Una Setmana de la Gent Gran plena de continguts

 

 
Balsareny ha celebrat, entre els dies 1 i 7 d’octubre, una nova edició de la Setmana de la Gent Gran, organitzada per les regidories d’Acció Social i Cultura amb la col·laboració activa de diverses entitats i persones del poble.
 
Va començar el diumenge dia 1 amb una gran cercavila d’homenatge a les persones més grans del poble. Les dues colles geganteres locals, els Geganters de Balsareny i Els K+ Sonen, juntament amb els grups de Bastoners i Ball de la Faixa de l’Institut Escola Guillem de Balsareny, dirigits respectivament per Xavi Vall i Meritxell Mas, i els Dansaires dels Pastorets de Balsareny, dirigits per Alba Fontanet, van anar des del domicili de la senyora Maria Dolors Jó, al carrer del Carrilet, fins al del senyor Antoni Sangüesa, a la carretera de Berga, per oferir-los les seves ballades d’honor; l’alcaldessa i l’Hereu de Balsareny els van oferir uns rams de flors.
 
Tot seguit, la cercavila es va traslladar fins a la plaça de la Mel, on van ballar novament tots els grups de la integraven. Prèviament, l’alcaldessa va fer un parlament recordant que aquest dia es complien sis anys de l’històric referèndum del Primer d’Octubre de 2017. després va fer esment que aquest dia es celebra també el Dia Internacional de les persones grans, que insta a reflexionar sobre els reptes socials i polítics que suposa el creixent  envelliment demogràfic i proposa vetllar per una vellesa digna i segura. Va convidar els governs, entitats, associacions, institucions i a tothom a adherir-se a aquesta commemoració i a involucrar-se en el desenvolupament d'una societat apta per a totes les edats. Va fer un esment a les persones de més edat del poble homenatjades, amb un record especial a la senyora Antònia Rimbau, recentment traspassada als 103 anys. I va agrair la implicació del personal de l’Ajuntament, vigilants locals, protecció civil i brigada municipal, així com a les entitats locals per fer possible la participació de la cultura popular i tradicional de Balsareny en aquesta diada tant important. Després de les ballades, hi va haver un gran dinar de germanor a la sala Sindicat, seguit d’un ball amb Nazarí.

 
El dilluns dia 2, els professional del CAP de Balsareny van organitzar una Gimcana de Salut que va acabar amb un esmorzar saludable a la plaça de l’Església. A la tarda, a la Biblioteca Pere Casaldàliga, Ramon Soler va fer una conferència sobre “El tren de Manresa fins a Guardiola de Berguedà”, amb una exposició de fotografies de la Comissió de Memòria de Balsareny, que estaran exposades a la Biblioteca durant un temps.
 
Dimarts dia 3, al Casal Cívic, l’Associació Els Ametllers va organitzar un Quinto molt participat, amb regals per a les línies i bingos i coca i xocolata per a tothom. El dimecres dia 4, el Grup la Il·lusió de l’Associació Els Ametllers va presentar una nova edició del seu sempre espectacular Xou a la sala Sindicat. El dijous dia 5, l’Institut Escola Guillem de Balsareny va muntar una activitat intergeneracional de jocs a la plaça de la Mel. I el divendres dia 6, la treballadora social del CAP, Mercè Jubells, va fer una xerrada sobre el document d’últimes voluntats a la sala petita del Sindicat.
 
Finalment, el dissabte dia 7 el Centre Excursionista va organitzar al matí una caminada fins a Sobirana de Ferrans on es va celebrar el tradicional Aplec del Roser, amb missa a càrrec de Mn. Antoni Bonet i servei de microbús (vegeu-ne article a part). I a la tarda, al Sindicat, en els actes del 60è aniversari de la Coral Sant Esteve, la Polifònica de Puig-reig va presentar el seu concert “Essència Catalana” (vegeu-ne article a part). I així va culminar una setmana plena d’activitats per a la gent gran del nostre poble. Felicitem els organitzadors i a tothom qui hi ha col·laborat. 
 
Sarment
Fotos: Associació Ametllers, Alfred Selgas 

La Polifònica de Puig-reig al Sindicat

 

 
El dissabte 7 d’octubre, a les 8 del vespre, dins del programa de la Setmana de la Gent Gran, però també com un acte de celebració dels 60 anys de la Coral Sant Esteve (durant tot l’any organitzen actes commemoratius), va tenir lloc, a la sala gran del Sindicat, un gran concert coral a càrrec de la prestigiosa Polifònica de Puig-reig, dirigida per Emmanuel Niubò i acompanyada al piano per Josep M. Conangla.
 
