lona
Els
alumnes ens comenten que primer van prendre consciència del fet que la vida
social ha d’incloure tota mena de persones amb discapacitat. Tot seguit, per
grups, van posar-se a dissenyar millores per a les persones amb necessitats
especials de tipus visual, auditiu, físic o intel·lectual i com aquestes
millores es poden aplicar en el transport, a l’hora d’anar a comprar, en
l’estudi, en els espais urbans i en les gestions administratives que exigeix la
vida quotidiana.
Van fer propostes
molt interessants que van anotar acuradament. Per exemple, que hi hagués menys
soroll als transports públics per facilitar l’escolta a les persones invidents,
i que a les parades la megafonia fos prou indicativa visualment o auditivament,
que els estudis fossin més adaptats, que la lectura de les informacions als
museus fos més breu i fàcil per facilitar-ne l’entesa, o que en les gestions
administratives se’ls atengués de forma individual i no s’haguessin de refiar
sempre de la família, que sovint treballa.
Els
alumnes, durant el treball, han pres molta consciència de la importància dels
doblatges en el cinema i de les dificultats que existeixen en altres àmbits
artístics, com el teatre o els concerts.
Han observat que hi ha avisos i programes que no estan a l’alçada d’una
persona que es desplaça en una cadira de rodes. No cal dir que s’han adonat de
la importància de les rampes en l’àrea d’urbanisme, transport, centres
educatius, culturals...
Després
d’aquest llistat de possibles millores, van jugar a un joc, que proporcionava
la mateixa organització del concurs. Un joc sobre una ciutat accessible per a
les persones amb discapacitats perquè puguin viure de forma autònoma i se sentin
protegides i compreses, proposant entorns que els proporcionin seguretat.
El pas
següent va ser elaborar un lema per presentar al concurs. No cal dir que en van
sortir diversos i molts d’encertats, però després d’una votació en van escollir
un: “Tots som un”. Expressió que van
corregir ràpidament per ser encara més inclusius i que tingués en compte la
igualtat de gènere. Per tant, el lema final va ser “Totes i tots som un”. Per això la lletra “E” de la lona és més gran
i té ulls. Calia que la frase fos breu i clara. El llistat amb els lemes que
van recollir és extens i n’hi ha de complaents, encoratjadors i divertits (“Si tot és inclusiu, tot és més viu”, “Tots i totes som persones”, “La diferència ens enriqueix”, “La vida és un regal”, “Sigues fort i enfronta’t als obstacles”,
“Amb una discapacitat no et diferencies”
“Calbs i peluts, tots som benvinguts”
i altres de ben escaients). Ens expliquen que el lema del seu mural s’ha
convertit en el clam del grup classe i el repeteixen sovint. No cal dir que el
grup s’ha enfortit amb l’experiència d’aquest projecte.
Quan van
tenir el lema, van pensar en el seu disseny físic i artístic. Van decidir que
el fons seria negre i les lletres de colors vius per ressaltar el contrast,
sobretot per “als discapacitats visuals que ho veuen borrós”. Un treball
artístic senzill, però que reuneix tot un treball previ i que, a més a més,
cada lletra l’ha fet un alumne; per tant, la inclusió l’han portada a l’extrem.
A sota de
les lletres en colors hi ha una enganxina en llenguatge Braille, i és clar,
afegeixen que aquesta lona ha d’estar en un lloc adequat per a fer possible la lectura
tàctil d’aquest llenguatge dirigit als invidents.
L’enviament
del mural anava acompanyat d’un àudio de 59 segons on els alumnes, polidament,
explicaven el procés i elaboració del projecte.
El
premi
Arriba
l’hora del veredicte i informen el tutor, en Salvador Sala, del premi que han aconseguit els alumnes de quart.
No cal dir que la satisfacció del Salva a l’hora de comunicar-ho amb alumnes va
ser immensa i ells i elles van explotar d’alegria. La direcció del centre i els
altres professors no van trigar a felicitar-los.
|
Diploma i smart watch |
El 18
d’abril, els alumnes de quart, el Salva, el tutor, i el Joan Sorroche, el director, van anar a Barcelona a la seu de l’ONCE,
on van rebre el premi: un smart watch
per a cada alumne i una bossa d’esport, i van marxar carregats d’obsequis de cases
comercials d’aliments. El president del Consell Territorial de l’ONCE de
Catalunya i altres càrrecs rellevants els van fer entrega del premi i diploma. La
canalla va quedar meravellada del tracte i l’expectació: alguns periodistes,
altres escoles guanyadores i una sala plena de gent. L’AMPA de l’institut escola
va assumir la despesa del bus, una col·laboració que va permetre a l’alumnat
anar plegats a recollir el premi i passar el dia a Barcelona. Una bona
feina i una experiència inoblidable per a un altre grup d’alumnes. Cal afegir que
l’institut escola Guillem de Balsareny ja ha guanyat aquest premi en altres
edicions.
Per part
nostra, felicitacions al grup d’alumnes i mestres per la feina ben feta. Hem
quedat parades del treball acurat que han fet: l’ordre en l’explicació, el
recull dels materials (anaven a l’arxivador a buscar les propostes, els lemes
impresos, els redactats de conclusions...), l’entusiasme que mostraven, el
guany d’aprenentatge que han fet i que sabien transmetre, la conscienciació que
han pres i la reflexió més important que han posat en paraules: “Ara, quan anem
pel carrer o visitem llocs, ens adonem de les dificultats que encara hi ha per a
les persones amb discapacitats”.
Feia la
impressió que les incapacitats les havien convertides en normalitats i que les
millores eren per possibilitar seguretats i guanys, no per quedar atrapats en
les dificultats que puguin generar discriminació.
Text: Dèlia Ortega i Lluïsa Coma
Fotos: Institut Escola Guillem de Balsareny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Per publicar el teu comentari és imprescindible que vagi signat amb nom i cognom(s) i població de residència. Moltes gràcies.