Meteorologia. Juliol i agost 2024

 

Juliol de 2024
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	16,5
Mitjana de màximes	33,4
Mínima (dia 23)	13,6
Màxima (dia 30)	40,4
Mín. més alta (dia 19)	20,6
Màx. més baixa (dia 1)	25,0

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 1 a les 01:40h)

62

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 23)	1008,7
Mínima (dia 20)	993,5

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 1	8,6
Dia 6	21,6
Dia 7	9,8
Total	40,0

           
 
Agost de 2024
 
Temperatura (ºC)
 

Mitjana de mínimes	18,4
Mitjana de màximes	33,8
Mínima (dia 3 i 19)	15,1
Màxima (dia 1)	38,6
Mín. més alta (dia 25)	19,7
Màx. més baixa (dia 15)	29,2

 
Vent (km/h)
 

Ventada més alta (dia 2 a les 18:50h)

45

 
Pressió (hPa)
 

Màxima (dia 29)	1006,6
Mínima (dia 6)	994,9

 
La pluja (litres/m²)
 

Dia 2	11,2
Dia 15	4,0
Dia 18	19,8
Total	35,0

 
Francesc Camprubí
(dades AEMET)
Foto: Isidre Prat 

Tres botigues antigues de Balsareny

MEMÒRIA

El carret del Cigronaire l'any 1947. Foto AFB-CCB

El grup de Memòria de Balsareny hem editat un altre vídeo per deixar constància de tres botigues que hi havia hagut a Balsareny fa unes dècades: cal Cigronaire, la xurreria La Flor  i la cooperativa COVINSA.
 
Cal Cigronaire venia gra cuit. El Josep Sevillano i la Isabel, la seva filla, expliquen com era el seu negoci. Tenien una botiga, però també anaven pel carrer amb un carret venent el gra cuit: mongetes (vermella, de la custòdia, del confit...), cigrons, llenties, faves, etc. Amb una trompeta anunciaven que passava el carret, que portava unes escorredores, una balança i paperines.
 
El Josep es va casar amb la pubilla del negoci i va ser un bon comerciant que coneixia bé el gènere. Comprava gra sec de qualitat, pagava al comptat i n’adquiria quantitats grans (parla de milers de quilos) per poder negociar bé el preu. El cigró es mesurava amb un estri, una espècie de balança que indicava el nombre de cigrons que entraven en una unça. Ens puntualitza que ells solien gastar el número 60-65 de cigró i que el millor era el de Màlaga, i la millor llentia la de Salamanca, on compraven directament.
 
Tant el Josep com la Isabel coneixen bé l’ofici, que no podem dir que ha desaparegut perquè actualment diverses botigues a Balsareny venen gra cuit. Però, de fet, no queda cap botiga només de gra.
 

La xurreria, l'autocar del Cintet i la parada de taxis a la plaça de cal Masplà. Foto AFB-CCB

La xurreria La Flor la portaven els pares i tiets dels germans Selgas i el Vicenç Pulido. Era un negoci familiar extra, perquè cada família tenia les seves respectives feines. Les persones que menaven el negoci ja no hi són, però hem pogut confegir el relat a partir dels seus fills i nebots, l’Alfred Selgas, el Ramon Selgas i el Vicenç Pulido, que hi va treballar des de ben jove.
 
Ens expliquen que la xurreria era de fusta i la van construir a cal Sisami. Primer, la van muntar a la plaça de l’Ajuntament, i tot seguit  la van traslladar a la baixada del Torrent, perquè pensaven que era un bon lloc per quan la gent sortia del cine. Més tard la van acabar fixant a la placeta de cal Masplà, on hi havia la centraleta de telèfons i la parada dels taxis.
 
A la xurreria hi venien patates, xurros i cotnes, que “en volaven tantes com en feien”.  Constava de dos taulells i uns miralls per on es veia com treballaven i, a més, engrandien l’espai. No cal dir que també hi havia els bidons d’oli per fregir, els sacs de patates per pelar, les fregidores i altres estris, com les peroles i la màquina de fer les rotllanes de xurros.
 