El president de la Coral Sant Esteve, Josep Creus, va fer una breu presentació en què va destacar el fort lligam que sempre hi ha hagut entre les corals de Puig-reig i de Balsareny i va recordar les personalitats de Mn. Joan Bajona i de Ramon Noguera, fundadors de les dues agrupacions. Tot seguit va començar el concert, que va durar una hora i mitja i que va ser mereixedor, en moltes de les cançons, dels forts aplaudiments per part del públic assistent, unes 150 persones.
 
Entre el repertori, destacarem que van alternar unes peces de caire religiós, amb cançons catalanes, com sardanes; un medley de peces espirituals negres (Kumbayà, L’hora dels adeus...); fragments de sarsueles catalanes, sobretot de la més important, Cançó d’Amor i de Guerra; cançons internacionals, com Els sons del silenci , de Simon & Garfunkel, o el cor Va pensiero, de l’opera Nabucco, de Verdi; tres peces del musical més important fet a casa nostra, Mar i cel, de Guinovart: No estàs sola, Per què he plorat i l’Himne dels pirates; i finalment un medley de músiques de la factoria Disney (La Bella i la Bèstia, La Sireneta, Alí Babà, Mary Poppins, La Ventafocs...).
 
Davant de la forta ovació i la demanda del públic, la Polifònica va interpretar dues cançons més: primer, la sardana Mariona; després, van demanar als membres de la Coral Sant Esteve, la majoria presents a la sala, que pugessin a l’escenari per compartir una altra peça del repertori de totes dues corals: T’he mirat, que va dirigir Marc Comabella, director de la Coral Sant Esteve i membre de la Polifònica de Puig-reig. Va ser una interpretació molt emotiva, tant per part dels cantants com del públic que l’havia aclamat.

Per acabar, tots plegats, corals i públic, van cantar Els Segadors. El president Josep Creus va donar les gràcies a tots per l’assistència i va recordar que, seguint amb els actes del 60è aniversari de la Coral Sant Esteve, el diumenge 29 d’aquest mateix mes d’octubre, a les 7 de la tarda, també al Sindicat, tindrà lloc un altre concert, a càrrec del Cor de Cambra de la Federació d’Entitats Corals. 
 
Isidre Prat
Fotos: Jordi Vilanova

Aplec del Roser a Balsareny

 

 
Aquest any, la celebració del dia de la mare de Déu del Roser, patrona de l’església de Sobirana de Ferrans, es va completar amb una caminada oberta a tothom, organitzada pel Centre Excursionista de Balsareny i inclosa també dins dels actes de la Setmana de la Gent Gran.
 
La caminada va tenir lloc el dissabte 7 d’octubre, el mateix dia de la Mare de Déu del Roser, i hi van participar una trentena de persones, entre elles, com a representació de l’Ajuntament, el tinent d’alcalde, Isidre Viu, i la regidora d’esports, Cristina Díaz.
 
Tot i que, a les 10 del matí, l’hora de l’inici, feia força bo per caminar, cap al migdia el temps es va anar fent molt calorós, una calor d’estiu en plena tardor; un dia en què, una vegada més, superàvem els 30º. El recorregut va ser d’uns 8 quilòmetres i va anar des de la plaça Onze de Setembre fins a Sobirana de Ferrans i tornada cap al poble.
 
L’anada, d’uns 5 quilòmetres, va transcórrer pel camí de Fucimanya i, després, travessant el torrent de la Font de la Roca, per un corriol enmig del bosc, sota la baga de Sobirana; en canvi, el camí de tornada, més curt, d’uns 3 quilòmetres, va transcórrer per la pista que, des de Sobirana, passa per la casa de la Teuleria, i després va repetir el trajecte d’anada però en sentit contrari.
 
Arribant a Sobirana de Ferrans, els caminants es van aplegar amb força més gent que hi va arribar amb cotxe o amb el servei de microbús posat, com cada any, per l’Ajuntament. Al migdia, a l’interior de l’església, va tenir lloc la tradicional missa, celebrada per Mn. Antoni Bonet, rector de Balsareny. A la sortida, hi va haver un piscolabis per a tots els assistents, més d’una setantena. Passada la una de la tarda, els que participaven a la caminada van continuar a peu el camí de tornada cap a Balsareny, mentre els altres ho van fer amb vehicles.
 
