dilluns, 16 de setembre del 2024

Balsareny celebra l’Onze de Setembre

 
 
Balsareny va celebrar la Diada Nacional de Catalunya amb un seguit d’actes que van començar el dissabte dia 8 amb el recital dels Rapsodes dels Pastorets i l’Escola de Música a la Biblioteca (vegeu article) i una cantada d’havaneres a càrrec del grup La Xarxa. 


El diumenge 8, a la piscina municipal hi va haver una matinal d’inflables aquàtics per als més menuts i un concert amb Dani i Juanjo. 


I a l’església del Castell de Balsareny es va celebrar la festa de la Mare de Déu del Castell amb una missa concelebrada pel rector de la parròquia, mossèn Antoni Bonet, i el que en va ser rector entre 2002 i 2009, mossèn Alfons Busto.

 
El dimecres dia onze, el grup local d’ERC i altres persones van fer la tradicional hissada de l’estelada al Serrat del Maurici, i a la tarda l’ANC local i altres balsarenyencs van traslladar-se en autocar a Barcelona per participar en la manifestació unitària de les entitats sobiranistes, aquest any descentralitzada en diverses ciutats. La de la Ciutat Comtal va anar des de l’Estació de França fins a l’Arc de Triomf. 

 
A les onze, a la plaça de l’Ajuntament es va fer l’acte institucional amb la lectura del manifest de l’Associació Catalana de Municipis, amb la participació de la Coral Sant Esteve, que va interpretar l’Oració a Sant Jordi i el Cant de la Senyera. 

 
I a la tarda, a la plaça de l’Església va tenir lloc la tradicional Sardinada popular, seguida a la plaça de l’Ajuntament amb un ball molt participat a cura del músic Joan Vilandeny.

 
Sarment
Fotos: Jordi Vilanova











dijous, 12 de setembre del 2024

Imatges de Balsareny

 

Aquest setembre comencem una nova temporada d’imatges del nostre poble. Es tracta d’endevinar d’on és la imatge que adjuntem aquí. Es troba al terme de Balsareny o molt a prop en termes fronterers (Castellnou de Bages, Gaià, Navàs i Sallent). Així mateix, en podríem explicar cinc cèntims, de la imatge?
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Solució a Imatges de Balsareny
 
Es tracta del pont de la Via, conegut per tots; anomenat així perquè abans hi passava la via del tren, el Carrilet, que travessava el pont i tot el nucli urbà per l’actual carrer Carrilet (que per això se li va posar el nom del tren). L’estació era al costat de la caserna de la Guàrdia Civil, a la zona on ara justament s’està construint la nova residència d’AMPANS. El Carrilet va circular de Manresa a Berga fins al juny de 1973.
 
El pont es troba als afores, a l’est del nucli urbà, com a prolongació del mateix carrer Carrilet; les seves coordenades són 41.86224, 1.8787. Es va inaugurar el 1885, quan va entrar en servei la línia del tren.
 
Amb 100 metres de llargada i uns 25 metres d’alçada és el pont més gran de Balsareny. Té quatre grans arcades sobre la Riera del Mujal i una de més petita sota de la qual hi passa el camí del Repeu. La seva amplada era inicialment, i durant molts anys, de poc més de 4 metres, però el 1999 es va ampliar amb unes grans lloses planes de formigó, que deixen, a banda i banda, unes ales de dos metres més; per tant, ara té una amplada de quelcom més de 8 metres. Això ha permès que, a cada costat, hi hagi una vorera per als vianants, deixant al mig una calçada per a vehicles.
 
La construcció es va fer amb carreus de pedra sorrenca, conjuntada amb argiles i margues, i amb maons a les cantonades dels arcs. La part nova, com hem dit, està feta amb formigó, enquitranat, i amb llambordes i baranes a les voreres.
 
La seva adequació, fa 25 anys, es va fer per millorar el pas de vianants i per facilitar l’accés a una zona, la de Sants Peres, on en aquell moment hi havia projectat un polígon industrial. El cert és que actualment és molt transitat pels balsarenyencs per caminar, córrer, anar amb bicicleta, etc., seguint rutes vàries pel terme.
 