A tall d’anècdota, cal dir que les paperines petites de patates que solien comprar la canalla valien 1 pesseta (0,006 euros). És clar que estem parlant de fa molts anys.
 
Sembla que la instal·lació de la xurreria La Flor a la plaça de cal Masplà va ser un encert, perquè era un lloc concorregut per la gent que anaven a agafar el taxi o a telefonar, i perquè hi tenien una ràdio, que la posaven ben alta de volum, i que els diumenges a la tarda retransmetia el programa esportiu “Carrusel Deportivo”, que feia connexions amb els diferents camps on es celebrava jornada esportiva. A més a més, al darrere de la xurreria s’hi instal·laven els “autos de xoc” o l’envelat, i tot plegat hi donava un aire ben festiu.
 
Més endavant, quan la carretera de Manresa a Berga encara passava per dintre del poble, els caps de setmana hi havia retencions importants; llavors els viatgers s’aturaven a la xurreria i compraven patates i xurros per entretenir la gana.
 
La cooperativa COVINSA es va fundar l’any 1964. La Maria Soler Camps i l’Isidre Prat, dues persones que hi van treballar, ens han ajudat a recuperar-ne el record. Formava part de la raó social de l’empresa Viñas. Inicialment, va ser un economat i només hi tenien accés les famílies de les treballadores i dels treballadors de les fàbriques del Molí i de Vilafruns, que disposaven d’un carnet per anar-hi a comprar. Després es va convertir en una cooperativa i hi podia anar tothom qui se’n fes soci.
 
La cooperativa tenia una Junta que s’anava renovant, uns caixers per passar els comptes i les dependentes, que al llarg dels anys van ser-ne moltes. La Maria Soler Camps hi va treballar des de l’inici i durant molts anys, i la Maria Obradors, després de 15 anys de posar-hi el coll, s’hi va jubilar l’any 1993 quan va tancar.
 
Era una botiga de queviures on es venia de tot i molt. Des de productes a granel: sucre, galetes, cafè (que es molia), formatge (que es ratllava), oli (que feien pujar a pressió amb una màquina d’un dipòsit)... També venien colònia a granel, que mesuraven amb unces o parts d’un litre. Un dia a la setmana mataven un porc d’una casa de Balsareny, el descarnaven i en trossejaven les parts per vendre o fer-ne botifarres. Del porc, ens diuen, se n’aprofitava ben bé tot. També ens comenten les mesures de pes que feien servir: les unces, les terces, les lliures i el petricó. La distribució i mobiliari de la botiga ens el repassen des del seu record perquè, pràcticament, no hi ha fotografies.
 
És una joia poder recuperar aquestes memòries, que es fan fonedisses amb els anys. A les persones més grans els ajudaran a reviure el passat i a les més joves desitgem que els puguin obrir una finestra a la vida local d’abans.
 
Podeu veure el vídeo en aquest enllaç al web Memòria de Balsareny.

També us convidem a tafanejar el Mapa històric del comerç de Balsareny, una obra molt interessant del Xavier Novell que podeu consultar en aquest enllaç, on es recullen i documenten més de 300 establiments que han donat servei de Balsareny al llarg de l’últim segle.  
 
Lluïsa Coma

Fotos: AFB-CCB

Club de Lectura a la Biblioteca: ‘París érem nosaltres’

 
El dijous dia 19 de setembre, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, va tenir lloc una tertúlia literària al voltant del llibre París érem nosaltres, amb la presència del seu autor, Andreu Claret Serra. La xerrada era la primera de la temporada que feia el Club de Lectura, oberta també a tothom.
 
