En record de Til Stegmann

 
El filòleg i catalanòfil Tilbert Dídac Stegmann ha mort als 85 anys d’edat. Nascut el 1941 a Barcelona (el seu pare hi era director del Col·legi Alemany), hi va viure fins als deu anys, parlant tan sols alemany i castellà, i estudiant anglès i francès. Ni sabia que a Catalunya es parlés una llengua pròpia. El 1951 se’n va anar amb els seus pares a Alemanya. Va tornar a Barcelona el 1969 per fer una recerca filològica a la Biblioteca de la Universitat; arran d’aquesta estada va prendre consciència de la situació de la llengua i la cultura catalana, a la qual va dedicar la resta de la seva vida.
 
Catedràtic de la Universitat de Frankfurt, el 1978 va organitzar les Setmanes Catalanes a Berlín i el 1983 a Karlsruhe. Va fundar la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität de Frankfurt, que té prop de 40.000 volums en català o de temàtica catalana. El 1983 va fundar l’Associació Germano-Catalana. El 1988 va crear la Zeitschrift für Katalanistik (Revista d’estudis catalans), amb prop de 40 volums publicats, i l’Oficina Catalana de Frankfurt. També va influir en la presència de la literatura catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt. Va publicar nombrosos llibres, entre els quals destaquen Diguem no! - Sagen wir nein! Lieder aus Katalonien (1979, antologia bilingüe de la Nova Cançó); Decàleg del catalanoparlant (1982), Catalunya vista per un alemany (1996), El plaer de llegir literatura catalana (2016) i diversos diccionaris catalano-alemanys.
 
Des de l’Oficina de Frankfurt va organitzar les Jornades Germano-Catalanes, en què grups d’estudiants germànics venien a l’estiu al nostre país per fer cursos intensius de llengua i cultura catalanes, allotjant-se en cases particulars. Els anys 1989 i 1990, amb la col·laboració decidida de l’Ajuntament de Balsareny i el suport de moltes famílies, el nostre poble va acollir dos grups d’estudiants, que el 1989 s’hi van estar del 17 de juliol al 5 d’agost, i el 1990 del 15 al 21 de juliol. Feien classes a la Biblioteca Popular, impartides per voluntaris locals, que els acompanyaven a fer visites guiades al Castell de Balsareny i a altres llocs, com Sant Benet de Bages, Poblet, Montserrat o la Seu de Manresa. El 1989 eren quinze, la majoria alemanys occidentals i alguns austríacs; i el 1990 eren onze: sis de la República Democràtica Alemanya, quatre de la República Federal i un austríac. El Sarment els va fer una entrevista molt interessant, en un moment per a ells històric, ja que les dues Alemanyes estaven en ple procés de reunificació, fet que culminaria l’octubre d’aquell mateix any.
 
A l’acte de cloenda de les segones Jornades, el 21 de juliol de 1990, l’organitzador, Til Stegmann, va fer una conferència a la sala de plens de l’Ajuntament, seguida d’un recital de cançons catalanes a càrrec de l’alemanya Inge Mees, acompanyada a la guitarra per Ernst Sohn.
 
Vegeu més informació sobre aquestes Jornades al Sarment d’agost de 1989 i als de juliol i setembre de 1990. Avui hem de recordar un intel·lectual que va promoure i divulgar incansablement el coneixement de la nostra llengua i de la realitat del país, i que sempre va defensar els drets lingüístics dels catalans i el dret de Catalunya de decidir el seu futur polític. Gràcies per tot, Til.
 
R. Carreté
Foto: Til Stegmann el 2019 (Wikimedia Commons)