Per acabar, dos apunts. Per un costat, el pont és un vell mirador de la cinglera o balç del Repeu, d’on prové el nom de Balsareny. Per altra banda, fixem-nos que el tram de camí entre aquest pont i Navàs és un dels més ben conservats de l’antiga via del Carrilet. Es manté gairebé intacte fins a Cal Cansalada.
 
Isidre Prat
 

Nen, no diguis mentides

LA VEU DEL CAMPANAR
 
«El que em sap més greu és que no em digui la veritat».” Quants cops hem dit o hem sentit aquesta frase! Si algú ens menteix ens dol, provoca una ferida en la nostra afectivitat, però ens dol més quan és una persona estimada, sobretot de la nostra família. La sinceritat ens dona confiança, per això quan manca estem intranquils.

Si volem que els nostres fills siguin sincers hem d’ensenyar-los a ser-ne. Com tot el que aprenen, serà perquè tenen bons exemples a seguir: no hi valen res els discursos si no som coherents, si nosaltres no complim el que diem. Però també hem de ser coherents amb els llenguatges diversos que emprem, a més del verbal, amb el nostre comportament. A la família hi ha un diàleg continu entre tots els membres que la formen i perquè aquest diàleg sigui continu sempre cal cercar el bé de tots; en el moment en què algú menteix, el diàleg es trenca.

La sinceritat no consisteix únicament a no dir mentides, també es tracta de no amagar res. De vegades sentim que no explicar-ho tot no és mentir. Potser no es mentir amb paraules, però sí amb fets, amb el silenci, amb el nostre comportament. No explicar alguna cosa soscava la confiança i això va deteriorant la relació. Amb el comportament transmetem més afecte que amb les paraules; per tant, pot ser més greu no explicar-ho que no pas dir un dia una mentida. 

Una mentida aïllada és normal que es descobreixi passat poc temps, «abans s’atrapa un mentider, que un coix», però una cosa que s’oculta pot significar estar mentint durant una temporada més o menys prolongada. En el primer cas serà més fàcil demanar perdó i curar la ferida que s’hagi pogut provocar, ja que haurà estat puntual. En el segon cas, durant tot el temps que duri “l’ocultació” és com si estiguéssim mentint contínuament, la ferida serà més gran i, cosa pitjor, ens podem acostumar a aquest comportament i arribar a creure’ns que hem fet bé.

La mentida, ja sigui verbal o silenciosa, a més de provocar una ferida en la persona enganyada, deteriora les relacions amb tota la família; en el fons sabem que fem una cosa no del tot correcta i això es reflecteix en el nostre comportament. Per l’entramat de relacions que es formen dins la família circularà un “contaminant” que en deteriorarà l’ambient.

Si hem de donar exemple als nostres fills és important que siguem molt curosos. Han de veure en els seus pares una total transparència i complicitat, i ser transparent consisteix més a no tapar que a voler fer veure.
 
Pares de família
 
Visita al santuari de Joncadella
 
Es farà el dissabte 28 de setembre, sortint de Balsareny amb cotxes petits des de la plaça de l’Església a 2/4 d’11 del matí (10.30). Hi haurà l’explicació del santuari i del bonic mural i tot seguit la pregària de l’àngelus i la celebració. En acabar, retorn cap a Balsareny per dinar a casa. Es tracta del retorn a la visita que ens va fer la imatge de la Mare de Déu de Joncadella.

Festa de la Mare de Déu del Roser
 
Serà el dissabte 5 d’octubre a Sobirana de Ferrans. Hi haurà la celebració de l’Eucaristia a les 12 h. En acabar, un petit refrigeri. L’Ajuntament proporciona transport públic per al desplaçament.
 
Mn. Antoni Bonet i Trilla
 

Repte núm. 94


Les restriccions de pes d’un ascensor ens informen que pot carregar, com a màxim, 12 adults o bé 18 infants. Seguint aquestes restriccions de pes, quin serà el nombre màxim d’infants que podran pujar a l'ascensor amb 8 adults?
 
Salut i lògica
Roc Carulla
 
Solució al repte núm. 93: 4 partides.

dimecres, 11 de setembre del 2024

Tempo: ‘Planeta Trampolí’

 
El dia 1 de setembre dins els actes de la Setmana de la Joventut i en un horari excepcional, a les onze del matí, s’iniciava la nova temporada d’espectacles familiars Tempo amb l’espectacle Planeta Trampolí, de la companyia Back 2 Clàssics.
 