Durant prop d’una hora i mitja, una vintena de participants (la majoria havia llegit el llibre prèviament), van compartir amb Andreu Claret l’extraordinària vida del seu pare, Andreu Claret Casadessús, narrada en forma de novel·la. El pare de l’autor va néixer a Súria el 1908 i era fill de rabassaires; compromès amb la República, se sobreposa a l’ambient tòxic de l’exili, causat per la guerra civil, i combat les adversitats. La seva vida transcorre entre diferents llocs de Catalunya, Andorra i França i combina les feines amb les lluites polítiques, portades al límit: des dels seus inicis, jugant al billar (una forma de sociabilitzar-se en aquella època) i treballant de fuster;  després com a comissari durant la guerra civil, fins que, més endavant, explota boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana; organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, de qui era un gran amic; col·labora amb els maquis de la Cerdanya; escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix a l’exili El Poble Català; empresari a Andorra, on obre el Port d’Envalira, el 1962 torna a Barcelona, sense papers i malgrat una ordre de recerca i captura, amb màquines llevaneus, a petició de l’alcalde Porcioles arran de la gran nevada d’aquell any. Entremig, el llibre mostra el perfil humà d’un personatge complex, les seves no sempre fàcils relacions familiars, i finalment la seva unió amb una catalana més jove que ell i també refugiada a França, de la qual naixeran l’Andreu, autor de la novel·la, i els seus germans, els músics Lluís i Gerard Claret. 

 
El nom de París, que surt en el títol del llibre, fa referència a la il·lusió de l’Andreu, que era de poble, de poder-hi anar alguna vegada, cosa que podrà complir amb la seva dona. En aquella època, París era un referent mundial i poder-hi anar era com un somni. Tal com destaca la contraportada del llibre, “enfrontant-se a penúries, persecucions i a la moral establerta, junts descobriran l’amor, la llibertat i París”.

El diàleg amb l’autor de la novel·la reflecteix la intensa recerca que ha fet durant anys per conèixer a fons la vida del seu pare, viatjant als llocs on va viure, parlant amb la gent i la família, etc., fins al punt d’afirmar que coneix millor el seu pare ara que no pas abans que morís. Andreu Claret Serra va agrair l’interès despertat a Balsareny per la seva novel·la, que ja ha presentat també a molts altres pobles de la vall del Llobregat. És autor d’altres llibres que la bibliotecària, Ana Pérez, va exposar durant la xerrada que va dirigir: El cònsol de Barcelona; 1939, la caiguda de Barcelona; Venjança i El secret del Brigadista, que podeu trobar a la nostra Biblioteca.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: Ana Pérez Hidalgo

Jaume Torner i Sallés

 
Ens ha deixat, als 103 anys d’edat, el doctor i musicòleg Jaume Torner i Sallés, tan vinculat a Balsareny en els inicis del Casal Verge de Montserrat, on va exercir entre 1948 i 1955 com a metge i cirurgià, dirigint un equip quirúrgic amb altres metges, amb la germana Margarita i altres monges Josefines, i la Teresa Sallés com a infermera (que en parla en una entrevista a Sarment i en una entrevista a Memòria de Balsareny). Pioner de la cirurgia cardíaca, el 1952 va practicar al Casal la primera comissurotomia mitral que es va fer a Catalunya, una operació a cor obert que li va donar merescut renom. Després se’n va anar als Estats Units (Filadèlfia i Atlanta) i al Canadà (Montreal). Va tornar a Barcelona el 1960 per establir-se al Centre Quirúrgic Sant Jordi de cirurgia cardiovascular, i el 1966 es va traslladar definitivament als Estats Units, on va exercir fins a la jubilació. Actualment vivia a Valldoreix i complementava l’escriptura amb la composició musical. Va tornar a Balsareny en diverses ocasions perquè en tenia un molt bon record (per exemple, el febrer del 2013, com recollia el Sarment), i va esmentar el seu pas pel nostre poble en dues publicacions: Del Bages a l’Amèrica del Nord (2001) i El Casal Verge de Montserrat de Balsareny i els seus metges, 1947-1966 (2005). És de justícia que Balsareny el recordi per la gran feina que va fer durant la seva estada entre nosaltres.
 
