Un tsunami silenciós

TECNOLOGIA
 

 
Fa tres o quatre anys semblava que la intel·ligència artificial havia de canviar el món d’un dia per l’altre. De cop, les màquines podien escriure, dibuixar, compondre música i mantenir converses amb una naturalitat que fins aleshores semblava reservada a les pel·lícules de ciència-ficció.
 
Durant uns mesos, tothom va provar de demanar a ChatGPT que escrivís un poema, una carta o una recepta. Vam crear imatges impossibles i fins i tot cançons. Ens vam sorprendre, vam discutir si allò era art, si els alumnes farien trampes, si els escriptors es quedarien sense feina i si arribaríem a distingir una fotografia real d’una de fabricada. Després, com passa amb totes les novetats, ens hi vam acostumar.
 
Al carrer continuen passant cotxes conduïts per persones. Als comerços encara ens atenen humans. Els robots no passegen per Balsareny ni tenim una intel·ligència artificial fent d’alcaldessa. Ens llevem, anem a treballar, portem els nens a l’escola, comprem el pa i fem la nostra vida amb una aparent normalitat.
 
Però sota aquesta normalitat s’està produint una transformació enorme. La intel·ligència artificial s’està introduint de manera silenciosa dins d’eines i serveis que ja utilitzàvem. No sempre la veiem, però cada vegada pren part en més decisions que ens afecten.
 
No es tracta d’una possibilitat futura. InfoJobs, una plataforma d’internet que posa en contacte empreses i candidats mitjançant la publicació d’ofertes de feina i currículums i que fa d’intermediària en els processos de selecció de personal, ja ofereix a les empreses un servei anomenat PrevIA per fer la primera entrevista als candidats. Quan una persona s’inscriu en una oferta que utilitza aquest sistema, pot rebre una trucada telefònica d’un assistent de veu d’aparença totalment humana que s’identifica i formula preguntes sobre l’experiència, els idiomes, la disponibilitat, el salari o altres requisits del lloc de treball.
 
La conversa queda enregistrada i transcrita. El sistema prepara un resum i una valoració segons els criteris que l’empresa ha definit prèviament. Ja hem arribat al punt en què una persona pot fer la primera entrevista de feina parlant per telèfon amb una màquina, i en què la impressió inicial que rep l’empresa està elaborada per una intel·ligència artificial.
 
I el mateix nivell d’impacte el tenim en molts altres àmbits. Molts serveis d’atenció al client ja són sistemes d’IA amb veus tan humanes que probablement més d’un hi ha parlat sense adonar-se’n. Altres sistemes calculen el risc d’un préstec o una assegurança, ajuden a prioritzar pacients i a suggerir diagnòstics, detecten defectes i anticipen avaries a les fàbriques, organitzen la producció o preparen informes i recomanacions.
 
També està canviant la manera com ens informem. La IA decideix quines notícies ens arriben, mentre que fabricar fotografies, vídeos o veus falses és cada vegada més fàcil. Una trucada pot semblar que és del nostre fill, d’un client o del president d’una entitat i ser falsa. Dels efectes de la IA a l’escola ja n’hem parlat en altres articles.
 
El debat sobre si hem d’estar a favor o en contra de la intel·ligència artificial ja ha quedat enrere. Seria tan poc útil com discutir si estem a favor o en contra de l’electricitat, internet, els telèfons mòbils o els cotxes. Són tecnologies amb beneficis i riscos que han acabat formant part de la nostra vida. Amb la IA passarà el mateix: és massa útil perquè empreses, administracions i ciutadans hi renunciïn.
 
El que necessitem ara és alfabetització. No cal ser electricista per saber que no és una bona idea manipular un endoll amb els peus descalços i amb aigua escampada per terra. Hem après a desconfiar de les trucades de números desconeguts i, per conduir un cotxe, coneixem unes normes de circulació. Amb cada tecnologia hem desenvolupat uns coneixements i unes precaucions bàsiques per conviure-hi.
 
Amb la intel·ligència artificial encara no tenim aquests reflexos. Hem de saber què pot fer, quines limitacions té, quina informació no li hauríem de donar i com entendre les seves respostes. També hem de ser conscients de quan pot estar condicionant una decisió que ens afecta.
 
Ho vulguem o no, la IA ja és a tot arreu i no és prudent viure-hi d’esquena. Individualment i com a col·lectiu, hauríem d’entendre que està transformant la manera com funciona el món. No cal que ens apassioni ni que hi siguem experts, però sí que hauríem de tenir, com a mínim, curiositat.
 
Ens vam imaginar que la intel·ligència artificial arribaria com un tsunami visible des de lluny, amb una gran onada avançant cap a nosaltres. Ens prepararíem, discutiríem què calia fer i veuríem clarament el moment en què tot canviava. Però no està passant així.
 
L’aigua ens puja lentament pels peus mentre continuem fent vida normal. La intel·ligència artificial ja influeix en la manera com llegim, comprem, estudiem i treballem; en les oportunitats que tenim i en algunes de les decisions que altres prenen sobre nosaltres. El tsunami ja ha arribat. Tenim la IA per tot arreu. Així, com qui no vol.
 
Ferran Gállego