Isidre Prat Obradors
Fotos: I. Prat, G. Casaldàliga, A. Selgas, M. Andreu

Imatges de Balsareny

 

Aquest mes d’octubre us presentem una nova imatge d’algun racó del nostre poble. A veure si sabeu a on correspon i quin significat pot tenir. La solució la publicarem aquí mateix més endavant.
 
Text i foto: Isidre Prat Obradors

Solució 
 
És una tarja reixada que hi ha sobre una de les antigues portes laterals de fusta de l’edifici del número  26 del carrer de la Creu, on hi havia hagut el Centre Parroquial, que havia estat un cinema (amb projeccions cada cap de setmana) i on sovint es feia teatre; també hi havia un bar per la part del davant, com molts recordareu. Actualment l’immoble és privat, perquè la Parròquia de Balsareny se’l va vendre, fa prop de cinquanta anys, amb l’objectiu d’arranjar l’actual Local Parroquial amb els diners de la venda. De fet, l’antic bar, reformat, va continuar en funcionament fins fa pocs anys.
 
Es tracta d’una reixa decorativa de metall, on es pot llegir “Año 1898”, amb una orla al seu voltant. De la porta antiga, només en queda la part superior, perquè la fusta que veiem està retallada i a sota ara hi ha una porta de garatge. Si us hi fixeu, a la part de baix, enganxada a la fusta, hi ha una placa ovalada i rovellada, que diu: “Assurances Generales- Incendios. Fundada en 1819”, que feia referència a l’assegurança contra incendis de l’immoble.
 
El 1898, segons hem pogut trobar, seria la data d’acabament de les obres d’aquest edifici del Centre Catòlic o Parroquial, de nom complet “Centro Moral, Instructivo, Recreativo y Hermandad de San José y San Luis Gonzaga”, que va ser fundat el 1885. En fou el primer president Florenci Fornesa i el primer secretari, Josep Bonals. No sabem on feia les activitats socials el Centre durant els 13 anys que van entre la fundació de la societat i la inauguració del local; potser ja s’hi va fer alguna actuació abans d’acabar l’edifici.
Entre les diverses activitats culturals que va dur a terme el Centre Parroquial, destaquen el teatre i el cant coral. El teatre va tenir una llarga trajectòria, des de la primeria del segle XX fins a finals de la dècada de 1960. Per altra banda, hi va haver el Cor Parroquial Sant Josep, fundat el 1883, del qual tenim constància que va funcionar a principis del segle XX, així com el Quintet del Centre Parroquial (cinc instruments de corda).
 
Actualment, tot i que en un costat hi ha un pis habitat des de fa molts anys, sobre l’antic bar (on antigament, quan encara era de la Parròquia, hi havia un local per a l’Agrupament Escolta on també assajava el grup de teatre La Lluerna als anys 60), es manté tot el local de l’antic cinema-teatre, amb la porta (que era la d’emergència) i una finestra lateral transformades; i, al final de tot, tocant a la plaça Ricard Viñas, encara hi ha la porta petita, per on entraven i sortien els actors cap a darrere l’escenari, per no ser vistos pel públic.
 
Isidre Prat Obradors
 

Òscar Fernández i Josep Conesa, un duet musical popular: Bad Motherfunkers

ENTREVISTA

 

Deixem enrere un altre estiu i després de les vacances, la finestra oberta d’aquest butlletí té el goig de poder parlar amb aquest dos joves músics enamorats de diferents tipus de música popular.
 
L’Òscar Fernández, nascut a Manresa el 23 de novembre de 1977, i en Josep Conesa, nascut a Balsareny el 16 de maig de 1975, fa un temps que han format el duet musical anomenat Bad Motherfunkers. A ambdós els agrada llegir; a l’Òscar li encanta el manga i el Josep gira més per altres temes amb escriptors com Jeremy Riffkin. Tots dos han viatjat i coneixen diferents països d’Europa com Holanda, França, Itàlia i Alemanya, i també la península i arreu de Catalunya. Durant el temps lliure que tenen, a l’Òscar li agrada anar al cinema i al Josep descobrir racons, escoltar música i tocar la guitarra.
 
— Pregunta obligada: com va començar tot això de formar el duet musical Bad Motherfunkers?
 