R.C.
Foto: Col·legi de Metges de Catalunya

Comiat a Josep Sensada

El 18 de setembre de 2024, a l’edat de 84 anys, ens ha sobtat la notícia de la defunció de l’amic Josep Sensada i Masanés. En Josep ha estat una persona molt coneguda, reconeguda i estimada a Balsareny per la seva implicació activa i prolongada en nombroses activitats culturals del poble. Des dels seus inicis a l’escoltisme, passant per l’època del “Carrussel”, fent teatre amb el grup del Centre Parroquial i jugant a futbol amb la UE Balsareny, va ser una persona “dels de tota la vida”: tota la vida amb els Pastorets, des dels anys de la Colònia Soldevila fins a l’actualitat, i també com a membre dels Rapsodes; tota la vida amb la Coral Sant Esteve, de la qual fou secretari de la junta a més de cantant; tota la vida amb la Festa dels Traginers —més de cinquanta anys a la caseta d’informació, on era la cara visible i la veu dels Traginers, i Traginer d’Honor el 2023—; i col·laborador de la Biblioteca Pere Casaldàliga fent classes de català per a nouvinguts, a part de moltes altres col·laboracions amb entitats, ja que no tenia un no per a ningú. Ara ens ha deixat, però conservarem el record del seu bon humor, el seu compromís i la seva dedicació al llarg de tantes hores compartides fent poble i fent país. Encara no fa una setmana, aquest Onze de Setembre, estava amb la Coral a la plaça de l’Ajuntament cantant en l’acte institucional de la Diada, i no l’oblidarem fent de Sant Josep o de Getsè, o recitant el cant final del Poema de Nadal de Sagarra o el poema de Pere Casaldàliga que evoca el Castell de Balsareny. Una abraçada a la família i un record entranyable a l’amic que perviurà en el nostre cor i en la nostra memòria. 

Els Pastorets de Balsareny 

Fent de Getsè el 2009 (J.Peralta) 

1962: El Carrussel, amb Jaume Torras, Rafi Mestre, Marc Sànchez i Josep Ribera (AFB-CCB) 

Àpat de la UE Balsareny, amb Àngel Dolado i Ramon Bovet (AFB-CCB)

1964. Celebrant un trofeu amb la UE Balsareny (AFB-CCB)

En ‘El Tartuf’ de Molière el 2008 (J.Peralta)

Fent de Getsè el 2014, amb Laia Riu (J.Sarri) 

Traginer d’Honor, amb la seva muller, Rosa Pujals el 2023 (Sarment/A.Selgas)

Amb la Coral sant Esteve, l'Onze de Setembre de 2024 (Sarment/J.Vilanova)

I Trobada Nacional Casserras, a Vic

 

 
El dia 14 de setembre la colla de Geganters i Grallers de Balsareny va participar en la I Trobada Nacional Casserras, a la ciutat de Vic, amb els seus gegants Marc i Maria.

 
Va ser una trobada gegantera molt especial, ja que s’homenatjava el taller d’escultura Casserras de Solsona, un dels obradors d’imatgeria festiva més antics i genuïns del país, del qual, al llarg de més de 60 anys de trajectòria construint gegants, han sortit més de 400 figures, totes amb un segell propi; i entre elles, els gegants de Balsareny construïts per Manel Casserras i Boix l’any 1985. Parlar dels inicis del taller és parlar de la Solsona dels anys seixanta, d’un obrador de sastre i d’un cognom: Casserras.

 
Manel Casserras i Boix (1929-1996) de jove demostrava un gran potencial artístic en el camp del dibuix; ell mateix es considerava deixeble de Tomàs Boix i Soler, pintor solsoní i parent seu. Casserras estudiava de sastre a Barcelona mentre es formava alhora artísticament. L’any 1952 va obrir una sastreria al carrer de Sant Miquel, on treballava amb la seva dona, Lola Solé i Puig. Amb els anys la seva faceta com a artista va anar creixent exponencialment: pintures, caricatures, decorats de teatre, caps de biga de fusta, escultures, restauracions d’escultures de la via pública i de la catedral…, fins que va construir la primera parella de gegantons, els quals van agradar tant a l’alcalde de Solsona de l’època que els va adquirir per a la ciutat. L’any 1959 l’Ajuntament de Solsona li encarregà la construcció dels seus primers gegants —encara vigents—, el Gegant vell (Goliat) i la Geganta vella de Solsona, els quals, juntament amb els Gegants del Pi de Barcelona, de l’any 1960, foren el punt de partida de la construcció gegantera del taller.