L’espectacle, gratuït, estava previst de fer-se a la plaça de la Mel, però la previsió de pluja va obligar a fer-lo a la sala gran del Sindicat, on un llit elàstic envoltat de cadires presidia la platea. De mica en mica les famílies van començar a ocupar els seus seients per contemplar un nou gran espectacle del cicle Tempo. 

 
Planeta Trampolí és interpretat per l’acròbata Àngel de Miguel Garcia, format en Circ a l’Escola de Circ Rogelio Rivel, al Centre Nacional de les Arts de Circ de Chalons-en-Champagne, en l’especialitat de trampolí; i com a gimnasta de trampolí al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Àngel de Miguel és a més  cofundador de la companyia BotProject, que ha voltat  per tot Europa.

 
El llenguatge escènic de Planeta Trampolí es basa en el desenvolupament de la relació de l’artista amb el llit elàstic, no tan sols pel que fa a les acrobàcies, sinó també  abordant totes les seves possibilitats com a objecte mitjançant la seva abstracció i manipulació. Per integrar i controlar el so en escena utilitza el tocadiscos com a instrument musical, a més de diferents aparells que permeten manipular el ritme i el to partint de sons preexistents i de tot el que envolta la cultura del hip-hop. Back 2 Clàssics se serveix d’aquest llenguatge per escenificar un espectacle inspirat en la posada en escena de pioners del llit elàstic com George Nissen, Larry Griswold o Ernest Dillon, en què la simplicitat, la quotidianitat i la innocència son elements clau.

 
Planeta Trampolí, que amb molt d’encert ens va dur a Balsareny  la nostra dinamitzadora cultural Elisa Jorba, va captivar des del primer minut el públic, que ho va manifestar en forma de rialles, gestos de sorpresa i admiració i llargs aplaudiments durant tot l’espectacle. Una proposta on el llit elàstic pren vida pròpia entre les bogeries i acrobàcies del seu protagonista, el qual després de cada salt ens oferia “més emoció i més... de tot!” Un viatge al passat que enamora, ple d’humor, poesia, innocència, ritme i caramboles. L’enhorabona!
 
Jordi Vilanova
Fotos: Back 2 Clàssics

dimarts, 10 de setembre del 2024

I Torneig d’Estiu de Futbol Sala

ARA FA ... 43 ANYS
I Torneig d’Estiu de Futbol Sala 

Equip de Bar Sport (1983): drets, S.Peix, P.Peix, Querol, Craviotto, Soldevila; ajupits, Valero, Carrasco, Sevillano, Campos.

 
Aquest any n’ha fet 43 de l’organització del primer torneig de Futbol Sala local. En el número 68 de Sarment (setembre de 1981), ens en fèiem ressò amb una nota signada per Jordi Ambròs:
 
«Per primera vegada s’ha organitzat un torneig de futbol sala amb caire competitiu. S’han constituït 8 equips locals amb un total de 80 participants (10 per equip). Alguns son esportistes en actiu, d’altres han estat jugadors de la U.D. Balsareny en altres temps; i d’altres son membres d’entitats locals i empreses. Tots s’han aplegat amb ànim de passar-se-la bé i, alhora, de fer esport.» 

Equip de Gossypium (1983): drets, Domingo, Juan, P.Serra, R.Selgas, L.López, P.Garcia; ajupits, D.Mora, Reyes, J.Expósito, F.Galiot, J.C.Sánchez, José.
 
En aquella primera edició hi participaren els equips següents: Escacs, Arreplegats, Handbol, Fripeix, La Rabeia, Club Natació, La Caixa i Auto Escola Font. El torneig va agafar una gran volada, i va ser sempre organitzat per una junta amb representants dels equips participants, que a partir del següents anys ja eren setze. Es va disputar (de primer, a la pista poliesportiva de l’antic camp de futbol, i des de 1986 al pavelló municipal) durant dinou anys sense interrupció, fins a l’any 2000, quan en el seu lloc es va disputar un torneig de futbol 7. I encara es va tornar organitzar els anys 2005-06.
 
El torneig era un gran esdeveniment per al jovent (i no tant jovent) del poble, que durant els mesos de juny i juliol omplien el pavelló tots els dissabtes. La llista d’equips que hi van arribar a participar durant aquestes dues dècades és molt llarga; però fem esment que foren campions Fripeix (que fou el primer campió), Denim’s, Snoopy, Construccions Serrano (tots tres equips, diversos anys) i també La Gates, Alubal, Fustes Jas i La Lluerna. 

