Comiat a Dolors Sabala i Prat

 

Aquesta vegada ens ha tocat acomiadar una companya de feina i una bona amiga que ens va deixar el passat mes de juliol. Hi ha adeus que costen de pronunciar i que colpegen amb força, i el de la Dolors n’és un. Se’n va anar massa d'hora, deixant-nos un buit significatiu i una tristesa que costa d’alleugerir.
 
Tot i així, volem recordar la sort que hem tingut de compartir amb ella la tasca laboral i d’amistat. Diu el refrany que la gent només mor quan se l'oblida, però nosaltres sabem que ella continuarà formant part dels nostres records.
 
Com a mestra, va deixar la seva pròpia petjada: es va estimar els seus alumnes amb una dedicació plena, sabent veure i treure sempre el millor de cadascun. Procurava buscar la solució més correcta per a qualsevol problema dels petits alumnes.
 
El seu mestratge no va acabar a l'aula. En els darreres temps de la malaltia, la Dolors ens va donar una lliçó de vida, d'aquelles que no s'ensenyen enlloc i que cap llibre ens explica. De la mateixa manera que endreçava l’aula, va decidir ordenar el que deixava enrere amb serenor. Aquesta manera d'acomiadar-se, amb pau i generositat, és el millor llegat que ens ha ofert.
 
Gràcies, Dolors, per haver estat llum per als teus alumnes, una més de l’equip de mestres i una persona estimada per tots els qui vam tenir la sort de compartir camins amb tu. Descansa en pau.
 
Companyes i amigues