— (Òscar): Personalment, coneixent la meva afició musical, em van oferir participar i tocar a l’orquestra Versions, però érem molta gent. Després vaig conèixer en Pep i mans a la feina: va faltar-nos temps per posar-nos a preparar les nostres cançons.
 
— Quant temps fa que actueu?
 
— (Josep): Vaig conèixer l’Òscar en una sessió de karaoke, se’n sortia molt bé cantant i, com que jo tocava la guitarra, vam connectar molt bé com a duet i vam formar Bad Motherfunkers.
 
— Fins ara, en quins llocs heu actuat?
 
— (Òscar): Com a duo, el concert que hem fet aquest estiu a la plaça de la Mel va ser el nostre primer concert, i jo porto més de vint anys en el camp de la música.
 
— D’on us ve l’afició de la música? Teniu algun precedent?
 
— (Josep): De més joves, on ara es guarden els estris de Traginers ja assajàvem amb el meu germà Genís i el meu cosí Salva, i la Yose . (Òscar): En acústic tinc coses fetes amb anterioritat, ja que m’agradava provar diferents tipus de música i veure com s’hi pot adaptar la veu. He estat el cantant de La Madre del Topo (rock) i Mr. Potato, entre altres. M’agrada recordar també el meu pas com a reforç de música de ball amb el conjunt Ostres i Ostres. 

 
— Quin és el vostre tipus de música preferit?
 
— (Òscar): M’agrada tot tipus de música. Per exemple, m’agrada des de l’òpera, fins al metal. (Tots dos): Tots dos coincidim que tota música té la seva particularitat i el seu moment d’encant.
 
— Us identifiqueu amb altres músics?
 
— (Josep): Kiko Veneno i Santiago Auserón són els meus Elvis. (Òscar): El meu cantant de referència és Mike Patton, per la seva versatilitat a l’hora de cantar. Com a cantant que soc del nostre grup, crec que és natural que doni el meu significat en la veu.
 
— Per últim, què és la música per a vosaltres? Com la definiríeu?
 
— (Coincideixen tots dos): La música és el llenguatge més universal que existeix, sentiment, tècnica, una de les millors maneres d’expressar-se.
 
Josep Gudayol i Puig
Fotos: Bad Motherfunkers
 

Això sí que és intel·ligència

PUNTA DE BRAU

 

 

Són les deu del vespre i he sopat amb els de casa. Ara són a fer un volt tot aprofitant la millora de la temperatura. Estic d’esquena a la finestra, i l’aire que entra junt amb el silenci relaxant em convida a tornar a la meva activitat literària després d’un mes de vacances. Em disposo, permeteu-me dir-ho, a reflexionar amb vosaltres. Tot i haver passat uns dies, he trobat la columna de l’Anna Balcells, sobre el Sant Jordi al tren:
 
“Amb l’esplèndida diada de Sant Jordi encara fresca, baixo l’endemà en tren a Barcelona. Miro al voltant, tothom concentrat en el mòbil. El patró de Catalunya no ha obrat el miracle de transformar en paper les pantalles rutilants, ni que sigui per un dia. Res d’estrany. Fa temps que jo també vaig substituir el llibre –una pòlissa imprescindible contra tota mena de contratemps en els viatges amb la Renfe– pel giny electrònic. Abans de sortir de casa, el control de rigor per assegurar-me que el duc a sobre, no fos cas que perdés la connexió amb el món exterior, la gestoria familiar, l’oficina. Els contactes, la càmera fotogràfica, les aplicacions... Fins aquell dia que te’l deixes, quan ja ets al vagó i ja no hi ha marxa enrere, i penses i ara què faràs. I és llavors quan sospires i mires per la finestra i et fixes en el paisatge que has recorregut mil cops en el tren com si no l’haguessis vist mai. I aquell disgust estúpid es transforma en una descoberta. Aquella casa modernista, aquells blocs infernals a tocar de la via, els horts descuidats, la perifèria industrial i, no saps per què, tot té ara un interès. Els pensaments volen, d’aquí cap allà, i sents un profund benestar. I et ve al cap aquell llibre que sempre duies i un dia vas abandonar. El tornaràs a portar”. (Anna Balcells, diari El Punt Avui).
 
De cop torno a sentir els glops d’aire natural que m’estimulen el clatell i em fan adonar de la importància que té el fet de deixar oblidat, encara que sigui només per un dia, aquest tragí diari que la societat ens ha marcat. Gràcies, Anna.
 
Josep Gudayol i Puig