Equip La Lluerna (1987): drets, J.Prat, P.Haro, X.Serra, C.Álvarez, A.Selgas, R.Carreté; ajupits, J.Neiro, A.Otero, J.Ponce, Q.Vilella.
 
En resum, una gran lliçó d’autoorganització d’una activitat que mobilitzava centenars de persones, totes del poble, entre participants, àrbitres, organitzadors i espectadors.
 
Selecció: Joan Prat 
Fotos: J. Craviotto, L. López, A. Selgas

diumenge, 8 de setembre del 2024

El Parc de l’Agulla (i III) - 50 anys del llac

RACONS DEL BAGES I EL MOIANÈS
 
Façana oest del parc, urbanitzada de nou el 2022

 
Les millores del Parc
 
Una obra de l’envergadura del Parc de l’Agulla òbviament necessita un bon pressupost per al seu manteniment i millora. El parc està connectat amb l’anomenada Anella Verda de Manresa, un bon espai per al contacte amb la naturalesa i la pràctica esportiva, que dona la volta al terme, passant per llocs com els Comtals (al sud de Manresa) i el Pont de les Arnaules (cap a l’est). A través de l’Anella Verda, el parc també enllaça amb les zones de Viladordis i El Poal, junt amb ramals de la síquia, de què ja vam parlar al darrer Sarment. Donat el nus de carreteres que hi ha a la zona, esdevenen complicats l’accés i la connexió a aquests indrets naturals, però segur que milloraran en un futur.
 
La façana que dona a la carretera de Santpedor, on hi ha un dels accessos, i on hi havia un descampat ple de sotracs i pols, va ser arranjada a inicis de 2022, de manera que ara hi ha un espai per a vianants i ciclistes, una zona enjardinada i una filera d’aparcaments en bateria. També al davant del club de tenis, on abans s’hi aparcava, ara hi ha un camí per a vianants de cap a cap.
 
Darreres obres al llac
 
A principis de 2023 van començar unes obres al llac —que es va buidar del tot—, les quals van obligar a tancar l’accés del públic al parc durant prop d’un mes, entre el gener i el febrer, per qüestions de seguretat. Després s’hi va poder tornar a entrar, i ja hi tornava a haver aigua al llac, si bé les obres van durar uns tres mesos (la darrera vegada que s’havia buidat el llac va ser el 2011 i només parcialment). L’objectiu va ser millorar la qualitat de l’aigua, que en bona part va destinada al consum de Manresa i rodalies. En aquest sentit, a les parets del llac s’hi van fer tres forats, perquè l’aigua circuli i no es quedi estancada i així eliminar el gust d’algues que tenia en alguns períodes de l’any. A més, per sota terra, s’hi va fer una canalització per tal que l’aigua de la síquia pugui arribar a la potabilitzadora directament, sense passar pel llac si convé. Fins aleshores, la potabilitzadora eliminava el gust d’algues, però ara es tractava d’evitar-lo abans. 

Escultura dedicada al parc, situada a la cantonada nord-oest (rotonda de Santpedor), col·locada pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages el 1977, quan es va inaugurar el parc per les festes de La Llum 
 
Avaria inesperada
 
Per altra banda, ara fa just un any, el setembre de 2023 i només mig any després de les obres esmentades, es va detectar una fuita d’aigua al llac, amb una pèrdua d’aigua que s’escapava cap al torrent de Sant Ignasi, per la qual cosa es va haver de tornar a fer un buidatge parcial del llac i es va precintar tot el seu recinte. La fuita es va localitzar a la bassa d’entrada al llac: una llosa de formigó s’havia esquerdat i mogut.
 
En aquesta ocasió, es van adoptar mesures especials pel greu estat de sequera que patíem fa un any. Així, es va rebaixar el nivell d’aigua de la síquia des de Balsareny i, gràcies precisament al bypass que s’havia fet mig any abans, es va poder conduir més aigua cap a la potabilitzadora i emmagatzemar-la en un dipòsit buit que hi havia allà.
 
Text i fotos: Isidre Prat Obradors
 
PEUS DE FOTO:
 
FOTO 1.- 
FOTO 2.-