 
L’any 1973, quan dissortadament la seva dona va morir, va tancar la sastreria, i va ser quan el seu únic fill, Josep Manel Casserras i Solé (1957-2015) s’incorporà al taller al costat del seu pare, el seu referent i mestre artístic. Junts van treballar plegats un grapat d’anys. Manel Casserras i Boix va morir el 9 de juliol de 1996.

 
L’any 2008 a en Casserras i Solé li fou detectat un càncer, i això va fer que la seva dona i les seves filles l’ajudessin al taller, en especial la Sessa Casserras i Moreno, amb qui durant els anys de lluita contra  la malaltia va poder construir una vintena de gegants, fins que malauradament va morir el dia 30 d’abril de 2015. Des de llavors fins avui és la Sessa (diminutiu afectuós de Teresa) qui, havent-se graduat com a conservadora i restauradora en béns culturals en l’especialitat d’escultura, continua amb l’activitat del taller.

 
La trobada nacional celebrada a Vic va aplegar unes 130 figures d’imatgeria festiva vingudes d’arreu del territori català, totes construïdes per l’emblemàtic taller Casserras, entre les quals els gegants de Catalunya, en Treball i na Cultura. Més de 1.500 geganters van participar en les dues cercaviles que van desfilar pels carrers de la ciutat dels sants, per després trobar-se a la plaça Major. Allí Sessa Casserras, visiblement emocionada per l’esdeveniment, va tenir unes paraules d’agraïment per a totes les colles geganteres, incloses aquelles que no hi eren presents, però que sí que hi eren sempre pels diferents carrers i places del país fent valer la cultura popular. Va parlar al costat de Bet Piella, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vic, i de Rogeret Albert, cap de la Colla de Gegants del carrer de la Riera, colla amfitriona i organitzadora de la trobada amb motiu del seu 30è aniversari, a la qual felicitem per haver organitzat una festa gegantera tan magnifica i emotiva.

 
Després dels balls finals a la plaça Major, moltes de les figures participants van ser guardades al Centre Cívic Joan Triadú, on estaran exposades del 15 de setembre fins al 31 d’octubre. Per finalitzar la trobada vam celebrar un sopar totes les colles participants i en acabat vam gaudir de la “cercavila boja” de gegants Casserras pel casc antic de la ciutat.
 
Text i fotos: Jordi Vilanova

La setmana d’estiu més viva a Balsareny

 
Balsareny compta amb una setmana plena d'activitats i dinamisme perquè la canalla s'agrupi i gaudeixi. En diem ‘la Setmana de la Joventut’ 
 
La Setmana de la Joventut es viu des de 2003 i aquest any s’ha dut a terme la vint-i-unena edició. Avui dia l’organitza el Consell de la Joventut, format per uns trenta nois i noies del poble d'entre disset i vint-i-cinc anys. El poble necessita que el jovent el mantingui viu i el Consell de la Joventut es un espai que a partir dels setze anys no tanca les portes a ningú disposat a ajudar. Gràcies als voluntaris actuals i a la seva organització durant quatre mesos previs a l’esperada setmana, Balsareny gaudeix de les idees posades en paper pels joves involucrats, que es duen a terme amb l’ajuda de diferents comissions i amb el finançament de l’Ajuntament. 
 
Aquest any, des del 26 d'agost fins al primer de setembre, els carrers de Balsareny han estat plens de competició i rialles. Així, dilluns es va estrenar la setmana amb la baixada de la flama i la inauguració del peveter. Es va animar la gent perquè sortís de casa vestida de qualsevol esport olímpic per acompanyar la "Tussi", el personatge emblemàtic d'aquesta festa, pels carrers del poble. 

 
Seguidament, a la plaça de l'Església, els diables de la colla Petafluix van organitzar un sopar que, més tard, va acompanyar el cinema a la fresca. Es va projectar 42 segundos, una pel·lícula que narra la història real de la primera competició de natació en aigües obertes a Espanya, centrada en la figura de l'entrenador i el seu equip. L’obra és recomanada per a majors de divuit anys, tot i que les portes del cinema eren obertes per a tothom. Mentre la pel·lícula destacava temes com la perseverança, l'amistat i la importància de treballar en equip, el públic va ser acompanyat per un servei de barra i crispetes que van proporcionar l’ambient idíl·lic. 
 
Les activitats per als més esportistes van començar tot seguit. Dimarts a la tarda va tenir lloc el torneig de pàdel, on van participar vint grups; els guanyadors van ser una parella de jugadors de Navàs. L'activitat oferia servei de barra i es va allargar fins a la una de la matinada. L'endemà es va posar en marxa el torneig de vòlei, una de les activitats més reconegudes de la setmana des de fa anys, on també es proposava al públic l'opció de sopar: entrepà i beguda per un total de cinc euros. En aquesta activitat hi van participar un total de vint-i-sis grups i va destacar la varietat de noies i nois jugant entre ells i disposats a deixar-ho tot, allargant la competició fins a la matinada. Dijous al vespre es va fer el famós Joc de Nit per a la jovenalla més moguda. Aquesta activitat destaca per com n'ha de ser d'espavilat el teu equip per superar les proves i, per altra banda, la rapidesa que es necessita per superar-les totes amb el mínim de temps possible. 
 
En arribar divendres ja vam entrar a la recta final de la nostra festejadora setmana. El 30 d'agost es va iniciar la festa al bar Casino a les quatre de la tarda amb el torneig de botifarra i va continuar amb el "Tussifest" al castell de Balsareny, una de les festes amb més participació de gent de totes les edats del poble. El nostre estimat castell va obrir les portes amb l'espectacle de "Brunchareny" a les set de la tarda i es va acomiadar del públic amb la música proporcionada per "Simoons Deejay", a les dues de la matinada.

 
Vam donar per començat el cap de setmana amb una de les activitats més reconegudes i portades a terme des dels inicis d'aquesta festa: la Garri´n´kana! Aquest és un circuit ple d'obstacles en els quals per molt que ho intentis no deixaràs d'embrutar-te. Es tracta de superar-los tots i acabar ple de fang! Es va fer al camp proper al cementiri a les 3 de la tarda; aquest any hi van participar tretze equips d'entre totes les edats i el guanyador va ser un equip del poble. 

Les activitats nocturnes del dissabte van començar amb el pregó i la rebentada del porc a l'Ajuntament i van continuar amb la "Tussi mòbil", acompanyada amb txaranga "Entropats". Per participar en aquestes activitats havies de comprar els tiquets del cercatasques, que sortien a sis euros; tant per als petits com per als adults. 
 
La nit no es va acabar aquí, ja que el Sindicat va estar entretingut per la banda "Zapatilles" cantant i animant el públic amb cançons del Canto del Loco; i seguidament, "Morgan & Co" va mantenir animada la nit fins a fer sortir el sol. Arribades les cinc del matí va tenir lloc l’"encierro de tussinos" a la plaça de la Mel, a càrrec del mateix Consell. 

 
Per acabar, arriba el primer dia del mes, però l’últim de la nostra setmana preferida. El diumenge u de setembre es desperta el poble a les onze del matí amb l'espectacle Planeta Trampolí de la programació de “Tempo” (vegeu-ne crònica a part). Seguidament, a les cinc de la tarda, va tenir lloc l’entranyable Quinto, on tothom del poble, indiferentment de l’edat, hi estava convidat. 

 
Aquest es va allargar fins les vuit del vespre i va donar pas a les sardanes en llaunes, ballades a la plaça Ricard Vinyes. I cap al tard, per finalitzar el dia, es van tancar les festivitats amb el monòleg de Godai Garcia, Irene Minovas i Març Llinàs, que va ser un gran èxit amb el qual vam acomiadar la setmana fins l’any vinent!
 
Martina Junyent 
Fotos: Txus Garcia